Ordinari sense rúbriques

Sols català
Sols llatí
català i llatí

ORDRE DE LA MISSA
COMENÇAMENT
Salutació
Reunit ja el poble, el sacerdot va cap a l'altar amb els ministres, mentre es canta o recita el cant d'entrada.
Quan ha arribat a l'altar, hi fa inclinació profunda amb els ministres, el besa i, ssegons l'oportunitat, encensa la creu i l'altar. Després se'n va a la seu amb els ministres.
Acabat el cant d'entrada, el sacerdot i els fidels, drets, se senyen, mentre el sacerdot, diu de cara al poble:
1. Populo congregato, sacerdos cum ministris ad altare accedit, dum cantus ad introitum peragitur.
Cum ad altare pervenerit, facta cum ministris profunda inclinatione, osculo altare veneratur et, pro opportunitate, crucem et altare incensat. Postea cum ministris sedem petit.
Cantu ad introitum absoluto, sacerdos et fideles, stantes, signant se signo crucis, dum sacerdos, ad populum conversus, dicit:
En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant
El poble respon:
Amén.
El sacerdot, estenent les mans, saluda al poble amb una de les fórmules següents:
Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist, l'amor de Déu Pare i el do de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.
O bé:
Que la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor, siguin amb tots vosaltres
O bé:
El Senyor sigui amb vosaltres.
O bé:
Que el Senyor, que encamina els nostres cors a estimar-lo i a sofrir amb constància, com Jesucrist, sigui amb tots vosaltres.
O bé:
Que la pau i l'amor que acompanyen la fe, de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor, siguin amb tots vosaltres.
O bé:
Que el Déu de l'esperança que, per l'acció de l'Esperit Sant, ens omple d'alegria i de pau, sigui amb tots vosaltres.
En temps d'Advent:
Que el Senyor, que ve a salvar-nos, sigui amb tots vosaltres.
En temps de Nadal:
Que la pau i l'amor de Déu, el nostre Pare, que s'ha manifestat en Crist, nascut per salvar-nos, siguin amb tots vosaltres.
En temps de Quaresma:
Que la gràcia i l'amor de Jesucrist, que ens crida a la conversió, siguin amb tots vosaltres.
En temps Pasqual:
Que el Déu de la vida, que ha ressuscitat d'entre els morts el seu Fill Jesucrist, sigui amb tots vosaltres.
El bisbe, en aquesta primera salutació, en lloc de “El Senyor sigui amb vosaltres”, diu:
La pau sigui amb vosaltres.
El poble respon:
I amb el vostre esperit.
El sacerdot o bé el diaca o un altre ministre, pot fer una monició molt breu per introduir als fidels a la missa del dia.
In nómine Patris, et Fílii, et Spíritus Sancti
Populus respondet:
Amen.
2. Deinde sacerdos, manus extendens, populum salutat, dicens:
Grátia Dómini nostri lesu Christi, et caritas Dei, et communicatio Sancti Spíritus sit cum omnibus vobis.
Vel:
Grátia vobis et pax a Deo Patre nostro et Dómino Iesu Christo.
Vel:
Dóminus vobíscum.
Populus respondet:
Et cum spíritu tuo.
Episcopus, loco Dóminus vobíscum, in hac prima salutatione dicit:
Pax vobis.
3. Sacerdos, vel diaconus vel alius minister, potest brevissimis verbis introducere fideles in Missam diei.

ACTE PENITENCIAL

Després segueix l'acte penitencial. El sacerdot invita als fidels a penedir-se amb una de les fórmules següents:
Germans: Preparem-nos a celebrar els sants misteris, reconeixent els nostres pecats.
O bé:
Invoquem, germans, la misericòrdia del nostre Pare, perquè hem pecat.
O bé:
Que la llum de l'Esperit il·lumini el nostre cor i ens converteixi, abans d'escoltar la Paraula de Déu i de celebrar el memorial del Senyor. Preguem en silenci.
O bé:
Jesucrist, que ens convida a la taula de la Paraula i de l'Eucaristia, ens crida ara a la conversió. Reconeguem que som pecadors i demanem amb confiança la misericòrdia de Déu.
O bé:
Germans: Som la família dels fills de Déu, però som alhora pobres pecadors. Perquè la nostra vida defalleix, perquè el nostre cor es tanca a la Paraula de Déu, perquè no hem viscut estimant com Jesucrist, abans de començar aquesta celebració demanem perdó pels nostres pecats.
O bé, únicament els diumenges i durant l'octava de Pasqua:
Avui, que celebrem la victòria de Crist sobre el pecat i sobre la mort, demanem la misericòrdia del Pare per morir al pecat i ressuscitar a una nova vida.
O bé:
Germans: La reunió dominical ens dóna una vegada més el goig de la presència del Senyor ressuscitat entre nosaltres. Demanem-li pietat, humilment, pels nostres pecats de cada dia.
Es guarda un breu silenci. Després tots junts fan la confessió general:
Jo confesso a Déu totpoderós i a vosaltres, germans, que he pecat,
es colpegen el pit en dir:
per culpa meva, de pensament, paraula, obra i omissió.
Després continuen:
Per això, demano a la Verge Maria, Mare de Déu, als àngels i als sants, i a vosaltres, germans, que pregueu per mi a Déu, nostre Senyor.
El sacerdot dona l'absolució dient:
Que Déu omnipotent s'apiadi de nosaltres, ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna.
El poble respon:
Amén.
4. Deinde sequitur actus pænitentialis ad quem sacerdos fideles invitat, dicens:
Fratres, agnoscámus peccáta nostra, ut apti simus ad sacra mystéria celebránda.
Fit brevis pausa silentii. Postea omnes simul formulam confessionis generalis perficiunt:
Confíteor Deo omnipoténti et vobis, fratres, quia peccávi nimis cogitatióne, verbo, ópere et omissióne:
et, percutientes sibi pectus, dicunt:
mea culpa, mea culpa, mea máxima culpa.
Deinde prosequuntur:
Ideo precor beátam Maríam semper Vírginem, omnes Ángelos et Sanctos, et vos, fratres, orare pro me ad Dominum Deum nostrum.
Sequitur absolutio sacerdotis:
Misereátur nostri omnípotens Deus et, dimíssis peccátis nostris, perdúcat nos ad vitam ætérnam.
Populus respondet:
Amen.


O bé:
El sacerdot invita als fidels a penedir-se:
Germans: Preparem-nos a celebrar els sants misteris, reconeixent els nostres pecats.
O bé:
Ara que comencem aquesta celebració eucarística demanem a Déu la conversió del cor que és font de reconciliació i comunió amb ell i amb els germans.
O bé:
Humils i penedits com el publicà en el temple, apropem-nos a Déu, just i misericordiós, perquè s'apiadi també de nosaltres i ens perdoni els pecats.
Es guarda un breu silenci. Després el sacerdot diu:
Senyor, tingueu pietat de nosaltres
El poble respon:
Perquè hem pecat contra vós.
El sacerdot continua:
Mostreu-nos, Senyor, la vostra misericòrdia.
El poble respon:
I doneu-nos la vostra salvació.
El sacerdot dona l'absolució dient:
Que Déu omnipotent s'apiadi de nosaltres, ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna.
El poble respon:
Amén.
Vel:
5. Sacerdos fideles invitat ad actum pænitentialem:
Fratres, agnoscámus peccáta nostra, ut apti simus ad sacra mystéria celebránda.
Fit brevis pausa silentii. Postea sacerdos dicit:
Miserére nostri, Dómine.
Populus respondet:
Quia peccávimus tibi.
Sacerdos:
Osténde nobis, Dómine, misericórdiam tuam.
Populus:
Et salutáre tuum da nobis.
Sequitur absolutio sacerdotis:
Misereátur nostri omnípotens Deus et, dimíssis peccátis nostris, perdúcat nos ad vitam ætérnam.
Populus respondet:
Amen.


O bé:
El sacerdot invita als fidels a penedir-se:
Germans: Preparem-nos a celebrar els sants misteris, reconeixent els nostres pecats.
O bé:
Que Jesucrist, el just, intercedeixi per nosaltres i ens reconciliï amb el Pare. Obrim el nostre esperit a les seva gràcia perquè puguem apropar-nos més dignament a la taula del Senyor.
O bé:
El Senyor va dir: Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova. Reconeguem, doncs, que som pecadors i perdonem-nos de tot cor els uns als altres.
Es guarda un breu silenci.
El sacerdot o el diaca o un altre ministre pot dir les invocacions que segueixen, o unes altres de semblants:
Vós, que heu estat enviat per confortar els cors penedits: Senyor tingueu pietat. (O bé: Kýrie, eléison).
El poble respon:
Senyor tingueu pietat. (O bé: Kýrie, eléison).
El sacerdot o un altre ministre:
Vós que heu vingut a cridar els pecadors: Crist tingueu pietat. (O bé: Christe, eléison).
El poble respon:
Crist tingueu pietat. (O bé: Christe, eléison).
El sacerdot o un altre ministre:
Vós, que seieu a la dreta del Pare, intercedint per nosaltres: Senyor, tingueu pietat. (O bé: Kýrie, eléison).
El poble respon:
Senyor tingueu pietat. (O bé: Kýrie, eléison).
dona l'absolució dient:
Que Déu omnipotent s'apiadi de nosaltres, ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna.
El poble respon:
Amén.
Vel:
6. Sacerdos fideles invitat ad actum pænitentialem:
Fratres, agnoscámus peccáta nostra, ut apti simus ad sacra mystéria celebránda.
Fit brevis pausa silentii.
Postea sacerdos, vel diaconus vel alius minister, sequentes, vel alias, invocationes cum Kýrie, eléison profert:
Qui missus es sanáre contrítos corde: Kýrie, eléison.
Populus respondet:
Kýrie, eléison.
Sacerdos:
Qui peccatóres vocáre venísti: Christe, eléison.
Populus:
Christe, eléison.
Sacerdos:
Qui ad déxteram Patris sedes, ad interpellándum pro nobis: Kýrie, eléison.
Populus:
Kýrie, eléison.
Sequitur absolutio sacerdotis:
Misereátur nostri omnípotens Deus et, dimíssis peccátis nostris, perdúcat nos ad vitam ætérnam.
Populus respondet:
Amen.


O bé:
La benedicció i l'aspersió de l'aigua beneïda en memòria del baptisme es pot fer en totes les misses dominicals, encara que siguin anticipades al dissabte, sobretot en temps pasqual.
Aquest ritus supleix l'acte penitencial del començament de la Missa.
Die dominica, præsertim tempore paschali, loco consueti actus pænitentialis, quandoque fieri potest benedictio et aspersio aquæ in memoriam baptismi.


Segueixen les invocacions Senyor, tingueu pietat, si no han estat dites en alguna de les fórmules de l'acte penitencial.
Senyor, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
7. Sequuntur invocationes Kýrie, eléison, nisi iam præcesserint in aliqua formula actus pænitentialis.
Kýrie, eléison.
Kýrie, eléison.
Christe, eléison.
Christe, eléison.
Kýrie, eléison.
Kýrie, eléison.

Glòria

Després, els dies que és prescrit, es canta o recita l'himne:
Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.
Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies, per la vostra immensa glòria, Senyor Déu, Rei celestial, Déu Pare omnipotent.
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist, Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare, vós, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres; vós, que lleveu el pecat del món, acolliu la nostra súplica; vós que seieu a la dreta del Pare, tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l'únic Sant, vós l'únic Senyor, vós l'únic Altíssim, Jesucrist, amb l'Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
Amén.
8. Deinde, quando præscribitur, cantatur vel dicitur hymnus:
Glória in excélsis Deo et in terra pax homínibus bonæ voluntátis.
Laudámus te, benedícimus te, adorámus te, glorificámus te, grátias ágimus tibi propter magnam glóriam tuam, Dómine Deus, Rex cæléstis, Deus Pater omnípotens.
Dómine Fili unigénite, Iesu Christe, Dómine Deus, Agnus Dei, Fílius Patris, qui tollis peccáta mundi, miserére nobis; qui tollis peccáta mundi, súscipe deprecatiónem nostram.
Qui sedes ad déxteram Patris, miserére nobis.
Quóniam tu solus Sanctus, tu solus Dóminus, tu solus Altíssimus, Iesu Christe, cum Sancto Spíritu: in glória Dei Patris.
Amen.

Oració col·lecta

Un cop acabat l'himne, el sacerdot, amb les mans juntes, diu:
Preguem
I tothom, juntament amb el sacerdot, prega durat uns moments en silenci.
Després el sacerdot, amb les mans esteses, diu l'oració col·lecta. Acabada l'oració, el poble aclama:
Amén
9. Quo hymno expleto, sacerdos, manibus iunctis, dicit:
Orémus.
Et omnes una cum sacerdote per aliquod temporis spatium in silentio orant.
Tunc sacerdos, manibus extensis, dicit orationem collectam, qua expleta, populus acclamat:
Amen.

LITÚRGIA DE LA PARAULA

El lector va a l'ambó i llegeix la primera lectura. Tothom l'escolta assegut.
10. Deinde lector ad ambonem pergit, et legit primam lectionem, quam omnes sedentes auscultant.
Al final de la lectura, el lector aclama:
Ad finem lectionis significandam, lector acclamat:
Paraula de Déu.
Verbum Dómini.
I tots responen:
Us lloem Senyor.
Omnes respondent:
Deo grátias.

El salmista o un cantor, canta o recita el salm, i el poble pot dir la resposta.
11. Psalmista, seu cantor, psalmum cantat vel dicit, populo responsum proferente.
Després, si hi ha una segona lectura, el lector la llegeix a l'ambó, com abans.
12. Postea, si habenda sit secunda lectio, lector eam ex ambone legit, ut supra.
Al final de la lectura, el lector aclama:
Ad finem lectionis significandam, lector acclamat:
Paraula de Déu.
I tots responen:
Us lloem Senyor.
Verbum Dómini.
Omnes respondent:
Deo grátias.

Segueix l'Al·leluia, o un altre cant, segons el temps litúrgic. [Quan l'Al·leluia o el vers abans de l'Evangeli no són cantats, es poden ometre.]
13. Sequitur Allelúia, vel alter cantus a rubricis statutus, prouti tempus liturgicum postulat.
Mentrestant el sacerdot posa encens, si se'n fa servir. Després el diaca, que proclamarà l'Evangeli [o bé el concelebrant que ha de proclamar l'Evangeli, en la missa que presideix el bisbe], demana, inclinat davant el sacerdot, la benedicció en veu baixa, dient:
14. Interim sacerdos incensum, si adhibetur, imponit. Postea diaconus, Evangelium prolaturus, ante sacerdotem profunde inclinatus, benedictionem petit, submissa voce dicens:
Pare, beneïu-me.
Iube, domne, benedícere.
El sacerdot diu en veu baixa:
Que el Senyor sigui en el teu cor i en els teus llavis, perquè proclamis dignament el seu Evangeli: En el nom del pare i del Fill † i de l'Esperit Sant.
Sacerdos submissa voce dicit:
Dóminus sit in corde tuo et in lábiis tuis ut digne et competénter annúnties Evangélium suum: in nómine Patris, et Fílii, † et Spíritus Sancti.
El diaca [o bé el concelebrant] respon:
Amén.
Diaconus signat se signo crucis et respondet:
Amen.

Si no hi ha diaca, el sacerdot inclinat davant l'altar, diu en secret:
Déu totpoderós, purifiqueu-me el cor i els llavis, perquè pugui proclamar dignament el vostre Evangeli.

Si vero non adest diaconus, sacerdos ante altare inclinatus secreto dicit:
Munda cor meum ac lábia mea, omnípotens Deus, ut sanctum Evangélium tuum digne váleam nuntiáre.

Després el diaca, o el sacerdot, se'n va a l'ambó, acompanyat dels ministres amb els ciris i l'encens, si s'en fan servir, i diu:
El Senyor sigui amb vosaltres.

15. Postea diaconus, vel sacerdos, ad ambonem pergit, ministris pro opportunitate cum incenso et cereis eum comitantibus, et dicit:
Dóminus vobíscum.
El poble respon:
I amb el vostre esperit.
Populus respondet:
Et cum spíritu tuo.
El diaca o el sacerdot:
Lectura de l'Evangeli segons sant N.,
Diaconus, vel sacerdos:
Léctio sancti Evangélii secúndum N.,
i entretant fa el senyal de la creu sobre el llibre i se senya ell mateix al front, a la boca i al pit.
et interim signat librum et seipsum in fronte, ore et pectore.
El poble aclama:
Glòria a vós, Senyor.
Populus acclamat:
Glória tibi, Dómine.
Després el diaca, o el sacerdot, si es fa servir l'encens, encensa el llibre i proclama l'Evangeli.
Un cop acabat l'Evangeli, el diaca, o el sacerdot, aclama:
Paraula del Senyor.
Deinde diaconus, vel sacerdos, librum, si incensum adhibetur, thurificat, et Evangelium proclamat.
16. Expleto Evangelio, diaconus, vel sacerdos acclamat:
Verbum Dómini.
I tothom respon:
Lloança a vós, oh Crist.
Omnes respondent:
Laus tibi, Christe.

Després besa el llibre dient en secret:
Que les paraules de l'evangeli esborrin els nostres pecats.

Deinde librum osculatur dicens secreto:
Per evangélica dicta deleántur nostra delícta.

Després es fa l'homilia, que ha de ser dita pel sacerdot o pel diaca els diumenges i festes de precepte; els altres dies, s'aconsella que se'n faci.

17. Deinde fit homilia, quæ a sacerdote vel diacono habenda est omnibus diebus dominicis et festis de præcepto; aliis diebus commendatur.

Credo
Un cop acabada l'homilia es canta o es recita el símbol o professió de fe, els dies que és prescrit.
18. Homilia expleta, cantatur vel dicitur, quando præscribitur, symbolum seu professio fidei:

Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles.
I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles.
Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada.
El qual per nosaltres els homes i per la nostra salvació, davallà del cel.
Tothom s'inclina en iniciar-se les paraules següents, i fins a i es feu home.
I, per obra de l'Esperit Sant, s'encarnà de la Verge Maria, i es feu home.
Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat, i ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i se'n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.
I tornarà gloriós, a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi.
Crec en l'Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare i del Fill.
I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes.
I en l'Església, que és una, santa, catòlica i apostòlica. Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció dels morts, i la vida de la glòria. Amén.
Credo in unum Deum, Patrem omnipoténtem, factórem cæli et terræ, visibílium ómnium et invisibílium.
Et in unum Dóminum Iesum Christum, Fílium Dei unigénitum, et ex Patre natum ante ómnia sæcula.
Deum de Deo, lumen de lúmine, Deum verum de Deo vero, génitum, non factum, consubstantiálem Patri: per quem ómnia facta sunt.
Qui propter nos hómines et propter nostram salútem descéndit de cælis.
Ad verba quæ sequuntur, usque ad factus est, omnes se inclinant.
Et incarnátus est de Spíritu Sancto ex María Vírgine, et homo factus est.
Crucifíxus étiam pro nobis sub Póntio Piláto; passus et sepúltus est, et resurréxit tértia die, secúndum Scriptúras, et ascéndit in cælum, sedet ad déxteram Patris.
Et íterum ventúrus est cum glória, iudicáre vivos et mórtuos, cuius regni non erit finis.
Et in Spíritum Sanctum, Dóminum et vivificántem: qui ex Patre Filióque procédit.
Qui cum Patre et Fílio simul adorátur et conglorificátur: qui locútus est per prophétas.
Et unam, sanctam, cathólicam et apostólicam Ecclésiam. Confíteor unum baptísma in remissiónem peccatórum.
Et exspécto resurrectiónem mortuórum, et vitam ventúri sæculi. Amen.

O bé:
En lloc del símbol nicenoconstatinopolità es pot fer servir, principalment durant el temps de Quaresma i el temps pasqual, el símbol baptismal de l'Església romana anomenat dels Apòstols:
Crec en un Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra.
I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre;
Tothom s'inclina en iniciar-se les paraules següents, i fins a Maria Verge;
el qual fou concebut per obra de l'Esperit Sant, nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat; davallà als inferns, ressuscità el tercer dia d'entre els morts; se'n pujà al cel, seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós; i d'allí ha de venir a judicar els vius i els morts.
Crec en l'Esperit Sant; la santa Mare Església catòlica, la comunió dels sants; la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn; la vida perdurable. Amén
19. Loco symboli nicæno-constantinopolitani, præsertim tempore Quadragesimæ et tempore paschali, adhiberi potest symbolum baptismale Ecclesiæ Romanæ sic dictum Apostolorum.
Credo in Deum Patrem omnipoténtem, Creatórem cæli et terræ, et in Iesum Christum, Fílium eius únicum, Dóminum nostrum,
Ad verba quæ sequuntur, usque ad María Vírgine, omnes se inclinant.
qui concéptus est de Spíritu Sancto, natus ex María Vírgine, passus sub Póntio Piláto, crucifíxus, mórtuus, et sepúltus, descéndit ad ínferos, tértia die resurréxit a mórtuis, ascéndit ad cælos, sedet ad déxteram Dei Patris omnipoténtis, inde ventúrus est iudicáre vivos et mórtuos.
Credo in Spíritum Sanctum, sanctam Ecclésiam cathólicam, Sanctórum communiónem, remissiónem peccatórum, carnis resurrectiónem, vitam ætérnam. Amen.

Després es fa l'oració universal, o pregària dels fidels.
20. Deinde fit oratio universalis, seu oratio fidelium.

LITÚRGIA DE L'EUCARISTIA
Acabada la pregària dels fidels, comença el cant d'ofertori. Mentrestan els ministres porten i col·loquen a l'altar el corporal, el purificador, el calze, la pàl·lia i el missal.
21. His absolutis, incipit cantus ad offertorium. Interim ministri corporale, purificatorium, calicem, pallam et missale super altare collocant.
Convé que els fidels manifestin la seva participació en l'ofrena portant el pa i el vi per a la celebració de l'Eucaristia, o d'altres dons per ajudar a les necessitats de l'Església i dels pobres.
22. Expedit ut fideles participationem suam oblatione manifestent, afferendo sive panem et vinum ad Eucharistiæ celebrationem, sive alia dona, quibus necessitatibus Ecclesiæ et pauperum subveniatur.
El sacerdot, dret a l'altar, agafa amb les dues mans la patena amb el pa, i tenint-la una mica alçada sobre l'altar, diu en veu baixa:
23. Sacerdos, stans ad altare, accipit patenam cum pane, eamque ambabus manibus aliquantulum elevatam super altare tenet, submissa voce dicens:
Us beneïm, Senyor, Déu de l'univers, per aquest pa que hem rebut de la vostra bondat i que és fruit de la terra i del treball dels homes: us el presentem perquè es converteixi per a nosaltres en pa de vida.
Benedíctus es, Dómine, Deus univérsi, quia de tua largitáte accépimus panem, quem tibi offérimus, fructum terræ et óperis mánuum hóminum, ex quo nobis fiet panis vitæ.
Després deixa la patena amb el pa damunt del corporal.
Quan durant la preparació de les ofrenes no hi ha cant (ni execució musical), el sacerdot pot dir el text anterior en veu alta; i al final el poble pot aclamar:
Deinde deponit patenam cum pane super corporale. Si vero cantus ad offertorium non peragitur, sacerdoti licet hæc verba elata voce proferre; in fine populus acclamare potest:
Que Déu sigui beneït per sempre.
Benedíctus Deus in saécula.

