Ordinari sense rúbriques

Sols català
Sols llatí
català i llatí

ORDRE DE LA MISSA
COMENÇAMENT
Salutació
Reunit ja el poble, el sacerdot va cap a l'altar amb els ministres, mentre es canta o recita el cant d'entrada.
Quan ha arribat a l'altar, hi fa inclinació profunda amb els ministres, el besa i, ssegons l'oportunitat, encensa la creu i l'altar. Després se'n va a la seu amb els ministres.
Acabat el cant d'entrada, el sacerdot i els fidels, drets, se senyen, mentre el sacerdot, diu de cara al poble:
1. Populo congregato, sacerdos cum ministris ad altare accedit, dum cantus ad introitum peragitur.
Cum ad altare pervenerit, facta cum ministris profunda inclinatione, osculo altare veneratur et, pro opportunitate, crucem et altare incensat. Postea cum ministris sedem petit.
Cantu ad introitum absoluto, sacerdos et fideles, stantes, signant se signo crucis, dum sacerdos, ad populum conversus, dicit:
En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant
El poble respon:
Amén.
El sacerdot, estenent les mans, saluda al poble amb una de les fórmules següents:
Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist, l'amor de Déu Pare i el do de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.
O bé:
Que la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor, siguin amb tots vosaltres
O bé:
El Senyor sigui amb vosaltres.
O bé:
Que el Senyor, que encamina els nostres cors a estimar-lo i a sofrir amb constància, com Jesucrist, sigui amb tots vosaltres.
O bé:
Que la pau i l'amor que acompanyen la fe, de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor, siguin amb tots vosaltres.
O bé:
Que el Déu de l'esperança que, per l'acció de l'Esperit Sant, ens omple d'alegria i de pau, sigui amb tots vosaltres.
En temps d'Advent:
Que el Senyor, que ve a salvar-nos, sigui amb tots vosaltres.
En temps de Nadal:
Que la pau i l'amor de Déu, el nostre Pare, que s'ha manifestat en Crist, nascut per salvar-nos, siguin amb tots vosaltres.
En temps de Quaresma:
Que la gràcia i l'amor de Jesucrist, que ens crida a la conversió, siguin amb tots vosaltres.
En temps Pasqual:
Que el Déu de la vida, que ha ressuscitat d'entre els morts el seu Fill Jesucrist, sigui amb tots vosaltres.
El bisbe, en aquesta primera salutació, en lloc de “El Senyor sigui amb vosaltres”, diu:
La pau sigui amb vosaltres.
El poble respon:
I amb el vostre esperit.
El sacerdot o bé el diaca o un altre ministre, pot fer una monició molt breu per introduir als fidels a la missa del dia.
In nómine Patris, et Fílii, et Spíritus Sancti
Populus respondet:
Amen.
2. Deinde sacerdos, manus extendens, populum salutat, dicens:
Grátia Dómini nostri lesu Christi, et caritas Dei, et communicatio Sancti Spíritus sit cum omnibus vobis.
Vel:
Grátia vobis et pax a Deo Patre nostro et Dómino Iesu Christo.
Vel:
Dóminus vobíscum.
Populus respondet:
Et cum spíritu tuo.
Episcopus, loco Dóminus vobíscum, in hac prima salutatione dicit:
Pax vobis.
3. Sacerdos, vel diaconus vel alius minister, potest brevissimis verbis introducere fideles in Missam diei.

