Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue'm què vols que et doni». Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m'heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però soc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?».
Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se't podrà comparar».

El Senyor és la meva heretat;
vull estar atent a les vostres paraules.
M'estimo més la llei
que surt dels vostres llavis
que mil monedes d'or o de plata.

Que el vostre amor em conforti,
com vau prometre al vostre servent.
Que m'arribi la vostra misericòrdia i viuré;
la vostra llei fa les meves delícies.

Jo aprecio els vostres manaments
més que l'or i més que tot,
per això m'estimo els preceptes,
i m'aparto dels camins enganyosos.

És admirable el vostre pacte,
per això el té present la meva ànima.
La vostra paraula, explicada, dona llum
i l'entenen els senzills.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d'abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d'una multitud de germans.
Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L'home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà.
[També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l'aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s'asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d'entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.
Ho heu entès, tot això?». Li responen: «Sí que ho hem entès». Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues».]

Lectura del segon llibre dels Reis
En aquells dies, un home de Baal-Salisà va anar a dur a l'home de Déu, Eliseu, vint pans d'ordi, els primers de la collita, i vi novell. Eliseu digué al seu servidor: «Dona-ho a tota la comunitat i que mengin». El servidor contestà: «Com puc donar això a un centenar d'homes?». Però Eliseu insistí: «Dona-ho a tota la comunitat i que mengin. Això diu el Senyor: Tots en menjaran, i encara en sobrarà». Ell ho repartí, en menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit.

Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre Regne
i parlin de la vostra potència.

Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat,
i al seu temps vós els doneu l'aliment.
Tan bon punt obriu la mà,
sacieu de bon grat tots els vivents.

Són camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor és a prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen amb sinceritat.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l'esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l'esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.

Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s'hi assegué amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?». Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascú». Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d'ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?». Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s'hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé». Ho recolliren, i de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi ompliren dotze coves.
Quan la gent s'adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el profeta que havia de venir al món». Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d'ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.

Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor digué: «Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n'és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m'arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho». Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n'anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s'acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonareu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?». El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d'ells perdonaré tota la població».
Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que soc pols i cendra. Suposem que per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten, destruiríeu tota la ciutat?». Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos».
Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n'hi hagués quaranta». Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta». Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo: Suposem que només n'hi hagués trenta». Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta». Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor. Suposem que només n'hi hagués vint». Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint». Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n'hi hagués deu». Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu».

Us enalteixo amb tot el cor, Senyor,
us vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant el santuari.

Enalteixo el vostre nom,
perquè estimeu i sou fidel.
Sempre que us invocava, m'heu escoltat,
heu enfortit la meva ànima.

El Senyor és excels, però es mira els humils,
mentre que els altius, els esguarda de lluny.
Si passo entre perills, em guardeu la vida,
detureu amb la mà l'enemic.
La vostra dreta em salva.

Que el Senyor continuï afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar d'entre els morts. Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la creu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles». Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació».
Després els deia: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: Amic, deixa'm tres pans, que acaba d'arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: No m'amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te'ls? Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l'amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita. I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca, li obren. Si un fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen».

Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès baixà de la muntanya amb les dues taules de l'aliança a les mans, escrites a banda i banda amb escriptura sagrada gravada a la pedra. Quan Josuè sentí l'aldarull del poble, digué a Moisès: «Escolteu! Crits de guerra al campament». Moisès li respon: «No són pas crits de victòria ni de derrota. El que jo sento són cants de festa». Quan va ser a la vora del campament i va veure el vedell i tota la gent ballant, Moisès, indignat, llançà a terra les tauletes de pedra i les trencà al peu de la muntanya. Després agafà aquella imatge de vedell, la va fondre, la va moldre fins a fer-ne pols i la barrejà amb l'aigua perquè en beguessin els israelites. Llavors digué a Aharon: «Quin mal t'ha fet aquest poble, que l'hagis portat a cometre un pecat tan gran?» Aharon respongué: «No us irriteu, senyor. Ja sabeu com sofreix aquest poble. M'han dit, doncs: "Fes-nos uns déus que ens condueixin, perquè no sabem què s'ha fet d'aquest Moisès que ens va treure d'Egipte". Jo els vaig respondre que em donessin l'or que tenien, el vaig fondre, i en va sortir aquest vedell».
L'endemà Moisès digué al poble: «Heu comès un gran pecat: pujaré a trobar el Senyor per veure si puc obtenir que us perdoni». Moisès se'n tornà a trobar el Senyor i li digué: «Ah, aquest poble ha comès el gran pecat de fer-se uns déus d'or. Perdoneu-lo, o si no, esborreu-me a mi del llibre on teniu escrits els qui són vostres». El Senyor li respongué: «Jo esborraré del meu llibre només els qui han pecat. Ara ves a conduir el poble al lloc on t'he dit. El meu àngel et guiarà, però vindrà un dia que jo castigaré aquest pecat».

A l'Horeb van fer una imatge de vedell;
abandonaren Déu, la seva glòria,
per adorar un ídol de fosa,
l'estàtua d'un animal que viu de l'herba.

Van oblidar Déu, que els havia salvats,
que havia fet prodigis a l'Egipte,
meravelles a la terra de Cam,
obres admirables al pas del Mar Roig.

Ja parlava Déu d'exterminar-los,
quan Moisès, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el decantà de destruir-los.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà encara a la gent una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques».
Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat». Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món».

Lectura del llibre de Jeremies
El Senyor em digué: «Ves a comprar-te una faixa de lli i posa-te-la, sense haver-la ni rentada». Jo, tal com el Senyor m'havia dit, em vaig comprar aquesta faixa i me la vaig posar. El Senyor em tornà a fer sentir la seva paraula i em digué: «Treu-te la faixa nova que vas comprar, ves al riu Eufrat i enterra-la allà, dintre una escletxa de roca». Jo hi vaig anar i la vaig colgar vora el riu, tal com el Senyor m'havia manat. Al cap de molt temps el Senyor em digué: «Torna a l'Eufrat i ves a recollir la faixa que et vaig manar d'enterrar-hi». Hi vaig tornar, vaig desenterrar la faixa i la vaig trobar tan podrida que no servia per a res.
Llavors, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Això diu el Senyor: D'aquesta manera posaré fi a la gran arrogància de Judà i de Jerusalem. Aquest mal poble, que no vol escoltar les meves paraules, que té el cor obstinat i segueix d'altres déus, els dona culte i els adora, tindrà una fi semblant a la d'aquesta faixa, que ja no és bona per a res. Jo m'havia fet meva tota la casa d'Israel i de Judà, com la faixa, que s'adapta estretament a la cintura del qui la porta, diu l'oracle del Senyor. Jo volia que fos el meu poble, honra i bona fama del meu nom, com un vestit de festa; però ells no m'han escoltat».

T'oblides de la Roca que et va fer néixer,
no fas cas de Déu que et va infantar.
En veure això el Senyor se'n va cansar,
disgustat dels seus fills i filles.

El Senyor pensava: «M'amagaré d'ells,
i veurem quina serà la seva fi;
perquè són una gent pervertida,
uns fills que no són de fiar».

«Ells m'han engelosit adorant falsos déus,
m'han disgustat venerant el no-res;
i també jo, per engelosir-los,
em valdré d'una nació que no es nació,
em valdré, per disgustar-los,
d'un poble que no té enteniment».

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà encara a la gent una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques».
Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat». Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món».

Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de tenda de l'aplec sagrat. Tothom qui volia consultar el Senyor anava a la tenda, fora del campament. Cada vegada que Moisès sortia per anar a la tenda, tot el poble s'aixecava. Es quedaven drets, cadascú a l'entrada de la seva tenda i seguien Moisès amb la mirada fins que el veien entrar. Tan bon punt hi entrava, la columna de núvol baixava, s'estava a l'entrada de la tenda i el Senyor parlava amb ell. Tot el poble veia la columna de núvol, i tots es prosternaven, cadascú des de l'entrada de la seva pròpia tenda. El Senyor parlava amb Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre. Després Moisès se'n tornava al campament, però Josuè, el seu ajudant, un jove fill de Nun, no es movia de la tenda.
El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès estigué allà amb ell. Llavors el Senyor passà davant d'ell tot cridant: «Jo soc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor. Mantinc els favors per milers de generacions, els perdono les culpes, les faltes, els pecats, però no els tinc per innocents, sinó que els demano comptes fins i tot en els fills i els nets, a la tercera i la quarta generació». Moisès es prosternà tot seguit, l'adorà amb el front fins a terra, i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, veniu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat». Moisès es quedà allà dalt amb el Senyor quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure, i escriví en les taules de pedra les deu clàusules de l'aliança.

El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
el seu estil d'obrar, als fills d'Israel.

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor».
No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi.

No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra.

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient és lluny de l'Occident.
Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús deixà la gent i se n'anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L'enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol. Qui tingui orelles, que ho senti».

Lectura del llibre de Jeremies
«Que es fonguin en llàgrimes els meus ulls de nit i de dia, que no s'estiguin de plorar: un gran desastre desfà el meu poble, un cop dolorosíssim. Si surto al camp, veig les víctimes de l'espasa, si entro a la ciutat, veig les víctimes de la fam. Fins els profetes i els sacerdots van errants sense esma pel país».
És que heu rebutjat de cor Judà? És que sentiu repugnància per Sió? Per què ens heu ferit tan greument que no tenim cura? Esperàvem la pau, i som infeliços, esperàvem remei, i tot són alarmes. Senyor, reconeixem que som culpables, i que els nostres pares també ho han estat: tots hem pecat contra vós. No menyspreeu el lloc que porta el vostre nom, no deshonreu el tron de la vostra glòria. Recordeu el vostre pacte amb nosaltres i no l'anul·leu. Serien capaços de fer caure la pluja els déus falsos dels pagans? El cel dona els ruixats tot sol? No sou vós, Senyor, Déu nostre? Nosaltres esperem en vós, perquè tot això sou vós que ho feu.

No ens tingueu en compte les culpes passades,
acolliu-nos per la vostra pietat,
no trigueu més que som orfes de tot.

Defenseu-nos, Déu, salvador nostre,
per l'honor del vostre nom;
allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats
per amor del vostre nom.

Que arribi fins a vós el plany dels captius,
i el vostre braç poderós
alliberi els presos condemnats a mort.

Nosaltres, poble vostre,
ovelles del vostre ramat,
us donarem gràcies per sempre més;
pregonarem les vostres lloances
a cada generació.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús deixà la gent i se n'anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L'enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol. Qui tingui orelles, que ho senti».

Lectura del llibre de l'Èxode
Quan Moisès baixà de la muntanya del Sinaí amb les dues tauletes de l'aliança a les mans, no s'adonà que li resplendia tota la cara d'haver parlat amb Déu. Aharon i tots els israelites veieren com li resplendia la cara i no gosaven acostar-se-li, però Moisès els cridà i Aharon amb tots els caps de la comunitat del poble tornaren cap a ell, i ell els parlà. Després s'acostaren també tots els israelites, i Moisès els comunicà tots els manaments que el Senyor li havia donat a la muntanya del Sinaí. Acabat de parlar amb ells, es cobrí la cara amb un vel. Cada vegada que Moisès entrava a la presència del Senyor per parlar amb ell, es treia el vel, fins que sortia i havia comunicat als israelites el que el Senyor li havia manat. Llavors els israelites veien com resplendia la cara de Moisès. Després es tornava a cobrir amb el vel fins que entrava a parlar amb el Senyor.

