Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, els israelites arribaren al desert del Sinaí, i acamparen allà, davant la muntanya. Moisès pujà a la muntanya de Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué: «Parla a la casa de Jacob, comunica això als israelites: Vosaltres heu vist el que he fet als egipcis, i com us he pres sobre les ales igual que una àguila, i us he portat fins a mi. Ara, doncs, si vosaltres m'escolteu i observeu les condicions de la meva aliança, sereu la meva possessió personal, a part de tots els pobles, encara que tota la terra sigui meva. Vosaltres sereu el meu reialme sacerdotal, la meva nació sagrada».

Aclameu el Senyor arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem dolents. Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que per un home bo trobaríem qui tingués la valentia de donar la vida. Doncs bé, Déu donà prova de l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors. Però després que ell ens ha fet justos per la sang de Crist, amb molta més raó, per Crist, ell ens salvarà de la pena. Perquè si vam ser reconciliats amb Déu al preu de la mort del seu Fill quan érem encara enemics, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida. Encara més: gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ara ens ha reconciliat, tenim l'honor de gloriar-nos en Déu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús, en veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n'apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l'amo dels sembrats que hi faci anar més segadors». Llavors cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia. Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, Felip i Bartomeu, Tomàs i Mateu, el publicà, Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu, Simó, el zelota, i Judes, l'Iscariot, que el va trair. Jesús envià aquests dotze tot fent-los aquestes recomanacions: «No us encamineu a les terres dels pagans ni entreu a la província dels samaritans. Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d'Israel. Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar».

Lectura de la profecia d'Ezequiel
Això diu el Senyor: «També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta, en una muntanya de la serralada d'Israel. Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic. Ocells de tota mena s'ajocaran a la seva ombra i viuran en el seu brancatge. Tots els arbres del bosc sabran que jo soc el Senyor. Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs. Soc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré».

És bo de lloar l'Altíssim,
de cantar al vostre nom, Senyor,
de proclamar al matí el vostre amor,
i de nit la vostra fidelitat.

Els justos creixeran com les palmeres,
es faran grans com els cedres del Líban;
plantats a la casa del Senyor
creixeran als atris del nostre Déu.

Encara donaran fruit a la vellesa,
continuaran plens d'ufana i de vigor,
per proclamar que el Senyor és recte,
que la meva Roca no coneix la injustícia.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure sense veure'l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionem res més que ser-li plaents, tant ara que som en el cos com quan en sortirem. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se'n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega».
Deia també: «A què podem comparar el Regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra».
Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l'entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.

Lectura del segon llibre de Samuel
En aquells dies, Natan digué a David: «Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Jo t'he ungit rei d'Israel, i t'he salvat de les mans de Saül. He posat als teus braços la filla del teu senyor i les seves dones, t'he donat el poble d'Israel i de Judà i, si tot això fos poc, encara estava disposat a afegir-hi altres favors. Per què, doncs, has menyspreat el Senyor cometent això que és malvist per ell? Has fet matar Uries, l'hitita; has pres per esposa la seva dona, i a ell l'has fet matar amb l'espasa dels ammonites. Per això, ja que tu m'has menyspreat prenent per esposa la dona d'Uries, l'hitita, l'espasa no s'apartarà mai més de casa teva».
David digué a Natan: «He pecat contra el Senyor». Natan li respongué: «Està bé: el Senyor passa per alt el teu pecat; no moriràs».

Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l'home a qui el Senyor
no té en compte la culpa,
qui dintre seu ja no manté l'engany.

M'he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor,
m'heu perdonat la culpa comesa.

En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill.
Tothom celebra al voltant meu
el goig de veure'm lliure.

