Lectura del llibre de la Saviesa
La saviesa és resplendent i no s'apaga mai. Els qui l'estimen, arriben fàcilment a contemplar-la, la troben tots els qui la cerquen: ella mateixa es fa conèixer als qui la desitgen. Si algú matinejava per sortir a buscar-la, no s'hi haurà de cansar: la trobarà asseguda a les portes de casa. Pensar-hi sempre ja és tenir l'enteniment madur, i si, per trobar-la, hi ha qui passa nits en vetlla, aviat perd el desfici, perquè ella ronda sempre buscant els qui se la mereixen; generosament se'ls apareix pels camins i els surt al pas en tot el que es proposen.

Vós, Senyor, sou el meu Déu; de bon matí jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d'aigua.

Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
L'amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran.

Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor,
us lloaré amb el goig als llavis.

Quan des del llit us recordo,
passo les nits pensant en vós,
perquè vós m'heu ajudat,
i soc feliç sota les vostres ales.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, no podeu desconèixer què serà dels difunts: no voldríem pas que us entristíssiu, com ho fan els altres, que no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell.
D'acord amb la paraula del Senyor us diem que nosaltres, si encara quedàvem amb vida quan arribarà el Senyor, no serem primers que els qui hauran mort, perquè, a un senyal de comandament, al crit d'un arcàngel, al toc de corn de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; llavors els qui d'entre nosaltres quedem en vida serem enduts juntament amb ells pels aires, en els núvols, per sortir a rebre el Senyor, i així estarem amb ell per sempre.
Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, no podeu desconèixer què serà dels difunts: no voldríem pas que us entristíssiu, com ho fan els altres, que no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l'espòs. N'hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s'emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se'n proveí d'una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué son, i totes s'adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l. Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen. Però les prudents els respongueren: Potser no n'hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne. Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: Senyor, Senyor, obriu-nos. Però ell els respongué: Us dic amb tota veritat que no us conec.
Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora».

Lectura del primer llibre dels Reis
En aquell temps el profeta Elies se n'anà a Sarepta. Quan arribà a l'entrada del poble hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta'm, si et plau, una mica d'aigua per beure». Mentre l'anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta'm, també, un tros de pa». Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d'oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem i després morirem de fam». Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dona-me'l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d'Israel: No es buidarà el pot de la farina ni s'abaixarà l'oli de la gerra fins al dia que el Senyor enviarà la pluja al país». Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s'abaixà l'oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d'Elies.

El Senyor, que es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.

El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters.

Manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

Lectura de la carta als cristians hebreus
Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d'homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s'ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d'anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre'l.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l'oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament».
Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia».

Lectura del segon llibre dels Macabeus
En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la tortura d'assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Un d'ells, parlant per tots, digué: «Què vols saber de nosaltres amb aquest interrogatori? Estem disposats a morir abans que violar les lleis rebudes dels nostres pares».
El segon, a punt d'expirar digué: «Tu ens pots privar d'aquesta vida, botxí, però el Rei del món, als qui morim per les seves lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna».
Després d'aquests va ser torturat el tercer. Tragué la llengua de seguida, tan bon punt li ho demanaren, estengué les mans sense por i digué amb una noble generositat: «Les havia rebudes del cel, però per fidelitat a les lleis del cel no les planyo i espero recobrar-les d'allà dalt». El rei mateix i els de la seva comitiva quedaren corpresos de la valentia d'aquell noi, que tenia per no res el dolor de les tortures.
Mort aquest, turmentaren el quart amb la mateixa crueltat. A punt d'expirar deia: «Ara que morim a mans dels homes, és bo de confiar en l'esperança que Déu ens dona de ressuscitar-nos, perquè tu no ressuscitaràs pas a la vida».

Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.

Els meus passos no abandonen els camins prescrits,
avancen segurs per les vostres rutes.
Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.

Protegiu-me a l'ombra de les vostres ales.
Jo vinc a veure-us demanant justícia.
Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me'n.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, que Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, conforti els vostres cors i els faci constants en tota mena d'obres bones i de bona doctrina.
Finalment, germans, pregueu per nosaltres: que la Paraula del Senyor es propagui pertot arreu i sigui glorificada com ho ha estat entre vosaltres, i que Déu ens alliberi dels homes irresponsables i dolents, perquè no tothom té la fe. El Senyor és fidel. Ell us farà constants i us guardarà del Maligne. Us tenim tota la confiança en el Senyor, i sabem que tot això que us recomanem ja ho feu i continuareu fent-ho. Que el Senyor encamini els vostres cors a estimar Déu i sofrir amb constància com ho feu Jesucrist.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l'esposa? Perquè tots set s'hi havien casat».
Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar.
Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».

