Lectura del llibre d'Isaïes
    Sió diu: «El Senyor m'ha abandonat, el meu Déu s'ha oblidat de mi». Creus que una mare s'oblidarà del nen que té al pit, i no s'apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n'oblidés, jo no m'oblidaria mai de tu.

Només en Déu reposa la meva ànima,
d'ell em ve la salvació.
Només ell és la roca que em salva,
és el castell on em trobo segur.

Reposa només en Déu, ànima meva,
d'ell em ve tota esperança.
Només ell és la roca que em salva,
és el castell on em trobo segur.

En Déu tinc la salvació i la glòria,
és la meva roca inexpugnable;
trobo en Déu el meu refugi.
Vosaltres, poble reunit, confieu en ell,
esplaieu davant d'ell el vostre cor.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s'ha proposat. Doncs bé, dels administradors l'únic que n'esperem és que siguin fidels. A mi, el que menys em preocupa és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo, no em judico. La meva consciència no m'acusa de res, però això no vol dir que jo sigui irreprensible. El meu jutge és el Senyor. Per tant, no judiqueu res abans d'hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s'amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l'elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos amos: Si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. I no valeu més vosaltres que ells? Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d'allargar, ni un minut, el temps de la seva vida? I pel que fa al vestit, per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d'aquests. I si Déu vesteix així l'herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps».

Lectura de la profecia d'Osees
    Això diu el Senyor: «La conduiré al desert i li parlaré amorosament. Allà em correspondrà com quan era jove, quan sortí del país d'Egipte. Et faré per sempre la meva esposa i seré per a tu un espòs bo, fidel, amorós, compassiu. Seré per a tu un espòs veritable, i tu coneixeràs el Senyor».

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d'amor entranyable.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.
No ens castiga els pecats com mereixeríem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient és lluny de l'Occident.
Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, és que nosaltres necessitem presentar-vos una carta de recomanació, com fan alguns, o necessitem que vosaltres ens recomaneu? La nostra carta sou vosaltres mateixos: la portem escrita en els nostres cors, i tothom la pot llegir i la pot reconèixer. Perquè vosaltres sou una carta de Crist que ha passat per les nostres mans; no ha estat escrita amb tinta, sinó amb l'Esperit del Déu viu, ni ha estat gravada en plaques de pedra, sinó en uns cors humans. Tenim aquesta seguretat perquè confiem en Déu gràcies al Crist. No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que nosaltres podem fer ve de Déu; ell ens ha fet capaços d'estar al servei de la nova aliança, una aliança que no depèn de la lletra escrita, sinó de l'obra de l'Esperit. La lletra escrita condemna a la mort, mentre que l'Esperit dona vida.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns anaren a trobar Jesús i li digueren: «Per què els teus deixebles no dejunen, com ho fan els de Joan i els dels fariseus?» Jesús els contestà: «Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen amb ells el nuvi? No poden pas dejunar mentre el tenen amb ells. Ja vindrà el dia que els serà pres, i llavors sí que dejunaran. Ningú no apedaça un vestit vell amb roba que encara no ha estat rentada: el tros nou s'enduria part del vell, i l'esquinç quedaria pitjor. Tampoc ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous».

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    Sacsegeu el garbell, i quedarà el rebuig: així serà l'escòria de l'home quan serà examinat. L'obra del terrisser ha de superar la prova del forn: així serà provat l'home al moment de donar comptes. El fruit de l'arbre demostra el bon conreu: així, quan l'home doni comptes, es veurà què tenia al cor. No facis l'elogi de ningú abans no hagi estat examinat: és llavors que l'home serà posat a prova.

És bo de lloar l'Altíssim,
de cantar al vostre nom, Senyor,
de proclamar al matí el vostre amor
i de nit, la vostra fidelitat.

Els justos creixeran com les palmeres,
es faran grans com els cedres del Líban;
plantats a la casa del Senyor,
creixeran als atris del nostre Déu.