Exalceu el Senyor, el nostre Déu,
venereu l'escambell dels seus peus:
«Ell és sant!».

Moisès i Aharon amb els seus sacerdots,
Samuel amb els qui invoquen el seu nom,
invocaven el Senyor, i els responia.

Els parlava en la columna de núvol,
i ells escoltaven l'aliança
i els preceptes que els donava.

Exalceu el Senyor, el nostre Déu,
venereu la muntanya sagrada:
és sant el Senyor, el nostre Déu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L'home que el troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà».

Lectura del llibre de Jeremies
Ai de mi, mare meva! M'has posat al món perquè em dediqués a reclamar i pledejar contra tot el país. Sense haver manllevat ni haver prestat a ningú, tothom em maleeix. Sempre que m'arribava la vostra paraula, jo la devorava, i era un goig i una delícia per al meu cor. Jo porto el vostre nom, Senyor, Déu de l'univers. Mai no m'he pogut asseure amb els qui es divertien per riure en companyia d'ells. Els vostres missatges d'amenaça m'han fet seure sol, perquè m'heu fet portador de la vostra indignació. Per què s'eternitza el meu dolor i la meva ferida enverinada no es vol deixar curar? Sereu per a mi com una font enganyadora, d'aigües que s'estronquen?
La resposta del Senyor va ser aquesta: «Si tornes a mi, et deixo tornar, pots reprendre el meu servei; seràs com la meva boca si destries el que té valor del que no en té. Són ells que s'han de convertir a tu, i no tu a ells. He fet de tu una muralla de bronze inexpugnable, que resistirà contra aquest poble. Quan t'assaltaran, no et podran abatre perquè jo et faré costat per salvar-te i alliberar-te, diu l'oracle del Senyor. Jo et salvaré de les mans dels malvats, et rescataré de les urpes dels violents».

Déu meu, allibereu-me dels enemics,
protegiu-me contra els qui m'ataquen,
deslliureu-me dels qui van amb males arts,
salveu-me dels homes sanguinaris.

Mireu com m'estan espiant,
com s'apleguen contra mi els poderosos,
sense haver-los fet cap mal, Senyor.

A vós estic mirant, ciutadella meva!
Déu és el meu castell.
Déu, que m'estima, em va al davant,
i em fa veure derrotats els enemics.

Jo cantaré la vostra ajuda,
aclamaré el vostre amor així que apunti el dia.
Heu estat per a mi la muralla
on m'he emparat a l'hora del perill.

Jo us canto, ciutadella meva!
Déu és el meu castell,
és el Déu que m'estima.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L'home que el troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà».

Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès va fer tot el que el Senyor li havia ordenat. Van inaugurar el tabernacle el dia u del primer mes de l'any segon. Moisès posà els sòcols, les posts, els travessers i les columnes, estengué l'envelat sobre el tabernacle i el cobrí amb les pells, tal com el Senyor li havia ordenat. Després posà dintre l'arca les tauletes de l'aliança, col·locà les barres de l'arca per portar-la, la tapà per sobre amb la coberta d'or, la introduí en el tabernacle, posà la cortina, i l'arca de l'aliança quedà amagada darrere la cortina, tal com el Senyor li havia manat.
El núvol cobrí la tenda de l'aplec sagrat, i el tabernacle quedà ple de la glòria del Senyor. Moisès ja no pogué entrar a la tenda, perquè el núvol s'hi havia posat al damunt, i el tabernacle era ple de la glòria del Senyor. A cada etapa del seu camí, quan el núvol de sobre el tabernacle pujava cel amunt, els israelites es posaven en marxa. No es movien fins el dia que el núvol pujava cel amunt. El núvol del Senyor feia ombra sobre el tabernacle durant el dia, i durant la nit, en el núvol hi havia foc. Tots els israelites el veien mentre va durar la seva marxa pel desert.

Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig, i amb tot el cor,
aclamo el Déu que m'és vida.

