Nadal del Senyor. Missa de la vigÃlia.
Lectura primera
Is 62, 1-5
El Senyor t'estimarÃ
Lectura del llibre d'Isaïes
Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Serà s una corona magnÃfica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu. No et podran dir més «L'Abandonada», no podran dir «La-Desolada» a la teva terra; a tu et diran «Jo-me-l'estimo», i a la teva terra, «Té marit», perquè el Senyor t'estimarà , i tindrà marit la teva terra. El qui t'haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.
Salm responsorial 88, 4-5. 16-17. 27 i 29 (R: 2a)
R/. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.
Misericórdias tuas, Dómine, in ætérnum cantábo.
He fet aliança amb els meus elegits,
jurant a David, el meu servent:
T'he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron.
R/. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.
Misericórdias tuas, Dómine, in ætérnum cantábo.
Senyor, feliç el poble que us aclama.
Caminarà a la llum de la vostra mirada.
Tot el dia celebrarà el vostre nom,
enaltirà la vostra bondat.
R/. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.
Misericórdias tuas, Dómine, in ætérnum cantábo.
Ell em dirà : Sou el meu Pare,
el meu Déu i la roca que em salva.
I jo mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua.
R/. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.
Misericórdias tuas, Dómine, in ætérnum cantábo.
Segona lectura
Fets 13, 16-17. 22-25
Sant Pau dona testimoni de Crist, el fill de David
Lectura dels Fets dels Apòstols
Trobant-se a Antioquia de PisÃdia, Pau s'alçà a la sinagoga, feu senyal amb la mà i digué: «Homes d'Israel i tots els altres que creieu en Déu, escolteu: El Déu d'aquest poble d'Israel elegà els nostres pares i, quan vivien com forasters al paÃs d'Egipte, va fer-ne un poble gloriós i els tragué d'allà amb el poder del seu braç.
Després els donà David per rei i, testimoniant a favor d'ell, digué: "M'he fixat en David, fill de Jesè, que és un home com el desitja el meu cor, ell durà a terme tot el que em proposo". De la descendència d'ell, Déu, tal com ho havia promès, ha donat a Israel un Salvador, que és Jesús. Abans que vingués ell, Joan va predicar a tot el poble d'Israel un baptisme de conversió. Però Joan, en acabar la seva missió deia: "Jo no soc pas allò que vosaltres penseu, però després de mi en ve un altre de qui no soc digne de deslligar el calçat dels peus"».
Al·leluia
Al·leluia. Demà les culpes seran esborrades de la terra i el Salvador del món serà el nostre rei. Al·leluia.
Allelúia. Crástina die delébitur inÃquitas terræ: et regnávit super nos Salvátor mundi. Allelúia.
Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d'Abraham. Abraham va ser pare d'Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i dels seus germans. Judà va ser pare de Fares i Zaré, i la mare d'ells era Tamar. Fares va ser pare d'Hesron; Hesron, d'Aram; Aram, d'Aminadab; Aminadab, de Nahason; Nahason, de Salmon; Salmon, de Booz, i la mare de Booz era Rahab. Booz va ser pare d'Obed, i la mare d'Obed era Rut. Obed va ser pare de Jesè, i Jesè, de David, el rei.
David va ser pare de Salomó, nascut de la muller d'Uries; Salomó va ser pare de Roboam; Roboam, d'Abies; Abies, d'Asà ; Asà , de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d'Ozies; Ozies, de Joatam; Joatam, d'Acaz; Acaz, d'Ezequies; Ezequies, de Manasés;
Manasés, d'Amon; Amon, de Josies, i Josies, de Jeconies i dels seus germans, en temps de la deportació a Babilònia.
Després de la deportació a Babilònia Jeconies va ser pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d'Abihud; Abihud, d'Eljaquim; Eljaquim, d'Azor; Azor, de Sadoc; Sadoc, d'Aquim; Aquim, d'Elihud; Elihud, d'Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, i Jacob va ser pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.
En total, doncs, hi ha catorze generacions d'Abraham fins a David, catorze, de David fins a la deportació a Babilònia, i catorze, de la deportació a Babilònia fins al Messies.
