Crec en un Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra.
I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre; el qual fou concebut per obra de l'Esperit Sant, nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat; davallà als inferns, ressuscità el tercer dia d'entre els morts; se'n pujà al cel, seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós; i d'allí ha de venir a judicar els vius i els morts.
Crec en l'Esperit Sant; la santa Mare Església catòlica, la comunió dels sants; la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn; la vida perdurable. Amén.

Vine, Esperit creador,
dels fidels les ments visita;
omple amb ta gràcia infinita
l'obra teva, el nostre cor.

Consolador sens igual,
do preciós de Déu Altíssim,
foc, font viva, amor puríssim,
i dolcesa espiritual.

En set formes enriqueixes,
dit de la dreta Paterna;
tu, segons promesa eterna,
do de llengües infondeixes.

Als sentits dona'ls llum nova,
nostres cors d'amor fes presa;
afermant nostra flaquesa
amb virtut a tota prova.

Allunya'ns de l'enemic;
prompte de pau disfrutem;
si tu ens guies, estarem
de tot mal sempre a l'abric.

Per tu coneguem el Pare;
per tu el seu Fill coneguem;
i a tu, Esperit dels dos,
creguem tant al temps vinent, com ara.

Glòria a Déu Pare i al Fill,
d'entre els morts ressuscitat,
i al Paràclit Esperit,
per tota l'eternitat. Amén

Veniu, oh Sant Esperit,
des del cel al nostre pit
amb un raig de llum divina.

Pare dels pobres, veniu,
deu-nos els dons que teniu,
oh Sol que el cor il·lumina.

Vós sou el consolador,
de l'ànima Habitador,
i dolcíssim refrigeri.

En els treballs sou confort,
en les penes sou conhort,
en la calor sou temperi.

Oh divina Claredat,
visiteu la intimitat
del cor que ja us ansia.

Res tindrà l'home si vós
no li deu vostre socors divinal,
que bé li sia.

Tot el que no és net renteu;
tot el que ja és sec regueu;
cureu tota malaltia.

Tot l'indòmit endolciu;
tot el fred encalentiu;
regiu el qui s'esgarria.

Deu als fidels confiats
dels vostres dons esperats
la sacrosanta Setena;

el mèrit de la virtut,
el camí de la salut,
la joia immortal i plena.

V/. Veniu Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels; i enceneu en ells el foc del vostre amor. Envieu el Vostre Esperit i seran creats.

Preguem.
Oh Déu, Vós heu instruït els cors dels fidels amb la llum de l'Esperit Sant. condediu-nos de comprendre la saviesa segons els mateix Esperit i de fruir sempre del seu consol. Per Jesucrist Senyor nostre.

V/. Us donem gràcies per tots els vostres beneficis, Déu omnipotent, Vós que viviu i regneu pels segles dels segles.

V/. El Senyor ens doni la seva pau.

Déu meu, crec fermament tot el que vós, veritat infal·lible, heu revelat, i la santa Església ens proposa creure.
I expressament crec en vós, únic Déu veritable, en tres persones iguals i realment distintes: Pare, Fill i Esperit Sant.
I en Jesucrist, vostre Fill, encarnat i mort per nosaltres, el qual donarà a cadascú, segons el seus mèrits, el premi o la pena eterna. Segons aquesta fe vull viure sempre. Senyor, augmenteu la meva fe. Amén.

Déu meu, espero de la vostra bondat, per les vostres promeses i pels mèrits de Jesucrist Salvador nostre, la vida eterna i les gràcies necessàries per a merèixer-la amb les bones obres que jo dec i vull practicar. Senyor, que jo no sigui confós eternament. Amén.

Déu meu, us estimo amb tot el cor, sobre totes les coses, a vós que sou el bé infinit i la nostra eterna felicitat; i per amor vostre, estimo els altres com a mi mateix, i perdono les ofenses rebudes. Amén.

Oh Jesús meu! per mediació del Cor Immaculat de Maria Santíssima us ofereixo les oracions, obres i treballs del present dia, en reparació de les ofenses que us fan, i per les altres intencions del vostre Sagrat Cor.

Pel senyal † de la Santa Creu, dels nostres † enemics deslliureu-nos, Senyor † Déu nostre.
En el nom † del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. Amén.

Jo em postro, Déu meu, davant la vostra sobirana presència, creient que, per virtut de la vostra immensitat, esteu aquí present penetrant fins els meus pensaments més amagats. Jo us adoro en unió del vostre Santíssim Fill i desitjo unir el meu cor al seu, per a oferir-vos una oració pura i acceptable als vostres ulls divins. I vós, Maria Santíssima, Àngel de la meva Guarda i tots els sants de la meva devoció, intercediu per mi a fi que, apartant del meu enteniment pensaments de distracció, pugui meditar les excel·lències de l'amor de Crist. Amén.

1. Oh Cor amorosíssim de Jesús, per la vostra ferida preciosa, oberta per a donar pas a les flames del vostre immens amor, feu que l'incendi de la caritat purifiqui els nostres cors de la immundícia del pecat. Parenostre, Avemaria i Glòria.
2. Oh Cor sacratíssim de Jesús, per la vostra corona d'espines que us turmentà amb les cruels punxes dels nostres pecats, feu que sentim un sant i verdader remordiment de les nostres culpes. Parenostre, Avemaria i Glòria.
3. Oh Cor dolcíssim de Jesús, per la vostra creu, plantada com arbre frondós alimentat per la sang divina, signe de l'encès desig que sentíreu d'ésser crucificat, concediu-nos una resignació completa als designis de la providència. Parenostre, Avemaria i Glòria.

Oh Cor dolcíssim de Jesús, Rei d'amor! Per mediació de la vostra Mare i Mare meva, la Verge Maria, accepto de molt bon grat el pacte que Vós em proposeu, de tenir cura Vós de mi i de les meves coses, i jo de Vós i de la vostra glòria. Tot el que em pertany ho poso a les vostres mans: la meva família, els negocis i treballs; el meu cos amb els seus sentits, la salut i la vida; la meva ànima amb les seves potències, les virtuts i els mèrits; la meva pròpia salvació i santificació. Tingueu cura Vós de mi. Jo en canvi tindré cura de Vós: de glorificar-vos tant com em sigui possible. Us prometo contribuir amb comunions, misses, rosaris, oracions i jaculatòries; amb la paciència, en sofrir les creus ordinàries de la vida; amb el fidel compliment de les obligacions del meu estat; amb la propaganda. amb l'exemple, de paraula i per escrit, a donar-vos tota la glòria i reparació que pugui. Vull estendre arreu del món el vostre Regne d'Amor. Feu-me perfectíssim amant i apòstol del vostre amantíssim Cor. Amén

Soc vostre, oh Bon Jesús, perquè sou el meu Creador, perquè de tota la eternitat m'heu portat dins vostra intel·ligència com una criatura és portada per la mare; soc vostre perquè m'heu rescatat del poder del dimoni i m'heu comprat pel preu de vostra preciosíssima Sang; soc vostre com el fill és del pare, com la sarment és del cep, com el fruit és de l'arbre, ja que de la vostra Creu som fruit tots els cristians: i encara que mil vegades m'he rebel·lat contra vós, el vostre Cor dolcíssim mai ha deixat d'estimar-me; heu llençat per mi doloroses llàgrimes en els dies de la meva prevaricació, i mogut pel vostre Cor amantíssim no heu parat fins a fer-me tornar a la gràcia. Oh Cor que tant m'heu estimat! Oh Cor que tantes vegades he entristit i omplert d'amargura! A vós em consagro i protesto mil vegades de no donar-vos d'aquí endavant cap motiu d'aflicció: ans al contrari, recordant-me de les ocasions passades en què us he omplert d'amargura, proposo d'aquí endavant, estimar-vos pels que no us estimen, adorar-vos pels qui us desprecien, propagar la vostra glòria per a satisfer les amargures que al vostre Cor causen aquells qui, estant obligats a expandir-la, us miren amb la major indiferència. Proposo emprar tot el meu cor en estimar-vos, i voldria tenir mil cors per estimar-vos més encara; vull que des d'ara la meva ànima sigui un sagrari vostre, tancat a tota vana passió humana, un lloc de repòs per a vós, una viva imatge del vostre Cor: de manera que, dedicant-se durant tota la vida a amar-vos, l'últim pensament que faci a l'hora de la mort sigui un acte d'amor a vós, oh Jesús dolcíssim, que voleu glorificar la meva ànima per tota l'eternitat. Amén.

Deu i Pare omnipotent amb sa divina paraula beneïu aquesta taula i a tots nosaltres. Amén.

Deu i Pare omnipotent, que ens heu alimentat, sigueu per sempre lloat per tots nosaltres. Amén.

Beneïu, Senyor, la taula que hem parat i hem proveït a la mesura vostra, i com un invisible convidat, no us aparteu, Senyor, de vora nostra.

Senyor, voleu donar a tots els homes l'aliment que necessiten, perquè tots puguin donar-vos gràcies com nosaltres ho fem avui. Amén

Beneïu-nos, Senyor, beneïu l'aliment que ara anem a menjar i procureu el pa a aquells que passen fam.

Que per la intercessió de la Benaurada Verge Maria (tinguis, tingueu, tinguem) un bon viatge i que el Senyor ens dirigeixi en el nostre camí i els seus àngels ens acompanyin.
En el nom del Pare, i del Fill i † de l'Esperit Sant.

Sant Rafael.

Us adoro, Déu meu, i us estimo de tot cor; us dono gràcies d'haver-me creat, redimit, fet cristià i conservat en aquest dia. Perdoneu-me el mal que avui he comès, i si algun bé he fet, accepteu-lo.
Guardeu-me en el repòs i deslliureu-me de perills. La vostra gràcia sigui sempre amb mi i amb tots els meus. Amén.

Decideix abandonar secretament Maria, la seva esposa, per no difamar-la. (Mt. 1, 18-25).
Un àngel li revela el misteri de l'Encarnació.

Confiança il·limitada en el Senyor.

Veu néixer Jesús Infant en tanta pobresa. (Lc. 2, 1-20).
Escolta el cant dels cors angèlics i té l'alegria d'aguantar i acaronar Déu als seus braços.

Estimar la santíssima Humanitat de Crist.

La preciosa Sang vessada en la circumcisió (Lc. 2, 21-24).
El nom de Jesús, que li havia donat l'àngel, l'encoratja.

Invocar sovint el nom de Jesús.

La profecia de Simeó sobre els futurs dolors de Jesús i Maria (Lc. 2, 22-39).
Percebre que aquests dolors serviren per la salvació de les ànimes.

Ajudar Crist a redimir el món amb la nostra oració sacrificada.

La fugida precipitada d'Egipte (Mt. 2, 13-18).
Tenir present sempre amb ell, el mateix Déu i la seva Mare Santíssima.

Acceptació voluntària del voler de Déu.

El temor d'Arquelau en tornar d'Egipte (Mt. 2, 19-23).
Poder viure en pau amb Jesús i Maria a Natzaret.

Santificar-nos amb el treball ordinari de cada dia.

Perd el Nen per tres dies (Lc. 2, 41-52).
El troba en el Temple entre els doctors de la Llei.

Buscar Jesús en la confessió, quan l'hem perdut pel pecat.

Jesús tenia uns trenta anys i era tingut per fill de Josep.
Pregueu per nosaltres, Sant Josep.

Preguem.
Oh Déu, la vostra providència admirable va escollir Sant Josep com espòs de la santíssima Mare del vostre Fill. Feu que des del cel intercedeixi per nosaltres aquell que ara venerem com a protector a la terra. Per Nostre Senyor Jesucrist. Amén.

Custodi i pare de verges Sant Josep, a la fidel custòdia del qual foren encomanades la mateixa innocència de Crist Jesús i la Verge de les verges, Maria. Per aquestes dues estimadíssimes penyores, Jesús i Maria, us demano i us suplico m'obtingueu que, preservat de tota impuresa, serveixi amb ànima neta, cor pur i cos cast Jesús i Maria. Amén.

Antífona. Cantem l'himne dels tres joves, que els Sants cantaven en el forn encès, lloant el Senyor (T. P. Al•leluia).

1. Beneïu el Senyor, totes les criatures, canteu-li lloances per sempre.

3. Beneïu el Senyor, aigües de l'espai, beneïu-lo, estols del Senyor.

5. Beneïu el Senyor, pluges i rosades, beneïu-lo, tots els vents.

7. Beneïu el Senyor, rosades i gebre, beneïu-lo, glaç i freds.

9. Beneïu el Senyor, llum i tenebres, beneïu-lo, núvols i llamps.

11. Beneïu el Senyor, muntanyes i turons,vegetació de la terra, beneeix-lo.

13. Beneïu el Senyor, peixos i monstres marins, beneïu-lo, tots els ocells.

15. Beneïu el Senyor, tots els homes, beneeix-lo, poble d'Israel.

17. Beneïu el Senyor, sants i humils de cor, ànimes i esperits dels justos, beneïu-lo.

19. Beneïm el Pare i el Fill amb l'Esperit Sant, cantem-li lloances per sempre.

1. Lloeu Déu al seu santuari, lloeu-lo al baluard del firmament.

3. Lloeu-lo al so dels corns, lloeu-lo amb arpes i lires, lloeu-lo amb tambors i danses.

5. Lloeu-lo amb címbals sonors, lloeu-lo amb címbals triomfants: que lloï el Senyor tot el que respira.

Com era al principi, ara i sempre, i pels segles dels segles. Amén.

Antífona. Cantem l'himne dels tres joves, que els Sants cantaven en el forn encès, lloant el Senyor (T. P. Al•leluia).

V/. Senyor, tingueu pietat.

Parenostre.
V/. No permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.

V/. Que us lloïn Senyor, les nostres obres.

V/. Gaudeixin els Sants a la glòria.

V/. No a nosaltres, Senyor, no a nosaltres.

V/. Escolteu, Senyor la nostra pregària.

V/. El Senyor sigui amb vosaltres.

Preguem
Oh Déu, que féreu plàcides per als tres joves les flames del foc: concediu benignament als vostres servents que no ens abrusi la flama dels vicis.

Us preguem, Senyor, que us digneu prevenir amb la vostra inspiració les nostres accions i arranjar-les amb el vostre auxili: a fi que tota oració i obra nostra tingui en Vós el seu principi, i emparada per Vós, arribi al seu terme.

Déu Totpoderós, us preguem que apagueu les flames dels nostres vicis, com concedireu a sant Llorenç de vèncer l'incendi que el turmentava. Per Crist Senyor nostre.

Antífona. El seu regne és per a sempre; i tots els reis el serviran i li faran acatament. (T. P. Al•leluia).

1. Per què s'avaloten les nacions, i els pobles comploten en va?

3. «Trenquem els seus lligams, trenquem-los! Traguem-nos el seu jou del damunt!».

5. Aleshores els parla indignat, la seva ira els desconcerta.

7. Proclamo el decret de Jahvè. M'ha dit: «Ets el meu fill; avui t'he engendrat.

9. Els governaràs amb el ceptre de ferro, els esmicolaràs com un gerro de terrissa».

11. Respecteu Jahvè, sotmeteu-vos-hi.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.

Antífona. El seu regne és per a sempre; i tots els reis el serviran i li faran acatament.(T. P.Al•leluia).

V/. Escolteu, Senyor la nostra pregrària.

V/. El Senyor sigui amb vosaltres.

Preguem
Déu omnipotent i etern, vós que heu volgut reunir totes les coses, en el vostre Fill estimat, Rei de l'univers. Feu que tota la creació, alliberada de l'esclavatge del pecat, us serveixi fidelment i us glorifiqui per sempre. Per nostre Senyor Jesucrist.

1. Devot a Vós adoro, Deïtat latent,
sota d'aquests signes verament present;
el meu cor, per vostre, tot ell s'ofereix,
perquè, contemplant-vos, tot ell defalleix.

2. A gust, vista i tacte amagat resteu,
però, amb sols l'oïda, segur l'home creu;
crec tot el que el vostre Verb ens ha parlat,
cap paraula d'altre no és més veritat.

3. En creu era oculta sola la Deïtat,
ara aquí és oculta fins la humanitat;
però ambdues coses jo confés creient,
i us prec el que el lladre pregà penitent.

4. No us veig les ferides, tal com sant Tomàs,
Déu, però us confesso, no veient-les pas;
feu que jo en Vós sempre tingui fe major,
més ferma esperança, més ardent amor.

5. Oh do! que ens recorda la mort del Senyor,
pa vivent que vida dona al viador,
feu que sempre visqui de Vós el meu cor,
feu que gusti sempre la vostra dolçor.

6. Pelicà benigne, oh Jesús!, del fang
dels pecats renteu-me amb la vostra sang;
que una gota sola d'ella pot salvar
tot el món de quanta culpa en ell hi ha.

7. Jesús, a qui esguardo ara sota un vel
prec que complir pugui mon fervent anhel:
que, a faç nua, un dia, veient-vos a Vós,
benaurat em faci veure-us gloriós.
Amén.

Antífona. Glòria a vós, Trinitat igual, única Deitat, abans dels segles, i ara, i sempre. (T. P. Al•leluia).

1. Tothom qui vulgui salvar-se, primer de tot cal que mantingui la fe catòlica:

3. La fe catòlica és que venerem un sol Déu en la Trinitat, i la Trinitat en la unitat.

5. Perquè una és la persona del Pare, l'altra la del Fill i l'altra la de l'Esperit Sant.

7. Com el Pare tal el Fill, tal l'Esperit Sant.

9. Immens el Pare, immens el Fill, immens l'Esperit Sant.

11. I, alhora, no són tres eterns, sinó un sol etern.

13. Igualment, omnipotent el Pare, omnipotent el Fill, omnipotent l'Esperit Sant.

15. Així Déu és el Pare, Déu és el Fill, Déu és l'Esperit Sant.

17. Així, Senyor és el Pare, Senyor és el Fill, Senyor és l'Esperit Sant.

19. Perquè, així com per la cristiana veritat, som compel•lits a confessar com a Déu i Senyor cada persona en particular; així la religió catòlica ens prohibeix dir tres déus i senyors.