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, sabeu que ningú no pot ser just perquè hagi complert les obres que mana la Llei, sinó només perquè ha cregut en Jesucrist. Per això nosaltres, jueus, hem cregut en Jesucrist, perquè ens faci justos, no el compliment de les obres de la Llei, sinó el fet d'haver cregut en Crist, ja que Déu no hauria pogut absoldre ni un sol home, si calia haver complert les obres que mana la Llei.
Jo, per obra de la Llei, vaig morir pel que fa a la Llei, a fi de viure per a Déu. Estic clavat a la creu juntament amb Crist. La vida que ara visc, ja no és la meva; és Crist que viu en mi. La vida que ara visc en aquesta carn, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que m'ha estimat i s'ha entregat ell mateix per mi. No vull refusar la gràcia de Déu: Si algú pogués ser just per obra de la Llei, Crist hauria mort inútilment.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un fariseu invità Jesús a menjar amb ell. Jesús, doncs, anà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora. Quan sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb un gerret d'alabastre ple de perfum, i es quedà enrere plorant als peus de Jesús. Amb les llàgrimes començà de mullar-li els peus, i els hi eixugava amb els cabells; després li besava els peus i els hi ungia amb perfum.
El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta». Jesús li digué: «Simó, t'he de dir una cosa». Ell li contestà: «Mestre, digueu». Jesús continuà: «Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-centes monedes de plata, i l'altre, cinquanta. Cap d'ells no tenia res per pagar, i el prestador els perdonà el deute. Quin d'aquests et sembla que l'estimarà més?». Simó li respongué: «Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran». Jesús li diu: «És així mateix».
Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells; tu no m'has rebut amb un bes, però ella, d'ençà que he entrat, no para de besar-me els peus; tu no m'has ungit el cap, però ella m'ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic: Has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats, però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor». Després digué a la dona: «Els teus pecats et són perdonats». Els altres que eren a taula començaren a pensar: «Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?». Digué encara a la dona: «La teva fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau».
Després d'això Jesús passava per cada vila i per cada poble, predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. Anaven amb ell els dotze i algunes dones que havien tingut malalties i esperits malignes i s'havien posat bé. Maria, coneguda amb el nom de Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la dona de Cuzà, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que el mantenien amb els seus béns.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc:
En aquell temps, un fariseu invità Jesús a menjar amb ell. Jesús, doncs, anà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora. Quan sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb un gerret d'alabastre ple de perfum, i es quedà enrere plorant als peus de Jesús. Amb les llàgrimes començà de mullar-li els peus, i els hi eixugava amb els cabells; després li besava els peus i els hi ungia amb perfum.
El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta». Jesús li digué: «Simó, t'he de dir una cosa». Ell li contestà: «Mestre, digueu». Jesús continuà: «Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Cap d'ells no tenia res per pagar, i el prestador els perdonà el deute. Quin d'aquests et sembla que l'estimarà més?». Simó li respongué: «Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran». Jesús li diu: «És així mateix».
Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells; tu no m'has rebut amb un bes, però ella, d'ençà que he entrat, no para de besar-me els peus; tu no m'has ungit el cap, però ella m'ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic: Has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats, però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor». Després digué a la dona: «Els teus pecats et són perdonats». Els altres que eren a taula començaren a pensar: «Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?». Digué encara a la dona: «La teva fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau».

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, us exhortem, com a col·laboradors de Déu: No malverseu la gràcia que n'heu rebut. Recordeu que ell ha dit: «T'he escoltat a l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació». Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.
No hem de donar mai cap motiu d'escàndol a ningú, ni hem de fer malveure la missió que Déu ens ha confiat. Més aviat ens hem d'acreditar en totes les situacions com a servidors de Déu, sofrint amb molta constància la dissort, les angúnies, les contrarietats, les bastonades, les presons, els avalots, les fatigues, l'insomni, la manca d'aliment; en nosaltres ha de resplendir l'honestedat, el coneixement, la paciència, la bondat, la presència de l'Esperit Sant, l'amor sincer; pel missatge de veritat que anunciem, pel poder que Déu ens ha donat, hem de brandar amb la dreta i amb l'esquerra les armes de la justícia; pot ser que ens veiem honrats o deshonrats, que uns parlin bé de nosaltres, i d'altres en parlin malament, que ens tinguin per impostors, quan diem la veritat, que ens tinguin per desconeguts, quan som prou coneguts; sembla que morim, quan de fet vivim més profundament; ens han condemnat a diverses penes, però encara no ens han executat, en les nostres tristeses, sempre estem contents, enmig de la pobresa, n'enriquim molts, sense tenir res, som amos de tot.

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment
a la casa d'Israel.