El diaca, o el sacerdot, posa vi i una mica d'aigua al calze, dient en veu baixa:
Que aquesta aigua i aquest vi, siguin signe de la nostra participació en la naturalesa divina d'aquell que es dignà a compartir la nostra condició humana.

24. Diaconus, vel sacerdos, infundit vinum et parum aquæ in calicem, dicens secreto:
Per huius aquæ et vini mystérium eius efficiámur divinitátis consórtes, qui humanitátis nostræ fíeri dignátus est párticeps.

Tot seguit el sacerdot agafa amb les dues mans el calze i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, diu en veu baixa:
Us beneïm, Senyor, Déu de l'univers, per aquest vi que hem rebut de la vostra bondat i que és fruit de la vinya i del treball dels homes: us el presentem perquè es converteixi per a nosaltres en beguda espíritual.

25. Postea sacerdos accipit calicem, eumque ambabus manibus aliquantulum elevatum super altare tenet, submissa voce dicens:
Benedíctus es, Dómine, Deus univérsi, quia de tua largitáte accépimus vinum, quod tibi offérimus, fructum vitis et óperis mánuum hóminum, ex quo nobis fiet potus spiritális.
Després deixa el calze damunt el corporal.
Quan durant la preparació de les ofrenes no hi ha cant (ni execució musical), el sacerdot pot dir el text anterior en veu alta; i al final el poble pot aclamar:
Deinde calicem super corporale deponit.
Si vero cantus ad offertorium non peragitur, sacerdoti licet hæc verba elata voce proferre; in fine populus acclamare potest:
Que Déu sigui beneït per sempre.
Benedíctus Deus in saécula.

Després el sacerdot, inclinat profundament, diu en secret:
Accepteu, Senyor, el nostre cor penedit. Que aquest sigui el nostre sacrifici, agradable a la vostra presència, Senyor, Déu nostre.

26. Postea sacerdos, profunde inclinatus, dicit secreto:
In spíritu humilitátis et in ánimo contríto suscipiámur a te, Dómine; et sic fiat sacrifícium nostrum in conspéctu tuo hódie, ut pláceat tibi, Dómine Deus.
Ara, si es fa servir encens, encesa l'ofrena, la creu i l'altar. Tot seguit el diaca o el ministre encensa el sacerdot i el poble.
El sacerdot es renta les mans, dret a un costat de l'altar, dient en secret:
Renteu-me ben bé de les culpes, Senyor, purifiqueu-me del meu pecat.
27. Et, pro opportunitate, incensat oblata, crucem et altare. Postea vero diaconus vel alius minister incensat sacerdotem et populum. 28. Deinde sacerdos, stans ad latus altaris, lavat manus, dicens secreto:
Lava me, Dómine, ab iniquitáte mea, et a peccáto meo munda me.

Després, al mig de l'altar i de cara al poble, estenent i ajuntant les mans, diu:
Pregueu, germans (i germanes), perquè aquest sacrifici, meu i vostre, sigui agradable a Déu, Pare omnipotent.

29. Stans postea in medio altaris, versus ad populum, extendens et iungens manus, dicit:
Oráte, fratres: ut meum ac vestrum sacrifícium acceptábile fiat apud Deum Patrem omnipoténtem.
O bé:
Pregueu, germans i germanes, perquè aquesta família nostra, aplegada en nom de Crist, pugui oferir dignament el sacrifici d'acció de gracies a Déu, Pare omnipotent.
O bé:
Pregueu, germans i germanes, perquè tots portant a l'altar els goig i les penes de cada dia, ens unim al sacrifici d'acció de gràcies a Déu, Pare omnipotent.
O bé:
Ara que ens disposem a oferir el sacrifici de l'Església, preguem, germans i germanes, Déu Pare omnipotent.
El poble es posa dret i respon:
Que el Senyor rebi de mans vostres aquest sacrifici, a lloança i glòria del seu nom, i també per al nostre bé i de tota la seva santa Església.
Populus surgit et respondet:
Suscípiat Dóminus sacrifícium de mánibus tuis ad laudem et glóriam nóminis sui, ad utilitátem quoque nostram totiúsque Ecclésiæ suæ sanctæ.

Després el sacerdot, amb les mans esteses, diu l'oració sobre les ofrenes. Acabada l'oració el poble aclama:
Amén.
30. Deinde sacerdos, manibus extensis, dicit orationem super oblata; qua conclusa, populus acclamat:
Amen.

PREGÀRIA EUCARÍSTICA
Prefaci
Ara el sacerdot comença la Pregària eucarística.
Estenent les mans, diu:
El Senyor sigui amb vosaltres.
31. Tunc sacerdos incipit Precem eucharisticam.
Manus extendens, dicit:
Dóminus vobíscum.
El poble respon:
I amb el vostre esperit.
Populus respondet:
Et cum spíritu tuo.
El sacerdot, alçant les mans, continua:
Amunt el cors.
Sacerdos, manus elevans, prosequitur:
Sursum corda.
El poble:
Els elevem al Senyor.
Populus:
Habémus ad Dóminum.
El sacerdot, amb les mans esteses, afegeix:
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Sacerdos, manibus extensis, subdit:
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
El poble:
Cal fer-ho i és de justícia.
Populus:
Dignum et iustum est.
El sacerdot continua el prefaci amb les mans esteses.
Sacerdos prosequitur præfationem, manibus extensis.

Al final del prefaci, ajunta les mans i, acompanyat del poble, acaba el prefaci cantant o dient en veu clara:
Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.
In fine autem præfationis iungit manus et, una cum populo, ipsam præfationem concludit, clara voce dicens:
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth. Pleni sunt cæli et terra glória tua. Hosánna in excélsis. Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.

Pregària Eucarística I

El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Us preguem, doncs, Pare clementíssim, per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill,
84. Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Te ígitur, clementíssime Pater, per Iesum Christum, Fílium tuum, Dóminum nostrum, súpplices rogámus ac pétimus,
ajuntant les mans, diu:
que accepteu i beneïu
iungit manus et dicit:
uti accépta hábeas
fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze pelgats, una sola vegada, dient:
aquests dons, † aquests presents, aquestes ofrenes santes.
signat semel super panem et calicem simul, dicens:
et benedícas † hæc dona, hæc múnera, hæc sancta sacrifícia illibáta,
amb les mans esteses continua:
Us les oferim en primer lloc per la vostra Església, santa i catòlica: doneu-li la pau i la unitat, protegiu-la i governeu-la per tot el món, juntament amb el vostre servent, el papa N., amb el nostre bisbe N.,
extensis manibus prosequitur:
in primis, quæ tibi offérimus pro Ecclésia tua sancta cathólica: quam pacificáre, custodíre, adunáre et régere dignéris toto orbe terrárum: una cum fámulo tuo Papa nostro N. et Antístite nostro N.
aquí es pot fer menció dels Bisbes Coadjutors o Auxiliars, tal com es fa notar en l'Ordenament General del Missal Romà, n. 109.
i amb tots els altres bisbes que estan al servei de la fe catòlica i apostòlica.
Hic fieri potest mentio de Episcopis Coadiutore vel Auxiliaribus, vel de alio Episcopo, ut in Institutione generali Missalis Romani, n. 149, notatur.
et ómnibus orthodóxis atque cathólicæ et apostólicæ fídei cultóribus.
Intercessió pels vius.
Recordeu-vos, Senyor, dels vostres fidels N. i N.,
85. Commemoratio pro vivis.
Meménto, Dómine, famulórum famularúmque tuárum N. et N.
Ajunta les mans i prega uns moments per aquells que té intenció de pregar.
Després, amb les mans esteses, continua:
i de tots els qui formen aquesta assemblea; vós coneixeu la seva fe i veieu la seva pietat. Per ells i tots els seus us oferim i ells també us ofereixen a vós, Déu etern, viu i veritable, aquest sacrifici de lloança, perquè els preserveu de tot mal i per la redempció i la salvació que esperen.
Iungit manus et orat aliquantulum pro quibus orare intendit.
Deinde, manibus extensis, prosequitur:
et ómnium circumstántium, quorum tibi fides cógnita est et nota devótio, pro quibus tibi offérimus: vel qui tibi ófferunt hoc sacrifícium laudis, pro se suísque ómnibus: pro redemptióne animárum suárum, pro spe salútis et incolumitátis suæ: tibíque reddunt vota sua ætérno Deo, vivo et vero.
Nadal i tota l'Octava
In Nativitate Domini et per octavam
En una mateixa comunió, i celebrant (la nit santíssima) el dia santíssim que la virginitat intacta de Maria posà al món el Salvador, venerem la memòria, en primer lloc, †
Communicántes, et (noctem sacratíssimam) diem sacratíssimum celebrántes, (qua) quo beátæ Maríæ intemeráta virgínitas huic mundo édidit Salvatórem: sed et memóriam venerántes, in primis eiúsdem gloriósæ semper Vírginis Maríæ, Genetrícis eiúsdem Dei et Dómini nostri Iesu Christi: †
Epifania
In Epiphania Domini
En una mateixa comunió, i celebrant el dia santíssim que el vostre Unigènit, coetern amb vós en la glòria, s'aparegué amb un cos visible, en la realitat de la nostra carn, venerem la memòria, en primer lloc, †
Communicántes, et diem sacratíssimum celebrántes, quo Unigénitus tuus, in tua tecum glória coætérnus, in veritáte carnis nostræ visibíliter corporális appáruit: sed et memóriam venerántes, in primis gloriósæ semper Vírginis Maríæ, Genetrícis eiúsdem Dei et Dómini nostri Iesu Christi: †
En la Missa vespertina del dijous sant
Ad Missam vespertinam in cena Domini
En una mateixa comunió, i celebrant el dia santíssim que nostre Senyor Jesucrist fou entregat per nosaltres, venerem la memòria, en primer lloc, †
Communicántes, et diem sacratíssimum celebrántes, quo Dóminus noster Iesus Christus pro nobis est tráditus, sed et memóriam venerántes, in primis gloriósæ semper Vírginis Maríæ, Genetrícis eiúsdem Dei et Dómini nostri Iesu Christi: †
Des de la Missa de la Vetlla Pasqual fins al diumenge II de Pasqua
A Missa Vigiliæ paschalis usque ad dominicam II Paschæ
En una mateixa comunió, i celebrant (la nit santíssima) el dia santíssim de la resurrecció segons la carn de nostre Senyor Jesucrist, venerem la memòria, en primer lloc, †
Communicántes, et (noctem sacratíssimam) diem sacratíssimum celebrántes Resurrectiónis Dómini nostri Iesu Christi secúndum carnem: sed et memóriam venerántes, in primis gloriósæ semper Vírginis Maríæ, Genetrícis eiúsdem Dei et Dómini nostri Iesu Christi: †
Ascensió
In Ascensione Domini
En una mateixa comunió, i celebrant el dia santíssim que nostre Senyor, el vostre Fill unigènit, va fer seure a la dreta de la vostra glòria la nostra feble naturalesa, que ell havia assumit, venerem la memòria, en primer lloc, †
Communicántes, et diem sacratíssimum celebrántes, quo Dóminus noster, Unigénitus Fílius tuus, unítam sibi fragilitátis nostræ substántiam in glóriæ tuæ déxtera collocávit: sed et memóriam venerántes, in primis gloriósæ semper Vírginis Maríæ, Genetrícis eiúsdem Dei et Dómini nostri Iesu Christi: †
Diumenge de Pentacosta
In dominica Pentecostes
En una mateixa comunió, i celebrant el dia santíssim que l'Esperit Sant s'aparegué als apòstols en llengües com de foc, venerem la memòria, en primer lloc, †
Communicántes, et diem sacratíssimum Pentecóstes celebrántes, quo Spíritus Sanctus Apóstolis in ígneis linguis appáruit: sed et memóriam venerántes, in primis gloriósæ semper Vírginis Maríæ, Genetrícis Dei et Dómini nostri Iesu Christi: †
Els altres diumenges
En una mateixa comunió, i celebrant el diumenge, dia en què Crist ha vençut la mort, i ens ha fet participar de la seva vida immortal, venerem la memòria, en primer lloc, †

Commemoració dels sants
En una mateixa comunió, venerem la memòria, en primer lloc,

86. Infra Actionem.
Communicántes, et memóriam venerántes, in primis gloriósæ semper Vírginis Maríæ, Genetrícis Dei et Dómini nostri Iesu Christi:
† de la gloriosa sempre Verge Maria, mare de Jesucrist, Déu i Senyor nostre, la de sant Josep, el seu espòs, la dels sants apòstols i màrtirs, Pere i Pau, Andreu, [Jaume, Joan, Tomàs, Jaume, Felip, Bartomeu, Mateu, Simó i Tadeu, Lli, Clet, Climent, Sixt, Corneli, Cebrià, Llorenç, Crisògon, Joan i Pau, Cosme i Damià,] i la de tots els sants. Pels seus mèrits i per les seves pregàries concediu-nos ara i sempre la gràcia de la vostra protecció. [Per Crist Senyor nostre. Amén]
† sed et beáti Ioseph, eiúsdem Vírginis Sponsi, et beatórum Apostolórum ac Mártyrum tuórum, Petri et Pauli, Andréæ, (Iacóbi, Ioánnis, Thomæ, Iacóbi, Philíppi, Bartholomaéi, Matthaéi, Simónis et Thaddaéi: Lini, Cleti, Cleméntis, Xysti, Cornélii, Cypriáni, Lauréntii, Chrysógoni, Ioánnis et Pauli, Cosmæ et Damiáni) et ómnium Sanctórum tuórum; quorum méritis precibúsque concédas, ut in ómnibus protectiónis tuæ muniámur auxílio. [Per Christum Dóminum nostrum. Amen.]
En la Missa vespertina del dijous Sant
Ad Missam vespertinam in cena Domini
Accepteu favorablement aquesta ofrena que us presentem, nosaltres, els vostres ministres i tota la vostra família, avui que és el dia que nostre Senyor Jesucrist confià als seus deixebles la celebració dels misteris del seu Cos i de la seva Sang; feu que els nostres dies transcorrin en la vostra pau, salveu-nos de la condemnació eterna i compteu-nos en el nombre dels escollits. [Per Crist Senyor nostre. Amén.] †
Hanc ígitur oblatiónem servitútis nostræ, sed et cunctæ famíliæ tuæ, quam tibi offérimus ob diem, in qua Dóminus noster Iesus Christus trádidit discípulis suis Córporis et Sánguinis sui mysteria celebránda, quaésumus, Dómine, ut placátus accípias: diésque nostros in tua pace dispónas, atque ab ætérna damnatióne nos éripi et in electórum tuórum iúbeas grege numerári. [Per Christum Dóminum nostrum. Amen]†
Des de la Missa de la Vetlla Pasqual fins al diumenge II de Pasqua
A Missa Vigiliæ paschalis usque ad dominicam II Paschæ
Accepteu favorablement aquesta ofrena que us presentem, nosaltres, els vostres ministres i tota la vostra família, i que us oferim també per aquells que us heu dignat a fer renéixer de l'aigua i de l'Esperit Sant, atorgant-los el perdó de tots els pecats; feu que els nostres dies transcorrin en la vostra pau, salveu-nos de la condemnació eterna i compteu-nos en el nombre dels escollits. [Per Crist Senyor nostre. Amén.]†
Hanc ígitur oblatiónem servitútis nostræ, sed et cunctæ famíliæ tuæ, quam tibi offérimus pro his quoque, quos regeneráre dignátus es ex aqua et Spíritu Sancto, tríbuens eis remissiónem ómnium peccatórum, quaésumus, Dómine, ut placátus accípias: diésque nostros in tua pace dispónas, atque ab ætérna damnatióne nos éripi et in electórum tuórum iúbeas grege numerári. [Per Christum Dóminum nostrum. Amen]†

Amb les mans esteses, continua:
Accepteu favorablement aquesta ofrena que us presentem, nosaltres, els vostres ministres i tota la vostra família; feu que els nostres dies transcorrin en la vostra pau, salveu-nos de la condemnació eterna i compteu-nos en el nombre dels escollits.

87. Manibus extensis, prosequitur:
Hanc ígitur oblatiónem servitútis nostræ, sed et cunctæ famíliæ tuæ, quaésumus, Dómine, ut placátus accípias: diésque nostros in tua pace dispónas, atque ab ætérna damnatióne nos éripi et in electórum tuórum iúbeas grege numerári.
Ajunta les mans.
[Per Crist Senyor nostre. Amén]
Iungit manus.
(Per Christum Dóminum nostrum. Amen.)

Tenint les mans esteses sobre les ofrenes, diu:
† Santifiqueu, oh Déu, aquesta ofrena amb la potència de la vostra benedicció, feu-la perfecta i digna de vós perquè es converteixi per a nosaltres en el Cos i en la Sang del vostre Fill estimat, Jesucrist, nostre Senyor.
Ajunta les mans.

88. Tenens manus expansas super oblata, dicit:
† Quam oblatiónem tu, Deus, in ómnibus, quæsumus, benedíctam, adscríptam, ratam, rationábilem, acceptabilémque fácere dignéris: ut nobis Corpus et Sanguis fiat dilectíssimi Fílii tui, Dómini nostri Iesu Christi.
Iungit manus.

En les fórmules següents, les paraules del Senyor han d'ésser pronuciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.

89. In formulis quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit.
Dijous Sant. En la Missa vespertina
Ad Missam vespertinam in cena Domini
Ell, el dia abans de patir per la nostra salvació i la de tots, això és, avui, †
Qui, prídie quam pro nostra omniúmque salúte paterétur, hoc est hódie, †
Ell, el dia abans de la seva passió,
agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
† prengué el pa amb les seves mans santes i venerables,
† Qui, prídie quam paterétur,
accipit panem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit panem in sanctas ac venerábiles manus suas,
alça els ulls.
i, alçant els ulls al cel, vers vós, Déu, el seu Pare omnipotent, donant-vos gràcies digué la benedicció, el partí i el donà als seus deixebles, tot dient:
elevat oculos,
et elevátis óculis in cælum ad te Deum Patrem suum omnipoténtem, tibi grátias agens benedíxit, fregit, dedítque discípulis suis, dicens:

s'inclina una mica.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.

Mostra al poble l'hòstia consagrada, la torna a posar damunt la patena i, fent genuflexió, l'adora.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.

Hostiam consecratam ostendit populo, reponit super patenam, et genuflexus adorat.
Després continua:
Igualment, havent sopat,
90. Postea prosequitur:
Símili modo, postquam cenátum est,
agafa el calze i tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prengué aquest calze amb les seves mans santes i venerables, i, novament donant-vos gràcies, digué la benedicció i el passà als seus deixebles, tot dient:
accipit calicem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accípiens et hunc præclárum cálicem in sanctas ac venerábiles manus suas, item tibi grátias agens benedíxit, dedítque discípulis suis, dicens:
S'inclina una mica.

PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L'ALIANÇA NOVA I ETERNA VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.

Mostra al poble el calze, el deixa damut el corporal i, fent genuflexió, l'adora.
parum se inclinat

ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM. HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMO­RA­TIÓ­NEM.

Calicem ostendit populo, deponit super corporale, et genuflexus adorat.
Després diu:
1. Proclameu el misteri de la fe.
91. Deinde dicit:
Mystérium fídei.
El poble aclama:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Et populus prosequitur, acclamans:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

2. Heus aquí el sagrament de la nostra fe.

El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

3. Aclameu el misteri de la redempció.

El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.
Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.