21. El Fill fou per sols el Pare, no fet ni creat, sinó engendrat.

23. Hi ha, per consegüent, un sol Pare, no tres pares; un sol Fill, no tres fills; un sol Esperit Sant, no tres esperits sants.

25. De manera que, com abans s'ha dit, en tot s'ha de venerar igualment la unitat en la Trinitat que la Trinitat en la unitat.

27. Però és necessari per l'eterna salvació creure també fidelment en l'encarnació de nostre Senyor Jesucrist.

29. És Déu engendrat de la substància del Pare abans dels segles; i és home nascut de mare en el segle.

31. Igual al Pare segons la divinitat; menor que el Pare segons la humanitat.

33. I un sol, no per la conversió de la divinitat en la carn, sinó per l'assumpció de la humanitat en Déu.

35. Perquè com l'ànima racional i la carn és un sol home; així Déu i l'home són un sol Crist.

37. Pujà al cel, està assegut a la dreta de Déu Pare omnipotent, des d'allí ha de venir a judicar els vius i els morts.

39. Els qui obraren el bé, aniran a la vida eterna, els qui malament, al foc etern.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.

Antífona. Glòria a vós, Trinitat igual, única Deitat, abans dels segles, i ara, i sempre. (T. P.Al•leluia).

V/. Escolteu, Senyor la nostra pregrària.

V/. El Senyor sigui amb vosaltres.

Preguem
Oh Déu Pare, vós en enviar al món el Verb de veritat i l'Esperit santificador, revelàreu als homes el vostre admirable misteri. Concediu-nos que en la professió de la fe veritable, reconeguem la glòria de la Trinitat eterna i adorem la seva unitat de poder i de majestat. Per Nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de l'Esperit Sant, Déu, pels segles del segles.

Oh Déu, us lloem: Senyor, us glorifiquem.
Oh Pare etern, tota la terra us venera.
Tots els àngels, els querubins i els serafins no cessen mai d'aclamar-vos:
Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers.
El cel i la terra són plens de la majestat de la vostra glòria.
El cor gloriós dels Apòstols, l'estol venerable dels profetes, l'exèrcit esclatant dels màrtirs us donen lloança.
Per tota la terra la santa Església us proclama:
Pare d'immensa majestat, Fill únic veritable i adorable, Esperit Sant, protector.
Oh Crist, vós sou el Rei de la Glòria Vós sou el Fill etern del Pare.
Vós, en fer-vos home per alliberar els homes, no defugireu d'entrar en el si de la Verge.
Vós, vençut l'agulló de la mort, obrireu als creients el Regne del cel.
Vós seieu a la dreta de Déu, en la glòria del Pare.
I creiem que un dia retornareu com a jutge.

Us demanem, doncs, que socorregueu els vostres servents que heu redimit amb la vostra sang preciosa.
Feu que siguem comptats en el nombre dels vostres sants en la glòria eterna.
Senyor, salveu el vostre poble i beneïu la vostra heretat.
Sigueu el seu pastor, preneu-lo sempre als vostres braços.
Us beneïm dia rere dia i lloem per sempre el vostre nom Senyor.
Digneu-vos guardar-nos avui lliures de pecat.
Senyor, tingueu pietat de nosaltres, tingueu pietat de nosaltres.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en vós.
En vós, Senyor, m'emparo, que mai no quedi confós.

V/. Beneïm el Pare i el Fill amb l'Esperit Sant.

V/. Beneït siguis, oh Senyor, al firmament del cel.

V/. Senyor, escolta la meva pregària.

V/. El Senyor sigui amb vosaltres.

Preguem.
Oh Déu, de misericòrdia infinita i d'inesgotable bondat, donem gràcies a la vostra divina Majestat, pels béns que hem rebut, implorant sempre la vostra clemència, perquè no abandonant a aquells a qui concediu el que demanen, els disposeu per rebre les recompenses eternes.
Oh Déu, que heu instruït els cors dels fidels amb la llum de l'Esperit Sant, concediu-nos segons el mateix Esperit conèixer les coses rectes i fruir sempre dels seus divins consols.
Oh Déu, que no permeteu siguin afligits en excés aquells que en Vós esperen, sinó que ateneu piadós a les nostres súpliques: us donem gràcies per haver acceptat les nostres peticions i vots, suplicant-vos piadosament que mereixem veure'ns lliures de tota adversitat. Per nostre Senyor Jesucrist.

En el nom del Pare, i del Fill, † i de l'Esperit Sant.

Obriu-me els llavis, Senyor.

Envieu-me, Senyor, la vostra ajuda.

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.

Parenostre...
A vós la lloança, a vós la glòria, a vós donem gràcies pels segles dels segles, oh Beatíssima Trinitat!

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.

Beneïm el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.

Preguem. Déu omnipotent i etern, que heu donat als vostres servidors de professar la veritable fe i, així, de conèixer la glòria de la Trinitat eterna i adorar-ne la Unitat, de poder i sobirania; feu que la fermesa d'aquesta nostra fe ens valgui sempre de ser protegits contra tota adversitat. Per Crist Senyor nostre.

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; purifiqueu-me dels pecats.
1. Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes;
2. renteu-me ben bé de les culpes, purifiqueu-me dels pecats.
3. Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat.
4. Contra vós, contra vós sol he pecat, i he fet el mal que vós desaproveu.
5. Éreu just quan donàveu la sentència, irreprensible en el vostre veredicte.
6. Vós sabeu que he nascut en la culpa, que la mare m'engendrà pecador.
7. Vós estimeu la veritat al fons del cor, dintre meu m'heu ensenyat a tenir seny.
8. Aspergiu-me amb l'hisop, que quedi pur; renteu-me, i seré més blanc que la neu.
9. Deixeu-me sentir els crits de festa. Quin goig aquests ossos que havíeu fet pols!
10. Aparteu la mirada dels meus pecats, esborreu les meves culpes.
11. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm.
12. No em llanceu de la vostra presència, no em prengueu el vostre esperit sant.
13. Torneu-me el goig de la vostra salvació, que un esperit magnànim em sostingui.
14. Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran a vós els qui us han abandonat.
15. No em demaneu compte de la sang que he vessat, i aclamaré el vostre perdó, Déu meu, Déu que em salveu.
16. Obriu-me els llavis, Senyor, i proclamaré la vostra lloança.
17. Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu.
18. La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu.
19. Afavoriu Sió amb la vostra benvolença, reconstruïu les muralles de Jerusalem.
20. Llavors acceptareu els sacrificis, l'ofrena sencera dels holocaustos, llavors oferiran vedells al vostre altar.

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; purifiqueu-me dels pecats.
Oració: Escolteu Senyor les nostres pregàries i perdoneu els pecats dels qui se n'acusen: així, amb el perdó, ens donareu la pau. Per Crist Senyor nostre. Amén

Ànima de Crist, santifiqueu-me.
Cos de Crist, salveu-me.
Sang de Crist, embriagueu-me.
Aigua del costat de Crist, renteu-me.
Passió de Crist, conforteu-me.
O bon Jesús, oïu-me!
Dins les vostres ferides, amagueu -me.
No permeteu que em separi de Vós.
De l'enemic maligne, defenseu-me.
A l'hora de la mort, crideu-me.
I feu-me venir a Vós perquè amb els vostres sants us lloï pels segles dels segles.
Amén.

Mireu-me, oh amat i bon Jesús!, postrat a la vostra presència: us demano amb el més gran fervor que imprimiu en el meu cor sentiments de fe, esperança i caritat, dolor dels meus pecats i ferm propòsit de no ofendre-us mai més: mentre que jo amb gran amor i compassió vaig considerant les vostres cinc nafres, començant per allò que digué de Vós, oh Déu meu, el sant profeta David: "Han traspassat les meves mans i els meus peus, i es poden comptar tots els meus ossos".

Arcàngel Sant Miquel, defenseu-nos en la lluita, sigueu el nostre ajut contra la dolenteria i els paranys del dimoni. Supliquem que Déu el mantingui sota el seu imperi i vós, Príncep de la milícia celestial, llanceu a l'infern, amb el poder diví, Satanàs i els altres esperits malvats, que corren pel món buscant la pèrdua de les ànimes. Amén.

Àngel de la Guarda dolça companyia, no em desempareu de nit ni de dia. No em deixeu sol perquè em perdria.

Àngel de Déu, vós que sou custódi meu, a mi que soc a vós encomanat per la celestial pietat, il·lumineu-me, guardeu-me, regiu-me i governeu-me. Amén.

Oh Trinitat Santa, Us donem gràcies per haver concedit a l'Església el Papa Joan Pau II i perquè en ell heu reflectit la tendresa de la vostra paternitat, la glòria de la creu de Crist i l'esplendor de l'Esperit d'amor. Ell, confiant totalment en la vostra infinita misericòrdia i en la intercessió maternal de Maria, ens ha mostrat una imatge viva de Jesús Bon Pastor, indicant-nos la santedat, alt grau de la vida cristiana ordinària, com a camí per assolir la comunió amb Vós. Concediu-nos, per la seva intercessió, i si és la Vostra voluntat el favor que implorem..., (demani's). Amén.

Oh Déu, que per mediació de la Verge Santíssima atorgàreu a Sant Josepmaria, sacerdot, gràcies innombrables, escollint-lo com a instrument fidelíssim per fundar l'Opus Dei, camí de santificació en el treball professional i en l'acompliment dels deures ordinaris del cristià: feu que jo sàpiga també convertir tots els moments i les circumstàncies de la meva vida en ocasió d'estimar-vos, i de servir amb alegria i amb senzillesa l'Església, el Sant Pare i les ànimes, il·luminant els camins de la terra amb la lluminària de la fe i de l'amor.
Concediu-me per la intercessió de Sant Josepmaria el favor que us demano... (demani's). Així sia.
Parenostre, Avemaria i Glòria.

Déu Pare misericordiós, que concedíreu al beat Àlvar, bisbe, la gràcia de ser, amb l'ajut de la Mare de Déu, un pastor exemplar en el servei a l'Església i fill i successor fidelíssim de sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei: feu que jo sàpiga també respondre amb fidelitat a les exigències de la vocació cristiana, transformant tots els moments i les circumstàncies de la meva vida en ocasió d'estimar-vos, i de servir el Regne de Jesucrist. Digneu-vos atorgar la canonització del beat Àlvar i concediu-me per la seva intercessió el favor que us demano... (demani's). Amén. Pare nostre, Ave Maria, Glòria.

Oh Déu, que concedíreu a la vostra serventa Montserrat, la gràcia d'una entrega serena i alegre a la vostra Voluntat Divina, viscuda enmig del món amb una senzillesa admirable: feu que jo sàpiga oferir-vos amb amor tota la meva activitat de cada dia, i convertir-la en un servei cristià als altres; digneu-vos glorificar la vostra serventa i concediu-me, per la seva intercessió, el favor que us demano... ... (demani's). Amén. Pare nostre, Ave Maria, Glòria.

Senyor, Déu nostre, que heu volgut comptar amb el vostre servent José María, sacerdot, per estendre en diversos llocs del món la crida a santificar-se en la vida ordinària, ajudeu-me a seguir Jesucrist i a tractar-lo en les meves ocupacions quotidianes, per dur l'alegria de la vocació cristiana a altres moltes ànimes. Glorifiqueu el vostre servent José María i concediu-me, per la seva intercessió, el favor que us demano... ... (demani's). Amén. Pare nostre, Ave Maria, Glòria.

Pare nostre que sou present en tot l'univers i en la més petita de les vostres criatures, vós que envolteu amb la vostra tendresa tot el que existeix, vesseu en nosaltres la força del vostre amor perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa. Inundeu-nos de pau, perquè visquem com a germans i germanes sense fer mal a ningú. Pare dels pobres, ajudeu-nos a rescatar els abandonats i oblidats d'aquesta terra que tant valen als vostres ulls. Guariu les nostres vides, perquè siguem protectors del món i no pas depredadors, perquè sembrem formosor i no pas contaminació i destrucció. Toqueu els cors dels qui busquen només beneficis a costa dels pobres i de la terra. Ensenyeu-nos a descobrir el valor de cada cosa, a contemplar admirats, a reconèixer que estem profundament units amb totes les criatures en el nostre camí cap a la vostra llum infinita. Gràcies perquè esteu amb nosaltres cada dia. Encoratgeu-nos, si us plau, en la nostra lluita per la justícia, l'amor i la pau.

Us lloem, Pare, amb totes les vostres criatures, que van sortir de la vostra mà poderosa. Són vostres, i plenes de la vostra presència i de la vostra tendresa. Lloat sigueu. Fill de Déu, Jesús, per vós foren creades totes les coses. Us formàreu en el si maternal de Maria, us féreu part d'aquesta terra, i miràreu aquest món amb ulls humans. Avui sou viu en cada criatura amb la vostra glòria de ressuscitat. Lloat sigueu. Esperit Sant, que amb la vostra llum orienteu aquest món cap a l'amor del Pare i acompanyeu el gemec de la creació, vós viviu també en els nostres cors per impulsar-nos al bé. Lloat sigueu. Senyor U i Tri, comunitat preciosa d'amor infinit, ensenyeu-nos a contemplar-vos en la bellesa de l'univers, on tot ens parla de vós. Desvetlleu la nostra lloança i la nostra gratitud per cada ésser que heu creat. Doneu-nos la gràcia de sentir-nos íntimament units amb tot el que existeix. Déu d'amor, mostreu-nos el nostre lloc en aquest món com a instruments del vostre afecte envers tots els éssers d'aquesta terra, perquè cap d'ells no és oblidat davant vostre. Il·lumineu els amos del poder i del diner perquè es guardin del pecat de la indiferència, estimin el bé comú, promoguin els febles, i tinguin cura d'aquest món que habitem. Els pobres i la terra estan clamant, Senyor, preneu-nos a nosaltres amb el vostre poder i la vostra llum, per a protegir tota vida, per a preparar un futur millor, perquè vingui el vostre Regne de justícia, de pau, d'amor i de bellesa. Lloat sigueu. Amén.

Oració: Oh Déu, Pare meu, Senyor de la vida i de la mort, que, amb decret immutable, com a just càstig per les nostres culpes, heu establert que tots els homes hagin de morir: mireu-me aquí prostrat davant vostre. Detesto de tot cor les meves culpes passades, per les quals he merescut mil vegades la mort, que ara accepto per expiar-les i per obeir la vostra amable Voluntat. De gust moriré, Senyor, el moment, al lloc i de la manera que vulgueu, i fins aleshores aprofitaré els dies de vida que em restin per tal de lluitar contra els meus defectes i créixer en el vostre amor, trencar els lligams que fermen el meu cor a les criatures, i preparar la meva ànima perquè es presenti davant la vostra presència; i des d'ara m'abandono sense reserves en els braços de la vostra paternal Providència.

Creador meu i Redemptor meu, us demano la més important de totes les vostres gràcies: la perseverança final i una mort santa. Per gran que hagi estat l'abús fet de la vida que m'heu donat, concediu-me de viure-la des d'ara i d'acabar-la en el vostre sant amor.
Que jo mori com els Sants Patriarques, deixant sense tristesa aquesta vall de llàgrimes, per tal d'anar a gaudir del repòs etern a la meva vertadera pàtria.
Que jo mori com el gloriós Sant Josep, acompanyat de Jesús i de Maria, pronunciant aquests dolcíssims noms, que espero beneir per tota l'eternitat.
Que jo mori com la Verge Immaculada, amb la caritat més pura i amb el desig d'unir-me amb l'únic objecte dels meus amors.
Que jo mori com Jesús a la Creu, plenament identificat amb la voluntat del Pare, fet holocaust per amor.
Jesús, mort per mi, concediu-me la gràcia de morir en un acte de perfecta caritat vers Vós.
Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per mi ara i en l'hora de la meva mort.
Sant Josep, el meu pare i senyor, aconseguiu-me que mori amb la mort dels justos.

Senyor, Déu meu; ja des d'ara accepto de bon grat, com a cosa que ve de Vós, qualsevol mena de mort que vulgueu enviar-me, amb totes les angúnies, penes i dolors.
V/. Jesús, Josep i Maria

V/. Jesús, Josep i Maria

V/. Jesús, Josep i Maria

Jesús li diu: «Jo soc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi no morirà mai més»

V/. Ajudeu-lo sant de Déu, sortiu a rebre'l, Àngels del Senyor.

V/. Que et rebi Crist, que t'ha cridat, i que els Àngels et portin al si d'Abraham.

V/. Doneu-li, Senyor, el repòs etern, i que la llum perpètua l'il·lumini.

Senyor, tingueu pietat. Crist, tingueu pietat. Senyor, tingueu pietat
Pare nostre...
V/. I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació.

V/. De la mort sense fi.

V/. Que reposi en pau

V/. Senyor, escolteu la nostra pregària.

V/. El Senyor sigui amb vosaltres.

Preguem.
Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent i etern, vulgueu concedir estada en la benaurança, en la llum i en la pau, a l'ànima del vostre servent (de la vostra serventa) N., que heu fet sortir d'aquest món per venir-vos a trobar. Que traspassi les portes del reialme de la mort i que visqui en la mansió dels sants i en la vostra llum, que en altre temps vàreu prometre a Abraham i a la seva descendència. Que la seva ànima no sofreixi cap mal. I, quan arribi aquell gran dia de la resurrecció i de la remuneració, feu, Senyor, que ell ressusciti amb els vostres sants i escollits. Perdoneu-li tots els mancaments i els pecats, i que amb vós aconsegueixi la vida immortal i el regne etern. Per Crist Senyor nostre.

V/. Doneu-li, Senyor el repòs etern.

V/. Que reposi en pau.

