Lectura del llibre del Levític
    El Senyor digué a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant.
    No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo soc el Senyor».

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d'amor entranyable.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.
No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient és lluny de l'Occident.
Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, no sabeu que sou un temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li'n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. Que ningú no s'enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d'aquest món és ignorància. L'Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys». I també: «El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s'aguanten més que el fum». Per tant, que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

+ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: "Ull per ull, dent per dent". Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra.
    Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega un quart d'hora de camí, porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
    Ja sabeu que van dir: "Estima els altres", però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d'extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial».

Lectura del llibre d'Isaïes
    Això diu el Senyor: «No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, no us n'adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí, que corrin rius per la solitud. Aquest poble que m'he configurat proclamarà la meva lloança.
    No és que tu, Jacob, m'hagis invocat; no és que tu, Israel, t'hagis molestat per servir-me. El que has fet és obligar-me a suportar els teus pecats, molestar-me amb les teves culpes. Però jo soc el qui esborro les teves faltes per amor de mi mateix, i no em recordaré mai més dels teus pecats».

Feliç el qui s'interessa pel pobre desvalgut;
en temps difícils, el Senyor el salvarà.
El guardarà i el farà viure feliç a la terra,
no el deixarà a mercè dels enemics.

El Senyor el sostindrà en el dolor,
fins a treure'l del llit on jeia malalt.
Jo clamo: «Senyor, compadiu-vos de mi.
He pecat contra vós, salveu-me la vida».

Però a mi, em conserveu sense culpa
i em mantindreu per sempre davant vostre.
Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel.
Des de sempre i per sempre. Amén, amén.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, Déu sap que no menteixo; la nostra paraula quan ens adrecem a vosaltres no és ara sí «ara no, perquè Jesucrist, el Fill de Déu, que ha estat predicat entre vosaltres pel nostre ministeri -meu, de Silvà i de Timoteu-, no ha estat mai ara sí, ara no. En ell hem sentit un sí ben clar, perquè totes les promeses de Déu en ell s'han convertit en un sí. Per això, quan nosaltres donem glòria a Déu, diem «Amén», que vol dir «sí», per Jesucrist. I el qui ens referma i ens ha ungit en Crist, juntament amb vosaltres, és Déu. Ell mateix ens ha marcat amb el seu senyal i, com a penyora del que vindrà, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    Al cap d'uns dies, Jesús tornà a Cafarnaüm. La gent sentí dir que era a casa, i n'hi anaren tants que no cabien ni davant l'entrada. Jesús els predicava. Mentrestant, vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien portar-lo dintre, aixecaren el terrat sobre l'indret on era Jesús i, un cop obert el sostre, baixaren la llitera. Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític: «Fill, els teus pecats et queden perdonats». Uns mestres de la Llei que eren allà asseguts pensaven dintre seu: «Com pot dir això aquest home? Això és blasfem. És que algú, fora de Déu, pot perdonar pecats?». A l'instant Jesús conegué dintre seu que pensaven això i els digué: «Per què penseu així dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític que els seus pecats li queden perdonats o dir-li que s'aixequi, es carregui la llitera i camini? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra». I tot seguit diu al paralític: «Aixeca't, carrega't la llitera i ves-te'n a casa». Ell s'aixecà immediatament, es carregà la llitera i se n'anà en presència de tothom. Tots glorificaven Déu i no se'n sabien avenir. Deien: «No havíem vist mai res semblant».

Lectura del primer llibre de Samuel
    En aquells dies, Saül, amb tres mil homes d'entre els millors guerrers d'Israel, baixà al desert de Zif a buscar-hi David. David i Abisai entraren de nit al campament de Saül, i el trobaren dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada a terra vora el seu capçal. Tot al voltant jeien Abner i els altres homes. Abisai digué a David: «Avui Déu ha fet caure el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d'una llançada. No en caldran pas dues». Però David li contestà: «No el matis pas. Qui quedaria net de culpa si amb les seves mans feia res de mal a l'Ungit del Senyor?».
    Llavors David agafà la llança i el gerro d'aigua que Saül tenia vora el capçal i se n'anaren. Ningú no ho veié, ni se n'adonà, ni es despertà.
    Tothom dormia. El Senyor havia fet caure sobre ells un son profund. David passà a l'altra banda i s'aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància.
    David cridà: «Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a buscar-la un dels teus homes. I que el Senyor recompensi aquell de nosaltres que és de debò magnànim i lleial; avui el Senyor t'havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer res de mal a l'Ungit del Senyor».