Comença el llibre de la Saviesa
Vosaltres que governeu la terra, estimeu el bé, tingueu del Senyor una idea justa i busqueu-lo amb cor sincer, perquè el troben els qui no se'n malfien, es fa conèixer als qui no dubten d'ell. Els càlculs astuts separen de Déu, que confon amb el seu poder l'insensat que el posa a prova. La saviesa no entra en cap ànima intrigant, ni habita en cap cos esclau del pecat. El sant esperit de saviesa no vol saber res dels qui enganyen; els raonaments insensats el fan fugir, l'avergonyeix tota mena de mentida. La saviesa és un esperit que estima els homes i mai no disculpa les murmuracions del malparlat: Déu, testimoni del seu interior, veu de veritat tot el que pensa i sent el que diuen els seus llavis. L'esperit del Senyor omple tota la terra; ell té l'univers a les mans i entén el llenguatge.

Heu penetrat els meus secrets, Senyor,
i em coneixeu,
vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco,
descobriu de lluny estant els meus propòsits,
sabeu bé si camino o si reposo,
us són coneguts tots els meus passos.

Encara no tinc als llavis la paraula,
que vós, Senyor, ja la veieu pronunciada.
M'estrenyeu a banda i banda,
teniu damunt meu la vostra mà.
És admirable com ho sabeu tot;
és tan admirable que no ho puc entendre.

On aniria que el vostre esperit no hi fos present?
On fugiria que jo no estigués davant vostre?
Si pujava dalt del cel, vós hi sou,
si m'ajeia als inferns, us hi trobo.

Provaré de prendre les ales de l'aurora
per anar a viure a l'altre extrem del mar?
També allà m'hi portarien les mans vostres,
també allà m'hi vindrien a buscar.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Sempre hi haurà algú que farà caure els altres, però ai d'aquell que ho fa! Valdria més que el llancessin al mar amb una mola lligada al coll, abans que desencaminés un d'aquests petits. Estigueu alerta! Si el teu germà peca, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l. Si peca contra tu set vegades al dia i set vegades et demana perdó, perdona'l sempre».
Aleshores els apòstols digueren: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mar", us obeiria».

Comença la carta de sant Pau a Titus
Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per conduir els elegits a la fe i al coneixement de la religió veritable, en l'esperança de la vida eterna. Déu que no menteix, l'havia promesa des de temps immemorial i, arribat el moment apropiat, ha fet conèixer la seva paraula, per la predicació que m'ha estat confiada, tal com ho ha disposat Déu, el nostre Salvador. Titus, fill veritable en la fe que ens uneix: et desitjo la gràcia i la pau de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre Salvador. Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d'arranjar el que faltava, i a cada població posessis preveres que reunissin les condicions que jo et vaig indicar. Han de ser persones de qui ningú no tingui res a dir: casats una sola vegada; que els seus fills siguin creients, i no titllats de portar una vida dissoluta ni rebels. El prevere és administrador de la casa de Déu. Per això cal que sigui un home de qui ningú no tingui res a dir; no ha de ser presumptuós, ni de mal geni, ni bevedor, ni violent, ni amic dels diners; ha de ser acollidor, sempre a punt per a fer el bé, assenyat, just, piadós, sobri, fidel a la doctrina que li han ensenyat, perquè sigui capaç d'exhortar i instruir amb una ensenyança sana, i de convèncer els qui el contradiuen.

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou, el món i tots els qui l'habiten. Li ha posat els fonaments dins els mars, i les bases, a les fonts dels rius.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al recinte sagrat? El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos.

Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva. Aquests són els qui venen a buscar-vos, Senyor, per veure-us de cara, Déu de Jacob.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Sempre hi haurà algú que farà caure els altres, però ai d'aquell que ho fa! Valdria més que el llancessin al mar amb una mola lligada al coll, abans que desencaminés un d'aquests petits. Estigueu alerta! Si el teu germà peca, reprèn-lo, i si se'n penedeix, perdona'l. Si peca contra tu set vegades al dia i set vegades et demana perdó, perdona'l sempre».
Aleshores els apòstols digueren: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mar", us obeiria».

