La Passió del Senyor
1. Avui l'Església recorda l'entrada de Crist, el Senyor, a Jerusalem per consumar-hiel seu misteri pasqual. Per això a totes les Misses es la memòria d'aquest fet, per mitjà de la processo, o de l'entrada, en forma solemne, abans de la Missa principal: o també de l'entrada, en forma senzilla, abans de les altres Misses. L'entrada solemne pot ser repetida en una altra Missa, si és celebrada amb molta assistència del poble. La processó es fa només una vegada.
Quan no es pugui fer ni la processó ni l'entrada solemne, convé que hi hagi una celebració de la paraula de Déu sobre l'entrada del Messies a Jerusalem i sobre la Passió del Senyor, a l'hora més oportuna, el dissabte al vespre, o bé el diumenge.
2. A una hora apropiada es reuneix el poble en una església menor o en un altre loc convenient, fora de l'església a la qual es dirigirà la processó. Els fidels tenen els rams a la mà.
3. El sacerdot i el diaca, vestits amb els ornaments vermells, com per a la missa, acompanyats pels altres ministres, van al lloc on hi ha el poble reunit. El sacerdot en comptes de casulla pot portar capa pluvial, que deixarà acabada la processó per prendre la casulla.
4. Mentrestant es canta aquesta antífona o un altre cant apropiat.
Antífona d'introducció
Mt 21, 9
Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor, el Rei d'Israel. Hosanna a dalt del cel.
Hosánna fílio David: benedíctus qui venit in nómine Dómini. Rex Israel: Hosánna in excélsis.
5. El sacerdot i els fidels se senyen, mentre el sacerdot diu: En el nom del Pare. Després saluda el poble reunit amb la forma habitual i es fa una monició breu amb la qual els fidels són invitats a participar a la celebració de manera activa i conscient. Pot pronunciar aquestes paraules o unes de semblants:
En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant.
Germans estimats: des del principi de la Quaresma hem purificat els nostres cors per mitjà de la penitència i de les obres de caritat; avui ens reunim per començar amb tota l'Església la celebració del misteri pasqual de nostre Senyor Jesucrist, el qual, per dur-lo a terme, va entrar a Jerusalem, la seva ciutat. Per això, recordant amb fe i devoció aquesta entrada salvadora, seguim el Senyor, a fi que fets, per la gràcia, participants de la creu, participem també de la resurrecció i de la vida.
6. Després de la monició, el sacerdot diu una d'aquestes oracions amb les mans esteses.
Preguem.
Déu omnipotent i etern, + beneïu aquests rams, a fi que nosaltres, que acompanyem amb alegria Crist Rei, puguem arribar a la Jerusalem eterna, per la bondat d'aquell que viu i regna pels segles dels segles.
R. Amén.
O bé:
Augmenteu, oh Déu, la fe dels qui esperem en vós i escolteu la pregària dels qui us supliquem, per tal que els qui avui presentem els rams al Crist triomfant us oferim també el fruit de les bones obres. Ell que viu i regna pels segles dels segles.
R. Amén.
Aspergeix els rams amb aigua beneïda, sense dir res.
7. Ara el diaca, o, si no n'hi ha, el mateix sacerdot, proclama, com és costum en la Missa, Evangeli de l'entrada del Senyor, segons un dels quatre Evangelis. Si sembla oportú, es pot fer servir encens.
8. Després de l'evangeli es pot fer una breu homilia. En començar la processo, el sacerdot, el diaca o un altre ministre laic pot fer una monició, amb aquestes paraules o unes de semblants:
Germans estimats: Imitem el poble que aclamava Jesús i caminem en pau.
O bé:
Caminem en pau.
Tothom respon
En nom de Crist. Amén.
9. Tot seguit, de la manera acostumada, comença la processó cap a l'església, se celebrarà la Missa. Si hom empra l'encens, precedeix el turiferari amb l'encenser fumejant; segueix l'acòlit o un altre ministre portant la creu, adornada amb rams segons els costums dels llocs, enmig de dos ministres amb ciris encesos. Ve després el diaca, que porta l'Evangeliari, el sacerdot amb els ministres, i, darrere d'ells, tot el poble amb els rams a les mans. Durant la processó l'escola i el poble canten aquests cants o d'altres apropiats en honor de Crist Rei.
Antífona 1
Els infants hebreus portant rams d'olivera, reberen el Senyor i l'aclamaven dient: Hosanna a dalt del cel.
Púeri Hebrórum, portántes ramos olivárum, obviavérunt Dómino, clamántes et dicéntes: Hosánna in excélsis.
Si sembla oportú, es pot repetir entre estrofes d'aquest salm.
Salm 23
Entrada del Senyor al santuari
És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou, el món i tots els qui l'habiten. Li ha posat els fonaments dins els mars, i les bases a les fonts dels rius.
(Es repeteix l'antífona)
Els infants hebreus portant rams d'olivera, reberen el Senyor i l'aclamaven dient: Hosanna a dalt del cel.
Púeri Hebrórum, portántes ramos olivárum, obviavérunt Dómino, clamántes et dicéntes: Hosánna in excélsis.
¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? ¿Qui pot estar-se al recinte sagrat? El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos, ni jura per ganes d'enganyar.
(Es repeteix l'antífona)
Els infants hebreus portant rams d'olivera, reberen el Senyor i l'aclamaven dient: Hosanna a dalt del cel.
Púeri Hebrórum, portántes ramos olivárum, obviavérunt Dómino, clamántes et dicéntes: Hosánna in excélsis.
Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva. Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor, per veure-us de cara, Déu de Jacob.
(Es repeteix l'antífona)
Els infants hebreus portant rams d'olivera, reberen el Senyor i l'aclamaven dient: Hosanna a dalt del cel.
Púeri Hebrórum, portántes ramos olivárum, obviavérunt Dómino, clamántes et dicéntes: Hosánna in excélsis.
Portals, alceu les llindes, engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d'entrar el rei de la glòria!
(Es repeteix l'antífona)
Els infants hebreus portant rams d'olivera, reberen el Senyor i l'aclamaven dient: Hosanna a dalt del cel.
Púeri Hebrórum, portántes ramos olivárum, obviavérunt Dómino, clamántes et dicéntes: Hosánna in excélsis.
¿Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor, Déu de l'univers, és aquest el rei de la glòria.
(Es repeteix l'antífona)
Els infants hebreus portant rams d'olivera, reberen el Senyor i l'aclamaven dient: Hosanna a dalt del cel.
Púeri Hebrórum, portántes ramos olivárum, obviavérunt Dómino, clamántes et dicéntes: Hosánna in excélsis.
Antífona 2
Els infants hebreus estenien vestits pel camí i aclamaven dient: Hosanna al Fill de David; Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Púeri Hebrórum vestiménta prosternébant in via, et clamábant dicéntes: Hosánna fílio David; benedíctus qui venit in nómine Dómini.
Si sembla oportú, es pot repetir entre estrofes d'aquest salm.
Salm 46
Aplaudiu, pobles de tot el món, aclameu Déu amb entusiasme. El Senyor és l'Altíssim, el terrible, rei de reis a tot el món.
(Es repeteix l'antífona)
Els infants hebreus estenien vestits pel camí i aclamaven dient: Hosanna al fill de David; Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Púeri Hebrórum vestiménta prosternébant in via, et clamábant dicéntes: Hosánna fílio David; benedíctus qui venit in nómine Dómini.
Sotmet els pobles al nostre guiatge, posa nacions als nostres peus; i per heretat seva, ens pren a nosaltres, glòria de Jacob, el seu estimat. Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor.
(Es repeteix l'antífona)
Els infants hebreus estenien vestits pel camí i aclamaven dient: Hosanna al fill de David; Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Púeri Hebrórum vestiménta prosternébant in via, et clamábant dicéntes: Hosánna fílio David; benedíctus qui venit in nómine Dómini.
Canteu a Déu, canteu-li, canteu al nostre rei, que és rei de tot el món, canteu a Déu un himne.
(Es repeteix l'antífona)
Els infants hebreus estenien vestits pel camí i aclamaven dient: Hosanna al fill de David; Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Púeri Hebrórum vestiménta prosternébant in via, et clamábant dicéntes: Hosánna fílio David; benedíctus qui venit in nómine Dómini.
Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat. Els prínceps dels pobles s'uneixen al poble del Déu d'Abraham, perquè són de Déu els poderosos de la terra, són d'ell, que és sobirà de tots.
(Es repeteix l'antífona)
Els infants hebreus estenien vestits pel camí i aclamaven dient: Hosanna al fill de David; Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Púeri Hebrórum vestiménta prosternébant in via, et clamábant dicéntes: Hosánna fílio David; benedíctus qui venit in nómine Dómini.
Himne a Crist Rei
Cor:
R/. Glòria, lloança i honor a vós, Rei Crist, redemptor, a qui la flor de la infantesa cantà devotament: Hosanna!
