1. Segons una tradició antiquissima, cal celebrar aquesta nit dedicada al Senyor (Ex 12 42), de manera que, pel que l'Evangeli recomana (Lc 12, 35 ss). els fidels tinguin els llums encesos a les mans i s'assemblin, així als homes que esperen el retorn del Senyor, perquè quan arribi els trobi vetllant i els faci seure a la seva taula.
2. La Vetlla d'aquesta nit, que és la més gran i la més noble de les solemnitats, ha de ser única en cada església. S'ordena així després del lucernari i del pregó pasqual primera part d'aquesta Vetlla), la santa Església medità les gestes meravelloses que Senyor Déu, des d'un començament, va fer a favor del seu poble, confiant en la seva paraula i en la seva promesa (segona part o litúrgia de la paraula), fins que, arribat el dia, amb els membres nous que han renascut en el baptisme (tercera part). es convidada a la taula que el Senyor mateix ens ha preparat amb la seva mort i la seva resurrecció, fins que vingui (quarta part).
3. Tota la Vetlla pasqual se celebra a la nit, de tal manera que no s'ha de començar abans del vespre i cal que s'acabi abans de trenc d'alba del diumenge
4. La Missa de la Vigília, encara que se celebri abans de la mitjanit, és la Missa pasqual del diumenge de la Resurrecció.
5. El qui participa a la Missa de la nit, pot tornar a compregar en la Missa del dia Pasqua. El qui celebra o concelebra a la Missa de la nit, pot tornar a celebrar a celebrar en la Missa del dia.
La Vetlla pasqual supleix l'Ofici de lectura
6 El sacerdot és assistit habitualment pel diaca. Però si no hi ha diaca, els ministeris que le son propis són assumits pel celebrant o per un concelebrant, llevat dels que s'indiquen més avall.
El sacerdot i el diaca aniran revestits amb les vestidures blanques, com per a la missa
7. Cal hi hagi candeles per a tots els qui participen en la Vetlla. Però els llums de l'església estaran apagades.
Primera part
SOLEMNE INICI DE LA VETLLA O LUCERNARI
Benedicció del foc i preparació del ciri
8. S'encen el foc en un lloc escaient fora de l'església. El poble es reuneix, i després hi va el sacerdot amb els ministres, portant un d'ells el ciri pasqual. No es porten la creu processionalni els cirials.
Quan no es pot encendre el foc fora de l'església el ritu es celebra com és indicat més endavant. n. 13
9. El sacerdot i els fidels se senyen, mentre ell diu: En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i després saluda el poble de la forma acostumada i explica breument el sentit de la Vetlla nocturna, amb les paraules següents o unes de semblants:
Germans estimats: Aquesta nit santa, en la qual nostre Senyor Jesucrist ha passat de la mort a la vida, l'Església invita els seus fills, escampats per tot el món, a reunir-se per vetllar i pregar. Si commemorem així la Pasqua del Senyor, escoltant la paraula de Déu i celebrant els seus misteris, tindrem l'esperança de participar de la seva victòria sobre la mort i de viure amb ell en Déu.
10. A continuació el sacerdot beneeix el foc, dient, amb les mans esteses:
Preguem.
Oh Déu,
vós, pel vostre Fill, heu donat als fidels el foc de la vostra llum: santifiqueu † aquest foc nou; í feu que aquestes festes pasquals abrandin en nosaltres el desig de les coses del cel, per tal que puguem arribar amb el cor pur a la festa de la llum eterna. Per Crist Senyor nostre.
Amén.
11. Beneït el foc nou, un dels ministres porta el ciri pasqual al sacerdot, que amb un estilet li marca una creu. A la part superior hi marea la lletra grega Alfa i a la part inferior la lletra grega Omega; entre els braços de la creu grava la xifra de l'any, tot dient
Crist ahir i avui
(fa una incisió vertical).
Principi i Fi
(fa una incisió transversal).
Alfa
(fa la lletra Alfa a dalt de la incisió vertical).
Omega
(fa la lletra Omega a baix de la incisió vertical).
D'ell son els temps
(marca la primera xifra de l'any a l'angle esquerra de la part superior de la creu).
i els segles
(marca la segona xifra de l'any a l'angle dret de la part superior de la creu).
A Ell la glòria i el poder
(marca la tercera xifra de l'any a l'angle esquerra de la part inferior de la creu).
Per tota l'eternitat. Amén.
(marca la quarta xifra de l'any a l'angle dret de la part inferior de la creu).
12. Un cop el sacerdot ha marcat la creu i els altres signes, pot fixar cinc grans d'encens al ciri. Tot fent això, diu:
1. Per les seves llagues
2. glorioses
3. ens guardi
4. i ens conservi
5. Crist, el Senyor. Amén.
13. On hi hagi dificultat per encendre un foc, la benedicció haurà d'adaptar-se a les circumstàncies. Congregat el poble en l'església, com de costum, el sacerdot amb els ministres que porten el ciri pasqual van a la porta de l'església. El poble si és possible es gira de cara al sacerdot.