Lectura del llibre de la Saviesa
Déu no creà l'home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l'enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d'ell són els qui en fan l'experiència.
Però les ànimes dels justos estan en mans de Déu, i cap turment no les podrà tocar. Als ulls dels insensats semblava que morissin, la seva partença era tinguda per un mal, el seu traspàs, aparentment, era un desastre. Però ells han trobat la pau. Els homes veien només les penes que sofrien, i ells, en canvi, tenien l'esperança segura de la immortalitat. Després de corregir-los amb moderació, Déu els donarà una felicitat immensa, perquè els ha posat a prova i ha trobat que eren dignes d'ell. Els ha depurat com l'or al gresol i els ha acceptat com una víctima oferta sencera sobre l'altar. Quan el Senyor vindrà a visitar-los, s'alçaran com una flama, com les guspires que incendien el rostoll; governaran nacions i dominaran pobles, i el Senyor regnarà entre ells per sempre. Els qui tenien posada en ell la confiança comprendran la veritat, i els qui l'han estimat fidelment estaran amb ell, perquè dona als seus sants el favor i la gràcia, i vindrà a visitar els seus elegits.

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.
Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
escolta quan criden auxili.

Així que criden, el Senyor els escolta
i els treu de tots els perills.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor digué: «Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l'esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: "Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure"».

Lectura de la carta de sant Pau a Titus
Estimat, que tot el que dius estigui d'acord amb les exigències de l'ensenyança sana. Digues als de més edat que siguin sobris, respectables, assenyats, forts en la fe, en l'amor, en la constància. A les dones d'edat, digue'ls que es comportin dignament: que no siguin murmuradores, ni s'avesin a beure massa; que siguin bones conselleres, capaces d'ajudar les més joves a estimar el marit i els fills, a ser assenyades, castes, diligents en la feina de casa, bones, submises al seu marit; així no donaran a ningú motiu de malparlar de la paraula de Déu. Recomana també als joves que tinguin seny. Dona bon exemple en tot: quan ensenyes, evita qualsevol desviació o manca de dignitat i dona doctrina sana, que ningú no pugui desaprovar. Així els qui en són contraris, no podent dir res de mal de nosaltres, quedaran avergonyits. S'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l'esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Confia en el Senyor, fes el bé, i viuràs segur en el seu país. Sigui el Senyor la teva delícia, i et donarà el que desitja el teu cor.

El Senyor vetlla per la vida dels honrats, posseiran eternament la seva herència. Els passos de l'home són do del Senyor, que vetlla per ell i l'assegura pel camí.

Decanta't del mal i fes el bé, i tindràs una casa per sempre; els justos posseiran el país, hi habitaran per sempre més.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor digué: «Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l'esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: "Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure"».

Lectura del llibre de la Saviesa
Escolteu, reis, i mediteu-ho, apreneu el que us dic, governants d'arreu de la terra. Estigueu atents, vosaltres que teniu grans imperis i esteu orgullosos de manar diverses nacions. El Senyor és qui us ha donat el poder, tota sobirania ve de l'Altíssim, que inspeccionarà tot el que feu i examinarà les vostres intencions. Vosaltres, que sou delegats del seu regne, no heu governat com cal, no heu guardat les lleis, no us heu emmotllat al seu voler. Es llançarà ràpidament damunt vostre i us farà tremolar, perquè el seu judici és inflexible per als qui ocupen els primers llocs. Els més petits, per pietat, obtenen fàcilment el perdó, però examinarà amb rigor els poderosos.
No us penseu que el Senyor de tots els homes reculi davant de ningú: la grandesa no l'impressiona ni poc ni molt, perquè, tant els petits com els grans, ell els ha fet, i de tothom té la mateixa providència, però examinarà els poderosos amb més rigor. Us parlo, doncs, a vosaltres, sobirans, perquè aprengueu la saviesa i no us desencamineu. Déu tindrà per sants els qui guarden santament una conducta santa, i els qui l'han apresa tindran qui els defensi davant d'ell. Anheleu, doncs, escoltar les meves paraules, deliu-vos per sentir-les, i aprendreu a comportar-vos com cal.

«Són els febles i els orfes que heu d'afavorir:
feu justícia als pobres desvalguts,
allibereu els indigents i els febles,
arrenqueu-los de les mans dels injustos».

Quan jo declaro: «Ni que sigueu déus,
ni que sigueu tots fills de l'Altíssim»,
com qualsevol home, morireu,
com han caigut tants governants.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!» En veure'ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d'ells, quan s'adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?» Llavors li digué: «Aixeca't i ves-te'n. La teva fe t'ha salvat».

