Lectura del llibre d'Isaïes
Diu el Senyor: «Compliu els vostres manaments, obreu el bé, que està a punt d'arribar la meva salvació, i de revelar-se la meva bondat. Els estrangers que s'han adherit al Senyor, que es posen al seu servei per amor del seu nom i volen ser els seus servidors, si es guarden de violar el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la nova aliança, els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seves festes en la meva casa d'oració; acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i les altres víctimes, perquè tots els pobles anomenaran el meu temple casa d'oració».

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació.

Que s'alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud
i guieu els pobles de la terra.

Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.

Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma
Germans, tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus: Ja que soc el vostre apòstol, miro de posar ben alt el meu servei, esperant que els jueus, que són del meu llinatge, n'estaran gelosos i podré salvar-ne alguns. Si del fet d'haver estat ells exclosos n'ha vingut la reconciliació del món, què no vindrà quan ells s'incorporin? No serà un pas de mort a vida? Quan Déu concedeix a algú els seus favors i el crida, no es fa mai enrere. Vosaltres, en altre temps, no éreu obedients a Déu, però ara que ells l'han desobeït, Déu s'ha compadit de vosaltres; igualment Déu es vol compadir d'ells, que ara, mentre es compadia de vosaltres, no li han estat obedients. Déu ha deixat els uns i els altres captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d'allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d'una vegada: només fa que seguir-vos i cridar». Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d'Israel». Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos». Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols». I a l'instant es posà bona la seva filla.

Lectura del llibre dels Proverbis
La saviesa ha construït el seu palau, hi ha posat set columnes. Prepara els seus guisats i els seus vins i fa parar la seva taula. Després envia les serventes a cridar des dels punts que dominen la ciutat: «Que vinguin els illetrats». I als qui no tenen enteniment, ella els diu: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement».

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo i no us mancarà res.
Els rics s'empobriran, passaran fam,
però als qui busquen el Senyor
no els faltarà cap bé.

Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré com heu de venerar el Senyor.
Qui és l'home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?

Guarda't la llengua del mal,
que no diguin res de fals els teus llavis.
Decanta't del mal i fes el bé,
busca la pau, procura aconseguir-la.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d'aquells que no fan cas de res: més aviat mireu d'entendre què vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa. Deixeu que us ompli l'Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s'ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».

Lectura del llibre de Jeremies
En aquells dies, alguns dels principals de Jerusalem digueren al rei: «Que Jeremies mori d'una vegada. Aquest home no fa sinó desmoralitzar els guerrers que queden a la ciutat i tots els restants del poble. Aquest home no vol el bé del poble, sinó la seva perdició». El rei Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans». El rei era incapaç de negar-los res. Ells, doncs, prengueren Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L'hi baixaren amb unes cordes. A la cisterna no hi havia aigua, sinó fang; Jeremies quedà enfonsat en el fang. Llavors Abimèlec, un home del palau reial, anà a trobar el rei a la porta de Benjamí i li digué: «Rei, senyor meu, no està bé això que aquests homes han fet amb el profeta Jeremies: l'han tirat a la cisterna, i ara, que ja no hi ha pa a la ciutat, es morirà allà dintre de fam». Llavors el rei donà aquesta ordre a Abdemèlec, el cusita: «Emporta't tres homes i treu de la cisterna el profeta Jeremies abans no es mori».

Tenia posada l'esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi
ha escoltat el meu clam.

M'ha tret fora del fang,
del llot on em moria,
ha posat els meus peus sobre la roca,
i m'hi sento segur.

Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu;
tots els qui ho han vist, se n'admiren,
i confien més en el Senyor.

Ara soc un pobre desvalgut,
però el Senyor pensa en mi.
Sou vós qui m'ajudeu i em deslliureu,
Déu meu, no trigueu més.

Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s'assegué a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d'un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l'hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d'ara dins una mateixa casa n'hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra».
Deia també a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: "Ja ve la pluja". I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: "Farà calor". I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer?».