ACTE PENITENCIAL

Després segueix l'acte penitencial. El sacerdot invita als fidels a penedir-se amb una de les fórmules següents:
Germans: Preparem-nos a celebrar els sants misteris, reconeixent els nostres pecats.
O bé:
Invoquem, germans, la misericòrdia del nostre Pare, perquè hem pecat.
O bé:
Que la llum de l'Esperit il·lumini el nostre cor i ens converteixi, abans d'escoltar la Paraula de Déu i de celebrar el memorial del Senyor. Preguem en silenci.
O bé:
Jesucrist, que ens convida a la taula de la Paraula i de l'Eucaristia, ens crida ara a la conversió. Reconeguem que som pecadors i demanem amb confiança la misericòrdia de Déu.
O bé:
Germans: Som la família dels fills de Déu, però som alhora pobres pecadors. Perquè la nostra vida defalleix, perquè el nostre cor es tanca a la Paraula de Déu, perquè no hem viscut estimant com Jesucrist, abans de començar aquesta celebració demanem perdó pels nostres pecats.
O bé, únicament els diumenges i durant l'octava de Pasqua:
Avui, que celebrem la victòria de Crist sobre el pecat i sobre la mort, demanem la misericòrdia del Pare per morir al pecat i ressuscitar a una nova vida.
O bé:
Germans: La reunió dominical ens dóna una vegada més el goig de la presència del Senyor ressuscitat entre nosaltres. Demanem-li pietat, humilment, pels nostres pecats de cada dia.
Es guarda un breu silenci. Després tots junts fan la confessió general:
Jo confesso a Déu totpoderós i a vosaltres, germans, que he pecat,
es colpegen el pit en dir:
per culpa meva, de pensament, paraula, obra i omissió.
Després continuen:
Per això, demano a la Verge Maria, Mare de Déu, als àngels i als sants, i a vosaltres, germans, que pregueu per mi a Déu, nostre Senyor.
El sacerdot dona l'absolució dient:
Que Déu omnipotent s'apiadi de nosaltres, ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna.
El poble respon:
Amén.
4. Deinde sequitur actus pænitentialis ad quem sacerdos fideles invitat, dicens:
Fratres, agnoscámus peccáta nostra, ut apti simus ad sacra mystéria celebránda.
Fit brevis pausa silentii. Postea omnes simul formulam confessionis generalis perficiunt:
Confíteor Deo omnipoténti et vobis, fratres, quia peccávi nimis cogitatióne, verbo, ópere et omissióne:
et, percutientes sibi pectus, dicunt:
mea culpa, mea culpa, mea máxima culpa.
Deinde prosequuntur:
Ideo precor beátam Maríam semper Vírginem, omnes Ángelos et Sanctos, et vos, fratres, orare pro me ad Dominum Deum nostrum.
Sequitur absolutio sacerdotis:
Misereátur nostri omnípotens Deus et, dimíssis peccátis nostris, perdúcat nos ad vitam ætérnam.
Populus respondet:
Amen.


O bé:


O bé:


O bé:


Segueixen les invocacions Senyor, tingueu pietat, si no han estat dites en alguna de les fórmules de l'acte penitencial.
Senyor, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
7. Sequuntur invocationes Kýrie, eléison, nisi iam præcesserint in aliqua formula actus pænitentialis.
Kýrie, eléison.
Kýrie, eléison.
Christe, eléison.
Christe, eléison.
Kýrie, eléison.
Kýrie, eléison.

Glòria


Oració col·lecta

Un cop acabat l'himne, el sacerdot, amb les mans juntes, diu:
Preguem
I tothom, juntament amb el sacerdot, prega durat uns moments en silenci.
Després el sacerdot, amb les mans esteses, diu l'oració col·lecta. Acabada l'oració, el poble aclama:
Amén
9. Quo hymno expleto, sacerdos, manibus iunctis, dicit:
Orémus.
Et omnes una cum sacerdote per aliquod temporis spatium in silentio orant.
Tunc sacerdos, manibus extensis, dicit orationem collectam, qua expleta, populus acclamat:
Amen.

LITÚRGIA DE LA PARAULA

El lector va a l'ambó i llegeix la primera lectura. Tothom l'escolta assegut.
10. Deinde lector ad ambonem pergit, et legit primam lectionem, quam omnes sedentes auscultant.
Al final de la lectura, el lector aclama:
Ad finem lectionis significandam, lector acclamat:
Paraula de Déu.
Verbum Dómini.
I tots responen:
Us lloem Senyor.
Omnes respondent:
Deo grátias.

El salmista o un cantor, canta o recita el salm, i el poble pot dir la resposta.
11. Psalmista, seu cantor, psalmum cantat vel dicit, populo responsum proferente.
Després, si hi ha una segona lectura, el lector la llegeix a l'ambó, com abans.
12. Postea, si habenda sit secunda lectio, lector eam ex ambone legit, ut supra.
Al final de la lectura, el lector aclama:
Ad finem lectionis significandam, lector acclamat:
Paraula de Déu.
I tots responen:
Us lloem Senyor.
Verbum Dómini.
Omnes respondent:
Deo grátias.

