Lectura dels Fets dels Apòstols
    El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la seva veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d'ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabem prou. Doncs bé, d'acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l'ha ressuscitat i l'ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera podia retenir-lo captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: "Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència"».
    «Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que "Déu no l'havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos". Aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l'ha glorificat, ha rebut del Pare l'Esperit Sant com estava promès, i l'ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu».

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç».
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.

Beneït sigui el Senyor que em dona seny.
Fins a les nits m'amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n'alegra i faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre.

Lectura de la primera carta de sant Pere
    Estimats: vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres, sense fer distincions. Per tant, vetlleu sobre la vostra conducta durant l'estada en aquest món. Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l'or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l'ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i l'ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l'esperança.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    Aquell mateix diumenge dos dels deixebles de Jesús se n'anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents.
    Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?». Ells s'aturaren amb un posat trist i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ets l'únic que no saps el que hi ha passat?». Els preguntà: «Què?». Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S'havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se'ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l'han vist pas».
    Ell els digué: «Sí que us costa d'entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes. No havia de patir tot això el Messies abans d'entrar en la seva glòria?». Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.
    Mentrestant s'acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda't amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l'un a l'altre: «No és veritat que els nostres cors s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?». Llavors mateix s'alçaren de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaven el que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan partia el pa.

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d'Abraham, d'Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l'havia de deixar lliure. Ell era l'innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts. Nosaltres en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes».

Responeu-me quan us invoco,
oh Déu que em feu justícia.
M'heu eixamplat el cor en els perills,
compadiu-me i escolteu el meu prec.

Sapigueu que el Senyor
ha glorificat el seu servent;
el Senyor m'escolta
sempre que l'invoco.

Molts exclamen:
«En qui trobarem el nostre goig?
Que sigui el nostre estendard
la claror de la vostra mirada, Senyor!».

M'adormo en pau
així que em fico al llit
i em sento en vós segur,
només en vós, Senyor.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d'això, Jesús mateix es presentà enmig d'ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres». Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us venen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, soc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc». I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?». Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se'l menjà davant d'ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s'havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms». Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d'ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d'ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d'aquest home». Pere i els apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l'ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d'Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n'és també testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l'obeeixen». Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.

Amb quin goig us exalço, Senyor!
m'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,
i no heu permès que se n'alegrin els enemics.
Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts,
quan ja m'hi enfonsava, m'heu tornat la vida.

Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,
enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l'endemà són crits de joia.

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes,
Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre.

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
    Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d'una multitud d'àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven: «L'Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança». Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien: «Al qui seu al tron i a l'Anyell sigui donada la lloança, l'honor, la glòria i el poder pels segles dels segles». Els quatre vivents responien: «Amén». I els ancians es prosternaren adorant.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús encara s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me'n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.
    Quan ja clarejava, Jesús s'aturà vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.
    Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s'esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.
    Després d'esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?». Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?». Pere s'entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo». Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T'ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús encara s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Cana de Galilea, els fills del Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «Me'n vaig a pescar». Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim». Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res. Quan ja clarejava, Jesús s'aturà vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per menjar?». Li contestaren: «No». Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu». Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor». Així que Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.
    Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar». Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s'esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Esteve, ple de gràcia i de poder, feia prodigis i grans miracles entre la gent. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, dels cireneus, dels alexandrins i dels de Cilícia i Àsia començaren a discutir amb Esteve, però no podien res davant la saviesa i la força de l'Esperit amb què Esteve parlava. Llavors subornaren uns homes que diguessin que l'havien sentit blasfemar contra Moisès i contra Déu. Així van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei, se li van tirar a sobre per agafar-lo i se'l van endur al sanedrí, on van presentar falsos testimonis que deien: «Aquest home no para d'enraonar contra el temple sant i contra la Llei. Nosaltres li hem sentit dir que aquest Jesús de Natzaret destruirà el temple i canviarà els costums que ens havia donat Moisès». I tots els del sanedrí van veure la cara d'Esteve resplendent com la d'un àngel.

Ni que els governants deliberessin contra mi,
jo faria l'elogi dels vostres decrets.
El vostre pacte fa la meva delícia,
aquests decrets són els meus consellers.

Us he exposat els meus camins i m'heu atès,
feu que aprengui els vostres decrets.
Feu-me entendre el camí dels preceptes,
i faré l'elogi de les vostres meravelles.