Encara donaran fruit a la vellesa,
continuaran plens d'ufana i de vigor,
per proclamar que el Senyor és recte,
que la meva Roca no coneix la injustícia.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, quan això que es consumeix es revestirà d'allò que ja no es consumeix, quan aquesta existència mortal es revestirà d'aquella que és immortal, es complirà allò que diu l'Escriptura: «La victòria ha engolit la mort. Oh mort, on és la teva victòria? On és l'agulló que t'incitava?». L'agulló que incitava la mort és el pecat, i el vigor del pecat ve de la Llei. Però, donem gràcies a Déu: ell ens dona la victòria per Jesucrist, el nostre Senyor. Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms, incommovibles, sobre aquest fonament; prodigueu-vos cada dia en l'obra del Senyor, segurs que, en el Senyor, el vostre treball no serà en va.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquest proverbi: «Un cec seria capaç de guiar un altre cec? No caurien tots dos dins un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre. Per què, doncs, veus la brossa dintre l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li pots dir: "Germà, deixa'm, que et trauré aquesta brossa de l'ull", si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure la brossa de l'ull del teu germà.
    No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L'home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l'home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d'allò que es desborda del seu cor».

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    Déu concedeix el perdó als qui es penedeixen, però fa desaparèixer els qui fan mal al poble dels justos. Convertiu-vos al Senyor i no us perdreu. No pequeu més, no provoqueu la indignació de Déu, perquè Déu no troba gust en ningú dels qui es perden en aquest món, sinó en els qui viuen i li donen gràcies. Que n'és, de gran, la bondat de Déu quan perdona els qui es converteixen!

Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l'home a qui el Senyor
no té en compte la culpa
i dintre seu ja no manté l'engany.

M'he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor,
m'heu perdonat la culpa comesa.

Que us supliquin els fidels
als moments de desgràcia;
per més que els rius es desbordin,
a ells, ni els tocaran.

En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill.
Tothom celebra al voltant meu
el goig de veure'm lliure.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    Un dia que Jesús sortia de camí, un home corregué, s'agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: «Per què em tractes de bo? De bo, només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: "No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare"». Ell li respongué: «Tot això ja ho he complert des de jove». Jesús se'l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n'anà trist, perquè era molt ric.
    Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n'és, de difícil, d'entrar al Regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n'és, de difícil, d'entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes, els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot».

Lectura de la primera carta de sant Pere
    Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts. L'esperança que us dona és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres: creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps.
    Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d'entristir per poc temps diverses proves. Si l'or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d'elogi, d'honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l'estimeu, i des d'ara, que heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d'una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

De tot cor enalteixo el Senyor,
amb els justos davant de tot el poble.
Les obres del Senyor són grans,
qui les contempla les estima.

Recordant-se per sempre del seu pacte,
donà un aliment als qui el veneren.
Demostrà la força del seu braç,
repartint al seu poble la terra dels nadius.

Disposà de redimir el seu poble,
deixà establert un pacte per sempre.
El seu nom és sagrat i venerable.
La lloança del Senyor dura per sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    Un dia que Jesús sortia de camí, un home corregué, s'agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: «Per què em tractes de bo? De bo, només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: "No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare"». Ell li respongué: «Tot això ja ho he complert des de jove». Jesús se'l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n'anà trist, perquè era molt ric.
    Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n'és, de difícil, d'entrar al Regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n'és, de difícil, d'entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes, els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot».

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    Sempre que compleixes la llei de Déu, li dones un culte generós; i ofereixes una víctima saludable quan guardes els seus manaments. Fer un favor és presentar a Déu una ofrena, donar als pobres és oferir-li una víctima d'acció de gràcies. Apartar-se del mal és un sacrifici plaent a Déu, evitar de fer res dolent és expiar els pecats. Si fas el bé, no et presentaràs davant Déu amb les mans buides, perquè tothom qui fa el bé compleix els seus manaments. L'ofrena dels justos és la millor que hi ha a l'altar, l'olor dels seus perfums penetra el cel. Déu accepta els dons de l'home just, la seva ofrena és un memorial que mai no s'esborra.
    Honra el Senyor generosament, no escatimis l'ofrena de les teves primícies. Quan ofereixis els teus dons, ofereix-los amb alegria, consagra amb goig els teus delmes. Dona a l'Altíssim tal com ell t'ha donat, dona generosament tot el que pots, que el Senyor ja sap recompensar, i et tornarà set vegades més. No el vulguis subornar amb presents, que no els acceptaria, ni et refiïs d'una ofrena que t'has guanyat amb violències, perquè el Senyor és Déu-que-fa-justícia i no té miraments amb el prestigi dels homes.

«Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d'una víctima
segellaren l'aliança».
El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica.

«Escolta, poble meu, soc jo qui parlo;
Israel, soc jo qui testifico contra tu:
jo soc el Senyor, el teu Déu.
No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.

Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix el que has promès a l'Altíssim.
El qui m'ofereix accions de gràcies
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament
veurà la salvació de Déu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Pere es posà a dir a Jesús: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós». Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l'evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna. Però molts que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers».

Lectura de la primera carta de sant Pere
    Estimats, els profetes que vaticinaren sobre la gràcia que Déu us ha fet ja havien indagat i esbrinat sobre aquesta salvació, i es preguntaven a quins moments es referia l'Esperit de Crist que tenien en ells, quan els feia predir la passió i la glòria que vindria després. Déu els havia revelat que allò que els confiava no anava destinat a ells, sinó a vosaltres. Ara, doncs, us ho han anunciat els qui us han dut la Bona Nova, guiats per l'Esperit Sant enviat des del cel. Els mateixos àngels es deleixen per contemplar-ho.
    Per això, sigueu sobris i estigueu sempre a punt, esperant fermament la gràcia que Déu us donarà el dia que es revelarà Jesucrist. Porteu-vos com a fills obedients, no us emmotlleu a les passions que us dominaven, quan encara no coneixíeu la veritat. Aquell qui us ha cridat és sant; per això també vosaltres heu de ser sants en tot el vostre estil de viure, ja que l'Escriptura diu: «Sigueu sants, perquè jo soc sant».

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment
a la casa d'Israel.

Tothom ha vist d'un cap a l'altre de la terra
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Pere es posà a dir a Jesús: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós». Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l'evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna. Però molts que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers».

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    Apiadeu-vos de nosaltres, Déu de l'univers, mireu-nos i que vegem la llum dels vostres favors. Feu caure l'espant sobre els pobles que no us cerquen. Que reconeguin com nosaltres que fora de vós, Senyor, ningú no és Déu. Renoveu els prodigis, repetiu els miracles. Reuniu totes les tribus de Jacob, doneu-los, com abans, l'heretat. Compadiu-vos del poble que porta el vostre nom, d'Israel, que anomeneu primogènit. Compadiu-vos de la ciutat santa, de Jerusalem, el lloc on residiu: que la vostra majestat ompli Sió, que el temple sigui ple de la vostra glòria. Acrediteu el primer dels pobles que heu creat, compliu les profecies fetes en nom vostre. Doneu la recompensa als qui esperen en vós, que resultin verídics els vostres profetes. Escolteu, Senyor, la pregària dels vostres servents, sigueu bondadós amb el vostre poble, i que tothom reconegui arreu de la terra que vós sou el Déu etern.

No ens tingueu en compte les culpes passades,
acolliu-nos per la vostra pietat,
no trigueu més, que som orfes de tot.

Defenseu-nos, Déu, salvador nostre,
per l'honor del vostre nom;
allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats
per amor del vostre nom.

Que arribi fins a vós el plany dels captius,
i el vostre braç poderós
alliberi els presos condemnats a mort.

Nosaltres, poble vostre,
ovelles del vostre ramat,
us donarem gràcies per sempre més;
pregonarem les vostres lloances
a cada generació.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, feien camí pujant a Jerusalem, i Jesús anava al davant. La gent n'estava admirada, però els seus seguidors anaven amb por. Llavors Jesús reuní a part els dotze i començà a predir-los el que li havia de succeir. Els deia: «Ara pugem a Jerusalem, i allà el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la llei, el condemnaran a mort i l'entregaran als pagans, que es burlaran d'ell, l'escopiran, l'assotaran i el mataran, i al cap de tres dies ressuscitarà».
    Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?» Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure, l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, en totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

Lectura de la primera carta de sant Pere
    Germans, penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l'or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l'ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i l'ha glorificat. Per això, teniu posada en Déu la fe i l'esperança.
    Vosaltres, que heu acceptat la veritat, us heu purificat per poder-vos estimar sincerament com a germans. Per això, estimeu-vos de cor els uns als altres, sense desistir mai del vostre amor. Penseu que heu nascut de nou, no d'una paternitat humana, que dona una vida mortal, sinó de la Paraula viva i eterna de Déu, que dona la vida per sempre. Perquè «els homes són tots com l'herba, duren un moment com les flors del prat. L'herba s'asseca i la flor es marceix, però la Paraula del Senyor dura per sempre», i aquesta Paraula és l'evangeli que us ha estat anunciat.

Glorifica el Senyor, Jerusalem,
Sió, canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills.

