Diumenge III d'Advent Cicle A
Lectura primera
Is 35, 1-6a. 10
Déu mateix us ve a salvar
Lectura del llibre d'Isaïes
   
La terra eixuta i el desert estan de festa, d'alegria l'estepa floreix. La seva florida s'esbadella com l'iris, s'engalana i crida de goig. Li han estat donades la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron. Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s'aguanten. Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.
   
Tornaran els qui el Senyor ha rescatat, entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus caps. Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i els gemecs.
Salm responsorial 145, 7. 8-9a. 9bc-10 (R: cf. Is 35, 4)
R/. Senyor, veniu a salvar-nos.
O bé:
Al·leluia.
Veni, Dómine, ad salvándum nos.
El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.
R/. Senyor, veniu a salvar-nos.
O bé:
Al·leluia.
Veni, Dómine, ad salvándum nos.
El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters.
R/. Senyor, veniu a salvar-nos.
O bé:
Al·leluia.
Veni, Dómine, ad salvándum nos.
El Senyor manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.
R/. Senyor, veniu a salvar-nos.
O bé:
Al·leluia.
Veni, Dómine, ad salvándum nos.
Lectura segona
Jm 5,7-10
Mantingueu ferms els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop
Lectura de la carta de sant Jaume
   
Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l'hauran assaonada. Igualment vosaltres tingueu paciència, refermeu els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop. Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen els profetes que van parlar en nom del Senyor.
Al·leluia
Is 61, 1
Al·leluia. L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts. Al·leluia.
Allelúia. Spíritus Dómini super me; evangelizáre paupéribus misit me. Allelúia
Evangeli
Mt 11, 2-11
Sou vós el qui ha de venir o n'hem d'esperar un altre?
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
   
En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n'hem d'esperar un altre?». Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l'anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi». Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l'Escriptura: "Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí". Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell».
Diumenge III d'Advent Cicle B
Lectura primera
Is 61, 1-2a. 10-11
Aclamo el Senyor, ple de goig
Lectura del llibre d'Isaïes
   
L'Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m'ha ungit, m'ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l'any de gràcia del Senyor.
   
Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m'ha mudat amb vestits de victòria, m'ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s'engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.
Salm responsorial Lc 1, 46-48. 49-50. 53-54 (R: Is 61, 10b)
R/. La meva ànima celebra el meu Déu.
Exsúltat ánima mea in Deo meo.
La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions em diran benaurada.
R/. La meva ànima celebra el meu Déu.
Exsúltat ánima mea in Deo meo.
Perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.
El seu nom és sant,
i l'amor que té als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
R/. La meva ànima celebra el meu Déu.
Exsúltat ánima mea in Deo meo.
Omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
s'ha recordat del seu amor.
R/. La meva ànima celebra el meu Déu.
Exsúltat ánima mea in Deo meo.
Lectura segona
1Te 5, 16-24
Que Déu guardi el vostre Esperit, la vostra ànima i el vostre cos per quan retorni nostre Senyor Jesucrist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
   
Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l'Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.
   
Que Déu mateix, el Déu de la pau, us faci del tot sants, i guardi totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per quan retorni nostre Senyor Jesucrist. Déu, que us crida, és digne de tota confiança; ell ho farà així.
Al·leluia
Is 61, 1
Al·leluia. L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts. Al·leluia.
Allelúia. Spíritus Dómini super me; evangelizáre paupéribus misit me. Allelúia.
Evangeli
Jo 1, 6-8. 19-28
Tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ha de venir
+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
   
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
   
Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?». Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no soc el Messies». Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?». Els diu: «No el soc». «Ets el Profeta que esperem?». Respongué: «No». Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?». Digué: «Soc una veu que crida en el desert: "Aplaneu el camí del Senyor", com diu el profeta Isaïes».
Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?». Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat».
   
Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava.
Diumenge III d'Advent cicle C
Lectura primera
So 3, 14-18a
Per tu el Senyor s'ha transportat d'alegria
Lectura de la profecia de Sofonies
   
Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra't i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d'Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s'ha transportat d'alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d'aplec».
Salm responsorial Is 12, 2. 3-4bcd. 5-6 (R: 6)
R/. Aclama'l ple de goig perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.
Exsúlta et lauda, quia magnus in médio tui Sanctus Isræl.
El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m'espanto.
D'ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
R/. Aclama'l ple de goig perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.
Exsúlta et lauda, quia magnus in médio tui Sanctus Isræl.
Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
«Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és excels».
R/. Aclama'l ple de goig perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.
Exsúlta et lauda, quia magnus in médio tui Sanctus Isræl.
Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.
R/. Aclama'l ple de goig perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.
Exsúlta et lauda, quia magnus in médio tui Sanctus Isræl.
Lectura segona
Fl 4, 4-7
El Senyor és a prop
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
   
Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Al·leluia
Is 61, 1
Al·leluia. L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts. Al·leluia.
Allelúia. Spíritus Dómini super me; evangelizáre paupéribus misit me. Allelúia.
Evangeli
Lc 3, 10-18
Què hem de fer també nosaltres?
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
   
En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns publicans que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?». Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?». Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada».
   
La gent, que vivia en l'expectació, sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l'entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s'apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
Si aquesta fèria s'escau després del dia 16 de desembre, es diu la missa i les lectures del dia que li correspon.
Lectura primera
Nm 24, 2-7.15-17a
De Jacob en surt una estrella
Lectura del llibre dels Nombres
   
En aquells dies, Balaam alçà els ulls i veié Israel acampat per tribus. Llavors l'esperit de Déu s'apoderà d'ell i pronuncià el seu vaticini: «Aquest és l'oracle de Balaam, fill de Beor, l'oracle de l'home d'ulls penetrants, l'oracle del qui escolta els presagis de Déu i contempla les visions del Totpoderós quan l'èxtasi li treu el vel dels ulls: Jacob, que n'és de bonic, el teu campament, que en són, de bonics, els teus pavellons, Israel! Els veig estesos com palmes, com horts a les vores d'un riu, com àloes que ha plantat el Senyor, com cedres arran de l'aigua. L'aigua vessarà de les seves piques, tindrà una descendència com l'aigua del mar. El seu rei serà més eminent que el rei Agag, el seu reialme sobresortirà».
   
I Balaam pronuncià encara un altre vaticini: «Aquest és l'oracle de Balaam, fill de Beor, l'oracle de l'home d'ulls penetrants, l'oracle del qui escolta els presagis de Déu i coneix els secrets de l'Altíssim, del qui contempla les visions del Totpoderós quan l'èxtasi li treu el vel dels ulls: Ja el veig, però encara no hi és, ja el contemplo, però no serà aviat: De Jacob, en surt una estrella, d'enmig d'Israel, se n'aixeca un ceptre».
Salm responsorial 24, 4-5ab. 6 i 7bc. 8-9 (R: 4b)
R/. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.
Sémitas tuas, Dómine, édoce me.
Feu que conegui, Senyor les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat,
instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu.
R/. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.
Sémitas tuas, Dómine, édoce me.
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l'amor que heu guardat des de sempre.
Compadiu-vos de mi,
vós que estimeu tant.
R/. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.
Sémitas tuas, Dómine, édoce me.
El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí.
R/. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.
Sémitas tuas, Dómine, édoce me.
Al·leluia
Salm 84, 8
Al·leluia. Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació. Al·leluia.
Allelúia. Osténde nobis Dómine, misericórdiam tuam, et salutáre tuum da nobis. Allelúia.
Evangeli
Mt 21, 23-27
Joan, de qui havia rebut la missió de batejar?
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
   
En aquell temps, Jesús entrà en el temple. Mentre ensenyava, hi anaren els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren: «Amb quina autoritat actues així? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?». Jesús els respongué: «Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, us diré amb quina autoritat actuo. De qui havia rebut Joan la missió de batejar? L'havia rebuda de Déu o era cosa humana?». Ells van pensar: «Si diem que l'havia rebuda de Déu, ens preguntarà per què no el vam creure, i si diem que era cosa humana, la gent s'indignarà contra nosaltres, perquè tots estan convençuts que Joan era un profeta». Per això respongueren a Jesús: «No ho sabem». Jesús els respongué: «Doncs jo tampoc no us diré amb quina autoritat actuo així».
Si aquesta fèria s'escau després del dia 16 de desembre, es diu la missa i les lectures del dia que li correspon.
Lectura primera
So 3, 1-2. 9-13
Déu promet a tots els pobres la salvació del Crist
Lectura de la profecia de Sofonies
   