Jesús, el Messies, vingué al món d'aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l'acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un à ngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».
Tot això va succeir perquè es complÃs el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir «Déu-és-amb-nosaltres».
Josep es despertà i, complint el que l'à ngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa; el fill va néixer sense haver tingut relacions matrimonials. I li posà el nom de Jesús.
O bé més breu:
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Jesús, el Messies, vingué al món d'aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l'acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un à ngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».
Tot això va succeir perquè es complÃs el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir «Déu-és-amb-nosaltres».
Josep es despertà i, complint el que l'à ngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa; el fill va néixer sense haver tingut relacions matrimonials. I li posà el nom de Jesús.
Nadal del Senyor. Missa de la nit.
Lectura primera
Is 9,1-6
Ens ha estat donat un fill
Lectura del llibre d'Isaïes
El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al paÃs tenebrós. Els heu omplert de goig, d'una alegria immensa; s'alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botÃ. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l'espatlla i l'agulló del qui l'arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian. Les botes dels soldats que marquen el pas i els mantells rebolcats en la sang seran cremats i el foc els devorarà .
Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l'espatlla la insÃgnia de prÃncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, PrÃncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d'ara i per sempre, sobre el dret i la justÃcia. Això és el que farà el zel del Senyor de l'univers.
Salm responsorial 95, 1-2a. 2b-3. 11-12. 13 (R: Lc 2, 11)
R/. Avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.
Hódie natus est nobis Salvátor, qui est Christus Dóminus.
Canteu al Senyor un cà ntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.
R/. Avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.
Hódie natus est nobis Salvátor, qui est Christus Dóminus.
Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.
R/. Avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.
Hódie natus est nobis Salvátor, qui est Christus Dóminus.
El cel se n'alegra, la terra hi fa festa,
bramula el mar amb tot el que s'hi mou,
jubilen els camps amb tot el que hi ha,
criden de goig els arbres del bosc.
R/. Avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.
Hódie natus est nobis Salvátor, qui est Christus Dóminus.
Hem vist que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra;
judicarà tot el món amb justÃcia,
tots els pobles amb la seva veritat.
R/. Avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.
Hódie natus est nobis Salvátor, qui est Christus Dóminus.
Lectura segona
Tt 2, 11-14
S'ha manifestat l'amor de Déu, que vol salvar tots els homes
Lectura de la carta de sant Pau a Titus
Estimats: s'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justÃcia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l'esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.
Al·leluia
Lc 2, 10-11
Al·leluia. Us anuncio una gran alegria: Avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Al·leluia.
Allelúia. EvangelÃzo vobis gáudium magnum: natus est nobis hódie Salvátor. Allelúia.
Evangeli
Lc 2, 1-14
Avui us ha nascut un salvador
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies, sortà un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà . Era el primer cens de l'imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de SÃria. Tothom anava a inscriure's a la població d'on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la famÃlia de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Betlem, per inscriure's amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l'embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'hostal.
A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un à ngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar. Però l'à ngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora».
I una multitud dels exèrcits celestials s'unà llavors mateix a l'à ngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor».
Nadal del Senyor. Missa de l'alba.
Lectura primera
Is 62, 11-12
El teu salvador és aquÃ
Lectura del llibre d'Isaïes
Escolta el que el Senyor fa sentir fins als termes més llunyans de la terra: «Digueu a la ciutat de Sió: El teu salvador ja és aquÃ; l'acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus. A vosaltres us diran "El-poble-sant", "Els-redimits-del-Senyor", i a tu et diran "La-que-té-un-enamorat", "La-ciutat-no-abandonada"».
Salm responsorial 96, 1 i 6. 11-12
R/. Avui resplendeix una llum per a nosaltres: ens ha nascut el Senyor.
Lux fulgébit hódie super nos; quia natus est nobis Dóminus.
El Senyor és rei. La terra ho celebra,
se n'alegren totes les illes.
El cel proclama la seva justÃcia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria.
R/. Avui resplendeix una llum per a nosaltres: ens ha nascut el Senyor.
Lux fulgébit hódie super nos; quia natus est nobis Dóminus.