V/. Que la seva ànima i la de tots els fidels difunts, per la misericòrdia de Déu reposin en pau.

Oh Déu, vós heu manat d'honorar pare i mare. Apiadeu-vos dels nostres pares, perdoneu-los els pecats, i concediu-nos el goig de tornar-los a veure a la glòria. Per Jesucrist nostre Senyor.

Senyor, que perdoneu els homes perquè voleu la seva salvació; concediu a tots els nostres germans, parents i benefactors difunts de poder participar de la felicitat eterna, per la intercessió de la benaurada sempre Verge Maria i de tots els Sants. Per Jesucrist nostre Senyor.

Feu, Senyor, que el vostre servent N., prevere, al qual en aquest món, confiàreu el ministeri sagrat, frueixi per sempre de la glòria del cel. Per Jesucrist nostre Senyor.

Déu omnipotent i etern, vós sou la vida dels homes i l'alegria dels sants; us preguem que els vostres servents de l'Obra difunts alliberats del pes de la mortalitat, regnin amb vós a la glòria eterna. Per Jesucrist nostre Senyor.

Oh Déu, creador i redemptor de tots els fidels, concediu als vostres servents el perdó de tots els seus pecats, perquè obtinguin per les nostres pregàries, la misericòrdia que sempre han esperat. Per Jesucrist nostre Senyor.

Oh Verge i Mare de Déu, jo m'ofereixo per fill vostre i a honra i glòria de la vostra puresa us ofereixo els meus ulls, les meves orelles, la meva llengua, les meves mans; en una paraula, tot el meu cos i la meva ànima, i us demano que m'obtingueu la gràcia de no fer mai més ni un sol pecat. Amén.
Mare, ací teniu el vostre fill.
Mare, ací teniu el vostre fill.
Mare, ací teniu el vostre fill.
En Vós, Mare meva dolcíssima, he posat la meva confiança i mai més no quedaré confós. Amén.

V/. L'Àngel del Senyor anuncià a Maria.

Déu vos salve, Maria ...
V/. Heus aquí l'esclava del Senyor.

Déu vos salve, Maria ...
V/. I el Verb es feu home.

Déu vos salve, Maria ...
V/. Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu.

Preguem. Infoneu, Senyor, la vostra gràcia en els nostres cors. I feu que els qui, per l'anunci de l'Àngel, hem conegut l'Encarnació de Jesucrist, el vostre Fill, siguem conduïts, per la seva Passió i la seva Creu, a la glòria de la Resurrecció. Pel mateix Jesucrist Senyor nostre.

V/. Reina del Cel, alegreu-vos, al·leluia!.

V/. Ressuscità, com havia dit, al·leluia!.

V/. Gaudiu i alegreu-vos, Verge Maria, al·leluia!.

Preguem. Oh Déu, Vós ompliu el món d'alegria amb la Ressurrecció del vostre Fill, Jesucrist, nostre Senyor. Per la intercessió de la seva Mare, la Verge Maria, concediu-nos d'arribar al goig de la vida eterna. Pal mateix Jesucrist Senyor nostre.
R/. Amén.

Pel senyal † de la Santa Creu, dels nostres † enemics deslliureu-nos, Senyor † Déu nostre. En el nom † del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. Amén.
Senyor meu Jesucrist...
V/. Obriu-me els llavis, Senyor.

V/. Envieu-me, Senyor la vostra ajuda.

V/. Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.

1. L'Àngel anuncia a Maria que serà Mare del Salvador
2. Maria visita la seva cosina Elisabet
3. Maria infanta el Salvador del món
4. Maria fa ofrena de Jesús al temple
5. Maria retroba Jesús al temple

1. Jesús és batejat en el Jordà
2. Jesús fa el seu primer miracle a les noces de Canà
3. Jesús predica la conversió i anuncia el Regne de Déu
4. Jesús es transfigura davant els seus deixebles
5. Jesús institueix l'Eucaristia

1. Jesús sofreix l'agonia de Guet-Semaní
2. Jesús és assotat
3. Jesús és coronat d'espines
4. Jesús fa camí vers el Calvari portant-se la creu
5. Jesús mor en la creu

1. La gloriosa resurrecció de Crist
2. L'Ascensió de Jesús al cel
3. La donació de l'Esperit Sant promès
4. L'Assumpció de Maria en cos i ànima al cel
5. Maria és coronada com a Reina de cels i terra

Déu vos salve, Maria, filla de Déu Pare, plena de gràcia, el Senyor...
Déu vos salve, Maria, Mare de Déu fill, plena de gràcia, el Senyor...
Déu vos salve, Maria, Esposa de Déu Esperit Sant, plena de gràcia, el Senyor...
Déu vos salve Maria, Temple i Sagrari de la Santíssima Trinitat, plena de gràcia, el Senyor...

Pel senyal † de la Santa Creu, dels nostres † enemics deslliureu-nos, Senyor † Déu nostre. En el nom † del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. Amén.

Senyor Déu nostre, dirigiu i encamineu tots els nostres pensaments, paraules i obrés a major glòria vostra. I, vós Verge Maria, obteniu-nos dels vostre Fill que amb tota atenció i devoció puguem resar aquest rosari, que us l'oferim per l'extensió del Regne de Déu, per les nostres necessitats espirituals i temporals, en bé dels vius i en sufragi dels difunts. I per tot el què han encomanat a les nostres pregàries.

1. L'Àngel anuncia a Maria que serà Mare del Salvador
2. Maria visita la seva cosina Elisabet
3. Maria infanta el Salvador del món
4. Maria fa ofrena de Jesús al temple
5. Maria retroba Jesús al temple

1. Jesús és batejat en el Jordà
2. Jesús fa el seu primer miracle a les noces de Canà
3. Jesús predica la conversió i anuncia el Regne de Déu
4. Jesús es transfigura davant els seus deixebles
5. Jesús institueix l'Eucaristia

1. Jesús sofreix l'agonia de Guet-Semaní
2. Jesús és assotat
3. Jesús és coronat d'espines
4. Jesús fa camí vers el Calvari portant-se la creu
5. Jesús mor en la creu

1. La gloriosa resurrecció de Crist
2. L'Ascensió de Jesús al cel
3. La donació de l'Esperit Sant promès
4. L'Assumpció de Maria en cos i ànima al cel
5. Maria és coronada com a Reina de cels i terra

Infinites gràcies us donem, sobirana Princesa, dels favors que tots el dies rebem de la vostre generosa mà; vulgueu, Senyora, tenir-nos ara i sempre sota la vostra protecció i empar, i per a més obligar-vos us saludem amb una Salve.

Pel senyal † de la Santa Creu, dels nostres † enemics deslliureu-nos, Senyor † Déu nostre. En el nom † del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. Amén.
Senyor meu Jesucrist...
V/. Obriu-me els llavis, Senyor.

V/. Envieu-me, Senyor la vostra ajuda.

V/. Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.

1. L'Anunciació
No oblidis, amic meu, que som infants. La Senyora del dolç nom, Maria, esta recollida en oració.
Tu ets, en aquella casa, allò que vulguis ser: un amic, un servent, un curiós, un vel... -Jo ara no m'atreveixo a ser res. M'amago rere teu i, astorat, contemplo l'escena: L'Arcàngel diu el seu missatge... -Quomodo fiet istud, quoniam virum non cognosco? -Com es farà això, si jo no conec home? (Lc 1, 34).
La veu de la nostra Mare concentra en la meva memòria, per contrast, totes les impureses dels homes..., també les meves.
I com detesto llavors aquestes vils misèries de la terra!... Quins propòsits!
Fiat mihi secundum verbum tuum. -Que es faci en mi segons la teva paraula (Lc 1, 38). A l'encís d'aquestes paraules virginals, el Verb es feu carn.
Som a punt d'acabar la primera dena... Encara em queda temps de dir al meu Deu, abans que cap altre mortal: Jesús, t'estimo.

2. Visitació de la Mare de Déu
Ara, infant amic, ja hauràs après de moure't. -Acompanya amb goig Josep i Santa Maria... i escoltaràs tradicions de la Casa de David:
Sentiràs parlar d'Elisabet i de Zacaries, t'entendriràs davant l'amor puríssim de Josep, i el teu cor bategarà fortament cada vegada que anomenin el Nen que naixerà a Betlem... Caminem de pressa cap a les muntanyes, fins a un poble de la tribu de Judà (Lc 1, 39).
Ja hi som. -Es la casa on naixerà Joan, el Baptista. -Elisabet aclama, agraïda, la Mare del seu Redemptor. Beneïda tu entre totes les dones, i beneït el fruit del teu ventre! -I d'on em ve això, que la Mare del meu Senyor em vingui a visitar? (Lc 1, 42-43).
El Baptista nonat s'estremeix... (Lc 1, 41).
-La humilitat de Maria es vessa en el Magníficat...
-I tu i jo, que som -que érem-uns superbs prometem que serem humils.

3. Naixement de Jesús
S'ha promulgat un edicte de Cèsar August, i mana d'empadronar tot el món. Cadascú ha d'anar, per fer-ho, al poble d'on prové el seu llinatge. Com que Josep és de la casa i la família de David, va amb la Verge Maria des de Natzaret a la ciutat anomenada Betlem, a Judea (Lc 2, 1-5).
I a Betlem neix el nostre Déu: Jesucrist!
-No hi ha lloc a l'hostal: en una establia. -I la seva Mare l'embolcalla, amb bolquers, i l'acotxa a la menjadora (Lc 2, 7).
Fred. -Pobresa. -Soc un petit esclau de Josep. -Que n'és de bo, Josep! -Em tracta com un pare el seu fill. -Fins i tot em perdona, si prenc el Nen als meus braços i em quedo, hores i hores, dient-li coses dolces i enceses!...
I el beso -besa'l tu--, i li danso, i li canto, i li dic Rei, Amor, Déu meu, Únic meu, el meu Tot!... Que n'és de formós el Nen... i que curta la dena!

4. Purificació de la Verge
En complir-se el temps de la purificació de la Mare, segons la llei de Moisès, cal anar amb el Nen a Jerusalem per presentar-lo al Senyor (Lc 2, 22).
I aquesta vegada seràs tu, amic meu, qui portarà la gàbia de les tórtores. -Te n'adones? Ella -la Immaculada!-se sotmet a la llei com si estigués immunda.
¿Aprendràs amb aquest exemple, nen babau, de complir, malgrat tots els sacrificis personals, la Santa Llei de Déu?
Purificar-se! Tu i jo sí que necessitem purificació! Expiar, i, per damunt de l'expiació, l'Amor.
-Un amor que sigui cauteri que abrasi la ronya de la nostra ànima, i foc, que encengui amb flames divines la misèria del nostre cor.
Un home just i temorós de Déu ha vingut al temple, mogut per l'Esperit Sant -Ii havia estat revelat que no moriria abans de veure el Crist--, pren en els seus braços el Messies i li diu: Ara, Senyor, ara si que t'enduus en pau d'aquest món el teu servent, segons la teva promesa... perquè els meus ulls han vist el Salvador (Lc 2, 25-63).

5. L'Infant perdut
On és Jesús? -Senyora: el Nen!... on és?
Plora, Maria. -En va hem corregut tu i jo de cercle en cercle, de caravana en caravana: no l'han vist. -Josep, després d'esforçar-se inútilment per a no plorar, també plora... I tu... I jo.
Jo, com que soc un vailet barroer, ploro a raig fet i clamo al cel i a la terra... perquè el vaig perdre per culpa meva i no vaig clamar.
Jesús: que no et perdi mai més. I llavors la desgràcia i el dolor ens uneixen, tal com ens uní el pecat, i surten de tot el nostre ésser gemecs de profunda contrició i frases ardents, que la ploma no pot, no ha d'estampar.
I, en consolar-nos amb l'alegria de trobar Jesús -tres dies d'absència!-discutint amb els Mestres d'Israel (Lc 2, 46) quedarà molt gravat en la teva anima i en la meva el deure de deixar els de casa nostra per tal de servir el Pare Celestial.

1. Baptisme del Senyor
Llavors Jesús se n'anà de la Galilea, al Jordà perquè Joan el bategés [...]. I una veu des dels cels digué: -Aquest és el meu Fill, l'estimat, en qui m‘he complagut (Mt 3, 13.17).
En el Baptisme, el Nostre Pare Déu ha pres possessió de les nostres vides, ens ha incorporat a la de Crist i ens ha enviat l'Esperit Sant.
La força i el poder de Déu il·luminen la faç de la terra.
Abrandarem el món amb les flames del foc que has vingut a portar a la terra!... I la llum de la teva veritat, Jesús nostre, il·luminarà les intel·ligències, en un dia sense fi.
Jo et sento clamar, Rei meu, amb veu viva, que encara vibra: ignem veni mittere in terram, et quid volo nisi ut accendatur? -I contesto – tot jo-amb els meus sentits i les meves potències: ecce ego: quia vocasti me!
El Senyor ha posat en la teva anima un segell indeleble, per mitjà del Baptisme: ets fill de Déu.
Nen: ¿no t'encens en desigs de fer que tothom l'estimi?

2. Les noces de Canà
Entre tants de convidats d'una d'aquestes sorolloses noces camperoles, a les quals hi van persones de diversos pobles, Maria s'adona que manca el vi (cfr. Jo 2, 3). Només Ella ho veu, i de seguida. Que familiars se'ns fan les escenes de la vida de Crist! Perquè la grandesa de Déu, conviu amb les coses ordinàries, amb allò que és corrent. Es propi d'una dona, i d'una mestressa de casa atenta, advertir un descuit, estar per aquests petits detalls que fan agradable l'existència humana: i així va actuar Maria.
-Feu tot allò que Ell us digui (Jo 2, 5).
Implete hydrias (Jo 2, 7), ompliu les piques, i ve el miracle. Així, amb aquesta senzillesa. Tot ordinari. Ells complien el seu ofici. L'aigua estava a l'abast. I és la primera manifestació de la Divinitat del Senyor. Allò més vulgar esdevé extraordinari, sobrenatural, quan tenim la bona voluntat d'atendre a allò que Déu ens demana.
Vull, Senyor, abandonar la cura de tot el que és meu en les teves mans generoses. La nostra Mare -la teva Mare!-a hores d'ara, com a Canà, t'ha fet a cau d'orella: no en tenen!...
Si la nostra fe és dèbil, acudim a Maria. Pel miracle de les noces de Canà, que Crist va fer atenent el prec de la seva Mare, els seus deixebles cregueren en Ell (Jo 2, 11). La nostra Mare intercedeix sempre davant el Fill perquè ens atengui i se'ns mostri, de tal manera que puguem confessar: Tu ets el Fill de Déu.
-Dona'm, oh Jesús, aquesta fe, que de debò desitjo! Mare meva i Senyora meva, Maria Santíssima, fes que jo cregui!

3. L'anunci del Regne de Déu
-S'ha complert el temps i és a prop el Regne de Déu; convertiu-vos i creieu en l'Evangeli (Mc 1, 15).
Tota la gent anava cap a ell, i els ensenyava (Mc 2, 13).
Jesús veu aquelles barques a la vora i puja a una d'elles. Amb quina naturalitat es fica Jesús en la barca de cadascun de nosaltres! Quan t'acostis al Senyor, pensa que esta sempre molt a prop teu, dintre de tu: regnum Dei intra vos est (Lc 17, 21). El trobaràs al teu cor.
Crist ha de regnar, abans que res, en la nostra anima. Perquè ell regni en mi, em cal la seva gràcia abundosa: només així, fins i tot l'últim batec, l'últim alè, la mirada menys intensa, el mot més corrent, la sensació més elemental es traduiran en un hosanna al meu Crist Rei.
Duc in altum. -Mar endins! -Refusa el pessimisme que et fa covard. Et laxate retia vestra in capturam -i llança les teves xarxes per a pescar.
Hem de confiar en aquests mots del Senyor: ficar-se a la barca, empunyar els rems, hissar les veles, i llançar-se a aquest mar del món que Crist ens dona com a heretat.
Et regni eius non erit finis. -I el seu Regne no tindrà fi!
No et fa content treballar per un regnat així?

4. Transfiguració del Senyor
I es va transfigurar davant d'ells: la seva cara resplendí com el sol i els seus vestits es tornaren blancs com la llum (Mt 17, 2).
Jesús: veure't, parlar-te! Romandre així,contemplant-te, abismat en la immensitat de la teva bellesa i no parar mai, en aquesta contemplació! Oh, Crist, qui et veiés! Qui et veiés per quedar ferit d'amor a Tu!
I es va sentir una veu, del núvol estant, que deia: Aquest és el meu Fill, l'estimat, en qui m'he complagut: escolteu-lo (Mt 17, 5).
Senyor nostre, aquí ens tens disposats a escoltar tot allò que vulguis dir-nos. Parla'ns; estem atents a la teva veu. Que la teva conversació, caient en la nostra ànima, inflami la nostra voluntat perquè es llanci fervorosament a obeir-te.
Vultum tuum, Domine, requiram (Ps 26, 8), cercaré, Senyor, el teu rostre. M'il·lusiona tancar els ulls, i pensar que arribarà el moment, quan Déu vulgui, que podré veure'l, no com per mitjà d'un mirall, i en imatges obscures... sino cara a cara (1 Cor 13, 12). Sí, el meu cor té set de Déu, del Déu viu:
¿quan vindré i veuré la faç de Déu? (Ps 41, 3).