Això diu el Senyor: «Ai de la ciutat tirànica, rebel, contaminada! No fa cas de cap advertència, ni admet la correcció. No confia en el Senyor i es manté allunyada del seu Déu. Però un dia jo canviaré els llavis dels pobles en llavis sincers, perquè tots invoquin el nom del Senyor i portin el seu jou. D'entre els qui viuen més enllà dels rius d'Etiòpia m'oferiran súpliques i encens, d'entre els qui jo havia dispersat em portaran oblacions.
   
Aquell dia no t'hauràs d'avergonyir de les accions amb què fins ara m'has estat infidel, perquè llavors trauré del teu si els qui celebren la teva arrogància. No seràs mai més altiva en la meva muntanya santa, i deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d'Israel buscarà refugi en el nom del Senyor. No faran injustícies ni mentiran, ni tindran una llengua enganyadora. Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú».
Salm responsorial 33, 2-3. 6-7. 17-18. 19 i 23 (R: 7a)
R/. Els pobres invoquen el Senyor i ell els escolta.
Pauper clamávit, et Dóminus exaudívit eum.
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.
R/. Els pobres invoquen el Senyor i ell els escolta.
Pauper clamávit, et Dóminus exaudívit eum.
Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill.
R/. Els pobres invoquen el Senyor i ell els escolta.
Pauper clamávit, et Dóminus exaudívit eum.
El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.
Així que criden els justos, el Senyor els escolta
i els treu de tots els perills.
R/. Els pobres invoquen el Senyor i ell els escolta.
Pauper clamávit, et Dóminus exaudívit eum.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.
El Senyor rescata de la mort els seus servents,
i no acusarà els qui es refugien en ell.
R/. Els pobres invoquen el Senyor i ell els escolta.
Pauper clamávit, et Dóminus exaudívit eum.
Al·leluia
Al·leluia. Veniu, Senyor, no trigueu més; allibereu el vostre poble de les seves culpes. Al·leluia.
Allelúia. Veni, Dómine, et noli tardáre; reláxa facinóra plebis tuæ. Allelúia.
Evangeli
Mt 21, 28-32
Ha vingut Joan, i els pecadors l'han cregut
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
   
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills, va dir al primer: "Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui". Ell respongué: "No hi vull anar". Però després, se'n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: "Hi vaig de seguida, pare". Però no hi anà. Quin d'aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer».
   
Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d'ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l'heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l'han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure'l».
Si aquesta fèria s'escau després del dia 16 de desembre, es diu la missa i les lectures del dia que li correspon.
Lectura primera
Is 45, 6b-8. 18. 21b-25
Oh cel, deixa caure la rosada
Lectura del llibre d'Isaïes
«Jo soc el Senyor, no n'hi ha d'altre. Jo he forjat la llum i he creat les tenebres, jo dono el benestar i provoco la desgràcia; jo, el Senyor, soc l'autor de tot això.
Oh cel, deixa caure la rosada; que el bé plogui dels núvols, i la terra obri el seu si, per fer-ne germinar la salvació i fer-ne néixer el benestar; jo, el Senyor, en soc el creador».
   