Es fa la salutació i la monició com el n. 9 després es beneeix el foc i es prepara el ciri com als nn. 10 - 12
14. Amb el foc nou el celebrant encén el ciri pasqual, dient:
Que la llum de Crist ressuscitat gloriosament dissipi les tenebres del cor i de l'esperit.
Pel que fa als elements precedents, les Conferences dels Bisbes poden establir altres formes més adaptades a la mentalitat dels fidels
Processó
15. Un cop encès el ciri, un dels ministres pren brases enceses del foc i les posa a l'encenseri el sacerdot, com de costum, posa encens. El diaca o, si no n'hi ha, in altre ministre idoni, rep el ciri de part del ministre i s'ordena la processó. El turiferari amb l'encenser fuimejant va al davant del diaca o de l'altre ministre que porta el ciri pasqual Segueix el sacerdot amb els ministres i el poble, tots amb les candeles apagades a les mans.
A la porta de l'església, el diaca, dreti elevant el ciri canta:
La llum de Crist.
Lumen Christi.
Tothom respon:
Donem gràcies a Déu.
Deo grátias.
El sacerdot encén la seva candela en el foc del ciri pasqual.
16.Després el diaca continua fins al mig de l'església i, dret i elevant el ciri, torna a cantar.
La llum de Crist.
Lumen Christi.
I tots responen:
Donem gràcies a Déu.
Deo grátias.
Tothom encen la candela en el foc del ciri pasqual i continua la processó.
17. El diaca, en arribar a l'altar, dret de cara al poble, elevant el ciri, canta per tercera vegada:
La llum de Crist.
Lumen Christi.
I tots responen:
Donem gràcies a Déu.
Deo grátias.
Tot seguit el diaca deixa el ciri pasqual al canelobre preparat vora l'ambó o al mig del presbiteri.
S'encenen els llums de l'església, llevat dels ciris de l'altar.
PREGÓ PASQUAL
18.
Arribat a l'altar, el sacerdot se'n va a la seu i dona la candela al ministre, posa encens i el beneeix com per a l'Evangeli de la Missa. El diaca va davant el sacerdoti dient: Pare, beneïu-me, demana i rep la benedicció del sacerdot que diu en veu baixa:
Que el Senyor sigui en el teu cor i en els teus llavis, perquè proclamis dignament l'anunci de la Pasqua: En el nom del Pare i del Fill
† i de l'Esperit Sant.
El diaca respon:
Amén.
Si el que proclama l'anunci de la Pasqua no ñés diaca, aquesta benedicció no es fa.
19.
19. El diaca, després d'encensar el llibre i el ciri, proclama el pregó pasqual des de l'ambó o un faristol. Tothom està dret i amb la candela encesa a la mà.
Si no hi ha diaca, el pregó pasqual pot ser proclamat pel mateix sacerdot o per un altre prevere concelebrant. Però si fos convenient, també pot proclamar-lo un cantor
laic. En aquest cas omet el fragment I a vosaltres germans... la seva llum , i la salutació:
El Senyor sigui amb vosaltres.
El pregó també pot ser cantat en la seva forma abreujada.
Forma llarga de l'anunci de la Pasqua
Exultin de joia tots els àngels del cel,
exultin els ministres de Déu.
I que soni la trompeta victoriosa
per celebrar el triomf d'un Rei tan gran.
Que la terra també s'ompli d'alegria,
il·luminada i radiant de la claror
que ve de la llum del regne etern;
perquè avui la foscor ja s'ha esvaït.
També s'ha d'alegrar la mare Església,
ornada amb l'esclat d'aquesta llum.
Que el cant joiós de tot el poble
ressoni en aquesta sagrada nau.
[I a vosaltres, germans, caríssims,
que presencieu l'admirable claror d'aquesta flama,
jo us invito a invocar, amb mi,
la bondat de Déu omnipotent
Ell, malgrat que no ho mereixo,
ha volgut comptar-me entre els diaques.
Per cantar, doncs, la glòria d'aquest ciri
li demano el do de la seva llum.]
[V.El Senyor sigui amb vosaltres.
R.I amb el vostre esperit.]
V.Amunt els cors.
R.Els elevem al Senyor.
V.Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
R.Cal fer-ho i és de justícia.
És realment just i necessari
que amb tot el cor i amb tota l'ànima
fem servir la nostra veu
per lloar el Pare omnipotent, Déu invisible,
i el seu Fill unigènit, Jesucrist, nostre Senyor.
Ell ha pagat per nosaltres al Pare
aquell deute que Adam va contreure;
i ha esborrat amorosament, amb la seva sang,
l'antiga condemna que havíem merescut.
Perquè aquesta és la festa de Pasqua,
en la qual l'Anyell veritable és immolat;
i es marquen les portes amb la seva sang.
Aquesta és la nit
en que el Senyor, en altre temps, va treure d'Egipte
els nostres pares, els fills d'Israel,
i els va fer passar a peu eixut el Mar Roig.
Aquesta és la nit
que, amb el foc d'una columna lluminosa,
esvaí la tenebra del pecat.