Manté la pau al teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
Envia ordres a la terra,
i la seva paraula corre de pressa, no es detura.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, feien camí pujant a Jerusalem, i Jesús anava al davant. La gent n'estava admirada, però els seus seguidors anaven amb por. Llavors Jesús reuní a part els dotze i començà a predir-los el que li havia de succeir. Els deia: «Ara pugem a Jerusalem, i allà el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la llei, el condemnaran a mort i l'entregaran als pagans, que es burlaran d'ell, l'escopiran, l'assotaran i el mataran, i al cap de tres dies ressuscitarà».
    Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?» Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure, l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, en totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    Vull recordar les obres de Déu i contar-vos allò que he vist. La paraula de Déu les guarda i els assigna la tasca que ell vol. Quan surt el sol, el podem veure de tot arreu: així també la glòria del Senyor és visible en tota la seva obra. Ni els àngels del Senyor no arriben mai a fer el recompte de les seves meravelles. Déu ha enfortit els estols d'àngels que el serveixen perquè puguin resistir la presència de la seva glòria. Ell penetra amb la mirada l'oceà i el fons del cor, en coneix totes les tramoies, perquè a Déu, no li passa res per alt, i veu tot el que s'esdevé en el món; ell fa conèixer el passat i el futur i revela els secrets més encoberts. Cap dels nostres pensaments no li passa inadvertit, no se li escapa ni una sola de les nostres paraules.
    La seva saviesa té una força incommovible. Ell és l'únic des de sempre i per sempre; no pot créixer ni minvar ni necessita consellers. Que en són, de delicioses, les seves obres, ni que en contemplem només una espurna! Ell, que viu i dura per sempre més, fa variar en la creació la seva pròpia bellesa. Qui es cansa de mirar en les altures l'aspecte bonic i transparent del firmament? L'ordre de l'estelada anuncia la glòria de Déu: Tota l'obeeix en les tasques que té assignades. Cadascun dels estels és diferent dels altres, i no se n'apaga ni un.

Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l'arpa els vostres cants,
dediqueu-li un càntic nou,
toqueu acompanyant l'aclamació.

La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.

La paraula del Senyor ha fet el cel,
amb l'alè de la boca ha creat l'estelada;
com dins un odre recull l'aigua del mar,
reté l'oceà en el seu llit.

Que tota la terra veneri el Senyor,
que el temin els habitants del món;
a una paraula seva, tot començà,
a una ordre d'ell, tot existí.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bartimeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi». Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi». Jesús s'aturà i digué: «Crideu-lo». Ells criden el cec i li diuen: «Anima't i vine, que et crida». El cec llançà la capa, s'aixecà d'una revolada, i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci?» Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi». Jesús li diu: «Ves, la teva fe t'ha salvat». A l'instant hi veié, i el seguia camí enllà.

Lectura de la primera carta de sant Pere
    Estimats, com infants nascuts avui, glatiu per aquella llet espiritual i sense engany que us farà créixer i us salvarà, ja que «heu tastat i vist que n'és, de bo, el Senyor». Acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l'havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist.
    Vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclameu la lloança» d'aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable, vosaltres que «no» éreu cap «poble», i ara sou el «poble de Déu», que «no» éreu «compadits», i ara ell se n'ha compadit. Estimats, vosaltres, en aquest món, sou com forasters que viuen lluny del seu país. Per això us prego que us desentengueu de les passions que fan la guerra a la vostra ànima. Porteu-vos bé amb els qui no són creients. Així els qui ara malparlen de vosaltres i us tenen per malfactors veuran tot el bé que feu i glorificaran Déu el dia que ell els obrirà els ulls.

Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble
i el ramat que ell pastura.

Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom.

«Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles».

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bartimeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi».
    Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi». Jesús s'aturà i digué: «Crideu-lo». Ells criden el cec i li diuen: «Anima't i vine, que et crida». El cec llançà la capa, s'aixecà d'una revolada, i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci?» Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi». Jesús li diu: «Ves, la teva fe t'ha salvat». A l'instant hi veié, i el seguia camí enllà.

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    Vull fer l'elogi dels homes piadosos, dels nostres pares a cada generació. Alguns no han deixat cap record, han desaparegut en acabar la seva vida, han passat com si no haguessin existit, tant ells com els fills que els succeïren. Però aquells altres eren homes piadosos, i la seva bondat no ha estat oblidada. El seu bé persistirà en els descendents i es propagarà en els fills dels seus fills. La seva posteritat es manté fidel a l'aliança, els seus fills són fidels gràcies a ells. El seu record durarà per sempre, la seva glòria no serà mai oblidada.