Lectura de la carta de sant Pau a Titus:
Estimat, recorda a tots el deure que tenen de sotmetre's a l'autoritat dels governants i d'obeir-los. Que estiguin sempre disposats a contribuir a qualsevol obra bona. Que no malparlin de ningú ni es posin en baralles, que siguin de bon tracte i visquin en pau amb tothom. En altre temps també nosaltres érem insensats, rebels, desencaminats, esclaus de tota mena de passions i plaers, maliciosos, envejosos, antipàtics, i ens odiàvem els uns als altres. Però quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als homes, no l'han mogut les obres bones que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat, que ens salva amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d'ara tenim dret a esperar.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos; em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna. Em guia pels camins segurs per l'amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu; la vostra vara de pastor m'asserena i em conforta.

Davant meu pareu taula vós mateix, i els enemics ho veuen; m'heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa.

Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor m'acompanyen tota la vida, i viuré anys i més anys a la casa del Senyor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!» En veure'ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d'ells, quan s'adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?» Llavors li digué: «Aixeca't i ves-te'n. La teva fe t'ha salvat».

Lectura del llibre de la Saviesa
La saviesa té un esperit intel·ligent, sant, únic i variat, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, benèvol, agut i sense traves, benefactor, humanitari, segur, incommovible, tranquil, capaç de tot, atent a tot. Impregna tots els esperits, sobretot els més subtils, intel·ligents i purs.
Perquè res no es mou tan fàcilment com la saviesa: essent tan pura, penetra pertot arreu. És una exhalació del poder de Déu, una irradiació nítida de la glòria del Totpoderós: per això no conté res que l'enterboleixi. És resplendor de la llum eterna, mirall immaculat de l'acció de Déu, imatge de la seva bondat. És única, però ho pot tot, i, sense canviar per res, tot ho renova. Passa per les ànimes santes a cada generació i en fa profetes i amics de Déu. Déu no estima ningú que no convisqui amb la saviesa. És més meravellosa que el sol i que tot l'univers de les estrelles. La seva resplendor no es pot comparar amb la de la llum, que la nit apaga cada dia: la maldat no podrà mai res contra la saviesa. S'estén vigorosament d'un cap de món a l'altre disposant-ho tot amb bondat.

Les vostres promeses, Senyor, són eternes,
persistiran com el cel.

La vostra fidelitat es manté pels segles,
com és manté la terra que vau crear.

Cel i terra subsisteixen per decisió vostra,
perquè tot l'univers us obeeix.

La vostra paraula, explicada, dona llum
i l'entenen els senzills.

Deixeu-me veure la claror de la vostra mirada,
feu que el vostre servent
aprengui els decrets.

Que visqui la meva ànima per lloar-vos
i que el vostre judici em defensi.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els fariseus preguntaren a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué: «El moment que ha de venir el Regne de Déu és imprevisible. Ningú no podrà dir: "Mireu, és a tal lloc" o "a tal altre". El Regne de Déu ja és enmig vostre». Després digué als deixebles: «Vindran temps que desitjareu veure ni que sigui un sol dia del Fill de l'home, i no el veureu. Us diran: "Mireu, és a tal lloc" o "a tal altre". No hi aneu pas a buscar-lo, perquè el Fill de l'home, en el seu dia, serà com el llampec, que es veu d'un cap a l'altre del cel. Però abans ha de patir molt, i la gent del nostre temps l'ha de rebutjar».

Lectura de la carta de sant Pau a Filèmon
Estimat, les noves que rebo de la teva bondat em donen una gran alegria i em conforten, ja que he sabut que, per tu, els cors dels creients han trobat repòs. Per això encara que m'atreviria a manar-te en nom de Crist el que has de fer, prefereixo pregar-te que ho facis per caritat. Jo Pau, ambaixador de Crist, i pres per causa d'ell, recorro a tu intercedint a favor del meu fill Onèsim, jo que l'he engendrat en la fe estant a la presó. En altre temps et va ser un esclau inútil, però ara ens és ben útil a tu i a mi. Ara te'l retorno com si t'enviés el fruit de les meves entranyes. Jo hauria volgut retenir-lo al meu costat, perquè em servís en lloc teu mentre seré a la presó per causa de l'Evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no m'hauria agradat obligar-te a fer un favor com aquest, si tu no el feies de bon grat. Qui sap si, providencialment, Onèsim se separà un moment de tu perquè ara el recobris per sempre, i no com esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per mi, però més encara ho ha de ser per tu, tant humanament, com en el Senyor. Per tant, si em comptes entre els qui tenim part en uns mateixos béns, rep-lo com em rebries a mi mateix. I si t'ha perjudicat o et deu alguna cosa, posa-ho a compte meu. Jo mateix, Pau, et pagaré tot el que et deu; t'ho escric amb la meva pròpia mà. Per no dir-te que tu m'ho deus tot a mi. Sí, germà, que també tu em puguis ser útil en el Senyor. Per amor de Crist dona al meu cor aquest descans.