Lectura del llibre dels Jutges
En aquells dies, els israelites ofenien el Senyor amb el seu comportament: adoraven els Baals, abandonaven el Senyor, el seu Déu, que els havia fet sortir del país d'Egipte, anaven darrera els déus dels pobles dels encontorns i els adoraven. Així disgustaven el Senyor. L'abandonaren per adorar els Baals i les Astartés. Llavors el Senyor, indignat contra Israel, els deixà caure en mans dels saquejadors i dels enemics que els envoltaven, i no eren capaços de desfer-se'n. En qualsevol empresa, la mà del Senyor es posava contra ells, tal com el Senyor els havia amenaçat i jurat solemnement. Es trobaren en una situació molt desgraciada. El Senyor els donà jutges que els salvaven dels saquejadors, però tampoc feien cas dels jutges i continuaven anant a d'altres déus i adorant-los. S'havien apartat ràpidament del camí que seguien els seus pares, homes encara obedients als manaments del Senyor: ells no l'obeïen pas. Moltes vegades el Senyor els donava un jutge, l'afavoria durant tota la vida perquè salvés el poble dels seus enemics: el Senyor s'havia compadit d'ells en veure'ls gemegar sota el pes dels opressors. Però així que el jutge moria, tornaven a fer pitjor que els seus pares i altre cop seguien altres déus, els adoraven i es prosternaren davant d'ells. No sortien mai del seu mal camí i de les seves pràctiques perverses.

No van exterminar els pobles del país, tal com el Senyor els ho havia ordenat, es van emparentar amb els idòlatres i es contagiaren dels seus costums.

Donaren culte als ídols, caigueren als seus paranys, immolant als dimonis els fills i les filles.

Es deshonraren amb les seves pràctiques, es prostituïren amb les seves maldats, i el Senyor es disgustà amb el seu poble, avorrí la seva heretat.

Quantes vegades els alliberà el Senyor! Però ells s'obstinaven en les seves actituds. En veure'ls en la desgràcia, en sentir el seu plany, se'ls mirà compassivament.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, un jove anà a trobar Jesús i li digué: «Mestre, què hauria de fer de bo per obtenir la vida eterna?» Jesús li contestà: «Per què em preguntes que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, compleix els manaments». Ell li preguntà: «Quins?» Jesús digué: «No matar, no cometre adulteri, no robar, no declarar en fals contra un altre, honrar el pare i la mare, i estimar els altres com a tu mateix». El jove li respon: «Tot això ja ho he complert. Què em falta fer?» Jesús li diu: «Si vols ser perfecte, ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Quan aquell jove sentí aquesta resposta, se n'anà tot trist, perquè era molt ric.

Lectura de la profecia d'Ezequiel:
El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Fill d'home, en un moment et prendré l'esposa, que t'encisa, però no et planyis, ni ploris, ni deixis caure cap llàgrima. Sospira silenciosament. No et posis de dol, com ho fan pels difunts: no et descobreixis el cap ni et descalcis, no et tapis la boca amb el mantell ni mengis com en dies de tristesa». Al matí, jo ho vaig dir a la gent i aquell mateix vespre moria la meva esposa. L'endemà, quan vaig fer el que el Senyor m'havia manat, la gent em deia: «Explica'ns què significa això: que ho fas per nosaltres?» Jo els vaig respondre: «El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: Digues als del poble d'Israel: Això diu el Senyor: Jo profanaré el meu santuari, que és el vostre orgull i el vostre honor, que us encisa i us té guanyat el cor; moriran per l'espasa els fills i les filles que hauran quedat, i haureu de fer com jo: no tapar-vos la boca amb el mantell ni menjar com en dies de tristesa, ni descobrir-vos el cap ni descalçar-vos. No us podreu plànyer ni plorar: per les vostres culpes us consumireu sospirant els uns amb els altres. Ezequiel és un presagi per a vosaltres: fareu el mateix que ell ha fet, i quan això es complirà, sabreu que soc el Senyor».