Segueix l'Al·leluia, o un altre cant, segons el temps litúrgic. [Quan l'Al·leluia o el vers abans de l'Evangeli no són cantats, es poden ometre.]
13. Sequitur Allelúia, vel alter cantus a rubricis statutus, prouti tempus liturgicum postulat.
Mentrestant el sacerdot posa encens, si se'n fa servir. Després el diaca, que proclamarà l'Evangeli [o bé el concelebrant que ha de proclamar l'Evangeli, en la missa que presideix el bisbe], demana, inclinat davant el sacerdot, la benedicció en veu baixa, dient:
14. Interim sacerdos incensum, si adhibetur, imponit. Postea diaconus, Evangelium prolaturus, ante sacerdotem profunde inclinatus, benedictionem petit, submissa voce dicens:
Pare, beneïu-me.
Iube, domne, benedícere.
El sacerdot diu en veu baixa:
Que el Senyor sigui en el teu cor i en els teus llavis, perquè proclamis dignament el seu Evangeli: En el nom del pare i del Fill † i de l'Esperit Sant.
Sacerdos submissa voce dicit:
Dóminus sit in corde tuo et in lábiis tuis ut digne et competénter annúnties Evangélium suum: in nómine Patris, et Fílii, † et Spíritus Sancti.
El diaca [o bé el concelebrant] respon:
Amén.
Diaconus signat se signo crucis et respondet:
Amen.

Si no hi ha diaca, el sacerdot inclinat davant l'altar, diu en secret:
Déu totpoderós, purifiqueu-me el cor i els llavis, perquè pugui proclamar dignament el vostre Evangeli.

Si vero non adest diaconus, sacerdos ante altare inclinatus secreto dicit:
Munda cor meum ac lábia mea, omnípotens Deus, ut sanctum Evangélium tuum digne váleam nuntiáre.

Després el diaca, o el sacerdot, se'n va a l'ambó, acompanyat dels ministres amb els ciris i l'encens, si s'en fan servir, i diu:
El Senyor sigui amb vosaltres.

15. Postea diaconus, vel sacerdos, ad ambonem pergit, ministris pro opportunitate cum incenso et cereis eum comitantibus, et dicit:
Dóminus vobíscum.
El poble respon:
I amb el vostre esperit.
Populus respondet:
Et cum spíritu tuo.
El diaca o el sacerdot:
Lectura de l'Evangeli segons sant N.,
Diaconus, vel sacerdos:
Léctio sancti Evangélii secúndum N.,
i entretant fa el senyal de la creu sobre el llibre i se senya ell mateix al front, a la boca i al pit.
et interim signat librum et seipsum in fronte, ore et pectore.
El poble aclama:
Glòria a vós, Senyor.
Populus acclamat:
Glória tibi, Dómine.
Després el diaca, o el sacerdot, si es fa servir l'encens, encensa el llibre i proclama l'Evangeli.
Un cop acabat l'Evangeli, el diaca, o el sacerdot, aclama:
Paraula del Senyor.
Deinde diaconus, vel sacerdos, librum, si incensum adhibetur, thurificat, et Evangelium proclamat.
16. Expleto Evangelio, diaconus, vel sacerdos acclamat:
Verbum Dómini.
I tothom respon:
Lloança a vós, oh Crist.
Omnes respondent:
Laus tibi, Christe.

Després besa el llibre dient en secret:
Que les paraules de l'evangeli esborrin els nostres pecats.

Deinde librum osculatur dicens secreto:
Per evangélica dicta deleántur nostra delícta.

Després es fa l'homilia, que ha de ser dita pel sacerdot o pel diaca els diumenges i festes de precepte; els altres dies, s'aconsella que se'n faci.

17. Deinde fit homilia, quæ a sacerdote vel diacono habenda est omnibus diebus dominicis et festis de præcepto; aliis diebus commendatur.

Credo

O bé:

Després es fa l'oració universal, o pregària dels fidels.
20. Deinde fit oratio universalis, seu oratio fidelium.