5. Institució de l'Eucaristia
Abans de la festa de la Pasqua, sabent Jesús que li havia arribat l‘hora de passar d'aquest món al Pare, ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a la fi (Jo 13, 1).
Es feia de nit en el món, perquè els ritus vells, els signes antics de la misericòrdia infinita de Déu amb la humanitat es realitzarien plenament obrint el camí a una veritable albada: la nova Pasqua. L'Eucaristia fou instituïda a la nit, avançant-se a preparar el mati de la Resurrecció.
Jesús es va quedar a l'Eucaristia per amor..., per tu.
-S'hi va quedar, sabent com el rebrien els homes... i com el reps tu.
-S'hi va quedar, perquè el mengis, perquè el visitis i li expliquis les teves coses i, tot tractant-lo en l'oració a prop del Sagrari i en la recepció del Sagrament, te n'enamoris més cada dia, i facis que d'altres animes -moltes!-segueixin igual camí.
Nen bo: els amadors de la terra, ¡com besen les flors, la carta, el record del qui estimen!...
-I tu, ¿podràs oblidar-te alguna vegada que el tens sempre al teu costat... a Ell!? -T'oblidaràs.., que el pots menjar?
-Senyor, que no torni a volar arran de terra!, ¡que estigui sempre il·luminat pels raigs del Sol diví -Crist-en l'Eucaristia!, ¡que el meu vol no s'interrompi fins que no trobi el repòs del teu Cor!

1. Oració a l'hort
Pregueu, per tal que no entreu en la temptació... -I s'adormí Pere. -I els altres apòstols. -I t'adormires tu, nen amic... i jo també vaig ésser un altre Pere dormilega.
Jesús, sol i trist, sofria i amarava la terra amb la seva sang.
De genolls sobre el terra dur, persevera en oració... Plora per tu... i per mi: l'aixafa el pes dels pecats dels homes.
Pater, si vis, transfer calicem istum a me. -Pare, si vols, fes que aquest calze passi de mi... Però que no es faci la meva voluntat, sed tua fiat, sinó la teva (Lc 22, 42).
Un àngel del cel el conforta. -Jesús és en l'agonia. Continua prolixius, orant amb més intensitat... -I s'acosta a nosaltres, que dormim: aixequeu-vos, pregueu
-ens repeteix perquè no caigueu en la temptació (Lc 22, 46).
Judes el traïdor: un bes.
-L'espasa de Pere brilla en la nit.
-Jesús parla: com si fos un lladre, veniu a cercar-me? (Mc 14, 48).
Som covards: el seguim de lluny, però desperts i pregant:
-Oració... Oració...

2. Flagel·lació del Senyor
Parla Pilat: Vosaltres teniu per costum que us en deixi anar un per Pasqua. ¿Qui deixem lliure, Barrabas -lladre, pres amb altres per un homicidi-o Jesús? (Mt 27, 17). Fes morir aquest i deixa anar Barrabas, clama el poble incitat pels seus prínceps (Lc 23,18).
Parla Pilat de bell nou: Llavors, que n'haig de fer de Jesús que s'anomena el Crist? (Mt 27, 22) -Crufige eum! -Crucifica'l! (Mc 15, 14).
Pilat, per tercera vegada, els diu: I quin mal ha fet? Jo no li trobo cap causa de mort (Lc 23, 22).
Es feia més fort el clam de la multitud: crucifica'l!, crucifica'l! (Mc 15, 14).
I Pilat, volent acontentar el poble, els deixa lliure Barrabas i ordena que assotin Jesús.
Lligat a la columna. Ple de nafres.
Se senten els cops de les corretges sobre la seva carn desfeta, sobre la seva carn sense macula, que sofreix per la teva carn pecadora. -Més cops. Més fúria. Més encara... Es el súmmum de la humana crueltat.
Per fi, rendits, deslliguen Jesús. -I el cos de Crist es rendeix també al dolor i cau, com un verm, esclafat i mig mort.
Tu i jo no podem parlar. -No calen paraules. Mira-te'l, mira-te'l... a poc a poc.
Després... ¿seràs capaç de tenir por a l'expiació?

3. Coronació d'espines
Ja és satisfet l'afany de sofrir del nostre Rei!
-Porten el meu Senyor al pati del pretori, i allí convoquen tota la cohort (Mc 15, 16). Els soldadots brutals han despullat la seva carn puríssima. -Amb un drap de porpra, vell i brut, tapen Jesús. -Una canya, per ceptre, a la seva ma dreta...
La corona d'espines, clavada a martellades, el fa Rei de mofes... Ave Rex judæorum!
-Salve, Rei dels jueus (Mc 15, 18). I, a cops, fereixen la seva testa. I el bufetegen... i li escupen.
Coronat d'espines i vestit amb parracs de porpra, Jesús és mostrat al poble jueu Ecce homo! -Aquí teniu l'home! -I de nou els pontífexs i llurs ministres aixecaren el crit dient: crucifica'l, crucifica'l! (Jo 19, 5 i 6).
-Tu i jo, ¿no l'haurem tornat a coronar d'espines i a bufetejar-lo, i a escopir-lo?
Prou Jesús, prou... I un propòsit ferm i concret posa fi a les deu Avemaries.

4. La Creu a coll
Amb la seva Creu a coll camina cap el Calvari, lloc que en hebreu es diu Gòlgota (Jo 19, 17). -I agafen un tal Simó, natural de Cirena, que venia d'una granja, i li carreguen la Creu perquè la dugui darrere Jesús (Lc 23, 26). S'ha complert el que deia Isaïes (53, 12): cum sceleratis reputatus est, fou comptat entre els malfactors: perquè també dugueren, a fer-los morir amb Ell, dos més, que eren lladres (Lc 23, 32). Si algú vol venir darrere meu... Noi amic: estem apenats, vivint la Passió de Nostre Senyor Jesús. -Mira amb quin amor s'abraça a la Creu. -Aprèn d'Ell. -Jesús porta la Creu per tu: tu, porta-la per Jesús. Pena no la portis arrossegant, la Creu. Porta-la a plom, perquè la teva Creu, portada així, no serà una Creu qualsevol: serà... la Santa Creu. No et resignis amb la Creu. Resignació és una paraula ben poc generosa. Vulgues la Creu. Quan la vulguis de debò, la teva Creu serà... una Creu, sense Creu. I ben segur que, com Ell, trobaràs Maria pel camí.

5.Mort de Jesús
Jesús Natzarè, Rei deis jueus, té preparat el soli triomfador. Tu i jo no el veiem retorçar-se quan el claven: sofrint tant com es pot sofrir, estén els seus braços amb gest de Sacerdot Etern.
Els soldats prenen les santes vestidures i en fan quatre trossos. -Per no dividir la túnica, la sortegen per veure de qui serà. -I així, una vegada més, es compleix l'Escriptura que diu: S'han repartit els meus vestits i s'ho han fet a la sort (Jo 19,23 i 24).
Ja és enlaire... -I, ran del seu fill, al peu de la Creu, Santa Maria... i Maria, la muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. ¡Joan, el deixeble que Ell estimava. Ecce mater tua! -Aquí tens la teva mare!: ens dona la seva Mare per Mare nostra.
Abans Ii ofereixen vi barrejat amb fel, i després de tastar-lo, no en va beure (Mt 27, 34).
Ara té set... d'amor, d'ànimes.
Consummatum est. -Tot s'ha consumat (Jo 19, 63).
Nen babau, mira: tot això... tot ho ha sofert per tu... i per mi. -No plores?

1. Resurrecció del Senyor
Dissabte, cap al tard, Maria Magdalena i Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren aromes per anar a embalsamar el cos mort de Jesús.
-Molt de matí, l'endemà, arriben al sepulcre, eixit ja el sol (Mc 16, 1 i 2). I en entrar, queden consternades perquè no hi troben el cos del Senyor. -Un jove, cobert de vestidura blanca, els diu: No tingueu por: sé que cerqueu Jesús Natzarè: non est hic, surrexit enim sicut dixit, -no és ací perquè ha ressuscitat, tal com predigué (Mt 28, 5).
Ha ressuscitat! -Jesús ha ressuscitat. No és dins el sepulcre. -La Vida pogué més que la mort.
S'aparegué a la seva Santíssima Mare. -S'aparegué a Maria de Magdala, que esta boja d'amor.
-I a Pere i als altres Apòstols. -I a tu i a mi, que som els seus deixebles i més boigs que la Magdalena: quines coses li hem dit!
Que no morim mai pel pecat; que sigui eterna la nostra resurrecció espiritual. -I, abans d'acabar la dena, tu has besat les nafres dels seus peus..., i jo, més atrevit -soc més infant-he posat els meus llavis sobre el seu costat obert.

2. L'Ascensió del Senyor
Ara el Mestre adoctrina els seus deixebles: els ha obert la intel·ligència per tal que entenguin les Escriptures i els pren per testimonis de la seva vida i dels seus miracles, de la seva passió i mort, i de la glòria de la seva resurrecció (Lc 24, 45 i 48).
Després se'ls enduu camí de Betània, alça les mans i els beneeix. -I, mentrestant, es va separant d'ells i s'enlaira cap al cel (Lc 24, 50), fins que un núvol l'ocultà (Act 1, 9).
Se n'anà Jesús al Pare. -Dos Àngels de blanques vestidures s'apropen a nosaltres i ens diuen: Homes de Galilea, ¿que feu mirant al Cel? (Act 1, 11).
Pere i els altres retornen a Jerusalem -cum gaudio magno-amb gran alegria (Lc 24, 52). -Es just que la Santa Humanitat de Crist rebi l'homenatge,
l'aclamació i adoració de totes les jerarquies dels Àngels i de totes les legions dels benaurats de la Glòria.
Tu i jo, però, sentim l'orfenesa: estem tristos i anem a consolar-nos amb Maria.

3. Pentecosta
El Senyor havia dit: Jo pregaré i el Pare us donarà un altre Paraclet, un altre Consolador, a fi que s'estigui amb vosaltres eternament (Jo 14, 16).
-Aplegats els deixebles tots junts en un mateix lloc, de sobte vingué del cel una remor com de vent impetuós que va envair tota la casa on es trobaven.
-A la vegada, unes llengües de foc es repartiren i es posaren sobre cada un d'eIls (Act 2, 1-3).
Plens de l'Esperit Sant, estaven, com embriacs, els Apòstols (Act 2, 13).
I Pere, voltat pels altres onze, aixecà la veu i parlà. -El sentírem gent de cent països. Cadascú l'escolta en la seva llengua. -Tu i jo en la nostra. -Ens parla de Crist Jesús i de l'Esperit Sant i del Pare.
No l'apedreguen, ni el fiquen a la presó: es converteixen i són batejats tres mil dels qui l'oïren.
Tu i jo, després d'ajudar els Apòstols en l'administració dels baptismes, beneïm Déu Pare, pel seu Fill Jesús, i ens sentim alhora com embriacs de l'Esperit Sant.

4. Assumpció de la Mare de Déu Assumpta est Maria in coelum: gaudent angeli!
-Maria ha estat portada per Déu, en cos i ànima, als cels: i els Àngels se n'alegren!
Així canta l'Església. -I així, amb aquest clam de joia, comencem la contemplació en aquesta dena del Sant Rosari:
S'ha adormit, la Mare de Déu. Entorn del seu llit els dotze apòstols. -Maties reemplaça Judes.
I nosaltres, per gràcia que tots respecten, també som al seu costat.
Però Jesús vol tenir la seva Mare, en cos i ànima, a la Glòria. -I la Cort celestial desplega tota la seva pompa, per tal d'obsequiar la Senyora. -Tu i jo -infants, al capdavall-agafem la vora de l'esplèndid mantell blau de la Verge, i així podem contemplar aquella meravella.
La Trinitat beatíssima rep i curulla d'honors la Filla, Mare i Esposa de Déu... -I és tan gran la majestat de la Senyora, que fa que els Àngels es preguntin: Qui és Aquesta?

5. Coronació de la Verge
Tota tu ets bonica i en tu no hi ha taca. -Ets hort tancat, germana meva, Esposa, hort tancat, font segellada. -Veni: coronaberis. -Vine: seràs coronada (Ct 4, 7, 12 i 18).
Si tu i jo haguéssim tingut poder, també l'hauríem feta Reina i Senyora de tota la creació.
Un gran senyal aparegué en el cel: una dona amb corona de dotze estrelles damunt el seu cap. -Vestit de sol. -La lluna als seus peus (Ap 12, 1). Maria, Verge sense màcula, repara la caiguda d'Eva: i ha trepitjat, amb la planta immaculada del seu peu, el cap del dragó infernal. Filla de Déu, Mare de Déu, Esposa de Déu.
El Pare, el Fill i l'Esperit Sant la coronen com a Emperadriu que és de l'Univers.
I li reten homenatge de vassalls els Àngels..., i els patriarques i els profetes i els Apòstols..., i els màrtirs i els confessors i les verges i tots els sants..., i tots els pecadors, i tu i jo.

Déu vos salve, Maria, filla de Déu Pare, plena de gràcia, el Senyor...
Déu vos salve, Maria, Mare de Déu fill, plena de gràcia, el Senyor...
Déu vos salve, Maria, Esposa de Déu Esperit Sant, plena de gràcia, el Senyor...
Déu vos salve Maria, Temple i Sagrari de la Santíssima Trinitat, plena de gràcia, el Senyor...

Esclata, ara, la lletania lauretana, sempre amb esplendor de llum nova i color i sentit distints.
Clams al Senyor, a Crist; peticions a cada una de les persones divines, i a la Santíssima Trinitat; amoretes enceses a Santa Maria: Mare de Crist, Mare Immaculada, Mare del Bon Consell, Mare del Creador, Mare del Salvador..., Verge prudentíssima..., Seu de la Saviesa, Rosa mística, Torre de David, Arca de L'Aliança, Estel del matí..., Refugi dels pecadors, Consoladora dels afligits, Auxili dels cristians...
I en reconeixement del seu regnat —Regina!
—Reina!— i el de la seva mediació: Sub tuum præsidium confugimus, —sota la vostra protecció ens acolli'm, Santa Mare de Déu..., allibereu-nos de tots els perills, Verge gloriosa i beneïda.
Pregueu per nosaltres, Reina del Santíssim Rosari, per tal que ens fem dignes d'assolir les promeses de Nostre Senyor Jesucrist.

Senyor, tingueu pietat.

Crist, tingueu pietat.

Senyor, tingueu pietat.

Crist, oïu-nos.

Crist, escolteu-nos.

Pare Celestial, Déu

Fill, Redemptor del món, Déu.
Esperit Sant, Déu.
Santa Trinitat, un sol Déu

Santa Maria

Santa Mare de Déu
Santa Verge de les verges
Mare del Crist
Mare de l'Església
Mare de la Misericòrdia
Mare de la divina gràcia
Mare de l'Esperança
Mare puríssima
Mare castíssima
Mare virginal
Mare intacta
Mare immaculada
Mare amable
Mare admirable
Mare de bon consell
Mare del Creador
Mare del Salvador
Verge prudentíssima
Verge venerable
Verge predicable
Verge potent
Verge clement
Verge fidel
Mirall de justícia
Seu de saviesa
Causa de nostra alegria
Vas espiritual
Vas honorable
Vas insigne de devoció
Rosa mística
Torre de David
Torre de marfil
Casa daurada
Arca de l'aliança
Porta del cel
Estel del matí
Salut dels malalts
Refugi dels pecadors
Consoladora dels migrants
Consoladora dels afligits
Auxili dels cristians
Reina dels àngels
Reina dels patriarques
Reina dels profetes
Reina dels apòstols
Reina dels màrtirs
Reina dels confessors
Reina de les verges
Reina de tots els sants
Reina concebuda sense pecat original
Reina al cel assumpta
Reina del santíssim rosari
Reina de la família
Reina de la pau

Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món

Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món

Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món

Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu

Preguem.
Oh Déu, el vostre Fill ens ha aconseguit amb la seva vida, mort i resurrecció els béns de la salvació eterna: concediu-nos, en venerar aquests misteris en el Sant Rosari de la Verge Maria, d'imitar el que contenen i d'obtenir el que prometen. Per Crist Senyor nostre. Amén.

Preguem.
Senyor, concediu als vostres servents de fruir sempre de salut en el cos i en l'esperit; i per la gloriosa intercessió de la sempre Verge Maria, allibereu-nos de la tristesa de la vida present i doneu-nos l'alegria de la vida futura. Per Crist, Senyor nostre. Amén.

Per les necessitats de l'Església i de l'Estat.
Pare nostre. Ave Maria. Glòria.

Per la persona i intencions del Sr. Bisbe d'aquesta diòcesi.
Pare nostre. Ave Maria. Glòria.

Per les beneïdes ànimes del Purgatori
Pare nostre. Ave Maria.

Descansin en pau.

Recordeu-vos, oh piadosíssima Verge Maria, que mai no s'ha sentit dir que ningú que hagi implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili, hagi estat abandonat de vós.
Animat amb aquesta confiança, a vós recorro, oh Mare, verge de les verges; i encara que gemint sota el pes dels meus pecats, m'atreveixo a comparèixer davant la vostra presència sobirana.
No desoïu, oh Mare de Déu, les meves súpliques; escolteu-les i acolliu-les favorablement. Amén.

Déu vos salve, Reina i Mare de misericòrdia; vida, dolcesa i esperança nostra, Déu vos salve.
A vós cridem els desterrats fills d'Eva; a vós sospirem, gemint i plorant en aquesta vall de llàgrimes.
Ara, doncs, advocada nostra, gireu envers nosaltres aquests ulls vostres tan misericordiosos.
I, després d'aquest exili, mostreu-nos Jesús, fruit beneït del vostre ventre.
Oh clementíssima, oh piadosa, oh dolça Verge Maria.

V/. Pregueu per nosaltres, santa Mare de Déu,

El senyal de la Creu
Senyor meu Jesucrist
Sia vostra gran puresa
Recordeu-vos

Demanen les gràcies que vulguem aconseguir per intercessió de la Mare de Déu i Mare nostra.