Aquesta és la nit
que torna a la gràcia
i associa amb els sants els qui avui,
a tot arreu,
separats dels vicis i de la foscor del pecat,
creuen en Crist.
Aquesta és la nit
en què Crist, trencant els lligams de la mort,
ha pujat victoriós dels inferns.
¿Què n'hauríem tret d'haver nascut,
si no hi hagués redempció?
¡Oh admirable condescendència de la vostra bondat!
Oh incalculable predilecció amb què ens heu estimat!
Per redimir l'esclau, heu sacrificat el Fill.
Calia el pecat d'Adam,
que la mort del Crist ha esborrat.
¡Oh culpa sortosa,
que ens ha merescut un Redemptor tan gran!
Oh nit benaurada!
Només tu vas saber l'hora
en què Crist ressuscità d'entre els morts.
Aquesta és la nit
de la qual diu l'Escriptura:
«La nit us és clara com el dia,
llum o fosca us son igual.»
Aquesta nit santa i poderosa
allunya el pecat,
renta les culpes,
fa innocents els caiguts,
torna l'alegria als entristits,
dissipa els odis,
restableix la concòrdia,
converteix les nacions.
En la gràcia d'aquesta nit
accepteu, oh Pare sant, el sacrifici vespertí d'aquesta lloança
i la flama d'aquesta columna de cera,
elaborada per les abelles,
que l'Església us ofereix per mans dels seus ministres.
Hem fet ja l'elogi d'aquest ciri
que hem encès amb el foc nou
i que crema en honor de Déu.
Foc que, un cop repartit,
no minva per la flama manllevada,
ja que s'alimenta de la cera que es fon,
i que l'abella mare ha produït
per mantenir aquesta flama preciosa.
Oh nit, realment benaurada,
que uneix el cel i la terra,
nit en què l'home retroba Déu.
Us demanem, doncs, Senyor,
que aquest ciri consagrat al vostre nom,
cremi sense parar, per desfer la foscor d'aquesta nit;
i, acceptat per vós com un perfum agradable,
ajunti la seva claror amb la de les estrelles del cel.
Que l'estel del matí en trobi encesa encara la flama;
aquell estel, vull dir, que mai no es pon:
Crist, que, tornant d'entre els morts,
s'aparegué gloriós als homes
com el sol en dia seré.
Ell, que viu i regna pels segles dels segles.
R. Amén.
Forma abreujada de l'anunci de Pasqua
Exultin de joia tots els àngels del cel,
exultin els ministres de Déu.
I que soni la trompeta victoriosa
per celebrar el triomf d'un Rei tan gran.
Que la terra també s'ompli d'alegria,
il·luminada i radiant de la claror
que ve de la llum del regne etern;
perquè avui la foscor ja s'ha esvaït.
També s'ha d'alegrar la mare Església,
ornada amb l'esclat d'aquesta llum.
Que el cant joiós de tot el poble
ressoni en aquesta sagrada nau.
[V. El Senyor sigui amb vosaltres.
R. I amb el vostre esperit.]
V. Amunt els cors.
R. Els elevem al Senyor.
V. Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
R. Cal fer-ho i és de justícia.
És realment just i necessari
que amb tot el cor i amb tota l'ànima
fem servir la nostra veu
per lloar el Pare omnipotent, Déu invisible,
i el seu Fill unigènit, Jesucrist, nostre Senyor.
Ell ha pagat per nosaltres al Pare
aquell deute que Adam va contreure;
i ha esborrat amorosament, amb la seva sang,
l'antiga condemna que havíem merescut.
Perquè aquesta és la festa de Pasqua,
en la qual l'Anyell veritable és immolat;
i es marquen les portes amb la seva sang.
Aquesta és la nit
en què el Senyor, en altre temps, va treure d'Egipte
els nostres pares, els fills d'Israel,
i els va fer passar a peu eixut el Mar Roig.
Aquesta és la nit
que, amb el foc d'una columna lluminosa,
esvaí la tenebra del pecat.
Aquesta és la nit
que torna a la gràcia
i associa amb els sants els qui avui,
a tot arreu,
separats dels vicis i de la foscor del pecat,
creuen en Crist.
Aquesta és la nit
en què Crist, trencant els lligams de la mort,
ha pujat victoriós dels inferns.
Oh admirable condescendència de la vostra bondat!
¡Oh incalculable predilecció amb què ens heu estimat!
Per redimir l'esclau, heu sacrificat el Fill.
Calia el pecat d'Adam,
que la mort del Crist ha esborrat.
Oh culpa sortosa,
que ens ha merescut un Redemptor tan gran!
Aquesta nit santa
i poderosa allunya el pecat,
renta les culpes,
fa innocents els caiguts,
torna l'alegria als entristits.
Oh nit, realment benaurada,
que uneix el cel i la terra,
nit en què l'home retroba Déu.
En la gràcia d'aquesta nit
accepteu, oh Pare sant, el sacrifici vespertí d'aquesta lloança
i la flama d'aquesta columna de cera,
elaborada per les abelles,
i que l'Església us ofereix per mans dels seus ministres.