Després, amb les mans esteses, el sacerdot diu:
Per això, Pare, nosaltres, els vostres ministres i tot el poble sant, fent el memorial de la sagrada passió de Jesucrist, el vostre Fill i Senyor nostre, de la seva resurrecció d'entre els morts i de la seva gloriosa ascensió al cel, oferim a la vostra majestat, dels béns que vós mateix ens doneu, la víctima pura, santa i immaculada, el pa de la vida eterna i el calze de la salvació.
92. Deinde sacerdos, extensis manibus, dicit:
Unde et mémores, Dómine, nos servi tui, sed et plebs tua sancta, eiúsdem Christi, Fílii tui, Dómini nostri, tam beátæ passiónis, necnon et ab ínferis resurrectiónis, sed et in cælos gloriósæ ascensiónis: offérimus præcláræ maiestáti tuæ de tuis donis ac datis hóstiam puram, hóstiam sanctam, hóstiam immaculátam, Panem sanctum vitæ ætérnæ et Cálicem salútis perpétuæ.
Digneu-vos a mirar complagut aquesta ofrena; i accepteu-la, com us dignàreu a acceptar els presents d'Abel, el just, el sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe, i l'oblació pura que us oferí Melquisedec, el vostre gran sacerdot.
93.
Supra quæ propítio ac seréno vultu respícere dignéris: et accépta habére, sícuti accépta habére dignátus es múnera púeri tui iusti Abel, et sacrifícium Patriárchæ nostri Ábrahæ, et quod tibi óbtulit summus sacérdos tuus Melchísedech, sanctum sacrifícium, immaculátam hóstiam.
Inclinat, i amb les mans juntes, continua:
Us supliquem humilment, Déu totpoderós, que feu portar la nostra ofrena per mans del vostre àngel a l'altar del cel, a la presència de la vostra majestat, a fi que tots els qui, en participar d'aquest altar, rebrem el cos i la sang del vostre Fill,
94. Inclinatus, iunctis manibus, prosequitur:
Súpplices te rogámus, omnípotens Deus: iube hæc perférri per manus sancti Angeli tui in sublíme altáre tuum, in conspéctu divínæ maiestátis tuæ; ut, quotquot ex hac altáris participatióne sacrosánctum Fílii tui Corpus et Sánguinem sumpsérimus,
es redreça i se senya dient:
siguem omplerts de la vostra gràcia i de totes les benediccions del cel.
erigit se atque seipsum signat, dicens:
omni benedictióne cælésti et grátia repleámur.
Ajunta les mans.
[Per Crist Senyor nostre. Amén]
Iungit manus.
(Per Christum Dóminum nostrum. Amen.)
Commemoració del difunts.
Amb les mans esteses, diu:
Recordeu-vos també, Senyor, dels vostres fidels, N. i N., que ens han precedit amb el senyal de la fe i que ara dormen el son de la pau.
95. Commemoratio pro defunctis
Manibus extensis, dicit:
Meménto étiam, Dómine, famulórum famularúmque tuárum N. et N., qui nos præcessérunt cum signo fídei, et dórmiunt in somno pacis.
Ajunta les mans i prega uns instants per aquells difunts pels quals té intenció de pregar.
Després, amb les mans esteses, continua:
A ells, i a tots els qui reposen en Crist, us preguem que els doneu estada en el lloc del consol, de la llum i de la pau.
Iungit manus et orat aliquantulum pro iis defunctis, pro quibus orare intendit. Deinde, extensis manibus, prosequitur:
Ipsis, Dómine, et ómnibus in Christo quiescéntibus, locum refrigérii, lucis et pacis, ut indúlgeas, deprecámur.
Ajunta les mans.
[Per Crist Senyor nostre. Amén]
Iungit manus.
(Per Christum Dóminum nostrum. Amen.)
Amb la mà dreta es dóna un cop al pit, dient:
I a nosaltres, pecadors,
96. Manu dextera percutit sibi pectus, dicens:
Nobis quoque peccatóribus fámulis tuis,
i amb les mans esteses, continua:
que confiem en la vostra gran misericòrdia, concediu-nos de ser admesos a la comunitat dels vostres apòstols i màrtirs, de Joan Baptista, Esteve, Maties i Bernabé, [Ignasi, Alexandre, Marcel·lí i Pere, Felicitat i Perpètua, Àgata, Llúcia, Agnès, Cecília, Anastàsia,] i de tots els vostres sants; accepteu-nos a la seva companyia, no per consideració als nostres mèrits, sinó per la generositat del vostre perdó.
et extensis manibus prosequitur:
de multitúdine miseratiónum tuárum sperántibus, partem áliquam et societátem donáre dignéris cum tuis sanctis Apóstolis et Martyribus: cum Ioánne, Stéphano, Matthía, Bárnaba, (Ignátio, Alexándro, Marcellíno, Petro, Felicitáte, Perpétua, Agatha, Lúcia, Agnéte, Cæcília, Anastásia) et ómnibus Sanctis tuis: intra quorum nos consórtium, non æstimátor mériti, sed véniæ, quæsumus, largítor admítte.
Ajunta les mans.
Per Crist Senyor nostre.
Iungit manus.
Per Christum Dóminum nostrum.
I continua:
Pel qual vós continueu creant tots els béns, els doneu vida, els beneïu, els santifiqueu i ens els doneu.
97. Et prosequitur:
Per quem hæc ómnia, Dómine, semper bona creas, sanctíficas, vivíficas, benedícis, et præstas nobis.
Agafa la patena amb l'hòstia, i el calze i, alçant-los, diu:
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.
98. Accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæcula sæculórum.
El poble aclama:
Amén.
Populus acclamat:
Amen.
Pregària Eucarística II

Prefaci propi

El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Cal fer-ho i és de justícia.
Dóminus vobíscum.
Et cum spíritu tuo.
Sursum corda.
Habémus ad Dóminum.
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
Dignum et iustum est.
És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació, que sempre i en tot lloc, Pare sant, us donem gràcies per Jesucrist, el vostre Fill estimat.
Ell és la vostra Paraula, per la qual vau crear totes les coses. Vós ens l'heu enviat com a salvador i redemptor, encarnat per obra de L'Esperit Sant i nascut de la Verge Maria.
Ell, per complir la vostra voluntat i guanyar per a vós un poble sant, estengué els braços a la creu: així destruïa la mort i ens feia conèixer la resurrecció.
Per això, amb els àngels i amb els sants proclamem la vostra glòria, tot dient:
Vere dignum et iustum est, æquum et salutáre, nos tibi, sancte Pater, semper et ubíque grátias ágere per Fílium dilectiónis tuæ Iesum Christum, Verbum tuum per quod cuncta fecísti: quem misísti nobis Salvatórem et Redemptórem, incarnátum de Spíritu Sancto et ex Vírgine natum.
Qui voluntátem tuam adímplens et pópulum tibi sanctum acquírens exténdit manus cum paterétur, ut mortem sólveret et resurrectiónem manifestáret.
Et ídeo cum Angelis et ómnibus Sanctis glóriam tuam prædicámus, una voce dicéntes:
Sant, sant, sant és el Senyor; Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth. Pleni sunt cæli et terra glória tua. Hosánna in excélsis. Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.

El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Sou realment sant, Senyor, font de tota santedat.
100. Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Vere Sanctus es, Dómine, fons omnis sanctitátis.
Ajunta les mans i tenint-les esteses sobre les ofrenes, diu:
Santifiqueu, doncs, aquestes ofrenes fent que hi davalli el vostre Esperit, com la rosada,
101. Iungit manus, easque expansas super oblata tenens, dicit:
Hæc ergo dona, quæsumus, Spíritus tui rore sanctífica,
ajunta les mans i fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze plegats, una sola vegada, dient:
perquè es converteixin per a nosaltres en el Cos † i en la Sang de Jesucrist, nostre Senyor.
Ajunta les mans.
iungit manus et signat semel super panem et calicem simul, dicens:
ut nobis Corpus et † Sanguis fiant Dómini nostri Iesu Christi.
Iungit manus.

En les fórmules següents, les paraules del Senyor ha d'ésser pronunciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.

102. In formulis quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit.
Dijous Sant. En la Missa vespertina
Ad Missam vespertinam in cena Domini
Ell, aquesta mateixa nit, en oferir-se lliurement a la passió, †
Ell, en oferir-se lliurement a la passió,
agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
Qui cum Passióni voluntárie traderétur,
accipit panem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
† prengué el pa i, dient l'acció de gràcies, el partí, i el donà als seus deixebles, tot dient:
s'inclina una mica.
accépit panem et grátias agens fregit, dedítque discípulis suis, dicens:
parum se inclinat

PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.

Mostra al poble l'hòstia consagrada, la torna a posar damunt la patena i, fent genuflexió, l'adora.

ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.
Hostiam consecratam ostendit populo, reponit super patenam, et genuflexus adorat.
Després continua:
Igualment, havent sopat,
103. Postea prosequitur:
Símili modo, postquam cenátum est,
agafa el calze i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prengué el calze, i, novament donant-vos gràcies, el passà als seus deixebles, tot dient:
accipit calicem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accípiens et cálicem, íterum tibi grátias agens dedit discípulis suis, dicens:
s'inclina una mica.

PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L'ALIANÇA NOVA I ETERNA, VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.
Mostra al poble el calze, el torna a posar damut el corporal i, fent genuflexió, l'adora.
parum se inclinat

ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM. HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMO­RA­TIÓ­NEM.
Calicem ostendit populo, deponit super corporale, et genuflexus adorat.

Després diu:
1. Proclameu el misteri de la fe.
104. Deinde dicit:
Mystérium fídei.
El poble aclama:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Et populus prosequitur, acclamans:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

2. Heus aquí el sagrament de la nostra fe.
El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

3. Aclameu el misteri de la redempció.
El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.
Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.

Després, amb les mans esteses, el sacerdot diu:
Per això, fent el memorial de la mort i de la resurrecció del vostre Fill, us oferim, oh Pare, el pa de la vida i el calze de la salvació, tot donant-vos gràcies perquè ens heu fet dignes de servir-vos a la vostra presència,
105. Deinde sacerdos, extensis manibus, dicit:
Mémores ígitur mortis et resurrectiónis eius, tibi, Dómine, panem vitæ et cálicem salútis offérimus, grátias agéntes quia nos dignos habuísti astáre coram te et tibi ministráre.
i us supliquem humilment que l'Esperit Sant uneixi en un sol cos els qui participem del Cos i de la Sang de Crist.
Et súpplices deprecámur ut Córporis et Sánguinis Christi partícipes a Spíritu Sancto congregémur in unum.
Recordeu-vos Senyor, de la vostra Església estesa per tot el món,
Recordáre, Dómine, Ecclésiæ tuæ toto orbe diffúsæ,
Cada diumenge
i convocada aquí el diumenge, dia en què Crist ha vençut la mort i ens ha fet participar de la seva vida immortal, †
Nadal i tota l'Octava
i convocada aquí (la nit santíssima) el dia santíssim que la virginitat intacta de Maria possà al món el Salvador; †
Epifania
i convocada aquí el dia santíssim que el vostre Unigènit, coetern amb vós en la glòria, s'ha manifestat en la realitat de la nostra carn; †
Des de la Missa de la Vetlla Pasqual fins al diumenge II de Pasqua
i convocada aquí (la nit santíssima) el dia santíssim dela resurrecció de nostre Senyor Jesucrist; †
Ascensió
i convocada aquí el dia gloriós de l'Ascensió en què Crist ha estat constituït Senyor del cel i de la terra; †
Diumenge de Pentacosta
i convocada aquí el dia que l'efusió del vostre Esperit l'ha feta sagrament d'unitat per a tots els pobles; †
† feu-la perfecta en la caritat, juntament amb el papa N., amb el nostre bisbe N.,
Ara es pot fer menció dels Bisbes Coadjutors o Auxiliars, tal com es fa notar en l'Ordenament General del Missal Romà n. 109.
i amb tots els pastors del vostre poble.
ut eam in caritáte perfícias una cum Papa nostro N. et Epíscopo nostro N.
Hic fieri potest mentio de Episcopis Coadiutore vel Auxiliaribus, vel de alio Episcopo, ut in Institutione generali Missalis Romani, n. 149, notatur.
et univérso clero.
A les misses en que es vol fer memòria d'algunt difunt concret:
In Missis pro defunctis addi potest:
Recordeu-vos del vostre fill (de la vostra filla) N. que (avui) heu cridat d'aquest món a vós. Us preguem que, així com des del baptisme ha compartit la mort de Jesucrist, comparteixi plenament la seva resurrecció. Recordeu-vos també dels altres germans nostres que moriren en l'esperança de la resurrecció, i de tots els difunts que descansen en el si de la vostra misericòrdia. Admeteu-los a contemplar la llum de la vostra mirada.†
Meménto fámuli tui (fámulæ tuæ) N., quem (quam) (hódie) ad te ex hoc mundo vocásti. Concéde, ut, qui (quæ) complantátus (complantáta) fuit similitúdini mortis Fílii tui, simul fiat et resurrectiónis ipsíus.†
Recordeu-vos també dels nostres germans que moriren en l'esperança de la resurrecció i de tots els difunts que descansen en el si de la vostra misericòrdia. Admeteu-los a contemplar la llum de la vostra mirada.
† Meménto étiam fratrum nostrórum, qui in spe resurrectiónis dormiérunt, omniúmque in tua miseratióne defunctórum, et eos in lumen vultus tui admítte.
† Us preguem que tingueu pietat de tots nosaltres, i feu que, amb la Verge Maria, Mare de Déu, amb sant Josep, el seu espòs, amb els apòstols i els justos de tots els temps, que han viscut en la vostra amistat, tinguem part en la vida eterna, i puguem lloar-vos i glorificar-vos
Ómnium nostrum, quaésumus, miserére, ut cum beáta Dei Genetríce Vírgine María, beáto Ioseph, eius Sponso, beátis Apóstolis et ómnibus Sanctis, qui tibi a sæculo placuérunt, ætérnæ vitæ mereámur esse consórtes, et te laudémus et glorificémus
ajunta les mans.
per Jesucrist, el vostre Fill.
iungit manus
per Fílium tuum Iesum Christum.
Agafa la patena amb l'hòstia, i el calze i, alçant-los, diu:
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.
106. Accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per omnia sæcula sæculórum.
El poble aclama:
Amén.
Populus acclamat:
Amen.
Pregària Eucarística III

El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Vós sou realment sant, Déu i Pare nostre, i amb raó us canta lloances tot l'univers creat, perquè, pel vostre Fill Jesucrist, nostre Senyor, i amb el poder de l'Esperit Sant doneu vida a totes les coses i les santifiqueu, i no deixeu mai de reunir-vos un poble, que, de llevant fins a ponent, presenti al vostre nom una oblació pura.
108. Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Vere Sanctus es, Dómine, et mérito te laudat omnis a te cóndita creatúra, quia per Fílium tuum, Dóminum nostrum Iesum Christum, Spíritus Sancti operánte virtúte, vivíficas et sanctíficas univérsa, et pópulum tibi congregáre non désinis, ut a solis ortu usque ad occásum oblátio munda offerátur nómini tuo.

ajunta les mans i, tenint-les esteses sobre les ofrenes, diu:
Per això us supliquem, oh Pare, que santifiqueu pel vostre Esperit aquestes ofrenes que hem presentat per a ser consagrades,

109. Iungit manus, easque expansas super oblata tenens, dicit:
Súpplices ergo te, Dómine, deprecámur, ut hæc múnera, quæ tibi sacránda detúlimus, eódem Spíritu sanctificáre dignéris,
ajunta les mans i fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze plegats, una sola vegada, dient:
perquè es converteixin en el Cos † i en la Sang del vostre Fill, Jesucrist, nostre Senyor,
iungit manus et signat semel super panem et calicem simul, dicens:
ut Corpus et † Sanguis fiant Fílii tui, Dómini nostri Iesu Christi,
ajunta les mans
que ens confià la celebració d'aquest sagrament.
iungit manus
cuius mandáto hæc mystéria celebrámus.

En les fórmules següents, les paraules del Senyor han d'ésser pronunciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.
Ell mateix, el vespre en què el van trair,
110. In formulis quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit:
Ipse enim in qua nocte tradebátur
Dijous Sant. En la Missa vespertina:
ell que sempre havia estimat els seus en el món.
agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prengué el pa i, donant-vos gràcies i beneint-vos, el partí i el donà als seus deixebles, tot dient:
accipit panem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit panem et tibi grátias agens benedíxit, fregit, dedítque discípulis suis, dicens:

s'inclina una mica.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.
Mostra al poble l'hòstia consagrada, la torna a posar damunt la patena i, fent genuflexió, l'adora.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.
Hostiam consecratam ostendit populo, reponit super patenam, et genuflexus adorat.

Després continua:
Igualment, havent sopat,

111. Postea prosequitur:
Símili modo, postquam cenátum est,
agafa el calze i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prengué el calze i, donant-vos gràcies i beneint-vos, el passà als seus deixebles, tot dient:
accipit calicem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accípiens cálicem, et tibi grátias agens benedíxit, dedítque discípulis suis, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L'ALIANÇA NOVA I ETERNA, VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.
Mostra al poble el calze, el torna a posar damut el corporal i, fent genuflexió, l'adora.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM. HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMO­RA­TIÓ­NEM.
Calicem ostendit populo, deponit super corporale, et genuflexus adorat.

Després diu:
1. Proclameu el misteri de la fe.

112. Deinde dicit:
Mystérium fídei.
El poble aclama:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Et populus prosequitur, acclamans:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

2. Heus aquí el sagrament de la nostra fe.
El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

3. Aclameu el misteri de la redempció.
El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.
Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.


Després, amb les mans esteses, el sacerdot diu:
Per això, Pare, celebrant el memorial de la passió salvadora del vostre Fill, de la seva admirable resurrecció i de la seva ascensió al cel, mentre esperem el seu retorn, us oferim, en aquesta acció de gràcies, el sacrifici sant i vivent.

113. Deinde sacerdos, extensis manibus, dicit:
Mémores ígitur, Dómine, eiúsdem Fílii tui salutíferæ passiónis necnon mirábilis resurrectiónis et ascensiónis in cælum, sed et præstolántes álterum eius advéntum, offérimus tibi, grátias referéntes, hoc sacrifícium vivum et sanctum.
Mireu l'ofrena de la vostra Església: reconeixeu-hi la víctima que ens ha reconciliat amb vós; concediu-nos que els qui rebem el cos i la sang del vostre Fill, plens del seu Esperit Sant, siguem en Crist un sol cos i un sol esperit.
Réspice, quaésumus, in oblatiónem Ecclésiæ tuæ et, agnóscens Hóstiam, cuius voluísti immolatióne placári, concéde, ut qui Córpore et Sánguine Fílii tui refícimur, Spíritu eius Sancto repléti, unum corpus et unus spíritus inveniámur in Christo.
Que ell faci de nosaltres una ofrena eterna a fi que obtinguem l'herència amb els vostres escollits, en primer lloc, amb la Verge Maria, Mare de Déu, amb sant Josep, el seu espòs, amb els apòstols i els màrtirs, (amb sant N.: el sant del dia o el patró) i amb tots els sants, que sempre ens ajuden amb la seva intercessió.
Ipse nos tibi perfíciat munus ætérnum, ut cum eléctis tuis hereditátem cónsequi valeámus, in primis cum beatíssima Vírgine, Dei Genetríce, María, cum beáto Ioseph, eius Sponso, cum beátis Apóstolis tuis et gloriósis Martýribus, (cum Sancto N.: Sancto diei vel patrono) et ómnibus Sanctis, quorum intercessióne perpétuo apud te confídimus adiuvári.
Us preguem, Senyor, que aquest sacrifici de reconciliació dugui a tot el món la pau i la salvació.
Hæc Hóstia nostræ reconciliatiónis profíciat, quaésumus, Dómine, ad totíus mundi pacem atque salútem.
Enfortiu en la fe i en la caritat la vostra Església que encara peregrina a la terra, juntament amb el vostre servent, el Papa N., amb el nostre bisbe N.,
Ecclésiam tuam, peregrinántem in terra, in fide et caritáte firmáre dignéris cum fámulo tuo Papa nostro N. et Epíscopo nostro N.,
aquí es pot fer menció dels Bisbes Coadjutors o Auxiliars, tal com es fa notar en l'Ordenament General del Missal Romà, n. 109.
i amb els altres bisbes, els preveres, els diaques i tot el poble que us heu redimit.
Hic fieri potest mentio de Episcopis Coadiutore vel Auxiliaribus, vel de alio Episcopo, ut in Institutione generali Missalis Romani, n. 149, notatur.
cum episcopáli órdine et univérso clero et omni pópulo acquisitiónis tuæ.
Acolliu les súpliques d'aquesta família que heu admès a la vostra presència.
Votis huius famíliæ, quam tibi astáre voluísti, adésto propítius.
Cada diumenge, fora de quan hi ha una altra commemoració pròpia, es pot dir:
avui, diumenge, dia en què Crist ha vençut la mort i ens ha fet participar de la seva vida immortal.
Nadal i tota l'Octava
(la nit santíssima) el dia santíssim que la virginitat intacta de Maria posà al món el Salvador.
Epifania
el dia santíssim que el vostre Unigènit, coetern amb vós a la glòria, s'ha manifestat en la realitat de la nostra carn.
Des de la Missa de la Vetlla Pasqual fins al diumenge II de Pasqua
(la nit santíssima) el dia santíssim de la resurrecció segons la carn de nostre Senyor Jesucrist.
Ascensió
El dia gloriós de l'Ascensió en què Crist ha estat constituït Senyor del cel i de la terra.

Pentacosta
El dia que l'efusió del vostre Esperit l'ha feta sagrament d'unitat per a tots els pobles.

Per la vostra pietat, Pare clementíssim, reuniu amb vós els vostres fills dispersos pel món.
Omnes fílios tuos ubíque dispérsos tibi, clemens Pater, miserátus coniúnge.
A les misses en què es vol pregar per algun difunt concret
115. Quando hæc Prex eucharistica in Missis pro defunctis adhibetur, dici potest:
Recordeu-vos del vostre fill (de la vostra filla) N. que (avui) heu cridat d'aquest món a vós.
Meménto fámuli tui (fámulæ tuæ) N., quem (quam) (hódie) ad te ex hoc mundo vocásti.
Us preguem que, així com des del baptisme ha compartit la mort de Jesucrist, comparteixi plenament la seva resurrecció, aquell dia que Crist, ressuscitant entre els morts, transformarà el nostre pobre cos per fer-lo semblant al seu Cos gloriós.
Concéde, ut, qui (quæ) complantátus (complantáta) fuit similitúdini mortis Fílii tui, simul fiat et resurrectiónis ipsíus, quando mórtuos suscitábit in carne de terra et corpus humilitátis nostræ configurábit córpori clatitátis suæ.
Recordeu-vos també dels altres germans nostres difunts i de tots els qui han sortit d'aquest món en la vostra amistat: admeteu-los al vostre Regne.
Allà esperem retrobar-nos amb ells i saciar-nos per sempre de la vostra glòria, quan vós eixugareu totes les llàgrimes dels nostres ulls, i nosaltres, contemplant-vos tal com sou, oh Déu nostre, serem semblants a vós per sempre més i us lloarem eternament, per Crist Senyor nostre,
Sed et fratres nostros defúnctos, et omnes qui, tibi placéntes, ex hoc saéculo transiérunt, in regnum tuum benígnus admítte, ubi fore sperámus, ut simul glória tua perénniter satiémur, quando omnem lácrimam abstérges ab óculis nostris, quia te, sícuti es, Deum nostrum vidéntes, tibi símiles érimus cuncta per saécula, et te sine fine laudábimus,
Ajunta les mans.
pel qual vós concediu al món tots els béns. †
iungit manus
per Christum Dóminum nostrum, per quem mundo bona cuncta largíris. †
Els nostres germans difunts i tots els qui han sortit d'aquest món en la vostra amistat, admeteu-los al vostre Regne.
Allà esperem retrobar-nos amb ells i saciar-nos per sempre de la vostra glòria,
Fratres nostros defúnctos et omnes qui, tibi placéntes, ex hoc sæculo transiérunt, in regnum tuum benígnus admítte, ubi fore sperámus, ut simul glória tua perénniter satiémur,
per Crist Senyor nostre,
iungit manus
per Christum Dóminum nostrum,
Ajunta les mans.
pel qual vós concediu al món tots els béns.
per quem mundo bona cuncta largíris.
Agafa la patena amb l'hòstia, i el calze i, alçant-los, diu:
† Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.
114. Accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, dicit:
† Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia saécula sæculórum.
El poble aclama:
Amén.
Populus acclamat:
Amen.
Pregària Eucarística IV

La quarta pregària eucarística té un prefaci fix i invariable, es pot usar quan la missa no té un prefaci propi. No obstant això, també es podrà usar, dient però aquest seu prefaci, quan a la missa caldria dir un prefaci de temps.
116. Præfatio huius Precis eucharisticæ mutari non licet ratione structuræ ipsius Precis, quæ summarium historiæ salutis præbet.
El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Deu nostre.
Cal fer-ho i és de justícia.
Dóminus vobíscum.
Et cum spíritu tuo.
Sursum corda.
Habémus ad Dóminum.
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
Dignum et iustum est.

