Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    La saviesa, s'elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l'Altíssim, es gloria davant dels seus estols, dient:
    «El Senyor de l'univers em donà una ordre, el qui em va crear i m'assenyala on plantaré la meva tenda em digué: "Acampa entre els fills de Jacob, fes d'Israel la teva heretat". M'ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d'existir. Li dono culte davant d'ell al temple sant. Així m'he establert a Sió, m'ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat».

Glorifica el Senyor, Jerusalem,
Sió, canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills.

Manté la pau al teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
Envia ordres a la terra,
i la seva paraula corre de pressa, no es detura.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d'Israel els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
    Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
    Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d'una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l'heretat que ell us dona entre els sants.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Joan
    Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
    Era present al món, al món que li deu l'existència, però el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d'un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. Donant testimoni d'ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l'abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l'ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Joan:
    Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
    Era present al món, al món que li deu l'existència, però el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d'un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.
    El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats, qui és l'home mentider? No és el qui nega que Jesús sigui el Messies? Aquest és l'Anticrist, que nega tant el Pare com el Fill. El qui nega el Fill es queda sense el Pare. El qui reconeix el Fill té igualment el Pare. Vosaltres, per tant, reteniu sempre allò que vau sentir des del principi. Si continua en vosaltres allò que vau sentir des del principi, també vosaltres continuareu en el Fill i en el Pare. I la promesa que ell mateix ens ha fet és la de donar-nos vida eterna. Us he escrit tot això pensant en els qui us volen desencaminar.
    Pel que fa a vosaltres, sé que manteniu la unció de l'Esperit que vau rebre del Fill, i no cal que ningú us doni lliçons. La unció del Fill us alliçona sobre tot el que necessiteu saber; diu la veritat i no ensenya cap error; per tant, manteniu-vos en el Fill, seguint la doctrina que us ensenya la unció de l'Esperit. Fillets, manteniu-vos en el Fill; així, quan ell apareixerà podreu esperar-lo amb confiança i no ens haurem d'avergonyir davant d'ell a l'hora de la seva vinguda.

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment
a la casa d'Israel.

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    Quan els jueus, des de Jerusalem, van enviar a Joan sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?». Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no soc el Messies». Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el soc». «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No». Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Soc una veu que crida en el desert: "Aplaneu el camí del Senyor", com diu el profeta Isaïes».
    Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat». Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats, sabeu prou que ell és bo; per això heu de reconèixer que tothom qui obra bé és fill de Déu. Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell, es purifica, tal com Jesucrist és pur.
    Tothom qui comet un pecat comet un crim, perquè pecar és un crim. Com vosaltres sabeu, Jesucrist aparegué per prendre damunt seu els pecats, ell que no en tenia, de pecats. Ningú dels qui estan en ell no peca; tots els qui pequen és que no l'han vist ni l'han comprès.

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria.

Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    L'endemà, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l'anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no sabia qui era, però el qui m'envià a batejar amb aigua em digué: "Aquell sobre el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l'Esperit Sant". Jo ho he vist, i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu».

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Fillets, que ningú no us desencamini. Els qui obren bé són bons com Jesucrist mateix és bo. Els qui pequen són del diable, perquè, des del principi, el diable no deixa de pecar. I el Fill de Déu aparegué precisament per desfer l'obra del diable. No hi ha cap fill de Déu que pequi, perquè tots conserven dintre seu la llavor que Déu va sembrar-hi: Déu és el seu pare, i per això no poden pecar. Qui no obra bé i no estima el seu germà no és de Déu. En això es veu ben clar quins són els fills de Déu i quins són els del diable.

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

Bramula el mar amb tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten;
tots els rius aplaudeixen
i aclamen les muntanyes.