LITÚRGIA DE L'EUCARISTIA
Acabada la pregària dels fidels, comença el cant d'ofertori. Mentrestan els ministres porten i col·loquen a l'altar el corporal, el purificador, el calze, la pàl·lia i el missal.
21. His absolutis, incipit cantus ad offertorium. Interim ministri corporale, purificatorium, calicem, pallam et missale super altare collocant.
Convé que els fidels manifestin la seva participació en l'ofrena portant el pa i el vi per a la celebració de l'Eucaristia, o d'altres dons per ajudar a les necessitats de l'Església i dels pobres.
22. Expedit ut fideles participationem suam oblatione manifestent, afferendo sive panem et vinum ad Eucharistiæ celebrationem, sive alia dona, quibus necessitatibus Ecclesiæ et pauperum subveniatur.
El sacerdot, dret a l'altar, agafa amb les dues mans la patena amb el pa, i tenint-la una mica alçada sobre l'altar, diu en veu baixa:
23. Sacerdos, stans ad altare, accipit patenam cum pane, eamque ambabus manibus aliquantulum elevatam super altare tenet, submissa voce dicens:
Us beneïm, Senyor, Déu de l'univers, per aquest pa que hem rebut de la vostra bondat i que és fruit de la terra i del treball dels homes: us el presentem perquè es converteixi per a nosaltres en pa de vida.
Benedíctus es, Dómine, Deus univérsi, quia de tua largitáte accépimus panem, quem tibi offérimus, fructum terræ et óperis mánuum hóminum, ex quo nobis fiet panis vitæ.
Després deixa la patena amb el pa damunt del corporal.
Quan durant la preparació de les ofrenes no hi ha cant (ni execució musical), el sacerdot pot dir el text anterior en veu alta; i al final el poble pot aclamar:
Deinde deponit patenam cum pane super corporale. Si vero cantus ad offertorium non peragitur, sacerdoti licet hæc verba elata voce proferre; in fine populus acclamare potest:
Que Déu sigui beneït per sempre.
Benedíctus Deus in saécula.

El diaca, o el sacerdot, posa vi i una mica d'aigua al calze, dient en veu baixa:
Que aquesta aigua i aquest vi, siguin signe de la nostra participació en la naturalesa divina d'aquell que es dignà a compartir la nostra condició humana.

24. Diaconus, vel sacerdos, infundit vinum et parum aquæ in calicem, dicens secreto:
Per huius aquæ et vini mystérium eius efficiámur divinitátis consórtes, qui humanitátis nostræ fíeri dignátus est párticeps.

Tot seguit el sacerdot agafa amb les dues mans el calze i, tenint-lo una mica alçat sobre l'altar, diu en veu baixa:
Us beneïm, Senyor, Déu de l'univers, per aquest vi que hem rebut de la vostra bondat i que és fruit de la vinya i del treball dels homes: us el presentem perquè es converteixi per a nosaltres en beguda espíritual.

25. Postea sacerdos accipit calicem, eumque ambabus manibus aliquantulum elevatum super altare tenet, submissa voce dicens:
Benedíctus es, Dómine, Deus univérsi, quia de tua largitáte accépimus vinum, quod tibi offérimus, fructum vitis et óperis mánuum hóminum, ex quo nobis fiet potus spiritális.
Després deixa el calze damunt el corporal.
Quan durant la preparació de les ofrenes no hi ha cant (ni execució musical), el sacerdot pot dir el text anterior en veu alta; i al final el poble pot aclamar:
Deinde calicem super corporale deponit.
Si vero cantus ad offertorium non peragitur, sacerdoti licet hæc verba elata voce proferre; in fine populus acclamare potest:
Que Déu sigui beneït per sempre.
Benedíctus Deus in saécula.

Després el sacerdot, inclinat profundament, diu en secret:
Accepteu, Senyor, el nostre cor penedit. Que aquest sigui el nostre sacrifici, agradable a la vostra presència, Senyor, Déu nostre.

26. Postea sacerdos, profunde inclinatus, dicit secreto:
In spíritu humilitátis et in ánimo contríto suscipiámur a te, Dómine; et sic fiat sacrifícium nostrum in conspéctu tuo hódie, ut pláceat tibi, Dómine Deus.
Ara, si es fa servir encens, encesa l'ofrena, la creu i l'altar. Tot seguit el diaca o el ministre encensa el sacerdot i el poble.
El sacerdot es renta les mans, dret a un costat de l'altar, dient en secret:
Renteu-me ben bé de les culpes, Senyor, purifiqueu-me del meu pecat.
27. Et, pro opportunitate, incensat oblata, crucem et altare. Postea vero diaconus vel alius minister incensat sacerdotem et populum. 28. Deinde sacerdos, stans ad latus altaris, lavat manus, dicens secreto:
Lava me, Dómine, ab iniquitáte mea, et a peccáto meo munda me.

Després, al mig de l'altar i de cara al poble, estenent i ajuntant les mans, diu:
Pregueu, germans (i germanes), perquè aquest sacrifici, meu i vostre, sigui agradable a Déu, Pare omnipotent.