És realment el nostre deure que us donem gràcies, Pare sant; és realment just que us glorifiquem, perquè vós sou l'únic Déu, vivent i veritable, que existiu des de sempre i existireu eternament, i habiteu en una llum inaccessible.
Vós, que sou l'únic bo i la font de la vida, heu creat totes les coses, per omplir-les de benediccions i alegrar-les amb l'esplendor de la vostra llum.

Vere dignum est tibi grátias ágere, vere iustum est te glorificáre, Pater sancte, quia unus es Deus vivus et verus, qui es ante saécula et pérmanes in ætérnum, inaccessíbilem lucem inhábitans; sed et qui unus bonus atque fons vitæ cuncta fecísti, ut creatúras tuas benedictiónibus adimpléres multásque lætificáres tui lúminis claritáte.
Per això a la vostra presència hi ha innombrables estols d'àngels que us serveixen nit i dia, i que, en contemplar, cara a cara, la vostra glòria, no paren mai de lloar-vos.
Et ídeo coram te innúmeræ astant turbæ angelórum, qui die ac nocte sérviunt tibi et, vultus tui glóriam contemplántes, te incessánter gloríficant.
També nosaltres i tota la creació, que canta per la nostra veu, ens hi ajuntem i us cantem, joiosos, tot dient:
Cum quibus et nos et, per nostram vocem, omnis quæ sub cælo est creatúra nomen tuum in exsultatióne confitémur, canéntes:
Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth. Pleni sunt cæli et terra glória tua. Hosánna in excélsis. Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.

El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Us donem gràcies, Pare sant, reconeixent que sou gran i que tot ho heu fet amb saviesa i amor.

117. Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Confitémur tibi, Pater sancte, quia magnus es et ómnia ópera tua in sapiéntia et caritáte fecísti.
Heu creat l'home a imatge vostra i li heu confiat tot l'univers, perquè en servir-vos a vós, que sou el creador, dominés totes les coses creades. I quan ell, desobeint-vos, perdé la vostra amistat, no l'abandonàreu al domini de la mort, sinó que vinguéreu, misericordiós, a ajudar-nos perquè els qui us busquessin us poguessin trobar.
Hóminem ad tuam imáginem condidísti, eíque commisísti mundi curam univérsi, ut, tibi soli Creatóri sérviens, creatúris ómnibus imperáret. Et cum amicítiam tuam, non oboédiens, amisísset, non eum dereliquísti in mortis império. Omnibus enim misericórditer subvenísti, ut te quæréntes invenírent.
Moltes vegades oferíreu als homes la vostra aliança i, enviant els profetes, els preparàveu per a la salvació que els havíeu promès.
Sed et fœdera plúries homínibus obtulísti eósque per prophétas erudísti in exspectatióne salútis.
I tant vau estimar el món, Pare sant, que, en complir-se la plenitud del temps, ens enviàreu com a salvador el vostre Fill unigènit. Ell, encarnat per obra de l'Esperit Sant i nascut de la Verge Maria, compartí la nostra condició humana, fet en tot igual com nosaltres, llevat del pecat; i anuncià als pobres la salvació, la redempció, als captius, i als afligits, l'alegria.
Et sic, Pater sancte, mundum dilexísti, ut, compléta plenitúdine témporum, Unigénitum tuum nobis mítteres Salvatórem. Qui, incarnátus de Spíritu Sancto et natus ex María Vírgine, in nostra condiciónis forma est conversátus per ómnia absque peccáto; salútem evangelizávit paupéribus, redemptiónem captívis, mæstis corde lætítiam.
I encara, per complir els vostres designis, ell mateix es va oferir a la mort; i, ressuscitant, la destruí i renovà la vida.
Ut tuam vero dispensatiónem impléret, in mortem trádidit semetípsum ac, resúrgens a mórtuis, mortem destrúxit vitámque renovávit.
I perquè no visquéssim més per a nosaltres mateixos, sinó per a ell, que per nosaltres havia mort i ressuscitat, envià des de vós, Pare, als creients, com a primer do, l'Esperit Sant.
I l'Esperit acaba l'obra de Crist en el món, duent a terme la santificació de totes les coses.
Et, ut non ámplius nobismetípsis viverémus, sed sibi qui pro nobis mórtuus est atque surréxit, a te, Pater, misit Spíritum Sanctum primítias credéntibus, qui, opus suum in mundo perfíciens, omnem sanctificatiónem compléret.

Ajunta les mans i després, tenint-les esteses sobre les ofrenes, diu:
Per això, oh Pare, us preguem que el mateix Esperit Sant santifiqui aquestes ofrenes,

118. Iungit manus, easque expansas super oblata tenens, dicit:
Quaésumus ígitur, Dómine, ut idem Spíritus Sanctus hæc múnera sanctificáre dignétur,
i fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze plegats, una sola vegada, dient:
perquè es converteixin en el Cos † i en la Sang de Jesucrist, nostre Senyor,
iungit manus
et signat semel super panem et calicem simul, dicens:
ut Corpus et † Sanguis fiant Dómini nostri Iesu Christi
Ajunta les mans.
i així puguem celebrar aquest gran misteri que ell mateix ens deixà en signe d'aliança eterna.
iungit manus
ad hoc magnum mystérium celebrándum, quod ipse nobis relíquit in fœdus ætérnum.

En les fórmules següents, les paraules del Senyor ha d'ésser pronunciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.
Ell, en efecte, arribada l'hora que vós, Pare sant, havíeu de glorificar-lo, havent estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem; i, mentre sopaven,

119. In formulis quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit.
Ipse enim, cum hora venísset ut glorificarétur a te, Pater sancte, ac dilexísset suos qui erant in mundo, in finem diléxit eos: et cenántibus illis
Agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prengué el pa, digué la benedicció, el partí i el donà als seus deixebles, tot dient:
accipit panem,eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit panem, benedíxit ac fregit, dedítque discípulis suis, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.

Mostra al poble l'hòstia consagrada, la torna a posar damunt la patena i, fent genuflexió, l'adora.
parum se inclinat
ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.

Hostiam consecratam ostendit populo, reponit super patenam, et genuflexus adorat.
Després continua:
Igualment
120. Postea prosequitur:
Símili modo
Agafa el calze i tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prengué el calze, ple del fruit de la vinya, donà gràcies, i el passà als seus deixebles, tot dient:
accipit calicem,
eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accípiens cálicem, ex genímine vitis replétum, grátias egit, dedítque discípulis suis, dicens:
S'inclina una mica.

PRENEU I BEBEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L'ALIANÇA NOVA I ETERNA, VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.

Mostra al poble el calze, el deixa damut el corporal i, fent genuflexió, l'adora.
parum se inclinat

ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM. HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMO­RA­TIÓ­NEM.

Calicem ostendit populo, deponit super corporale, et genuflexus adorat.

Després invita al poble a fer una aclamació de fe:
1. Proclameu el misteri de la fe.
121. Deinde dicit:
Mystérium fídei.
El poble aclama:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Et populus prosequitur, acclamans:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

2. Heus aquí el sagrament de la nostra fe.
El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

3. Aclameu el misteri de la redempció.
El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.
Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.

Després, amb les mans esteses, el sacerdot diu:
Per això nosaltres, Pare, celebrant ara el memorial de la nostra redempció, recordem la mort de Crist i la seva estada entre els morts, proclamem la seva resurrecció i la seva ascensió a la vostra dreta, i, esperant el seu retorn gloriós, us oferim el seu Cos i la seva Sang, com a sacrifici digne de vós, l'únic que salva el món.
122. Deinde sacerdos, extensis manibus, dicit:
Unde et nos, Dómine, redemptiónis nostræ memoriále nunc celebrántes, mortem Christi eiúsque descénsum ad ínferos recólimus, eius resurrectiónem et ascensiónem ad tuam déxteram profitémur et, exspectántes ipsíus advéntum in glória, offérimus tibi eius Corpus et Sánguinem, sacrifícium tibi acceptábile et toti mundo salutáre.
Mireu l'ofrena que vós mateix heu preparat per a la vostra Església; i ja que ens doneu un sol pa i un sol calze, concediu als qui en participaran que, reunits en un sol cos per l'Esperit Sant, siguin en Crist una víctima viva a lloança de la vostra glòria.
Réspice, Dómine, in Hóstiam, quam Ecclésiæ tuæ ipse parásti, et concéde benígnus ómnibus qui ex hoc uno pane participábunt et cálice, ut, in unum corpus a Sancto Spíritu congregáti, in Christo hóstia viva perficiántur, ad laudem glóriæ tuæ.
I ara, Senyor, recordeu-vos de tots aquells pels quals us oferim aquest sacrifici: en primer lloc, del vostre servent, el papa N., del nostre bisbe N.,
Nunc ergo, Dómine, ómnium recordáre, pro quibus tibi hanc oblatiónem offérimus: in primis fámuli tui, Papæ nostri N., Epíscopi nostri N.,
Ara es pot fer menció dels bisbes coadjutors o auxiliars, tal com es fa notar en l'Ordenament General del Missal Romà n. 109.
Hic fieri potest mentio de Episcopis Coadiutore vel Auxiliaribus, vel de alio Episcopo, ut in Institutione generali Missalis Romani, n. 149, notatur.
dels bisbes de tot el món, i també dels preveres, dels diaques, dels presents que us fan aquesta ofrena, de tot el vostre poble i de tot els qui us cerquen amb sinceritat de cor.
et Episcopórum órdinis univérsi, sed et totíus cleri, et offeréntium, et circumstántium, et cuncti pópuli tui, et ómnium, qui te quærunt corde sincéro.
Recordeu-vos també dels qui han mort en la pau de Crist, i de tots els difunts, la fe dels quals només vós heu conegut.
Meménto etiam illórum, qui obiérunt in pace Christi tui, et ómnium defunctórum, quorum fidem tu solus cognovísti.
I a tots nosaltres, els vostres fills, concediu-nos, Pare clementíssim, que amb la Verge Maria, mare de Déu, amb sant Josep, el seu espòs, amb els apòstols i amb els sants, aconseguim l'herència del cel en el vostre Regne, on, juntament amb tota la creació, lliure ja del pecat i de la mort, us glorificarem per Crist Senyor nostre,
Nobis ómnibus, fíliis tuis, clemens Pater, concéde, ut cæléstem hereditátem cónsequi valeámus cum beáta Vírgine, Dei Genetríce, María, cum beáto Ioseph, eius Sponso, cum Apóstolis et Sanctis tuis in regno tuo, ubi cum univérsa creatúra, a corruptióne peccáti et mortis liberáta, te glorificémus per Christum Dóminum nostrum,
Ajunta les mans.
pel qual vós concediu al món tots el béns.
iungit manus,
per quem mundo bona cuncta largíris.

Agafa la patena amb l'hòstia, i el calze i, alçant-los, diu:
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles del segles.
123. Accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæcula sæculórum.
El poble aclama:
Amén.
Populus acclamat:
Amen.
Altres Pregàries Eucarístiques

Pregària Eucarística «de reconciliació» I

La pregària eucarística "de  reconciliació" pot ser utilitzat en les misses,  per inculcar en els fidels d'una manera especial el misteri de la reconciliació; per exemple, en les Misses per fomentar la concòrdia, la reconciliació, la pau i la justícia, per ser observat en temps de guerra o disturbis, el perdó dels pecats, per demanar la caritat, el misteri de la Santa Creu, la Santíssima Eucaristia, la preciosíssima sang, també en les Misses en el temps de Quaresma. Tot i que compten amb un prefaci propi, es pot utilitzar també el prefaci d’aquests Misses, com també els que fan referència a la penitència i a la conversió, com per exemple els prefacis de Quaresma.
Preces eucharisticæ «de Reconciliatione » adhiberi possunt in Missis, quibus mysterium reconciliationis peculiari modo fidelibus insinuatur, v. gr. in Missis pro concordia fovenda, pro reconciliatione, pro pace et iustitia servanda, tempore belli vel eversionis, pro remissione peccatorum, ad postulandam caritatem, de mysterio Sanctæ Crucis, de SS.ma Eucharistia, de pretiosissimo Sanguine D.N.I.C. necnon in Missis tempore Quadragesimæ. Quamvis præfatione propria instructæ sint, adhiberi possunt etiam cum aliis præfationibus, quæ ad pænitentiam et conversionem referuntur, uti v. gr. cum præfationibus Quadragesimæ.

El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Cal fer-ho és de justícia.

Dóminus vobíscum.
Et cum spíritu tuo.
Sursum corda.
Habémus ad Dóminum.
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
Dignum et iustum est.

És realment just i necessari que us donem gràcies, Senyor, Pare sant, que sempre ens crideu a una vida plenament feliç, ens oferiu el perdó i ens inviteu a confiar únicament en la vostra clemència, perquè sou Déu misericordiós.
Malgrat que hem trencat la vostra Aliança tantes vegades, vós no us heu desdit del vostre amor i, per Crist Senyor nostre, heu unit la família humana tan estretament a vós que res no la podrà separar.
I ara oferiu al vostre poble aquest temps de gràcia i de reconciliació perquè, animat per la força de Crist, i entregat confiadament a l'acció de l'Esperit Sant, torni a vós i serveixi amb amor tots els homes.
Per això, plens d'admiració i d'agraïment, ajuntem les nostres veus a les dels àngels per cantar la grandesa del vostre amor i proclamar l'alegria de la nostra salvació, tot dient:

Dómine, sancte Pater, omnípotens ætérne Deus: Qui ad abundantiórem vitam habéndam nos incitáre non désinis, et, cum sis dives in misericórdia, véniam offérre persevéras ac peccatóres invítas ad tuæ solum indulgéntiæ fidéndum.
A nobis autem, qui fœdus tuum tóties violávimus, numquam avérsus, humánam famíliam per Iesum Fílium tuum, Redemptórem nostrum, novo caritátis vínculo tam arcte tibi iunxísti, ut nullo modo possit dissólvi.
Nunc quidem tempus grátiæ et reconciliatiónis pópulo tuo præbes, eíque ad te ánimum converténti in Christo Iesu speráre concédis cunctísque homínibus tríbuis deservíre, dum plénius Spirítui Sancto se cóncredit.
Et ídeo, admiratióne perfúsi, tui amóris virtútem extóllimus nostrúmque de salúte gáudium profiténtes, cum innúmeris cæléstium turbis hymnum concínimus, sine fine dicéntes:

Tothom aclama:
Sant, sant, sant és el Senyor; Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.

Omnes respondent:
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth. Pleni sunt cæli et terra glória tua. Hosánna in excélsis. Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.

El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Oh Déu, que en la creació del món heu fet l’home a imatge vostra perquè sigui sant. com vós mateix sou sant, mireu el vostre poble reunit aquí

Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Vere Sanctus es, Dómine, qui ab orígine mundi semper operáris ut, sicut Sanctus es ipse, sanctus fiat homo.

Ajunta les mans i després, tenint-les esteses sobre les ofrenes, diu:
i envieu el vostre Esperit, perquè aquests dons es converteixin

Iungit manus, easque expansas super oblata tenens, dicit:
Réspice, quaésumus, múnera pópuli tui et super ea Spíritus tui virtútem effúnde

El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Oh Déu, que en la creació del món heu fet l’home a imatge vostra perquè sigui sant. com vós mateix sou sant, mireu el vostre poble reunit aquí

Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Vere Sanctus es, Dómine, qui ab orígine mundi semper operáris ut, sicut Sanctus es ipse, sanctus fiat homo.

Ajunta les mans i fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze plegats, una sola vegada, dient:
en el Cos † i en la Sang

iungit manus et signat semel super panem et calicem simul, dicens:
ut Corpus et † Sanguis fiant

Ajunta les mans.
del vostre Fill estimat Jesucrist, en el qual nosaltres som els vostres fills.

iungit manus
dilécti Fílii tui, Iesu Christi, in quo et nos fílii tui sumus.

Ajunta les mans.
Però, abans que els seus braços, estesos entre el cel i la terra, fessin el signe de la vostra Aliança eterna, volgué celebrar la Pasqua amb els seus deixebles.

iungit manus
Sed ántequam bráchia eius inter cælum et terram exténta efficeréntur tui fœ´deris indelébile signum, ipse cum discípulis suis Pascha vóluit celebráre.

En les fórmules següents, les paraules del Senyor han d'ésser pronunciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.
Mentre era amb ells a taula,

In formulis, quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit.
Convéscens autem,

Agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí, i els el donava. tot dient:

accipit panem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit panem et tibi grátias agens benedíxit, fregit et dedit illis, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.

Mostra al poble l'hòstia consagrada, la torna a posar damunt la patena i, fent genuflexió, l'adora. Després continua:
Igualment, havent sopat, sabent que havia de reconciliar amb ell tot l’univers per la sang de la seva creu,

Hostiam consecratam ostendit populo, reponit super patenam, et genuflexus adorat. Postea prosequitur:
Simíliter, postquam cenátum est, sciens se ómnia in seípso reconciliatúrum per sánguinem suum in cruce fundéndum,

Agafa el calze i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prengué el calze, ple del fruit de la vinya, donà gràcies i el passava als seus amics, tot dient:

accipit calicem,eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit cálicem, genímine vitis replétum, et íterum tibi grátias agens discípulis suis trádidit, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L’ALIANÇA NOVA I ETERNA VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM. HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMORATIÓNEM.


Mostra al poble el calze, el deixa damut el corporal i, fent genuflexió, l’adora.
Després invita al poble a fer una aclamació de fe amb una de les fórmules següents:
Proclameu el misteri de la fe.

Calicem ostendit populo, deponit super corporale, et genuflexus adorat.
Deinde dicit:
Mystérium fídei.

El poble aclama:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Et populus prosequitur, acclamans:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

Heus aquí el sagrament de la nostra fe.
El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

Aclameu el misteri de la redempció.
El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.

Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.


Després, amb les mans esteses, el sacerdot diu:
Per això, fent el memorial de Jesucrist, que és la nostra Pasqua i la nostra pau definitiva, celebrem la seva mort i la seva resurrecció d’entre els morts, esperem el dia del seu retorn i us oferim a vós, Déu veritable i fidel, la víctima que reconcilia els homes i us els fa agradables.
Pare, mireu benignament els qui voleu que visquin units a vós, concedint-los que participin de l'únic sacrifici de Crist: que, per la força de l'Esperit Sant, formin un sol cos, on no hi hagi cap mena de divisió.
Conserveu-nos en unió de cor i d'esperit amb el papa N., i amb el nostre bisbe N.
Ajudeu-nos a preparar tots junts la vinguda del vostre Regne fins al moment que estarem davant vostre, com a sants entre els sants, a la casa celestial, amb la Mare de Déu, amb els apòstols i amb els nostres germans que ens han precedit i que ara encomanem a la vostra misericòrdia. Aleshores, alliberats per sempre de la mort, en el cel nou i la terra nova, cantarem l'acció de gràcies

Postea, extensis manibus, sacerdos dicit:
Mémores ígitur Fílii tui Iesu Christi, qui Pascha nostrum est et pax nostra certíssima, mortem eius et resurrectiónem ab ínferis celebrámus atque, beátum eius advéntum præstolántes, offérimus tibi, qui fidélis et miséricors es Deus,  hóstiam, quæ hómines tecum reconcíliat.
Réspice, benígnus, clementíssime Pater, quos tibi coniúngis Fílii tui sacrifício, ac præsta ut, Spíritus Sancti virtúte, ex hoc uno pane et cálice partícipes, in unum corpus congregéntur in Christo, a quo omnis auferátur divísio.
In communióne mentis et cordis nos semper serváre dignéris una cum Papa nostro N. et Epíscopo nostro N.
Adiuva nos, ut simul advéntum regni tui præstolémus usque ad horam qua tibi adstábimus, sancti inter sanctos in sede cælésti, cum beáta Vírgine Dei Genetríce María, beátis Apóstolis et ómnibus Sanctis atque frátribus nostris defúnctis, quos tuæ misericórdiæ supplíciter commendámus. Tum vero, a corruptiónis vúlnere tandem liberáti et nova plene constitúti creatúra, gaudéntes tibi canémus gratiárum actiónem

Ajunta les mans.
del vostre Crist que viu per sempre més.

iungit manus
Christi tui, in ætérnum vivéntis.

Agafa la patena amb l’hòstia, i el calze i, alçant-los, diu:
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.

Accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæcula sæculórum.

El poble aclama:
Amén.

Populus acclamat:
Amen.
Pregària Eucarística «de reconciliació» II


El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Cal fer-ho és de justícia.

Dóminus vobíscum.
Et cum spíritu tuo.
Sursum corda.
Habémus ad Dóminum.
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
Dignum et iustum est.

Us donem gràcies i us lloem, Déu i Pare totpoderós, per nostre Senyor Jesucrist, perquè per ell heu acomplert la vostra obra d'amor sobre el món.
Sabem i proclamem que en aquesta humanitat, dividida per les dissensions i les discòrdies, vós inclineu les voluntats perquè siguin promptes a la reconciliació.
El vostre Esperit mou els cors dels homes perquè els enemics tornin al diàleg, els adversaris es donin la mà i els pobles s'esforcin a fer camí els uns cap als altres.
És també obra del vostre poder que, amb voluntat de pau, les lluites es calmin fraternalment, que l'odi sigui vençut per l'amor i que la venjança deixi pas al perdó.
Per això, cal que sempre us donem gràcies i que us lloem amb els estols celestials que eternament aclamen la vostra majestat:

Vere dignum et iustum est nos tibi grátias ágere atque laudes persólvere, Deus Pater omnípotens, pro ómnibus, quæ in hoc mundo operáris, per Dóminum nostrum Iesum Christum.
Cum enim genus humánum dissensióne sit atque discórdia divísum, experiéndo tamen cognóvimus te ánimos fléctere, ut sint ad reconciliatiónem paráti.
Per Spíritum namque tuum pérmoves hóminum corda, ut inimíci íterum in collóquia véniant, adversárii manus coniúngant, pópuli sibi óbviam quærant veníre.
Tua operánte virtúte fit étiam, Dómine, ut ódium vincátur amóre, últio cedat indulgéntiæ, discórdia in mútuam dilectiónem convertátur.
Quaprópter cum choris cæléstibus grátias tibi indesinénter agéntes maiestáti tuæ in terris sine fine clamámus:

Tothom aclama:
Sant, sant, sant és el Senyor; Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.