Apunta per als justos la llum,
i l'alegria per als rectes de cor.
Justos, celebreu festes en honor del Senyor,
enaltiu el record de la seva santedat.
R/. Avui resplendeix una llum per a nosaltres: ens ha nascut el Senyor.
Lux fulgébit hódie super nos; quia natus est nobis Dóminus.
Lectura segona
Tt 3, 4-7
Déu ens salva per la seva bondat
Lectura de la carta de sant Pau a Titus
Quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als homes, no l'han mogut les obres que nosaltres podÃem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; aixÃ, justos per la seva grà cia, som hereus de la vida eterna, que des d'ara tenim dret a esperar.
Al·leluia
Lc 2, 14
Al·leluia. Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor. Al·leluia.
Allelúia. Glória in altÃssimis Deo, et in terra pax homÃnibus bonæ voluntátis. Allelúia.
Evangeli
Lc 2, 15-20
Els pastors trobaren Maria i Josep amb el nen
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Quan els à ngels se'n tornaren al cel, deien entre ells els pastors: «Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber». Hi anaren, doncs, tot seguit, i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els pro pis ulls, van contar el que els havien dit d'aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Nadal del Senyor. Missa del dia.
Lectura primera
Is 52,7-10
D'un cap a l'altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu
Lectura del llibre d'Isaïes
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei». Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d'alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d'un cap a l'altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.
Salm responsorial 97, 1. 2-3ab. 3cd-4. 5-6 (R: 3c)
R/. D'un cap a l'altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu.
Vidérunt omnes términi terræ salutáre Dei nostri.
Canteu al Senyor un cà ntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.
R/. D'un cap a l'altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu.
Vidérunt omnes términi terræ salutáre Dei nostri.
El Senyor ha revelat la seva ajuda
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment
a la casa d'Israel.
R/. D'un cap a l'altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu.
Vidérunt omnes términi terræ salutáre Dei nostri.
Tothom ha vist d'un cap a l'altre de la terra
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria.
R/. D'un cap a l'altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu.
Vidérunt omnes términi terræ salutáre Dei nostri.
Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cÃtares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn.
R/. D'un cap a l'altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu.
Vidérunt omnes términi terræ salutáre Dei nostri.
Lectura segona
He 1,1-6
Déu ens ha parlat en la persona del Fill
Lectura de la carta als cristians hebreus
En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l'univers amb el poder de la seva paraula, acabada l'obra de purificació dels pecats s'ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als à ngels com més incomparable és el tÃtol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels à ngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t'he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d'ell tots els à ngels de Déu».
Al·leluia
Al·leluia. Neix la claror d'un dia sant: veniu, pobles, adoreu el Senyor, que avui ha baixat a la terra una gran llum. Al·leluia.
Allelúia. Dies sanctificátus illúxit nobis: venÃte, gentes, et adoráte Dóminum: quia hódie descéndit lux magna super terram. Allelúia.
El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle
+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l'existència, però el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d'un pare o pel voler humà , sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de grà cia i de veritat.
Donant testimoni d'ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l'abundà ncia de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut grà cia sobre grà cia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la grà cia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l'ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.
Més breu:
+Lectura de l'Evangeli segons sant Joan:
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l'existència, però el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d'un pare o pel voler humà , sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de grà cia i de veritat.
La Sagrada FamÃlia: Jesús, Maria i Josep. Cicle A. Diumenge dins l'octava de Nadal o bé el 30 de desembre
Festa
Lectura primera
Sir 3, 2-6. 24-14
Qui venera el Senyor honora els pares
Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
En els fills, el Senyor fa l'elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l'escoltarà . Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa.
Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l'abandonis mentre visqui. Si s'afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats, en farà un monument per expiar les teves culpes.
Salm responsorial 127, 1-2. 3. 4-5 (R: 1)
R/. Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint els seus camins.
Beáti omnes qui timent Dóminum, qui ámbulant in viis eius.
Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
R/. Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint els seus camins.
Beáti omnes qui timent Dóminum, qui ámbulant in viis eius.
La teva esposa fruitarà com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d'olivera
al voltant de la taula.
R/. Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint els seus camins.