Poble que no penses, poble sense seny, t'oblides de la Roca que et va fer néixer, no fas cas de Déu que et va infantar. En veure això el Senyor, se'n va cansar, disgustat dels seus fills i filles.

Pensava: «M'amagaré d'ells, i veurem quina serà la seva fi; perquè són una gent pervertida, uns fills que no són de fiar».

«Ells m'han engelosit adorant falsos déus, m'han disgustat venerant el no-res; i també jo, per engelosir-los, em valdré d'una nació que no és nació, em valdré, per disgustar-los, d'un poble que no té enteniment».

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, un jove anà a trobar Jesús i li digué: «Mestre, què hauria de fer de bo per obtenir la vida eterna?» Jesús li contestà: «Per què em preguntes que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, compleix els manaments». Ell li preguntà: «Quins?» Jesús digué: «No matar, no cometre adulteri, no robar, no declarar en fals contra un altre, honrar el pare i la mare, i estimar els altres com a tu mateix». El jove li respon: «Tot això ja ho he complert. Què em falta fer?» Jesús li diu: «Si vols ser perfecte, ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Quan aquell jove sentí aquesta resposta, se n'anà tot trist, perquè era molt ric.

Lectura del llibre dels Jutges:
En aquells dies, l'àngel del Senyor anà a asseure's sota l'alzina d'Efrà, propietat de Joàs, del clan d'Abièzer. Gedeó, el fill de Joàs, batia el blat dins una sitja, perquè no el descobrissin els madianites. L'àngel del Senyor se li aparegué i li digué: «El Senyor és amb tu, guerrer valent». Gedeó contestà: «Perdó, senyor: si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són les meravelles que ens contaven els nostres pares quan ens deien que el Senyor els havia tret d'Egipte? Ara ja no s'ocupa de nosaltres i ens ha deixat caure en mans dels madianites». El Senyor se'l mirà i li digué: «Ves. Omple't de coratge; tu salvaràs Israel del poder dels madianites. Soc jo qui t'envio». Ell respongué: «Perdó, senyor. Com puc salvar Israel? El meu clan és el més pobre de Manasés, i jo soc el petit de casa». El Senyor li diu: «Jo seré amb tu, i venceràs els madianites com si fossin un sol home». Li diu Gedeó: «Si de debò m'heu concedit el vostre favor, doneu-me un senyal, perquè sàpiga de cert que sou vós qui em parleu: no us mogueu d'aquí, si us plau, fins que hauré vingut a portar-vos la meva ofrena i l'hauré deixada davant vostre». Li respon: «M'assec aquí fins que tornis». Gedeó anà a coure un cabrit i quaranta quilos de pa sense llevat. Posà la carn en una safata i el suc en una cassola i li ho portà sota l'alzina. L'àngel del Senyor li digué: «Deixa la carn i els pans en aquesta roca i vessa-hi el suc». Gedeó ho va fer així. Aleshores l'àngel del Senyor tocà la carn i els pans amb la punta del bastó que tenia a la mà, i de la roca sortí un foc que els va consumir. I en aquell mateix moment l'àngel del Senyor desaparegué. Gedeó comprengué que era l'àngel del Senyor, i exclamà: «Ah, Senyor, he vist el vostre àngel cara a cara». Però el Senyor li digué: «La pau sigui amb tu: no tinguis por, que no moriràs». Aleshores Gedeó dedicà un altar al Senyor en aquell lloc i li donà el nom de «El-Senyor-és-pau».

Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen: «Que no tornin a ser tant insensats».