1. Mare meva amantíssima, en tots els instants de la meva vida recordeu-vos de mi, infeliç pecador. Avemaria
2. Aqüeducte de les divines gràcies, concediu-me abundància de llàgrimes per a plorar amargament els meus pecats. Avemaria
3. Reina de cels i terra, sigueu mon empar i defensa en les temptacions dels enemics de la meva ànima. Avemaria
4. Immaculada filla de Joaquim i Anna, aconseguiu-me del vostre Fill les gràcies que necessito per a salvar-me. Avemaria
5. Advocada i refugi dels pecadors, assistiu-me a l'hora de la meva mort i obriu-me les portes del cel. Avemaria Glòria

I. Verge prodigiosa, tron puríssim on reposà l'eterna Saviesa quan vingué al món a ensenyar el camí de la salvació, aconseguiu per als vostres catalans aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la Vida. Avemaria i Glòria
II. Mare Castíssima, mirall de puresa, flor de les verges, que portàreu al món el bàlsam d'incorrupció, Jesús fill de Déu, obteniu-nos l'honestedat dels costums públics. Avemaria i Glòria
III. Profetessa admirable, que beneireu i lloàreu l'Etern més que no pas totes les jerarquies angèliques plegades, feu que sigui desterrat d'aquest poble vostre l'esperit de maledicció i blasfèmia. Avemaria i Glòria
IV. Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l'esperit de discòrdia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans. Avemaria i Glòria
V. Santa Engendradora de l'Etern, filla del vostre fill, feu que mai no es desfaci aquest poble català que Vós espiritualment engendràreu. Avemaria i Glòria
VI. Verge poderosa, més forta que un exèrcit en ordre de batalla, des del vostre alt castell de Montserrat, defenseu d'enemics espirituals i temporals tota la terra catalana que teniu encomanada. Avemaria i Glòria
VII. Senyora de Montserrat, que teniu la vostra santa muntanya voltada d'oliveres, signe de pau, aconseguiu per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua. Avemaria i Glòria

Oració final.
O Déu, vós que concediu tots els béns, i que glorifiqueu amb un culte insigne la muntanya escollida per l'excelsa Mare del vostre Fill únic. Feu que, ajudats amb la poderosa protecció de la Immaculada Verge Maria, puguem arribar amb seguretat a la muntanya, que és Crist. Pel mateix Crist, Senyor nostre.
Amén.

Salve, Reina del cel, Senyora dels àngels, salve, arrel sagrada, salve, porta santa, d'on va sortir la llum del món.
Gaudiu, Verge Maria, la més bella de totes, i pregueu el Crist per nosaltres.
V/. Permet-te'm lloar-te, oh Verge santa.

Preguem: Concedeix, Déu misericordiós, enfortir la nostra feblesa, i que fent memòria de la Santa Mare de Déu, rebem la seva assistència per ressorgir dels nostres pecats. Per Crist nostre Senyor.

V/. La gràcia del Senyor sigui sempre amb nosaltres.

Mare santa del Redemptor, porta del cel sempre oberta, estrella del mar, socorreu el poble caigut, que vol aixecar-se de les seves culpes.
Vós, que rebéreu la salutació de Gabriel, i, Verge sempre, infantàreu el vostre Creador, per un miracle que tota la naturalesa admira, tingueu pietat de nosaltres.

V/. L'Àngel del Senyor anuncià a Maria.

V/. Després del seu naixement, oh Verge, has continuat intacta.

Preguem. Senyor, per la virginitat fecunda de Maria heu donat un salvador al llinatge humà; feu que experimentem la seva intercessió, ja que per ella hem merescut de rebre el vostre Fill, l'autor de la vida. Ell, que viu i regna pels segles dels segles.

V/. La gràcia del Senyor sigui sempre amb nosaltres.

És la Mare dolorosa
prop la creu, tota plorosa,
d'on el Fill penja clavat.

La seva ànima, endolada,
gemegant i contristada,
punyent glavi ha traspassat
Oh quan trista i afligida
era aquella beneïda
Mare del Fill únic seu.

Que gemia i es planyia,
tot guaitant-se'l, Mare pia,
al suplici, essent ell Déu.
Quin és l' home que,
si veia el patir que del Crist feia
Mare aital, ell no plorés?
Que tristor no hagués pregona
si del Crist Mare tan bona
compadir son Fill veiés?

Per les culpes del seu poble
a turment sotmès innoble
i a flagell Jesús veié.

El dolç fruit que tant amava,
desolat morir guaitava,
l'esperit quan ell reté.

Eia! Mare, d'amor vena,
feu que senti jo la pena
del contrit, i plori amb vós.

Feu que el fred cor meu s'inflami
de l'ardor amb què el Crist Déu ami
per tal d'ésser-li agradós
[Santa Mare, les ferides
feu, del Crucifix, sentides
i gravades al meu cor.

I del vulnerat Fill vostre,
que amor tal, sofrint, em mostra,
compartiu amb mi el dolor.
Compassiu, feu que amb vós plori
i el Crucificat honori,
mentre el viure em durarà.

Prop la creu, amb vós, estar-me
i al plany vostre associar-me
amb mon plany desitjo ja.

Verge, entre les verges clara,
amargor no us vegi encara,
feu que, amb vós, em dolgui jo.

Que la mort del Crist jo porti,
i acompanyi i conhorti
sos assots i passió.

Dels verdancs del Crist marqueu-me,
embriac de la creu feu-me
i la sang del vostre Nat.

En el dia del judici
feu-me'l, Verge, vós propici,
que no sigui al flam llançat.

Quan vingui, o Crist, l'últim dia,
feu que arribi, per Maria,
a la palma triomfal.

Quan el cos en terra mori,
feu que l'anima us adori
en el goig sempiternal.]

La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.
El seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en Ell s'estén de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.
V/. Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.

Preguem. Déu omnipotent i etern, vós, amb la cooperació de l'Esperit Sant, vau preparar el cos i l'ànima de Maria, Verge i Mare, perquè fos una mansió digna del vostre Fill; feu que, els qui ens alegrem en la seva commemoració i sota la seva intercessió siguem alliberats del pecat i de la mort eterna. Per nostre Senyor Jesucrist.

V/. La gràcia del Senyor sigui sempre amb nosaltres.

Salut, guia en la mar, gentil Mare de Déu i flor verge tot temps, feliç porta del cel.
Puix vós l'Ave acceptant que us duu sant Gabriel el nom d'Eva mudeu, vulgueu dar-nos la pau.
Desfeu nostres lligams, porteu llum per als cors, els mals nostres lleveu i béns deu-nos a doll.
Mostreu, Mare, que ho sou duent nostre clamor al qui fent-se'ns humà volgué néixer de vós.
Oh vós, Verge sublim, la més bona i suau, del tot lliures del mal, humils feu-nos i purs.
A tots, Mare, d'amor fresseu vida i camí perquè vostre Jesús amb goig sempre vegem.
L'etern Pare lloem, el seu Crist honorem, amb el Sant Esperit, als tres sigui l'honor.

Preguem: Concedeix als teus servents, oh Senyor, gaudir per sempre de la salut del cos i de l'ànima, i per la gloriosa intercessió de la beata sempre Mare de Déu, deslliureu-nos de les tristeses presents i feu-nos participar de les alegries futures. Per Crist nostre Senyor.

V/. La gràcia del Senyor sigui sempre amb nosaltres.

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
el sol sos raigs vos dona per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l'han deixat.

Mística Font de l'aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s'obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d'encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dona
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història,
i és Montserrat el nostre Sinaí:
siguin per tots l'escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Sota el vostre mantell ens emparem, santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.

Sia vostra gran puresa,
lloada eternament,
puix que Déu omnipotent
es complau en tal bellesa.
A Vós, celestial princesa,
sagrada Verge Maria,
us ofereixo en aquest dia
l'ànima, la vida i el cor:
mireu-me amb ulls plens d'amor,
no em deixeu, oh Mare mia.

Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
Els reis moros tenen plenes ses masmorres de captius que al remor de les cadenes ploren llàgrimes a rius. Jesucrist no els abandona, puix Nolasc els ha escoltat.
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
Veu Nolasc els seus martiris i a la Verge els oferí, jardinera d'eixos lliris que trepitja el sarraí. De les mares la més bona als bons presos s'ha afillat.
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
Entre càntics i harmonia a Nolasc s'apareix, la nit fosca es torna dia que de llum tot ho rubleix. Té a un costat Santa Madrona, Santa Eulària a altre costat.
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
Descobrint Ella el misteri, diu: Nolasc, no tinguis por; dels que estan en captiveri tu en seràs el redemptor. Jo seré ta companyona, tu seràs el meu soldat.
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
Dona'm compte al rei En Jaume i a Ramon de Penyafort, i a arrancar fills ajudeu-me d'entre els braços de la mort. Ves tu a l'Africà i destrona a qui el món té esclavitzat.
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
En aquella hora Maria, bella font de les Mercès, com dels Reis la estrella un dia, deixa's veure de tots tres. Del Cel baixa, com una ona dolç perfum de caritat.
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
Nostra Seu hermosa i bella d'aquesta Orde és el bressol, l'orient d'aquesta estrella que els esclaus prendran per sol. Per blasó amb sa creu els dona l'ample escut del Principat:
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
Oh captius de Moreria, no ploreu ja de tristor, que la Verge vos envia missatgers del seu amor. Donaran fins sa persona per comprar-vos el rescat.
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
Ve Maria a rompre els llaços a vuitanta mil esclaus; saludeu-la, que sos braços són cadenes molt suaus. Ella el món desengrillona de la serp que el té lligat.
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
Amb blanc hàbit de puresa van i venen per la mar els coloms de la Princesa que té aquí son colomar. Per tota Àfrica ressona el seu cant de llibertat.
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
No té esclaus la Moreria, Llucífer els té a milions. Oh! preneu-los-hi, Maria, tots els regnes i nacions. Es l'infern la negra androna de la gran captivitat.
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
Barcelona enamorada vos fa trono del seu cor: puix del Cel li sou baixada feu-ne cel de vostre amor. Vostre braç que esforç els dona sia sempre al seu costat.
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
En certamen de cent pobles sa corona li da'l món; la pren ella i amb mans nobles la ha posada en vostre front. Per sa Reina vos corona la que ho és del Principat:
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.
Que del Cel baixeu encara vostra imatge d'or ho diu, que amb els braços ens empara com una àliga son niu. Per sa estrella us mira l'ona, per son àngel la ciutat:
Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat:Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.

V/. Pregueu per nosaltres. Santa Maria de la Mercè.

Preguem: Oh Déu, que per la Mare gloriosa del vostre Fill, us heu dignat augmentar la vostra Església amb nous fills per a la redempció del vostre poble cristià del poder dels pagans: us supliquem que ens concediu, en honor a ella pel treball de la seva institució, pels seus mèrits i intercessió, siguem lliurats de tots els nostres pecats i de l'esclavitud del diable. Pel mateix Crist Senyor nostre. Amén.

O Bellesa del Carmel.
de Saron glòria complida:
Empareu-nos en la vida
i en la mort deu-nos el cel.

Quan la nostra vida acabi
sigueu, Mare, a prop del llit,
i amb un prec a flor de llabi
volarem a l'infinit.
Feu-nos clara la sortida
Vós que sou brillant Estel.

Sol del Carme, clar Estel,
Verge i Mare beneïda:
Empareu-nos en la vida
i en la mort deu-nos el cel.

Verge i Mare Immaculada, mireu amb els vostre ulls misericordiosos el fill que implora, ple de confiança, la vostra maternal protecció, i ve a donar-vos gràcies del gran do celestial de la vostra miraculosa medalla. Oh Mare del cel, jo crec i espero en la vostra medalla, i l'estimo de tot cor, i estic segur que no quedaré confós. Amén.

En una nit lluminosa de clarors del cel, com la de Nadal, la del 18 al 19 de juliol de 1880, la Verge Santíssima, s'aparegué per primera vegada a santa Caterina Labouré, filla de la Caritat. I parlà a la santa de les desgràcies i calamitats del món amb tanta pena i compassió que les llàgrimes li rodolaven cara avall i li nuaven la gola. Com ens estima la Mare del Cel! Com sent les nostres penes. Eixugueu, Verge Miraculosa, les llàgrimes de tants fills vostres que ploren sense conhort.

Recordeu-vos o bé Salve Tres Avemaries amb la jaculatòria Oh Maria sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a vós.

En la seva primera aparició, la Verge Miraculosa va ensenyar a santa Caterina la manera com havia de portar-se en les penes i treballs. Va mostrar-li el sagrari, i li digué: “Aquí, al peu del l'altar, es concediran gràcies a tots aquells que les demanin amb confiança i fervor”. La Verge de la santa medalla i Jesús del sagrari siguin sempre llum i guia de la nostra vida.

Recordeu-vos o bé Salve Tres Avemaries amb la jaculatòria Oh Maria sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a vós.

Digué la Verge a santa Caterina: “Vindran uns temps molt dolents. El perill serà gran. Arribarà un moment en què tot es creurà perdut. Llavors més que mai estaré amb vosaltres: tingueu confiança” Sí, la Verge està sempre amb nosaltres en els moments de desgràcia i de perill, i es poderosa més que tots els nostres enemics. Demanem-li doncs, confiadament: “Auxili dels cristians, pregueu per nosaltres”.

Recordeu-vos o bé Salve Tres Avemaries amb la jaculatòria Oh Maria sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a vós.

A la tarda del 27 de novembre del 1880, s'apareix de bell nou la Verge a santa Caterina. Dreta dins un núvol de glòria, té un petita esfera a les mans i està en un actitud extàtica com d'oració, tot estrenyent l'esfera contra el seu cor. Sor Caterina sent que la Verge li parla i li diu: “Aquesta esfera representa el món i cada persona en particular”. Com el fillet petit en braços de la seva mare, així estem nosaltres en les mans de Maria. I ben a prop del seu Cor Immaculat. Podríem estar en un lloc més segur?

Recordeu-vos o bé Salve Tres Avemaries amb la jaculatòria Oh Maria sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a vós.

Sortien de les mans de Maria, i s'escampaven en totes direccions, uns raigs lluminosos; i la Verge explicà a santa Caterina: “Aquest raigs de llum son el símbol de les gràcies que concedeixo a tots aquells que me les demanen”. Gràcia que confirma la nostra fe en la seva omnipotent i universal Mediació. Ja acudim a Ella en totes les nostres necessitats?

Recordeu-vos o bé Salve Tres Avemaries amb la jaculatòria Oh Maria sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a vós.

Com una aurèola de glòria, envoltant la figura de la Mare del Cel, llegí sor Caterina aquestes paraules: “Oh Maria sens pecat concebuda pregueu per nosaltres que acudim a Vos”. Després, va sentir la veu de la Verge que li recomanava de repetir sovint aquella oració, i prometia gràcies especials als qui així ho fessin. No ho farem nosaltres? Fem-ho sobretot en les hores amargues i difícils de la vida i tindrem assegurada la protecció celestial.

Recordeu-vos o bé Salve Tres Avemaries amb la jaculatòria Oh Maria sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a vós.

La Verge Santíssima, manà a santa Caterina que s'encunyés una medalla segon el model que ella mateixa li havia ensenyat. I després li digué: “Les persones que la dugin, rebran gràcies abundoses i més encara, les que la duguin penjada al coll i amb confiança”. Aquesta és la gran promesa de la medalla miraculosa. Agraïm a la Verge tanta bondat i portem la seva medalla plens d'amor i confiança en la seva divina eficàcia mil vegades demostrada.

Recordeu-vos o bé Salve Tres Avemaries amb la jaculatòria Oh Maria sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a vós.

Foren tants els miracles de la nova medalla: conversió de pecadors obstinats, curació de malalts incurables, fets extraordinaris i meravellosos de tota classe i repetits en una proporció tant gran, que el poble comença de donar-li el nom de medalla miraculosa, i es propagà ràpidament per tot el món. Desitjosos d'augmentar també nosaltres la glòria de Maria i el bé de les ànimes, siguem des d'ara apòstols de la seva miraculosa medalla.

Recordeu-vos o bé Salve Tres Avemaries amb la jaculatòria Oh Maria sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a vós.

Les aparicions de la medalla de la Verge Miraculosa constitueixen una de les penyores més exquisides del seu amor maternal. Estimem a qui tant i tant generosament ens ha estimat. “Si estimo a Maria –diu St Joan Bèrchmans- tinc assegurada la meva salvació”. Com la seva feliç vident, santa Caterina Labouré, demanem-li cada dia a la Verge la gràcia del seu amor i de la seva devoció.

Recordeu-vos o bé Salve Tres Avemaries amb la jaculatòria Oh Maria sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a vós.

Maria, Verge principal,
esposa i filla del gran Rei,
la saviesa ingent de Déu
us elegia abans del temps.
Donzella sense cap engrut
i casa ebúrnia de Déu,
us consagrava des del cel,
davallant d'ell, l'Esperit Sant.
Senyal ardent de caritat,
de tot el bé mirall fidel
aurora vera de la llum,
estoig de sembra divinal.
A casa el Príncep eternal,
vós abundeu de goigs divins;
vara florida de Jesè,
el do de Déu us ha emplenat.
Oh perla fina i refulgent
i estel del món esplendorós,
feu-nos ser purs en els costums
i temples vers de l'Esperit.
Lloança a l'alta Trinitat,
oh Verge noble sens igual,
que us ha donat l'excels tresor
dels seus magnífics dons divins.

El més gran dels arcàngels
fou tramés de l'altura
a donar el «Déu vos guard» a Maria.
Va quedar-se extasiat quan va veure,
oh Senyor, que teníeu cos d'home!,
i amb angèlica veu aleshores
exclama vers la noia:
«Salve, per vós brillarà l'alegria;
Salve, per vós finirà la condemna.
Salve, redreç del caigut primer home;
Salve, rescat de les llàgrimes d'Eva.
Salve, cimal no accessible a ments d'home;
Salve, als ulls d'àngel abisme insondable.
Salve, vós sou del gran Rei el bell soli;
Salve, suport del qui porta la terra.
Salve, sou astre que el Sol anuncia;
Salve, sant ventre en que Déu es fa home.
Salve, per vós l'ens creat es renova;
Salve, per vós l'lncreat és fill d'home.
Salve, Verge i Esposa.»
I la Santa que es veia
en estat de puresa,
respongué a Gabriel confiada:
«Dels teus llavis l'anunci admirable
al meu cor és difícil d'entendre,
car predius l'embaràs d'una verge
exclamant: Al·leluia!»