Beáti omnes qui timent Dóminum, qui ámbulant in viis eius.
És aixà com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.
R/. Feliços els fidels del Senyor, que viuen seguint els seus camins.
Beáti omnes qui timent Dóminum, qui ámbulant in viis eius.
Lectura segona
Col 3, 12-21
Vida familiar en el Senyor
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d'humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l'amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.
Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i cà ntics de l'Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d'obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de grà cies.
Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l'esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.
Al·leluia
Col 3, 16a
Al·leluia. Que la paraula de Crist, en tota la seva riquesa, tingui estada entre vosaltres. Al·leluia.
Allelúia. Pax Christi exsúltet in córdibus vestris; verbum Christi hábitet in vobis abundánter. Allelúia.
Evangeli
Mt 2, 13-15.19-23
Pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Quan els mags van ser fora, un à ngel del Senyor s'aparegué a Josep en somni i li digué: «Lleva't de seguida, pren el nen amb la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà el nen per matar-lo». Josep es llevà , prengué el nen amb la seva mare, sortà de nit cap a Egipte, i s'hi quedà fins que Herodes va morir. S'havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d'Egipte el meu fill».
Tan bon punt Herodes va morir, un à ngel del Senyor s'aparegué en somni a Josep, allà a Egipte, i li digué: «Pren el nen amb la seva mare i ves-te'n al paÃs d'Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo». Ell, doncs, es llevà , prengué el nen amb la seva mare i tornà al paÃs d'Israel. Però quan sentà dir que a Judea Arquelau havia heretat el reialme d'Herodes, el seu pare, no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni, es retirà a la regió de Galilea i se n'anà a viure al poble de Natzaret. Aixà es complà allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè».
La Sagrada FamÃlia: Jesús, Maria i Josep. Cicle B. Diumenge dins l'octava de Nadal o bé el 30 de desembre
Festa
Lectura primera
Gn 15, 1-6; 21, 1-3
Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seva paraula a Abram en una visió i li digué: «No tinguis por, Abram: jo soc el teu protector. La teva recompensa serà molt gran». Abram li respongué: «Senyor, Déu meu, què em donareu? Jo me'n vaig sense fills, i l'hereu de casa meva haurà de ser Elièzer de Damasc». Abram afegÃ: «No m'heu donat descendència i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors». Llavors el Senyor li va fer sentir la seva paraula i li digué: «No serà pas aquest, el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu». Després el Senyor el va fer sortir a fora i li va dir: «Mira el cel i posa't a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs, aixà serà la teva descendència».
Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa.
El Senyor visità Sara tal com havia dit, i va complir en ella allò que havia promès. Sara va concebre i va donar un fill a Abraham a les seves velleses, just al temps que Déu li havia predit.
Abraham va posar el nom d'Isahac al fill que li havia nascut, que Sara li havia infantat.
Salm responsorial 104, 1-2. 3-4. 5-6. 8-9 (R: 7a. 8a)
R/. El Senyor, el nostre Déu, recorda sempre l'aliança.
Ipse Dóminus Deus noster, memor fuit in saéculum testaménti sui.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Dediqueu-li cà ntics, acompanyeu-los amb cÃtares,
feu l'elogi de les seves meravelles.
R/. El Senyor, el nostre Déu, recorda sempre l'aliança.
Ipse Dóminus Deus noster, memor fuit in saéculum testaménti sui.
Glorieu-vos del seu nom sagrat,
alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.
Penseu en el Senyor i en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.
R/. El Senyor, el nostre Déu, recorda sempre l'aliança.
Ipse Dóminus Deus noster, memor fuit in saéculum testaménti sui.
Recordeu les meravelles que ell obrà ,
els seus prodigis i les seves decisions.
Descendents d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit.
R/. El Senyor, el nostre Déu, recorda sempre l'aliança.
Ipse Dóminus Deus noster, memor fuit in saéculum testaménti sui.
Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per milers de generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isahac.
R/. El Senyor, el nostre Déu recorda sempre l'aliança.
Ipse Dóminus Deus noster, memor fuit in saéculum testaménti sui.