La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us ho dic amb tota veritat: Un ric difícilment entrarà al Regne del cel. Més encara: És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne del cel». Quan els deixebles sentiren això quedaren tan sorpresos que deien: «Si és així, qui es podrà salvar?» Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot». Llavors Pere li digué: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós. Què ens tocarà?» Jesús li respongué: «Us ho dic amb tota veritat: vosaltres, els qui heu vingut amb mi, quan el món renaixerà i el Fill de l'home s'asseurà gloriós al seu tron, també vosaltres us asseureu en dotze trons per governar les dotze tribus d'Israel. I tothom qui pel meu nom ha deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, en rebrà molt més i posseirà la vida eterna. Però molts que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers».

Lectura de la profecia d'Ezequiel:
El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Fill d'home, digues al rei de Tir: Això diu el Senyor Déu: Tu dius en el teu orgull: "Soc déu i visc en una residència divina en el cor dels mars". Tu, que no ets més que un home, que no ets pas déu, tens en el cor pretensions divines. Et tens per més savi que Daniel, creus que per a tu no hi ha secrets. Llest i traçut, t'has creat una fortuna, has omplert d'or i plata els teus tresors. Amb la teva destresa pel comerç, has amuntegat riqueses i el teu cor se n'ha enorgullit. Per això diu el Senyor: Ja que tens pretensions divines, enviaré contra tu uns estrangers, el més despietat de tots els pobles que desembeinarà l'espasa contra la teva destresa meravellosa, deshonrarà la teva glòria i et farà baixar a la fossa amb una mort desgraciada en la teva residència en el cor dels mars. Davant els qui et mataran, gosaràs dir que ets un déu? A les seves mans no seràs més que un home! Moriràs d'una mort deshonrosa en mans d'uns estrangers. Soc jo qui ho anuncio», diu l'oracle del Senyor.

Jo pensava: No en deixaré rastre, que ningú no en guardi record. Però no vull que se'n gloriï l'enemic, interpretant aquest fet a favor seu.

No vull que digui: «És obra nostra tot això, és glòria de la nostra mà, i no del Senyor!» Perquè aquesta nació ha perdut el seny, i no té gens d'enteniment.

Com és que un de sol n'empaita mil, i dos en fan fugir deu mil? És que els ha venut la seva Roca, el Senyor els ha abandonat.

El dia del desastre és imminent, s'acosta de pressa la seva hora. Perquè el Senyor defensarà el seu poble, i s'apiadarà dels seus servents.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us ho dic amb tota veritat: Un ric difícilment entrarà al Regne del cel. Més encara: És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne del cel». Quan els deixebles sentiren això quedaren tan sorpresos que deien: «Si és així, qui es podrà salvar?» Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot». Llavors Pere li digué: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós. Què ens tocarà?» Jesús li respongué: «Us ho dic amb tota veritat: vosaltres, els qui heu vingut amb mi, quan el món renaixerà i el Fill de l'home s'asseurà gloriós al seu tron, també vosaltres us asseureu en dotze trons per governar les dotze tribus d'Israel. I tothom qui pel meu nom ha deixat cases, germans i germanes, pare i mare, fills o camps, en rebrà molt més i posseirà la vida eterna. Però molts que ara són darrers seran primers, i molts primers, darrers».

Lectura del llibre dels Jutges:
En aquells dies, tots els caps de casa de Siquem i de Bet-Mel·ló es reuniren, anaren a l'alzina del pilar sagrat, vora Siquem, i feren rei Abimèlec. Algú ho va fer saber a Joatam, fill de Gedeó. Ell anà a la punta de la muntanya de Garizim i d'allà estant cridà tan fort com podia: «Escolteu-me, caps de casa de Siquem, si voleu que Déu us escolti: Una vegada es reuniren els arbres per consagrar-ne un com a rei. Digueren a l'olivera: Sigues el nostre rei. Però l'olivera els respongué: Déu i els homes m'aprecien per l'oli que els dono. He de deixar de produir-ne per anar-me a balancejar sobre els altres arbres? Ells digueren a la figuera: Vine tu, doncs, a ser el nostre rei. La figuera respongué: Com puc deixar de produir la dolçor dels meus fruits exquisits, per anar-me a balancejar sobre els altres arbres? Llavors digueren a la parra: Doncs vine tu a ser el nostre rei. Però la parra els digué: El meu vi alegra Déu i els homes. He de deixar de produir-ne per anar-me a balancejar sobre els altres arbres? Finalment tots els arbres digueren a l'arç: Doncs vine tu a ser el nostre rei. L'arç els respongué: Si feu bé de consagrar-me rei vostre, veniu, acolliu-vos sota la meva ombra; però si no és així, sapigueu que de l'arç sortirà un foc capaç de consumir els cedres del Líban».