Bo i maldant per comprendre
l'insondable misteri,
prorrompé vers el nunci la Verge:
«Com pot ser que del si d'una verge
un infant pugui néixer?, contesta' m.»
Gabriel, reverent, va respondre
exclamant vers la noia:
«Salve, iniciada al designi inefable;
Salve, sou fe del qui prega en silenci.
Salve, de Crist el primer dels miracles;
Salve, compendi cabdal dels seus dogmes.
Salve, de Déu sou la cèlica escala;
Salve, sou pont entre el cel i la terra.
Salve, portent tan lloat entre els àngels;
Salve, destret molt temut pels diables.
Salve, úter sant de la llum inefable;
Salve, secret de com hi és concebuda.
Salve, intel·lecte més docte que els savis;
Salve, claror que els fidels il·lumina.
Salve Verge i Esposa.»
El Poder de l' Altíssim
la cobrí amb la seva ombra,
feu concebre la intacta donzella
i en mostra les fruitoses entranyes
com a camp delitós a tot home
que espletar salvament hi desitja
bo i cantant: Al·leluia!

A Déu dant acollença
dins son ventre la Verge
se n'anà a Elisabet tot de pressa.
Tan bon punt saludar va sentir-la
son fillet, va estremir-se de gaudi
i els seus salts eren cants que cridaven
a la Mare divina:
«Salve, plançó d'un brotó immarcescible;
Salve, verger d'una fruita incorrupta.
Salve, en vós neix el pagès amic nostre;
Salve, en vós creix l'hortolà que ens fa viure.
Salve, camp fèrtil de fruits pietosos;
Salve, altar ple de tot do expiatori.
Salve, jardí tot florit de delícies;
Salve, de vós ens ve el port de la vida.
Salve, agradable perfum de pregària;
Salve, del món vós sou do expiatori.
Salve, de Déu pels mortals benvolença;
Salve, vers Déu dels mortals confiança.
Salve, Verge i Esposa.»
Amb un tràngol a dintre
d' oposades idees
el bon seny de Josep va torbar-se:
tot i veure-us innupta, entreveia
esposori furtiu, oh incorrupta!
Mes sabent que de Déu vau concebre,
va prorrompre: Al·leluia!

Els pastors que sentiren
cantant himnes els àngels
per al Crist ja present en carn d'home,
dirigint-se al Pastor corregueren.
Com Anyell sense tara van veure'l
alletant-se en el pit de Maria,
aquest himne entonaren:
«Salve, d'Anyell i Pastor vós sou mare;
Salve, d'humanes ovelles sou pleta.
Salve, defensa de llops invisibles;
Salve, sou clau de les cèliques portes.
Salve, que el cel amb la terra s'alegra;
Salve, que el món amb el cel fa una dansa.
Salve, veu sempre eloqüent dels apòstols;
Salve, invencible ardiment dels qui vencen.
Salve, en vós rau de la fe la fermesa;
Salve, en vós lluu de la gràcia el signe.
Salve, per vós despullat queda l'hades;
Salve, per vós ens vestim ja de gloria.
Salve, Verge i Esposa.»
Havent vist els mags l'astre
que vers Déu avançava,
la fulgent claredat en seguiren
i, prenent-lo com torxa, cercaven
el Senyor poderós. I en atènyer
qui no pot ser assolit, s'alegraren
exclamant: Al·leluia!

Els caldeus contemplaren
a les mans de la Verge
qui ha creat amb sa ma tots els homes.
I, en percebre'l Senyor, tot i prendre
una forma d'esclau, s'apressaren
a rendir-li amb llurs dons homenatge
i a cridar a la sortosa:
«Salve, de l'astre sens posta sou mare;
Salve, claror resplendent del jorn místic.
Salve, del forn de l'engany extintora;
Salve, claror del Déu Tri per als místics.
Salve, enderroc del tirà que ens odia;
Salve, ostensori del Crist amic nostre.
Salve, rescat de tot culte barbàric;
Salve, eiximent del fangar de les obres.
Salve, del culte del foc destructora;
Salve, ofegor de la flama dels vicis.
Salve, en la fe sou camí de temprança;
Salve, alegria de totes les races.
Salve, Verge i Esposa.»
Fent els mags ja de nuncis,
portadors de l' Altíssim,
van tornar a Babilonia de pressa.
Conformant-se, Senyor, al vostre oracle,
a tothom com a Crist us proclamen,
lluny d'Herodes, l'estult i l'inepte
per cantar: Al·leluia!

Havent fet dins Egipte
resplendir la llum vera,
vau mostrar de l'engany les tenebres;
car els ídols d'allí no podent-vos
resistir, Salvador, s'esfondraren.
I els qui lliures en foren clamaren
vers la Mare divina:
«Salve, redreç de la raça dels homes;
Salve, esfondrall consumat dels dimonis.
Salve, martell de l'engany que esgarria;
Salve, heu mostrat tot el frau idolàtric.
Salve, sou mar que engolí els faraònics;
Salve, sou roc que ens abeura de vida.
Salve, columna de foc en la fosca;
Salve, gran núvol que abriga la terra,
Salve, aliment que el mannà reemplaça;
Salve, serventa de menja sagrada.
Salve, vós sou nostra terra promesa;
Salve, de vós llet i mel regalimen.
Salve, Verge i Esposa.»
Simeó que es trobava
ben a prop ja d anar-se'n
d'aquest món enganyós, us va prendre
quan lliurat com infant vós li fóreu.
En saber-vos, però, Déu perfecte.
admirant un saber inestroncable,
exclamà: Al·leluia!

Als qui som creatures
per Ell duts a la vida
ens mostrà el Creador, il·luminant-lo,
un nou ésser nascut d'un si intacte,
conservant-lo com era, incorrupte,
perquè en veure el prodigi, claméssim,
bo i cantant a la verge:
«Salve, sou flor que roman incorrupta;
Salve, corona d'autèntic domini.
Salve, claror de la vida futura;
Salve, figura del viure dels àngels.
Salve, fruiter que els fidels alimenta;
Salve, ombrós arbre on tants homes s'emparen.
Salve, dins vós dels perduts viu el guia;
Salve, en vós creix qui els captius allibera.
Salve, urgent prec prop del Jutge verídic;
Salve, disculpa de molts dels qui cauen.
Salve, vestit amb què el nu queda lliure;
Salve, amor tendre més fort que tot altre.
Salve, Verge i Esposa.»
Veient part tan insòlit,
de la terra apartem-nos,
transportant nostra ment vers l'altura.
Per això en aquest món va aparèixer
tot humil fet un home l'Altíssim,
car volia a l'empiri enlairar-nos
en cantar-li: Al·leluia!

Tot sencer aquí la terra,
gens absent a l'altura,
era el Verb que no es pot circumscriure.
Déu havia baixat de l'empiri,
sense canvi de lloc. I tot era
per un part divinal de la Verge
que escoltava aquest càntic:
«Salve, sou seti del Déu sense límits;
Salve, portal d'honorable misteri.
Salve, d'incrèduls equívoc anunci;
Salve, inequívoc orgull dels que creuen.
Salve, de Déu sou el tron querubínic;
Salve, bell temple on té soli seràfic.
Salve, per vós els contraris es troben;
Salve, unió de la mare i la verge.
Salve, per vós se'ns esborra la culpa;
Salve, per vós del cel s'obre la porta.
Salve, sou clau que permet d'entrar al Regne;
Salve, dels béns eternals esperança.
Salve, Verge i Esposa.»
Tot el món dels sants àngels,
contemplant la gran obra
d'encarnar-vos, oh Déu, restà atònit.
Car el Déu que no és assequible,
el veia home a tothom accessible,
convivint amb nosaltres, sentint-nos
cantar tots: Al·leluia!

Els retòrics xerraires,
sense veu com a peixos,
veiem, Mare de Déu, davant vostre.
Ells no saben com dir que poguéreu
infantar romanent una verge.
Més nosaltres amb fe cridem ara,
admirant el misteri:
«Salve, sou vas de celest saviesa;
Salve, del Déu provident sou recapte.
Salve, vós necis mostreu els filòsofs;
Salve, sens veu vós deixeu els entesos.
Salve, heu fet folls els potents dialèctics;
Salve, heu deixat els faulistes sense esma.
Salve, heu desfet els embulls de sofistes;
Salve, empleneu els filats dels qui pesquen.
Salve, ens traieu de la fosca ignorància;
Salve, de molts sou el far que il·lumina.
Salve, vaixell dels qui volen salvar-se;
Salve, sou port en el mar de la vida.
Salve, Verge i Esposa.»
De tot ésser l'Artífex
salvar el món desitjava
i en mateix lliurement hi venia.
Sent pastor com a Déu, per nosaltres
es feu home i visqué entre nosaltres.
El semblant cridà els seus, mentre oïa
com a Déu: Al·leluia!

Sou muralla de verges
i de tots els qui cerquen,
Verge i Mare de Déu, vostra empara.
Car l'Autor que creà cel i terra
tal us feu, i habità, oh Immaculada,
dins de vós i volgué que aprenguéssim
tots nosaltres a dir-vos:
«Salve, columna de totes les verges;
Salve, portal dels qui volen salvar-se.
Salve, cabdill d'esperits que es renoven;
Salve, canal de boneses divines.
Salve, dels nats en pecat nova Mare;
Salve, dadora de seny als qui erren.
Salve, vençó de qui els cors vol corrompre;
Salve, ens heu dat el qui sembra puresa.
Salve, sou talem de noces de verge;
Salve, al Senyor vós uniu els qui creuen.
Salve, excel·lent nodridora de verges;
Salve, a l'espòs porteu animes santes.
Salve, Verge i Esposa.»
Mai no esgota cap himne,
bé que cerqui allargar-se,
el cabal de mercès que en vós brolla.
Ni que un nombre de cants com la sorra,
oh Rei sant, cap a vós dirigíssim,
igualar el que heu donat no podrien
al qui us canta: Al·leluia!

És la Verge sagrada
torxa encesa que brilla
sobre aquells que embolcalla la fosca;
car ha encès una llum increada
i ens duu tots a conèixer l' Altíssim.
Si la ment amb son flam s'il·lumina,
la veu l'honra clamant-li:
«Salve, vós sou raig del Sol veritable;
Salve, sou dard de fulgència sacra.
Salve, llampec que les ments il·lumina;
Salve, com tro esbalaïu els contraris.
Salve, llevant de l'estel més lumínic;
Salve, aiguaneix de corrents innombrables.
Salve, figura vivent del baptisme;
Salve, lleveu del pecat la sutzura.
Salve, sou bany que les ments purifica;
Salve, sou copa que vessa alegria.
Salve, de Crist exhaleu bona flaire;
Salve, del místic banquet sou la vida.
Salve, Verge i Esposa.»
Desitjant de remetre
les antigues ofenses,
el qui vol perdonar tots els homes
s'apropà de bon grat entre els pròfugs
de la seva amistat, i el quirògraf
n'esquinçà i va sentir com clamaven
tots els seus: Al·leluia!

Admirats del part vostre,
us lloem tots nosaltres
com a temple vivent, Mare santa.
Car havent habitat dintre vostre
el Senyor que a la mà conté l'orbe,
us feu santa, us honrà i va ensenyar-nos
que tots junts us cridéssim:
«Salve, vós sou del Déu Verb tabernacle;
Salve, entre els sants sou de tots la més santa.
Salve, arca d'or, l'Esperit va agençar-vos;
Salve, tresor no exhaurible de vida.
Salve, dels reis piadosos corona;
Salve, honra augusta de sacres ministres.
Salve, en l'Església torre compacta;
Salve, del regne imbatible muralla.
Salve, per vós els trofeus s'erigeixen;
Salve, per vós els contraris s'aterren.
Salve, vós sou del meu cos medecina;
Salve, salut sou de l'anima meva.
Salve, Verge i Esposa.»
De tot cant digna Mare,
Vós que el Verb infantareu,
el més sant entre els sants, rebent ara
nostra ofrena, aparteu de nosaltres
qualsevol malaurança, i del càstig
venidor rescateu els qui clamen
tots alhora: Al·leluia!

Heus aquí, Mare santíssima, que vaig a rebre el Cos i Sang del vostre Fill diví Jesús, format per obra de l'Esperit Sant en les vostres puríssimes entranyes. Digneu-vos avivar en el meu esperit aquella fe en Jesús que vós tinguéreu; encendre en el meu cor aquell amor amb que vós l'estimàreu; i omplir la meva ànima d'aquelles virtuts amb què vós el rebéreu i l'adoràreu en el vostre si virginal. Per pobra de mèrits que sigui la meva ànima i per migrat que sigui el meu cor, si vós ho prepareu, Jesús s'hi trobarà i se'n plaurà. Per honor del vostre Fill diví, per goig vostre i per bé de la meva ànima, vulgueu preparar en mi una digna rebuda i estada a Jesús Sagramentat. Amén.

1. Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tota la ment.
2. Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.

Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin.

1. Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells.
2. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats.
3. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país.
4. Feliços els qui tenen fam i set de justícia: vindrà el dia que seran saciats.
5. Feliços els compassius: Déu els compadirà.
6. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu.
7. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills.
8. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells.
9. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

1. Fe
2. Esperança
3. Caritat

1. Prudència
2. Justícia
3. Fortalesa
4. Temprança

1. Saviesa
2. Enteniment
3. Consell
4. Fortalesa
5. Ciència
6. Pietat
7. Temor de Déu

1. Amor
2. Goig
3. Pau
4. Paciència
5. Longanimitat
6. Bondat
7. Benignitat
8. Mansuetud
9. Fidelitat
10. Modèstia
11. Continència
12. Castedat

Els manaments de la Llei de Déu són deu:
1r: Estimaràs a Déu sobre totes les coses.
2n: No prendràs el nom de Déu en va.
3r: Santificaràs les festes.
4t: Honraràs para i mare.
5è: No mataràs.
6è: No faràs accions impures.
7è: No robaràs.
8è: No diràs falsos testimonis ni mentiràs.
9è: No desitjaràs els béns del teu pròxim.
10è: No consentiràs pensaments ni desigs impurs.
Aquests deu Manaments s'inclouen en dos, això és: estimar Déu sobre totes les coses, i el proïsme com a tu mateix per amor de Déu.

1r: Participar de la Missa el diumenge i les altres festes de precepte i quedar lliure de feina o d'activitat que podria impedir la santificació d'aquests dies.
2n: Confessar els propis pecats, si més no un cop l'any.
3r: Rebre el sagrament de L'Eucaristia, si més no per Pasqua.
4t: Abstenir-se de menjar carn i observar el dejuni en els dies establerts per l'Església.
5è: Ajudar a les necessitats materials de l'Església mateixa, segons les pròpies possibilitats.

1. Donar de menjar als afamats.
2. Donar de beure als assedegats.
3. Vestir els despullats.
4. Allotjar els peregrins.
5. Visitar els malalts.
6. Visitar els empresonats.
7. Enterrar els morts.

1. Aconsellar els qui dubten.
2. Ensenyar als ignorants.
3. Corregir els pecadors.
4. A consolar els afligits.
5. Perdonar les ofenses.
6. Suportar amb paciència les persones molestes.
7. Pregar a Déu pels vius i pels morts.

1. Supèrbia
2. Avarícia
3. Luxúria
4. Ira
5. Gola
6. Enveja
7. Peresa

1. Mort
2. Judici
3. Infern
4. Paradís

Baptisme
Confirmació
Penitència
Eucaristia
Unció dels malalts
Orde Sacerdotal
Matrimoni

Senyor meu Jesucrist, m'apropo al vostre altar ple de temor pels meus pecats, però també ple de confiança perquè estic segur de la vostra misericòrdia.
Tinc consciència que els meus pecats són molts i que no he sabut dominar el meu cor i la meva llengua. Per això, Senyor de bondat i de poder, amb les meves misèries i temors m'acosto a Vós, font de misericòrdia i de perdó; vinc a refugiar-me en Vós, que heu donat la vida per salvar-me, abans que arribeu com a jutge a demanar-me comptes.
Senyor no em fa vergonya descobrir-vós les meves nafres. Em fan por els meus pecats, el nombre i magnitud només Vós coneixeu, però confio en la vostra gran misericòrdia.
Senyor meu Jesucrist, Rei etern, Déu i home veritable, mireu-me amb amor, ja que heu volgut fer-vos home per morir per nosaltres. Escolteu, ja que espero en Vós. Tingueu compassió dels meus pecats i misèries, Vós que sou font inesgotable d'amor.
Us adoro, Senyor, perquè vau donar la vostra vida en la Creu i us vau oferir com a Redemptor per tots els homes i especialment per mi. Adoro Senyor, la sang preciosa que va brollar de les vostres ferides i ha purificat el món dels seus pecats.
Mireu, Senyor, a aquest pobre pecador, creat i redimit per Vós. Em penedeixo dels meus pecats i proposo reparar les seves conseqüències. Purifiqueu-me de totes les meves maldats perquè pugui rebre menys indignament la sagrada comunió. Que el vostre Cos i la vostre Sang m'ajudin, Senyor, a obtenir de Vós el perdó dels meus pecats i la satisfacció de les meves culpes, em deslliurin dels meus mals pensaments, renovin en el meu cor els sentiments sants, m'impulsin a complir la vostra voluntat i em protegeixin de tot perill d'ànima i cos. Amén.