Omnes respondent:
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth. Pleni sunt cæli et terra glória tua. Hosánna in excélsis. Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.
El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
A vós, doncs, Senyor de l'univers, us beneïm per Jesucrist, el vostre Fill, que va venir en nom vostre. Ell és la Paraula que salva els homes, la mà que esteneu als pecadors, el camí pel qual ens arriba la vostra pau.
Oh Déu, Pare de tots nosaltres, quan nosaltres ens havíem apartat de vós, ens féreu retornar per mitjà del Fill que entregàreu a la mort, perquè ens convertíssim a vós i ens estiméssim els uns als altres.
Així, doncs, celebrant la reconciliació que Crist ens ha obtingut, us preguem
Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Te ígitur, Pater omnípotens, benedícimus per Iesum Christum Fílium tuum, qui in tuo nómine venit.
Ipse est pro homínibus Verbum salútis, manus, quam peccatóribus pórrigis, via, qua pax tua nobis præbétur.
Cum nosmetípsos a te, Dómine, propter peccáta nostra avertissémus, ad reconciliatiónem nos reduxísti, ut ad te tandem convérsi nos ínvicem diligerémus per Fílium tuum, quem in mortem pro nobis tradidísti.
Ajunta les mans i després, tenint-les esteses sobre les ofrenes, diu:
que santifiqueu aquestes ofrenes, fent que hi davalli el vostre Esperit, com la rosada,
Iungit manus, easque expansas super oblatas tenens, dicit:
Et nunc reconciliatiónem a Christo nobis allátam celebrántes, te deprecámur: Spíritus tui effusióne hæc dona sanctífica,
Ajunta les mans i fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze plegats, una sola vegada, dient:
perquè aquests dons es converteixin en el Cos † i la Sang del vostre Fill, en compliment del seu manament.
iungit manus et signat semel super panem et calicem simul, dicens:
ut fiant Corpus et † Sanguis Fílii tui, cuius mandátum implémus hæc celebrántes mystéria.
Ajunta les mans.
En les fórmules següents, les paraules del Senyor han d'ésser pronunciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.
Ell, en efecte, poc abans de donar la vida per alliberar-nos, estant amb ells a taula,
Iungit manus.
In formulis, quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit.
Ipse enim, vitam cum esset datúrus, ut nos liberáret, discúmbens
Agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
va prendre el pa amb les seves mans i, donant-vos gràcies i beneint-vos, el partí i el donà als seus deixebles, tot dient:
accipit panem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit panem in manus suas et tibi grátias agens benedíxit, fregit dedítque discípulis suis, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.

Mostra al poble l'hòstia consagrada, la torna a posar damunt la patena i, fent genuflexió, l'adora. Després continua:
Igualment, aquell vespre,

Hostiam consecratam ostendit populo, reponit super patenam, et genuflexus adorat. Postea prosequitur:
Símili modo véspere illo

Agafa el calze i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prengué el calze, i, donant-vos gràcies per la vostra misericòrdia, el passà als seus deixebles, tot dient:

accipit calicem,eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit cálicem benedictiónis in manus suas, tuam cónfitens misericórdiam dedítque discípulis suis, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L’ALIANÇA NOVA I ETERNA VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM. HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMORATIÓNEM.

Mostra al poble el calze, el deixa damut el corporal i, fent genuflexió, l’adora.
Després invita al poble a fer una aclamació de fe amb una de les fórmules següents:
Proclameu el misteri de la fe.
Calicem ostendit populo, deponit super corporale, et genuflexus adorat.
Deinde dicit:
Mystérium fídei.

El poble aclama:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Et populus prosequitur, acclamans:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

Heus aquí el sagrament de la nostra fe.
El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

Aclameu el misteri de la redempció.
El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.
Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.

Després, amb les mans esteses, el sacerdot diu:
Senyor, Déu nostre, el vostre Fill ens deixà aquesta penyora del seu amor; fent ara el memorial de la seva mort i resurrecció, us oferim aquesta ofrena que vós ens heu donat: el sacrifici de la reconciliació perfecta.
Pare sant, us preguem que ens accepteu amb el vostre Fill i que en aquest banquet fraternal ens concediu el seu Esperit que faci desaparèixer tot allò que ens divideix.
Feu, Senyor, que la vostra Església sigui signe d'unitat entre els homes i promogui la vostra pau.
Que aquest Esperit ens conservi en comunió amb el papa N., i el nostre bisbe N., amb els altres bisbes i amb tot el vostre poble.
Deinde sacerdos, extensis manibus, dicit:
Memóriam ígitur agéntes Fílii tui mortis et resurrectiónis, qui hoc pignus dilectiónis suæ nobis relíquit, tibi quod nobis tribuísti offérimus perféctæ reconciliatiónis sacrifícium.
Pater sancte, súpplices deprecámur, ut nos quoque accéptos hábeas cum Fílio tuo et in hoc salutári convívio eiúsdem Spíritum nobis præstáre dignéris, qui ómnia áuferat quæ nos ínvicem aliénant.
Ipse Ecclésiam tuam inter hómines signum effíciat unitátis pacísque tuæ instruméntum,
et nos in communióne consérvet cum Papa nostro N. et Antístite nostro N. et cunctis Epíscopis et univérso pópulo tuo.
Acolliu en el vostre regne els nostres germans que s'han adormit en el Senyor i tots els difunts, la fe dels quals només vós heu conegut.
Que de la mateixa manera que ens heu congregat entorn de la taula del vostre Fill, units a la Verge Maria, Mare de Déu, i a tots els sants aplegueu també els homes de qualsevol llengua o país, de qualsevol raça o cultura al convit del vostre Regne, en el món nou, on resplendeix la plenitud de la pau; allà, podrem celebrar la unitat perfecta i la reconciliació sense fi.
Ajunta les mans.
Per Crist Senyor nostre.
Quemádmodum nunc ad mensam Fílii tui nos congregásti, ita nos cóllige cum gloriósa Dei Genetríce Vírgine María, beátis Apóstolis tuis et ómnibus Sanctis, cum frátribus nostris, atque homínibus cuiúsvis stirpis et sermónis in tua amicítia defúnctis, ad perpétuæ unitátis convívium, in cælis novis et terra nova, ubi plenitúdo pacis tuæ refúlget,
iungit manus:
in Christo Iesu Dómino nostro.
Agafa la patena amb l'hòstia, i el calze, i, alçant-los, diu:
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.
El poble aclama:
Amén.
Accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæ´ cula sæculórum.
Populus acclamat:
Amen.
Pregària Eucarística «per diverses necessitats» I


L'Església camina cap a la unitat
La següent fórmula s'utilitza quan és apropiat a la pregària eucarística per a les Misses de per exemple, per a l'Església, el Papa, el bisbe, per a l'elecció del Papa o el bisbe, pel Concili o un Sínode, pels preveres, pels ministres de l'Església, per les reunions o convivències  d’espiritualitat o de pastoral.
El sacerdot, amb les mans esteses, diu el prefaci.

El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Cal fer-ho és de justícia.

Ecclesia in viam unitatis progrediens
Sequens forma huius Precis eucharisticæ convenienter adhibetur cum formulariis Missarum v. gr. pro Ecclesia, pro Papa, pro Episcopo, pro eligendo Papa vel Episcopo, pro Concilio vel Synodo, pro sacerdotibus, pro seipso sacerdote, pro ministris Ecclesiæ, in conventu spirituali vel pastorali.

Dóminus vobíscum.
Et cum spíritu tuo.
Sursum corda.
Habémus ad Dóminum.
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
Dignum et iustum est.

És realment just i necessari que us donem gràcies i us cantem un himne de glòria i de lloança, Senyor, Pare infinitament bo.
Perquè amb la proclamació de l’Evangeli del vostre Fill heu reunit d’entre tots els pobles, llengües i nacions una sola Església; per ella, vivificada per la força de l’Esperit, no deixeu mai d’aplegar en la unitat tots els homes d’aquest món.
Ella dóna testimoni de la vostra aliança d’amor, obre la porta a l’esperança feliç del vostre Regne i resplendeix com a signe de la fidelitat que ens heu promès sempre en Jesucrist, Senyor nostre.
Per això, amb els àngels del cel, us cantem sempre a la terra amb tota l’Església, tot dient:

Vere dignum et iustum est tibi grátias ágere tibíque glóriæ et laudis hymnum cánere, Dómine, Pater infinítæ bonitátis.
Quia verbo Evangélii Fílii tui, ex ómnibus pópulis, linguis et natiónibus unam Ecclésiam collegísti, per quam, Spíritus tui virtúte vivificátam, omnes hómines in unum congregáre non désinis.
Ipsa tuæ dilectiónis testaméntum maniféstans, spem beátam regni incessánter largítur ac véluti signum tuæ fidelitátis respléndet quam in Christo Iesu Dómino nostro, in ætérnum promisísti.
Et ídeo, cum ómnibus cælórum Virtútibus, in terris te iúgiter celebrámus, cum univérsa Ecclésia una voce dicéntes:

Tothom aclama:
Sant, sant, sant és el Senyor; Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.

Omnes respondent:
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth. Pleni sunt cæli et terra glória tua. Hosánna in excélsis. Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.
El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Sou realment sant i digne de ser glorificat, oh Déu, que estimeu tot els homes i els acompanyeu sempre en el camí de la vida.
Que sigui beneït el vostre Fill, present entre nosaltres quan el seu amor ens reuneix, ens obre el sentit de les Escriptures i ens parteix el pa, com va fer-ho amb els deixebles.
Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Vere Sanctus es et glorificándus, amátor hóminum Deus, qui semper illis ades in itínere vitæ.
Vere benedíctus Fílius tuus, qui præsens est in médio nostri cum ab eius amóre congregámur, et sicut olim pro discípulis nobis Scriptúras áperit et panem frangit.
Ajunta les mans i després, tenint-les esteses sobre les ofrenes, diu:
Ara, doncs, us demanen, Pare clementíssim, que envieu el vostre Esperit Sant, que santifiqui aquestes ofrenes del pa i del vi,
Iungit manus, easque expansas super oblata tenens, dicit:
Rogámus ergo te, Pater clementíssime, ut Spíritum Sanctum tuum emíttas, qui hæc dona panis et vini sanctíficet,
ajunta les mans i fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze plegats, una sola vegada, dient:
a fi que es converteixin per a nosaltres en el Cos † i en la Sang de Jesucrist, Senyor nostre.
iungit manus et signat semel super panem et calicem simul, dicens:
ut nobis Corpus et † Sanguis fiant Dómini nostri Iesu Christi.
Ajunta les mans.
En les fórmules següents, les paraules del Senyor han d'ésser pronunciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.
Ell, el dia abans de la seva passió, la nit del darrer sopar, 
Iungit manus.
In formulis, quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit.
Qui prídie quam paterétur, in suprémæ nocte Cenæ,
Agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prenent el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i el donà als seus deixebles, tot dient:
accipit panem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit panem et benedíxit ac fregit, dedítque discípulis suis, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.

Mostra al poble l'hòstia consagrada, la torna a posar damunt la patena i, fent genuflexió, l'adora. Després continua:
Igualment, havent sopat, va agafar el calze,

Hostiam consecratam ostendit populo, reponit super patenam, et genuflexus adorat. Postea prosequitur:
Símili modo, postquam cenátum est,

Agafa el calze i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
us va donar gràcies i el va passar als seus deixebles, tot dient:

accipit calicem,eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accípiens et cálicem, tibi grátias egit, dedítque discípulis suis, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L’ALIANÇA NOVA I ETERNA VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM. HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMORATIÓNEM.

Mostra al poble el calze, el deixa damut el corporal i, fent genuflexió, l’adora.
Després invita al poble a fer una aclamació de fe amb una de les fórmules següents:
Proclameu el misteri de la fe.
Calicem ostendit populo, deponit super corporale, et genuflexus adorat.
Deinde dicit:
Mystérium fídei.

El poble aclama:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Et populus prosequitur, acclamans:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

Heus aquí el sagrament de la nostra fe.
El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

Aclameu el misteri de la redempció.
El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.

Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.

Després, amb les mans esteses, el sacerdot diu:
Per això nosaltres, Pare sant, celebrant el memorial de Crist, el vostre Fill i Salvador nostre, que per la seva passió i mort en creu heu portat a la glòria de la resurrecció i heu fet seure a la vostre dreta, anunciem l’obra del vostre amor, mentre esperem el seu retorn, i us oferim el pa de la vida i el calze d’acció de gràcies.
Mireu complagut l’ofrena de la vostra Església, en la qual us presentem el sacrifici pasqual de Crist, que el ens ha confiat; feu que, per l’acció de l’Esperit del vostre amor, els qui combreguem amb el seu Cos i amb la seva Sang, siguem comptats entre els membres del vostre Fill, ara i per tota l’eternitat.
Renoveu, Senyor, amb la llum de l’Evangeli, la vostra Església de N.. Estrenyeu els llaços de la unitat entre els fidels i els pastors del vostre poble, en comunió amb el papa N., amb el vostre bisbe N. i amb tots els altres bisbes. Que el vostre poble, en un món dividit per les discòrdies, sigui un signe profètic d’unitat i concòrdia.
Recordeu-vos dels nostres germans (N. i N.), que reposen en la pau del vostre Crist; i de tots els difunts, la fe dels quals només vós heu conegut; admeteu-los a fruir de la llum de la vostra mirada i de la plenitud de vida en la resurrecció.
I quan acabarà el nostre pelegrinatge per la terra, feu que puguem arribar a la casa eterna del cel, on viurem per sempre més amb vós.
Allí, en comunió amb la benaurada Verge Maria, Mare de Déu, amb tots els apòstols i els màrtirs, (amb sant N.: el sant del dia o el patró) i amb tot els sants us lloraem i glorificarem
Després, amb les mans esteses, el sacerdot diu:
per Jesucrist, el vostre Fill
Deinde sacerdos, extensis manibus, dicit:
Unde et nos, Pater sancte, mémores Christi Fílii tui Salvatóris nostri, quem per passiónem et mortem crucis ad resurrectiónis glóriam perduxísti et ad déxteram tuam sedére fecísti, opus tuæ caritátis annuntiámus, donec ipse véniat, tibíque panem vitæ et cálicem benedictiónis offérimus.
In oblatiónem Ecclésiæ tuæ, in qua paschále Christi sacrifícium nobis tráditum exhibémus, réspice propítius, et concéde, ut virtúte Spíritus caritátis tuæ, inter Fílii tui membra, cuius Córpori communicámus et Sánguini, nunc et in diem æternitátis numerémur.
Ecclésiam tuam, Dómine, (quæ est N.), lúmine rénova Evangélii. Vínculum unitátis confírma inter fidéles et pastóres plebis tuæ, una cum Papa nostro N. et Epíscopo nostro N. et univérso órdine episcopáli, ut pópulus tuus, hoc in mundo discórdiis laceráto, unitátis et concórdiæ prophéticum signum elúceat.
Meménto fratrum nostrórum (N. et N.), qui in pace Christi tui dormiérunt omniúmque defunctórum, quorum fidem tu solus cognovísti: eos ad lumen vultus tui fruéndum admítte et in resurrectióne dona eis vitæ plenitúdinem.
Concéde nos quoque, terréna exácta peregrinatióne, ad ætérnam perveníre mansiónem, ubi tecum semper vivémus et cum beáta Vírgine Dei Genetríce María, cum Apóstolis et Martýribus, (cum Sancto N.: Sancto diei vel patrono), Sanctísque ómnibus communicántes, te laudábimus et magnificábimus
Postea, extensis manibus, sacerdos dicit:
per Iesum Christum, Fílium tuum.
Agafa la patena amb l’hòstia, i el calze, i, alçant-los, diu:
Per ell, amb el i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.
El poble aclama:
Amén.
Accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæ´cula sæculórum.
Populus acclamat:
Amen.
Agafa la patena amb l'hòstia, i el calze, i, alçant-los, diu:
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.
El poble aclama:
Amén.
Accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæ´ cula sæculórum.
Populus acclamat:
Amen.
Pregària Eucarística «per diverses necessitats» II


Déu guia la seva Església pel camí de la salvació
La següent fórmula s'utilitza quan és apropiat a la pregària eucarística per a les Misses de per exemple, per a l'Església, per les vocacions a les ordres sagrades, pels laics, per la família, pels religiosos, per les vocacions a la vida religiosa, per la reconciliació, per donar gràcies a Déu.
El sacerdot, amb les mans esteses, diu el prefaci.

El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Cal fer-ho és de justícia.

Deus Ecclesiam suam in viam salutis conducens
Sequens forma huius Precis eucharisticæ conenienter adhibetur cum formulariis Missarum v. gr. pro Ecclesia, pro vocationibus ad sacros Ordines, pro laicis, pro familia, pro religiosis, pro vocationibus ad vitam religiosam, ad postulandam caritatem, pro familiaribus et amicis, pro gratiis Deo reddendis.

Dóminus vobíscum.
Et cum spíritu tuo.
Sursum corda.
Habémus ad Dóminum.
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
Dignum et iustum est.

És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació que sempre i en tot lloc us donem gràcies, Senyor, Pare sant, Creador del món i font de tota la vida.
Vós no abandoneu mai l’univers que la vostra saviesa ha creat, sinó que provident, continueu la vostra obra entre nosaltres.
A l’antigor, amb mà forta i braç poderós, vau conduir Israel, el vostre poble, a través del desert; ara, amb la força de l’Esperit Sant, acompanyeu sempre l’Església que peregrina en aquest món, al goig etern del vostre Regne, per Crist Senyor nostre.
Per això, amb els àngels i els sants cantem l’himne de la vostra glòria, tot dient:

Vere dignum et iustum est, æquum et salutáre, nos tibi semper et ubíque grátias ágere: Dómine, sancte Pater, mundi creátor et fons omnis vitæ:
Qui ópera sapiéntiæ tuæ numquam derelínquis, sed in médio nostri adhuc próvidus operáris.
In manu poténti et bráchio exténto pópulum tuum Israel per desértum duxísti; nunc autem Ecclésiam tuam in mundo peregrinántem, Spíritus Sancti virtúte semper comitáris, eámque per témporis sémitas in gáudium ætérnum regni tui condúcis, per Christum Dóminum nostrum.
Unde et nos cum Angelis et Sanctis hymnum glóriæ tuæ cánimus, sine fine dicéntes:

Tothom aclama:
Sant, sant, sant és el Senyor; Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.

Omnes respondent:
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth. Pleni sunt cæli et terra glória tua. Hosánna in excélsis. Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.
El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Sou realment sant i digne de ser glorificat, oh Déu, que estimeu tot els homes i els acompanyeu sempre en el camí de la vida.
Que sigui beneït el vostre Fill, present entre nosaltres quan el seu amor ens reuneix, ens obre el sentit de les Escriptures i ens parteix el pa, com va fer-ho amb els deixebles. 
Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Vere Sanctus es et glorificándus, amátor hóminum Deus, qui semper illis ades in itínere vitæ.
Vere benedíctus Fílius tuus, qui præsens est in médio nostri cum ab eius amóre congregámur, et sicut olim pro discípulis nobis Scriptúras áperit et panem frangit.
Ajunta les mans i després, tenint-les esteses sobre les ofrenes, diu:
Ara, doncs, us demanen, Pare clementíssim, que envieu el vostre Esperit Sant, que santifiqui aquestes ofrenes del pa i del vi,
Iungit manus, easque expansas super oblata tenens, dicit:
Rogámus ergo te, Pater clementíssime, ut Spíritum Sanctum tuum emíttas, qui hæc dona panis et vini sanctíficet,
ajunta les mans i fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze plegats, una sola vegada, dient:
a fi que es converteixin per a nosaltres en el Cos † i en la Sang de Jesucrist, Senyor nostre.
iungit manus et signat semel super panem et calicem simul, dicens:
ut nobis Corpus et † Sanguis fiant Dómini nostri Iesu Christi.
Ajunta les mans.
En les fórmules següents, les paraules del Senyor han d'ésser pronunciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.
Ell, el dia abans de la seva passió, la nit del darrer sopar, 
Iungit manus.
In formulis, quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit.
Qui prídie quam paterétur, in suprémæ nocte Cenæ,
Agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prenent el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i el donà als seus deixebles, tot dient:
accipit panem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit panem et benedíxit ac fregit, dedítque discípulis suis, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.

Mostra al poble l'hòstia consagrada, la torna a posar damunt la patena i, fent genuflexió, l'adora. Després continua:
Igualment, havent sopat, va agafar el calze,

Hostiam consecratam ostendit populo, reponit super patenam, et genuflexus adorat. Postea prosequitur:
Símili modo, postquam cenátum est,

Agafa el calze i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
us va donar gràcies i el va passar als seus deixebles, tot dient:

accipit calicem,eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accípiens et cálicem, tibi grátias egit, dedítque discípulis suis, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L’ALIANÇA NOVA I ETERNA VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM. HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMORATIÓNEM.

Mostra al poble el calze, el deixa damut el corporal i, fent genuflexió, l’adora.
Després invita al poble a fer una aclamació de fe amb una de les fórmules següents:
Proclameu el misteri de la fe.
Calicem ostendit populo, deponit super corporale, et genuflexus adorat.
Deinde dicit:
Mystérium fídei.

El poble aclama:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Et populus prosequitur, acclamans:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

Heus aquí el sagrament de la nostra fe.
El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.
Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

Aclameu el misteri de la redempció.
El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.
Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.