Lectura segona
He 11, 8. 11-12. 17-19
La fe d'Abraham, de Sara i d'Isahac
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, grà cies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà , obeà a la invitació d'anar-se'n a la terra que havia de posseir en herència. Sortà del seu paÃs sense saber on aniria.
Grà cies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu que li ho havia promès. Per això d'un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar.
Grà cies a la fe, Abraham, posat a prova, oferà el seu fill Isahac. I era el seu fill únic que oferia, el que havia rebut les promeses. Déu havia dit d'ell: Per Isahac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'aquesta veritat.
Al·leluia
He 1, 1-2
Al·leluia. Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, però ara ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill. Al·leluia.
Allelúia. Multifáriam et multis modis olim Deus locútus pátribus in prophétis, in novÃssimis his diébus locútus est nobis in FÃlio, quem constÃtuit herédem universórum, per quem fecit et saécula. Allelúia.
El noi creixia i era entenimentat
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d'oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava l'hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà , doncs, al temple, guiat per l'Esperit Sant, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir en ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneà Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se'n vagi en pau, com li havÃeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparà veu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el vostre poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats d'això que es deia d'ell.
Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d'altres s'alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'à nima; aixà es revelaran els sentiments amagats als cors de molts».
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat vÃdua fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava grà cies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.
I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.
Més breu:
Lc 2, 22. 39-40
+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor.
I quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.
La Sagrada FamÃlia: Jesús, Maria i Josep. Cicle C. Diumenge dins l'octava de Nadal o bé el 30 de desembre
Festa
Lectura primera
1S 1, 20-22. 24-28
Samuel serà del Senyor tota la vida
Lectura del primer llibre de Samuel
El Senyor es recordà d'Anna i va tenir un fill. Li posà el nom de Samuel, perquè era el fill que ella havia demanat al Senyor.
Elcanà , el marit d'Anna, va pujar al santuari de Siló amb tota la famÃlia per oferir el sacrifici anual i complir la prometença. Anna no hi va anar. Va dir al seu marit: «Quan hauré desmamat el nen, ja l'hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més».
Anna s'endugué Samuel a Siló amb un toro de tres anys, mig sac de farina i un odre de vi, i presentà el noi al temple del Senyor. Samuel encara era un nen.
Després d'immolar el toro, presentaren el nen a ElÃ. Anna li digué: «Senyor meu, ho juro per la vostra vida: Jo soc aquella dona que un dia vaig pregar aquà mateix, davant vostre. Aquest noi és el que jo vaig demanar al Senyor, i ell me'l va concedir. Per això jo l'hi cedeixo: serà d'ell tota la vida».
Després es prosternaren allà mateix i adoraren el Senyor.
Salm responsorial 83, 2-3. 5-6. 9-10 (R: 5a)
R/. Feliç el qui viu a casa vostra, Senyor.
Beáti qui hábitant in domo tua, Dómine.
Que n'és, d'amable, el vostre temple,
Senyor de l'univers.
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig, i amb tot el cor,
aclamo el Déu que m'és vida.
R/. Feliç el qui viu a casa vostra, Senyor.
Beáti qui hábitant in domo tua, Dómine.
Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia.
Feliços els qui s'acullen als vostres murs:
emprenen amb amor el camÃ.
R/. Feliç el qui viu a casa vostra, Senyor.
Beáti qui hábitant in domo tua, Dómine.
Senyor de l'univers, escolteu la meva súplica,
escolteu, Déu de Jacob.
Déu nostre, mireu amb amor el vostre Ungit,
fixeu-vos en el rei que ens protegeix.
R/. Feliç el qui viu a casa vostra, Senyor.
Beáti qui hábitant in domo tua, Dómine.
Lectura segona
1 Jo 3, 1-2. 21-24
Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell. SÃ, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.
Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat.
El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I per l'Esperit que ens ha donat coneixem que ell està en nosaltres.
Al·leluia
Cf Fets 16, 14b
Al·leluia. Obriu, Senyor, el nostre cor, perquè escoltem atentament les paraules del vostre Fill. Al·leluia.
Allelúia. Ãperi, Dómine, cor nostrum, ut intendámus verbis FÃlii tui. Allelúia.