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que van dir: "Ull per ull, dent per dent". Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega un quart d'hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar».

Lectura del primer llibre dels Reis
En aquell temps, Nabot, un home de Jezrael, tenia una vinya tocant al palau d'Acab, el rei de Samaria. Acab proposà a Nabot que li cedís la vinya per fer-se'n un hort tocant al palau, i a canvi d'aquella vinya n'hi oferia una de millor, o, si Nabot ho preferia, la pagaria amb diners. Nabot li respongué: «Déu me'n guard, de cedir mai l'heretat dels meus pares!». En sentir aquesta negativa, Acab se'n tornà tan contrariat i malhumorat que, arribant al seu palau, se n'anà al llit, girà la cara i no volia menjar res. Jezabel, la reina, anà a trobar-lo i li preguntà: «Què et passa que estàs de mal humor i no vols menjar?» Ell respongué: «He proposat a Nabot de Jezrael que em cedís la vinya al preu que fos, o a canvi d'una altra vinya, si ell s'ho estimava més, però s'ha negat a cedir-me-la». La reina li va dir: «I tu ets rei d'Israel? Aixeca't, menja i no t'hi capfiquis, que la vinya de Nabot de Jezrael, ja te la donaré jo».
I Jezabel va fer escriure unes cartes en nom d'Acab, i les va enviar amb el segell del rei als notables i als ancians que vivien amb Nabot a la ciutat de Jezrael. Les cartes deien: «Anuncieu un dejuni, poseu Nabot davant el poble reunit i feu comparèixer dos testimonis sense consciència, que l'acusin d'haver maleït Déu i el rei. Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que haurà mort».
Els notables i els ancians de la ciutat compliren el que manaven les cartes de Jezabel: Anunciaren un dejuni, posaren Nabot davant el poble reunit, comparegueren els dos testimonis sense consciència, i l'acusaren a la presència de tot el poble d'haver maleït Déu i el rei. Aleshores el van treure fora de la ciutat, el van apedregar i va morir. Després van fer dir a Jezabel que Nabot havia estat apedregat i havia mort. Quan ella rebé la notícia, digué al rei Acab: «Nabot és mort: Ves a prendre possessió de la vinya que no et volia vendre». Acab, en sentir que Nabot era mort, baixà cap a la vinya per prendre'n possessió.

Escolteu, Senyor, les meves paraules,
acolliu el meu anhel.
Estigueu atent, defenseu-me,
rei meu i Déu meu.

Vós no sou un Déu
que es complagui en la maldat,
no acolliu el dolent a casa vostra;
els qui viuen obcecats no resisteixen
quan vós els mireu.

Detesteu els amics de males arts,
extermineu els mentiders;
l'home fals i sanguinari, Senyor,
vós l'abomineu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que van dir: "Ull per ull, dent per dent". Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega un quart d'hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar».

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Vull que sapigueu, germans, quina esplendidesa ha inspirat Déu en les comunitats cristianes de Macedònia. Tot i haver estat molt provats pels sofriments, se senten tan feliços que de la seva pobresa extrema n'han tret un tresor de generositat. Us puc assegurar que han donat tot el que podien i fins més del que podien. Espontàniament ens han demanat amb molta insistència de poder participar en aquesta col·lecta a favor dels creients de Jerusalem. Complint el voler de Déu, més del que podíem esperar, s'han donat ells mateixos primerament al Senyor, i després a mi.
Per això, he recomanat a Titus que acabi també entre vosaltres aquesta bona obra que ja havia començat. Vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l'amor amb què us estimem. Sigueu també generosos en aquest favor que us demano. No és cap manament. Us he parlat de la generositat dels altres perquè pugueu demostrar la sinceritat del vostre amor. Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa.

Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

Feliç l'home que troba ajuda en el Déu de Jacob;
espera en el Senyor, el seu Déu,
que ha fet el cel, la terra i el mar,
i tot el que es mou en aquests llocs;
el Senyor es manté fidel per sempre.

El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.

El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts,
el Senyor estima els justos,
el Senyor guarda els forasters.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que van dir: "Estima els altres, però no els enemics". Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel; ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d'extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial».