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d'amor entranyable.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.
No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient és lluny de l'Occident.
Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, quan Déu modelà Adam, el primer home, es convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dona vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home, fet de terra, era de pols. Però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l'home fet de pols; després serem semblants a l'home que és del cel.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l'altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t'ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si heu fet bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, qui us ho ha d'agrair?
    També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d'estimar els enemics, heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.
    Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet».

Comença el llibre de Jesús, fill de Sira
    Tota saviesa ve de Déu, el Senyor, i és amb ell des de sempre. Qui pot comptar els grans de sorra de les platges, les gotes de la pluja, els dies de l'eternitat? Qui és capaç de mesurar l'alçada del cel, l'amplada de la terra i l'aigua de l'oceà? Però la saviesa de Déu encara és més vasta. Abans que tot va ser creada la saviesa, el coneixement és anterior als temps més antics. A qui ha estat revelada l'arrel de la saviesa? Qui ha conegut els secrets de la intel·ligència? Un de sol, el més temible, Déu, que té el domini de tots els seus tresors. És ell qui la creà, se la mirà i la veié, la mesurà i la repartí, i va amarar-ne totes les seves obres i tots els vivents; la donà com li plagué, la prodigà a tots els qui creuen en ell.

El Senyor és rei, va vestit de majestat.
El Senyor va vestit i cenyit de poder.

Manté ferm tot el món, incommovible.
El vostre soli es manté des del principi,
vós sou des de sempre.

El vostre pacte és irrevocable;
la santedat, Senyor,
escau a casa vostra al llarg de tots els temps.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i quan anava a reunir-se amb els deixebles veié una gentada al voltant d'ells i uns mestres de la Llei que discutien. Sorpresos de veure'l arribar, la gent anà corrents a saludar-lo. Jesús els preguntà: «Què discutíeu amb ells?» Un home d'entre la gent li respongué: «Mestre, us he portat el meu fill posseït d'un esperit que no parla. Quan se n'apodera, sigui on sigui, el noi treu bromera per la boca, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als vostres deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut».
    Jesús exclamà: «Gent descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré d'aguantar? Porteu-me el noi». L'hi portaren i, així que veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament, caigué a terra i es rebolcava traient bromera per la boca. Jesús preguntà al seu pare: «Des de quan li passa això?» Ell li digué: «Des de molt petit, i sovint ha intentat de matar-lo tirant-lo al foc o a l'aigua. Compadiu-vos de nosaltres i ajudeu-nos si hi podeu fer res!» Jesús li contestà: «Dius que us ajudi si puc? Tot és possible als qui creuen». El pare del noi exclamà: «Ja crec, però ajudeu-me a creure més». Jesús, veient que hi acudia més gent, reprengué l'esperit maligne amb aquestes paraules: «Esperit mut i sord, et mano que surtis d'aquest noi i que no hi tornis més». L'esperit sortí enmig de xiscles i de convulsions, i el noi quedà sense cap senyal de vida, tant que tothom deia que era mort. Però Jesús li donà la mà, l'aixecà i el noi es posà dret. Un cop a casa, els deixebles li preguntaven: «Com és que nosaltres no l'hem pogut treure?» Ell els digué: «Els d'aquesta mena només els podreu treure amb la pregària».

Lectura de la carta de sant Jaume
    Germans meus estimats, si algun de vosaltres es té per savi i entès, que ho demostri pel seu bon comportament, amb la modèstia que dona la saviesa veritable. Però si teniu en el cor una gelosia amarga i un afany de passar davant de tots, no us glorieu de la vostra saviesa, perquè és falsa i no ve de dalt, sinó que és una saviesa de la terra, dels sentits, dels dimonis. On hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt primer de tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau.