Després, amb les mans esteses, el sacerdot diu:
Per això nosaltres, Pare sant, celebrant el memorial de Crist, el vostre Fill i Salvador nostre, que per la seva passió i mort en creu heu portat a la glòria de la resurrecció i heu fet seure a la vostre dreta, anunciem l’obra del vostre amor, mentre esperem el seu retorn, i us oferim el pa de la vida i el calze d’acció de gràcies.
Mireu complagut l’ofrena de la vostra Església, en la qual us presentem el sacrifici pasqual de Crist, que el ens ha confiat; feu que, per l’acció de l’Esperit del vostre amor, els qui combreguem amb el seu Cos i amb la seva Sang, siguem comptats entre els membres del vostre Fill, ara i per tota l’eternitat.
Confirmeu-nos en la unitat, vós que ens heu convocat a la vostra taula a fi que amb el papa N., amb el vostre bisbe N., amb tots el bisbes, els preveres, els diaques i tot el vostre poble, avancem en la fe i en l’esperança pels vostres camins i escampem arreu del món el goig i la confiança.
Recordeu-vos dels nostres germans (N. i N.), que reposen en la pau del vostre Crist; i de tots el difunt, la fe dels quals només vós heu conegut; admeteu-los a fruir de la llum de la vostra mirada i de la plenitud de vida en la resurrecció.
I quan acabarà el nostre pelegrinatge per la terra, feu que puguem arribar a la casa eterna del cel, on viurem per sempre més amb vós.
Allí, en comunió amb la benaurada Verge Maria, Mare de Déu, amb tots els apòstols i els màrtirs, (amb sant N.: el sant del dia o el patró) i amb tot els sants us lloraem i glorificarem
Després, amb les mans esteses, el sacerdot diu:
per Jesucrist, el vostre Fill
Deinde sacerdos, extensis manibus, dicit:
Unde et nos, Pater sancte, mémores Christi Fílii tui Salvatóris nostri, quem per passiónem et mortem crucis ad resurrectiónis glóriam perduxísti et ad déxteram tuam sedére fecísti, opus tuæ caritátis annuntiámus, donec ipse véniat, tibíque panem vitæ et cálicem benedictiónis offérimus.
In oblatiónem Ecclésiæ tuæ, in qua paschále Christi sacrifícium nobis tráditum exhibémus, réspice propítius, et concéde, ut virtúte Spíritus caritátis tuæ, inter Fílii tui membra, cuius Córpori communicámus et Sánguini, nunc et in diem æternitátis numerémur.
Ad mensam ergo tuam convocátos, Dómine, nos in unitáte confírma: ut, una cum Papa nostro N. et Epíscopo nostro N., cum ómnibus Epíscopis, presbýteris, diáconis et univérso pópulo tuo, in fide ac spe per sémitas tuas ambulántes, gáudium et fidúciam in mundum effúndere valeámus.
Meménto fratrum nostrórum (N. et N.), qui in pace Christi tui dormiérunt omniúmque defunctórum, quorum fidem tu solus cognovísti: eos ad lumen vultus tui fruéndum admítte et in resurrectióne dona eis vitæ plenitúdinem.
Concéde nos quoque, terréna exácta peregrinatióne, ad ætérnam perveníre mansiónem, ubi tecum semper vivémus et cum beáta Vírgine Dei Genetríce María, cum Apóstolis et Martýribus, (cum Sancto N.: Sancto diei vel patrono), Sanctísque ómnibus communicántes, te laudábimus et magnificábimus
Postea, extensis manibus, sacerdos dicit:
per Iesum Christum, Fílium tuum.
Agafa la patena amb l’hòstia, i el calze, i, alçant-los, diu:
Per ell, amb el i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.
El poble aclama:
Amén.
Accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæ´cula sæculórum.
Populus acclamat:
Amen.
Agafa la patena amb l'hòstia, i el calze, i, alçant-los, diu:
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.
El poble aclama:
Amén.
Accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæ´ cula sæculórum.
Populus acclamat:
Amen.
Pregària Eucarística «per diverses necessitats» III



Jesús el camí cap al Pare
La següent fórmula s'utilitza quan és apropiat a la pregària eucarística per a les Misses de per exemple: per l'evangelització dels pobles, pels cristians que sofreixen persecució, per la pàtria o per la població, pels governants, per una reunió dels governants de les nacions, al començament de l’any civil, pel progrés dels pobles.

Iesus via ad Patrem
Sequens forma huius Precis eucharisticæ convenienter adhibetur cum formulariis Missarum v. gr. pro evangelizatione populorum, pro christianis persecutione vexatis, pro patria vel civitate, pro rempublicam moderantibus, pro cœtu moderatorum nationum, initio anni civilis, pro populorum progressione.

El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Cal fer-ho és de justícia.

Dóminus vobíscum.
Et cum spíritu tuo.
Sursum corda.
Habémus ad Dóminum.
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
Dignum et iustum est.

És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació, Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern, que sempre i en tot lloc us donem gràcies, per Crist Senyor nostre.
Perquè vós, per la vostra Paraula, heu creat el món i governeu amb justícia totes les coses.
Vós ens heu donat com a mitjancer el vostre Fill, fet home, que ens ha comunicat les postres paraules i ens ha invitat a seguir-lo; ell és el camí que ens mena cap a vós, la veritat que ens allibera i la vida que ens omple de goig.
Vós, pel vostre Fill, reuniu en una sola família els homes que heu creat per a glòria vostra, que heu redimit amb la sang de la seva creu i heu marcat amb el segell de l’Esperit.
Per això, ara i per sempre, amb tots els àngels proclamem la vostra glòria i us aclamem amb goig, tot dient:

Vere dignum et iustum est, æquum et salutáre, nos tibi semper et ubíque grátias ágere, sancte Pater, Dómine cæli et terræ, per Christum Dóminum nostrum.
Quia per Verbum tuum mundum creásti et univérsa in æquitáte moderáris.
Ipsum, caro factum, nobis mediatórem dedísti, qui verba tua nobis est locútus et ad sui sequélam nos vocávit; ille via est quæ nos ad te ducit, véritas quæ nos líberat, vita quæ gáudio nos replet.
Per Fílium tuum hómines, quos ad glóriam tui nóminis fecísti, sánguine crucis eius redémptos et Spíritus sigíllo signátos in unam cólligis famíliam.
Quaprópter nunc et usque in saéculum, ómnibus cum Angelis glóriam tuam prædicámus, iucúnda celebratióne clamántes:

Tothom aclama:
Sant, sant, sant és el Senyor; Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.

Omnes respondent:
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth. Pleni sunt cæli et terra glória tua. Hosánna in excélsis. Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.

El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Sou realment sant i digne de ser glorificat, oh Déu, que estimeu tot els homes i els acompanyeu sempre en el camí de la vida.
Que sigui beneït el vostre Fill, present entre nosaltres quan el seu amor ens reuneix, ens obre el sentit de les Escriptures i ens parteix el pa, com va fer-ho amb els deixebles. 

Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Vere Sanctus es et glorificándus, amátor hóminum Deus, qui semper illis ades in itínere vitæ.
Vere benedíctus Fílius tuus, qui præsens est in médio nostri cum ab eius amóre congregámur, et sicut olim pro discípulis nobis Scriptúras áperit et panem frangit.

Ajunta les mans i després, tenint-les esteses sobre les ofrenes, diu:
Ara, doncs, us demanen, Pare clementíssim, que envieu el vostre Esperit Sant, que santifiqui aquestes ofrenes del pa i del vi,

Iungit manus, easque expansas super oblata tenens, dicit:
Rogámus ergo te, Pater clementíssime, ut Spíritum Sanctum tuum emíttas, qui hæc dona panis et vini sanctíficet,

Ajunta les mans i fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze plegats, una sola vegada, dient:
a fi que es converteixin per a nosaltres en el Cos † i en la Sang de Jesucrist, Senyor nostre.

Ajunta les mans.

iungit manus et signat semel super panem et calicem simul, dicens:
ut nobis Corpus et † Sanguis fiant Dómini nostri Iesu Christi.

iungit manus

En les fórmules següents, les paraules del Senyor han d'ésser pronunciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.
Ell, el dia abans de la seva passió, la nit del darrer sopar,

In formulis, quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit.
Qui prídie quam paterétur, in suprémæ nocte Cenæ,

Agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prenent el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i el donà als seus deixebles, tot dient:

accipit panem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit panem et benedíxit ac fregit, dedítque discípulis suis, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.

Mostra al poble l'hòstia consagrada, la torna a posar damunt la patena i, fent genuflexió, l'adora. Després continua:
Igualment, havent sopat, sabent que havia de reconciliar amb ell tot l’univers per la sang de la seva creu,

Hostiam consecratam ostendit populo, reponit super patenam, et genuflexus adorat. Postea prosequitur:
Simíliter, postquam cenátum est, sciens se ómnia in seípso reconciliatúrum per sánguinem suum in cruce fundéndum,

Agafa el calze i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prengué el calze, ple del fruit de la vinya, donà gràcies i el passava als seus amics, tot dient:

accipit calicem,eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit cálicem, genímine vitis replétum, et íterum tibi grátias agens discípulis suis trádidit, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L’ALIANÇA NOVA I ETERNA VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM. HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMORATIÓNEM.

Mostra al poble el calze, el deixa damut el corporal i, fent genuflexió, l’adora.
Després invita al poble a fer una aclamació de fe amb una de les fórmules següents:
Proclameu el misteri de la fe.

Calicem ostendit populo, deponit super corporale, et genuflexus adorat.
Deinde dicit:
Mystérium fídei.

El poble aclama:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Et populus prosequitur, acclamans:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

Heus aquí el sagrament de la nostra fe.
El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

Aclameu el misteri de la redempció.
El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.

Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.

Després, amb les mans esteses, el sacerdot diu:
Per això nosaltres, Pare sant, celebrant el memorial de Crist, el vostre Fill i Salvador nostre, que per la seva passió i mort en creu heu portat a la glòria de la resurrecció i heu fet seure a la vostre dreta, anunciem l’obra del vostre amor, mentre esperem el seu retorn, i us oferim el pa de la vida i el calze d’acció de gràcies.
Mireu complagut l’ofrena de la vostra Església, en la qual us presentem el sacrifici pasqual de Crist, que el ens ha confiat; feu que, per l’acció de l’Esperit del vostre amor, els qui combreguem amb el seu Cos i amb la seva Sang, siguem comptats entre els membres del vostre Fill, ara i per tota l’eternitat.
Per la participación d’aquest misteri, Déu totpoderós, doneu-nos la vida que prové del vostre Esperit, configureu-nos a la imatge del vostre Fill i enfortiu-nos en el vincle de la comunió, juntament amb el papa N., amb el nostre bisbe N., amb tots els altres bisbes, els preveres, els diaques i tot el vostre poble.
Feu que tots els fidels de l’Església, esbrinant els signes dels temps a al llum de la fe, es comprometin amb coherència en el servei de l’Evangeli.
Feu-nos atents a les necessitats de tots els homes, perquè, compartint les seves llàgrimes i angoixes, les seves alegries i esperances, els presentem fidelment l’anunci de la salvació i avancem amb ells pels camins dels vostre Regne.

Postea, extensis manibus, sacerdos dicit:
Unde et nos, Pater sancte, mémores Christi Fílii tui Salvatóris nostri, quem per passiónem et mortem crucis ad resurrectiónis glóriam perduxísti et ad déxteram tuam sedére fecísti, opus tuæ caritátis annuntiámus, donec ipse véniat, tibíque panem vitæ et cálicem benedictiónis offérimus.
In oblatiónem Ecclésiæ tuæ, in qua paschále Christi sacrifícium nobis tráditum exhibémus, réspice propítius, et concéde, ut virtúte Spíritus caritátis tuæ, inter Fílii tui membra, cuius Córpori communicámus et Sánguini, nunc et in diem æternitátis numerémur.
Huius participatióne mystérii, omnípotens Pater, nos Spíritu vivífica et imágini Fílii tui confórmes fíeri concéde atque in vínculo communiónis confírma una cum Papa nostro N., et Epíscopo nostro N. cum céteris Epíscopis, cum presbýteris et diáconis et univérso pópulo tuo.Fac ut omnes Ecclésiæ fidéles, témporum signa lúmine fídei perscrutántes, in servítium Evangélii cohærénter se impéndere váleant.
Ad cunctórum hóminum necessitátes redde nos inténtos ut luctus eórum et angóres, gáudium et spem participántes, núntium salútis illis fidéliter afferámus et cum eis in viam regni tui progrediámur.
Recordeu-vos dels nostres germans i germanes (N. i N.),  que reposen en la pau del vostre Crist; i de tots els difunts, la fe dels quals només vós heu conegut; admeteu-los a fruir de la llum de la vostra mirada i de la plenitud de vida en la resurrecció.
I quan acabarà el nostre pelegrinatge per la terra, feu que puguem arribar a la casa eterna del cel, on viurem per sempre més amb vós.
Allí, en comunió amb la benaurada Verga Maria, amb sant Josep el seu espòs, amb tots els apòstols i els màrtirs,  (amb sant N., sant del dia o patró del dia) i amb tots els sants, us lloarem i glorificarem,
Meménto fratrum nostrórum (N. et N.), qui in pace Christi tui dormiérunt omniúmque defunctórum, quorum fidem tu solus cognovísti: eos ad lumen vultus tui fruéndum admítte et in resurrectióne dona eis vitæ plenitúdinem.
Concéde nos quoque, terréna exácta peregrinatióne, ad ætérnam perveníre mansiónem, ubi tecum semper vivémus et cum beáta Vírgine Dei Genetríce María, cum Apóstolis et Martýribus, (cum Sancto N.: Sancto diei vel patrono), Sanctísque ómnibus communicántes, te laudábimus et magnificábimus

Ajunta les mans.
per Jesucrist, el vostre Fill

iungit manus
per Iesum Christum, Fílium tuum.

Agafa la patena amb l’hòstia, i el calze i, alçant-los, diu:
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.

Accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæcula sæculórum.

El poble aclama:
Amén.

Populus acclamat:
Amen.
Pregària Eucarística «per diverses necessitats» IV


Jesús passa fent el bé
La següent fórmula s'utilitza quan és apropiat a la pregària eucarística per a les Misses de per exemple. per pròfugs i exiliats, en temps de fam o per els qui passen fam, pels qui ens fan sofrir??, pels captius, pels presos, pels malalts, pels moribunds, per demanar una bona mort, en qualsevol necessitat.

Iesus pertransiens benefaciendo
Sequens forma huius Precis eucharisticæ convenienter adhibetur cum formulariis Missarum v. gr. pro profugis et exsulibus, tempore famis vel pro fame laborantibus, pro affligentibus nos, pro captivitate detentis, pro detentis in carcere, pro infirmis, pro morientibus, ad postulandam gratiam bene moriendi, in quacumque necessitate.

El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Cal fer-ho és de justícia.

Dóminus vobíscum.
Et cum spíritu tuo.
Sursum corda.
Habémus ad Dóminum.
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
Dignum et iustum est.

És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació, Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern, que sempre i en tot lloc us donem gràcies, per Crist Senyor nostre.
Perquè ens heu donat a Jesucrist, el vostre Fill, com a Senyor i Redemptor. Ell sempre es va mostrar misericordiòs amb els petits i els pobres, amb els malalts i els pecadors, i es va posar al costat dels aclaparats i afligits.
De paraula I obra va anunciar al món que vós sou Pare i que vetlleu per tots els postres fills.
Per això, amb tots els àngels i els sants, us lloem i beneïm i cantem l'himne de la vostra glòria, tot dient:

Vere dignum et iustum est, æquum et salutáre, nos tibi semper et ubíque grátias ágere, Pater misericordiárum et Deus fidélis:
Quia Iesum Christum Fílium tuum, Dóminum ac redemptórem nobis dedísti.
Semper ille misericórdem se osténdit erga párvulos et páuperes, infírmos et peccatóres atque próximum se fecit oppréssis et afflíctis.
Verbo et ópere mundo nuntiávit te esse Patrem omniúmque filiórum tuórum curam habére.
Et ídeo cum Angelis et Sanctis univérsis te collaudámus et benedícimus hymnúmque glóriæ tuæ cánimus, sine fine dicéntes:

Tothom aclama:
Sant, sant, sant és el Senyor; Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.

Omnes respondent:
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth. Pleni sunt cæli et terra glória tua. Hosánna in excélsis. Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.

El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Sou realment sant i digne de ser glorificat, oh Déu, que estimeu tots els homes i els acompanyeu sempre en el camí de la vida.
Que sigui beneït el vostre Fill, present entre nosaltres quan el seu amor ens reuneix, ens obre els sentits de les Escriptures i ens parteix el pa, com va fer-ho amb els deixebles.

Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Vere Sanctus es et glorificándus, amátor hóminum Deus, qui semper illis ades in itínere vitæ.
Vere benedíctus Fílius tuus, qui præsens est in médio nostri cum ab eius amóre congregámur, et sicut olim pro discípulis nobis Scriptúras áperit et panem frangit.

Ajunta les mans i després, tenint-les esteses sobre les ofrenes, diu:
Ara, doncs, us demanem, Pare clementíssim, que envieu el vostre Esperit Sant, que santifiqui aquestes ofrenes del pa i del vi,

Iungit manus, easque expansas super oblata tenens, dicit:
Rogámus ergo te, Pater clementíssime, ut Spíritum Sanctum tuum emíttas, qui hæc dona panis et vini sanctíficet,

Ajunta les mans i fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze plegats, una sola vegada, dient:
a fi que es converteixin per a nosaltres en el Cos † i en la Sang de Jesucrist, Senyor nostre.
Ajunta les mans.

iungit manus et signat semel super panem et calicem simul, dicens:
ut nobis Corpus et † Sanguis fiant Dómini nostri Iesu Christi.
iungit manus

En les fórmules següents, les paraules del Senyor han d'ésser pronunciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.
Ell, el dia abans de la seva passió, la nit del darrer sopar,

In formulis, quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit.
Qui prídie quam paterétur, in suprémæ nocte Cenæ,

Agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prenent el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i el donà als seus deixebles, tot dient:

accipit panem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit panem et benedíxit ac fregit, dedítque discípulis suis, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.

Mostra al poble l'hòstia consagrada, la torna a posar damunt la patena i, fent genuflexió, l'adora. Després continua:
Igualment, havent sopat, va agafar el calze,

Hostiam consecratam ostendit populo, reponit super patenam, et genuflexus adorat. Postea prosequitur:
Símili modo, postquam cenátum est,

Agafa el calze i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
us va donar gràcies i el va passar als seus deixebles, tot dient:

accipit calicem,eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accípiens et cálicem, tibi grátias egit, dedítque discípulis suis, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L’ALIANÇA NOVA I ETERNA VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM. HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMORATIÓNEM.

Mostra al poble el calze, el deixa damut el corporal i, fent genuflexió, l’adora.
Després invita al poble a fer una aclamació de fe amb una de les fórmules següents:
Proclameu el misteri de la fe.

Calicem ostendit populo, deponit super corporale, et genuflexus adorat.
Deinde dicit:
Mystérium fídei.

El poble aclama:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Et populus prosequitur, acclamans:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

Heus aquí el sagrament de la nostra fe.
El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

Aclameu el misteri de la redempció.
El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.

Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.

Després, amb les mans esteses, el sacerdot diu:
Per això nosaltres, Pare sant, celebrant el memorial de Crist, el vostre Fill i Salvador nostre, que per la seva passió i mort en creu heu portat a la glòria de la resurrecció i heu fet seure a la vostre dreta, anunciem l’obra del vostre amor, mentre esperem el seu retorn, i us oferim el pa de la vida i el calze d’acció de gràcies.
Mireu complagut l’ofrena de la vostra Església, en la qual us presentem el sacrifici pasqual de Crist, que el ens ha confiat; feu que, per l’acció de l’Esperit del vostre amor, els qui combreguem amb el seu Cos i amb la seva Sang, siguem comptats entre els membres del vostre Fill, ara i per tota l’eternitat.
Feu créixer, Senyor, la vostra Església en la fe i en la Caritat, juntamente amb el papa N., amb el vostre bisbe N., amb tots els bisbes, els preveres, els diaques i tot el poble que us heu fet vostre.
Obriu els nostres ulls perquè ens adonem de les necessitates dels nostres germans; inspireu-nos la paraula jsuta I escaient per confortar els que pateixen I es troben afeixugats; feu que ens posem sincerament al vostre servei, seguint l’exemple de Crist I complint el seu manament.
Que la vostra Església sigui un testimoni viu de veritat i de llibertat, de pau i de justícia, perquè tots els homes s’obrin a una nova esperanza.

Postea, extensis manibus, sacerdos dicit:
Unde et nos, Pater sancte, mémores Christi Fílii tui Salvatóris nostri, quem per passiónem et mortem crucis ad resurrectiónis glóriam perduxísti et ad déxteram tuam sedére fecísti, opus tuæ caritátis annuntiámus, donec ipse véniat, tibíque panem vitæ et cálicem benedictiónis offérimus.
In oblatiónem Ecclésiæ tuæ, in qua paschále Christi sacrifícium nobis tráditum exhibémus, réspice propítius, et concéde, ut virtúte Spíritus caritátis tuæ, inter Fílii tui membra, cuius Córpori communicámus et Sánguini, nunc et in diem æternitátis numerémur.
Ecclésiam tuam, Dómine, in ifde et caritáte perfícere dignéris, una cum Papa nostro N. et Epíscopo nostro N., et cunctis Epíscopis, presbýteris et diáconis, et omni pópulo acquisitiónis tuæ.
Aperi óculos nostros ut necessitátes fratrum agnoscámus; verba et ópera nobis inspíra, ad laborántes et onerátos confortándos; fac nos sincére ipsis inservíre, Christi exémplo eiúsque mandáto.
Ecclésia tua vivum testimónium exsístat veritátis et libertátis, pacis atque iustítiæ, ut omnes hómines in spem novam erigántur.
Recordeu-vos també dels nostres germans i germanes (N. i N.), que reposen en la pau del vostre Crist, i de tots els difunts, la fe dels quals només vós heu conegut; admeteu-los a fruir de la llum de la vostra mirada i de la plenitud de vida en la resurrección.
I quan acabarà el nostre pelegrinatge per la terra, feu que puguem arribar a la casa eterna del cel, on viurem per sempre més amb vós.
Allí, en comunió amb la Verge maria, sant Josep el seu espòs, amb els apòstols i els màrtirs,  (amb sant N.: sant del dia o patró del dia)  i amb tots els sants, us lloarem i glorificarem.
Meménto fratrum nostrórum (N. et N.), qui in pace Christi tui dormiérunt omniúmque defunctórum, quorum fidem tu solus cognovísti: eos ad lumen vultus tui fruéndum admítte et in resurrectióne dona eis vitæ plenitúdinem.
Concéde nos quoque, terréna exácta peregrinatióne, ad ætérnam perveníre mansiónem, ubi tecum semper vivémus et cum beáta Vírgine Dei Genetríce María, cum Apóstolis et Martýribus, (cum Sancto N.: Sancto diei vel patrono) Sanctísque ómnibus communicántes, te laudábimus et magnificábimus

Ajunta les mans.
per Jesucrist, el vostre Fill

iungit manus
per Iesum Christum, Fílium tuum.

Agafa la patena amb l’hòstia, i el calze i, alçant-los, diu:
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.

Accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæcula sæculórum.

El poble aclama:
Amén.

Populus acclamat:
Amen.
Pregària Eucarística «per infants» I


Acció de gràcies per la creació i per la redempció.

El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Cal fer-ho és de justícia.

Dóminus vobíscum.
Et cum spíritu tuo.
Sursum corda.
Habémus ad Dóminum.
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
Dignum et iustum est.