El rei celebra el vostre triomf, Senyor. Com se sent feliç per la vostra victòria! Li heu concedit el que el seu cor volia, no heu refusat el que us demanava.

Sortiu a rebre'l augurant-li felicitat, li poseu al front una corona d'or. Us demanava la vida, i li heu fet la gràcia d'allargar els seus anys per sempre, sense fi.

L'ha fet cèlebre la vostra victòria, l'heu cobert d'honor i majestat, sempre es valdran del seu nom per beneir, l'ompliu de goig amb la vostra mirada.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d'altres a la plaça sense feina i els digué: "Aneu també vosaltres a la meva vinya, us pagaré el que sigui just". I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre's el sol encara en trobà d'altres i els digué: "Què feu aquí tot el dia desvagats?" Ells li contesten: "És que ningú no ens ha llogat!" Els diu: "Aneu també vosaltres a la meva vinya!" Al capvespre, l'amo de la vinya digué a l'encarregat: "Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers". Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava els primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: "Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor". Ell va respondre a un d'aquests: "Company, quin mal t'he fet? No havíem fet tractes per un jornal? Doncs, pren el que et toca i ves-te'n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo soc generós?" Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers».

Lectura de la profecia d'Ezequiel:
El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Fill d'home, profetitza contra els pastors d'Israel, profetitza i digue'ls: Això diu el Senyor Déu: Ai dels pastors d'Israel, que es pasturen ells mateixos! Un pastor, no hauria de pasturar el ramat? Vosaltres, en canvi, us alimenteu amb la seva llet, us vestiu amb la seva llana, immoleu els millors caps, però no pastureu el ramat. En lloc d'ajudar les ovelles febles, de curar les malaltes, d'embenar les ferides, de fer tornar les esgarriades i de buscar les que s'han perdut, maltracteu les fortes despietadament. Sense pastor, les ovelles s'han dispersat, i els animals feréstecs les han devorades. S'han dispersat i han errat per les muntanyes i els turons. El meu ramat s'ha escampat per tot el país, i ningú no se n'ocupa, ningú no el busca. Per això, pastors, escolteu la paraula del Senyor: Ho juro per la meva vida, diu l'oracle del Senyor: El meu ramat ha estat depredat, l'han devorat els animals feréstecs perquè no tenia pastors; els meus pastors no se n'ocupen: en lloc de pasturar el ramat es pasturen ells mateixos. Doncs, ara, pastors, escolteu la paraula del Senyor: Això diu el Senyor Déu: Me'n vaig a trobar els pastors, els reclamaré les meves ovelles i els les prendré de les mans. Els despatxaré i no pasturaran més el ramat. Així salvaré les ovelles que ells es mengen: no les podran devorar. Això diu el Senyor Déu: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte».

El Senyor és el meu pastor, no em manca res, em fa descansar en prats deliciosos; em mena al repòs vora l'aigua, i allí em retorna. Em guia pels camins segurs per l'amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por de res, perquè us tinc vora meu; la vostra vara de pastor m'asserena i em conforta.

Davant meu pareu taula vós mateix, i els enemics ho veuen; m'heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meva copa.

Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor m'acompanyen tota la vida, i viuré anys i més anys a la casa del Senyor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d'altres a la plaça sense feina i els digué: "Aneu també vosaltres a la meva vinya, us pagaré el que sigui just". I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre's el sol encara en trobà d'altres i els digué: "Què feu aquí tot el dia desvagats?" Ells li contesten: "És que ningú no ens ha llogat!" Els diu: "Aneu també vosaltres a la meva vinya!" Al capvespre, l'amo de la vinya digué a l'encarregat: "Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers". Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava els primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: "Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor". Ell va respondre a un d'aquests: "Company, quin mal t'he fet? No havíem fet tractes per un jornal? Doncs, pren el que et toca i ves-te'n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo soc generós?" Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers».

Lectura del llibre dels Jutges:
En aquells dies, l'Esperit del Senyor s'apoderà de Jeftè. Jeftè va recórrer Galaad i Manasés; després, des de Masfà de Galaad es dirigí contra els ammonites. Jeftè va fer al Senyor aquesta prometença: «Si poseu els ammonites a les meves mans, quan tornaré victoriós, el primer que sortirà de casa a rebre'm serà vostre i us l'oferiré en sacrifici». Jeftè, doncs, atacà els ammonites i el Senyor els va posar a les seves mans. Els va derrotar en vint poblacions, des d'Aroer fins a Mennit i fins a Abel-Caramim. Va ser una gran derrota, i els ammonites quedaren vençuts. Quan Jeftè tornava a casa seva a Masfà, sortí a rebre'l la seva filla tocant els tambors i ballant. Era filla única. Així que Jeftè la va veure, s'esquinçà el vestit i exclamà: «Ah, filla meva, estic desfet. Has hagut de ser tu la que em portés al desastre! M'he compromès amb el Senyor i no puc tornar enrere». Ella li digué: «Pare, si t'has compromès amb el Senyor, ara que el Senyor t'ha concedit de fer justícia contra els ammonites, els teus enemics, compleix amb mi la prometença que vas fer». Després digué al seu pare: «Permetre'm una cosa: Deixa'm anar amb les meves amigues per les muntanyes a plorar durant dos mesos que hagi de morir soltera». Ell li ho concedí i la va deixar marxar durant dos mesos. Ella se n'anà per les muntanyes amb les amigues a plorar perquè havia de morir soltera. Passats els dos mesos, tornà al seu pare i ell complí la seva prometença.

Feliç l'home que té posada en el Senyor la seva confiança i no busca l'ajut dels idòlatres, que es refien d'esperances enganyoses.

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis, i m'heu parlat a cau d'orella; no exigiu l'holocaust ni l'expiació.

Per això us dic: «Aquí em teniu: com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei al fons del cor».

Anuncio amb goig la salvació davant el poble en dia de gran festa. No puc deixar d'anunciar-la; ho sabeu prou, Senyor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill, envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors envià d'altres que diguessin als convidats: «Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l'aviram. Tot és a punt: veniu a la festa». Però ells no en feren cas: l'un se n'anà al seu camp, l'altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s'indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: «El banquet de casament és a punt, però els convidats no se'l mereixien. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu». Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s'omplí de convidats. Quan el rei entrà a veure els convidats, s'adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa i li digué: «Company, com és que has entrat sense vestit de festa?» Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: «Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents». Els cridats són molts, però no tants els elegits».

Lectura de la profecia d'Ezequiel:
Això diu el Senyor: «Jo santificaré el meu nom, que ha quedat profanat entre els pobles estrangers, després que vosaltres l'heu profanat entre ells. I quan jo manifestaré en vosaltres la meva santedat, als ulls dels pobles estrangers, sabran que jo soc el Senyor Déu. Us prendre d'entre els pobles estrangers, us aplegaré de tots els països i us faré venir a la vostra terra. Abocaré sobre vosaltres aigua pura perquè sigueu purs de tota màcula i de tots els vostres ídols. Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré dins vostre el meu esperit i faré que seguiu els meus decrets, que compliu i observeu les meves decisions. Habitareu el país que vaig donar als vostres pares; vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu».

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. No em llanceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant.