Lectura del primer llibre dels Reis
Després de la mort de Nabot, el Senyor va fer sentir la seva paraula al profeta Elies, el tesbita, i li digué: «Ves a trobar Acab, el rei d'Israel, que resideix a Samaria. Ara és a la vinya de Nabot, on ha baixat per prendre'n possessió. Digues-li: Això diu el Senyor: Has comès un assassinat i ja tens la vinya. Digues-li també: Això diu el Senyor: Al lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot, lleparan també la teva».
Acab, en veure Elies, li digué: «Ja m'has atrapat, enemic meu?» Elies li diu: «Sí, t'he atrapat perquè t'has venut a la maldat que ofèn el Senyor: Jo faré caure sobre teu un desastre i escombraré tot el que quedi de la teva casa: de la família d'Acab faré matar tothom, petits i grans. La teva dinastia acabarà com la de Jeroboam, fill de Nabot, i la de Baasà, fill d'Ahies, perquè m'has disgustat i has fet pecar el poble d'Israel. I de Jezabel diu el Senyor: La devoraran els gossos prop de la muralla de Jezrael. Els de la família d'Acab que moriran a la ciutat els devoraran els gossos, i els que moriran fora, els ocellots».
Ningú no s'havia venut mai a la maldat que ofèn el Senyor, com es va vendre Acab, instigat per la seva muller, Jezabel. Adorava els ídols amb cultes detestables, tal com ho havien fet els amorreus que el Senyor va desposseir a favor del poble d'Israel. Quan Acab sentí el que Elies li deia, s'esquinçà la roba, es vestí de sac negre, dejunava i dormia vestit de sac i anava a tot arreu amb un posat trist. Llavors el Senyor va fer sentir la seva paraula al profeta Elies, el tesbita, i li digué: «Has vist com Acab s'humilia davant meu? Ja que s'humilia així, aquests mals que he anunciat contra la seva dinastia no vindran en vida seva, sinó en vida del seu fill».

Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;
per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.

Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vós, contra vós sol he pecat,
i he fet el que és dolent als vostres ulls.

Aparteu la mirada dels meus pecats,
esborreu les meves culpes.
No em demaneu compte
de la sang que he vessat,
i aclamaré el vostre perdó,
Déu meu, Déu que em salveu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que van dir: "Estima els altres, però no els enemics". Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel; ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d'extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial».

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, el sembrador mesquí té una collita mesquina, i el generós, la té generosa. Que cadascú doni allò que el cor li diu, no de mala gana ni per força, perquè Déu estima els qui donen amb alegria. Déu és poderós per a omplir-vos de favors i fer que tingueu sempre allò que necessiteu amb prou abundància per a poder practicar tota mena d'obres bones. Diu l'Escriptura: «Reparteix el que té, ho dona als pobres, la seva bondat consta per sempre». El qui proveeix el sembrador de gra per a la sembra i de pa per a menjar, també us proveirà a vosaltres de llavor, la multiplicarà, farà més abundants els fruits de la vostra bondat, us enriquirà perquè pugueu ser molt generosos. Així fareu que molts donin gràcies a Déu pels dons que rebran a través nostre.

Feliç l'home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seva descendència serà gran al país,
serà beneït el llinatge dels justos.

A casa seva hi ha riquesa i abundància,
la seva bondat consta per sempre.
L'home just, compassiu i benigne,
és llum que apunta en la fosca.

Reparteix el que té, ho dona als pobres,
la seva bondat consta per sempre,
pot alçar el front amb dignitat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan dones als qui ho necessiten, no ho anunciïs a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers perquè tothom els alabi. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè al teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t'ho recompensarà.
I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada plantar-se drets a les sinagogues o a les cantonades de les places perquè tothom vegi que preguen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan preguis, tanca't amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. I quan dejuneu, no feu un posat trist, com els hipòcrites que es desfiguren la cara perquè tothom noti que dejunen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan dejunis, renta't la cara i posa't perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà».