Aparteu-me dels falsos camins,
doneu-me, Senyor, la vostra llei.
He escollit els camins de veritat,
i he admès les vostres sentències.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    Després que Jesús havia saciat cinc mil homes, els seus deixebles el veieren caminant sobre l'aigua. L'endemà hi havia encara gent a l'altra banda del llac. El dia abans havien vist que Jesús no se n'anava amb la barca dels deixebles, sinó que marxaven sols, i allà no hi havia cap més barca. Unes barques de Tiberíades van arribar aleshores vora el lloc on, després de dir el Senyor l'acció de gràcies, havien menjat el pa. Quan la gent s'adonà que Jesús no hi era, ni tampoc els seus deixebles, s'embarcaren i anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús. Quan el trobaren a l'altra banda del llac, li preguntaren: «Rabí, quan heu vingut?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pel que signifiquen els prodigis que heu vist, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets. No us afanyeu tant per aquest aliment que es consumeix, sinó pel que dura sempre i dona la vida eterna, per l'aliment que el Fill de l'home us proporciona. Penseu que és Déu, el Pare, qui l'acredita». Ells li preguntaren: «Què hem de fer per complir el que Déu vol?». Jesús els respon: «El que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Esteve deia al poble, als notables i als mestres de la Llei: «Vosaltres, rebels al jou, orelles i cors incircumcisos, feu igual que els vostres pares: resistir l'Esperit Sant. Quin dels profetes no van perseguir els vostres pares? Van matar els qui anunciaven l'adveniment del Just, que vosaltres vau trair i assassinar: vosaltres, que havíeu rebut la Llei per ministeri d'àngels, però no l'heu guardada». En sentir això es corsecaven de ràbia i estrenyien les dents.
    Esteve, ple de l'Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i que Jesús s'alçava ferm a la dreta de Déu. Llavors digué: «Veig obert el cel, i el Fill de l'home ferm a la dreta de Déu». Ells es taparen les orelles, es llançaren tots alhora contra ell, cridant tant com podien, i el tragueren fora de la ciutat per apedregar-lo. Els testimonis deixaren els seus mantells als peus d'un jove que es deia Saule. Mentre l'apedregaven, Esteve pregava: «Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit». Després caigué de genolls i cridà: «Senyor, no els tingueu en compte aquest pecat». I, havent dit això, va morir. I Saule era dels qui demanaven la mort d'Esteve.

Senyor, sigueu el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
Per a mi, sou penyal i plaça forta.
Per amor del vostre nom,
guieu-me i conduïu-me.

Confio el meu alè a les vostres mans,
vós, Déu fidel, m'heu rescatat.
Jo he confiat en el Senyor.
Amb quin goig enaltiré el vostre amor!

Deixeu veure al vostre servent
la claror de la vostra mirada;
salveu-me, per l'amor que em teniu.
Els qui s'arreceren en vós,
els amagueu a la vostra presència,
lluny de les conjuracions humanes.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, la gent digué a Jesús: «Quin senyal prodigiós ens doneu perquè nosaltres us creguem? Què podeu fer? Els nostres pares, estant en el desert, menjaren el mannà, tal com diu l'Escriptura: "Els donà l'aliment del seu blat celestial"». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: El pa que us va donar Moisès no era de debò el pa del cel, però el meu Pare sí que us dona l'autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món». Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre pa d'aquest». Els diu Jesús: «Jo soc el pa que dona la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    Aquell dia començà una persecució violenta contra la comunitat de Jerusalem; i tots, fora dels apòstols, es dispersaren per les contrades de Judea i Samaria. Uns homes piadosos enterraren Esteve i feren un gran dol per ell. Saule, mentrestant, assolava l'Església ficant-se per les cases i arrossegant homes i dones perquè els empresonessin. Els creients que la persecució havia dispersat anaven d'un lloc a un altre tot anunciant la Bona Nova de l'evangeli. Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió. Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortiren de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d'aquella província se n'alegrà molt.

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu: «Que en són, d'admirables,
les vostres obres!»

«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom».
Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n'és, d'admirable,
el que fa amb els homes!

Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell és la nostra alegria,
ell que sempre governa amb el seu poder.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Jo soc el pa que dona la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set. Però ja us ho he dit: vosaltres, després d'haver-me vist, no em creieu. Tot allò que el Pare em dona vindrà a mi, i jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi, perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la del qui m'ha enviat. I la voluntat del qui m'ha enviat és que jo no perdi res d'allò que ell m'ha donat, sinó que ho ressusciti el darrer dia. Perquè la voluntat del meu Pare és que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna. I jo els ressuscitaré el darrer dia».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, un àngel del Senyor digué a Felip: «Ves-te'n al sud, al camí del desert de Jerusalem a Gaza». Felip se n'hi anà, i trobà un etíop que, en el seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. Era un alt funcionari i tresorer de Candaca, la reina dels etíops. Havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem i ara se'n tornava.
    L'Esperit digué a Felip: «Avança't fins en aquest carruatge». Felip alleugerí el pas, el sentí que llegia el profeta Isaïes i li preguntà: «Entens això que estàs llegint?». El funcionari li va respondre: «Com ho he d'entendre, si ningú no m'orienta?». Llavors invità Felip que s'assegués amb ell dalt el seu carruatge. La pàgina de l'Escriptura que llegia era aquesta: «Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i no obria ni tan sols la boca. Se l'han endut de la presó i del tribunal, i qui es preocupa de la seva sort? Perquè fou segat d'entre els qui viuen». El funcionari va demanar a Felip: «Em podries explicar si aquí el profeta parla d'ell o d'algun altre?». Aleshores Felip, començant per aquest punt de l'Escriptura, li va anunciar la Bona Nova de Jesús. Pel camí van arribar en un lloc on hi havia aigua, i el funcionari li digué: «Aquí tenim aigua. Per què no m'hi podries batejar?». Van parar el carruatge, van baixar tots dos a l'aigua, i Felip el va batejar.
    Quan van sortir de l'aigua, l'Esperit del Senyor s'emportà Felip. El funcionari reial ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. Felip es trobà a Asdod i predicava l'evangeli per les poblacions on passava fins a arribar a Cesarea.

Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu sentir el vostre crit de lloança;
Déu ens preserva la vida
i manté segurs els nostres peus.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Mentre jo l'invocava,
ja tenia a flor de llavis l'acció de gràcies.

Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m'ha negat el seu amor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Ningú no pot venir a mi si no l'atreu el Pare que m'ha enviat. I els qui venen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l'ensenyament del Pare i l'han après venen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo soc el pa que dona la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Saule, mogut per un afany de violències i de mort contra els qui creien en el Senyor, anà a trobar el gran sacerdot, i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem tots els que trobés adherits a aquest grup, homes o dones. Pel camí, quan ja era a prop de Damasc, de sobte esclatà al seu voltant una llum que venia del cel; tot seguit caigué a terra i sentí una veu que li deia: «Saule, Saule, per què em persegueixes?». Ell respongué: «Qui sou, Senyor?». Li digué: «Jo soc Jesús, que tu persegueixes. Però aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran què has de fer». Els homes que anaven amb ell s'havien aturat muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells li donaren la mà i el conduïren fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.
    A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el cridà: «Ananies». Ell respongué: «Aquí em teniu, Senyor». El Senyor li digué: «Ves a l'avinguda anomenada Recta, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista». Ananies replicà: «Senyor, molts m'han contat d'aquest home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per endur-se'n presos tots els qui invoquen el vostre nom». El Senyor li digué: «Ves-hi, que aquest home és el meu instrument preferit per fer conèixer el meu nom als pagans, als reis i al poble d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de sofrir pel fet d'anunciar el meu nom». Ananies hi anà, entrà a la casa, li imposà les mans i li digué: «Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí, m'envia perquè recobris la vista i quedis ple de l'Esperit Sant». A l'instant li caigueren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Llavors mateix es feu batejar, prengué aliment i recobrà les forces. Es quedà alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I tot seguit començà a predicar Jesús a les sinagogues afirmant que és el Fill de Déu.

Lloeu el Senyor, tots els pobles,
glorifiqueu-lo, totes les nacions.

El seu amor per nosaltres és immens,
la fidelitat del Senyor durarà sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s'ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa viuran per sempre». Això ho digué Jesús ensenyant a la sinagoga de Cafarnaüm.

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, l'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s'anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l'Esperit Sant. Pere, que ho anava recorrent tot, va visitar també els creients de Lidda. Allà va trobar un home paralític, que es deia Enees. No es movia de la llitera des de feia vuit anys. Pere li va dir: «Enees, Jesucrist et dona la salut. Aixeca't i fes-te tu mateix el llit». Ell es va aixecar a l'instant. La gent de Lidda i de Saron el van veure i es van convertir al Senyor.
    Hi havia a Jafa una dona creient, anomenada Tabita, i en grec Dorcàs, que havia fet moltes bones obres i caritats. S'havia posat malalta uns dies enrere i acabava de morir. La van vestir i la van pujar a la sala alta. Com que Lidda és a prop de Jafa, els creients, en assabentar-se que hi havia Pere, li enviaren dos homes a demanar-li que vingués aviat a Jafa. Pere sortí amb ells de seguida. I un cop a Jafa, l'acompanyaren a la sala de dalt, on es va trobar amb totes les viudes que ploraven i li mostraven les túniques i mantells que feia Dorcàs quan vivia. Pere va fer sortir tothom a fora i es va quedar pregant agenollat. Després, girant-se al cadàver, digué: «Tabita, aixeca't». Tabita obrí els ulls, mirà Pere i s'incorporà. Pere li donà la mà i ella es posà dreta. Aleshores, ell va cridar els deixebles i les viudes i els la va presentar viva. Aquest fet va córrer per tot Jafa i molts van creure en el Senyor.

Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m'ha fet?
Invocant el seu nom,
alçaré el calze per celebrar la salvació.

Compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble.
Al Senyor li doldria
la mort dels qui l'estimen.

Ah, Senyor, soc el vostre servent,
ho soc des del dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes.
Us oferiré una víctima d'acció de gràcies,
invocant el vostre nom.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d'entendre'l?». Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d'això, i els digué: «Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el Fill de l'home puja on era abans? L'Esperit és el qui dona la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen». Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l'havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do».
    Després d'aquell moment, molts dels qui l'havien seguit fins aleshores l'abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?». Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».