En veure que ve el Senyor
a judicar la terra.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb raó.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l'anyell de Déu». Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir mestre, «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s'allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda.
    Un dels dos que havia sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir l'Ungit. I l'acompanyà on era Jesús. Jesús se'l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes», que vol dir Pedra.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats, el missatge que vau sentir des del principi és que ens estimem els uns als altres. No feu com Caín, que era del Maligne i per això va matar el seu germà. Sabeu per què el va matar? Perquè la conducta d'ell era dolenta, i la del seu germà, bona. Germans, si el món no us estima, no us n'estranyeu; nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida; ho sabem perquè estimem els germans. Qui no estima continua mort. Tothom qui té odi al seu germà és un assassí i, com vosaltres sabeu, no hi ha cap assassí que tingui dintre seu la vida eterna. L'amor veritable, l'hem conegut pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això també nosaltres hem de donar la vida pels germans.
    Si un home que té el suficient per viure bé contempla sense entranyes com el seu germà passa necessitat, és concebible encara que hi hagi en el seu cor l'amor de Déu? Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança.

Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble
i el ramat que ell pastura.

Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom.

«Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús resolgué d'anar-se'n a Galilea. Trobà Felip, que era de Betsaida, el poble d'Andreu i de Pere, i li digué: «Vine amb mi». Felip trobà Natanael i li digué: «Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en el llibre de la Llei, i els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret». Natanael li contestà: «En pot sortir res de bo de Natzaret?» Li diu Felip: «Vine i ho veuràs».
    Quan Jesús veié Natanael que venia, digué d'ell: «Mireu un israelita digne d'aquest nom, un home que no enganya». Li diu Natanael: «D'on em coneixeu?» Jesús li respon: «T'he vist quan eres sota la figuera, abans que Felip et cridés». Li diu Natanael: «Rabí, vós sou el Fill de Déu, sou el Rei d'Israel». Jesús li respon: «Perquè et dic que t'he vist sota la figuera ja creus? Encara veuràs coses molt més grans». I afegí: «Us ho dic amb tota veritat: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home».

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats, qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang, i l'Esperit en dona testimoni, ja que l'Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l'Esperit, l'aigua i la sang, i tots tres concorden.
    El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l'acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill. Els qui creuen en el Fill de Déu porten en ells mateixos aquest testimoni; els qui no creuen Déu el tenen per mentider, ja que no han cregut allò que Déu ha testificat a favor del seu Fill, és a dir, que Déu ens ha donat la vida eterna, i aquesta vida eterna està en el seu Fill. Els qui posseeixen el Fill de Déu posseeixen la vida, però els qui no posseeixen el Fill no la posseeixen. Us escric això a vosaltres, que creieu en el nom del Fill de Déu, perquè sapigueu que posseïu la vida eterna.

Glorifica el Senyor, Jerusalem,
Sió, canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills.