Torneu-me el goig de la vostra salvació, que em sostingui un esperit magnànim. Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran a vós els qui us han abandonat.

Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu. La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill, envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors envià d'altres que diguessin als convidats: «Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l'aviram. Tot és a punt: veniu a la festa». Però ells no en feren cas: l'un se n'anà al seu camp, l'altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s'indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: «El banquet de casament és a punt, però els convidats no se'l mereixien. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu». Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s'omplí de convidats. Quan el rei entrà a veure els convidats, s'adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa i li digué: «Company, com és que has entrat sense vestit de festa?» Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: «Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents». Els cridats són molts, però no tants els elegits».

Comença el llibre de Rut:
En temps dels jutges hi hagué fam en el país. Un home de Bet-Lèhem de Judà anà a viure al camp de Moab amb la seva dona i els seus dos fills. Ell es deia Elimèlec, i la seva dona, Noemí. Elimèlec va morir i ella quedà sola amb els dos fills. Els va casar amb dues noies moabites, Orfà i Rut, i van viure allà uns deu anys, però els fills també van morir, i Noemí quedà sense fills ni marit. Noemí sentí a dir que el Senyor ja havia donat pa al seu poble, i se'n tornà del camp de Moab amb les seves dues nores. Orfà besà la seva sogra i se'n tornà a Moab, però Rut no se'n volgué separar. Noemí li deia: «Mira com la teva cunyada se'n torna i es queda amb el seu poble i els seus déus: ves-te'n amb la teva cunyada». Però Rut li contestà: «No insisteixis més perquè t'abandoni i em separi de tu. No, jo aniré on tu vagis i viuré on tu visquis: El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu». Així tornà Noemí del camp de Moab amb Rut, la seva nora moabita. Arribaren a Bet-Lèhem quan començava la collita de l'ordi.

Feliç l'home que troba ajuda en el Déu de Jacob; espera en el Senyor, el seu Déu, que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs.

El Senyor, que es manté fidel per sempre, fa justícia als oprimits, dona pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos.

El Senyor dona la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, el Senyor estima els justos; el Senyor guarda els forasters.

Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan els fariseus s'assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d'ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d'aquests dos».

Lectura de la profecia d'Ezequiel:
En aquells dies, la mà del Senyor es posà sobre mi, em feu sortir fora, portat per l'Esperit del Senyor, i em deixà al mig de la plana, que era plena d'ossos. Em va fer passar per tot arreu on eren, donant voltes i més voltes: n'hi havia moltíssims per tota la plana, i es veien del tot descarnats. Llavors em digué: «Què et sembla, fill d'home: reviuran aquests ossos?» Jo li vaig respondre: «Senyor, Déu meu, només vós ho sabeu». Ell em digué: «Profetitza sobre aquests ossos i digue'ls: Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor. Això diu el Senyor Déu a aquests ossos: Faré entrar dins vostre l'esperit, i recobrareu la vida. Us cobriré amb tendons, faré créixer la carn damunt vostre, us revestiré de pell, us infondré el meu esperit, i recobrareu la vida. Llavors sabreu que jo soc el Senyor». Jo vaig profetitzar tal com ell m'ho havia manat i, tan bon punt vaig començar a fer-ho, se sentí un enrenou: els ossos s'acostaren l'un a l'altre i vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn, es revestiren de pell pel damunt, però no respiraven. Llavors em digué: «Profetitza a l'esperit, profetitza, fill d'home, digues a l'esperit. Això diu el Senyor Déu: Vine dels quatre vents, esperit, alena sobre aquests morts perquè recobrin la vida». Jo vaig profetitzar tal com m'havia manat, els entrà dins l'esperit, recobraren la vida i s'aixecaren drets sobre els peus. Formaven una multitud molt, però molt gran. I em digué: «Fill d'home, aquests ossos són tot el poble d'Israel. Ells diuen: "Els nostres ossos ja són descarnats, hem perdut l'esperança, per a nosaltres tot s'ha acabat". Per això profetitza i digue'ls: Això diu el Senyor Déu: Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d'Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo soc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert». Això diu el Senyor Déu.