29. Stans postea in medio altaris, versus ad populum, extendens et iungens manus, dicit:
Oráte, fratres: ut meum ac vestrum sacrifícium acceptábile fiat apud Deum Patrem omnipoténtem.
O bé:
Pregueu, germans i germanes, perquè aquesta família nostra, aplegada en nom de Crist, pugui oferir dignament el sacrifici d'acció de gracies a Déu, Pare omnipotent.
O bé:
Pregueu, germans i germanes, perquè tots portant a l'altar els goig i les penes de cada dia, ens unim al sacrifici d'acció de gràcies a Déu, Pare omnipotent.
O bé:
Ara que ens disposem a oferir el sacrifici de l'Església, preguem, germans i germanes, Déu Pare omnipotent.
El poble es posa dret i respon:
Que el Senyor rebi de mans vostres aquest sacrifici, a lloança i glòria del seu nom, i també per al nostre bé i de tota la seva santa Església.
Populus surgit et respondet:
Suscípiat Dóminus sacrifícium de mánibus tuis ad laudem et glóriam nóminis sui, ad utilitátem quoque nostram totiúsque Ecclésiæ suæ sanctæ.

Després el sacerdot, amb les mans esteses, diu l'oració sobre les ofrenes. Acabada l'oració el poble aclama:
Amén.
30. Deinde sacerdos, manibus extensis, dicit orationem super oblata; qua conclusa, populus acclamat:
Amen.

PREGÀRIA EUCARÍSTICA
Prefaci
Ara el sacerdot comença la Pregària eucarística.
Estenent les mans, diu:
El Senyor sigui amb vosaltres.
31. Tunc sacerdos incipit Precem eucharisticam.
Manus extendens, dicit:
Dóminus vobíscum.
El poble respon:
I amb el vostre esperit.
Populus respondet:
Et cum spíritu tuo.
El sacerdot, alçant les mans, continua:
Amunt el cors.
Sacerdos, manus elevans, prosequitur:
Sursum corda.
El poble:
Els elevem al Senyor.
Populus:
Habémus ad Dóminum.
El sacerdot, amb les mans esteses, afegeix:
Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
Sacerdos, manibus extensis, subdit:
Grátias agámus Dómino Deo nostro.
El poble:
Cal fer-ho i és de justícia.
Populus:
Dignum et iustum est.
El sacerdot continua el prefaci amb les mans esteses.
Sacerdos prosequitur præfationem, manibus extensis.

Al final del prefaci, ajunta les mans i, acompanyat del poble, acaba el prefaci cantant o dient en veu clara:
Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers. El cel i la terra són plens de la vostra glòria. Hosanna a dalt del cel. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel.
In fine autem præfationis iungit manus et, una cum populo, ipsam præfationem concludit, clara voce dicens:
Sanctus, Sanctus, Sanctus Dóminus Deus Sábaoth. Pleni sunt cæli et terra glória tua. Hosánna in excélsis. Benedíctus qui venit in nómine Dómini. Hosánna in excélsis.