Us demanem, doncs, Senyor,
que aquest ciri consagrat al vostre nom,
cremi sense parar per desfer la foscor d'aquesta nit;
i, acceptat per vós com un perfum agradable,
ajunti la seva claror amb la de les estrelles del cel.
Que l'estel del matí en trobi encesa encara la flama;
aquell estel, vull dir, que mai no es pon:
Crist, que, tornant d'entre els morts,
s'aparegué gloriós als homes
com el sol en dia serè.
Ell, que viu i regna pels segles dels segles.
R. Amén.
SEGONA PART
LITÚRGIA DE LA PARAULA
20. En aquesta Vetlla, mare de totes les vetlles, es proposen nou lectures; set de l'Antic Testamenti dues del Nou (Epístola i Evangeli). Caldrà llegir totes aquestes lectures arreu on sigui possible, per tal de conservar el caràcter genuí de la Vetlla, que demana una duració considerable
21. Però allà on circumstàncies pastorals greus ho demanin es potreduir el nombre de les lectures de l'Antic Testament; cal, però, que quedi clar que la lectura de la paraula de Déu és una part fonamental d'aquesta Vetlla pasqual. Se n'han de llegir almenys tres de l'Antic Testament, de la Llei i dels Profetes, i cal cantar els respectius salms responsorials. Mai no s'ometrà el capítol 14 de l'Èxode amb el seu càntic.
22. Es deixen les candeles i tothom s'asseu. Abans de començar les lectures, el sacerdot parla al poble amb les paraules següents o unes semblants
Germans estimats: Havent ja començat la celebració de la Vetlla, ara escoltem reposadament la Paraula de Déu. Meditem de quina manera en altre temps Déu va salvar el seu poble i com darrerament ens ha enviat el seu Fill per redimir-nos. Preguem que Déu nostre Senyor porti plenament a terme aquesta obra parqual de salvació, que és la nostra redempció.
23. A continuació es fan les lectures, El lector va a l'ambó i llegeix la lectura. Després salmista o el cantor canta el salm i el poble respon amb l'antilona proposada. Acabat el salm, tothom es posa dret i el sacerdot diu: Preguem Després de pregar tothom
durant uns moments en silenci, diu l'oració corresponent a la lectura. En lloc de salm
responsorial es pot guardar un temps de silenci sagrat. En aquest cas no es fa la pausa després de dir Preguem
ORACIONS DESPRÉS DE LES LECTURES
24. Oració
Preguem.
Déu omnipotent i etern,
vos sou admirable en totes les vostres obres;
feu que els vostres redimits comprenguin
que la creació del món al començament del temps
no fou pas més excel·lent
que la immolació de Crist, la nostra Pasqua,
a la plenitud del temps,
Ell, que viu i regna pels segles dels segles.
R. Amén
O bé, sobre la creació de l'home.
Oh Déu,
vós d'una manera admirable creàreu l'home,
i d'una manera encara més admirable l'heu redimit;
feu que, guiats per la llum de la raó,
ens mantinguem ferms
contra els falsos atractius del pecat
i mereixem d'assolir els gaudis eterns.
Per Crist Senyor nostre.
Amén.
25. Oració
Preguem.
Oh Déu, Pare suprem de tots els creients,
vós multipliqueu per tota la terra
els fills que vau prometre a Abraham,
oferint a tothom la gràcia de l'adopció,
i, pel misteri pasqual,
compliu el que juràreu al vostre servent Abraham,
que seria pare de totes les nacions:
feu que tots els pobles
responguin dignament a la vostra crida.
Per Crist Senyor nostre.
Amén.
26. Oració
Preguem.
Oh Déu,
en els nostres dies encara veiem resplendir
els prodigis que féreu en altre temps:
aleshores, amb el vostre poder,
alliberàreu un sol poble de la persecució del Faraó;
avui salveu per l'aigua del baptisme totes les nacions;
feu que tots els pobles de la terra
arribin a serfills d'Abraham
i a formar el veritable poble d'Israel.
Per Crist Senyor nostre.
Amén.
O bé
Oh Déu,
vós, amb la llum del nou Testament,
heu fet entenedors els miracles dels temps antics:
el Mar Roig fou imatge de la font baptismal,
i el poble alliberat de l'esclavitud,
imatge del poble cristià;
feu que totes les nacions de la terra,
havent aconseguit, per la fe,
la dignitat de ser el nou Israel,
reneixin per la participació del vostre Esperit.
Per Crist Senyor nostre.
Amén.
27. Oració
Preguem.
Déu omnipotent i etern,
multipliqueu a honor del vostre nom,
la descendència que vau prometre a la fe dels nostres pares;
i augmenteu perla gràcia de l'adopció
el nombre dels vostres fills,
perquè l'Església vegi que ja en gran part
s'ha acomplert el que els patriarques cregueren i esperaren
Per Crist Senyor nostre.
Amén.
O bé una altra de les oracions que segueixen les lectures que potser seran omeses.
28. Oració
Preguem.