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu les seves lloances davant els qui l'estimen.
Se sent feliç Israel del qui l'ha creat,
s'alegren del seu rei els fills de Sió.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els seus cants
amb els tambors i les cítares,
perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils.

Els fidels celebren la seva glòria,
des dels seus rengles aclamen plens de goig,
mentre els seus llavis glorifiquen Déu.
És la glòria reservada als qui l'estimen.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    Jesús, després que la gent l'havia aclamat, entrà a Jerusalem i anà al temple. Com que ja era tard, donà només una mirada i sortí amb els dotze cap a Betània. L'endemà, quan tornava a Jerusalem, tenia gana, i veié de lluny una figuera que ja s'havia cobert de fullatge. Hi anà per si de cas hi trobava fruit, però encara no era el temps de les figues, i no hi havia més que fulla. Llavors li digué: «Que mai per mai ningú no culli fruit de tu». Els deixebles sentiren aquestes paraules de Jesús.
    Quan arribaren a Jerusalem, anà al temple i es posà a treure els qui compraven i venien dins el recinte del temple; bolcà les taules dels canvistes i els seients dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res dintre el recinte del temple. I els explicava: «No diu l'Escriptura que tots els pobles anomenaran el meu temple casa d'oració? Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres». Els grans sacerdots i els mestres de la llei sentiren el que deia i pensaven com s'ho farien per matar-lo, perquè en veure l'admiració de tot el poble pel seu ensenyament tenien por de fer-li res. I cap al tard, Jesús sortia de la ciutat.
    L'endemà al matí, tot passant, veieren que aquella figuera s'havia assecat de soca-rel. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu: «Rabí, la figuera que vau maleir s'ha assecat». Jesús els respon: «Tingueu fe en Déu. Us ho dic amb tota veritat: si algú mana a aquesta muntanya que s'aixequi i es tiri al mar, i ho diu sense dubtar, creient que Déu farà això que ell mana, Déu ho complirà. Per això us dic: Quan pregueu, creieu que ja teniu concedit allò que demaneu, i ho tindreu. I quan esteu pregant, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres culpes».

Lectura de la primera carta de sant Pere
    Estimats, s'acosta la fi, porteu una vida sòbria i ordenada, i doneu-vos a la pregària. Sobretot estimeu-vos de debò entre vosaltres, perquè l'amor esborra una multitud de pecats. Rebeu els altres a casa vostra sense queixar-vos. Que cadascú ajudi els altres amb els dons que ha rebut, ja que heu de ser bons administradors de la gràcia de Déu, que pren formes tan variades. Si algú parla, que sàpiga que transmet paraules de Déu; si algú presta un servei, que es valgui de les forces que rep de Déu. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist. Que la glòria i el poder li siguin donats pels segles dels segles. Amén.
    Estimats, no us estranyeu d'aquesta persecució que s'ha encès contra vosaltres per provar-vos. No té res d'estrany. Més aviat alegreu-vos de poder compartir els sofriments del Crist: també el dia que es revelarà la seva glòria desbordareu d'alegria.

Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei».
Manté ferm tot el món, incommovible,
sentencia amb raó les causes dels pobles.

El cel se n'alegra, la terra hi fa festa,
bramula el mar amb tot el que s'hi mou,
jubilen els camps, amb tot el que hi ha,
criden de goig els arbres del bosc.

En veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra;
judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seva veritat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    Jesús, després que la gent l'havia aclamat, entrà a Jerusalem i anà al temple. Com que ja era tard, donà només una mirada i sortí amb els dotze cap a Betània. L'endemà, quan tornava a Jerusalem, tenia gana, i veié de lluny una figuera que ja s'havia cobert de fullatge. Hi anà per si de cas hi trobava fruit, però encara no era el temps de les figues, i no hi havia més que fulla. Llavors li digué: «Que mai per mai ningú no culli fruit de tu». Els deixebles sentiren aquestes paraules de Jesús.
    Quan arribaren a Jerusalem, anà al temple i es posà a treure els qui compraven i venien dins el recinte del temple; bolcà les taules dels canvistes i els seients dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res dintre el recinte del temple. I els explicava: «No diu l'Escriptura que tots els pobles anomenaran el meu temple casa d'oració? Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres». Els grans sacerdots i els mestres de la llei sentiren el que deia i pensaven com s'ho farien per matar-lo, perquè en veure l'admiració de tot el poble pel seu ensenyament tenien por de fer-li res. I cap al tard, Jesús sortia de la ciutat.
    L'endemà al matí, tot passant, veieren que aquella figuera s'havia assecat de soca-rel. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu: «Rabí, la figuera que vau maleir s'ha assecat». Jesús els respon: «Tingueu fe en Déu. Us ho dic amb tota veritat: si algú mana a aquesta muntanya que s'aixequi i es tiri al mar, i ho diu sense dubtar, creient que Déu farà això que ell mana, Déu ho complirà. Per això us dic: Quan pregueu, creieu que ja teniu concedit allò que demaneu, i ho tindreu. I quan esteu pregant, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres culpes».