Fins l'ocell hi ha trobat casa,
l'oreneta s'hi fa un niu
on posar la fillada,
prop dels vostres altars,
Senyor de l'univers,
rei meu i Déu meu.

Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia.
Feliços els qui s'acullen als vostres murs:
emprenen amb amor el camí.

M'estimo més un dia als vostres atris
que mil a casa meva;
quedar-me al portal de la casa del meu Déu,
més que viure amb els injustos.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l'aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s'asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d'entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Ho heu entès tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès». Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues». Quan Jesús acabà de dir aquestes paràboles, se n'anà d'allà.

Lectura del llibre de Jeremies
Paraula que el Senyor va fer sentir a Jeremies. Li digué: «Ves a casa el terrisser i t'hi faré sentir les meves paraules». Vaig anar-hi, doncs, i el vaig trobar treballant al torn. Quan se li esguerrava a les mans una peça d'argila que estava tornejant, en feia una altra, tal com ell la volia. Llavors el Senyor em va fer sentir la seva paraula i digué: «Casa d'Israel, jo no puc fer amb vosaltres com aquest terrisser, diu l'oracle del Senyor? Vosaltres, casa d'Israel, sou a les meves mans com l'argila a les mans del terrisser».

Lloa el Senyor, ànima meva.
Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

No confieu en els homes poderosos,
homes que són terra, incapaços de salvar:
quan exhalen l'esperit, tornen a la terra,
i aquell dia es desfan els seus plans.

Feliç l'home que troba ajuda en el Déu de Jacob;
espera en el Senyor, el seu Déu,
que ha fet el cel, la terra i el mar,
i tot el que es mou en aquests llocs.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l'aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s'asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d'entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Ho heu entès tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès». Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues». Quan Jesús acabà de dir aquestes paràboles, se n'anà d'allà.

Lectura del llibre del Levític
El Senyor digué a Moisès: «Aquestes són les festes del Senyor, els dies d'aplec sagrat, que convocareu al moment prescrit: El capvespre del dia catorze del primer mes és l'hora de la Pasqua del Senyor, i el dia quinze és la festa dels Àzims en honor del Senyor. Durant set dies heu de menjar el pa sense llevat. El primer dia és dia d'aplec sagrat: no us heu d'ocupar en cap mena de treball. Cada dia cremareu ofrenes al Senyor i el setè dia torna a ser dia d'aplec sagrat: no us heu d'ocupar en cap mena de treball». El Senyor digué a Moisès: «Parla als israelites i digue'ls: Quan sereu en el país que jo us dono i començareu la sega, porteu la vostra primera garba al sacerdot, i ell la presentarà al Senyor l'endemà del dissabte, perquè el Senyor us rebi amb benvolença. Des del dia que presentareu la primera garba, compteu set setmanes senceres, és a dir, fins l'endemà del setè dissabte, que són cinquanta dies. El cinquantè dia presenteu al Senyor una ofrena de pa de la nova collita. El dia deu del setè mes és el dia de l'Expiació, dia d'aplec sagrat. Aquell dia heu de dejunar i heu de cremar ofrenes al Senyor. El dia quinze d'aquest setè mes és la festa dels Tabernacles, una festa de set dies en honor del Senyor. El primer dia és dia d'aplec sagrat: no us heu d'ocupar en cap mena de treball. Durant set dies cremareu ofrenes al Senyor, i el dia vuitè torna a ser dia d'aplec sagrat; és la conclusió de la festa, no us heu d'ocupar en cap mena de treball.
Aquestes són les festes del Senyor, els dies que heu de convocar un aplec sagrat per cremar ofrenes al Senyor –els holocaustos, les oblacions, les víctimes de comunió– i per oferir les libacions corresponents a cadascun dels dies».

Entoneu càntics, tocant els tambors,
les arpes sonores i les cítares.
A la lluna nova toqueu els corns,
anunciant la diada de lluna plena.