El Senyor fa justícia als oprimits, dona pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos.

El Senyor dona la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters.

El Senyor manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els fariseus preguntaren a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué: «El moment que ha de venir el Regne de Déu és imprevisible. Ningú no podrà dir: "Mireu, és a tal lloc" o "a tal altre". El Regne de Déu ja és enmig vostre». Després digué als deixebles: «Vindran temps que desitjareu veure ni que sigui un sol dia del Fill de l'home, i no el veureu. Us diran: "Mireu, és a tal lloc" o "a tal altre". No hi aneu pas a buscar-lo, perquè el Fill de l'home, en el seu dia, serà com el llampec, que es veu d'un cap a l'altre del cel. Però abans ha de patir molt, i la gent del nostre temps l'ha de rebutjar».

Lectura del llibre de la Saviesa
Que en són, de frívols, els homes! Tots desconeixien Déu: no saberen descobrir en els béns visibles aquell qui és, no reconegueren la mà de l'artista en contemplar-ne les obres, i cregueren que eren déus, Senyors del món, el foc, l'aire, el vent lleuger, el cercle de les estrelles, la força de l'aigua, el sol, la lluna i els altres llumeners del cel. Si els prenien per déus perquè els encisava la seva bellesa, havien de saber que el seu Sobirà és incomparablement millor, perquè l'autor de tota bellesa és qui els va crear. I si no se sabien avenir del seu poder i de la seva força, havien de comprendre que el seu creador és molt més poderós. En la grandesa i en la bellesa de les coses creades contemplem proporcionalment la del seu autor. És cert que no els podem reprendre massa; potser s'han esgarriat per les mateixes ganes de buscar Déu i de trobar-lo: vivint enmig de les obres de Déu s'esforcen per conèixer-les, i una sola mirada ja els convenç que tot el que veuen és molt bo. Però no són del tot excusables; si han arribat a saber tant que són capaços de conjecturar com és l'univers, per què no han descobert més aviat el seu Sobirà?

El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre,
es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge
fins als límits del món.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Els dies del Fill de l'home passarà com en temps de Noè: tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l'arca. El diluvi els sorprengué, i tots van morir. El mateix va passar en temps de Lot: tothom continuava menjant i bevent, comprant i venent, plantant i construint. Però quan Lot hagué sortit de Sodoma, va ploure del cel foc i sofre, i tots van morir. Igual passarà el dia que apareixerà el Fill de l'home. Aquell dia, els qui siguin al terrat i tinguin dintre casa el que necessiten, que no baixin pas a recollir-ho. I els qui siguin al camp, que no es girin enrere. Recordeu-vos de la dona de Lot. Qui miri de conservar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi viurà. Jo us dic que aquella nit, si n'hi havia dos en un mateix llit, potser l'un fora pres i l'altre deixat, si hi havia dues dones molent juntes, potser l'una fora presa i l'altra deixada».
Ells li preguntaren: «On aniran, Senyor?» Jesús els respongué: «On hi ha el cadàver, s'hi reuneixen sens falta els voltors».

Lectura de la segona carta de sant Joan:
Senyora, l'Elegida, m'ha omplert de goig trobar alguns dels teus fills que viuen en la veritat, d'acord amb el manament que hem rebut del Pare. I ara us demano una cosa: que ens estimem els uns als altres. No és cap manament nou, el que us escric; és el mateix que ja vam rebre al principi. I estimar vol dir complir els manaments de Déu. Aquest és el manament que ha de guiar la vostra vida, tal com vau sentir-ho des del principi. Pel món corren molts seductors. No reconeixen que Jesucrist és home; aquest és el distintiu de tot seductor i de l'Anticrist. Estigueu alerta, que no es perdi el fruit del vostre treball i que un dia pugueu rebre la plena recompensa. Tothom qui avança més enllà de la doctrina del Crist es queda sense Déu. Els qui es mantenen en la doctrina tenen tant el Pare com el Fill.