Déu i Pare nostre, vós ens heu convidat, i ens hem reunit a la vostra presència per fer la festa de l'eucaristia, per cantar-vos i dir-vos que el nostre cor us admira.
Us alabem perquè heu fet un món tan bonic i per l’alegria que doneu als nostres cors.
Us alabem perquè heu fet la llum del dia i ens doneu les paraules de l'evangeli, que il·luminen la nostra vida.
Us alabem perquè heu fet la terra i els homes que hi viuen, i per la vida que vós mateix ens doneu.
Sí, vós sou molt bo, vós ens estimeu i feu meravelles per nosaltres, per això, tots units, us cantem:

Dómine, Pater bone, qui nos congregásti in unum, coram te sístimus, ut te celebrémus, et, quantum ánimi nostri miréntur, fateámur.
Tibi laus pro pulchritúdine, quæ in univérso est orbe, et pro gáudio, quod córdibus nostris infúndis.
Tibi laus pro luce diéi atque pro verbo, quo mentes nostras illúminas.
Tibi laus pro terra et pro homínibus, qui eam inhábitant, et pro vita, quam a te nobis datam cognóscimus.
Vere bonus es tu, qui nos amas et mirabília pro nobis operáris. Quaprópter simul tibi omnes cantámus:
Tothom aclama:
El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel.

Omnes respondent:
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth.

El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Senyor, no som sols a cantar la vostra alabança. Per tota la terra, el vostre poble us dona glòria. Nosaltres us preguem amb tota l'Església, amb el papa N., i el nostre bisbe N.
I dalt al cel la Verge Maria, Mare de Déu, els apòstols i tots els sants us canten per sempre. També nosaltres amb els sants i els àngels us adorem i aclamem, tot dient:
Tothom aclama:
Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’univers. Hosanna a dalt del cel.

Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Clementíssime Pater, non soli sumus in tuis láudibus celebrándis,cum per totum orbem terrárumte pópulus tuus gloríficet. Te ergo precámur cum univérsa Ecclésia, cum Papa nostro N. et Epíscopo nostro N.
In cælis autem beáta Virgo María et Apóstoli omnésque Sancti te sine fine colláudant. Cum quibus et cum Angelis te adorámus una voce dicéntes:
Omnes acclamant:
Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.

El sacerdot, amb les mans esteses, continua:
Pare sant, per donar-vos gràcies hem portat aquest pa i aquest vi:

Sacerdos, manibus extensis, dicit:
Pater sancte, grátias tibi réferre voléntes, panem et vinum attúlimus;

Ajunta les mans i després, tenint-les esteses sobre les ofrenes, diu:
feu que per la força de l'Esperit Sant

Ajunta les mans i fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze plegats, una sola vegada, dient:
es converteixin en el Cos † i en la Sang de Jesucrist, el vostre Fill estimat.

Ajunta les mans.
Així us podrem oferir el que vós mateix ens doneu.

iungit manus, easque expansas super oblata tenens, dicit:
fac ut virtúte Spíritus Sancti Corpus fiant et Sanguis

iungit manus et signat semel super panem et calicem simul, dicens:
Iesu Christi,  † dilectíssimi Fílii tui.

iungit manus.
Sic tibi offérre potérimus, quod tuo múnere nobis præbétur.

En les fórmules següents, les paraules del Senyor han d'ésser pronunciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.
Jesús, el vespre abans de la seva mort, mentre sopava amb els seus apòstols,

In formulis, quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit.
Ipse enim, véspere facto, ántequam paterétur, cum Apóstolis suis convéscens,

Agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
va agafar el pa de la taula i, donant-vos gràcies i beneint-vos, el va partir i els el donava, tot dient:

accipit panem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit de mensa panem, et tibi grátias agens benedíxit, fregit dedítque discípulis suis dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.

Mostra al poble l'hòstia consagrada, la torna a posar damunt la patena i, fent genuflexió, l'adora. Després continua:
També, acabat de sopar,
Hostiam consecratam ostendit populo, reponit super patenam, et genuflexus adorat. Postea prosequitur:
Item, exeúnte cena,

Agafa el calze i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prenent el calze ple de vi, us va donar gràcies i el passava als seus amics, tot dient:

accipit calicem,eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accípiens cálicem, vino replétum, tibi grátias agens benedíxit dedítque discípulis suis dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L’ALIANÇA NOVA I ETERNA VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM. HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMORATIÓNEM.

Mostra al poble el calze, el deixa damunt el corporal i, fent genuflexió, l'adora. Després el sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Pare sant, això que Jesús ens ha manat que fem, ho complim ara que celebrem l’eucaristia; us oferim el pa de la vida i el calze de la salvació, tot proclamant la mort i la resurrecció del vostre Fill.
Ell ens porta cap a vós; rebeu-nos amb ell, vós que sou tan bo.

Quæ ígitur Iesus Christus nos fácere mandávit, ea hic reverénter fácimus; tibíque panem vitæ et cálicem salútis offérimus mortem et resurrectiónem annuntiántes ipsíus.
Qui nos ad te benígnus addúcit, súscipe nos, quǽsumus, cum illo.

Tothom aclama:
Crist ha mort per nosaltres, Crist ha ressuscitat, veniu, Senyor Jesús.
O bé:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Omnes acclamant:
Christum, qui mórtuus est pro nobis et resurréxit, exspectámus veniéntem in glória.
Vel:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

Heus aquí el sagrament de la nostra fe.
El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

Aclameu el misteri de la redempció.
El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.

Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.

El sacerdot, amb les mans esteses, continua:
Pare, vós que ens estimeu tant, deixeu-nos acostar a la vostra taula, perquè puguem rebre el cos i la sang del vostre Fill, units en una sola família en l'alegria de l'Esperit Sant.
Senyor, vós no us oblideu mai de ningú, per això us preguem per N., i N., que nosaltres estimem, i per aquells que van morir com a amics vostres.

Postea, extensis manibus, sacerdos dicit:
Pater, qui nos tantópere díligis, ad hanc tuam sine nos mensam accédere et mitte nobis Spíritum Sanctum ut Fílii tui Corpus et Sánguinem sumámus, et simus cor unum et ánima una.
Qui nullíus umquam oblivísceris, Dómine, te deprecámur pro eis, quos amámus: pro Papa nostro N. et Epíscopo nostro N., pro paréntibus, frátribus et amícis et pro eis, qui in pace de hoc sæ´culo transiérunt.
Recordeu-vos també dels nostres germans i germanes (N. i N.), que reposen en la pau del vostre Crist, i de tots els difunts, la fe dels quals només vós heu conegut; admeteu-los a fruir de la llum de la vostra mirada i de la plenitud de vida en la resurrección.
I quan acabarà el nostre pelegrinatge per la terra, feu que puguem arribar a la casa eterna del cel, on viurem per sempre més amb vós.
Allí, en comunió amb la Verge maria, sant Josep el seu espòs, amb els apòstols i els màrtirs,  (amb sant N.: sant del dia o patró del dia)  i amb tots els sants, us lloarem i glorificarem.
Meménto fratrum nostrórum (N. et N.), qui in pace Christi tui dormiérunt omniúmque defunctórum, quorum fidem tu solus cognovísti: eos ad lumen vultus tui fruéndum admítte et in resurrectióne dona eis vitæ plenitúdinem.
Concéde nos quoque, terréna exácta peregrinatióne, ad ætérnam perveníre mansiónem, ubi tecum semper vivémus et cum beáta Vírgine Dei Genetríce María, cum Apóstolis et Martýribus, (cum Sancto N.: Sancto diei vel patrono) Sanctísque ómnibus communicántes, te laudábimus et magnificábimus
En la missa de la primera comunió:
Avui us demanem especialment pels vostres fills (N. i N.) que per primera vegada heu aplegat al voltant de la vostra taula perquè participessin del pa de la vida i del calze de la salvació, en la taula de la vostra família; feu que creixin sempre en la vostra amistat.
Recordeu-vos de tots els qui sofreixen o estan tristos, de la gran família dels cristians i de tots els homes que viuen en aquest món.
I admirats de tot el que vós feu per mitjà del vostre Fill Jesucrist, us aclamem.
Recordáre ómnium, qui affligúntur dolóribus et contristántur, et famíliæ tuæ christiánæ late diffúsæ, et cunctórum hóminum, qui in toto sunt orbe terrárum.
Cum autem vidémus ea, quæ nobis operáris per Iesum Christum Fílium tuum, admirámur iterúmque te collaudámus.

Ajunta les mans, agafa la patena amb l'hòstia, i el calze, i, alçant-los, diu:
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.

Iungit manus, accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, solus sacerdos dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæcula sæculórum.

El poble aclama:
Amén.

Populus acclamat:
Amen.
Pregària Eucarística «per infants» II


El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Cal fer-ho és de justícia.

Dóminus vobíscum.
Et cum spíritu tuo.
Sursum corda.
Habémus ad Dóminum.
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
Dignum et iustum est.

Sí, Pare bo, vós que ens estimeu tant, ens reuniu per a la festa de l’eucaristia; us en donem gràcies i amb Jesucrist, que és la nostra alegria, us cantem: Glòria a vós, Senyor, que ens estimeu tant!
Tant ens heu estimat que per nosaltres heu creat aquest món, tan gran i tan bonic.
Tothom aclama:
Glòria a vós, Senyor, que ens estimeu tant!

Vere, amantíssime Pater, hoc gáudium nobis præbétur, ut tibi grátias agámus et una cum Iesu Christo in Ecclésia tua exsultémus.
Sic nos dilexísti, ut pro nobis cónderes hunc mundum imménsum et pulchrum.
Omnes acclamant:
Glória tibi, Dómine, qui nos hómines amas.
El sacerdot, amb les mans esteses, continua:
Tant ens estimeu que ens doneu el vostre Fill Jesucrist perquè ens acompanyi fins a vós.
Tothom aclama:
Glòria a vós, Senyor, que ens estimeu tant!
Sacerdos, manibus extensis, prosequitur:
Sic nos díligis, ut nobis des Iesum Fílium tuum, qui ad te nos addúcat.
Omnes acclamant:
Glória tibi, Dómine, qui nos hómines amas.
El sacerdot, amb les mans esteses, continua:
Tant ens estimeu que ens agermaneu amb ell, com els fills d’una mateixa família.
Tothom aclama:
Glòria a vós, Senyor, que ens estimeu tant!
Sacerdos, manibus extensis, prosequitur:
Sic nos díligis, ut in Christo nos cóngreges, et per spíritum adoptiónis uníus famíliæ fílios nos fácias.
Omnes acclamant:
Glória tibi, Dómine, qui nos hómines amas.
El sacerdot, amb les mans esteses, continua:
Pel vostre gran amor us donem gràcies amb els àngels i amb els sants que en el cel us adoren i canten:
Tothom aclama:
Sant, sant, sant és el Senyor; Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.
Sacerdos, manibus extensis, prosequitur:
Pro tanti amóris dono tibi grátias ágimus cum Angelis et Sanctis, qui te adórant, canéntes:
Omnes acclamant:
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth. Pleni sunt cæli et terra glória tua. Hosánna in excélsis. Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.

El sacerdot, amb les mans esteses, continua:
Que sigui beneït Jesús, el vostre enviat, amic dels petits i dels pobres.
Ell ha vingut a ensenyar-nos com us hem d’estimar a vós i com hem d’estimar-nos nosaltres.
Ell ha vingut per arrencar del nostre cor el mal que nos ens deixa ser amics i l’odi que no ens deixa ser feliços.
Ell ens ha promès que l’Esperit Sant serà sempre amb nosaltres perquè tinguem la vostra vida.
Tothom aclama:
Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.

Sacerdos, manibus extensis, prosequitur:
Vere benedíctus sit Iesus, missus a te, amícus parvulórum et páuperum.
Ipse venit, ut nos docéret, te, Pater noster, et nosmet ipsos ad ínvicem dilígere.
Ipse venit, ut a córdibus hóminum peccátum et malum auférret, quod amicítiam ímpedit, et ódium, quod non sinit esse felíces.
Ipse promísit Spíritum Sanctum cunctis diébus nobis adfutúrum, ut de tua vita tamquam fílii viverémus.
Omnes acclamant:
Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.

Ajunta les mans i després, tenint-les esteses sobre les ofrenes, diu:
Déu i Pare nostre, envieu l’Esperit Sant perquè aquest pa i aquest vi

Iungit manus, easque expansas super oblata tenens, dicit:
Te Deum, Patrem nostrum, rogámus: mitte Spíritum tuum, ut hæc dona panis et vini

Ajunta les mans i fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze plegats, una sola vegada, dient:
es converteixin en el Cos † i en la Sang de Jesucrist, nostre Senyor.

iungit manus et signat semel super panem et calicem simul, dicens:
Corpus et † Sanguis fiant Iesu Christi, Dómini nostri.

En les fórmules següents, les paraules del Senyor han d'ésser pronunciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.
Ell, el dia abans de la seva passió, ens va fer conèixer el seu amor immens; i mentre sopava amb els seus deixebles

In formulis, quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit.
Qui prídie quam paterétur infinítum tuum manifestávit amórem, in cena enim cum discípulis discúmbens,

Agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
prengué el pa i, donant-vos gràcies, el va partir i els el donava, tot dient:

accipit panem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit panem, grátias egit, fregit dedítque eis dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.

Mostra al poble l'hòstia consagrada, i tothom aclama:
Aquest és el cos de Crist, entregat per nosaltres!

Hostiam consecratam ostendit participantibus, dum omnes acclamant:
Iesus Christus pro nobis tráditus.

Deixa l’hòstia consagrada sobre la patena i, fent genuflexió, l'adora. Després continua.
També va agafar el calze, ple de vi,

Hostiam consecratam deponit super patenam et genuflexus adorat. Postea prosequitur.
Item accépit cálicem vino replétum,

Després agafa el calze i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, continua:
i va pregar altra vegada donant-vos gràcies, i va fer que se’l passessin, tot dient:

deinde accipit calicem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
orávit tibi, grátias agens, et porréxit eis cálicem, dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L’ALIANÇA NOVA I ETERNA VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM.

Mostra el calze al poble i tothom aclama:
Aquesta és la Sang de Crist, vessada per nosaltres!

El sacerdot continua:
DESPRÉS ELS VA DIR FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.

Calicem ostendit participantibus, dum omnes acclamant:
Iesus Christus pro nobis tráditus.

Sacerdos prosequitur:
DEÍNDE DIXIT AD EOS: HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMORATIÓNEM.

Deixa el calze damunt el corporal i, fent genuflexió, l'adora. Després el sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Proclameu el misteri de la fe.

Tothom aclama:
Crist ha mort per nosaltres, Crist ha ressuscitat, veniu, Senyor Jesús.
O bé:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Calicem deponit super corporale et genuflexus adorat.
Mystérium fídei.

Omnes acclamant:
Christum, qui mórtuus est pro nobis et resurréxit, exspectámus veniéntem in glória.
Vel:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

Heus aquí el sagrament de la nostra fe.
El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

Aclameu el misteri de la redempció.
El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.

Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.

El sacerdot, amb les mans esteses continua:
Per això, Pare bondadós, ens recordem de la mort i de la resurrecció de Jesús, el Salvador del món; ell s’ha posat a les nostres mans perquè us l’oferíssim com a sacrifici que ens porta cap a vós.
Tothom aclama:
Glória a vós déu nostre.
O bé:
Et lloem, et beneïm, et donem gràcies.

Postea, extensis manibus, sacerdos dicit:
Mémores ígitur sumus, amantíssime Pater, mortis et resurrectiónis Iesu, mundi Salvatóris, qui in manus nostras dedit se ipsum, ut esset hóstia reconciliatiónis et pacis sacrifícium nostrum, quo ad te traherémur.
Glória et laus Deo nostro.
Vel:
Te laudámus, te benedícimus, tibi grátias ágimus.

El sacerdot, amb les mans esteses diu:
Escolteu-nos, Senyor Déu nostre, i doneu el vostre Esperit d’amor a tots els qui participen d’aquest convit, perquè estiguin cada dia més units a la vostra Església, amb el papa N., amb el bisbe N., amb els altres bisbes i amb tots els qui treballen pel vostre poble.
Omnes acclamant:

Postea, extensis manibus, sacerdos dicit:
Exáudi nos, Dómine Deus, et dona Spíritum tui amóris cunctis, qui de hoc partícipant convívio, ut in Ecclésia magis magísque sint unum, cum Papa nostro N. et Epíscopo nostro N., ceterísque Epíscopis et ómnibus, qui plebi tuæ minístrant.

Tothom aclama:
Que tots formin un sol cos a glòria vostra.
El sacerdot, amb les mans esteses continua:
Recordeu-vos, Senyor, dels qui estimem: pare, germans i amics nostres i dels qui hauríem d’estimar més.

Omnes acclamant:
Unum corpus, unus spíritus sint ad glóriam tuam, Dómine.
Sacerdos, extensis manibus, prosequitur:
Ne obliviscáris illórum, quos dilígimus: paréntum, fratrum et amicórum nostrórum et eórum, quos non satis amámus.
En la missa de la primera comunió:
Avui us demanem especialment pels vostres fills (N. i N.) que per primera vegada heu aplegat al voltant de la vostra taula perquè participessin del pa de la vida i del calze de la salvació, en la taula de la vostra família; feu que creixin sempre en la vostra amistat.
Recordeu-vos dels qui han mort i feu-los entrar a casa vostra. Que tots formin un sol cos a glòria vostra.
Tothom aclama:
Que tots formin un sol cos a glòria vostra.
Recordáre étiam illórum, qui ex hac vita in pace migrárunt (N. et N.), eósque in gáudium domus tuæ benígnus admítte.
Omnes acclamant:
Unum corpus, unus spíritus sint ad glóriam tuam, Dómine.
El sacerdot, amb les mans esteses continua:
Reuniu-nos un dia al costat vostre amb la Verge Maria, Mare de Déu i mare nostra, per fer amb vós la festa del cel en el vostre Regne. Aleshores tots els amics de Jesús, el nostre Senyor, us podran cantar per sempre. Que tots formin un sol cos a glòria vostra.
Tothom, si es oportú, aclama:
Que tots formin un sol cos a glòria vostra.
Sacerdos, extensis manibus, prosequitur:
Ad te, Pater, nos quondam cóngrega, cum beáta Vírgine María, Matre Dei et nostra, ad diem ætérnam in regno tuo celebrándam, ubi omnes amíci Iesu Christi, Dómini nostri, laudis cánticum tibi sine fine cantábunt.
Omnes, pro opportunitate, acclamant:
Unum corpus, unus spíritus sint ad glóriam tuam, Dómine.

Ajunta les mans, agafa la patena amb l'hòstia, i el calze, i, alçant-los, diu:
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.

Iungit manus, accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, solus sacerdos dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæcula sæculórum.

El poble aclama:
Amén.

Populus acclamat:
Amen.
Pregària Eucarística «per infants» III


El Senyor sigui amb vosaltres.
I amb el vostre esperit.
Amunt els cors.
Els elevem al Senyor.
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Cal fer-ho és de justícia.

Dóminus vobíscum.
Et cum spíritu tuo.
Sursum corda.
Habémus ad Dóminum.
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
Dignum et iustum est.

Us donem gràcies, Senyor. Vós ens heu creat perquè visquéssim per a vós i ens estiméssim els uns als altres, i perquè, veient-nos i parlant-nos com a germans, poguéssim compartir entre tots les penes i les alegries.

Grátias ágimus tibi, Deus, qui nos creásti, ut tibi viverémus, nos ínvicem fratérne diligéntes. Tuum est munus quod mútuo contuéntes et colloquéntes, cuncta quæ bona sunt, cuncta quæ áspera, inter nos partíri valeámus.
En temps pasqual:
Tempore paschali sacerdos dicit:
Us donem gràcies, Senyor. Perquè vós, Déu de la vida, ens heu cridat a la vida i a la felicitat eterna.
Vós vau ressuscitar Jesucrist, el primer d’entre els morts, i li vau donar una vida nova.
I a nosaltres ens prometeu també una vida sense fi on no hi haurà penes ni tristesa.
Quia tu es Deus vivéntium, qui nos ad vitam vocásti et vis, ut felicitáte ætérna fruámur.
Primum quidem e nobis Iesum Christum suscitásti a mórtuis novámque ei vitam donásti.
Idem es nobis pollícitus vitam sine término, sine misériis, sine dolóribus.
Contents de l’amor que ens teniu, Pare, i donant-vos gràcies amb tots els qui creuen en vós, us alabem amb alegria i us cantem amb els àngels i amb els sants, tot dient:

Tothom aclama:
Sant, sant, sant és el Senyor; Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.
De hoc, Pater, gavísi, et grátias referéntes, cum ómnibus, qui in te credunt, et cum Sanctis et Angelis confitémur in exsultatióne dicéntes:

Omnes respondent:
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth. Pleni sunt cæli et terra glória tua. Hosánna in excélsis. Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.

El sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Sou realment sant, Senyor, sou bo per a tots nosaltres i compassiu per a tots els homes.
Us en donem gràcies, i us en donem sobretot pel vostre Fill Jesucrist.
Ell va voler venir en aquest món perquè els homes us havien deixat i no s’entenien entre ells.
Ell ens ha obert els ulls perquè veiéssim que tots som germans i que vós sou el nostre Pare.

Sacerdos, manibus extensis, prosequitur:
Vere sanctus es, Dómine, et erga nos omnes benígnus, cunctísque homínibus cleméntiam tuam osténdis.
Tibi grátias ágimus, imprímis pro Fílio tuo Iesu Christo.
Qui in mundum veníre dignátus est, quia dereliquérunt te hómines propter peccátum neque ámplius inter se eórum conséntiunt ánimi. Ipse óculos nostros et aures apéruit, ut te Patrem ómnium nostrum agnoscerémus et nos alterútrum diligerémus.
En temps pasqual:
Tempore paschali sacerdos dicit:
Ell ens ha fet conèixer la vostra vida eterna i gloriosa. Ell ens ha ensenyat el camí que hi condueix, el camí de l’amor, en el qual ell ens va al davant.
Ipse nobis vitæ núntium áttulit in splendóribus tuis apud te sine fine ducéndæ, et illíus vitæ viam nobis osténdit gréssibus amóris percurréndam, in qua nos ipse præcéssit.
Ara Jesús ens reuneix tots al voltant d’una taula i vol que fem allò mateix que ell va fer a l’última Cena amb els Apòstols.