Pregària Eucarística I

Pregària Eucarística II

Pregària Eucarística III

Pregària Eucarística IV

Altres Pregàries Eucarístiques


RITU DE LA COMUNIÓ
Pare Nostre

Posats novament el calze i la patena damunt de l'altar, el sacerdot, amb les mans juntes, introdueix l'oració del Senyor amb una de les fórmules següents o amb altres paraules semblants.
Fidels a un manament del Salvador, i seguint el seu diví mestratge, gosem dir:
124. Calice et patena depositis, sacerdos, iunctis manibus, dicit:
Præcéptis salutáribus móniti, et divína institutióne formáti, audémus dícere:
O bé:
Perquè hem ressuscitat en Crist, som fills de Déu i podem dir a Déu: Pare. Així, doncs, agraïts i amb confiança, gosem dir:
O bé:
Sentint-nos pobres i confiant plenament en el Senyor que derroca els poderosos del soli i exalça els humils, gosem dir:
O bé:
Nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però moguts per l'Esperit Sant que ve a ajudar la nostra feblesa, gosem dir:
O bé:
Disposats a perdonar els qui ens han ofès per poder rebre el perdó que Déu ens ofereix, i, adreçant-nos al Pare que ens estima, gosem dir:
Estén les mans i, juntament amb el poble, continua:
Pare nostre, que esteu en el cel: Sigui santificat el vostre nom. Vingui a nosaltres el vostre Regne. Faci's la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui. I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació. Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
Extendit manus et, una cum populo, pergit:
Pater noster, qui es in cælis: sanctificétur nomen tuum; advéniat regnum tuum; fiat volúntas tua, sicut in cælo, et in terra.
Panem nostrum cotidiánum da nobis hódie; et dimítte nobis débita nostra, sicut et nos dimíttimus debitóribus nostris; et ne nos indúcas in tentatiónem; sed líbera nos a malo.
Amb les mans esteses, el sacerdot, sol, continua:
Allibereu-nos de tots els mals, Senyor; feu que hi hagi pau als nostres dies, i per la vostra misericòrdia, guardeu-nos del pecat i de qualsevol pertorbació: mentre esperem l'acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.
125. Manibus extensis, sacerdos solus prosequitur, dicens:
Líbera nos, quaésumus, Dómine, ab ómnibus malis, da propítius pacem in diébus nostris, ut, ope misericórdiæ tuæ adiúti, et a peccáto simus semper líberi et ab omni perturbatióne secúri: exspectántes beátam spem et advéntum Salvatóris nostri Iesu Christi.
Ajunta les mans.
El poble acaba l'oració, amb l'aclamació següent:
Perquè són vostres per sempre, el regne, el poder i la glòria.
Iungit manus.
Populus orationem concludit, acclamans:
Quia tuum est regnum, et potéstas, et glória in saécula.
Després el sacerdot, amb les mans esteses i en veu clara, diu:
Senyor nostre Jesucrist que diguéreu als apòstols: Us deixo la pau, us dono la meva pau, no mireu els nostres pecats, sinó la fe de la vostra Església, i doneu-li aquella pau i aquella unitat que vós mateix vau demanar.
126. Deinde sacerdos, manibus extensis, clara voce dicit:
Dómine Iesu Christe, qui dixísti Apóstolis tuis: Pacem relínquo vobis, pacem meam do vobis: ne respícias peccáta nostra, sed fidem Ecclésiæ tuæ; eámque secúndum voluntátem tuam pacificáre et coadunáre dignéris.
Ajunta les mans.
Vós que viviu i regneu pels segles dels segles.
Iungit manus.
Qui vivis et regnas in saécula sæculórum.
El poble respon:
Amén.
Populus respondet:
Amen.
El sacerdot, adreçant-se al poble, estenent i ajuntant les mans, afegeix:
La pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres.
127. Sacerdos, ad populum conversus, extendens et iungens manus, subdit:
Pax Dómini sit semper vobíscum.
El poble respon:
I amb el vostre esperit.
Populus respondet:
Et cum spíritu tuo.
Després, si sembla oportú, el diaca, o el sacerdot, afegeix:
Doneu-vos la pau.
128. Deinde, pro opportunitate, diaconus, vel sacerdos, subiungit:
Offérte vobis pacem.
O bé:
Com a fills de Déu, amb un signe de caritat fraterna, doneu-vos la pau.
O bé:
En Crist, que amb la seva creu ens agermana, en senyal de reconciliació, doneu-vos ara la pau.
O bé:
En l'esperit del Crist ressuscitat, doneu-vos ara la pau.
I tothom, seguint el costum de cada lloc, es dona el senyal de pau, de comunió i de caritat; el sacerdot dóna la pau al diaca o al ministre.

Després, agafa el pa consagrat i el parteix sobre la patena, i deixa caure una partícula al calze, dient en secret:
Que aquesta commixtió del Cos i de la Sang de nostre Senyor Jesucrist, sigui, per a qui els rebrem, penyora de vida eterna.
Et omnes, iuxta locorum consuetudines, pacem, communionem et caritatem sibi invicem significant; sacerdos pacem dat diacono vel ministro.

129. Deinde accipit hostiam eamque super patenam frangit, et particulam immittit in calicem, dicens secreto:
Hæc commíxtio Córporis et Sánguinis Dómini nostri Iesu Christi fiat accipiéntibus nobis in vitam ætérnam.

Entretant es canta o es recita.

130. Interim cantatur vel dicitur:
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres.
Agnus Dei, qui tollis peccáta mundi: miserére nobis.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres.
Agnus Dei, qui tollis peccáta mundi: miserére nobis.
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món, doneu-nos la pau.
Agnus Dei, qui tollis peccáta mundi: dona nobis pacem.
Aquestes invocacions es poden repetir diverses vegades si la fracció del pa s'allarga. La darrera vegada es diu: Doneu-nos la pau.
Quod etiam pluries repeti potest, si fractio panis protrahitur. Ultima tamen vice dicitur: dona nobis pacem.