Déu omnipotent i etern,
esperança única del món,
que per la veu dels profetes anunciàreu
el misteri de la salvació dels temps presents;
concediu al vostre poble el que us demana,
ja que ningú no pot progressar en la virtut
sense l'impuls de la vostra gràcia.
Per Crist Senyor nostre.
Amén.
29. Oració
Preguem.
Oh Déu,
vós feu créixer constantment l'Església
per la crida de nous fills;
guardeu sempre sota la vostra protecció
els qui renteu amb l'aigua del baptisme.
Per Crist Senyor nostre.
Amén.
30. Oració
Preguem.
Oh Déu,
poder immutable i llum sense posta,
mireu l'admirable sagrament de l'Església
i porteu a terme, bondadosament,
segons el vostre designi etern,
l'obra de la salvació humana;
que tot el món vegi i experimenti
que el que és abatut, s'aixeca,
el que és vell, es renova
i tot torna a la integritat primera
per nostre Senyor Jesucrist, del qual té l'origen.
Ell, que viu i regna pels segles dels segles.
Amén.
O bé
Preguem.
Oh Déu,
vós amb les escriptures de l'antic i del nou Testament,
ens instruïu, per celebrar el misteri pasqual;
feu-nos comprendre el vostre amor,
se'ns afermi l'esperança dels béns futurs.
Per Crist Senyor nostre.
Amén.
31. Després de l'última lectura de l'Antic Testament amb el seu salm responsorial
i de la seva oració corresponent, s'encenen els ciris de l'altar i el sacerdot entona l'himne Glòria a Déu a dalt del cel, que tots els presents continuen. Durant l'himne es toquen les campanes, tenint en compte els costums de cada lloc.
32. Acabat l'himne, el sacerdot diu la col·lecta com de costum.
Col·lecta
Preguem.
Oh Déu,
que feu resplendir aquesta nit santíssima
amb la glòria de la resurrecció del Senyor;
desvetlleu en la vostra Església
l'esperit de fills d'adopció
per tal que, renovats en el cos i en l'esperit,
us servim amb fidelitat.
Per nostre Senyor Jesucrist.
33. Ara el lector proclama la lectura de l'Apòstol.
34. Un cop llegida la lectura, tothom es posa dret i el sacerdot entona solemnement tres vegades, elevant gradualment la veu, l'Al·leluia, que tothom repeteix. Si cal, és el
mateix salmista el qui entona l'Al·leluia
Després el salmista o el cantor canta el salm 117 i el poble respon Al·leluia
35. El sacerdot, com de costum, posa encens i beneeix al diaca. Per a la lectura de l'Evangeli no es porten els ciris; només l'encens.
36.
36. Després de l'Evangeli, cal no ometre l'homilia encara que pugui ser breu.
TERCERA PART
LITÚRGIA DEL BAPTISME
37. Després de l'homilia comença la litúrgia baptismal. El sacerdot amb els ministres se'n van a la pila baptismal, si aquesta és emplaçada a la vista dels fidels reunits. Si no és així, es posa un recipient amb aigua al presbiteri.
38. Es criden els catecumens, si n'hi ha, els quals són presentats pels seus padrins o, si són infants, els porten els pares i els padrins davant de tota l'assemblea.
39. Tot seguit s'ordena, si s'ha de fer, la processó al baptisteri o a la font baptismal. Va al davant el ministre amb el ciri pasqual, el segueixen els qui han de ser batejats junt amb els padrins, els ministres, el diaca i el sacerdot. Durantla processó es canten les lletanies (n. 43). Acabades les lletanies, el sacerdot fa una monició (n. 40).
40. Si la litúrgia baptismal té lloc al presbiteri, el sacerdot fa immediatament la monició introductòria, amb aquestes paraules o unes de semblants:
Si hi ha algú per ser batejat:
Estimats: Amb la nostra oració unànime fomentem l'esperança dels nostres germans, perquè Déu Pare totpoderós guiï i acompanyi els passos dels qui aniran a la font de la regeneració.
Si es beneeixen les fonts, però no hi ha ningú per ser batejar, diu:
Invoquem, germans, la gràcia de Déu Pare omnipotent sobre aquesta pila baptismal, per tal que els qui d'ella han de renéixer siguin agregats als fills d'adopció en Crist.
41. 41. Dos cantors canten les lletanies. Tothom està dret (per raó del temps pasqual) i
respon.
Si la processó fins al baptisteri és llarga, les lletanies es canten durant la processó; en aquest cas, abans de la processó, es criden els qui han de ser batejats i la processó es fa en aquest ordre: va al davant el ciri pasqual, seguit pels catecumens amb els padrins.després vénen els ministres, el diaca i el sacerdot. Abans de la benedicció de l'aigua convé fer la monició.
42. Si no hi ha ningú per ser batejat, ni es beneeixen les fonts, omeses les lletanies, es fa immediatament la benedicció de l'aigua (n. 54)
43. 43. A les lletaníes es poden afegir alguns noms de Sants, però principalment del Titular de l'església o del Patró del lloc i dels qui seran batejats.