Ajunta les mans i després, tenint-les esteses sobre les ofrenes, diu:
Pare sant, santifiqueu pel vostre Esperit aquest pa i aquest vi, perquè es converteixin per a nosaltres

Ajunta les mans i fa el senyal de la creu sobre el pa i el calze plegats, una sola vegada, dient:
en el Cos † i en la Sang del vostre Fill Jesucrist.
Nunc autem Christus ad unam nos cóngregat mensam, volens ut faciámus, quod ipse ántea fecit.

iungit manus, easque expansas super oblata tenens, dicit:
Pater óptime, hæc dona panis et vini per virtútem Sancti Spíritus sanctificáre dignéris,

iungit manus et signat semel super patenam et calicem simul, dicens:
ut nobis fiant Corpus et † Sanguis Fílii tui Iesu Christi.

Ajunta les mans.
En les fórmules següents, les paraules del Senyor han d’ésser pronunciades bé i amb claredat, tal com la seva importància requereix.
Ell, el vespre abans de morir per nosaltres, mentre sopava per última vegada amb els seus deixebles,

Iungit manus.
In formulis quæ sequuntur, verba Domini proferantur distincte et aperte, prouti natura eorundem verborum requirit.
Véspere enim illo, priúsquam propter nos mortem subíret, cum discípulis suis postrémum discúmbens,

Agafa el pa i, tenint-lo una mica alçat sobre l’altar. continua:
va prendre el pa, va donar gràcies, el partí i els el donava, tot dient:

accipit panem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accépit panem, grátias egit, fregit dedítque eis dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I MENGEU-NE TOTS, QUE AIXÒ ÉS EL MEU COS, ENTREGAT PER VOSALTRES.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET MANDUCÁTE EX HOC OMNES: HOC EST ENIM CORPUS MEUM, QUOD PRO VOBIS TRADÉTUR.

Mostra al poble l’hòstia consagrada, la torna a posaar damunt la patena I, fent genuflexión, l’adora. Després continua:
Igualment,

Hostiam consecratam ostendit participantibus, reponit super patenam et genuflexus adorat. Postea prosequitur.
Simíliter,
va prendre el calze ple de vi, va donar gràcies i el va passar als seus deixebles, tot dient:

deinde accipit calicem, eumque parum elevatum super altare tenens, prosequitur:
accípiens cálicem, vino replétum, grátias egit, dedítque discípulis suis dicens:

S'inclina una mica.
PRENEU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L’ALIANÇA NOVA I ETERNA VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL.

parum se inclinat
ACCÍPITE ET BÍBITE EX EO OMNES: HIC EST ENIM CALIX SÁNGUINIS MEI NOVI ET ÆTÉRNI TESTAMÉNTI, QUI PRO VOBIS ET PRO MULTIS EFFUNDÉTUR IN REMISSIÓNEM PECCATÓRUM. HOC FÁCITE IN MEAM COMMEMORATIÓNEM.

Mostra al poble el calze, el deixa damunt el corporal i, fent genuflexió, l'adora.
Després el sacerdot, amb les mans esteses, diu:
Proclameu el misteri de la fe.

Calicem ostendit participantibus, deponit super corporale, et genuflexus adorat.
Deinde dicit:
Mystérium fídei.

Tothom aclama:
Crist ha mort per nosaltres, Crist ha ressuscitat, veniu, Senyor Jesús.
O bé:
Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Omnes acclamant:
Christum, qui mórtuus est pro nobis et resurréxit, exspectámus veniéntem in glória.
Vel:
Mortem tuam annuntiámus, Dómine, et tuam resurrectiónem confitémur, donec vénias.

Heus aquí el sagrament de la nostra fe.
El poble aclama:
Cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze, anunciem la vostra mort, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús.

Vel:
Quotiescúmque manducámus panem hunc et cálicem bíbimus, mortem tuam annuntiámus, Dómine, donec vénias.

Aclameu el misteri de la redempció.
El poble aclama:
Salvador del món, salveu-nos, vós que ens heu alliberat per la vostra creu i la vostra resurrecció.

Vel:
Salvátor mundi, salva nos, qui per crucem et resurrectiónem tuam liberásti nos.

El sacerdot, amb les mans esteses continua:
Per això, Pare sant, estem reunits davant vostre i recordem amb alegria tot el que Jesús ha fet per la nostra salvació.
En aquest sacrifici que va confiar a la seva Església, celebrem la seva mort i la seva resurrecció.
Pare, vós que sou al cel, rebeu-nos amb el vostre Fill estimat.
Ell va morir voluntàriament per nosaltres, però vós el vau tornar a la vida; per això us aclamem:

Postea, extensis manibus, sacerdos dicit:
Quaprópter hic, Pater sancte, tibi astámus, cum gáudio mémores eórum, quæ Iesus Christus pro salúte nostra est operátus.
In hoc sancto sacrifício, quod ipse Ecclésiæ suæ commísit, mortem eius ac resurrectiónem recólimus.
Pater sancte, qui es in cælis, nos súscipe, quæ´sumus, una cum Fílio tuo dilécto.
Ipse mortem voluntárie pro nobis sustínuit. Tu autem eum resuscitásti; unde acclamémus:

Tothom aclama:
Senyor, vós sou bo; us alabem i us donem gràcies.

omnes acclamant:
Te Deum, qui bonus es, laudámus; tibi grátias ágimus.

El sacerdot, amb les mans esteses, continua:
Ell viu amb vós, però també viu amb nosaltres.

Sacerdos, extensis manibus, prosequitur:
Qui cum apud te semper vivat, tamen nobíscum conversátur.

Tothom aclama:
Senyor, vós sou bo; us alabem i us donem gràcies.

omnes acclamant:
Te Deum, qui bonus es, laudámus; tibi grátias ágimus.

El sacerdot, amb les mans esteses, continua:
A la fi del món vindrà amb glòria i en el seu Regne no hi haurà ningú que sigui pobre, ningú que plori, ningú que estigui trist.

Sacerdos, extensis manibus, prosequitur:
In fine autem ventúrus est cum glória, in cuius regno non ámplius erit,  qui miséria affligátur, qui lacrimétur, qui tristítiam hábeat, nec peccátum nec mors ultra dominabúntur.

Tothom aclama:
Senyor, vós sou bo; us alabem i us donem gràcies.

omnes acclamant:
Te Deum, qui bonus es, laudámus; tibi grátias ágimus.

El sacerdote, amb les mans esteses, continua:
Pare bo, que ens heu cridat perquè prenguéssim d’aquesta taula el Cos de Crist en l’alegria de l’Esperit Sant; feu que, enfortits amb aquest pa de vida eterna, us servim cada dia millor.
Recordeu-vos, Senyor, del papa N., del nostre bisbe N., i dels altres bisbes.
Ajudeu tots els qui creiem en Crist, perquè treballem per la pau del món i sapiguem comunicar a tothom la nostra alegria.

Sacerdos, extensis manibus, prosequitur:
Pater sancte, qui nos vocásti, ut de hac mensa in lætítia Corpus Christi sumerémus, tríbue, quæ´sumus, ut huius cibi virtúte roboráti, tibi magis magísque placeámus, et per communiónem Spíritus Sancti unum corpus in caritáte fiámus.
Recordáre, Dómine, Papæ nostri N., Epíscopi nostri N., et ceterórum Episcopórum.
Adiuva cunctos Christi discípulos, ut pacem concílient aliísque lætítiæ donum impértiant.
En temps pasqual:
Tempore paschali sacerdos dicit:
Ompliu de l’alegria pasqual els cors dels vostres fills, perquè la portin a tots els homes que viuen tristos.
Fac ut corda fidélium paschálibus gáudiis repleántur, et hanc lætítiam ad cunctos pérferant hómines, qui tristítiam habent
Recordeu-vos també dels nostres germans que ja han mort. Admeteu-los a contemplar la llum de la vostra mirada. Concediu-nos a tots que puguem viure al cel amb Jesús, amb santa Maria, Mare de Déu, i amb tots els sants i que amb ells estiguem amb vós per sempre.

Ajunta les mans, agafa la patena amb l'hòstia, i el calze, i, alçant-los, diu:
Per ell, amb ell i en ell, vós, Déu Pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles.
Nobis ómnibus concéde, ut cum beáta Vírgine María, Matre Dei, cum Sancto N. et univérsis Sanctis, apud Christum in cæléstibus quondam habitémus, et apud te simus cum illo in sempitérnum.

Iungit manus, accipit patenam cum hostia et calicem, et utrumque elevans, solus sacerdos dicit:
Per ipsum, et cum ipso, et in ipso, est tibi Deo Patri omnipoténti, in unitáte Spíritus Sancti, omnis honor et glória per ómnia sæcula sæculórum.

El poble aclama:
Amén.

Populus acclamat:
Amen.

RITU DE LA COMUNIÓ
Pare Nostre

Posats novament el calze i la patena damunt de l'altar, el sacerdot, amb les mans juntes, introdueix l'oració del Senyor amb una de les fórmules següents o amb altres paraules semblants.
Fidels a un manament del Salvador, i seguint el seu diví mestratge, gosem dir:
124. Calice et patena depositis, sacerdos, iunctis manibus, dicit:
Præcéptis salutáribus móniti, et divína institutióne formáti, audémus dícere:
O bé:
Perquè hem ressuscitat en Crist, som fills de Déu i podem dir a Déu: Pare. Així, doncs, agraïts i amb confiança, gosem dir:
O bé:
Sentint-nos pobres i confiant plenament en el Senyor que derroca els poderosos del soli i exalça els humils, gosem dir:
O bé:
Nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però moguts per l'Esperit Sant que ve a ajudar la nostra feblesa, gosem dir:
O bé:
Disposats a perdonar els qui ens han ofès per poder rebre el perdó que Déu ens ofereix, i, adreçant-nos al Pare que ens estima, gosem dir:
Estén les mans i, juntament amb el poble, continua:
Pare nostre, que esteu en el cel: Sigui santificat el vostre nom. Vingui a nosaltres el vostre Regne. Faci's la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui. I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació. Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Extendit manus et, una cum populo, pergit:
Pater noster, qui es in cælis: sanctificétur nomen tuum; advéniat regnum tuum; fiat volúntas tua, sicut in cælo, et in terra.
Panem nostrum cotidiánum da nobis hódie; et dimítte nobis débita nostra, sicut et nos dimíttimus debitóribus nostris; et ne nos indúcas in tentatiónem; sed líbera nos a malo.
Amb les mans esteses, el sacerdot, sol, continua:
Allibereu-nos de tots els mals, Senyor; feu que hi hagi pau als nostres dies, i per la vostra misericòrdia, guardeu-nos del pecat i de qualsevol pertorbació: mentre esperem l'acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.
125. Manibus extensis, sacerdos solus prosequitur, dicens:
Líbera nos, quaésumus, Dómine, ab ómnibus malis, da propítius pacem in diébus nostris, ut, ope misericórdiæ tuæ adiúti, et a peccáto simus semper líberi et ab omni perturbatióne secúri: exspectántes beátam spem et advéntum Salvatóris nostri Iesu Christi.
Ajunta les mans.
El poble acaba l'oració, amb l'aclamació següent:
Perquè són vostres per sempre, el regne, el poder i la glòria.
Iungit manus.
Populus orationem concludit, acclamans:
Quia tuum est regnum, et potéstas, et glória in saécula.
Després el sacerdot, amb les mans esteses i en veu clara, diu:
Senyor nostre Jesucrist que diguéreu als apòstols: Us deixo la pau, us dono la meva pau, no mireu els nostres pecats, sinó la fe de la vostra Església, i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vós mateix vau demanar.
126. Deinde sacerdos, manibus extensis, clara voce dicit:
Dómine Iesu Christe, qui dixísti Apóstolis tuis: Pacem relínquo vobis, pacem meam do vobis: ne respícias peccáta nostra, sed fidem Ecclésiæ tuæ; eámque secúndum voluntátem tuam pacificáre et coadunáre dignéris.
Ajunta les mans.
Vós que viviu i regneu pels segles dels segles.
Iungit manus.
Qui vivis et regnas in saécula sæculórum.
El poble respon:
Amén.
Populus respondet:
Amen.
El sacerdot, adreçant-se al poble, estenent i ajuntant les mans, afegeix:
La pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres.
127. Sacerdos, ad populum conversus, extendens et iungens manus, subdit:
Pax Dómini sit semper vobíscum.
El poble respon:
I amb el vostre esperit.
Populus respondet:
Et cum spíritu tuo.
Després, si sembla oportú, el diaca, o el sacerdot, afegeix:
Doneu-vos la pau.
128. Deinde, pro opportunitate, diaconus, vel sacerdos, subiungit:
Offérte vobis pacem.
O bé:
Com a fills de Déu, amb un signe de caritat fraterna, doneu-vos la pau.
O bé:
En Crist, que amb la seva creu ens agermana, en senyal de reconciliació, doneu-vos ara la pau.
O bé:
En l'esperit del Crist ressuscitat, doneu-vos ara la pau.
I tothom, seguint el costum de cada lloc, es dona el senyal de pau, de comunió i de caritat; el sacerdot dóna la pau al diaca o al ministre.

Després, agafa el pa consagrat i el parteix sobre la patena, i deixa caure una partícula al calze, dient en secret:
Que aquesta commixtió del Cos i de la Sang de nostre Senyor Jesucrist, sigui, per a qui els rebrem, penyora de vida eterna.
Et omnes, iuxta locorum consuetudines, pacem, communionem et caritatem sibi invicem significant; sacerdos pacem dat diacono vel ministro.

129. Deinde accipit hostiam eamque super patenam frangit, et particulam immittit in calicem, dicens secreto:
Hæc commíxtio Córporis et Sánguinis Dómini nostri Iesu Christi fiat accipiéntibus nobis in vitam ætérnam.

Entretant es canta o es recita.

130. Interim cantatur vel dicitur:
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres.
Agnus Dei, qui tollis peccáta mundi: miserére nobis.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres.
Agnus Dei, qui tollis peccáta mundi: miserére nobis.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, doneu-nos la pau.
Agnus Dei, qui tollis peccáta mundi: dona nobis pacem.
Aquestes invocacions es poden repetir diverses vegades si la fracció del pa s'allarga. La darrera vegada es diu: Doneu-nos la pau.
Quod etiam pluries repeti potest, si fractio panis protrahitur. Ultima tamen vice dicitur: dona nobis pacem.

Després el sacerdot, amb les mans juntes, diu en secret:
Senyor nostre Jesucrist, Fill del Déu viu, que per voluntat del Pare i amb la cooperació de l'Esperit Sant, heu donat la vida al món amb la vostra mort: pel vostre Cos i per la vostra Sang, allibereu-me de tot pecat i de tot mal, feu-me sempre fidel als vostres manaments i no permeteu que em separi mai de vós.

131. Sacerdos deinde, manibus iunctis, dicit secreto:
Dómine Iesu Christe, Fili Dei vivi, qui ex voluntáte Patris, cooperánte Spíritu Sancto, per mortem tuam mundum vivificásti: líbera me per hoc sacrosánctum Corpus et Sánguinem tuum ab ómnibus iniquitátibus meis et univérsis malis: et fac me tuis semper inhærére mandátis, et a te numquam separári permíttas.

O bé:
Senyor nostre Jesucrist, que la comunió del vostre Cos i de la vostra Sang no em sigui motiu de condemnació, sinó defensa i remei, per la vostra misericòrdia.

Vel:
Percéptio Córporis et Sánguinis tui, Dómine Iesu Christe, non mihi provéniat in iudícium et condemnatiónem: sed pro tua pietáte prosit mihi ad tutaméntum mentis et córporis, et ad medélam percipiéndam.

El sacerdot fa genuflexió, agafa l'hòstia i tenint-la alçada sobre la patena o sobre el calze, diu; de cara al poble i en veu alta:
Mireu l'Anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món. Feliços els convidats a la seva taula.

132. Sacerdos genuflectit, accipit hostiam, eamque aliquantulum elevatam super patenam vel super calicem tenens, versus ad populum, clara voce dicit:
Ecce Agnus Dei, ecce qui tollit peccáta mundi. Beáti qui ad cenam Agni vocáti sunt.
I juntament amb el poble afegeix:
Senyor, no soc digne que entreu a casa meva; digueu-ho només de paraula, i serà salva la meva ànima.
Et una cum populo semel subdit:
Dómine, non sum dignus ut intres sub tectum meum: sed tantum dic verbo, et sanábitur ánima mea.

El sacerdot, de cara a l'altar, diu en secret:
Que el Cos de Crist em guardi per a la vida eterna.

133. Et sacerdos, versus ad altare, secreto dicit:
Corpus Christi custodiat me in vitam aeternam.
I sumeix amb reverència el cos de Crist.
Després agafa el calze i diu en secret:
Que la Sang de Crist em guardi per a la vida eterna.
Et reverenter sumit Corpus Christi.
Deinde accipit calicem et secreto dicit:
Sanguis Christi custodiat me in vitam aeternam
I sumeix amb reverència la sang de Crist.

Després agafa la patena o el copó, i s'acosta als que volen combregar, i mostra a cadascun d'ells l'hòstia, tenint-la una mica alçada, dient:
El Cos de Crist
Et reverenter sumit Sanguinem Christi.

134. Postea accipit patenam vel pyxidem, accedit ad communicandos, et hostiam parum elevatam unicuique eorum ostendit, dicens:
Corpus Christi
El qui vol combregar diu:
Amén.
Communicandus respondet:
Amen.
I combrega.
Igualment fa el diaca o un altre ministre si reparteix la comunió
Si alguns combreguen amb les dues espècies, se segueix el ritus prescrit.
Mentre el sacerdot sumeix el cos de Crist, es comença el cant de comunió.
Acabada la distribució de la comunió, el sacerdot, el diaca o l'acòlit purifica la patena sobre el calze, i també el calze.
Et communicatur.
Eo modo agit et diaconus, si sacram Communionem distribuit.
135. Si adsint sub utraque specie communicandi, servetur ritus suo loco descriptus.
136. Dum sacerdos sumit Corpus Christi, inchoatur cantus ad Communionem.
137. Distributione Communionis expleta, sacerdos vel diaconus vel acolythus purificat patenam super calicem et ipsum calicem.

Mentre purifica el calze, el sacerdot diu en secret:
Que allò que hem rebut externament amb els llavis ho abasti interiorment el nostre esperit, Senyor; i que aquest do temporal esdevingui per a nosaltres un remei etern.

Dum purificationem peragit, sacerdos dicit secreto:
Quod ore súmpsimus, Dómine, pura mente capiámus, et de múnere temporáli fiat nobis remédium sempitérnum.

Ara el sacerdot se'n pot anar al seient. Si sembla oportú, es pot guardar una estona de silenci sagrat, o bé recitar o cantar un salm o un cant de lloança o un himne.
Després, dret, des de la seu o a l'altar, el sacerdot, de cara al poble, amb les mans juntes, diu:

138. Tunc sacerdos ad sedem redire potest. Pro opportunitate sacrum silentium, per aliquod temporis spatium, servari, vel psalmus aut aliud canticum laudis aut hymnus proferri potest.
139. Deinde, stans ad altare vel ad sedem, sacerdos, versus ad populum, iunctis manibus, dicit:
Preguem.
Oremus.
I tothom, juntament amb el sacerdot, prega uns instants en silenci, si no s'ha de guardat el silenci indicat abans.
Seguidament, el sacerdot, amb les mans esteses, diu l'oració després de la comunió amb la conclusió breu com a l'oració sobre les ofrenes. Al final el poble aclama:
Et omnes una cum sacerdote per aliquod temporis spatium in silentio orant, nisi silentium iam præcesserit.
Deinde sacerdos, manibus extensis, dicit orationem post Communionem. Populus in fine acclamat:
Amén.
Amen.

Comiat

Ara, si cal, es fan en poques paraules els avisos convenients al poble.
El sacerdot, de cara al poble, estenent les mans, acomiada l'assemblea, dient:
El Senyor sigui amb vosaltres.
140. Sequuntur, si necessariæ sint, breves annuntiationes ad populum.
141. Deinde fit dimissio. Sacerdos, versus ad populum, extendens manus, dicit:
Dóminus vobíscum.
El poble respon:
I amb el vostre esperit.
Populus respondet:
Et cum spíritu tuo.
El sacerdot beneix el poble dient:
Que us beneeixi Déu totpoderós, Pare, Fill † i Esperit Sant.
Sacerdos benedicit populum, dicens:
Benedícat vos omnípotens Deus, Pater, et Fílius, † et Spíritus Sanctus.
El poble respon:
Amén.
Populus respondet:
Amen.

Alguns dies o en determinades ocasions, abans d'aquesta fórmula de benedicció, es pot dir, segons les rúbriques, una altra fórmula de benedicció més solemne, o bé una oració sobre el poble.
En la Missa estacional del Bisbe, rep la mitra i, am les mans esteses, diu:
El Senyor sigui amb vosaltres.
142. Quibusdam diebus vel occasionibus, huic formulæ benedictionis præmittitur, iuxta rubricas, alia formula benedictionis sollemnior, vel oratio super populum (cf. pp. 532ss.).
143. In Missa pontificali celebrans accipit mitram et, extendens manus, dicit:
Dóminus vobíscum.
Tots responen:
I amb el vostre esperit.
Omnes respondent:
Et cum spíritu tuo.
El celebrant diu:
Sigui beneït el nom del Senyor.
Celebrans dicit:
Sit nomen Dómini benedíctum.
Tots responen:
Ara i per sempre.
Omnes respondent:
Ex hoc nunc et usque in saéculum.
El celebrant diu:
El nostre auxili és el nom del Senyor.
Celebrans dicit:
Adiutórium nostrum in nómine Dómini.
Tots responen:
Que ha fet el cel i la terra
Omnes respondent:
Qui fecit cælum et terram.
Ara el celebrant, agafat el bàcul si el fa servir, diu, fent tres vegades el senyal de la creu sobre el poble:
Que us beneixi Déu totpoderós
Tunc celebrans, accepto, si eo utitur, baculo, dicit:
Benedícat vos omnípotens Deus,
Pare, † Fill † i Esperit Sant.
ter signum crucis super populum faciens, addit:
Pater, † et Fílius, † et Spíritus † Sanctus.
Tots:
Amén.
Omnes:
Amen.
Després el diaca o el mateix sacerdot, de cara al poble i amb les mans juntes diu:
Germans, aneu-vos-en en pau
144. Deinde diaconus, vel ipse sacerdos, manibus iunctis, versus ad populum dicit:
Ite, missa est.
El poble respon:
Donem gràcies a Déu.
Populus respondet:
Deo grátias.
Després el sacerdot besa l'altar, com al començament. I, havent fet inclinació profunda junt amb els ministres, se'n va.
145. Deinde sacerdos altare osculo de more veneratur, ut initio. Facta denique profunda inclinatione cum ministris, recedit.
Si segueix immediatament alguna acció litúrgica, s'omet el ritu del comiat.
146. Si qua actio liturgica immediate sequatur, ritus dimissionis omittuntur.