Lectura del segon llibre dels Reis
El Senyor volgué endur-se'n Elies al cel en una torbonada. Elies havia sortit de Galgala amb Eliseu; arribant a Jericó, Elies li digué: «Queda't aquí, que el Senyor m'envia al Jordà». Eliseu li respon: «Et juro per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida que no et deixaré». I se n'anaren tots dos junts. Cinquanta de la comunitat de profetes els seguiren i es quedaren un tros lluny. Quan ells dos arribaren al Jordà, s'aturaren vora el riu. Elies donà un cop a l'aigua amb el mantell, el riu es va partir a banda i banda i van passar tots dos per terra eixuta. Quan hagueren passat, Elies digué a Eliseu: «Demana què puc fer abans de ser endut del teu costat». Li diu Eliseu: «Fes-me l'hereu del teu esperit». Elies li respon: «Demanes una cosa molt difícil. Mira, si tu em veus al moment que seré endut del teu costat, serà tal com desitges, però si no em veus no ho serà».
Mentre anaven caminant i parlant, un carro de foc, tirat per cavalls de foc, els separà de sobte l'un de l'altre, i Elies pujà al cel en la torbonada. Eliseu, que ho veia, cridava: «Pare meu, pare meu, carro d'Israel i guerrer que el condueix!» Quan ja no el veié més, s'esquinçà el vestit en dos trossos. Després recollí el mantell d'Elies, que havia caigut, i se'n tornà. Arribat al Jordà, s'aturà vora el riu, i amb el mantell d'Elies donà un cop a l'aigua tot dient: «On és el Déu d'Elies, on és?» Així que donà el cop a l'aigua, el riu es va partir a banda i banda i Eliseu va passar.

Quina felicitat tan gran
reserveu als vostres fidels!
La concediu als qui s'arreceren en vós
per defensar-se dels homes.

Els amagueu a la vostra presència,
lluny de les conjuracions humanes;
els encobriu a casa vostra,
lluny dels atacs de les llengües.

Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!
El Senyor guarda els qui creuen en ell,
però castiga sense planye'ls
els qui obren amb orgull.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan dones als qui ho necessiten, no ho anunciïs a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers perquè tothom els alabi. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t'ho recompensarà.
I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada plantar-se drets a les sinagogues o a les cantonades de les places perquè tothom vegi que preguen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan preguis, tanca't amb pany i clau i prega el teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. I quan dejuneu, no feu un posat trist, com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom noti que dejunen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan dejunis, renta't la cara i posa't perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà».

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, deixeu-me dir una cosa! És poc assenyada, però deixeu-me-la dir. La gelosia que tinc per vosaltres no és meva, sinó de Déu, perquè sempre he volgut que fóssiu d'un sol espòs, com una verge intacta, digna de ser presentada al Crist. Però em fa por que, tal com en altre temps la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, ara algú no corrompi els vostres cors i no us aparteu de la puresa i de la fidelitat que deveu al Crist. Estic veient que si ve algú i us anuncia un Jesús diferent del que us vam anunciar, o us proposa de rebre un esperit diferent del que vau rebre, o us parla d'una bona nova de l'evangeli diferent de la que vau acollir, ho acceptareu fàcilment. Amb tot, jo crec que no desmereixo en res d'aquests grans apòstols vostres. Si voleu, no em distingeixo per l'oratòria, però sí pel coneixement, i us ho he demostrat de moltes maneres en tota ocasió.
Ja sabeu que, quan us anunciàvem la Bona Nova de Déu, ho vam fer gratuïtament. Vaig fer mal fet d'abaixar-me així per enaltir-vos a vosaltres? Per poder-me dedicar al vostre servei he saquejat d'altres comunitats, millor dit, he acceptat que em mantinguin; perquè, estant a Corint, quan passava necessitat, no vaig acudir a ningú de vosaltres, sinó que em van proveir els germans vinguts de Macedònia. Sempre em vaig guardar de ser-vos una càrrega i me'n guardaré sempre. Tinc en mi la veritat de Crist quan us asseguro que no em deixaré prendre aquest honor en les regions d'Acaia. Per què ho faig? Perquè no us estimo? Déu sap prou com us estimo!

De tot cor enalteixo el Senyor,
amb els justos davant de tot el poble.
Les obres del Senyor són grans,
qui les contempla les estima.

La seva gesta és gloriosa i esplèndida,
es manté per sempre la seva bondat.
El Senyor, benigne i entranyable,
instituí un memorial dels seus prodigis.