Evangeli
Lc 2, 41-52
Els pares de Jesús el trobaren al temple entre els mestres de la Llei
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se'n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camÃ. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L'endemà se'n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure'l allà , i la seva mare li digué: «Fill, per què t'has portat aixà amb nosaltres? El teu pare i jo et buscà vem amb à nsia». Ell els digué: «Per què em buscà veu? No sabÃeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?». Ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.
29 de desembre. Dia cinquè dins l'octava de Nadal
Lectura primera
1Jo 2, 3-11
Els qui estimen els germans viuen en la llum
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats meus, per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament. Tenim aquest senyal per a conèixer si estem en ell: els qui afirmen que estan en ell s'han de comportar com ell es comportava.
Estimats, el manament que ara us escric no és pas nou, és el mateix que ja vau rebre al principi, el missatge que vau sentir. Però, d'altra banda, sà que és nou. És nou de veritat, tant en Jesucrist com en vosaltres, perquè la fosca ja es retira i apunta la llum veritable. Els qui afirmen que estan en la llum, però no estimen els seus germans, encara estan en la fosca. Els qui estimen els germans viuen en la llum, i res no els fa ensopegar, però els qui no els estimen estan en la fosca, caminen a les fosques i no saben on van, perquè la foscor els priva de veure-hi.
Salm responsorial 95, 1-2a. 2b-3. 5b-6 (R: 11a)
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Læténtur cæli et exsúltet terra.
Canteu al Senyor un cà ntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Læténtur cæli et exsúltet terra.
Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Læténtur cæli et exsúltet terra.
El Senyor ha fet el cel.
Glòria i majestat fan guà rdia davant d'ell,
poder i esplendor
l'assisteixen al seu temple.
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Læténtur cæli et exsúltet terra.
Al·leluia
Lc 2, 32
Al·leluia. Llum que es revelarà a les nacions i glòria d'Israel, el poble de Déu. Al·leluia.
Allelúia. Lumen ad revelatiónem géntium, et Glória plebis tuæ Israel. Allelúia.
Evangeli
Lc 2, 22-35
Llum que es reveli a les nacions
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d'oferir en sacrifici un parell de tórtores o dos colomins, com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós que esperava l'hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l'Esperit Sant. En una revelació, l'Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà , doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir amb ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneà Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se'n vagi en pau com li havÃeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparà veu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el vostre poble».
El seu pare i la seva mare estaven meravellats d'això que es deia d'ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d'altres s'alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'à nima; aixà es revelaran els sentiments amagats als cors de molts».
30 de desembre. Dia 6è de la octava de Nadal
Si no hi ha diumenge dins l'octava de Nadal, avui se celebra la festa de la Sagrada FamÃlia.
Lectura primera
1Jo 2, 12-17
El qui compleix la voluntat de Déu dura per sempre
Lectura de la primera carta de sant Joan
Fillets, us escric a vosaltres perquè, per Jesucrist, Déu us ha perdonat els pecats. Pares, us escric a vosaltres perquè heu conegut aquell qui existeix des del principi. Joves, us escric a vosaltres perquè heu vençut el Maligne. Fills, us he escrit a vosaltres perquè heu conegut el Pare. Pares, us he escrit a vosaltres perquè heu conegut aquell qui existeix des del principi. Joves us he escrit a vosaltres perquè sou valents i heu vençut el Maligne per la Paraula de Déu que teniu en vosaltres.
No estimeu el món ni res del que és mundà . Si algú estimava el món, no podria tenir l'amor del Pare. Què és el que compta en el món? Allò que satisfà els desigs dels homes, allò que sedueix els seus ulls i l'ostentació de la riquesa. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món passa, amb tots els seus desigs, però el qui compleix la voluntat de Déu dura per sempre.
Salm responsorial 95, 7-8a. 8b-9. 10 (R: 11a)
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Læténtur cæli et exsúltet terra.
Doneu al Senyor, famÃlies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l'honor del seu nom.
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Læténtur cæli et exsúltet terra.
Entreu als seus atris portant-li ofrenes.
Adoreu el Senyor, s'apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d'ell tota la terra.