És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.

Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.

Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

Les paraules que em surten dels llavis
i els pensaments que el meu cor medita,
que us siguin agradables, Senyor,
penyal meu, redemptor meu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i quan anava a reunir-se amb els deixebles veié una gentada al voltant d'ells i uns mestres de la Llei que discutien. Sorpresos de veure'l arribar, la gent anà corrents a saludar-lo. Jesús els preguntà: «Què discutíeu amb ells?» Un home d'entre la gent li respongué: «Mestre, us he portat el meu fill posseït d'un esperit que no parla. Quan se n'apodera, sigui on sigui, el noi treu bromera per la boca, cruix de dents i es queda rígid. He demanat als vostres deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut».
    Jesús exclamà: «Gent descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré d'aguantar? Porteu-me el noi». L'hi portaren i, així que veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament, caigué a terra i es rebolcava traient bromera per la boca. Jesús preguntà al seu pare: «Des de quan li passa això?» Ell li digué: «Des de molt petit, i sovint ha intentat de matar-lo tirant-lo al foc o a l'aigua. Compadiu-vos de nosaltres i ajudeu-nos si hi podeu fer res!» Jesús li contestà: «Dius que us ajudi si puc? Tot és possible als qui creuen». El pare del noi exclamà: «Ja crec, però ajudeu-me a creure més». Jesús, veient que hi acudia més gent, reprengué l'esperit maligne amb aquestes paraules: «Esperit mut i sord, et mano que surtis d'aquest noi i que no hi tornis més». L'esperit sortí enmig de xiscles i de convulsions, i el noi quedà sense cap senyal de vida, tant que tothom deia que era mort. Però Jesús li donà la mà, l'aixecà i el noi es posà dret. Un cop a casa, els deixebles li preguntaven: «Com és que nosaltres no l'hem pogut treure?» Ell els digué: «Els d'aquesta mena només els podreu treure amb la pregària».

Lectura de llibre de Jesús, fill de Sira
    Fill meu, si has decidit de ser un fidel de Déu, t'has posat en mans de tota mena de proves. Mantén-te en el teu propòsit, no l'abandonis, i aprendràs la saviesa en els camins de la vida. Accepta tot allò que et vindrà, sigues pacient en la malaltia i en la pobresa, que l'or, el proven amb foc, però Déu prova els seus homes en la fornal de la pobresa.
    Fidels del Senyor, confieu en la seva bondat, no us allunyeu d'ell, si no voleu caure. Fidels del Senyor, espereu en els seus favors, la seva salvació i la felicitat eterna. Fidels del Senyor, creieu en ell, i no us mancarà la recompensa. Fidels del Senyor, estimeu-lo, i ell il·luminarà els vostres cors. Fixeu-vos en la història passada i ho veureu: Hi ha hagut mai ningú que confiés en el Senyor i es veiés defraudat? Hi ha hagut mai ningú que esperés en ell i fos abandonat, que l'invoqués i no fos escoltat? Perquè el Senyor és compassiu i benigne, perdona els pecats i, a l'hora del perill, salva els qui compleixen la seva voluntat.

Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el seu país.
Sigui el Senyor la teva delícia,
i et donarà el que desitja el teu cor.

El Senyor vetlla per la vida dels honrats,
posseiran eternament la seva herència;
recolliran en anys de secada,
en temps de fam no els faltarà l'aliment.

Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.

És el Senyor qui salva els justos,
els protegeix en dies de perill.
El Senyor els ajuda i els deslliura dels malvats,
i els salva, perquè en ell es refugien.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes.
    Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores s'assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat».