Després el sacerdot, amb les mans juntes, diu en secret:
Senyor nostre Jesucrist, Fill del Déu viu, que per voluntat del Pare i amb la cooperació de l'Esperit Sant, heu donat la vida al món amb la vostra mort: pel vostre Cos i per la vostra Sang, allibereu-me de tot pecat i de tot mal, feu-me sempre fidel als vostres manaments i no permeteu que em separi mai de vós.

131. Sacerdos deinde, manibus iunctis, dicit secreto:
Dómine Iesu Christe, Fili Dei vivi, qui ex voluntáte Patris, cooperánte Spíritu Sancto, per mortem tuam mundum vivificásti: líbera me per hoc sacrosánctum Corpus et Sánguinem tuum ab ómnibus iniquitátibus meis et univérsis malis: et fac me tuis semper inhærére mandátis, et a te numquam separári permíttas.

O bé:
Senyor nostre Jesucrist, que la comunió del vostre Cos i de la vostra Sang no em sigui motiu de condemnació, sinó defensa i remei, per la vostra misericòrdia.

Vel:
Percéptio Córporis et Sánguinis tui, Dómine Iesu Christe, non mihi provéniat in iudícium et condemnatiónem: sed pro tua pietáte prosit mihi ad tutaméntum mentis et córporis, et ad medélam percipiéndam.

El sacerdot fa genuflexió, agafa l'hòstia i tenint-la alçada sobre la patena o sobre el calze, diu; de cara al poble i en veu alta:
Mireu l'Anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món. Feliços els convidats a la seva taula.

132. Sacerdos genuflectit, accipit hostiam, eamque aliquantulum elevatam super patenam vel super calicem tenens, versus ad populum, clara voce dicit:
Ecce Agnus Dei, ecce qui tollit peccáta mundi. Beáti qui ad cenam Agni vocáti sunt.
I juntament amb el poble afegeix:
Senyor, no soc digne que entreu a casa meva; digueu-ho només de paraula, i serà salva la meva ànima.
Et una cum populo semel subdit:
Dómine, non sum dignus ut intres sub tectum meum: sed tantum dic verbo, et sanábitur ánima mea.

El sacerdot, de cara a l'altar, diu en secret:
Que el Cos de Crist em guardi per a la vida eterna.

133. Et sacerdos, versus ad altare, secreto dicit:
Corpus Christi custodiat me in vitam aeternam.
I sumeix amb reverència el cos de Crist.
Després agafa el calze i diu en secret:
Que la Sang de Crist em guardi per a la vida eterna.
Et reverenter sumit Corpus Christi.
Deinde accipit calicem et secreto dicit:
Sanguis Christi custodiat me in vitam aeternam
I sumeix amb reverència la sang de Crist.

Després agafa la patena o el copó, i s'acosta als que volen combregar, i mostra a cadascun d'ells l'hòstia, tenint-la una mica alçada, dient:
El Cos de Crist
Et reverenter sumit Sanguinem Christi.

134. Postea accipit patenam vel pyxidem, accedit ad communicandos, et hostiam parum elevatam unicuique eorum ostendit, dicens:
Corpus Christi
El qui vol combregar diu:
Amén.
Communicandus respondet:
Amen.
I combrega.
Igualment fa el diaca o un altre ministre si reparteix la comunió
Si alguns combreguen amb les dues espècies, se segueix el ritus prescrit.
Mentre el sacerdot sumeix el cos de Crist, es comença el cant de comunió.
Acabada la distribució de la comunió, el sacerdot, el diaca o l'acòlit purifica la patena sobre el calze, i també el calze.
Et communicatur.
Eo modo agit et diaconus, si sacram Communionem distribuit.
135. Si adsint sub utraque specie communicandi, servetur ritus suo loco descriptus.
136. Dum sacerdos sumit Corpus Christi, inchoatur cantus ad Communionem.
137. Distributione Communionis expleta, sacerdos vel diaconus vel acolythus purificat patenam super calicem et ipsum calicem.

Mentre purifica el calze, el sacerdot diu en secret:
Que allò que hem rebut externament amb els llavis ho abasti interiorment el nostre esperit, Senyor; i que aquest do temporal esdevingui per a nosaltres un remei etern.

Dum purificationem peragit, sacerdos dicit secreto:
Quod ore súmpsimus, Dómine, pura mente capiámus, et de múnere temporáli fiat nobis remédium sempitérnum.