Senyor, tingueu pietat
Senyor tingueu pietat
Crist, tingueu pietat
Crist, tingueu pietat
Senyor, tingueu pietat
Senyor, tingueu pietat
Santa Maria, Mare de Déu
Pregueu per nosaltres
Sant Miquel
Pregueu per nosaltres
Àngels sants de Déu
Pregueu per nosaltres
Sant Joan Baptista
Pregueu per nosaltres
Sant Josep
Pregueu per nosaltres
Sant Pere i sant Pau
Pregueu per nosaltres
Sant Andreu
Pregueu per nosaltres
Sant Joan
Pregueu per nosaltres
Santa Maria Magdalena
Pregueu per nosaltres
Sant Esteve
Pregueu per nosaltres
Sant Ignasi d'Antioquia
Pregueu per nosaltres
Sant Fructuós, sant Auguri, i sant Eulogi
Pregueu per nosaltres
Sant Llorenç
Pregueu per nosaltres
Santa Perpètua i santa Felicitat
Pregueu per nosaltres
Santa Agnès
Pregueu per nosaltres
Sant Gregori
Pregueu per nosaltres
Sant Agustí
Pregueu per nosaltres
Sant Atanasi
Pregueu per nosaltres
Sant Basili
Pregueu per nosaltres
Sant Martí
Pregueu per nosaltres
Sant Ciril i sant Metodi
Pregueu per nosaltres
Sant Benet
Pregueu per nosaltres
Sant Francesc i sant Domènec
Pregueu per nosaltres
Sant Francesc Xavier
Pregueu per nosaltres
Sant Joan Maria Vianney
Pregueu per nosaltres
Santa Caterina de Sena
Pregueu per nosaltres
Santa Teresa de Jesús
Pregueu per nosaltres
Tots els sants i santes de Déu
Pregueu per nosaltres
Sigueu-nos propici
Allibereu-nos, Senyor
De tot mal
Allibereu-nos, Senyor
De tot pecat
Allibereu-nos, Senyor
De la mort eterna
Allibereu-nos, Senyor
Per la vostra Encarnació
us preguem que ens escolteu
Per la vostra mort i la vostra resurrecció
us preguem que ens escolteu
Per la donació de l'Esperit Sant
us preguem que ens escolteu
Nosaltres, pecadors
Us preguem que ens escolteu
Si hi ha algú par batejar
Regenereu aquests escollits amb la gràcia del baptisme.
Si no hi ha ningú per batejar-hi
Santifiqueu amb la vostra gràcia aquestes fonts per la regeneració dels vostres fills.
Jesús, Fill de Déu viu.
Crist oïu-nos
Crist oïu-nos
Crist escolteu-nos
Crist escolteu-nos
Si hi ha algú per batejar, el sacerdot diu aquesta oració:
Déu totpoderós i etern,
actueu vós mateix en aquests Sagraments,
que són obra del vostre amor,
i doneu eficàcia a la meva acció ministerial,
perquè els nous fills que avui naixeran
en les fonts baptismals,
rebin l'esperit d'adopció.
Per Crist Senyor nostre.
R/. Amén.
BENEDICCIÓ DE L'AIGUA BAPTISMAL
44. A continuació el sacerdot beneeix l'aigua baptismal dient l'oració següent amb les mans esteses:
Oh Déu,
amb el vostre poder invisible
doneu eficàcia admirable als signes dels sagraments,
i de moltes maneres us heu valgut de l'aigua,
que creàreu,
per prefigurar la gràcia del baptisme.
Oh Déu,
al començament del món
el vostre Esperit planava sobre les aigües,
i feia que ja aleshores
l'aigua concebés el poder de santificar
Oh Déu,
vós ens donàreu en les aigües del diluvi
una imatge de la regeneració
perquè sempre l'aigua
tingués el poder sacramental
de fer morir els vicis i fer néixer les virtuts.
Oh Déu,
vós féreu passar pel Mar Roig
els fills d'Abraham a peu eixut,
perquè aquell poble,
alliberat de l'esclavitud del Faraó,
fos una imatge profètica de la família dels batejats.
Oh Déu,
el vostre Fill, batejat per Joan en l'aigua del Jordà,
fou ungit per l'Esperit Sant;
clavat a la creu,
féu brollar del seu costat sang i aigua;
i després de la resurrecció manà als seus deixebles:
"Aneu, convertiu tots els pobles,
i bategeu-los
en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant."
Mireu, ara, la vostra Església,
i obriu-li la font del baptisme.
Que aquesta aigua rebi de l'Esperit Sant
la gràcia del vostre Unigènit,
perquè l'home, creat a imatge vostra,
i rentat de l'antic pecat
en el sagrament del baptisme,
reneixi a la nova vida
que ve de l'aigua i de l'Esperit Sant.
I tot introduint, si sembla oportú, el ciri pasqual a l'aigua, una o tres vegades, continua:
Que davalli, Senyor, pel vostre Fill,
fins al fons d'aquesta aigua
la força de l'Esperit Sant,
i mantenint encara el ciri dins l'aigua, continua:
perquè,
tots els qui hauran estat morts i sepultats
amb Crist, pel baptisme,
ressuscitin a la vida amb ell.