Lectura de la carta de sant Jaume
    Germans meus estimats, d'on venen entre vosaltres les lluites i les baralles? No venen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers. Adúlters! No sabeu que enamorar-se de coses mundanes és renyir amb Déu? Els qui volen ser amics del món es tornen enemics de Déu.
    L'Escriptura diu que Déu s'estima amb gelosia l'Esperit que ha fet habitar en nosaltres. No us penseu que ho digui perquè sí! Però el favor de Déu encara és més gran. Per això diu l'Escriptura: «Als descreguts, que de tot fan burla, Déu els correspon burlant-se'n, però als humils, els concedeix el seu favor». Per tant, sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable, i el diable fugirà. Acosteu-vos a Déu, i Déu s'acostarà. Pecadors, irresoluts, renteu-vos les mans, purifiqueu els vostres cors! Apeneu-vos de la vostra sort, planyeu-vos-en i ploreu. Que el vostre riure es converteixi en dol i la vostra alegria en tristesa. Humilieu-vos davant el Senyor, i ell us enaltirà.

Oh, si tingués les ales del colom!
D'una volada aniria a aixoplugar-me.
Fugiria errant, ben lluny,
i m'estaria al desert.

De pressa buscaria un recer
contra l'huracà.
El Senyor els desconcerta,
i divideix les seves llengües.

Veig a la ciutat
violències i discòrdies;
nit i dia, per les muralles,
hi ha qui fa la ronda.

Deixa en mans del Senyor el teu destí;
ell et mantindrà
i no permetrà mai de la vida
que sucumbeixi el just.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes.
    Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores s'assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat».

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    La saviesa instrueix els seus fills, amonesta tots els qui la volen entendre. Els qui l'estimen estimen la vida, els qui la desitgen obtenen el favor del Senyor. El Senyor honora els qui se n'apoderen i els beneeix arreu on es troben. Dedicar-se a la saviesa és com oficiar en el Santuari: Déu estima els qui estimen la saviesa. El qui m'escolta judicarà amb encert, el qui fa cas de mi viurà a casa meva. Jo l'acompanyaré d'incògnit, al principi el sotmetré a les proves, i quan el seu cor estarà ple de mi, l'aniré a trobar de dret i em deixaré reconèixer. Però si s'allunya de mi, l'abandonaré i el deixaré en mans d'espoliadors.

Tenen molta pau els qui estimen la llei,
res no els farà ensopegar.

Tinc present el vostre pacte,
i els meus camins són davant vostre.

Tinc a flor de llavis la lloança,
perquè em feu aprendre els vostres decrets.

La meva llengua canta les vostres promeses,
perquè els vostres manaments són justos.

Anhelo la vostra salvació,
la vostra llei, Senyor, em farà feliç.

Que visqui la meva ànima per lloar-vos
i que el vostre judici em defensi.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n'hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres». Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres».

Lectura de la carta de sant Jaume
    Germans meus estimats, cap de vosaltres no sap res de com serà demà la seva vida, ja que la vostra vida és com un fumerol, que es deixa veure un moment i s'esvaeix. Com podeu dir, doncs: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem un any, negociarem i ens hi farem rics»? Digueu més aviat: «Si Déu vol, encara serem vius i farem tal cosa o tal altra». La vostra manera de parlar és presumptuosa, i no està bé de ser presumptuós. Els qui saben què han de fer i no ho fan cometen un pecat.

Escolteu, tots els pobles del món,
escolteu, habitants de la terra,
gent noble i gent senzilla,
pobres i rics.

Per què he de tenir por en dies dolents,
quan m'envolta el poder dels perversos?
Venen refiats perquè es creuen forts
i segurs de la seva gran riquesa.

Quin home podrà mai redimir-se
i pagar a Déu el seu rescat?
La vida humana no té preu;
no hi valen diners per adquirir-la,
per comprar el dret de viure sempre
i escapar-se de la mort.

A vista de tothom moren els savis,
moren els ignorants,
i abandonen als altres la fortuna.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n'hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres». Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres».