Glória, laus et honor tibi sit, rex Christe redémptor, cui pueríle
decus prompsit Hosánna pium.
Vós sou el rei d'Israel i el rebrot insigne de David, Rei beneït, que veniu en nom del Senyor.
R/. Glòria, lloança i honor a vós, Rei Crist, redemptor, a qui la flor de la infantesa cantà devotament: Hosanna!
Glória, laus et honor tibi sit, rex Christe redémptor, cui pueríle decus prompsit Hosánna pium.
Tot l'estol dels àngels us lloa a dalt del cel, també l'home mortal i tota la creació.
R/. Glòria, lloança i honor a vós, Rei Crist, redemptor, a qui la flor de la infantesa cantà devotament: Hosanna!
Glória, laus et honor tibi sit, rex Christe redémptor, cui pueríle decus prompsit Hosánna pium.
El poble hebreu us vingué a rebre amb palmes, també nosaltres venim amb súpliques i càntics.
R/. Glòria, lloança i honor a vós, Rei Crist, redemptor, a qui la flor de la infantesa cantà devotament: Hosanna!
Glória, laus et honor tibi sit, rex Christe redémptor, cui pueríle decus prompsit Hosánna pium.
Ells us retien homenatge quan anàveu a patir; nosaltres, ara que regneu, us oferim aquest himne.
R/. Glòria, lloança i honor a vós, Rei Crist, redemptor, a qui la flor de la infantesa cantà devotament: Hosanna!
Glória, laus et honor tibi sit, rex Christe redémptor, cui pueríle decus prompsit Hosánna pium.
Ells us van plaure; que us sigui plaent la nostra pietat. Rei bo, Rei clement, que us complaeu en la bondat.
R/. Glòria, lloança i honor a vós, Rei Crist, redemptor, a qui la flor de la infantesa cantà devotament: Hosanna!
Glória, laus et honor tibi sit, rex Christe redémptor, cui pueríle decus prompsit Hosánna pium.
10. Quan la processó entra a l'església, es canta aquest responsori o un altre cant que faci referència a l'entrada del Senyor.
R/. Quan el Senyor entrava a la ciutat santa, els infants hebreus proclamaven la resurrecció de la Vida. I brandaven els rams tot cridant: Hosanna a dalt del cel.
Ingrediénte Dómino in Sanctam civitátem Hebrórum púeri, resurrectiónem vitæ pronuntiántes, cum ramis palmárun: Hosánna, clamábant, in excélsis.
V/. Quan el poble sentí dir que Jesús arribava a Jerusalem, li sortiren al camí. I brandaven els rams tot cridant: Hosanna a dalt del cel.
Cum audísset pópulus, quod Iesus veníret Hierosólymam, exiérunt óbviam ei. Cum ramis palmárum: Hosánna, clamábant, in excélsis.
11. El sacerdot en arribar a l'altar li fa la salutació deguda i, si vol, l'encensa. Després va a la seu, on deixa el pluvial, si l'ha portat, i es posa la casulla. Omeses les altres parts del ritu d'entrada, i, si sembla oportú, el Senyor, tingueu pietat, diu la col·lecta de la Missa i tot segueix de la forma acostumada.
SEGONA FORMA: ENTRADA SOLEMNE
12. Quan no sigui possible la processó fora de l'església, l'entrada del Senyor Jerusalem se celebra dintre l'església amb una solemne entrada abans de la Missa principal.
13. Els fidels es reuneixen a la porta de l'església o a dins, portant els rams a la ma. El sacerdot i els ministres amb alguns fidels va a un lloc apropiat de l'església, fora del presbiteri, on la major part dels assistents pugui veure el ritu.
14. Mentre el sacerdot va al lloc escollit, es canta l'antífona Hosanna o un altre cant apropiat. Tot seguit es fa la benedicció dels rams i la proclamació de l'Evangeli de l'entrada del Senyor a Jerusalem, tal com més amunt (nn. 5-7). Acabat l'Evangeli el sacerdot va solemnement amb els ministres i el grup de fidels cap al presbiteri i entretant es canta el responsori Quan el Senyor entrava, (n. 10), o un altre cant apropiat.
15. Arribat a l'altar, el sacerdot li fa la salutació deguda, va al seu lloc, i, omesos els ritus inicials de la Missa, i, si es creu oportú, el Senyor, tingueu pietat, diu la collecta i tot segueix de la forma acostumada.
TERCERA FORMA: ENTRADA SENZILLA
16. En les altres Misses d'aquest diumenge, quan no hi ha l'entrada solemne, es fa memòria de l'entrada del Senyor a Jerusalem, amb l'entrada senzilla.
17. Quan el sacerdot va a l'altar, es canta l'antífona d'introducció amb el salm (n.18) o un altre cant del mateix tema. Arribat a l'altar li fa la salutació deguda i se'n va a la seu. Després de fer el senyal de la creu, saluda el poble i segueix la Missa en la forma acostumada.
Antífona d'introducció
Cf Jo 12, 1.12-13; Ps 23, 9-10
El sisè dia abans de la solemnitat de la Pasqua, quan el Senyor entrà a la ciutat de Jerusalem, els infants li sortiren a l'encontre: portaven palmes i clamaven, tot cantant:
* Hosanna a dalt del cel. Beneït sigueu vós que veniu ple de misericòrdia.
Portals, alceu les llindes; engrandiu-vos, portalades eternes, que ha d'entrar el rei de la glòria! ¿Qui és aquest rei de la glòria? És el Senyor, Déu de l'univers, és aquest rei de la glòria.
* Hosanna a dalt del cel: Beneït sigueu vós que veniu ple de misericòrdia.
Ante sex dies sollémnis Paschæ, quando venit Dóminus in civitátem Ierúsalem, occurrérunt ei púeri: et in mánibus portábant ramos palmárum et clamábant voce magna, dicéntes.
Hosánna in excélsis: Benedíctus qui venísti in multitudine misericórdiæ tuæ.
Attóllite, portæ, cápita, vestra, et elevámini, portæ æternáles, et introíbit rex glóriæ. Quis est iste rex glóriæ? Dóminus virtútum ipse est rex glóriæ.
Hosánna in excélsis: Benedíctus qui venísti in multitúdine misericórdiæ tuæ.
MISSA
19. Després de la processó d'entrada o de l'entrada solemne, el sacerdot comença la missa amb la col·lecta.
20. Col·lecta
Déu omnipotent i etern, vós, per donar a la nissaga humana un model d'humilitat, heu volgut que el nostre Salvador es fes home i que patís una mort de creu; feu-nos aprendre la lliçó dels seus sofriments per a poder participar en la seva resurrecció. Ell, que amb vós viu i regna.
21. La història de la Passió del Senyor és llegida sense ciris, ni encens, sense salutació i sense signar el llibre. La llegeix un diaca, o si no n'hi ha cap, el sacerdot. També la poden llegir d'altres lectors; si és possible, la part de Crist és reservada al sacerdot. Els diaques, però no els altres, abans de llegir la Passió demanen la benedicció del sacerdot, com en les altres Misses abans de l'Evangeli.
22. Acabada la lectura de la Passió, si és possible, es fa una breu homilia. També es pot observar un moment de silenci.
Es diu Crec en un sol Déu
23. Oració sobre les ofrenes
Senyor, per la Passió del vostre Unigènit, apiadeu-vos de nosaltres, i, si bé les nostres obres no ho mereixen, concediu-nos-ho per l'eficàcia d'aquest sacrifici únic. Per Crist Senyor nostre.
24. Prefaci La passió del Senyor
V. El Senyor Sigui amb vosaltres.
R. I amb el vostre esperit.
V. Amunt els cors.
R. Els elevem al Senyor.
V. Donem gràcies al Senyor Déu nostre.
R. Cal fer-ho i és de justícia.
V. Dóminus vobíscum.
R. Et cum spíritu tuo.
V. Sursum corda.
R. Habémus ad Dóminum.
V. Grátias agámus Dómino Deo nostro.
R. Dignum et iustum est.
És realment just i necessari, és el nostre deure i és la nostra salvació, Senyor, Pare sant, Déu omnipotent i etern, que sempre i en tot lloc, us donem gràcies, per Crist Senyor nostre.
Perquè ell, innocent, s'ha dignat a sofrir passió pels impius i a ser condemnat injustament a favor dels pecadors. La seva mort ha esborrat les nostres culpes i la seva resurrecció ens ha fet justos.
Per això, amb tots els àngels, us lloem amb goig, tot dient:
Sanctus, sanctus sanctus...
25. Antífona de comunió
Mt 26, 42
Pare meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat.
Pater, si non potest hic calix transíre, nisi bibam illum, fiat volúntas tua.
26. Postcomunió
Alimentats amb aquest do sagrat, us demanem, Senyor, que vós, que volguéreu que per la mort del vostre Fill esperéssim obtenir allò que creiem, vulgueu també que, per la seva resurrecció, arribem al terme feliç vers on caminem. Per Crist Senyor nostre.