La seva acció és irrevocable i és justa,
les seves decisions són perpètues
i assegurades per sempre més;
ell les compleix fidelment i amb rectitud.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu.
La vostra pregària serà aquesta: Pare nostre del cel, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, que es faci la vostra voluntat aquí a la terra com en el cel. El nostre pa de cada dia, doneu-nos-el avui, perdoneu les nostres ofenses tal com nosaltres perdonem els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos del Maligne. Si perdoneu als altres les seves culpes, el vostre Pare celestial també us perdonarà, però si no els perdoneu, tampoc no us perdonarà el vostre Pare».

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
Elies era un profeta de foc; les seves paraules cremaven com una fornal. Retirà del país el pa que els mantenia, i el seu zel va fer minvar la població. Amb la paraula de Déu estroncà les pluges del cel, i tres vegades en va fer caure foc.
Quin respecte que imposes, Elies! Qui podrà mai gloriar-se de ser com tu? Vas ressuscitar un mort, per voler del Senyor, el vas fer tornar del país dels morts, però vas fer baixar reis a la fossa, homes poderosos que jeien al seu llit. Al Sinaí havies sentit com Déu amenaçava el poble, havies sentit en l'Horeb com decidia de castigar-lo. Vas ungir el qui havia de complir els càstigs de Déu i així vas deixar un profeta per successor. Després, un terbolí se t'endugué enlaire, uns cavalls de foc et portaren al cel. Diu l'Escriptura que estàs a punt per venir, quan serà l'hora, a calmar la indignació de Déu abans no esclati, i fer que els pares es reconciliïn de tot cor amb els fills. Així prepararàs les tribus de Jacob. Feliços els qui, abans de morir, veuran el teu retorn! Potser ells tampoc no moriran, sinó que viuran una vida plena.
Quan Elies desaparegué en la torbonada, Eliseu quedà ple del seu esperit. Mai ningú no el va fer tremolar, cap poder humà no va dominar el seu esperit. Cap miracle no li va ser negat, i fins mort el seu cos profetitzà. Obrava prodigis mentre vivia però va fer miracles després de mort.

El Senyor és rei. La terra ho celebra,
se n'alegren totes les illes.
Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell,
justícia i raó sostenen el seu tron.

Davant d'ell avança un foc
i abrusa els enemics tot al voltant.
Els seus llamps enlluernen tot el món
i la terra, en veure-ho, s'estremeix.

Es fonen com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Queden avergonyits tots els idòlatres,
que es gloriaven de falses divinitats;
tots els àngels es prosternen davant d'ell.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar com la dels pagans; es pensen que com més parlaran, més es faran escoltar. No feu pas com ells. Abans que vosaltres li demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que necessiteu.
La vostra pregària serà aquesta: Pare nostre del cel, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, que es faci la vostra voluntat aquí a la terra com en el cel. El nostre pa de cada dia, doneu-nos-el avui, perdoneu les nostres ofenses tal com nosaltres perdonem els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos del Maligne. Si perdoneu als altres les seves culpes, el vostre Pare celestial també us perdonarà, però si no els perdoneu, tampoc no us perdonarà el vostre Pare».

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ja que molts es glorien de títols humans, jo també me'n gloriaré. Us parlo sense seny: M'atreveixo a presentar-me amb més títols que els més agosarats. Ells són hebreus? També ho soc jo. Israelites? També jo. Fills d'Abraham? També jo. Són servidors del Crist? Jo ho soc més que ells. -Ho dic fora de mi-.
He passat més treballs, més presons, he rebut molts més cops i ferides, sovint m'he trobat a les portes de la mort. Cinc vegades els jueus m'han assotat amb els trenta-nou assots, tres vegades m'han bastonejat, una vegada m'han apedregat, tres he naufragat i he passat tota una nit i tot un dia en alta mar. Sovint he hagut de fer llargues caminades, he passat perills de rius i de lladres, insídies de la gent del meu llinatge i de la que no ho és; perills a la ciutat, en llocs despoblats, al mar, fins de part de falsos germans; cansat, rendit, sense dormir, passant gana i set, quedant-me sovint sense menjar, patint fred, sense roba per abrigar-me. I a més de tot això m'ha tingut cada dia en tensió la preocupació per totes les comunitats de creients. Quan algú és feble, jo també m'hi sento. Quan algú cau, jo també em poso febrós. Però si m'he de gloriar, vull gloriar-me de les meves febleses.