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    No et refiïs de la teva riquesa pensant que ja tens tot el que cal. No et refiïs del teu poder per a fer tot el que et sembla; no pensis: «Qui pot resistir el meu poder?» El Senyor defensa els perseguits. No diguis: «He pecat, i no passa res». És que ell és Déu-molt-pacient. No cometis tranquil·lament noves culpes, refiant-te del perdó de Déu, pensant: «El Senyor és molt compassiu i ens perdonarà les culpes, ni que siguin moltes». Ell es compadeix, però també s'indigna, i descarrega el seu enuig en els culpables. No triguis a convertir-te al Senyor, no ho deixis cada dia per demà, perquè el seu càstig arriba de sobte i al moment del judici t'arrabassaria. No et refiïs de les riqueses enganyoses, que el dia que Déu s'indignarà no et serviran de res.

Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dona fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
El Senyor empara els camins dels justos,
i els dels culpables acaben malament.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tothom qui us doni un vas d'aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d'aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d'ase lligada al coll.
    Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l'infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l'infern, on el corc no mor mai i el foc no s'apaga. Perquè cadascú haurà de passar la prova de ser salat amb foc. La sal és bona, però si perdés la salabror, amb què la tornarien salada? No perdeu la sal i viviu en pau entre vosaltres».

Lectura de la carta de sant Jaume
    Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s'han podrit, s'han arnat els vostres vestits, s'han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l'univers.
    Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l'heu assassinat i ell no s'ha resistit.

És aquest el camí dels qui anaven confiats,
la fi dels qui parlaven satisfets.
S'apleguen com ramats a la terra dels morts,
i és la mort mateixa el seu pastor.

Baixen de dret al sepulcre,
es desfiguren les seves faccions,
la seva casa és la terra dels morts.
Però a mi, Déu em rescatarà la vida
de les urpes del regne dels morts,
per prendre'm amb ell.

No et preocupis, si un home que es fa ric
converteix la seva casa en un palau:
quan es mori no se l'endurà,
no el seguiran les seves riqueses.

Ni que en vida se sentís feliç,
afortunat als ulls de tots,
es reunirà amb el llinatge dels seus pares,
que no veuran mai més la llum.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tothom qui us doni un vas d'aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d'aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d'ase lligada al coll.
    Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l'infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l'infern, on el corc no mor mai i el foc no s'apaga. Perquè cadascú haurà de passar la prova de ser salat amb foc. La sal és bona, però si perdés la salabror, amb què la tornarien salada? No perdeu la sal i viviu en pau entre vosaltres».

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    La conversa amistosa multiplica els amics, molta gent saluda el qui parla afablement. Fes un pacte d'amistat amb tants com puguis, però entre mil, confia el teu secret a un de sol. Si et fas amic d'algú, espera els moments de prova; no vagis de pressa a posar-hi la confiança, perquè hi ha els amics d'ocasió, que no seran fidels en dies de desgràcia. Hi ha els amics que es tornen enemics i t'avergonyiran fent pública la discòrdia. Hi ha els amics que t'acompanyen a taula, però no els trobes enlloc en dies d'infortuni; quan tot va bé, diries que són com tu mateix, però quan va malament, se t'amaguen; et giren l'esquena, si et veuen desgraciat, i eviten la teva presència. Aparta't dels teus enemics i sigues prudent amb els amics. Un amic fidel és de debò un amic; qui el troba ha trobat un tresor. Un amic fidel no té preu, és d'un valor inestimable. Un amic fidel és remei que retorna la vida, i el trobaran els qui estimen el Senyor. El qui venera el Senyor estrenyerà aquella amistat, perquè tal com és ell, és el seu amic.

Sou beneït, Senyor,
feu que aprengui els vostres decrets.

Els vostres decrets són la meva delícia,
no oblidaré mai el que heu promès.

Obriu-me els ulls i podré contemplar
les meravelles de la vostra llei.

Feu-me entendre el camí dels preceptes,
i faré l'elogi de les vostres meravelles.

Guieu-me pel camí dels manaments,
que jo me l'estimo de debò.