Això diu el Senyor, creador del cel, ell que és Déu, que ha fet la terra i l'ha formada, ell que li dona solidesa, i no l'ha deixada buida, sense cap ordre, sinó bona per habitar:
«Jo soc el Senyor, no n'hi ha d'altre. Ningú no és Déu fora de mi; de Déu just i que salvi, no n'hi ha cap sinó jo. Veniu a mi d'un cap a l'altre de la terra, i jo us salvaré, que jo soc Déu, i ningú més.
Ho juro per mi mateix, i és veritat el que diuen els meus llavis, és una paraula irrevocable: "Davant meu, s'agenollarà tothom; per mi, jurarà tota llengua".
Tothom dirà de mi: "Només el Senyor em dona la força i el triomf. Se li acosten avergonyits els qui no el volien, i tota la descendència d'Israel se sent triomfant i gloriosa gràcies al Senyor"».
Salm responsorial 84, 9ab i 10. 11-12. 13-14 (R: Is 45, 8)
R/. Oh cel, deixa caure la rosada; que el bé plogui dels núvols.
Roráte, cæli, désuper, et nubes pluant iustum!
Jo escolto què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble
i als qui l'estimen.
El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.
R/. Oh cel, deixa caure la rosada; que el bé plogui dels núvols.
Roráte, cæli, désuper, et nubes pluant iustum!
La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel.
R/. Oh cel, deixa caure la rosada; que el bé plogui dels núvols.
Roráte, cæli, désuper, et nubes pluant iustum!
El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades.
R/. Oh cel, deixa caure la rosada; que el bé plogui dels núvols.
Roráte, cæli, désuper, et nubes pluant iustum!
Al·leluia
Is 40, 9-10
Al·leluia. Alça ben fort el teu crit, tu que anuncies la bona nova; el Senyor Déu arriba amb poder. Al·leluia.
Allelúia. Exálta in fortitúdine vocem tuam, tu qui evangelízas; ecce Dóminus Deus in fortitúdine véniet. Allelúia.
Evangeli
Lc 7, 19-23
Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i el que heu sentit dir
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
   
En aquell temps, Joan va cridar dos dels seus deixebles i els va enviar al Senyor per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n'hem d'esperar un altre?». Aquells homes arribaren i digueren a Jesús: «Joan Baptista ens envia per preguntar-vos "si sou vós el qui ha de venir o n'hem d'esperar un altre"».
   
En aquell mateix moment Jesús en va curar molts de malalties i d'altres xacres o els alliberà dels esperits malignes, i donà la vista a molts cecs. Jesús, doncs, els respongué:
«Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l'anunci de la Bona Nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi».
Si aquesta fèria s'escau després del dia 16 de desembre, es diu la missa i les lectures del dia que li correspon.
Lectura primera
Is 54, 1-10
El Senyor t'ha cridat com una esposa abandonada
Lectura del llibre d'Isaïes
   
Crida d'alegria, tu que no eres mare, celebra-ho i aclama, tu que eres estèril, perquè la que havia quedat abandonada ara té més fills que la que no va perdre el marit, diu l'oracle del Senyor. Fes més espaiosa la tenda on vius, desplega sense por les veles que la cobreixen, allarga les cordes i reforça els seus pals, perquè t'hauràs d'obrir a dreta i a esquerra; la teva descendència ocuparà els altres territoris i repoblarà les ciutats abandonades.
   
No tinguis por, no quedaràs avergonyida, ningú no et retraurà el teu passat ignominiós; oblida el menyspreu que has passat de jove, la deshonra de la teva viduïtat.
El teu creador s'ha fet el teu marit, el seu nom és El-Senyor-de-l'univers; t'ha rehabilitat el Sant d'Israel, anomenat Déu-de-tota-la-terra.
El Senyor t'ha cridat com qui crida l'esposa abandonada que s'enyora. Pot ser repudiada l'esposa de la joventut?, diu el teu Déu.
Jo t'havia abandonat per poca estona, però ara et recobro amb un afecte immens. En una flamarada d'indignació t'havia amagat un moment la meva mirada, però ara t'estimo amb un amor etern, diu el Senyor, el qui t'ha reclamat.
   