Que amb vós viu i regna en la unitat de l'Esperit Sant,
Déu, pels segles dels segles.
R. Amén.
45. Seguidament treu el ciri de l'aigua, mentre el poble aclama:
Beneïu, fonts, el Senyor; canteu-li lloances per sempre.
Benedícite, fontes, Dómino, laudáte et superexaltáte eum in saécula.
46.
46. Acabada la benedicció de l'aigua baptismal i dita l'aclamació del poble, el sacerdot, dret, interroga, per a la renúncia, els adults i els pares i padrins dels infants, taltal com s'indica en els respectius Ordenaments del Ritual Romà.
Si la unció amb l'oli als catecumens adults no s'ha fet abans, entre els ritus de la preparació immediata, es fa ara.
47.
A continuació el sacerdot interroga cada catecumen adult sobre la fe i, si es tracta d'infants, demana la triple professió de fe a tots els pares i padrins conjuntament, tal com s'indica en els respectius Ordenaments.
Als indrets on aquesta nit són molts els qui han de ser batejats, el ritu es pot ordenar de manera que, immediatament després de la resposta dels qui han de ser batejats, dels padrins i dels pares, el celebrant demani i rebi la renovació de les promeses baptismals a tots els presents.
48. Acabats els interrogatoris, el sacerdot bateja els adults i els infants.
49. Després del baptisme, el sacerdot ungeix els infants amb el crisma. A tots, però, adults i infants, se'ls imposa el vestit blanc. Tot seguit el sacerdot o el diaca pren el ciri pasqual de mans del ministre i s'encenen els ciris dels neòfits. Per als infants, s'omet el ritu de l'Efatà.
50. A continuació, llevat que el baptisme i els altres ritus explicatius hagin tingut
lloc al presbiteri, s'hi retorna en processó seguint el mateix ordre d'abans, però ara els
neofits o els pares o els padrins porten el ciri encès. Durant la processó es canta el cant baptismal Vaig veure que naixia (Vidi aquam), o un altre cant apropiat(n. 54
51. Si hi ha hagut baptismes d'adults, el Bisbe o, si no hi és, el prevere que ha conferit el baptisme els administra el sagrament de la Confirmació al presbiteri, tal com s'indica en el Pontifical o en el Ritual Romà.
BENEDICCIÓ DE L'AIGUA
52. Si no hi ha ningú per batejar, ni es fa la benedicció de la font baptismal, el sacerdot invita els fidels a la benedicció de l'aigua amb aquestes paraules:
Germans estimats: Preguem humilment Déu nostre Senyor que beneeixi aquesta aigua que serà aspergida damunt nostre en memòria del nostre baptisme. Que ell mateix vulgui renovar-nos, perquè siguem fidels a l'Esperit que hem rebut.
I després d'uns moments de silenci, diu aquesta oració amb les mans esteses:
Senyor, Déu nostre,
assistiu bondadós el vostre poble
que vetlla en aquesta nit santa,
celebrantl'obra meravellosa de la creació
i la meravella encara més gran de la redempció.
Digneu-vos a beneir aquesta aigua:
vós la vau crear perferfecunda la terra
i per confortar el nostre cos amb la frescori la netedat.
També la féreu instrument de misericòrdia
quan alliberàreu de l'esclavitud el poble escollit,
i amb ella li calmàreu la set en el desert.
Pels profetes
ens l'heu revelada com a signe de la nova aliança
que heu volgut establir amb els homes.
I quan Crist la santificà en el Jordà,
vau renovar la nostra naturalesa pecadora
en el bany del nou naixement.
Que aquesta aigua ens recordi el nostre baptisme
i ens faci participar en el goig dels nostres germans
batejats en aquesta Pasqua.
Per Crist Senyor nostre.
R. Amén.
RENOVACIÓ DE LES PROMESES BAPTISMALS
53.Acabat el ritu del baptisme (i de la confirmació), si n'hi ha hagut, o després de la
benedicció de l'aigua, es fa la renovació de la fe baptismal, drets tots, i amb les candeles enceses a la mà, si no es que ja s'ha fet abans juntament amb els batejats (cf. n. 49.).
El sacerdot parla a l'assemblea amb aquestes paraules o unes de semblants:
Germans estimats: Pel misteri pasqual nosaltres també en el baptisme hem estat sepultats amb Crist, perquè emprenguem el camí d'una vida nova. Pertant, acabada l'exercitació quaresmal, renovem les promeses del baptisme, pel qual en altre temps renunciàrem a Satanàs i a les seves obres, i vam prometre de servirDéu fidelment en la santa Església catòlica.
Així, doncs:
Sacerdot:
¿Renuncieu a Satanàs?
Tothom:
Sí, hi renuncio.
Sacerdot:
¿I a totes les seves obres?
Tothom:
Sí, hi renuncio.
Sacerdot:
¿I a totes les seves seduccions?
Tothom:
Sí, hi renuncio.
O bé
Sacerdot
¿Renuncieu al pecat, per viure en la llibertat dels fills de Déu?
Tothom:
Sí, hi renuncio.
¿Renuncieu a totes les seduccions del mal, perquè el pecat no domini en vosaltres?
Tothom:
Sí, hi renuncio.
¿Renuncien a Satanàs, que és l'origen i l'instigador del pecat?
Tothom:
Sí, hi renuncio.
Si sembla oportà, aquesta segona fórmula pot ser adaptada per les Conferències dels Bisbes, segons les necessitats dels llocs.
Després el sacerdot continua:
Sacerdot:
¿Creieu en Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra?
Tothom:
Sí, hi crec.
Sacerdot:
¿Creieu en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre, que nasqué de Maria Verge, patí i fou sepultat, ressuscità d'entre els morts i seu a la dreta del Pare?
Tothom:
Sí, hi crec.
Sacerdot:
¿Creieu en l'Esperit Sant, la santa Església catòlica, la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn i la vida perdurable?
Tothom:
Sí, hi crec.
I el sacerdot acaba:
I que Déu omnipotent, Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens regenerà per l'aigua i l'Esperit Sant
i ens concedí la remissió dels pecats, ens guardi també en la seva gràcia, en el mateix Jesucrist, Senyor nostre, per a la vida eterna.
R. Amén.
54. El sacerdot aspergeix el poble amb l'aigua beneita, i mentrestant tothom canta:
Vaig veure que naixia al costat dret del santuari
una font d'aigua, al·leluia;
allà on arribi aquesta aigua, tot viurà,
i diran: al·leluia, al·leluia.
També es pot cantar un altre cant baptismal.
55. Mentrestant els neòfits són acompanyats al seu lloc entre els fidels.
Si la benedicció de l'aigua baptismal no s'ha fet en el baptisteri, el diaca i els ministres porten amb respecte el recipient de l'aigua a la pila baptismal.
Si no hi ha hagut benedicció de les fonts, l'aigua beneita es posa en un lloc adient.
56. Un cop feta l'aspersió, el sacerdot se'n torna a la seu. No es fa la professió de fe. Des de la seu, el sacerdot dirigeix la pregària universal, en la qual els neòfits participen per primera vegada.
Quarta part
LITÚRGIA DE L'EUCARISTIA
57. El sacerdot va cap a l'altar i comença la litúrgia de l'eucaristia, com sempre.
58. Convé que els neòfits, o bé els pares i els padrins si els batejants són infants, portin el pa i el vi.
59. Oració sobre les ofrenes
Acolliu, Senyor, amb aquestes ofrenes les pregàries del vostre poble, a fi que els sagraments pasquals que inaugurem ens facin assolir, amb la vostra ajuda, la vida eterna. Per Crist Senyor nostre.
60. Pregària I de Pasqua: El ministeri pasqual (Aquesta nit)
61. En la Pregària eucarística, es fa memòria dels batejats i dels padrins, segons les fórmules que es troben en el Missal i en el Ritual Romà per a cadascuna de les Pregàries.
62. Abans de l'Anyell de Déu, el sacerdot potfer una breu monició als neòfits sobre la primera Comunió que rebran i del valor de tan gran misteri, que és la culminació de la iniciació i el centre de la vida cristiana.
63. Convé que els neòfits rebin la sagrada Comunió amb les dues espècies, i també
els padrins, els pares i els esposos catòlics, així com els catequistes laics. També és convenient que, amb el consentiment del Bisbe diocesà, allà on les circumstàncies ho aconsellin, tots els fidels siguin admesos a la Comunió amb les dues espècies.
64. Antífona de comunió
1C 5, 7-8
Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. Prenguem el pa nou de la Pasqua, el pa de la sinceritat i de la veritat, al·leluia.
Pascha nostrum immolátus est Christus; ítaque epulémur in ázymis sinceritátis et veritátis, allelúia.
Oportunament es canta el salm 117.
65. Postcomunió
Senyor, infoneu-nos el vostre esperit de caritat; i feu que visquem units els qui heu saciat amb un mateix sagrament pasqual.
Per Crist Senyor nostre.
66. Benedicció Solemne
Que en la solemnitat pasqual que avui celebrem us beneeixi Déu omnipotent i us guardi de pecat.
R/. Amén.
Que ell, que us torna a la vida eterna en la resurrecció del seu Fill unigènit, us doni també el premi de la immortalitat.
R/. Amén.
Que tots vosaltres, que després dels dies de la Passió del Senyor celebreu el goig de la festa pasqual, arribeu plens de joia a la festa de les alegries eternes.
R/. Amén.
I que la benedicció de Déu totpoderós, Pare, Fill † i Esperit Sant, davalli sobre vosaltres i us acompanyi sempre.
R/. Amén.
Es pot fer servir també la fórmula de benedicció final del Ritual del Baptisme d'adults o d'infants, si hi ha hagut baptismes.
67. En el comiat, el diaca o, si no n'hi ha, el mateix sacerdot, canta o diu:
Germans, aneu-vos-en en pau, al·leluia, al·leluia.
I tothom respon:
Donem gràcies a Déu, al·leluia, al·leluia.
I així tota l'octava de Pasqua