Feu-me entendre la vostra llei,
que la vull guardar amb tot el cor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús se n'anà a les regions de Judea i de l'altra banda del Jordà. Altra vegada l'anà a trobar la gent, i ell els instruïa, com tenia per costum. Aleshores hi anaren uns fariseus per provar-lo i li preguntaren si el marit es pot divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l'esposa un document de divorci i separar-se». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l'home i la dona. Per això l'home deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar».
    Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

Lectura de la carta de sant Jaume
    Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes. Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen els profetes que van parlar en nom del Senyor. Mireu com proclamen feliços els qui són constants a suportar els sofriments. Heu sentit parlar de la paciència de Job i ja sabeu com Déu posà terme als seus sofriments, perquè «el Senyor és benigne i entranyable». Sobretot, germans meus, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni amb cap altra mena de jurament. Quan heu de dir sí, digueu senzillament sí; quan heu de dir no, digueu no, i prou. Així no us exposareu a ser judicats per Déu.

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d'amor entranyable.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.
No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;
llença les nostres culpes lluny de nosaltres,
com l'Orient és lluny de l'Occident.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús se n'anà a les regions de Judea i de l'altra banda del Jordà. Altra vegada l'anà a trobar la gent, i ell els instruïa, com tenia per costum. Aleshores hi anaren uns fariseus per provar-lo i li preguntaren si el marit es pot divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l'esposa un document de divorci i separar-se». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l'home i la dona. Per això l'home deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar».
    Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els diu: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    Déu creà l'home formant-lo de la terra, i el fa tornar a la terra altra vegada. A cadascun dels qui neixen, li assigna uns dies comptats; i tot ho sotmet al seu domini. El revesteix d'una força semblant a la seva, el configura a la seva imatge. Ha infós a tots els vivents la por dels homes perquè puguin dominar les bèsties i els ocells. Els omple d'enteniment i de saviesa, els fa conèixer el bé i el mal. Els dona la boca i la llengua, els ulls i les orelles, i un cor capaç de comprendre, perquè contemplin la grandesa de les seves obres, admirin i facin conèixer els seus prodigis i lloïn el seu nom sant. Els donà també uns preceptes, els ensenyà una llei de vida, pactà amb ells una aliança eterna, i els revelà les seves decisions, contemplaren la glòria de la seva majestat, sentiren la glòria del seu parlar. Ell els digué: «Guardeu-vos de falses religions». I els donà manaments sobre el tracte amb els altres. Els ulls de Déu veuen sempre el comportament dels homes, res no passa per alt a la seva mirada.

Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols.

La vida de l'home dura com l'herba,
la seva florida és com la dels camps;
desapareix quan hi passa la ventada,
i ni es coneix el lloc on era.

Però l'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seva bondat s'estén als fills dels fills,
si guarden la seva aliança.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, la gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen no hi entrarà pas». I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.

Lectura de la carta de sant Jaume
    Germans meus estimats, quan passeu penes, pregueu, quan esteu contents, canteu a Déu. Si teniu algú malalt, crideu els vostres preveres perquè l'ungeixin amb oli en el nom del Senyor i preguin per ell. Aquella oració, feta amb fe, li serà saludable: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi comès.
    Confesseu als altres els vostres pecats perquè preguin per vosaltres, i Déu posarà remei al vostre mal. La pregària dels justos és molt poderosa. Quan Elies, que era un home com nosaltres, pregà perquè no plogués, no va ploure durant tres anys i mig. I quan després pregà demanant pluja, la pluja va caure del cel, i la terra va donar el seu fruit. Germans meus, si algun de vosaltres s'allunyava de la veritat i un altre el feia retornar, sapigueu que els qui fan tornar al bon camí els esgarriats els salven de la mort i cobreixen tots els seus pecats.

No tardeu a venir, Senyor.
Jo us invoco, escolteu el meu clam.
Que pugi el meu prec davant vostre
com l'encens;
alço aquestes mans
com l'ofrena del capvespre.

Senyor, poseu-me una guarda a la boca,
poseu sentinelles a la porta dels meus llavis;
Senyor, Déu meu, a vos giro els meus ulls,
en vós em refugio, no em deixeu indefens.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, la gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen no hi entrarà pas». I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.