Així ho té prescrit Israel,
és festa ritual del Déu de Jacob;
un precepte que imposà als fills de Josep
quan sortien de la terra d'Egipte.

No tinguis déus estrangers,
no adoris els déus dels pagans.
Jo soc el Senyor, el teu Déu,
que t'he tret de la terra d'Egipte.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús arribà a Natzaret, el seu poble, i ensenyava la gent en la sinagoga del poble. Ells se n'estranyaven i deien: «D'on li venen aquesta saviesa i el poder de fer miracles? No és el fill del fuster? La seva mare, no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, no viuen totes entre nosaltres? D'on li ve tot això?» I se n'escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts al seu poble i entre els de casa seva». I no hi va fer gaires miracles, perquè no creien en ell.

Lectura del llibre de Jeremies
Al començament del regnat de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, el Senyor va fer sentir a Jeremies aquesta paraula: «Això diu el Senyor: Estigue't a l'atri del temple del Senyor i, a la gent de totes les poblacions de Judà que ve al temple per adorar el Senyor, digue'ls les paraules que t'he comunicat, sense treure'n ni una. Qui sap si en faran cas, veuran el mal que han fet, se'n penediran i jo em podré desdir del mal que pensava fer-los. Digue'ls: Això diu el Senyor: Si no m'obeïu, si no compliu la meva Llei i no feu cas del que us diuen els meus servents, els profetes, que jo us envio inútilment cada matí, faré amb aquest temple el que vaig fer amb Siló, i faré també que tots els pobles de la terra se serveixin del nom d'aquesta ciutat en les seves malediccions».
Els sacerdots, els profetes i tota la gent van sentir com Jeremies deia tot això en el temple del Senyor, i així que acabà de dir tot el que el Senyor li havia manat, l'agafaren i li digueren: «Et matarem. Per què has de profetitzar, en el nom del Senyor, que aquest temple acabarà com Siló i aquesta ciutat quedarà desolada i sense cap habitant?» Tot el poble es reuní al voltant de Jeremies en el temple del Senyor.

Són més que els cabells del meu cap
els qui m'odien perquè sí;
són més forts que jo mateix
els qui em volen mal sense motiu.
M'obligaran a tornar allò que no he pres?

Per vós he d'aguantar els escarnis,
i abaixo els ulls, avergonyit;
els meus germans em consideren foraster,
em desconeixen els meus familiars.
El zel del vostre temple em consumia,
i he hagut de rebre els insults
dels qui us ultratgen.

A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús arribà a Natzaret, el seu poble, i ensenyava la gent en la sinagoga del poble. Ells se n'estranyaven i deien: «D'on li venen aquesta saviesa i el poder de fer miracles? No és el fill del fuster? La seva mare, no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, no viuen totes entre nosaltres? D'on li ve tot això?» I se n'escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts al seu poble i entre els de casa seva». I no hi va fer gaires miracles, perquè no creien en ell.

Lectura del llibre del Levític
El Senyor digué a Moisès dalt la muntanya del Sinaí: «Compta fins a set els anys de repòs de la terra, que són set vegades set anys, i passats set anys de repòs, la suma d'anys serà de quaranta-nou. Aleshores, arribat el dia deu del setè mes, que és el dia de l'Expiació, feu que passin per tot el país tocant el corn, proclamant sant l'any cinquanta i declarant lliures tots els habitants del país. És un any jubilar, i els qui s'havien venut les propietats recobraran el seu patrimoni i es reuniran amb la seva família. Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no heu de sembrar, ni segar el que produeix la terra sola, ni veremar les vinyes que deixareu incultes.
L'any jubilar és un any sant: mengeu el que colliu directament del camp. L'any jubilar cadascú ha de recobrar el seu patrimoni. Per això en les compres i vendes, perquè ningú no perjudiqui l'altre, les terres s'han de valorar segons el nombre de collites que hi haurà fins a l'any jubilar: les terres valdran més o menys segons els anys que faltin, ja que només compreu i veneu un nombre de collites. Ningú no ha de perjudicar l'altre: reverencieu el vostre Déu, que soc jo, el Senyor».