Que parlin els que el Senyor ha redimit, que ha rescatat del poder dels tirans i els ha aplegat de tots els països, de llevant i de ponent, del nord i del migdia.

Vagaven pel desert, en plena solitud, no trobaven cap camí de ciutat habitada, patien fam i set, i els flaquejaven les forces.

En les seves penes van cridar el Senyor, i els salvà d'aquell perill: els guià per una pista segura, fins arribar a un lloc habitat.

Que reconeguin els favors del Senyor, els prodigis que ha fet en bé dels homes: donà beure a l'assedegat i sacià de menjar el famolenc.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan els fariseus s'assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d'ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d'aquests dos».

Lectura del llibre de Rut:
Noemí tenia un parent de la banda del seu marit que es deia Booz, un home important del clan d'Elimèlec. Rut, la moabita, digué a Noemí: «Aniré al camp a espigolar, si trobo algú que m'ho permeti». Ella respongué: «Sí, ves-hi, filla meva». Se n'hi anà, i es posà a espigolar darrera els segadors. Casualment el camp era propietat de Booz, parent d'Elimèlec. Booz li digué: «Escolta, filla meva. No vagis a espigolar enlloc més. No surtis de la meva propietat i queda't amb les meves criades. Fixa't en quin camp seguen i ves-les seguint. He donat ordre als mossos que no t'amoïnin. Si tens set, ves a beure dels càntirs que els mossos han omplert». Ella es prosternà amb el front fins a terra i li digué: «Com és que em tractes amb tant de favor a mi, que soc estrangera?» Booz li respongué: «M'han contat fil per randa el que has fet per la teva sogra després de la mort del marit: com has deixat el pare, la mare i el país on vas néixer, i has vingut a viure amb un poble que fins ara no coneixies». Booz es va casar amb Rut, i el Senyor li va donar un fill. Les dones deien a Noemí: «Beneït sigui el Senyor, que no t'ha deixat desemparada. El nom del teu marit es perpetuarà dins el poble d'Israel. Aquest fill et farà reviure i et sostindrà en la teva vellesa, perquè te l'ha donat la teva nora, que t'estima i ha estat millor per a tu que set fills». Noemí prenia el fill, el tenia a la falda i li feia de mainadera. Les veïnes en parlaven com si fos el fill de Noemí, i li van posar el nom d'Obed. Amb el temps va ser pare de Jesè, pare de David.

Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort.

La teva esposa fruitarà com una parra, dins la intimitat de casa teva; veuràs els fills com plançons d'olivera al voltant de la taula.

Es així com els fidels del Senyor seran beneïts.

Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d'ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui mestre. Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s'enaltirà serà humiliat, però tothom qui s'humiliarà serà enaltit».

Lectura de la profecia d'Ezequiel:
L'àngel em conduí a la porta que dona a l'orient, d'on venia la glòria del Déu d'Israel. Brogia com el so d'un aiguat impetuós, i la terra en quedà tota il·luminada. Tenia el mateix aspecte que vaig veure quan vingué a destruir la ciutat, el mateix que havia vist vora el riu Cobar. I em vaig prosternar amb el front fins a terra. La glòria del Senyor entrà al temple per la porta que dona a l'orient. Llavors l'Esperit em prengué i em feu entrar al pati interior; la glòria del Senyor omplia el lloc sant. Un home estava dret al meu costat, i en vaig sentir un altre que em deia des del santuari: «Fill d'home, has vist el lloc on tinc el setial, on poso les plantes dels peus; aquest és el lloc on residiré per sempre enmig del poble d'Israel».

Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels, i la seva glòria habitarà al nostre país.

La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d'ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui mestre. Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s'enaltirà serà humiliat, però tothom qui s'humiliarà serà enaltit».