Oh Déu omnipotent i sempitern!, heus aquí que m'atanso al Sagrament del vostre Fill unigènit, Jesucrist Senyor nostre. Hi vinc com un malalt al metge de la vida, com un leprós a la font de la misericòrdia, com un cec a la llum de claredat eterna, com un pobre i freturós al Senyor del cels i terra.
Imploro, doncs, l'abundor de la vostra immensa generositat, per tal que us digneu curar les meves xacres, netejar la meva llebrosia, aclarir la meva ceguera, fer rica la meva indigència, dona vestit a la meva nuesa, a fi que m'acosti a rebre el Pa dels àngels, el Rei dels reis i Senyor dels qui dominen, amb tanta humilitat i reverència, amb tanta contrició i devoció, amb tanta puresa i amb tanta fe i amb una tal intenció i propòsit, com convé a la salut de la meva ànima.
Concediu-me, us suplico, que jo rebi no solament les espècies sagramentals, sinó tota la gràcia i virtut del Sagrament.
Oh Déu amorosíssim!, feu-me la mercè de rebre el Cos del vostre Fill unigènit, Jesucrist Senyor nostre, format en les entranyes de la Verge Maria, de tal manera, que em faci mereixedor d'ésser comptat entre els seus membres.
Concediu-me, oh Pare amantíssim! que a la fi pugui contemplar eternament i cara a cara el vostre estimat Fill, el qual, sota els vels de la fe, em disposo a rebre ara, en aquesta vida transitòria. Qui viu i regna amb vós, en unió de Déu Esperit Sant, per tots els segles dels segles.
Amén.

Mare de pietat i de misericòrdia, Santíssima Mare de Déu, jo miserable i indigne pecador, abandono a les teves mans tot el meu cor i els meus afectes; us demano que tingueu pietat, i així com vàreu estar amb el vostre Fill dolcíssim, clavat a la creu, també et dignis per la teva clemència estar amb mi, miserable pecador, i al costat de tots els sacerdots que aquí i en tota la santa Església van a celebrar avui, perquè, ajudats amb la teva gràcia, oferim una hòstia digna i acceptable en la presència de la summa i única Trinitat. Amén.

Jo vull celebrar el Sant Sacrifici de la Missa i fer el Cos i la Sang de nostre Senyor Jesucrist, segons el ritu de la Santa Església Romana, a lloança de Déu omnipotent i de tota l'Església triomfant, per al meu benefici i el de tota l'Església militant, per tots els que es van a encomanar a las meves oracions en general i en particular, i per la feliç situació de la Santa Església Romana. Amén.
El Senyor omnipotent i misericordiós ens concedeixi l'alegria i la pau, l'esmena de la vida, temps de veritable penitència, la gràcia i el consol de l'Esperit Sant, i la perseverança en les bones obres. Amén

Crec, Senyor, fes que cregui amb més fermesa; espero, fes que esperi amb més confiança; em penedeixo, fes que tingui més gran dolor.
T'adoro com a primer principi; et desitjo com a fi últim; et lloo com a etern benefactor; t'invoco com a defensor propici.
Dirigeix-me amb la teva saviesa, lliga'm amb la teva justícia, dona'm consol amb la teva clemència i protegeix-me amb el teu poder.
T'ofereixo, Senyor, els meus pensaments perquè es dirigeixin a tu; les meves paraules, perquè parlin de tu; les meves accions, perquè siguin teves; les meves contrarietats, perquè les porti per tu.
Vull el que vulguis, vull perquè vols, vull com vulguis, vull fins que vulguis.
Senyor, et demano que il·luminis el meu enteniment, inflamis la meva voluntat, netegis el meu cor i santifiquis la meva ànima.
Que m'allunyi de les meves faltes d'amor passades, faci fora les temptacions futures, corregeixi les males inclinacions i practiqui les virtuts necessàries.
Atorga'm, Déu de bondat, amor cap a tu, odi cap a mi. apreciació pel proïsme i menyspreu a les coses mundanals.
Que aprengui a obeir els superiors, ajudar els inferiors, aconsellar els amics i perdonar els enemics.
Que guanyi a la sensualitat a través de la mortificació, l'avarícia per la generositat, a la ira amb la bondat i a la tebiesa amb la pietat.
Feu-me prudent en els consells, constant en els perills, pacient en les contrarietats i humil en la prosperitat.
Senyor, feu-me atent en l'oració, sobri en el menjar, constant en el treball, ferm en els propòsits.
Que procuri tenir innocència interior, modèstia exterior, conversa exemplar i una vida ordenada.
Feu que estigui atent a dominar la meva naturalesa, a fomentar la gràcia, servir a la teva Llei i a obtenir la salvació.
Que aprengui de tu el poc valor que té tot el que és terrenal, que gran és el diví, que breu és el temps, que llarga l'eternitat.
Concedeix-me de preparar la mort, témer el judici, evitar l'infern i aconseguir el paradís. Per Crist, senyor Nostre. Amén

Senyor, fes de mi un instrument per la teva pau: que on hi ha odi, jo hi posi amor; que on hi ha ofensa, jo hi posi perdó; que on hi ha error, jo hi posi veritat; que on hi ha desesperació, jo hi posi esperança; que on hi ha foscor, jo hi posi llum; que on hi ha tristesa, jo hi posi alegria. Fes, Senyor, que no busqui tant ser consolat, sinó consolar; ser comprès, sinó comprendre; ser estimat, sinó estimar. Perquè és quan donem, que rebem; quan ens oblidem de nosaltres mateixos, que ens trobem; quan perdonem, que obtenim el perdó; i és morint, que ressuscitem a la vida eterna.

Confereix-me la salut del cos i, amb ella, el sentit comú necessari per conservar-la tant com sigui possible. Confereix-me una ànima santa. Senyor, que mantingui davant dels meus ulls tot el que és bo i pur, perquè quan vegi el pecat no s'espanti, sinó que conegui el camí per posar ordre en totes les coses. Confereix-me una ànima que no conegui la tristor, que no conegui els enuigs, ni els sospirs, ni les lamentacions. I no permetis que aquesta cosa que s'anomena “jo”, i que té la tendència a dilatar-se, em preocupi massa. Confereix-me, Senyor, sentit de l'humor. Dona'm la gràcia de saber correspondre a una broma, per aconseguir una mica de felicitat en aquesta vida i saber regalar-la als altres. Així sia.

“Concediu-me, Senyor una bona digestió, i també alguna cosa per digerir. concediu-me la salut del cos, amb el bon humor necessari per a mantenir-la. Doneu-me, Senyor, una ànima santa que sàpiga aprofitar el que és bo i pur, perquè no s'espanti davant el pecat, sino que trobi la manera de posar les coses de nou en ordre. Concediu-me una ànima que no conegui l'avorriment, les murmurcions, els sospirs i els laments i no permeteu que sofeixi excessivament per aquesta cosa tant dominant que s'anomena jo. Doneu-me, Senyor, el sentit de l'humor. Concediu-me la gràcia de comprendre les bromes, perquè conegui en la vida una mica d'alegria i pugui comunicar-la als altres. Així sia.”)

V/. En tot lloc i en tot moment.

Parenostre...
Avemaria...
Glòria...
Comunió espiritual: Jo voldria, Senyor, rebre-us amb aquella puresa, humilitat i devoció amb què us va rebre la vostra Santíssima Mare; i amb l'esperit i fervor dels sants.

V/. Els heu donat el pa del cel. (T.P. Al·leluia)

Preguem. Oh Déu, vós ens heu deixat un Sagrament admirable per memorial de la vostra passió; concediu-nos una devoció tan gran als misteris del vostre Cos i de la vostra Sang, que experimentem constantment en nosaltres els efectes de la vostra redempció. Que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

Beneït sigui Déu.
Beneït sigui el seu sant Nom.
Beneït sigui Jesucrist, Déu i home vertader.
Beneït sigui el nom de Jesús.
Beneït sigui el seu sacratíssim Cor.
Beneïda sigui la seva preciosíssima Sang.
Beneït sigui Jesús en el Santíssim Sagrament de l'altar.
Beneït sigui l'Esperit Sant Paràclit.
Beneïda sigui l'excelsa Mare de Déu, Maria Santíssima.
Beneïda sigui la seva Santa i Immaculada Concepció.
Beneïda sigui la seva gloriosa Assumpció.
Beneït sigui el Nom de Maria, Verge i Mare.
Beneït sigui sant Josep, el seu castíssim espòs.
Beneït sigui Déu, en els seus Àngels i en els seus sants.
Amén

Senyor meu i Déu meu, sota l'esguard amorós de la nostra Mare ens disposem a acompanyar-te pel camí del dolor, que va ser preu del nostre rescat.
Volem patir tant com tu patires, oferir-te el nostre cor, contrit, perquè ets innocent i vas a la mort per nosaltres, que som els únics culpables.
Mare meva, Verge dolorosa, ajuda'm a reviure aquelles hores amargues que el teu Fill volgué passar a la terra, perquè nosaltres, que som fets d'un grapat de fang, visquéssim a la fi in libertátem glóriæ filiórum Dei, en la llibertat i la Glòria dels fills de Déu.

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

Ja han passat les deu hores del matí. El procés ja arriba al final. No hi ha hagut proves concloents. El jutge sap que els enemics de Jesús l'hi han lliurat per enveja, i intenta un recurs absurd: que escullin entre Barrabàs, un malfactor acusat de robatori amb homicidi, i Jesús, el que s'anomena Crist. El poble elegeix Barrabàs. Pilat exclama:
—Que en faré, doncs, de Jesús? (Mt., XXVII, 22).
Contesten tots: — Crucifica'l!
El jutge insisteix: —I quin mal ha fet? I novament responen cridant: —Crucifica'l!, crucifica'l!
Pilat s'espanta veient l'avalot que va creixent. Llavors es fa portar aigua, i es renta les mans davant el poble, tot dient:
—Soc innocent de la sang d'aquest just: vosaltres mateixos (Mt., XXVII, 24).
I després d'haver fet assotar Jesús, els el dona perquè el crucifiquin. Es fa el silenci en aquelles goles enfurismades i posseïdes. Es com si Déu ja fos vençut.
Jesús esta sol. Queden lluny aquells dies en que la paraula de l'Home-Déu posava llum i esperança en els cors, aquelles llargues processons de malalts que eren guarits, els clamors triomfals de Jerusalem quan el Senyor arriba muntant un mansoi pollí. Si els homes haguessin volgut donar un altre curs a l'amor de Déu! Si tu i jo haguéssim conegut el dia del Senyor!
V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

Fora de la ciutat, al nord-oest de Jerusalem, hi ha un petit coll: Gólgota, es diu en arameu; locus Calvariæ, en llatí: lloc de les Calaveres o Calvari.
Jesús es dona inerme a l'execució de la condemna. Res no li han d'evitar, i cau damunt les seves espatlles el pes de la creu infamant. Però la Creu serà, per obra d'amor, el tron de la seva reialesa.
La gent de Jerusalem i els forasters vinguts per la Pasqua s'estrenyen pels carrers de la ciutat, per veure passar Jesús Natzarè, el Rei dels Jueus. Hi ha un tumult de veus; i a intervals, curts silencis: potser quan Crist fixa els ulls en algú: —Si algú vol venir darrera meu, que es carregui la seva creu de cada dia i em segueixi (Mt., XVI, 24).
Amb quin amor no s'abraça Jesús a la fusta que li ha de donar mort!
No és veritat que tan bon punt deixes de tenir por a la Creu, a allò que la gent anomena creu, quan poses la teva voluntat a acceptar la Voluntat Divina, ets feliç i et passen totes les preocupacions, tots el sofriments físics o morals?
La Creu de Jesús és verament suau i amable: Les penes no hi compten; només la joia de saber-se corredemptors amb Ell.

V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

La Creu esberla, destrossa amb el seu pes les espatlles del Senyor.
La turbamulta ha anat agegantant-se. Els legionaris tot just poden contenir l'encrespada, enfurida multitud que, com riu sortit de mare, aflueix pels carrerons de Jerusalem.
El cos extenuat de Jesús trontolla ja sota la Creu enorme. Del seu Cor amorosíssim arriba amb prou feines un alè de vida als seus membres nafrats.
A dreta i esquerra, el Senyor veu aquella gentada que van com ovelles sense pastor. Podria cridar-los un per un, pels seus noms, pels nostres noms. Són aquí els qui s'alimentaren en la multiplicació dels pans i els peixos, els qui foren guarits de les seves malalties, els qui Ell adoctrinà a la vora del llac i a la muntanya, i sota els pòrtics del Temple.
Un dolor agut penetra dins l'ànima de Jesús, i el Senyor es desploma extenuat.
Tu i jo no podem dir res: ara ja sabem per que ho és tant, de feixuga, la Creu de Jesús. I plorem les nostres misèries i també la ingratitud tremenda del cor humà. Del fons de l'ànima neix un acte de contrició vertadera, que ens lleva de la prostració del pecat. Jesús ha caigut a fi que nosaltres ens aixequem: una vegada i sempre.
V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

A penes Jesús s'ha aixecat de la primera caiguda, troba la seva Mare Santíssima, a la vora del camí per on Ell passa.
Amb immens amor Maria mira Jesús, i Jesús mira la Mare: els seus ulls es troben, i cada cor vessa en l'altre el propi dolor. L'ànima de Maria resta negada en amargor, en l'amargor de Jesucrist.
Oh vosaltres tots els qui passeu pel camí: mireu i vegeu si hi ha dolor comparable al meu dolor! (Sam., I, 12).
Però ningú no se n'adona, ningú no s'hi fixa; només Jesús.
S'ha complert la profecia de Simeó:
una espasa traspassarà la teva anima (Lc., II, 35).
En l'obscura soledat de la Passió, Nostra Senyora ofereix al seu Fill un bàlsam de tendresa, d'unió, de fidelitat; un sí a la voluntat Divina.
Agafats de la ma de Maria, tu i jo, també volem consolar Jesús, acceptant sempre i en tot la Voluntat del seu Pare, del nostre Pare.
Es així, només així que gustarem de la dolçor de la Creu de Crist, i l'abraçarem amb la força de l'Amor, portant-la en triomf per tots els camins de la terra.
V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

Jesús esta extenuat. El seu pas es fa cada vegada més feixuc, i la soldadesca té pressa per acabar; de manera que, quan surten de la ciutat per la porta Judiciària, requereixen un home que venia d'una granja, anomenat Simó de Cirena, pare d'Alexandre i de Ruf, i l'obliguen a portar la Creu de Jesús (cfr. Mc., XV, 21).
En el conjunt de la Passió aquesta ajuda representa ben poca cosa. Jesús ja en té prou amb un somriure, una paraula, un gest, una mica d'amor, per abocar copiosament la seva gracia damunt l'ànima de l'amic. Anys més tard, els fills de Simó, ja cristians, seran coneguts i estimats entre llurs germans en la fe. I tot començà per un encontre inopinat amb la Creu.
Em vaig presentar als qui no preguntaven per mi, em van trobar els que no em cercaven (Is., LXV, 1).
A vegades la Creu apareix sense buscar-la: és Crist qui pregunta per nosaltres. I si mai davant aquesta creu inesperada, i potser per això més obscura, el cor mostrava repugnància... No li donis consols. I, ple d'una noble compassió, quan els demani, digues-li a poc a poc, com en confidència: cor, cor en la Creu!, cor en la Creu!
V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

En Ell no hi ha parença, no hi ha formosor que atregui les mirades, ni bellesa que agradi. Menyspreat, rebuig dels homes, home de dolors, coneixedor de tots els sofriments, davant el qual tots giren la cara, menystingut, apreciat en no res (Is., LIII, 2-3).
I és el Fill de Déu, aquest que passa, boig... boig d'Amor!
Una dona, de nom Verònica, es fa pas entremig de la multitud, tot portant un llenç blanc plegat, amb el qual neteja piadosament el rostre de Jesús. El Senyor deixa gravada la seva Santa Faç en els tres plecs d'aquell vel.
El rostre benamat de Jesús, que havia somrigut als infants i que es transfigurà de glòria en el Tabor, esta ara com ocult pel dolor. Tanmateix, aquest dolor és purificació nostra; aquesta suor i aquesta sang que entelen i desdibuixen les seves faccions, són netedat nostra.
Senyor, que jo em decideixi a arrencar, mitjançant la penitència, la trista careta que m'he forjat amb les meves misèries... Aleshores, només aleshores, pel camí de la contemplació i de l'expiació, la meva vida anirà copiant fidelment els trets de la teva vida. Ens anirem assemblant més i més a Tu.
Cada un de nosaltres serà un altre Crist, el mateix Crist, ipse Christus.
V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

Ja fora de la muralla, el cos de Jesús torna a ser abatut per la feblesa, i cau per segona vegada, entre la cridòria de la multitud i les empentes dels soldats.
La feblesa del cos i l'amargor de l'ànima han fet que Jesús torni a caure. Tots els pecats dels homes —els meus també— pesen sobre la seva Humanitat Santíssima.
Fou ell qui carregà damunt seu les nostres malalties i es carrega els nostres dolors, i nosaltres el tinguérem per castigat, ferit de Déu i humiliat. Fou traspassat per les nostres iniquitats i cruixit pels nostres pecats. El càstig de la nostra salvació pesa sobre Ell i en les seves nafres hem estat guarits (Is., LIII, 4-5).
Jesús defalleix, però la seva caiguda ens aixeca, la seva mort ens ressuscita.
A la nostra reincidència en el mal, respon Jesús amb la seva insistència a redimir-nos, amb abundància de perdó. I, perquè ningú no en desesperi, torna a alçar-se fatigosament abraçat a la Creu.
Que els ensopecs i les derrotes ja no ens apartin més d'Ell. Com el nen feble que es llança compungit als braços ferms del seu pare, tu i jo ens aferrarem al jou de Jesús. Només aquesta contrició i aquesta humilitat transformaran la nostra flaquesa humana en fortalesa Divina.
V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