Faré com vaig fer en els dies de Noè: llavors vaig jurar que l'aiguat de Noè no inundaria mai més la terra; ara juro que no m'irritaré ni t'amenaçaré mai més. Ni que desapareguin les muntanyes i se somoguin els turons, no desapareixerà l'amor que jo et tinc ni se somourà el meu pacte de pau, diu el Senyor, el qui t'estima.
Salm responsorial 29, 2 i 4. 5-6. 11-12a i 13b (R: 2a)
R/. Amb quin goig us exalço, Senyor.
Exaltábo te, Dómine, quóniam extraxísti me.
Amb quin goig us exalço, Senyor.
M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,
i no heu permès que se n'alegrin els enemics.
Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts,
quan ja m'hi enfonsava,
m'heu tornat la vida.
R/. Amb quin goig us exalço, Senyor.
Exaltábo te, Dómine, quóniam extraxísti me.
Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,
enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors;
l'endemà són crits de joia.
R/. Amb quin goig us exalço, Senyor.
Exaltábo te, Dómine, quóniam extraxísti me.
Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes,
Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre.
R/. Amb quin goig us exalço, Senyor.
Exaltábo te, Dómine, quóniam extraxísti me.
Al·leluia
Lc 3, 4. 6
Al·leluia. Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí; tothom veurà la salvació de Déu. Al·leluia.
Allelúia. Paráte viam Dómini, rectas fácite sémitas eius; vidébit omnis caro salutáre Dei. Allelúia.
Evangeli
Lc 7, 24-30
Joan és el missatger que prepara els camins del Senyor
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
   
Quan els enviats de Joan van ser fora, Jesús començà a dir a la gent: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home que porta vestits delicats? Els qui es vesteixen sumptuosament i viuen enmig de plaers els trobareu als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l'Escriptura: "Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí". Us asseguro que entre tots els que les mares han portat al món ningú no és més gran que Joan; tanmateix, el més petit al Regne de Déu és més gran que ell.
   
Tot el poble, i fins els publicans, quan van sentir la predicació de Joan i es van fer batejar per ell, van reconèixer que Déu era bo en cridar-los a la conversió, però els fariseus i els mestres de la Llei, que no es van deixar batejar per Joan, van menysprear el que Déu havia volgut fer per ells».
Divendres tercer d'Advent
Si aquesta fèria s'escau després del dia 16 de desembre, es diu la missa i les lectures del dia que li correspon.
Lectura primera
Is 56, 1-3a. 6-8
Tots els pobles anomenaran el meu temple casa d'oració
Lectura del llibre d'Isaïes
   
Diu el Senyor: «Compliu els vostres deures, obreu el bé, que està a punt d'arribar la meva salvació, i de revelar-se la meva bondat». Feliç l'home que obra així i es manté constant, que no viola el repòs del dissabte i es guarda de fer el mal. Els estrangers que s'han unit al Senyor que no diguin pas que el Senyor els exclou del seu poble.
   
«Els estrangers que s'han adherit al Senyor, que es posen al servei per amor del seu nom i volen ser els seus servidors, si es guarden de violar el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la meva aliança, els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d'oració; acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i les altres víctimes, perquè tots els pobles anomenaran el meu temple casa d'oració». Ho diu l'oracle del Senyor que aplega els dispersats d'Israel: «Sí, encara n'afegiré d'altres, als qui ja s'han aplegat».
Salm responsorial 66, 2-3. 5. 7-8 (R: 4)
R/. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora.
Confiteántur tibi pópuli, Deus, confiteántur tibi pópuli omnes.
Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació.
R/. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora.
Confiteántur tibi pópuli, Deus, confiteántur tibi pópuli omnes.
Que s'alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud,
i guieu els pobles de la terra.
R/. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora.
Confiteántur tibi pópuli, Deus, confiteántur tibi pópuli omnes.
La terra ha donat el seu fruit,
el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.
R/. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora.
Confiteántur tibi pópuli, Deus, confiteántur tibi pópuli omnes.
Al·leluia
Al·leluia. Veniu, Senyor, a visitar-nos i a portar-nos la pau; que puguem alegrar-nos de tot cor davant vostre. Al·leluia.
Allelúia. Veni, Dómine, visitáre nos in pace, ut lætémur coram te corde perfécto. Allelúia.
Evangeli
Jo 5, 33-36
Joan era una flama encesa que il·luminava tot al voltant
+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
   
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Quan vau enviar missatgers per interrogar Joan, la seva resposta va ser un testimoni a favor de la veritat. No és que jo em fonamenti en el testimoniatge dels homes; només ho dic perquè us voldria salvar. Joan era una flama encesa que il·luminava tot al voltant, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un moment per la seva claror. Però jo tinc a favor meu un altre testimoni de més valor que Joan: són les obres que el Pare m'ha donat i que vol que jo dugui a terme. Això que jo faig, sí que demostra que el Pare m'ha enviat».