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    Us enalteixo i us canto lloances, beneeixo el nom del Senyor. Quan era encara un noi, i no m'havia apartat mai del bon camí, ja desitjava amb tot el cor la saviesa. L'he demanada des de petit i continuaré cercant-la fins al darrer moment. Madurava com un raïm primerenc i el meu cor se n'alegrava. Els meus passos seguien la veritat, no he deixat des de jove el seu camí. Vaig escoltar un moment i la vaig rebre, vaig aprendre molta doctrina; m'he honrat de portar el seu jou i enalteixo el qui me l'ha ensenyada. M'he proposat de practicar-la bé, i de no fer-me enrere quan la tingui. L'he abraçada amb tot el cor, mai no li giraré la cara. Me li he donat amb tota l'ànima, mai no me n'apartaré. Les meves mans han obert la seva porta, la tinc als braços i la contemplo.

És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.

Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.

Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles se'n tornà a Jerusalem i, mentre s'estava pel temple, hi anaren els grans sacerdots, els mestres de la llei i els notables del poble i li preguntaven: «Amb quina autoritat actues així? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?» Jesús els respongué: «Us faré una pregunta. Responeu-me-la, i us diré amb quina autoritat actuo. De qui havia rebut Joan la missió de batejar? L'havia rebuda de Déu o era cosa humana? Responeu-me». Ells van pensar: «Si diem que l'havia rebuda de Déu, ens preguntarà per què no el vam creure. Diguem que era cosa humana?» Però això no s'atrevien a dir-ho per por de la gent, perquè tothom estava convençut que Joan era un autèntic profeta. Per això respongueren a Jesús: «No ho sabem». Jesús els contestà: «Doncs jo tampoc no us diré amb quina autoritat actuo així».

Lectura de la carta de sant Judes
    Estimats, recordeu què us havien predit els apòstols de Jesucrist, el nostre Senyor. Construïu sobre el fonament de la vostra fe santíssima, pregueu tal com us inspirarà l'Esperit Sant, manteniu-vos en l'amor de Déu, mentre espereu que la bondat de Jesucrist, Senyor nostre, us doni la vida eterna. D'uns, els indecisos, us n'heu d'apiadar; d'uns altres, els heu d'arrabassar del foc i salvar-los; d'uns altres, us n'heu de compadir amb tota cautela; tingueu horror, fins i tot, al vestit contaminat per la seva mala vida. Déu pot guardar-vos de caure i pot presentar-vos irreprensibles i plens de goig a la presència de la seva glòria. A ell, l'únic Déu i salvador nostre, sigui donada la glòria, la majestat, el poder i la sobirania per Jesucrist abans de tots els temps, ara i per tots els segles. Amén.

Vós, Senyor, sou el meu Déu; de bon matí jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d'aigua.

Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
L'amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran.

Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor,
us lloaré amb el goig als llavis.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles se'n tornà a Jerusalem i, mentre s'estava pel temple, hi anaren els grans sacerdots, els mestres de la llei i els notables del poble i li preguntaven: «Amb quina autoritat actues així? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?» Jesús els respongué: «Us faré una pregunta. Responeu-me-la, i us diré amb quina autoritat actuo. De qui havia rebut Joan la missió de batejar? L'havia rebuda de Déu o era cosa humana? Responeu-me». Ells van pensar: «Si diem que l'havia rebuda de Déu, ens preguntarà per què no el vam creure. Diguem que era cosa humana?» Però això no s'atrevien a dir-ho per por de la gent, perquè tothom estava convençut que Joan era un autèntic profeta. Per això respongueren a Jesús: «No ho sabem». Jesús els contestà: «Doncs jo tampoc no us diré amb quina autoritat actuo així».