Ara el sacerdot se'n pot anar al seient. Si sembla oportú, es pot guardar una estona de silenci sagrat, o bé recitar o cantar un salm o un cant de lloança o un himne.
Després, dret, des de la seu o a l'altar, el sacerdot, de cara al poble, amb les mans juntes, diu:

138. Tunc sacerdos ad sedem redire potest. Pro opportunitate sacrum silentium, per aliquod temporis spatium, servari, vel psalmus aut aliud canticum laudis aut hymnus proferri potest.
139. Deinde, stans ad altare vel ad sedem, sacerdos, versus ad populum, iunctis manibus, dicit:
Preguem.
Oremus.
I tothom, juntament amb el sacerdot, prega uns instants en silenci, si no s'ha de guardat el silenci indicat abans.
Seguidament, el sacerdot, amb les mans esteses, diu l'oració després de la comunió amb la conclusió breu com a l'oració sobre les ofrenes. Al final el poble aclama:
Et omnes una cum sacerdote per aliquod temporis spatium in silentio orant, nisi silentium iam præcesserit.
Deinde sacerdos, manibus extensis, dicit orationem post Communionem. Populus in fine acclamat:
Amén.
Amen.

Comiat

Ara, si cal, es fan en poques paraules els avisos convenients al poble.
El sacerdot, de cara al poble, estenent les mans, acomiada l'assemblea, dient:
El Senyor sigui amb vosaltres.
140. Sequuntur, si necessariæ sint, breves annuntiationes ad populum.
141. Deinde fit dimissio. Sacerdos, versus ad populum, extendens manus, dicit:
Dóminus vobíscum.
El poble respon:
I amb el vostre esperit.
Populus respondet:
Et cum spíritu tuo.
El sacerdot beneix el poble dient:
Que us beneeixi Déu totpoderós, Pare, Fill † i Esperit Sant.
Sacerdos benedicit populum, dicens:
Benedícat vos omnípotens Deus, Pater, et Fílius, † et Spíritus Sanctus.
El poble respon:
Amén.
Populus respondet:
Amen.

Alguns dies o en determinades ocasions, abans d'aquesta fórmula de benedicció, es pot dir, segons les rúbriques, una altra fórmula de benedicció més solemne, o bé una oració sobre el poble.
En la Missa estacional del Bisbe, rep la mitra i, am les mans esteses, diu:
El Senyor sigui amb vosaltres.
142. Quibusdam diebus vel occasionibus, huic formulæ benedictionis præmittitur, iuxta rubricas, alia formula benedictionis sollemnior, vel oratio super populum (cf. pp. 532ss.).
143. In Missa pontificali celebrans accipit mitram et, extendens manus, dicit:
Dóminus vobíscum.
Tots responen:
I amb el vostre esperit.
Omnes respondent:
Et cum spíritu tuo.
El celebrant diu:
Sigui beneït el nom del Senyor.
Celebrans dicit:
Sit nomen Dómini benedíctum.
Tots responen:
Ara i per sempre.
Omnes respondent:
Ex hoc nunc et usque in saéculum.
El celebrant diu:
El nostre auxili és el nom del Senyor.
Celebrans dicit:
Adiutórium nostrum in nómine Dómini.
Tots responen:
Que ha fet el cel i la terra
Omnes respondent:
Qui fecit cælum et terram.
Ara el celebrant, agafat el bàcul si el fa servir, diu, fent tres vegades el senyal de la creu sobre el poble:
Que us beneixi Déu totpoderós
Tunc celebrans, accepto, si eo utitur, baculo, dicit:
Benedícat vos omnípotens Deus,
Pare, † Fill † i Esperit Sant.
ter signum crucis super populum faciens, addit:
Pater, † et Fílius, † et Spíritus † Sanctus.
Tots:
Amén.
Omnes:
Amen.
Després el diaca o el mateix sacerdot, de cara al poble i amb les mans juntes diu:
Germans, aneu-vos-en en pau
144. Deinde diaconus, vel ipse sacerdos, manibus iunctis, versus ad populum dicit:
Ite, missa est.
El poble respon:
Donem gràcies a Déu.
Populus respondet:
Deo grátias.
Després el sacerdot besa l'altar, com al començament. I, havent fet inclinació profunda junt amb els ministres, se'n va.
145. Deinde sacerdos altare osculo de more veneratur, ut initio. Facta denique profunda inclinatione cum ministris, recedit.
Si segueix immediatament alguna acció litúrgica, s'omet el ritu del comiat.
146. Si qua actio liturgica immediate sequatur, ritus dimissionis omittuntur.