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Læténtur cæli et exsúltet terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Manté ferm tot el món, incommovible,
sentencia amb raó les causes dels pobles.
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Læténtur cæli et exsúltet terra.
Al·leluia
Al·leluia. Neix la claror d'un dia sant: veniu, pobles, adoreu el Senyor, que avui ha baixat a la terra una gran llum. Al·leluia.
Allelúia. Dies sanctificátus illúxit nobis: venÃte, gentes et adoráte Dóminum: quia hódie descéndit lux magna super terram. Allelúia.
Evangeli
Lc 2, 36-40
Anna parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida
+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
En aquell temps, hi havia una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, es trobava allà a la mateixa hora, donava grà cies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.
Quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.
31 de desembre. Dia 7è de la octava de Nadal
Lectura primera
1Jo 2, 18-21
Heu estat ungits amb l'Esperit d'aquell que és sant, i tots teniu el coneixement necessari
Lectura de la primera carta de sant Joan
Fillets, ja som a l'hora darrera. HavÃeu sentit dir que vindria un Anticrist: doncs ara molts s'han tornat anticrists. D'això podem deduir que ja som a l'hora darrera. Han sortit d'entre nosaltres, encara que en realitat no eren dels nostres, perquè, si ho haguessin estat, s'haurien quedat amb nosaltres. Aixà ha resultat clar que, de fet, no tots són dels nostres.
Vosaltres heu estat ungits amb l'Esperit d'aquell que és sant, i tots teniu el coneixement necessari. Us he escrit, no pensant que desconeixeu la veritat, sinó sabent que la coneixeu. La mentida no ve mai de la veritat.
Salm responsorial 95, 1-2. 11-12. 13 (R: 11a)
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Læténtur cæli et exsúltet terra.
Canteu al Senyor un cà ntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom,
anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Læténtur cæli et exsúltet terra.
El cel se n'alegra, la terra hi fa festa,
bramula el mar amb tot el que s'hi mou,
jubilen els camps amb tot el que hi ha,
criden de goig els arbres del bosc.
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Læténtur cæli et exsúltet terra.
En veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra;
judicarà tot el món amb justÃcia,
tots els pobles amb la seva veritat.
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Læténtur cæli et exsúltet terra.
Al·leluia
Jo 1, 14a.12a
Al·leluia. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle. A tots els qui l'han rebut els concedeix poder ser fills de Déu. Al·leluia.
Allelúia. Verbum caro factum est, et habitávit in nobis. Quotquot recepérunt eum, dedit eis potestátem fÃlios Dei fÃeri. Allelúia.
Evangeli
Jo 1, 1-18
El qui és la Paraula es va fer carn
Comença l'evangeli segons sant Joan
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l'existència, però el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d'un pare o pel voler humà , sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de grà cia i de veritat.
Donant testimoni d'ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia».
De l'abundà ncia de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut grà cia sobre grà cia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la grà cia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l'ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.
1 de gener. Solemnitat de la Mare de Déu
Lectura primera
Nm 6, 22-27
Interposaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d'Israel amb aquestes paraules: "Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau". Aixà interposaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré».
Salm responsorial 66, 2-3. 5. 6 i 8 (R: 2a)
R/. Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi.
Deus misereátur nostri et benedÃcat nobis.
Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació.
R/. Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi.
Deus misereátur nostri et benedÃcat nobis.
Que s'alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justÃcia,
regiu les nacions amb rectitud
i guieu els pobles de la terra.
R/. Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi.
Deus misereátur nostri et benedÃcat nobis.
Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.
R/. Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi.
Deus misereátur nostri et benedÃcat nobis.
Lectura segona
Ga 4, 4-7
Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galà cia
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l'Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà , Pare!». Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per grà cia de Déu.
Al·leluia
He 1, 1-2
Al·leluia. Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, però ara ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill. Al·leluia.
Allelúia. Multifáriam olim Deus locútus pátribus in prophétis, in novÃssimis his diébus locútus est nobis in FÃlio. Allelúia.
Evangeli
Lc 2, 16-21
Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d'aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'à ngel abans que el concebés la seva mare.
Fèries després d'Epifania