Lectura del llibre de l'Èxode
    En aquells dies, el poble passava tanta set que deia, murmurant contra Moisès: «Per què ens has fet pujar d'Egipte? Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?». Moisès s'exclamà al Senyor: «Què puc fer per aquest poble? Una mica més i m'apedregaran». El Senyor li respongué: «Passa al davant del poble i emporta't alguns ancians d'Israel; pren la vara amb què vas tocar el Nil i posa't en camí. Jo estaré allà davant teu dalt la roca, a l'Horeb. Tu dona un cop a la roca i en sortirà aigua, i tot el poble podrà beure». Moisès ho va fer així davant els ancians d'Israel.
    I donà a aquell lloc els noms de Massà i de Meribà, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «El Senyor, és amb nosaltres o no hi és?»

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor, que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els vostres cors com a Meribà,
com el dia de Massà en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
    Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d'esperar la glòria de Déu. I l'esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.
    Adoneu-vos bé d'això: Quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem dolents. Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que per un home bo trobaríem qui tingués la valentia de donar la vida. Doncs bé, Déu donà prova de l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s'anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dona'm aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l'hauria donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D'on la traieu, l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d'ell per donar-li vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d'aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou».
    Ell li diu: «Ves a cridar el teu marit i torna». La dona li contesta: «No en tinc, de marit». Li diu Jesús: «Tens raó: n'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit: "No en tinc, de marit", és veritat».
    Ella li diu: «Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s'acosta l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s'acosta l'hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies soc jo, que parlo amb tu».
    Llavors mateix arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella. La dona deixà estar la gerra i se n'anà al poble a dir a la gent: «Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No serà el Messies?». La gent sortí del poble i anà a trobar-lo.
    Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo: «Mengeu, rabí». Però ell els contestà: «Jo, per menjar, tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu». Els deixebles es preguntaven entre ells: «És que algú li ha portat menjar?». Jesús els diu: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i acomplir la seva obra. Vosaltres dieu: "Quatre mesos més i ja serem a la sega". Doncs jo us dic: Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos, a punt de segar. El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s'alegrin plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita «un és el qui sembra i un altre el qui sega». Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres, que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts, en el treball que ells havien fet».
    Molts samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet». Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l'hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s'anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu: «Dona'm aigua». Li diu la samaritana: «Com? Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que soc una dona samaritana?». Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. Jesús li respongué: «Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l'hauria donada». Ella li diu: «Senyor, aquest pou és fondo i no teniu res per treure aigua. D'on la traieu, l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. Sou més gran vós que no pas ell?». Jesús li respongué: «Els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d'ell per donar-li vida eterna». Li diu la dona: «Senyor, doneu-me aigua d'aquesta: que no tingui mai més set ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou».
    «Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus, dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem». Jesús li respongué: «Creu-me, dona; s'acosta l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però s'acosta l'hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en esperit i en veritat». Li diu la dona: «Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot». Ell li respon: «El Messies soc jo, que parlo amb tu».
    Molts samaritans d'aquell poble van creure en ell. Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona: «Ara ja no creiem només pel que tu deies; nosaltres mateixos l'hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món».

Lectura del llibre de l'Èxode
    En aquells dies, Déu digué aquestes paraules: «Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi.
    No et facis cap escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt al cel, a baix a la terra o a les aigües que neixen de sota la terra. No adoris imatges ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, soc el Déu gelós: castigo les culpes dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen, però soc bondadós fins a milers de generacions dels qui m'estimen i guarden els meus manaments.
    Quan juris, no prenguis en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa sense càstig el qui pren en va el seu nom. Celebra el repòs sagrat del dissabte.
    Durant sis dies treballa i ocupa't en les feines que calgui, però el dia setè és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No us ocupeu en cap treball, ni tu, ni els teus fills, ni les teves filles, ni els teus criats, ni les teves criades, ni els teus animals, ni els forasters que resideixin a les teves poblacions, perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs, però el dia setè va reposar. Per això el Senyor beneí el dissabte i en va fer un dia sagrat.
    Honra el pare i la mare, i tindràs llarga vida al país que et dona el Senyor, el teu Déu. No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris falsament contra un altre. No desitgis la casa d'un altre, ni tampoc la seva esposa, el seu criat, la seva criada, el seu bou o el seu ase; ni res que sigui d'ell».

Lectura del llibre de l'Èxode
    En aquells dies, Déu digué aquestes paraules: «Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi.
    No prenguis en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa sense càstig el qui pren en va el seu nom. Celebra el repòs sagrat del dissabte.
    Honra el pare i la mare, i tindràs llarga vida al país que et dona el Senyor, el teu Déu. No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris falsament contra un altre. No desitgis la casa d'un altre, ni tampoc la seva esposa, el seu criat, la seva criada, el seu bou o el seu ase; ni res que sigui d'ell».

És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.

Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.

Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, els jueus demanen signes prodigiosos, els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l'absurd de l'obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l'obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    Quan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà al temple els venedors de vedells, moltons i coloms i els canvistes asseguts. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots, moltons i vedells, fora del temple, escampà la moneda dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Traieu això d'aquí; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: «El zel del vostre temple em consumia». Llavors els jueus el van interrogar: «Quin senyal ens dones que t'autoritzi a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus respongueren: «Fa quaranta-sis anys que treballen en la seva construcció, i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.
    Quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que ell deia això, i cregueren en l'Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.
    Durant la seva estada a Jerusalem en ocasió de la peregrinació de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no hi confiava, perquè els coneixia tots; no tenia cap necessitat que li revelessin el que són els homes; ell sabia prou què hi ha a l'interior de cada home.

Lectura del llibre de l'Èxode
    En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot madianita. Tot guiant el seu ramat desert enllà, arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu. L'àngel del Senyor se li aparegué en una flama enmig de la bardissa. Va mirar, i s'adonà que la bardissa cremava però no es consumia. Moisès es va dir: «Deixa'm anar a veure aquesta visió extraordinària: què ho fa que no es cremi la bardissa». El Senyor veié que s'acostava per mirar. Llavors Déu el cridà de la bardissa estant: «Moisès, Moisès». Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «No t'acostis aquí. Descalça't, que el lloc on ets és terra sagrada». I afegí: «Jo soc el Déu del teu pare, Déu d'Abraham, Déu d'Isaac, Déu de Jacob». Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu.
    Llavors el Senyor li digué: «He vist les penes del meu poble al país d'Egipte i he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré, doncs, a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d'aquell país cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel».
    Moisès digué a Déu: «Quan aniré a trobar els israelites i els diré: "El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres", si ells em pregunten quin és el seu nom, què he de respondre?». Déu li contestà: «Jo soc el qui soc». I afegí: «Respon així als israelites: "Jo-soc m'envia a vosaltres"». Déu digué encara a Moisès: «Digues això als israelites: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, Déu d'Abraham, Déu d'Isaac, Déu de Jacob, m'envia a vosaltres".
    Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions».

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia,
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d'amor entranyable.

El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
el seu estil d'obrar, als fills d'Israel.

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor».
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, no vull que us passi per alt una lliçó de la història. Els nostres pares estaven tots emparats per aquell núvol, tots passaren el mar Roig i tots, en el núvol i en el mar, van rebre com un baptisme que els unia a Moisès. Tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual, tots van beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d'una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca significava el Crist. Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu, ja que quedaren estesos pel desert. Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò que no és bo, com ells ho feren. No murmureu, com ho feren alguns d'ells, que van morir a mans de l'Exterminador. Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s'encaminaven cap als temps que vivim. Per tant, els qui creuen estar ferms, que mirin de no caure.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual».
    I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n'hi trobà. En veure això, digué al vinyater: "Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la d'una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?". Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d'ara endavant; si no, ja la podreu tallar"».

Lectura del llibre de l'Èxode
    En aquells dies, tota la comunitat del poble d'Israel, per ordre del Senyor, emprengué una marxa per etapes des del desert de Sin, fins que acampà a Rafidim. Però no hi havia aigua per a beure, i el poble discutia amb Moisès i li deia: «Dona'ns aigua per a beure». Moisès els deia: «Per què discutiu amb mi? Per què poseu a prova el Senyor?». Però el poble passava tanta set que deia, murmurant contra Moisès: «Per què ens has fet pujar d'Egipte? Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?».
    Moisès s'exclamà al Senyor: «Què puc fer per aquest poble? Una mica més i m'apedregaran». El Senyor li respongué: «Passa al davant del poble i emporta't alguns ancians d'Israel; pren la vara amb què vas tocar el Nil i posa't en camí. Jo estaré allà davant teu dalt la roca, a l'Horeb. Tu dona un cop a la roca i en sortirà aigua, i tot el poble podrà beure». Moisès ho va fer així davant els ancians d'Israel. I donà a aquell lloc els noms de Massà i de Meribà, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «El Senyor, és amb nosaltres o no hi és?».

Lectura del segon llibre dels Reis
    En aquells dies, Naaman, comandant dels exèrcits del rei de Síria, era un home molt apreciat del seu sobirà, perquè sota el seu comandament, el Senyor havia donat la victòria als arameus. Era un home molt valent, però era leprós. Els arameus, en una incursió en el territori d'Israel, s'havien endut captiva una noieta, que va entrar al servei de la dona de Naaman. Aquesta noia digué a la seva mestressa: «Tant de bo que el meu senyor es presentés al profeta que viu a Samaria! A hores d'ara ja estaria bo de la lepra». Naaman anà a informar-ne el rei i li digué: «Mireu què ha dit la noia israelita que tenim a casa». El rei li contestà: «Ves-hi. Jo et faré una carta per al rei d'Israel». Naaman s'endugué tres-cents cinquanta quilos de plata, sis mil peces d'or i deu mudes de vestits, i portà al rei d'Israel la carta del seu rei, que deia: «Amb aquesta carta et faig saber que t'envio Naaman, el comandant del meu exèrcit, perquè el curis de la lepra».
    Quan el rei d'Israel llegí la carta, s'esquinçà els vestits tot dient: «Que es pensa que soc un déu, capaç de donar la mort i la vida, que m'envia un home perquè jo el curi de la lepra? Això no és més que un pretext per a moure'm raons». Quan Eliseu, l'home de Déu, va saber que el rei d'Israel s'havia esquinçat els vestits li va fer dir: «Per què ho has fet, això? Fes-me'l venir i veurà que hi ha profetes a Israel». Naaman hi anà amb els seus cavalls i amb els seus carruatges i s'aturà a l'entrada de la casa d'Eliseu. Eliseu li envià un missatger a dir-li: «Ves a banyar-te set vegades al Jordà i la pell et quedarà pura de la lepra». Naaman s'indignà i se n'anà tot dient: «Jo em pensava que sortiria ell mateix, que invocaria el nom del seu Déu tot agitant la mà sobre el lloc del mal, i la lepra desapareixeria. Les aigües dels rius de Damasc, l'Abanà i el Farfar, no són millors que totes les aigües dels rius d'Israel? Què em costava de banyar-m'hi, si amb això havia de quedar net de la lepra?». I es posà en camí tot indignat. Però els seus homes se li van acostar i li van dir: «Pare, si el profeta us hagués manat una cosa difícil, no l'hauríeu feta? Molt més, doncs, si us diu que us banyeu i quedareu net».
    Llavors Naaman baixà al Jordà i s'hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l'home de Déu. La pell se li tornà com la d'una criatura i quedà pur de la lepra. Llavors se'n tornà amb tot el seu seguici cap a l'home de Déu, entrà a casa d'ell i, dret al seu davant, li digué: «Ara sé ben bé que, fora d'Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra».

Com la cérvola es deleix
per l'aigua viva,
també em deleixo jo
per vós, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu,
del Déu que m'és vida;
quan podré veure
Déu cara a cara?

Envieu-me la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya sagrada,
al lloc on residiu.

I m'acostaré a l'altar de Déu,
a Déu que és la meva alegria;
ho celebraré i us lloaré amb la cítara,
Senyor, Déu meu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, Jesús digué a la gent reunida a la sinagoga de Natzaret: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d'Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s'obrí per donar pluja, i una gran fam s'apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria».
    En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n'anà passant entremig d'ells.

Lectura de la profecia de Daniel
    En aquells dies, Azaries, dret enmig del foc, es posà a pregar dient: «Senyor, per amor del vostre nom, no ens abandoneu per sempre, no trenqueu la vostra aliança, no ens retireu els vostres favors, per amor d'Abraham, el vostre amic, d'Isaac, el vostre servent, i d'Israel, el vostre sant; vós els havíeu promès de multiplicar la seva descendència com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora del mar. Però ara, Senyor, per culpa dels nostres pecats, som el més petit de tots els pobles, humiliat arreu de la terra. No tenim reis, ni profetes, ni governants; ningú no ofereix víctimes, ni flor de farina, ni encens, ni tenim un lloc on presentar-vos les primícies dels fruits de la terra, per obtenir el vostre favor. Però accepteu el nostre cor penedit i el nostre esperit humiliat com si us oferíssim moltons i vedells i milers d'anyells grassos. Que aquest sigui avui el nostre sacrifici, agradable a la vostra presència, ja que els qui confien en vós no tindran mai un desengany. Ara, Senyor, nosaltres us seguim amb tot el cor, us venerem i busquem el vostre favor. No ens defraudeu. Per la vostra paciència i el vostre amor, sigueu bondadós amb nosaltres. Vós que obreu tants prodigis, salveu-nos, i glorifiqueu així el vostre nom».

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l'amor que heu guardat des de sempre.
Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m'haurà fet? Set vegades?». Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupaven els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres que tan sols li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: "Tingueu paciència i us ho pagaré tot". Llavors el rei se'n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia cent denaris, l'agafà i l'escanyava dient-li: "Paga'm tot el que em deus". L'altre se li llançà als peus i el suplicava: "Tingues paciència i ja t'ho pagaré". Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute.
    Els altres col·legues, en veure-ho, se n'entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: "Que n'ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t'havies de compadir del teu col·lega, com jo m'havia compadit de tu?". Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà».

Lectura del llibre del Deuteronomi
    Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dona, i en prendreu possessió. El Senyor, el vostre Déu, m'ha manat que us ensenyi aquests decrets i aquestes prescripcions perquè els compliu en el país on entrareu per prendre'n possessió. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: "Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent".
    I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l'invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui? Però tu, estigues atent i guarda't d'oblidar mai els fets que has vist amb els teus ulls. Que en tota la teva vida no se'n vagin del teu cor, i fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills».

Glorifica el Senyor, Jerusalem,
Sió, canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills.

Envia ordres a la terra,
i la seva paraula corre de pressa, no es detura.
Tira neu com flocs de llana,
escampa com cendra la gebrada.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi, i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel».

Lectura del llibre de Jeremies
    El Senyor diu: «Quan vaig treure d'Egipte els vostres pares, els vaig manar que m'obeïssin, i els vaig dir: "Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els camins que jo us assenyalo, i tot us anirà bé". Però no em van escoltar ni em van fer cas. Van seguir l'obstinació del seu cor pervertit i em van donar l'esquena, no la cara, des del dia que els seus pares sortiren d'Egipte fins avui. Cada dia, des de primera hora, us he enviat tots els meus servents, els profetes, però no m'heu escoltat ni n'heu fet cas, us heu fet rebels al jou, pitjor que els vostres pares. Tu digue'ls tot això, i ells no t'escoltaran, crida'ls, i ells no et respondran. Llavors els diràs: "Aquest és el poble que no fa cas del Senyor, el seu Déu, ni es vol corregir. No té mai la veritat als llavis, l'ha perduda del tot"».

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor
que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren,
tot i haver vist les meves obres».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, Jesús estava traient un dimoni que havia deixat mut un home. Així que el dimoni sortí, el mut parlà, i la gent n'estava meravellada. Però alguns deien: «Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el rei dels dimonis».
    D'altres, li demanaven que demostrés, amb un senyal del cel, que venia de Déu.
    Jesús, coneixent el que pensaven, els digué: «Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s'ensorrarà. Igualment si el Regne de Satanàs s'ha dividit en faccions, com podrà durar? Si jo, doncs, treia els dimonis pel poder de Beelzebul, tal com vosaltres esteu dient, els vostres fills, amb quin poder els traurien? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que el Regne de Déu ja és aquí amb vosaltres. Mentre un guerrer valent i ben armat guarda el recinte de casa seva, tots els seus béns estan segurs. Però si l'ataca un altre de més valent, un cop l'ha derrotat, li pren tot l'armament que el feia invencible, i en reparteix les despulles. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m'ajuden a recollir escampen».

Lectura de la profecia d'Osees
    Diu el Senyor: Israel, torna al Senyor, el teu Déu. La teva culpa t'ha fet caure. Presenta com una ofrena el teu penediment, torna al Senyor i digues-li: «Perdoneu-nos les culpes, i accepteu el bon desig. Us oferim les paraules dels nostres llavis, en lloc de vedells, per complir les prometences. Els assiris no poden salvar-nos, no muntarem més a cavall, no direm més a l'obra de les nostres mans que és el nostre Déu. En vós troben qui els estima aquells que no tenen pare».
    «Sí, jo seré el metge de les seves apostasies, els estimaré, ni que no s'ho mereixin; ja no soc rigorós amb ells. Seré per a Israel com la rosada. Que Israel creixi com un lliri, que la seva soca arreli com l'àlber i es faci alta la seva brotada; que tingui la ufana de l'olivera i el perfum del Líban; que tornin a asseure's a la seva ombra, i sigui com un jardí; que pugi com una parra i el recordin com el vi del Líban. Què en poden treure, dels ídols, els d'Efraïm? Jo els responc i els guio. Soc com un xiprer en plena vida. Jo faig que donin fruit». Que ho comprenguin els savis, que ho entenguin els intel·ligents! Els camins del Senyor són planers, i els justos hi corren sense destorbs, però els rebels hi ensopeguen i cauen».

Sento un parlar que m'és desconegut:
«Li he tret el pes de les espatlles,
i els cabassos de les mans.
Has cridat quan et veies oprimit».

T'he salvat, t'he respost en el tro misteriós,
t'he provat a les fonts de Meribà.
Escolta, poble meu, el que jo et mano.
Tant de bo m'escoltessis, Israel!

No tinguis déus estrangers,
no adoris els déus dels pagans.
Jo soc el Senyor, el teu Déu,
que t'he tret de la terra d'Egipte.

Tant de bo que el meu poble d'Israel
m'escoltés i seguís els meus camins.
L'alimentaria amb la flor del blat
i amb la mel abundant de les roques.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?». Jesús li respongué: «El primer és aquest: "Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces". El segon és: "Estima els altres com a tu mateix". No hi ha cap altre manament més gran que aquests».
    El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu "és un de sol i que no n'hi ha cap altre fora d'ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces", i "estimar els altres com a si mateix" és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l'altar». Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada, li digué: «No ets lluny del Regne de Déu». I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.

Lectura de la profecia d'Osees
    «Anem, convertim-nos al Senyor, tornem al nostre Déu. Ell, que ens ha destrossat, ens curarà; ell, que ens ha obert les ferides, ens embenarà. Ens tornarà la vida en dos dies, el dia tercer ens farà aixecar perquè visquem a la seva presència. Esforcem-nos per conèixer el Senyor; està a punt d'alçar-se com l'aurora, ens vindrà com ve la pluja, com el ruixat que amara la terra».
    Efraïm, què he de fer amb vosaltres? Què he de fer amb vosaltres, Judà, si l'amor que em teniu és com la boira del matí, com la rosada que desapareix tan aviat? Per això ho he gravat en el cor dels profetes, he pronunciat el meu oracle, i ha sortit com una llum la meva decisió: El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos».

Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;
per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.

Les víctimes no us satisfan,
si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix, vós,
Déu meu, no el menyspreeu.

Afavoriu Sió amb la vostra benvolença,
reconstruïu les muralles de Jerusalem.
Llavors acceptareu els sacrificis,
l'ofrena sencera dels holocaustos.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l'altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, us dono gràcies perquè no soc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos". Però el publicà, que s'havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: "Déu meu, sigueu-me propici, que soc un pecador". Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva, i l'altre no; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».