Feliços els homes de conducta irreprensible, que segueixen la llei del Senyor.

Feliços els homes que guarden el seu pacte i busquen el Senyor amb tot el cor.

Us he buscat amb tot el cor, no deixeu que m'aparti dels manaments.

Guardo al fons del cor el que heu promès, per no pecar contra vós.

Feu aquesta gràcia al vostre servent: que visqui pensant en la paraula que heu donat.

Obriu-me els ulls i podré contemplar les meravelles de la vostra llei.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Els dies del Fill de l'home passarà com en temps de Noè: tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l'arca. El diluvi els sorprengué, i tots van morir. El mateix va passar en temps de Lot: tothom continuava menjant i bevent, comprant i venent, plantant i construint. Però quan Lot hagué sortit de Sodoma, va ploure del cel foc i sofre, i tots van morir. Igual passarà el dia que apareixerà el Fill de l'home. Aquell dia, els qui siguin al terrat i tinguin dintre casa el que necessiten, que no baixin pas a recollir-ho. I els qui siguin al camp, que no es girin enrere. Recordeu-vos de la dona de Lot. Qui miri de conservar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi viurà. Jo us dic que aquella nit, si n'hi havia dos en un mateix llit, potser l'un fora pres i l'altre deixat, si hi havia dues dones molent juntes, potser l'una fora presa i l'altra deixada».
Ells li preguntaren: «On aniran, Senyor?» Jesús els respongué: «On hi ha el cadàver, s'hi reuneixen sens falta els voltors».

Lectura del llibre de la Saviesa
Mentre un silenci tranquil embolcallava l'univers i la nit tocava la meitat de la seva carrera, la vostra paraula totpoderosa, deixant els trons reials, es llançà des del cel, com un guerrer decidit, al mig del país que havia d'exterminar; portava l'espasa esmolada del vostre decret, que no admet rèplica, i dreta allà, tocant el cel i trepitjant la terra, ho va omplir tot de mort.
Tota la creació, obeint les vostres ordres, va ser forjada de cap i de nou perquè els vostres servents fossin guardats de tot mal. El núvol cobria el campament amb la seva ombra, i allà on tot era aigua, veieren emergir la terra eixuta; el Mar Roig es tornà un camí fàcil, les onades violentes es convertiren en un prat verdejant. Tot el poble en pes, protegit per la vostra mà, travessà per allí, contemplant aquells prodigis admirables. Hi passaven com cavalls que pasturen, hi saltaven com anyells enjogassats, tot lloant-vos a vós, Senyor, que els havíeu salvat.

Dediqueu càntics al Senyor,
acompanyeu-los amb cítares,
feu l'elogi de les seves meravelles.
Glorieu-vos del seu nom sagrat,
alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

A tot l'Egipte matà els primogènits,
tota la flor de les seves famílies.
I tragué el seu poble, carregat d'or i plata,
ningú d'ells no ensopegava pel camí.

És que recordava la promesa santa,
feta a Abraham, el seu servent;
per això tragué el seu poble d'elegits,
entre cants de festa i crits d'alegria.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l'esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia: "Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi". El jutge durant molts dies no n'hi feia cas, però a la fi pensà: "A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més"».
I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l'home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?»

Lectura de la tercera carta de sant Joan:
Estimat, és ben propi d'un creient tot el que fas pels germans, més quan són forasters. En plena reunió de la comunitat ells han donat testimoni de l'amor amb què els saps tractar. Faràs bé de proveir-los per al viatge, tal com escau a uns homes de Déu que s'han posat en camí per la causa de Jesucrist, sense rebre cap ajuda dels pagans. A nosaltres ens toca d'ajudar uns homes com aquests i de col·laborar així a la causa de la veritat.

Feliç l'home que venera el Senyor i estima de cor els seus preceptes. La seva descendència serà gran al país, serà beneït el llinatge dels justos.

A casa seva hi ha riquesa i abundància, la seva bondat consta per sempre. L'home just, compassiu i benigne, és llum que apunta en la fosca.

Sortós l'home que presta de bon grat, que disposa a consciència els seus afers. El just no caurà mai, i deixarà un record inesborrable.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l'esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia: "Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi". El jutge durant molts dies no n'hi feia cas, però a la fi pensà: "A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més"».
I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l'home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?»