Manté la pau al teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
Envia ordres a la terra
i la seva paraula corre de pressa,
no es detura.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l'Esperit Sant». Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l'instant, quan sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, quan Jesús començà, tenia uns trenta anys. El tenien per fill de Josep, que era fill d'Elí, fill de Matat, fill de Leví, fill de Melquí, fill de Jannai, fill de Josep, fill de Mataties, fill d'Amós, fill de Nahum, fill d'Eslí, fill de Nagai, fill de Maat, fill de Mataties, fill de Semeín, fill de Josec, fill de Jodà, fill de Johanan, fill de Resà, fill de Zorobabel, fill de Salatiel, fill de Nerí, fill de Melquí, fill d'Addí, fill de Cosam, fill d'Elmadam, fill d'Er, fill de Jesús, fill d'Elièzer, fill de Jorim, fill de Matat, fill de Leví, fill de Simeó, fill de Judà, fill de Jonam, fill d'Eljaquim, fill de Meleà, fill de Mennà, fill de Matatà, fill de Natan, fill de David, fill de Jesè, fill d'Obed, fill de Bóoz, fill de Salé, fill de Nahason, fill d'Amminadab, fill d'Admín, fill d'Arní, fill d'Hesron, fill de Fares, fill de Judà, fill de Jacob, fill d'Isaac, fill d'Abraham, fill de Taré, fill de Nahor, fill de Serug, fill de Ragau, fill de Fàleg, fill d'Éber, fill de Salé, fill de Cainan, fill d'Arfaxad, fill de Sem, fill de Noè, fill de Làmec, fill de Matusalé, fill d'Henoc, fill de Jàred, fill de Mahalaleel, fill de Cainan, fill d'Enós, fill de Set, fill d'Adam, fill de Déu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, quan Jesús començà, tenia uns trenta anys. El tenien per fill de Meleà, fill de Mennà, fill de Matatà, fill de Natan, fill de David, fill de Jesè, fill d'Obed, fill de Bóoz, fill de Salé, fill de Nahason, fill d'Amminadab, fill d'Admín, fill d'Arní, fill d'Hesron, fill de Fares, fïll de Judà, fill de Jacob, fill d'Isaac, fill d'Abraham, fill de Taré, fill de Nahor, fill de Cainan, fill d'Arfaxad, fill de Sem, fill de Noè, fill de Làmec, fill d'Enós, fill de Set, fill d'Adam, fill de Déu.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats, tenim la seguretat que Déu ens escolta, sempre que li demanem alguna cosa d'acord amb el seu pla d'amor. D'aquí ve la plena confiança amb què ens acostem a ell. Sabent, doncs, que ens escolta en tot el que li demanem, sabem també que podem donar per concedides les peticions que li hem fet.
    Si algú veu que un germà peca, però el seu pecat no és dels que porten a la mort, ha de pregar Déu que li doni la vida, i Déu la hi donarà. Parlo d'aquells pecats que no porten a la mort. N'hi ha que hi porten fatalment: no és en aquest cas que jo dic que pregui per demanar la vida. Tot comportament dolent és un pecat, però hi ha pecats que no porten a la mort. Sabem que no hi ha cap fill de Déu que pequi; perquè el guarda l'Unigènit de Déu, i per això el Maligne no el pot tocar. Sabem que nosaltres som de Déu, i que el món sencer està sotmès al Maligne. Sabem també que ha vingut el Fill de Déu i ens ha fet el do de poder conèixer l'Únic Veritable. Nosaltres estem en el Déu veritable, ja que estem en el seu Fill Jesucrist. Ell és el Déu veritable i la vida eterna. Fillets, guardeu-vos dels ídols.

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu les seves lloances
davant dels qui l'estimen.
Se sent feliç Israel del qui l'ha creat,
s'alegren del seu rei els fills de Sió.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els seus cants
amb els tambors i les cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils.

Els fidels celebren la seva glòria,
des dels seus rengles aclamen plens de goig;
mentre els seus llavis glorifiquen Déu.
És la glòria reservada als qui l'estimen.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
    Veient que s'acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Dona, per què m'ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora». Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui». Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d'elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d'aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells n'hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s'havia tornat vi. Ell no sabia d'on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l'aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor».
    Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Lectura del llibre d'Isaïes
    Alça't radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l'alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s'acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s'apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d'Efà; tots venen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.

Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini des d'un mar a l'altre,
des del Gran Riu fins a l'extrem del país.

Li portaran obsequis les illes
i els reis de Tarsís;
els reis d'Aràbia i de Sabà
li oferiran presents.
Li faran homenatge tots els reis,
se li sotmetran tots els pobles.

Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S'apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
    Germans, segurament heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.
    El secret és aquest: que des d'ara, per l'evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    Quan va néixer Jesús a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d'Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s'aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge». El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s'inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Betlem de Judea. Així ho escriu el profeta: "Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble"». Llavors Herodes cridà secretament els mags i s'informà ben bé del moment en què se'ls havia aparegut l'estrella. Després els encaminà a Betlem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge». Sortint de l'audiència del rei, es posaren en camí.
    Llavors s'adonaren que l'estrella que havien vist aixecar-se anava davant d'ells fins que s'aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l'estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
    Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.