Entre la gent que contemplen el pas del Senyor, hi ha unes quantes dones que no poden contenir la compassió i esclaten en llàgrimes, recordant potser aquelles jornades glorioses de Jesucrist, quan tots exclamaven meravellats: bene ómnia fecit (Mc., VII, 37), tot ho ha fet bé.
Però el Senyor vol encaminar. aquest plany cap a un motiu més sobrenatural, i les invita a plorar pels pecats, que són la causa de la Passió i que atrauran el rigor de la justícia Divina:
—Filles de Jerusalem, no ploreu per mi, ploreu per vosaltres i pels vostres fills... Ja que si tracten l'arbre verd així ¿què no faran al sec? (Lc XXIII, 28-3 1). Els teus pecats, els meus, els de tots els homes, es redrecen. Tot el mal que hem fet i el bé que hem deixat de fer. Tot el panorama desolador dels delictes i infàmies incomptables que hauríem comes si Ell, Jesús, no ens hagués confortat amb la llum de la seva mirada amabilíssima.
Que poca cosa és una vida per a reparar!
V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

El Senyor cau per tercera vegada, a la costa del Calvari, quan no manquen més de quaranta o cinquanta passes per arribar al cim. Jesús no s'aguanta dret: li falten les forces, i cau exhaust a terra.
Es lliurà perquè volgué: maltractat no va badar boca, com anyell portat a l'escorxador, com ovella muda davant els esquiladors (Is., LIII, 7).
Tots en contra Ell...: els de la ciutat i els estrangers, i els fariseus i els soldats, i els prínceps dels sacerdots... Tots botxins. La seva Mare —la meva Mare—, Maria, plora.
Jesús compleix la Voluntat del seu Pare! Pobre: despullat. Generós: ¿que li resta per donar? Diléxit me, et trádidit semetípsum pro me (Gal., II, 20), m'estima i es lliurà fins a la mort per mi.
Déu meu!, que jo odiï el pecat, i m'uneixi a Tu, abraçant-me a la Santa Creu, perquè jo també compleixi la teva Voluntat amabilíssima..., despullat de tot afecte terrenal, sense altres mires que la teva glòria..., generosament, sense reservar-me res, oferint-me amb Tu en perfecte holocaust.
V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

En arribar el Senyor al Calvari, li donen per beure un poc de vi barrejat amb fel, con un narcòtic, que minvi una mica el dolor de la crucifixió. Però Jesús, després de tastar-ho per agrair aquell piadós servei, no se l'ha volgut beure (cfr. Mt., XXVII, 34). Es lliura a la mort amb la plena llibertat de l'Amor.
En acabat, els soldats despullen Jesús dels seus vestits.
Des de la planta dels peus fins al cap, no hi ha en Ell res de sa. Ferides, inflors, nafres infectes, que no han estat curades, ni embenades, ni suavitzades amb oli (Is., I, 6).
Els botxins li prenen els vestits i els divideixen en quatre parts. Però la túnica és sense costura, i per això diuen:
—No l'esquincem, juguem-nos-la a la sort, a veure de qui serà (Jo., XIX, 24).
D'aquesta manera s'ha tornat a complir l'Escriptura: es partiren entre ells els meus vestits i sortejaren la meva túnica (Ps., XXI, 19).
Es l'espoliació, el despullament, la pobresa més absoluta. Res més no ha restat al Senyor, sinó un tros de fusta.
Per arribar a Déu, Crist és el camí; Però Crist és a la Creu, i per pujar a la Creu cal tenir el cor lliure, deseixit de les coses de la terra.
V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

Ara crucifiquen el Senyor, juntament amb dos lladres, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. Mentrestant Jesús diu:
—Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan (Lc., XXIII, 34).
Es l'Amor que ha dut Jesús al Calvari. I un cop a la Creu, tots els seus gestos,
i totes les seves paraules són d'amor, d'amor serè i fort.
Amb posat de Sacerdot Etern, sense pare, sense mare, sense genealogia (cfr. Heb., VII, 3), obre els seus braços a tota la humanitat.
Al mateix temps que les martellades que claven Jesús, ressonen les paraules profètiques de l'Escriptura Santa: han foradat les meves mans i els meus peus. Puc comptar tots els meus ossos, i ells em miren i contemplen (Ps., XXI, 17-18).
—Poble meu! Que t'he fet o en que t'he contristat? Respon-me! (Mich., VI, 3).
I nosaltres, amb l'ànima rompuda de dolor, diem sincerament a Jesús: soc teu, i em lliuro a Tu, i em clavo de gust a la Creu; i al llarg dels camins del món soc una ànima que es dona a Tu, a la teva glòria, a la Redempció, a la corredempció de tota la humanitat.
V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

Dalt de tot de la Creu és escrita la causa de la condemna: Jesús Natzarè, Rei dels jueus (Jo., XIX, 19). I tots els qui passen per allà, l'injurien i es burlen d'Ell.
—Si és el rei d'Israel, que baixi ara de la Creu (Mt., XXVII, 42).
Un dels lladres surt en defensa de Jesús:
—Aquest no ha fet cap mal... (Lc., XXIII, 41). .
Després adreça a Jesús una petició humil, plena de fe:
—Senyor, recorda't de mi quan siguis al teu regne (Lc., XXIII, 42).
—En veritat et dic que avui mateix seràs amb mi al paradís (Lc., XXIII, 43).
Vora la Creu hi ha la seva Mare, Maria, amb altres santes dones. Jesús la mira, i després mira el deixeble que Ell estima, i diu a la Mare:
—Dona, aquí tens el teu fill.
Després diu al deixeble:
—Aquí tens la teva Mare (Jo., XIX, 26-2 7).
S'apaga la lluminària del cel, i la terra resta sumida en tenebres. Són prop de les tres, quan Jesús exclama: -
—Elí, Elí, lamma sabachtáni?! Es a dir:
Déu meu, Déu meu, ¿perquè m'has abandonat? (Mt., XXVII, 46).
Després, sabent que totes les coses són a punt de consumar-se perquè es compleixi l'Escriptura, diu:
—Tinc set (Jo., XIX, 28).
Els soldats xopen una esponja amb vinagre, i posant-la en una canya d'hisop la hi atansen a la boca. Jesús xucla el vinagre, i exclama:
—Tot s'ha acomplert (Jo., XIX, 75). El vel del temple s'esquinça, i la terra tremola, quan el Senyor clama amb un gran crit:
—Pare, a les teves mans encomano el meu esperit (Lc., XXIII, 46).
I expira.
Estima el sacrifici, que és font de vida interior. Estima la Creu, que és altar del sacrifici. Estima el dolor, i fes com Crist: beure el calze de l'amargura, fins a la darrera gota.
V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

Negada en dolor, Maria es troba al costat de la Creu. I Joan amb Ella. Però es fa tard, i els jueus insten perquè retirin d'allà el Senyor.
Després d'haver obtingut de Pilat el permís que la llei romana exigeix per a sepultar els condemnats, arriba al Calvari un senador anomenat Josep, home virtuós i just, oriünd d'Arimatea. Ell no ha consentit ni en la condemna, ni en el que els altres han executat. Al contrari, és dels qui esperen el regne de Déu (Lc., XXIII, 50-51). Amb Ell ve també Nicodem, aquell mateix que en una altra ocasió havia anat de nit a trobar Jesús, i porta una mixtura de mirra i àloe, cosa de cent lliures. (Jo., XIX, 39).
Ells no eren coneguts públicament com a deixebles del Mestre; no havien estat en els grans miracles, ni l'acompanyaren en la seva entrada triomfal a Jerusalem. Però ara, en el mal moment, quan els altres han fugit, no temen donar la cara pel seu Senyor.
Entre tots dos agafen el cos de Jesús i el deixen en els braços de la seva Santíssima Mare. Es renova el dolor de Maria.
— On se'n va anar el teu Amat, oh la més formosa de les dones? ¿ On se n'ha anat aquell que tu estimes, que amb tu el cercarem? (Cant., VI, 1).
La Verge Santíssima és la nostra Mare, i no volem ni podem deixar-la sola.
V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

V/. Us adorem Crist i us beneïm.

Molt a prop del Calvari, en un hort, Josep d'Arimatea, s'havia fet excavar a la penya un sepulcre nou. I com que és la vetlla de la gran Pasqua dels jueus, hi posen Jesús. En acabat, Josep, arrambant una gran pedra, tanca la porta del sepulcre i se'n va (Mt., XXVII, 60).
Sense res vingué Jesús al món, i sense res —ni tan sols el lloc on reposa— ens ha deixat.
La Mare del Senyor —la meva Mare— i les dones que han seguit el Mestre des de Galilea, després d'observar-ho tot atentament, també se'n van. Cau la nit.
Ara ja ha passat tot. S'ha acomplert l'obra de la nostra Redempció. Ja som fills de Déu, perquè Jesús ha mort per nosaltres i la seva mort ens ha rescatat.
Empti enim estis prétio magno! (1 Cor, VI, 20), tu i jo hem estat comprats a gran preu.
De la vida i la mort de Crist, n'hem de fer vida nostra. Morir per la mortificació i la penitència, per tal que Crist visqui en nosaltres per l'Amor. I aleshores seguir els passos de Crist, amb afany de corredimir totes les ànimes.
Donar la vida pels altres. Només així es viu la vida de Jesucrist i nosaltres esdevenim una mateixa cosa amb Ell. V/. Pare nostre...

V/. Déu vos salve, Maria ...

V/. Senyor he pecat

Déu i Pare nostre, fixeu els vostres ulls en el poble; contempleu els vostres fills, els quals, com pelegrins que marxen cap a la terra promesa, us invoquen des de la prova de l'exili i des del desert de l'aridesa dels temps. Feu que mai no oblidem el pa de la paraula; feu que no correguem rere el miratge dels falsos déus dels nostres pensaments ni tampoc darrere de les obres trencadisses de les nostres mans. Enfortiu-nos i guieu-nos amb el vostre sant Esperit i concediu-nos de servir-vos només a Vós, amb el cor renovat de la conversió.

Oh Pare de nostre Senyor Jesucrist, tenint en compte el vostre Fill que tant estimeu i pel qual ens heu fet descobrir la fulgor de la vostra llum i de la vostra vida, us supliquem que obriu els nostres cors a la veu dels vostres profetes per tal d'encertar el camí que condueix a la vostra santa muntanya. Concediu-nos que, una vegada transformats per aquella fe amb què acompanyem el nostre Redemptor, visquem la plena esperança de la glòria que, en Ell, ens heu cridat per compartir-la.

Pastor del vostre Poble, Déu de bondat infinita, que ens heu conduït fins a l'aigua viva de les fonts baptismals i heu transformat el nostre cor de pedra en terra ben preparada per a la vida que brolla del vostre Esperit; feu que, reconeixent Jesús com a Messies, ens abrusi la set de fer la vostra voluntat i de proclamar, mitjançant la nostra vida, que només en Ell trobarem la salvació.

Senyor, llum del món i llum també de cadascun dels homes, tingueu compassió de nosaltres, els quals, avançant enmig de les tenebres, anem a la recerca de la vostra resplendor. Obriu els nostres ulls perquè puguem apropar-nos, il·luminats per la fe, a la contemplació del vostre rostre. Feu que, vivint com a fills de la llum, resplendeixi en nosaltres aquella bondat, feta de justícia i de veritat, que ens ha de fer treballar de dia i de nit en l'edificació del vostre Regne.

Oh Senyor i Pare nostre, font de tota bondat, escolteu els qui allunyats de Vós a causa del pecat sentin la nostàlgia de compartir amb plenitud els dons de la vostra amistat. El nostre pobre cor ha fet el mal, però també el missatge de la reconciliació que Crist ens ha portat hi ha deixat empremta. Contempleu-nos a través de Crist, que ens va carregar sobre seu els nostres pecats i ens ha fet arribar l'abraçada del vostre perdó. Feu-nos avançar, amb Ell, fins a l'interior de la vostra morada per tal d'assaborir el goig que teniu reservat a tots els vostres fills.

Oh Pare de Jesús, poseu el vostre esguard en els vostres fills, a qui heu fet davallar al fons del sepulcre baptismal per tal de fer-los renéixer a una vida nova en la qual la vostra glòria pugui revelar-se en el do de l'Esperit que els heu concedit per mitjà del vostre Fill, vencedor de la mort. Us supliquem, Pare bondadós, que il·lumineu per sempre els nostres dies amb els lluminosos i esperançadors raigs de la claredat que dona la fe, i així no haguem de fer camí sinó tant sols sota la vostra llum. Concediu-nos que, fidels als vostres camins, la resplendor del vostre rostre es reflecteixi en nosaltres, a fi que tots els qui anhelen l'albada de la vostra presència o els qui viuen envoltats de tenebres, en contemplar tot el que Jesús ha fet amb els homes, creguin en Ell, ja que és la resurrecció i la vida, i avancin, sense ensopegar, fins al Regne de la llum.

Escolteu-nos, Senyor, a tots els qui volem acollir en el nostre cor la bona llavor dels dons de Crist; renoveu la nostra vida amb els seus dons, i concediu-nos una àgil disposició per tal de córrer amb esperança darrere de Crist, fent el seu seguiment fins a poder participar de la seva resurrecció. Ajudeu-nos a descobrir, amb alegria, el fet que esteu realitzant coses grans en nosaltres, per tal que ho celebrem, proclamant per tot arreu l'aliança d'amor que heu fet amb el vostre poble.

Esculpiu, Senyor, amb la vostra mà paternal, el senyal de la Creu, en els nostres fronts i en els nostres cors. Que la Creu ens agermani a Crist en la seva passió i ens faci més solidaris amb els sofriments de la entera humanitat. Que la Creu presideixi la nostra vida i que des d'ella aprenguem a enlairar la nostra pregària confiada per tal que vingui a nosaltres el vostre Regne.

Senyor, tingueu pietat

Crist, tingueu pietat

Senyor, tingueu pietat

Santa Maria, mare de Déu

Sant Miquel

Àngels sants de Déu

Sant Joan Baptista

Sant Josep

Sant Pere i sant Pau

Sant Andreu

Sant Joan

Santa Maria Magdalena

Sant Esteve

Sant Ignasi d'Antioquia

Sant Llorenç

Santa Perpètua i santa Felicitat

Santa Agnès

Sant Gregori

Sant Agustí

Sant Atanasi

Sant Basili

Sant Martí

Sant Benet

Sant Francesc i sant Domènec

Sant Francesc Xavier

Sant Joan Maria Vianney

Santa Caterina de Sena

Santa Teresa de Jesús

Tots els sants i santes de Déu

Sigueu-nos propici

De tot mal

De tot pecat

De la mort eterna

Per la vostra Encarnació

Per la vostra mort i la vostra resurrecció

Per la donació de l'Esperit Sant

Nosaltres, pecadors

Fes al Salvador honorança,
al Pastor i Cabdill lloança,
canta-li, Sió, himnejant;
tant com pugui, gosa, ardida,
car lloable és fora mida,
ni lloar-lo pots bastant.

Tema de llaor exquisida,
pa vivent, que dona vida,
ens és ara proposat;
que, en la taula de la Cena,
dels germans a la dotzena
no dubtem que fou donat.

Sigui plena i sonorosa
la llaor, digna i joiosa
l'exultança de la ment,
car solemne record avui es fa
de la Cena, on Crist inaugurà
el convit del Sagrament.

Del nou Rei al convit, prova
l'Anyell nou de la llei nova
que el vell Trànsit és finit:
ritu nou, el vell se'n va,
el ver l'ombra cedir fa,
esvaeix la llum la nit.

Ço que el Crist al Sopar feia,
que en memòria ho féssim, deia,
d'ell, i en pia gratitud;
i, ensenyats de tal doctrina,
consagrem pa i vi en divina
hòstia d'humanal salut.

La creença que hem rebuda,
dels fidels, és que es trasmuda
el pa en carn, i en sang el vi;
si no ho veus ni entens, segura
fora l'ordre de natura,
diu la fe que passa així.

En distints accidents closes,
que son signes sols, no coses,
hi ha coses excel·lents:
carn la menja, sang el beure;
Crist, però, sencer hem de creure
d'ambdós sota els accidents.

Del qui el pren, sense partir-se
ni trencar-se o dividir-se,
és el Crist sencer sumit;
un el pren, i mil el prenen,
tant com ell aquests en reben,
ni rebut és consumit.

Els dolents i els bons el reben,
poc, però, igual sort perceben:
els uns vida, els altres mort;
els dolents mort, els bons vida:
veus la menja que han sumida
quant diversa els fa la sort!

Cas del sagrament trencar-se,
no hi ha por; cal recordar-se
en la part tant estatjar-se
com s'estatja en tot plegat;
no es fa en Crist cap escissura,
sols del signe hi ha fractura,
que l'estat ni l'estatura
gens no minva del signat.

(forma breu)
El pa d'àngels –qui ho diria?-
s'és fet pa dels qui fem via:
pa dels fills, que bé caldria
no fos mai llençat al ca.
En figura el premostrava
Isaac, quan s'immolava,
i l'anyell que es destinava
a la pasqua, i el mannà.

Bons pastor, pa sens fallença,
oh Jesús, tingueu clemença,
past doneu-nos i defensa,
que vegem vostra presencia
en la terra dels vivents.
Vós d'immens saber i puixança,
que, mortals, ens deu pitança,
comensals de benaurança
i companys de delectança
dels sants feu-nos, sempiterns.

Amén.

Els cristians immolin
un càntic triomfal
a la Víctima pasqual.

Morint l'Anyell,
la guarda d'ovelles redimia.
El Just els pecadors
amb Déu reconcilia.

Lluitaren Vida i Mort
en lluita sense mida.
El Rei de vida, mort,
ja regna amb nova vida.

Digueu-nos, oh Maria,
¿què heu vist en el camí?
–La tomba que va obrir
el Crist quan ressorgia
i el Crist que revivia
amb glòria sense fi.

Els àngels sense dol,
les benes i el llençol.
El Crist en qui jo espero,
el Crist ressuscità;
camí de Galilea,
ell us precedirà.

Jesús ressuscitat, sou,
d'entre els morts, Senyor,
Monarca vencedor;
tingueu-nos pietat.