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre al llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra; perquè a la terra les coses s'arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reuniu tresors al cel; aquells no s'arnen ni es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens el tresor, hi tindràs el cor. La llum del cos és l'ull: Si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat, però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Si el que ha de ser llum no és llum, que en serà, de gran, la fosca!»

Lectura del segon llibre dels Reis
En aquells dies, quan Atalies veié que el seu fill Ocozies era mort, va fer matar tots els qui eren de descendència reial. Però mentre mataven els fills del rei, Josabet, filla del rei Joram i germana d'Ocozies, segrestà Joàs, fill d'Ocozies, l'amagà amb la seva dida al dormitori sense que Atalies en sabés res, i el va salvar de la mort. Així, durant sis anys el tingué amagat al temple. Tot aquest temps Atalies quedà reina del país.
Passats sis anys, el sacerdot Jojadà cridà els capitans de la guàrdia mercenària i de l'escorta reial, els reuní al temple, i allà mateix es va confabular amb ells, els va fer jurar i els va presentar el fill del rei. Els capitans van complir tot el que el sacerdot Jojadà els havia ordenat. A l'hora del relleu de la guàrdia del dissabte, cadascun va retenir el torn que sortia, juntament amb el que entrava, i anaren a trobar el sacerdot Jojadà. El sacerdot els donà les llances i els escuts del rei David que guardava en el temple, i tots els homes de l'escorta reial, amb les armes a les mans, s'arrengleraren a banda i banda entre l'altar i el lloc sant, per custodiar el rei. Llavors Jojadà va fer sortir el fill del rei, li posà la diadema, li donà el document i, mentre l'ungien, tothom aplaudí cridant: «Visca el rei!»
Quan Atalies va sentir la cridòria de la gent anà cap al temple. En veure el rei dret dalt l'estrada, rodejat dels oficials i dels trompeters, i tot el poble cridant d'alegria i tocant les trompetes, com era costum en la consagració dels reis, Atalies cridà: «Complot, complot!» El sacerdot Jojadà ordenà als oficials que comandaven la guàrdia que la traguessin fora dels atris i matessin els qui intentessin seguir-la. Els digué: «No la mateu en el temple del Senyor». Ells l'agafaren, la conduïren al palau reial per la porta dels Cavalls, i allà la mataren. Llavors Jojadà va fer que el rei i el poble es comprometessin amb el Senyor a ser el seu poble, i que el poble es comprometés a tenir Joàs per rei. Després tota la gent envaí el temple de Baal, l'enderrocà, esmicolà els altars i la imatge, i, davant mateix dels altars, degollà el sacerdot de Baal, Matan. I el sacerdot Jojadà deixà guàrdia al temple del Senyor. Tot el poble ho celebrà i la ciutat quedà pacificada. A Atalies la mataren amb l'espasa al palau del rei.

El Senyor va jurar a David,
va jurar en ferm, no se'n desdirà:
«Al teu tron, hi posaré un fill teu».

«Si els teus fills guarden la meva aliança,
les prescripcions que jo els donaré,
continuaran també els teus fills
ocupant per sempre el teu tron».

El Senyor s'estima la ciutat de Sió,
l'ha escollit per fer-hi estada:
«Es aquí on vull quedar-me per sempre,
m'agrada, hi vull residir».

«Aquí faré germinar el poder de David,
per al meu Ungit tindré una llàntia encesa.
Vestiré de confusió els seus enemics,
però al front d'ell
brillarà la meva diadema».

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No ompliu les arques amb coses de valor aquí a la terra; perquè a la terra les coses s'arnen, es rovellen i els lladres entren a casa i les roben. Val més que reuniu tresors al cel; aquells no s'arnen ni es rovellen, allà els lladres no hi entren a robar-los. On tens el tresor, hi tindràs el cor. La llum del cos és l'ull: Si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat, però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Si el que ha de ser llum no és llum, que en serà, de gran, la fosca!»