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació.

Que s'alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud,
i guieu els pobles de la terra.

La terra ha donat el seu fruit,
el Senyor, el nostre Déu, ens beneeix.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, el tetrarca Herodes sentí parlar de Jesús i digué als de la seva cort: «Aquest deu ser Joan Baptista ressuscitat d'entre els morts: per això té aquest poder d'obrar miracles».
És que Herodes havia agafat Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó per qüestió d'Herodies, la dona del seu germà Felip: Joan li retreia sovint que no li era lícit de viure amb ella. Herodes l'hauria mort, però no s'hi atreví per por del poble, que tenia Joan per profeta. El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies ballà davant de tots, i agradà tant a Herodes que li prometé amb jurament de donar-li tot el que ella demanés. Ella, aconsellada per la seva mare, respongué: «Dona'm aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista». El rei s'entristí, però, pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, manà que li donessin. Va fer decapitar Joan a la presó, van portar el cap de Joan en una safata, el van donar a la noia i ella el va donar a la seva mare. Els deixebles de Joan anaren a buscar el seu cos i l'enterraren. Després ho van comunicar a Jesús.

Lectura del llibre de Jeremies
En aquells dies, els sacerdots i els profetes digueren als magistrats i a tot el poble: «Condemnem a mort aquest home: vosaltres mateixos heu sentit que profetitzava contra aquesta ciutat». Però Jeremies respongué als magistrats i a tot el poble: «És el Senyor qui m'ha enviat a profetitzar contra aquest temple i aquesta ciutat això que vosaltres heu sentit. Porteu-vos bé, doncs; escolteu això que us diu el Senyor, el vostre Déu, i ell es desdirà de fer el mal que us ha anunciat. Quant a mi, estic a les vostres mans; feu com us sembli bé, però sapigueu que, si em mateu, vosaltres i aquesta ciutat amb tots els seus habitants us feu responsables de la sang d'un innocent, perquè és ben veritat que el Senyor m'ha enviat a vosaltres per a comunicar-vos tot el que us he dit».
Aleshores els magistrats i tot el poble van dir als sacerdots i als profetes: «Aquest home ens ha parlat en nom del Senyor, el nostre Déu: no mereix per res pena de mort». Ahicam, fill de Safan, es posà a favor de Jeremies perquè el poble no el condemnés a mort.

Traieu-me del fang, que no m'enfonsi,
salveu-me del fons de la mar.
Que no se m'emportin endins les onades,
que el remolí no m'engoleixi
i no tanqui, com un pou, la seva boca.

Jo, Déu meu, soc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em defensi.
Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin,
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, el tetrarca Herodes sentí parlar de Jesús i digué als de la seva cort: «Aquest deu ser Joan Baptista ressuscitat d'entre els morts: per això té aquest poder d'obrar miracles».
És que Herodes havia agafat Joan, l'havia encadenat i l'havia tancat a la presó per qüestió d'Herodies, la dona del seu germà Felip: Joan li retreia sovint que no li era lícit de viure amb ella. Herodes l'hauria mort, però no s'hi atreví per por del poble, que tenia Joan per profeta. El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herodies ballà davant de tots, i agradà tant a Herodes que li prometé amb jurament de donar-li tot el que ella demanés. Ella, aconsellada per la seva mare, respongué: «Dona'm aquí mateix, en una safata, el cap de Joan Baptista». El rei s'entristí, però, pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, manà que li donessin. Va fer decapitar Joan a la presó, van portar el cap de Joan en una safata, el van donar a la noia i ella el va donar a la seva mare. Els deixebles de Joan anaren a buscar el seu cos i l'enterraren. Després ho van comunicar a Jesús.