27. Oració sobre el poble
Mireu, Senyor, aquesta família vostra, per la qual nostre Senyor Jesucrist no va vacil·lar a lliurar-se a mans dels malfactors i de patir el suplici de la creu. Ell, que viu i regna pels segles dels segles.
Antífona d'introducció
Salm 34, 1-2; 139, 8
Acuseu, Senyor, els meus acusadors,
combateu contra els qui em combaten,
preneu l'escut i el broquer,
veniu a ajudar-me;
Senyor, Déu meu, muralla que em defensa.
Iúdica, Dómine, nocéntes me, expúgna impugnántes me: apprehénde arma et scutum, et exsúrge in adiutórium meum, Dómine, virtus salútis meæ.
Col·lecta
Déu totpoderós,
feu que, els qui defallim per la nostra feblesa,
trobem la força en la Passió del vostre Fill unigènit.
Ell, que amb vós viu i regna.
Oració sobre les ofrenes
Digneu-vos, Senyor, a atendre als misteris que celebrem;
vós que els heu instituïts perquè ens alliberin
de l'antiga condemnació,
feu que donin en nosaltres el fruit de la vida eterna.
Per Crist Senyor nostre.
Antífona de comunió
Salm 101, 3
No m'amagueu la vostra mirada
en aquesta hora de perill;
escolteu atentament, no trigueu més a respondre
ara que us invoco.
Non avértas fáciem tuam a me; in quacúmque die tríbulor, inclína ad me aurem tuam; in quacúmque die invocávero te, velóciter exáudi me.
Postcomunió
Senyor,
visiteu el vostre poble
i mireu amb bondat els qui celebren els sants misteris,
ajudeu-los a conservar els remeis de vida eterna
que reben de la vostra misericòrdia.
Per Crist Senyor nostre.
Oració sobre el poble
Es pot afegir ad libitum
Defenseu, Senyor, els humils
i protegiu els qui confien en la vostra misericòrdia,
perquè no només celebrin la festa de Pasqua exteriorment,
sinó sobretot amb la purificació del cor.
Per Crist Senyor nostre.
Antífona d'introducció
Cf. Ps 26, 12
Senyor, no em deixeu a mercè dels enemics.
Es presenten falsos testimonis
urgint la meva condemna.
Ne tradíderis me, Dómine, in ánimas persequéntium me: quóniam insurrexérunt in me testes iníqui, et mentíta est iníquitas sibi.
Col·lecta
Déu omnipotent i etern,
feu que celebrem de tal manera
els misteris de la Passió del Senyor,
que mereixem de ser perdonats.
Per nostre Senyor Jesucrist.
Oració sobre les ofrenes
Senyor,
accepteu, compadit, les ofrenes de la vostra família
i, ja que li permeteu de participar
dels dons sagrats,
concediu-li de fruir-ne amb plenitud.
Per Crist Senyor nostre.
Antífona de comunió
Rm 8, 32
Déu va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres
i no el va plànyer.
Próprio Fílio suo non pepércit Deus, sed pro nobis ómnibus trádidit illum.
Postcomunió
Senyor,
nodrits amb aquest do de salvació,
implorem de la vostra misericòrdia,
que, per aquest sagrament,
amb el qual ens alimenteu en aquesta vida temporal,
ens feu participar també de la vida eterna.
Per Crist Senyor nostre.
Oració sobre el poble
Es pot afegir ad libitum
Oh Déu, per la vostra misericòrdia,
purifiqueu el poble que us obeeix,
aparteu-ne tot allò que sigui caduc
i feu-lo capaç de la novetat d'una vida santa.
Per Crist Senyor nostre.
Antífona d'introducció
Cf. Phil 2, 10.8.11
Que tothom doblegui el genoll
al nom de Jesús,
perquè s'abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort
i una mort de creu.
Per això Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
In nómine Iesu omne genu flectátur, cæléstium, terréstrium et infernórum:
quia Dóminus factus est oboédiens usque ad mortem, mortem autem crucis:
ídeo Dóminus Iesus Christus in Glória est Dei Patris.
Col·lecta
Oh Déu,
que heu volgut que el vostre Fill
patís per nosaltres el suplici de la creu
per arrencar-nos del poder de l'enemic,
feu que aconseguim la gràcia de la resurrecció.
Per nostre Senyor Jesucrist.
Oració sobre les ofrenes
Accepteu, Senyor, aquestes ofrenes i per la vostra bondat
feu que puguem aconseguir, amb cor pur,
els fruits del misteri de la Passió del vostre Fill
que celebrem.
Ell, que viu i regna.
Antífona de comunió
Mt 20, 28
El Fill de l'home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir
i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.
Fílius hóminis non venit ministrári, sed ministráre, et dare ánimam suam redemptiónem pro multis.
Postcomunió
Déu omnipotent,
feu que visquem amb la plena confiança
que ja ens heu donat la vida eterna,
per la mort temporal del vostre Fill,
de la qual són testimoni aquests misteris.
Per Crist Senyor nostre.
Oració sobre el poble
Es pot afegir ad libitum
Us demanem, Senyor,
que concediu als vostres fidels
d'acollir sempre els sagraments pasquals
i d'esperar amb deler els béns venidors,
per tal que perseverin en els misteris que els han fet renéixer
i s'encaminin a la vida nova.
Per Crist Senyor nostre.
Dijous Sant. Missa Crismal
1. Segons una antiquíssima tradició de l'Església, avui totes les Misses sense poble
són prohibides.
2. La benedicció de l'oli dels malalts, de l'oli dels catecúmens i la consagració del
crisma, la fa el bisbe, segons el ritual descrit en el Pontifical Romà, normalment aquest
dia, en una Missa pròpia que se celebra al matí.
3. Si aquest dia fos difícil congregar el clergat i el poble al voltant del bisbe, aquesta
benedicció es pot anticipar a un altre dia, proper a la Pasqua.
4. Aquesta missa, que concelebra el bisbe amb el seu presbiteri, ha de ser com una
manifestació de la comunió dels preveres amb el seu bisbe. Per això convé que tots els
preveres, tant com sigui possible, participin en aquesta missa i hi combreguin, àdhuc
amb les dues espècies. A fi que sigui ben manifesta la unitat del presbiteri diocesà, els
preveres que concelebren amb el bisbe cal que siguin de diversos llocs del bisbat.
5. Segons la tradició, la benedicció de l'oli dels malalts es fa abans d'acabar la
Pregària eucarística, en canvi la benedicció de l'oli dels catecúmens i la consagració del
crisma es fa després de la Comunió. Per raons pastorals, però, es pot realitzar tot el ritu
després de la litúrgia de la paraula.
MISSA CRISMAL
Antífona d'introducció
Ap 1, 6
Jesucrist ha fet de nosaltres una casa reial,
uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare.
A ell li sigui donada la glòria i el poder
pels segles dels segles. Amén.
Iesus Christus fecit nos regnum et sacerdótes. Deo et Patri suo: Glória et impérium in sǽcula sæculórum. Amen.
Col·lecta
Oh Déu,
vós ungíreu amb l'Esperit Sant el vostre Fill unigènit
i el constituíreu Crist i Senyor;
concediu-nos que, participant de la seva consagració,
siguem en el món testimonis de la vostra obra redemptora.
Per nostre Senyor Jesucrist.
8. Després de la lectura de l'Evangeli, el bisbe fa l'homilia, en la qual, prenent com
a punt de partida els textos de les lectures que s'han llegit en la litúrgia de la paraula
parla al poble i als seus preveres sobre la unció sacerdotal, exhortant els preveres a
mantenir la fidelitat en el seu ministeri i invitant-los a renovar públicament les seves
promeses sacerdotals.
Renovació de les promeses sacerdotals
9. Acabada l'homilia, el bisbe es dirigeix als preveres, amb aquestes paraules o unes de semblants:
Estimats fills: celebrem la memòria anual del dia en el qual Crist
Senyor comunicà el seu sacerdoci als apòstols i a nosaltres;
voleu, doncs, renovar aquelles promeses que un dia féreu davant
del vostre bisbe i del poble sant de Déu?
Els preveres responen tots junts:
sí, ho vull.
Volo.
Bisbe:
¿Voleu unir-vos i conformar-vos millor a Jesús, el Senyor, i,
renunciant a vosaltres mateixos, refermar les promeses dels deures
sagrats envers l'Església, que, moguts per l'amor de Crist,
acceptàreu amb goig el dia de la vostra ordenació?
Preveres:
sí, ho vull.
Volo.
Bisbe:
¿Voleu ser fidels dispensadors dels misteris de Déu en la celebració
eucarística i en els actes del culte diví, i ser fidels a la predicació
de la paraula, imitant Crist, cap i pastor, sense cap mena
d'interès terrenal i moguts únicament pel zel per les ànimes?
Preveres:
sí, ho vull.
Volo.
Després, dirigint-se al poble, el bisbe segueix:
Fills estimats: pregueu pels vostres preveres.
Que el Senyor vessi abundosament damunt d'ells els seus dons,
perquè com a fidels ministres de Crist, el sacerdot suprem, us
duguin a ell, que és font de salvació.
El poble respon:
Crist, oïu-nos. Crist, escolteu-nos.
Christe, audi nos. Christe, exáudi nos.
Bisbe:
Pregueu també per mi.
Que sigui fidel a l'ofici apostòlic, confiat a la meva humil persona, perquè, enmig de vosaltres, reprodueixi cada dia més la imatge de Crist sacerdot, el bon Pastor, el Mestre i el Servent de tots.
Poble:
Crist, oïu-nos. Crist, escolteu-nos.
Christe, audi nos. Christe, exáudi nos.
Bisbe:
Que el Senyor ens guardi en el seu amor i ens porti tots, pastors i ovelles, a la vida eterna.
Tothom:
Amén.
Amen.
10. No es diu Crec en un sol Déu
LITÚRGIA DE LA EUCARISTIA
11. Presentació de les ofrenes
Us demanem, Senyor, que la força d'aquest sacrifici
esborri de nosaltres l'antic pecat
i renovi en nosaltres la gràcia de la salvació.
Per Crist Senyor nostre.
12. Prefaci El sacerdoci de Crist i el ministeri sacerdotal
V. El Senyor Sigui amb vosaltres.
R. I amb el vostre esperit.
V. Amunt els cors.
R. Els elevem al Senyor.
V. Donem gràcies al Senyor Déu nostre.
R. Cal fer-ho i és de justícia.
V. Dóminus vobíscum.
R. Et cum spíritu tuo.
V. Sursum corda.
R. Habémus ad Dóminum.
V. Grátias agámus Dómino Deo nostro.
R. Dignum et iustum est.
És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació,
Senyor, Pare sant,
Déu omnipotent i etern,
que sempre i en tot lloc,
us donem gràcies.
A vós que, amb la unció de l'Esperit Sant,
heu constituït el vostre Unigenit
pontifex de l'Aliança nova i eterna
i, per la vostra providència inefable,
heu volgut que el seu únic sacerdoci
fos perpetuat en l'Església.
Ell, en efecte, no solament enriqueix,
amb un sacerdoci reial, el poble dels redimits,
sinó que, portat pel seu amor fratern,
escull uns homes que per la imposició de les mans
participin del seu sagrat ministeri,
renovin en nom seu el sacrifici de la redempció humana,
i preparin per als vostres fills el convit pasqual;
i que també, moguts per la caritat,
com a pastors vagin al davant del vostre poble,
l'alimentin amb la paraula
i el refacin amb els sagraments.
I que, donant la vida per vós i pels seus germans,
s'esforcin a conformar-se a la imatge de Crist,
i amb fermesa us donin testimoni
d'amor i de fidelitat.
Per això, Senyor,
amb els àngels i tots els sants,
us cantem joiosos,
tot dient:
Sanctus, sanctus sanctus...
Consagració del oli dels malalts, (si no s'ha fet abans)
13. Antífona de comunió
Salm 88, 2
Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors,
d'una generació a l'altra anunciaré
la vostra fidelitat.
Misericórdias Dómini in ætérnum cantábo; in generatiónem et generatiónem annuntiábo veritátem tuam in ore meo.
14. Postcomunió
Us demanem, Déu totpoderós,
que aquells que alimenteu amb els vostres sagraments,
esdevinguin la bona olor de Crist.
Ell, que viu i regna pels segles dels segles.
15. La recepció dels sants olis es pot fer a cada parròquia ja sigui abans de la
celebració de la Missa vespertina de la Cena del Senyor, ja sigui en un altre moment
que es consideri oportú.
Dijous Sant. Missa vespertina de la Cena del Senyor
TRÍDUUM PASQUAL
1. L'Església celebra solemnement els grans misteris de la nostra redempció en el Tridu sagrat, fent memòria del seu Senyor crucificat, sepultat i ressuscitat amb celebracions peculiars.
És també sagrat el dejuni pasqual, que se celebra arreu el Divendres Sant, i, si sembla oportú, també s'allarga al Dissabte, per tal que, amb ànim eixamplat, s'arribi al goig de la Resurrecció.
2. Per a una celebració digna del Tridu sagrat es necessita un nombre suficient de ministres laics, als quals caldrà donar la instrucció convenient sobre tot allò que hauran de fer.
El cant del poble, dels ministres i del sacerdot celebrant té una importància especial en les celebracions d'aquests dies. D'altra banda, els textos assoleixen llur eficàcia més gran quan es canten.
Els pastors no deixaran d'explicar tan bé com puguin als fidels el significat i l'ordre de les celebracions, i els prepararan per a una participació activa i fructuosa.
3. Les celebracions del Tridu sagrat s'han de realitzar en les esglésies catedrals i parroquials, i només en aquelles en què es puguin realitzar dignament, és a dir, amb assistència considerable de fidels, amb un nombre adequat de ministres i amb la possibilitat de cantar almenys algunes parts de la celebració.
Per això es convenient que les petites comunitats, les associacions i els grups particulars de qualsevol gènere es reuneixin en aquestes esglésies per realitzar amb més noblesa les celebracions sagrades.
DIJOUS SANT DE LA CENA DEL SENYOR
Missa vespertina
1. Al vespre, a l'hora més oportuna, se celebra la Missa de la Cena del Senyor,
amb la plena participació de tota la comunitat local; tots els sacerdots i ministres hi
exerceixen seu ministeri.
2. Els preveres que ja han concelebrat la Missa del crisma o celebrat una altra Missa
per a utilitat dels fidels, poden tornar a concelebrar la Missa vespertina.
3. Quan una raó pastoral ho aconselli, l'Ordinari del lloc pot permetre la celebració
d'una altra Missa vespertina en les esglésies i oratoris, i, en cas de veritable necessitat,
fins i tot el matí, però només per a aquells fidels que de cap manera no poden assistira
la Missa vespertina. Aquestes celebracions no s'han de fer a favor de persones privades
o de grups restringits i especials i cal que no perjudiquin la Missa vespertina principal.
4. La Comunió als fidels només es pot distribuir dintre de la Missa; als malalts, hom podrà dur-los-la a qualsevol hora.
5. L'altar pot ser adornat amb flors, però amb la moderació que correspon a l'índole
d'aquest dia. El sagrari ha d'estar totalment buit; en aquesta missa s'ha de consagrar
la quantitat suficient de pa per a la comunió d'avui i de demà, de tothom, clerecia i
poble.
DIJOUS SANT
DE LA CENA DEL SENYOR
Missa vespertina
RITUS INICIALS I LITÚRGIA DE LA PARAULA
Antífona d'introducció
Cf. Ga 6, 14
Nosaltres hem de gloriar-nos
pel qual tenim la salvació,
en la creu de nostre Senyor Jesucrist,
la vida i la resurrecció;
ell ens ha salvat i ens ha alliberat.
Nos autem gloriári opórtet in cruce Dómini nostri Iesu Christi, in quo est salus, vita et resurréctio nostra, per quem salváti et liberáti sumus.
7. Es diu l'himne Glòria a Déu mentre es canta l'himne repiquen les campanes; en haver-lo acabat, no es toquen més fins al Glòria a Déu de la Vetlla pasqual, si l'Ordinari del lloc no ho ha establert altrament. Durant tot aquest temps, l'orgue i els altres instruments només es tocaran per acompanyar el cant.
Col·lecta
Oh Déu, avui celebrem aquella Cena sacratíssima,
en la qual el vostre Unigènit, abans d'entregar-se a la mort,
confià a la seva Església el sacrifici nou i perenne,
convit del seu amor;
feu que obtinguem d'aquest gran sagrament
la plenitud de la caritat i de la vida.
Per nostre Senyor Jesucrist.
9. Després de la proclamació de l'Evangeli, el sacerdot fa l'homilia, en la qual parlarà dels grans misteris que es commemoren en aquesta Missa, això és, la institució l'Eucaristia i de l'orde sacerdotal i el manament del Senyor sobre la caritat fraterna.
LAVATORI DELS PEUS
10. Després de l'homilia, allà on una raó pastoral ho aconselli, es farà el lavatori dels peus.
11. Els ministres acompanyen fins a uns seients preparats les persones designades.
El sacerdot (sense casulla, si cal) s'acosta a cada una d'elles, els tira aigua als peus i els
eixuga assistit pels ajudants.
12. Mentrestant es canten algunes de les antífones següents o d'altres cants apropiats.
Antífona 1
Cf. Jo 13, 4, 5, 15
El Senyor s'aixecà de taula
es posà a rentar els peus dels seus deixebles.
Es aquest l'exemple que els deixà.
Postquam surréxit Dóminus a cena, misit aquam in pelvim, et cœpit laváre pedes discipulórum: hoc exémplum relíquit eis.
Antífona 2
Cf. Jo 13, 12.13.15
El Senyor Jesús, després de sopar amb els seus deixebles,
els rentà els peus, i els digué:
"¿Enteneu això que us he fet?, jo, el Senyor i el Mestre?
Us he donat exemple, perquè ho feu també vosaltres".
Dóminus Iesus, postquam cenávit cum discípulis suis, lavit pedes eórum, et ait illis:
"Scitis quid fécerim vobis ego, Dóminus et Magíster? Exémplum dedi vobis, ut et vos ita faciátis".
Antífona 3
Jo 13, 6, 7, 8
Senyor, ¿vós voleu rentar-me els peus? Jesús li respon: Si no et rento, tu no ets dels meus.
Dómine, tu mihi lavas pedes? Respóndit Iesus et dixit ei: Si non lávero tibi pedes, non habébis partem mecum.
V. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu: -Senyor, ¿vós voleu rentar-me els peus?
Venit ergo ad Simónem Petrum, et dixit ei Petrus: — Dómine.
V. Ara no entens això que faig; ho entendràs després.
-Senyor, ¿vós voleu rentar-me els peus?
Quod ego fácio, tu nescis modo: scies autem póstea. — Dómine.
Antífona 4
Cf. Jo 13, 14
Si jo, que soc el Mestre i el Senyor,
us he rentat els peus,
com més vosaltres no us ho heu de fer els uns als altres!
Si ego, Dóminus et Magíster vester, lavi vobis pedes: quanto magis debétis alter alteríus laváre pedes?
Antífona 5
Jo 13, 35
Tothom coneixerà si sou deixebles meus,
per l'estimació que us tindreu entre vosaltres,
V. Jesús digué als seus deixebles:
-Tothom coneixerà.
In hoc cognóscent omnes, quia discípuli mei estis, si dilectiónem habuéritis ad ínvicem.
V. Jesús digué als seus deixebles: —Tothom coneixerà.
Dixit Iesus discípulis suis. — In hoc.
Antífona 6
Jo 13, 34
Us dono un manament nou, diu el Senyor:
que us estímeu els uns als altres,
tal com jo us he estimat.
Mandátum novum do vobis, ut diligátis ínvicem, sicut diléxi vos, dicit Dóminus.
Antífona 7
1C 13, 13
Mantingueu la fe, l'esperança i l'amor;
però de tots tres, l'amor és el més gran.
V. Mentrestant la fe, l'esperança i l'amor
subsisteixen tots tres;
però de tots tres, l'amor és el més gran.
- Mantingueu la fe.
Máneant in vobis fides, spes, cáritas, tria hæc: maior autem horum est cáritas.
Nunc autem manent? fides, spes, cáritas, tria hæc: maior horum est cáritas.
— Máneant.
13. Després del lavatorí, el sacerdot es renta i s'eixuga les mans, es posa la casula
torna a la seu, des d'on dirigeix la pregària universal.
No es diu Crec en un sol Déu
LITÚRGIA DE L'EUCARISTIA
14 En començar la litúrgia eucarística, pot haver-hi una processó dels fidels, en la
qual, juntament amb el pa i el vi, es poden presentar ofrenes pels pobres.
Entretant es canta aquest cant o un altre d'apropiat.
Antífona: On hi ha veritable amor, allí hi ha Déu.
V.
Formant unitat, ens reuneix l'amor de Crist.
Exultem i en ell alegrem-nos.
Temem i estimem el Déu vivent.
I amb cor sincer, també nosaltres estimem-nos!
Antífona: On hi ha veritable amor, allí hi ha Déu.
V.
Quan, doncs, tots ens ajuntem,
procurem no dividir-nos en l'esperit.
Cessin les lluites malignes, cessin les discòrdies.
Que Crist Déu sigui sempre entre nosaltres!
Antífona: On hi ha veritable amor, allí hi ha Déu.
V.
Juntament amb els sants us puguem veure
la vostra faç gloriosa, Crist, Déu nostre.
Joia immensa, joia pura,
pels segles infinits dels segles. Amén.
Antífona: On hi ha veritable amor, allí hi ha Déu.
On hi ha veritable amor, allí hi ha Déu.
Ubi cáritas est vera, Deus ibi est.
Formant unitat, ens reuneix l'amor de Crist.
Exultem i en ell alegrem-nos.
Temem i estimem el Déu vivent.
I amb cor sincer, també nosaltres estimem-nos!
On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu.
o bé:
On hi ha veritable amor, allí hi ha Déu.
Ubi cáritas est vera, Deus ibi est.
Quan, doncs, tots ens ajuntem,
procurem no dividir-nos en l'esperit.
Cessin les lluites malignes, cessin les discòrdies.
Que Crist Déu sigui sempre entre nosaltres!
On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu.
o bé:
On hi ha veritable amor, allí hi ha Déu.
Ubi cáritas est vera, Deus ibi est.
Juntament amb els sants us puguem veure
la vostra faç gloriosa, Crist, Déu nostre.
Joia immensa, joia pura,
pels segles infinits dels segles. Amén.
Oració sobre les ofrenes
Senyor, concediu-nos de prendre part dignament en aquests misteris, perquè cada vegada que celebrem el memorial del sacrifici del vostre Fill es fa present l'obra de la redempció.
33. En un moment oportú de la Comunió, el sacerdot pren l'Eucaristia de l'altar i la dona als diaques o als acòlits o als ministres extraordinaris de la Comunió, perquè després la portin als malalts que combregaran a casa.
Antífona de comunió
1C 11, 24-25
Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, diu el Senyor. Cada vegada que en mengeu i en begueu, feu-ho per celebrar el meu memorial.
Hoc Corpus, quod pro vobis tradétur: hic calix novi testaménti est in meo Sánguine, dicit Dóminus; hoc fácite, quotiescúmque súmitis, in meam commemoratiónem.
35. Acabada la distribució de la comunió, es deixa sobre l'altar el copó amb les partícules per a la comunió del dia següent, i la missa s'acaba amb l'oració
Postcomunió
Concediu-nos, oh Déu omnipotent, que, així com ens alimenta a la terra la Cena del vostre Fill, així mereixem de saciar-nos en el convit de l'eternitat.
TRASLLAT DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT
37. Dita l'oració, el sacerdot, dret davant l'altar, posa encens a l'encenser i, agenollat, encensa tres vegades el Santíssim Sagrament. Després es posa l'humeral, pren el copó i el cobreix amb el vel.
38. S'organitza la processó: precedeix el cruciferari; el Santíssim Sagrament és acompanyat amb ciris i encens per l'església fins al lloc de la reserva preparat en una capella ben adornada. Es canta l'himne Canta llengua (exceptuades les dues darreres estrofes), o un altre cant eucarístic.
HIMNE
Canta, llengua, el sant misteri
del gloriosíssim Cos
i de la Sang preciosa
que el Senyor de les nacions,
fruit d'entranya generosa,
ha vessat per salvar el món.
Se'ns donà i ens volgué néixer
del sant ventre virginal,
i, sembrada la paraula
en el món on habità,
hi acaba la seva estada
amb la nova institució.
Aquell vespre de la cena,
la darrera amb els germans,
observats tots els preceptes
d'aquell àpat ritual,
per ses mans es dona als dotze
ell mateix com a menjar.
El Verb amb la paraula
muda en carn el que era pa;
sang de Crist el vi es torna.
Si els sentits no entenen res,
n'hi ha prou amb la fe sola
perquè el cor n'estigui cert.
De genolls, doncs, adorem-lo,
aquest Sagrament tan gran,
i el que en fou imatge antiga
deixi lloc al ritu nou;
que la nostra fe supleixi
el defecte dels sentits.
A Déu Pare i al Fill únic
donem glòria i honor,
majestat i benaurança,
força i benedicció;
i donem igual lloança
al qui procedeix d'ambdós.
Amén.
39. Quan la processó arriba al lloc preparat per a la reserva, el sacerdot deixa el copó, posa encens a l'encenser i, agenollat, l'encensa mentre es canten les últimes estrofes de l'himne. Després tanca el sagrari o l'urna de la reserva.
40. Es fa un silenci d'adoració i el sacerdot amb els ajudants, feta la genuflexió, tornen a la sagristia.
41. Després es despulla l'altar i, si és possible, es retiren les creus de l'església. Si en queda alguna, és convenient cobrir-la amb un vel.
42. Els qui asisteixen a la missa vespertina, omenten les Vespres.
43. Hom aconsella als fidels que dediquin un temps convenient d'aquest vespre, segons els costums locals, a l'adoració del Santíssim Sagrament; a partir de mitjanit, aquesta adoració es fa sense solemnitat.
1. Avui i demà l'Església, per una tradició antiquíssima, no celebra els sagraments, llevat de la Penitència i la Unció dels malalts.
2. Avui només es distribueix la Comunió als fidels dintre de la celebració de la Pasqua; als malalts, que no poden assistir-hi, se'ls pot administrar a qualsevol hora.
3. A l'altar no hi ha res: ni ciris, ni canelobres, ni tovalles.
Celebració de la Passió del Senyor
4. A la tarda d'aquest dia, cap a les tres, si no és que un motiu pastoral aconselli una hora mes tardana, es fa la celebració de la Passió del Senyor, que consta de tres parts: Litúrgia de la Paraula, adoració de la creu i sagrada comunió.
5. El sacerdot i el diaca, si n'hi ha, s'acosten a l'altar, en silenci, revestits amb ornaments vermells, com per una Missa, i, feta la deguda reverencia a l'altar, es postren a terra o, si sembla oportú, queden agenollats i preguen tots una estona en silenci. Tots els altres s'agenollen.
6. Després el sacerdot, amb els ministres, va a la seu i, dret de cara al poble i amb les mans esteses, diu una de les següents col·lectes omesa la invitació Preguem.
Oració
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra misericòrdia i protegiu i santifiqueu els vostres servents; ja que per ells Crist, el vostre Fill, en vessar la seva Sang, va inaugurar el misteri pasqual. Ell, que viu i regna pels segles dels segles
O bé:
Oh Déu, vós per la passió de Crist, el vostre Fill i Senyor nostre, heu destruït la mort, herència de l'antic pecat, que es perpetuava en tota la nissaga humana; concediu-nos que, semblants a Crist, així com per exigència de la naturalesa hem heretat la imatge de l'home terrenal, així portem també, per do de la gràcia, la semblança de l'home celestial. Per Crist Senyor nostre.
Primera Part
LITÚRGIA DE LA PARAULA
7. Tots s'asseuen i es llegeix la primera lectura, treta del profeta Isaïes (52, 13-53, 12) amb el seu salm responsorial.
8. La segona lectura és de la Carta als cristians Hebreus (4, 14-16; 5, 7-9).
9. Després es llegeix la història de la Passió del Senyor, segons sant Joan (18, 1-19, 42), de la mateixa manera que el diumenge anterior.
10. Acabada la lectura de la Passió es fa una breu homilia, acabada la qual els fidels poden ser invitats a un breu temps d'oració en silenci.
PREGÀRIA UNIVERSAL
11. La litúrgia de la Paraula s'acaba amb la pregària universal, que es fa així: el diaca, si n'hi ha, o un ministre laic, dret a l'ambó, diu l'invitatori que expressa la intenció especial de l'oració. Preguem tots uns moments en silenci; després el sacerdot, dret a la seu, o si es creu oportú a l'atar, diu l'oració amb les mans esteses.
Els fidels, durant l'oració poden estar drets o agenollats.
12. Abans de l’oració del sacerdot es poden conservar, segons la tradició, les invitacions del diaca: Agenollem-nos – Aixequeu-vos, amb una estona de silenci mentre tots es mantenen agenollats.
Però les Conferències dels Bisbes poder preveure altres invitacions per introduir l’oració del sacerdot.
13. En cas d'alguna greu necessitat pública, el Bisbe diocesà pot permetre o disposar que es faci una intenció especial.
I. Per la santa Església
Preguem, germans estimats, per l'Església santa de Déu: que Déu nostre Senyor la protegeixi arreu del món, li doni la pau i la unitat; i que a nosaltres ens concedeixi la llibertat i serenor necessàries per a glorificar millor Déu Pare omnipotent.
Oració en silenci. Després el sacerdot diu:
Déu omnipotent i etern, que en Crist heu revelat a tots els pobles la vostra glòria: continueu la vostra acció misericordiosa, per tal que l'Església, estesa per tot el món, perseveri donant testimoni de vós amb una fe constant. Per Crist Senyor nostre.
II. Pel Papa
Preguem també pel Papa N., que Déu nostre Senyor, que l'ha escollit perquè formés part de l'orde episcopal, l'assisteixi en el servei de la seva Església a fi que sigui un bon pastor del poble de Déu.
Oració en silenci. Després el sacerdot diu:
Déu omnipotent i etern, que ordeneu totes les coses amb el vostre voler: acolliu bondadós les nostres súpliques i protegiu el pastor que ens heu donat, per tal que el poble cristià, que vós mateix governeu, creixi en la fe, guiat per aquest pontífex que vós li heu volgut concedir. Per Crist Senyor nostre.
III. Per tots els estaments de l'Església
Preguem també pel nostre bisbe N., pels bisbes, pels preveres, pels diaques de l'Església i per tot el poble fidel.
Oració en silenci. Després el sacerdot diu:
Déu omnipotent i etern, que amb el vostre Esperit regiu i santifiqueu tot el cos de l'Església: escolteu les súpliques que us fem per tots els seus estaments, a fi que, amb l'ajut de la vostra gràcia, cadascú us serveixi fidelment en el seu lloc. Per Crist Senyor nostre.
IV. Pels catecúmens
Preguem també pels qui es preparen per al baptisme: que Déu nostre Senyor disposi el seu cor per a escoltar la seva paraula i els obri les portes de l'Església, i que el bany regenerador els perdoni els pecats i els incorpori a nostre Senyor Jesucrist.
Oració en silenci. Després el sacerdot diu:
Déu omnipotent i etern, que feu créixer sempre amb nous fills la vostra Església; augmenteu la fe i el coneixement espiritual dels (nostres) catecúmens, perquè, tornats a néixer amb l'aigua baptismal, siguin agregats als vostres fills d'adopció. Per Crist Senyor nostre.
V. Per la unitat dels cristians
Preguem també per tots els germans que creuen en Crist: que Déu nostre Senyor faci que visquin en la veritat, els reuneixi i els guardi en la seva única Església.
Oració en silenci. Després el sacerdot diu:
Déu omnipotent i etern, que voleu reunir els vostres fills dispersos i mantenir-los en la unitat; mireu el ramat del vostre Fill i concediu-li: que la integritat de la fe i els lligams de la caritat uneixin els qui han estat consagrats per un mateix baptisme. Per Crist Senyor nostre.
VI. Pels jueus
Preguem també pels jueus que foren els primers a qui el Senyor Déu nostre parlà: que els concedeixi de progressar en el seu amor i en la fidelitat a l'aliança.
Oració en silenci. Després el sacerdot diu:
Déu omnipotent i etern, que féreu les vostres promeses a Abraham i a la seva descendència: escolteu les pregàries de la vostra Església, per tal que el poble que antigament vau escollir per vostre, pugui arribar a la plenitud de la redempció. Per Crist
Senyor nostre.
VII. Pels qui no creuen en Crist
Preguem també pels qui no creuen en Crist: que plens de la llum de l'Esperit Sant, ells trobin també el camí de la salvació.
Oració en silenci. Després el sacerdot diu:
Déu omnipotent i etern, feu que aquells qui no confessen el Crist trobin la veritat, obrant sincerament a la vostra presència; i que nosaltres, progressant sempre en el mutu amor i sol·lícits de penetrar més íntimament en el misteri de la vostra vida, esdevinguem en el món uns testimonis més perfectes de la vostra caritat. Per Crist Senyor nostre.
VIII. Pels qui no creuen en Déu
Preguem també pels qui no coneixen Déu, perquè, obrant amb consciència recta, arribin a trobar-lo.
Oració en silenci. Després el sacerdot diu:
Déu omnipotent i etern, que heu creat tots els homes, perquè sentint sempre el neguit de trobar-vos, us busquessin i reposessin, un cop us haguessin trobat. Concediu que tots ells, enmig de les dificultats i dels obstacles, copsin els signes del vostre amor i el testimoniatge de les bones obres d'aquells qui creuen en vós, i així us reconeguin com a sol Déu veritable i Pare de tots els homes. Per Crist Senyor nostre.
IX. Pels governants
Preguem també per tots els governants: que Déu nostre Senyor els guiï el pensament i el cor pels camins de la seva voluntat, en favor de la pau i de la llibertat de tots els homes.
Oració en silenci. Després el sacerdot diu:
Déu omnipotent i etern, que teniu a la vostra mà la voluntat i els drets de tots els pobles; ajudeu els qui ens governen, per tal que arreu del món, sota la vostra protecció, es mantingui sempre una pau segura, el progrés dels pobles i la llibertat religiosa. Per Crist Senyor nostre.
X. Per les necessitats de tothom
Preguem, germans estimats, Déu Pare omnipotent, que alliberi el món de tota falsedat, de fam i de misèria; preguem igualment pels empresonats i pels perseguits, pels qui són tractats injustament pels homes, pels emigrants, pels exiliats, pels malalts, pels moribunds i per tots els qui sofreixen.
Oració en silenci. Després el sacerdot diu:
Déu omnipotent i etern, consol dels afligits, fortalesa dels atribolats, llum i esperança de tots; escolteu les pregàries dels qui us invoquen en les seves penes, i feu que, per la vostra misericòrdia, tots se sentin assistits en les seves necessitats. Per Crist Senyor nostre.
14. Acabada l'oració universal, comença llavors l'adoració de la santa Creu. De les dues formes d'adoració de la Creu que es poden fer servir, es tria la més adequada, d'acord amb les exigències pastorals.
Segona Part
ADORACIÓ DE LA SANTA CREU
PRESENTACIÓ DE LA SANTA CREU
Primera forma
15. El diaca, amb els ministres o bé un altre ministre idoni va a la sagristia, des d'on porta processionalment la Creu, coberta amb un vel, per l'església fins al presbiteri; l'acompanyen dos ministres amb els ciris encesos.
El sacerdot, dret davant l'altar i de cara al poble, rep la Creu, descobreix la part superior, l'aixeca i entona: Mireu l'arbre de la Creu: l'ajuda en el cant el diaca i, si calgués, l'escola. Tothom respon: Veniu i adorem-lo Després s'agenollen i adoren uns moments en silenci, el sacerdot està dret i sosté elevada la Creu.
Descobreix després el braç dret de la Creu i, elevant-la de nou, entona Mireu, i tot es fa com abans.
Per fi descobreix la Creu totalment i l'eleva entonant per tercera vegada: Mireu, i tot es fa com la primera vegada.
Segona forma
16. El sacerdot o el diaca, amb els altres ministres o un altre ministre idoni, va a la porta de l'església, on rep la Creu descoberta i, acompanyat de ministres amb els ciris encesos, van en processó per l'església fins al presbiteri. Prop de la porta, a mitja església i a l'entrada del presbiteri, eleva la Creu entona: Mireu l'arbre, tothom respon: Veniu i adorem-lo, i després de cada resposta, s'agenollen i preguen uns moments en silenci, com s'ha dit abans.
INVITACIÓ EN PRESENTAR LA SANTA CREU
Celebrant (i diaca):
Mireu l'arbre de la Creu, on morí el Salvador del món.
Ecce lignum Crucis, in quo salus mundi pepéndit.
Tothom:
Veniu, i adorem-lo.
Vénite, adorémus.
(tres vegades)
ADORACIÓ DE LA SANTA CREU
17. Llavors, acompanyat de dos ministres amb ciris encesos, el sacerdot o el diaca porta la creu a l'entrada del presbiteri o a un altre lloc apropiat i allí la deixa o l'entrega als ministres que l'aguanten, després d'haver deixat els ciris a dreta i a esquerra de la Creu.
,
18. Per l'adoració de la Creu, primer s'hi acosta, sol, el sacerdot celebrant, sense casulla i descalç, si sembla oportú. Després els clergues i els ministres laics, com qui ve en processó, passen i reverencien la Creu, ja sigui per mitjà d'una genuflexió simple o d'un altre signe apte segons el costum local, p. e. besant-la.
19. Només es fa servir una Creu per a l'adoració. Si l'assemblea es nombrosa i no poden passar tots, el celebrant després que ha passat una part del clergat i dels fidels, pren la Creu i posant al centre davant l'altar, exhorta a venerar-la amb una monició breu, la manté elevada uns moments i es fa l'adoració en silenci.
20. Mentre es fa l'adoració de la santa Creu es canta l'antífona Adorem, Senyor, els Improperis, l'himne Creu fidel o algun altre cant apropiat. Els qui ja han adorat la Creu, s'asseuen.
Cants en l'adoració de la Santa Creu
Antífona
Adorem, Senyor, la vostra Creu, lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció; per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món.
Crucem tuam adorámus, Dómine, et sanctam resurrectiónem tuam laudámus et glorificámus: ecce enim propter lignum venit gáudium in univérso mundo.
Salm 66, 2
Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la claror de la seva mirada.
Antífona
Adorem, Senyor, la vostra Creu, lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció; per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món.
Crucem tuam adorámus, Dómine, et sanctam resurrectiónem tuam laudámus et glorificámus: ecce enim propter lignum venit gáudium in univérso mundo.
IMPROPERIS
Les parts que pertoquen als cors, s'indiquen amb els números 1 (cor primer), i 2 (cor segon); les que han de ser cantades per tots dos cors a la vegada, s'indiquen així: 1 i 2. Alguns versos poden ser també cantats per dos cantors.
I
1 i 2 repeteixen Poble meu, ¿què t'he fet? ¿En què t'he entristit? Respon-me!
Pópule meus, quid feci tibi? Aut in quo contristávi te? Respónde mihi!
1 Jo et vaig treure de la terra d'Egipte, i tu has preparat una creu al teu salvador.
2 Poble meu, ¿què t'he fet? ¿En què t'he entristit? Respon-me!
1 Hàgios o Theós.
2 Sant Déu!
1 Hàgios Iskhyrós
2 Sant Fort!
1 Hàgios Athànatos, elèison himàs.
2 Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres!
1 i 2 repeteixen Jo et vaig conduir quaranta anys pel desert, et vaig nodrir amb mannà i et vaig introduir en una terra excel·lent, i tu has preparat una creu al teu Salvador.
1 Jo et vaig treure de la terra d'Egipte, i tu has preparat una creu al teu salvador.
2 Poble meu, ¿què t'he fet? ¿En què t'he entristit? Respon-me!
1 Hàgios o Theós.
2 Sant Déu!
1 Hàgios Iskhyrós
2 Sant Fort!
1 Hàgios Athànatos, elèison himàs.
2 Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres!
1 i 2 repeteixen ¿Què més havia de fer per tu, que no hagi fet? Et vaig plantar com vinya escollida, bellíssima, i tu te m'has tornat del tot amarga; m'has donat a beure vinagre en la meva set, i amb la llança has obert el costat del teu Salvador.
1 Jo et vaig treure de la terra d'Egipte, i tu has preparat una creu al teu salvador.
2 Poble meu, ¿què t'he fet? ¿En què t'he entristit? Respon-me!
1 Hàgios o Theós.
2 Sant Déu!
1 Hàgios Iskhyrós
2 Sant Fort!
1 Hàgios Athànatos, elèison himàs.
2 Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres!
II
Cantors
Jo per tu vaig assotar l'Egipte,
fent morir els seus primogènits;
i tu m'has lliurat després d'assotar-me.
1 i 2 repeteixen Poble meu, ¿què t'he fet?
¿En què t'he entristit? Respon-me!
Cantors
Jo et vaig treure d'Egipte
i vaig enfonsar el Faraó en el Mar Roig,
i tu m'has lliurat als grans sacerdots.
1 i 2 repeteixen
Poble meu, ¿què t'he fet?
¿En què t'he entristit? Respon-me!
Cantors
Jo vaig obrir davant teu el mar,
i tu amb la llança has obert el meu costat.
1 i 2 repeteixen
Poble meu, ¿què t'he fet?
¿En què t'he entristit? Respon-me!
Cantors
Jo vaig caminar davant teu
en una columna de núvol,
i tu m'has conduït al pretori de Pilat.
1 i 2 repeteixen
Poble meu, ¿què t'he fet?
¿En què t'he entristit? Respon-me!
Cantors
Jo, al desert et vaig nodrir amb mannà,
i tu m'has pegat bufetades i assots.
1 i 2 repeteixen
Poble meu, ¿què t'he fet?
¿En què t'he entristit? Respon-me!
Cantors
Jo et vaig donar per beure
aigua saludable d'una roca
i tu m'has donat fel i vinagre.
1 i 2 repeteixen
Poble meu, ¿què t'he fet?
¿En què t'he entristit? Respon-me!
Cantors
Jo per tu vaig ferir els reis cananeus
i tu has ferit el meu cap amb una canya.
1 i 2 repeteixen
Poble meu, ¿què t'he fet?
¿En què t'he entristit? Respon-me!
Cantors
Jo et vaig donar ceptre reial,
i tu has cenyit el meu cap
amb corona d'espines.
1 i 2 repeteixen
Poble meu, ¿què t'he fet?
¿En què t'he entristit? Respon-me!
Cantors
Jo et vaig elevar amb tot el meu poder,
i tu m'has suspès al patíbul de la creu.
1 i 2 repeteixen
Poble meu, ¿què t'he fet?
¿En què t'he entristit? Respon-me!
HIMNE
Tots
Creu fidel, l'arbre més noble,
el més insigne de tots.
Cap bosc d'igual no en daria,
ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
Arbre dolç que amb els claus dolços,
càrrega dolça sosté.
Crux fidélis, inter omnes
arbor una nóbilis.
Nulla talem silva profert,
flore, fronde, gérmine!
Dulce lignum dulci clavo
dulce pondus sústinens!
Cantors
Canta llengua la corona
de combat tan gloriós
i digues-ne la victòria
sobre el trofeu de la creu:
com el Redemptor dels homes,
en ser immolat vencia.
Tots
Creu fidel, l'arbre més noble,
el més insigne de tots.
Cap bosc d'igual no en daria,
ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
Crux fidélis, inter omnes
arbor una nóbilis.
Nulla talem silva profert,
flore, fronde, gérmine!
Cantors
Condolent-se el Creador
de l'error del primer pare,
quan per menjar el fruit vedat
en la dissort s'enfonsava,
ell ja l'arbre assenyalà
per guarir dels danys de l'arbre.
Arbre dolç que amb els claus dolços,
carrega dolça sosté.
Tots
Arbre dolç que amb els claus dolços,
càrrega dolça sosté.
Dulce lignum dulci clavo
dulce pondus sústinens!
Cantors
Així ho exigia l'obra
de la nostra salvació:
que amb l'art de Déu es vencés
l'enginy astut del maligne,
i sabés treure el remei
d'on l'enemic ens feria.
Tots
Creu fidel, l'arbre més noble,
el més insigne de tots.
Cap bosc d'igual no en daria,
ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
Crux fidélis, inter omnes
arbor una nóbilis.
Nulla talem silva profert,
flore, fronde, gérmine!
Cantors
Quan arriba a plenitud
el temps de les profecies,
neix el Creador del món
enviat del si del Pare,
revestit d'humana carn
en el ventre d'una verge.
Tots
Arbre dolç que amb els claus dolços,
càrrega dolça sosté.
Dulce lignum dulci clavo
dulce pondus sústinens!
Cantors
Tot just nat plora i sanglota
dins l'estretor d'un pessebre;
amb bolquers la mare verge
el seu cos tendre embolcalla;
cenyeix amb estretes faixes
els peus i les mans d'un Déu.
Tots
Creu fidel, l'arbre més noble,
el més insigne de tots.
Cap bosc d'igual no en daria,
ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
Crux fidélis, inter omnes
arbor una nóbilis.
Nulla talem silva profert,
flore, fronde, gérmine!
Cantors
Quan ha complert ja trenta anys,
el temps de la seva vida,
per redimir-nos es dona
lliurement a la passió;
Anyell immolat es mostra
dalt de l'arbre de la creu.
Tots
Arbre dolç que amb els claus dolços,
càrrega dolça sosté.
Dulce lignum dulci clavo
dulce pondus sústinens!
Cantors
Defalleix i fel li donen;
espines i claus i llança
foraden el cos suau
d'on brollen la sang i l'aigua.
Quin riu pot purificar
terra i mar i tot el món!
Tots
Creu fidel, l'arbre més noble,
el més insigne de tots.
Cap bosc d'igual no en daria,
ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
Crux fidélis, inter omnes
arbor una nóbilis.
Nulla talem silva profert,
flore, fronde, gérmine!
Cantors
Arbre sant, vincla tes branques,
ablaneix la teva fusta,
endolceix la rigidesa
que t'ha donat la natura,
i que el teu tronc suaument
els membres del Rei sostingui!
Tots
Arbre dolç que amb els claus dolços,
càrrega dolça sosté.
Dulce lignum dulci clavo
dulce pondus sústinens!
Cantors
Només tu aixecar pogueres
la víctima universal
i com arca beneïda
salvar el món del seu naufragi;
la sang sagrada t'ha ungit
que de l'Anyell vessava.
Tots
Creu fidel, l'arbre més noble,
el més insigne de tots.
Cap bosc d'igual no en daria,
ni en fruit, ni en fulla, ni en flor.
Crux fidélis, inter omnes
arbor una nóbilis.
Nulla talem silva profert,
flore, fronde, gérmine!
Aquesta conclusió mai no s'omet.
Tots
A la santa Trinitat
es doni glòria per sempre,
igual al Pare i al Fill
i a l'Esperit Sant Paràclit.
Al Déu u en tres persones
tot el món doni lloança. Amén.
Æqua Patri Filióque,
ínclito Paráclito,
Sempitérna sit beátæ
Trinitáti Glória;
cuius alma nos redémit
atque servat grátia. Amen.
Segons les condicions dels llocs o les tradicions dels pobles i per raons pastorals es por cantar Stabat Mater (És la Mare dolorosa), d'acord amb el Gradual Romà, o algun altre cant apropiat per recordar els dolors de la benaurada Verga Maria.
21. Acabada l'Adoració, la Creu és portada pel diaca o per un altre ministre al seu lloc a l'altar. Els ciris encesos es posen al costat de l'altar o a sobre, prop de la Creu.
Tercera Part
COMUNIÓ
22. Es posen a l'altar les tovalles esteses, el corporal i el missal. Mentrestant el diaca, o si no hi ha, el mateix sacerdot, que ha pres l'humeral, porta el Santíssim des del lloc de la reserva, a l'altar, pel camí més curt. Tothom està dret en silenci. Dos ministres acoompanyen en Santíssim Sagrament amb ciris encesos i els posen al voltant de l'altar o a sobre.
Quan el diaca, posa el Santíssim Sagrament sobre l'altar i destapa el copó; el sacerdot s'acosta a l'altar i fa genuflexió.
23. Després el sacerdot amb veu clara diu, amb les mans juntes:
Fidels a un manament del Salvador i seguint el seu diví mestratge, gosem dir:
El sacerdot, amb les mans esteses, i amb tots els present diuen:
Pare nostre, que esteu en el cel:
sigui santificat el vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre Regne;
faci's la vostra voluntat,
així a la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia
doneu-nos, Senyor, el dia d'avui;
i perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors;
i no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació,
ans deslliureu-nos de qualsevol mal.
24. Amb les mans esteses, el sacerdot, sol, continua, dient:
Allibereu-nos, Senyor, de tots els mals;
feu que hi hagi pau als nostres dies,
i, per la vostra misericòrdia,
guardeu-nos de pecat i de qualsevol pertorbació:
mentre esperem l'acompliment
de la nostra esperança,
la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.
Ajunta les mans.
El poble acaba l'oració amb l'aclamació següent:
Perquè són vostres per sempre el regne, el poder i la glòria.
Quia tuum est regnum, et potéstas, et Glória in sǽcula.
25. El sacerdot, ajuntant les mans, diu en secret:
Senyor nostre Jesucrist, que la comunió del vostre Cos no em sigui motiu de condemnació, sinó defensa i remei, per la vostra misericòrdia.
26. Després fa genuflexió i, de cara al poble, tenint una partícula alçada sobre el copó, diu en veu alta:
Mireu l'Anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món. Feliços els convidats a la seva taula.
I juntament amb el poble afegeix:
Senyor, no soc digne que entreu a casa meva; digueu-ho només de paraula i serà salva la meva ànima.
Dómine, non sum dignus, ut intres sub tectum meum, sed tantum dic verbo, et sanábitur ánima mea.
27. El sacerdot, inclinat vers l'altar, sumeix amb reverència el Cos de Crist, dient en secret: El Cos de Crist.
28. Després es distribueix la Comunió als fidels. Durant la Comunió es pot cantar el salm 21 o un altre cant apropiat.
29. Acabada la comunió, el diaca o un altre ministre idoni porta el copó a un lloc preparat fora de l'església o, si les circumstàncies no permeten altra cosa, al mateix sagrari de l'església.
30. Tot seguit el sacerdot diu: Preguem, i, si sembla oportú, observat un breu espai de silenci sagrat, diu l'oració de després de la comunió.
Postcomunió
Déu omnipotent i etern, vós ens heu renovat amb la benaurada mort i resurrecció de Crist; conserveu en nosaltres aquesta obra del vostre amor i feu que visquem fidels al misteri del qual hem participat. Per Crist Senyor nostre.
31. Per al comiat, el diaca o, si no n'hi ha, el mateix sacerdot pot dir la invitació:
Inclineu-vos per rebre la benedicció.
Després el sacerdot, dret de cara al poble, i amb les mans esteses sobre eli, diu aquesta oració sobre el poble:
Oració sobre el poble
Senyor, feu davallar una abundosa benedicció sobre el vostre poble, que ha commemorat la mort del vostre Fill, amb la plena esperança de la resurrecció; concediu-li el perdó, doneu-li el consol, augmenteu-li la fe, assegureu-li l'eterna redempció. Per Crist Senyor nostre.
32. I tots, fent una genuflexió a la Creu, es retiren en silenci.
33. Després de la celebració es despulla l'altar, però si deixen la Creu i dos o quatre ciris encesos.
34. Els qui han assistit a la solemne acció litúrgica d'aquesta tarda, ometen les Vespres.
1. El Dissabte Sant l'Església no se separa del sepulcre del Senyor, meditant la seva passió, la seva mort i la seva davallada als inferns i esperant, en la pregària i el dejuni, la seva resurrecció.
2. L'altar és despullat i no se celebra l'Eucaristia, fins que després de la Vetlla solemne o expectació nocturna de la resurrecció comença el goig pasqual, l'abundància del qual desborda durant cinquanta dies.
3. Aquest dia la comunió només es pot donar en forma de viàtic.