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, em veig obligat a gloriar-me. Ja ho sé que no està bé, però us he de parlar de les visions i revelacions que el Senyor m'ha concedit. Conec un cristià que va ser endut fins al tercer cel. Fa més de catorze anys d'això. No em pregunteu si era amb el cos o només amb l'esperit, perquè no ho sé; només Déu ho sap. Aquest home va ser endut al paradís: només Déu sap si amb el cos o en esperit. Allà va sentir unes paraules que cap llavi humà no és capaç de repetir. D'aquest home, sí que me'n puc gloriar, però de mi mateix no em gloriaré més que de les meves febleses.
Si em volgués gloriar, no seria cap beneiteria, ja que diria la veritat, però m'estimo més no fer-ho; no vull que ningú no es formi de mi una opinió més alta que la que es fonamenta en allò que m'ha vist fer o m'ha sentit dir. Les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m'enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina en la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m'enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me'n deslliuri, però ell m'ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més, com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles, tinc dintre meu la força del Crist. M'agrada ser feble i veure'm ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan soc feble, és quan soc realment fort.

Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, per protegir-los.
Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia.

Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo, i no us mancarà res.
Els rics s'empobriran, passaran fam,
però als qui busquen el Senyor,
no els faltarà cap bé.

Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré com heu de venerar el Senyor.
Qui és l'home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos amos: Si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. I no valeu més vosaltres que ells? Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d'allargar, ni un minut, el temps de la seva vida?
I pel que fa al vestit, per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d'aquests. I si Déu vesteix així l'herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos tal com ell vol, i tot això, us ho donarà de més a més. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps».

Lectura del segon llibre de les Cròniques:
Després de la mort de Jojadà els caps del país de Judà anaren a prosternar-se davant el rei per demanar-li un canvi, i el rei els escoltà. Abandonaren el temple del Senyor, Déu dels seus pares, per donar culte als troncs sagrats i als ídols. Per culpa d'això vingueren desgràcies a Judà i a Jerusalem. El Senyor els envià profetes perquè es convertissin, però no feien cas de les seves advertències. Llavors l'Esperit de Déu revestí el sacerdot Zacaries, fill de Jojadà, que es presentà al poble i li digué: «Déu us diu: Per què desobeïu els manaments del Senyor? No veieu que no us farà cap bé? Ja que abandoneu el Senyor, ell us abandonarà a vosaltres». Però llavors es van conjurar contra ell i per ordre del rei el van apedregar a l'atri mateix del santuari del Senyor. El rei Joàs el va fer assassinar, sense tenir en compte els favors que li havia fet Jojadà, el pare de Zacaries. Zacaries, mentre el mataven, digué: «El Senyor, que ho veu, us en demanarà comptes».
Al cap d'un any l'exèrcit dels arameus envaí Judà i Jerusalem, matà tots els principals del poble i envià tot el botí al rei de Damasc. L'exèrcit dels arameus no era pas gaire nombrós, però el Senyor va donar-li la victòria sobre un exèrcit molt més gran, perquè Israel havia abandonat el Déu dels seus pares. Així Joàs rebé dels arameus el càstig merescut. Quan ells es retiraren deixant-lo molt malalt, els oficials, per venjar la mort del fill del sacerdot Jojadà, van conspirar contra Joàs, i el van matar al llit mateix. L'enterraren a la ciutat de David, però no als sepulcres dels reis.

He fet aliança amb el meu elegit,
jurant a David, el meu servent:
T'he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron.

Mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua;
no s'extingirà la seva dinastia,
el seu tron durarà com el cel.

Si els seus fills s'apartaven de la llei,
i no seguien les meves prescripcions,
si violaven els meus preceptes
i no guardaven els manaments.

Els demanaré compte de les seves culpes,
castigaré amb flagells els seus pecats;
però persistiré en el meu amor,
no em desdiré de la meva lleialtat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos amos: Si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. I no valeu més vosaltres que ells? Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d'allargar, ni un minut, el temps de la seva vida?
I pel que fa al vestit, per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d'aquests. I si Déu vesteix així l'herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos tal com ell vol, i tot això, us ho donarà de més a més. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps».