Lectura del primer llibre de Samuel
    En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d'oli el corn i ves-te'n. T'envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei». Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l'alçada de la seva talla. L'he descartat. Allò que l'home veu no és allò que val; l'home veu només l'aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor». Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D'aquests set, el Senyor no n'escull cap». I Samuel afegí: «No queda cap més fill?». Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí». Jesè el feu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell». Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'Esperit del Senyor s'apoderà de David.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna;
em guia per camins segurs,
per l'amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m'asserena i em conforta.

Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
    Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infructuoses que ells cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla't, tu que dorms; ressuscita d'entre els morts i el Crist t'il·luminarà».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m'ha enviat. La nit s'acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món».
    Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l'estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s'hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l'havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s'hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».
    Llavors li preguntaren: «Com se t'han obert, els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me'l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m'he rentat, hi he vist». Li digueren: «On és?». Respongué: «No ho sé».
    Dugueren als fariseus l'home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M'ha estès fang sobre els ulls, m'he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S'adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t'ha obert els ulls, tu, què en dius, d'ell?». Ell contestà: «Que és un profeta».
    Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.
    Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador». Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig». Ells insistiren: «Digues què t'ha fet per obrir-te els ulls». Respongué: «Ja us ho he dit i no n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d'ell?». Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t'has fet seguidor d'ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d'aquest, ni sabem d'on és». L'home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d'on és, però a mi, m'ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D'ençà que el món existeix, no s'ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res».
    Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.
    Jesús va sentir dir que l'havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l'home?». Ell respongué: «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l'has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l'adorà.
    Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs». Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?». Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l'estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s'hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l'havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s'hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».
    Dugueren als fariseus l'home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M'ha estès fang sobre els ulls, m'he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S'adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t'ha obert els ulls, tu, què en dius, d'ell?». Ell contestà: «Que és un profeta».
    Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.
    Jesús va sentir dir que l'havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l'home?». Ell respongué: «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l'has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l'adorà.

Lectura del segon llibre de les Cròniques
    En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d'imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s'havien escapat de morir per l'espasa, i se'ls quedà per esclaus d'ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins haver complert setanta anys.
    Però l'any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l'esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m'ha donat tots els reialmes de la terra i m'ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi».

Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant d'enyorança de Sió.
Teníem penjades les lires
als salzes que hi ha a la ciutat.

Quan volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
quan demanaven cants alegres
els qui ens havien entristit,
i ens deien: «Canteu-nos algun càntic de Sió».

Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que se'm paralitzi la mà dreta.

Que se m'encasti la llengua al paladar,
si deixés d'anomenar-te,
si deixés d'evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
    Germans, Déu, que és ric en l'amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d'unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se'n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.

Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu».

Lectura del llibre de Josuè
    En aquells dies, el Senyor digué a Josuè: «Avui us he alliberat de la ignomínia d'Egipte». Llavors els israelites acamparen a Galgala, a la plana de Jericó, i van celebrar-hi la festa de Pasqua, al vespre del dia catorze del mes. L'endemà de la Pasqua, des del matí, menjaren productes del país, pa sense llevat i gra torrat. Des d'aquell dia que van menjar els productes del país, no caigué més el mannà. Els israelites, no tenint ja mannà, menjaren de les collites del país de Canaan durant aquell any.

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés:
ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum
i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraient-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat que portéssim el missatge de la reconciliació. Per tant, nosaltres fem d'ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, veient que tots els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els proposà aquesta paràbola: «Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n'anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà dintre seu: "Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors". I se n'anà a trobar el seu pare.
    Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu". Però el pare digué als criats: "Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l'hem retrobat". I es posaren a celebrar-ho.
    Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s'acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: "Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d'haver-lo recobrat amb bona salut, ha fet matar el vedell gras". El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: "He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m'has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics, i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?" El pare li contestà: "Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l'hem retrobat"».

Lectura de la profecia de Miquees
    Tinc els ulls posats en el Senyor, espero en Déu, que em salva; el meu Déu m'escoltarà. No t'alegris dels meus mals, enemiga meva: he caigut, però m'aixecaré, visc en la fosca, però el Senyor serà la meva llum. He pecat contra el Senyor, i he de sofrir la seva severitat fins que haurà assumit la meva causa i em farà justícia; em traurà a plena llum i contemplaré la seva bondat.

El Senyor m'il·lumina i em salva,
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida,
qui em pot esfereir?

Escolteu el meu clam, Senyor,
compadiu-vos de mi, responeu-me.
De part vostra, el cor em diu:
«Busqueu la meva presència».

Arribar davant vostre és el que vull;
Senyor, no us amagueu.
No sigueu sever
fins a rebutjar el vostre servent,
vós que sou el meu ajut.

N'estic cert, fruiré en la vida eterna
de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor!
Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor!

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?». Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m'ha enviat. La nit s'acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món».
    Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l'estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s'hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l'havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s'hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».
    Llavors li preguntaren: «Com se t'han obert, els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me'l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m'he rentat, hi he vist». Li digueren: «On és?». Respongué: «No ho sé».
    Dugueren als fariseus l'home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M'ha estès fang sobre els ulls, m'he rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells. S'adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t'ha obert els ulls, tu, què en dius, d'ell?». Ell contestà: «Que és un profeta ».
    Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?». Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat». Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.
    Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador ». Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig». Ells insistiren: «Digues què t'ha fet per obrir-te els ulls». Respongué: «Ja us ho he dit i no n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d'ell?». Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t'has fet seguidor d'ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d'aquest, ni sabem d'on és». L'home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d'on és, però a mi, m'ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D'ençà que el món existeix, no s'ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res».
    Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la sinagoga.
    Jesús va sentir dir que l'havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l'home?». Ell respongué: «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li diu: «Ja l'has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l'adorà.
    Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs». Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?». Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa ».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l'estengué sobre els ulls del cec i li digué: »Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà, s'hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l'havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?» Uns responien: «Si que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s'hi assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».
    Dugueren als fariseus l'home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M'ha estès fang sobre els ulls, m'he rentat, i ara hi veig». Alguns fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S'adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t'ha obert els ulls, tu què en dius d'ell?» Ell contestà: «Que és un profeta».
    Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga.
    Jesús va sentir dir que l'havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l'home…» Ell respongué: «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l'has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec, Senyor». I l'adorà.

Lectura del llibre d'Isaïes
    Diu el Senyor: «Crearé un cel nou i una terra nova. Ningú no es recordarà del passat, no tornarà a pensar-hi mai més. Tothom s'alegrarà de veure la nova creació i en faran festa per sempre, perquè la meva creació transformarà Jerusalem en alegria, i tot el meu poble, en festa. També jo m'alegraré de Jerusalem i celebraré la sort del meu poble. No s'hi sentiran mai més ni plors ni crits de dol. No hi haurà cap infant que visqui només uns dies, ni cap adult que no arribi a una edat avançada; els més joves moriran a cent anys, i si algú no hi arribava, seria tingut per maleït. Construiran cases noves i les habitaran, plantaran vinyes i en menjaran els fruits».

Amb quin goig us exalço, Senyor.
M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,
i no heu permès que se n'alegrin els enemics.
Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts,
quan ja m'hi enfonsava,
m'heu tornat la vida.

Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,
enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l'endemà són crits de joia.

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes;
Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús se n'anà de Samaria cap a Galilea, tot i que ell mateix havia afirmat que els profetes no són ben rebuts en el seu país natal. Aquesta vegada els galileus, que havien assistit també a les festes de Jerusalem i havien vist tot el que ell havia fet, el van acollir. Aleshores tornà a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua en vi.
    A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan sentí que Jesús havia tornat de Judea a Galilea, l'anà a trobar per demanar-li que baixés a curar el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué: «Només creieu quan veieu miracles i prodigis». Però el funcionari li deia: «Senyor, baixeu abans que no es mori el meu fill». Jesús li respon: «Ves, que el teu fill ja està bo». Aquell home cregué en la paraula que Jesús li havia dit i emprengué el camí de retorn. Mentre baixava a Cafarnaüm, els seus criats anaren a dir-li que el seu fill ja estava bo. Els preguntà a quina hora s'havia trobat millor i ells li respongueren: «Ahir, a primera hora de la tarda, li desaparegué la febre». El pare veié que era exactament l'hora que Jesús li havia dit que el seu fill ja estava bo. I cregueren en Jesús ell i tota la seva família.

Lectura de la profecia d'Ezequiel
    En aquells dies, l'àngel em va fer tornar a l'entrada del santuari i vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a l'orient, naixia, al costat dret, una font d'aigua, i s'escolava cap a l'orient, passant a l'esquerra de l'altar. Em va fer sortir per la porta del nord, em va conduir per fora fins a l'exterior de la porta que mira a l'orient, i vaig veure que l'aigua rajava del costat dret. Aquell home s'encaminà cap a l'orient amb un cordó a la mà, amidà mil colzades, i em va fer travessar el rierol: l'aigua m'arribava als turmells. Amidà mil colzades més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava als genolls. N'amidà mil més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava a la cintura. Encara n'amidà mil més, i l'aigua havia crescut tant que ja m'hauria cobert: era un riu que no vaig poder travessar. Ell em digué: «Has vist, fill d'home?». Em va fer tornar enrere, a la vora del riu, i vaig veure molts arbres a banda i banda.
    Llavors em digué: «Aquesta aigua corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca a la Mar Morta. Entra dins les aigües salades i les saneja. A tot arreu on penetrarà l'aigua d'aquest riu, hi viurà tota mena d'animals que neden dintre l'aigua, i el peix serà molt abundant, perquè, on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixerà tota mena d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran fruits primerencs, perquè l'aigua que els rega neix del lloc sant. Els seus fruits donaran aliment, i les seves fulles seran un remei».

Déu ens és un castell de refugi,
una defensa ferma en hores de perill.
No temem res, quan se somou la terra,
quan les muntanyes s'enfonsen dins el mar.

Els braços d'un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l'Altíssim.
Déu hi és al mig, es manté ferma.
Déu la defensa abans que apunti el dia.

El Senyor de l'univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob.
Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    Un dia de festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Allà, no lluny de la porta de les Ovelles, hi ha una piscina, amb cinc pòrtics, anomenada en hebreu Betzata. Sota aquells pòrtics hi havia sempre molts malalts: cecs, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, invàlid feia trenta-vuit anys. Jesús el veié ajagut i, sabent que hi era de molt de temps, li digué: «Et vols posar bo?». Aquell invàlid li contestà: «Senyor, no tinc ningú que em baixi a la piscina al moment que l'aigua es remou i, mentre jo hi vaig, un altre hi ha baixat primer». Jesús li diu: «Aixeca't, carrega't la llitera i camina». A l'instant aquell home es posà bo, es carregà la llitera i caminava.
    Però aquell dia era un dia de repòs, i els jueus deien a l'home que s'havia posat bo: «Avui no és permès això de carregar-se a coll una llitera». Ell els respongué: «El qui m'ha donat la salut m'ha dit: "Carrega't la llitera i camina"». Li preguntaren: «Qui és que t'ha dit això?». Aquell home no sabia qui era, perquè Jesús s'havia escapolit d'entre la gent que hi havia per allà. Després Jesús el trobà al temple i li digué: «Ara ja estàs bo. No pequis més, que no et passin coses pitjors». Aquell home anà a dir als jueus que era Jesús el qui l'havia curat. Els jueus, veient que Jesús feia això en dia de festa, començaren d'acusar-lo.

Lectura del llibre d'Isaïes
    Diu el Senyor: «T'he escoltat a l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació; jo que t'he creat et destino a ser aliança del poble, a restaurar el país, a donar possessió d'heretats devastades, a dir als empresonats: "Veniu a fora", i als qui viuen a la fosca: "Sortiu a la llum". Pasturaran pels camins, trobaran prats a tots els rasos, no passaran fam ni set, no estaran exposats a la calor ni al sol, perquè els guiarà el qui se'n compadeix i els conduirà a les fonts on neix l'aigua. Convertiré les muntanyes en camins, anivellaré les meves rutes. Mireu, uns venen de l'orient, d'altres, del nord o del mar, uns altres, de les fronteres del Nil».
    Cel, clama amb entusiasme, celebra-ho, terra, muntanyes, escolteu els crits de festa. El Senyor consola el seu poble i es compadeix dels afligits. Sió diu: «El Senyor m'ha abandonat, el meu Déu s'ha oblidat de mi». Creus que una mare s'oblidarà del nen que té al pit, i no s'apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n'oblidés, jo no m'oblidaria mai de tu».

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l'amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement
tot el que ell ha creat.

Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça.

Són camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor és a prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen amb sinceritat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als jueus: «El meu Pare no ha deixat mai de treballar, i jo també treballo». Els jueus, més que mai, volien matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs festiu, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia igual a Déu.
    Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: El Fill no pot fer res que no ho vegi al seu Pare; allò que el Pare fa, ho fa igualment el Fill, perquè el Pare l'estima i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que les que heu vist fins ara, i en quedareu meravellats; perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dona la vida, també el Fill dona la vida als qui vol. I el Pare no s'ha reservat ni tan sols el judici, sinó que l'ha confiat tot al Fill, perquè vol que tothom honori el Fill amb el mateix honor que donem al Pare. Qui no vol honorar el Fill, no vol honorar el Pare que l'ha enviat. Us ho dic amb tota veritat: Els qui escolten el que jo dic i creuen en aquell que m'ha enviat tenen la vida eterna; no es presentaran al judici per ser-hi condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. Amb tota veritat us dic que ve l'hora, més ben dit, ja ha arribat, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i tots els qui l'hauran sentida viuran. Perquè el Pare, que és font de tota vida, ha fet que el Fill també ho sigui. I també, com a Fill de l'home, li ha donat poder de judicar. No us estranyeu d'això que us dic: Ve l'hora que tots els qui són en els sepulcres sentiran la veu del Fill de Déu i, si han obrat bé, en sortiran per ressuscitar a la vida, però si han obrat malament, per ressuscitar condemnats. Jo no puc fer res pel meu compte; judico escoltant el Pare, i les sentències que jo dono són justes, perquè no vull fer la meva pròpia voluntat, sinó la d'aquell que m'ha enviat».

Lectura del llibre de l'Èxode
    En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Ves, baixa a la plana: s'ha pervertit el teu poble, que tu havies fet pujar de la terra d'Egipte. De seguida s'han desviat del camí que jo els havia prescrit. S'han fet un vedell de fosa i l'han adorat, li han sacrificat víctimes i diuen: "Poble d'Israel, aquí tens els teus déus, els qui t'han fet sortir de la terra d'Egipte"».
    Per això el Senyor digué a Moisès: «Veig que aquest poble és rebel al jou. Deixa'm que s'inflami la meva indignació, i no en deixaré rastre. Després et convertiré en un gran poble». Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, i li deia: «Senyor, per què s'encén el vostre enuig contra el vostre poble, que havíeu fet sortir de la terra d'Egipte amb gran poder i amb mà forta? Els egipcis dirien: "Els va fer sortir amb mala intenció, perquè morissin per les muntanyes i desapareguessin de la terra". Apaivagueu el vostre enuig, desistiu de fer aquest mal al vostre poble. Recordeu-vos d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, els vostres servents; recordeu que els vau jurar per vós mateix i els vau dir: "Faré que la vostra descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel, i tot aquest país que jo us havia dit, el donaré als vostres descendents i el posseiran per sempre"». Llavors el Senyor es desdigué del mal que havia amenaçat de fer al seu poble.

A l'Horeb van fer una imatge de vedell;
abandonaren Déu, la seva glòria,
per adorar un ídol de fosa,
l'estàtua d'un animal que viu de l'herba.

Van oblidar Déu, que els havia salvat,
que havia fet prodigis a l'Egipte,
meravelles a la terra de Cam,
obres admirables al pas del Mar Roig.

Ja parlava Déu d'exterminar-los,
quan Moisès, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el decantà de destruir-los.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Si donava testimoni de mi mateix jo tot sol, el meu testimoni no tindria valor. Un altre en dona testimoni, i jo sé que el testimoni que dona és veritat. Quan van enviar missatgers per interrogar Joan, la seva resposta va ser un testimoni a favor de la veritat. No és que jo em fonamenti en el testimoniatge dels homes; només ho dic perquè us voldria salvar. Joan era una flama encesa que il·luminava tot al voltant, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un moment per la seva claror. Però jo tinc a favor meu un altre testimoni de més valor que Joan: són les obres que el Pare m'ha donat i que vol que jo dugui a terme. Això que jo faig, sí que demostra que el Pare m'ha enviat. A més, el Pare que m'ha enviat n'ha volgut donar testimoni ell mateix. Vosaltres no heu sentit mai la seva veu, ni li heu vist la cara, ni teniu dintre vostre la seva paraula, perquè no voleu creure en aquell que ell envià.
    Vosaltres examineu les Escriptures, perquè penseu que per les Escriptures tindreu la vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu venir a mi, tot i que en mi trobaríeu la vida que espereu. Jo no tinc en compte l'aprovació dels homes. Però us conec ben bé i sé que no teniu dintre vostre l'amor de Déu. Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em rebeu; en canvi, rebreu qualsevol que vingui en nom propi. Com podeu creure, vosaltres que us avaleu mútuament, però no busqueu l'aprovació que només Déu pot donar? No cregueu que seré jo qui us acusarà davant el Pare. Qui us acusa és el mateix Moisès, en qui teniu posada l'esperança. Si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, perquè els seus escrits parlen de mi. Però si no creieu ni els escrits de Moisès, com creureu el que jo us dic?».

Lectura del llibre de la Saviesa
    Els malvats, encegats per la malícia, deien entre ells: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. Assegura que té coneixement de Déu i es dona el nom de fill del Senyor. És una crítica vivent de les nostres idees, només de veure'l, ja se'ns fa insuportable, perquè la seva vida és diferent de la dels altres i té un comportament estrany. Ens té per moneda falsa i s'allunya dels nostres camins com si fossin empestats. Diu que la fi dels justos és afortunada i es vanta de tenir Déu per pare. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà».
    Així pensen, però van errats. La dolenteria els encega. Desconeixen els plans de Déu; per això no esperen que la santedat tingui una paga, ni creuen que Déu recompensi les ànimes irreprensibles.

El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.
Així que criden els justos, el Senyor els escolta
i els treu de tots els perills.

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.
Els justos sofreixen molts mals,
però el Senyor sempre els allibera.

Vetlla per cada un dels seus ossos,
no els podrà trencar ningú.
El Senyor rescata de la mort els seus servents,
i no acusarà els qui es refugien en ell.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús no es movia de Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus el volien matar. S'acostava la festa jueva dels Tabernacles. Quan els germans de Jesús hagueren pujat a Jerusalem per assistir a la festa, ell també hi pujà, però d'incògnit, no públicament.
    A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. Alguns de Jerusalem deien: «No és el que volien matar, aquest? Com és que parla públicament i ningú no li diu res? És que l'han reconegut com a Messies les nostres autoritats? Però quan vindrà el Messies, ningú no sabrà d'on és; d'aquest, en canvi, sí que ho sabem». Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, cridà: «Sí, vosaltres em coneixeu i sabeu d'on soc, encara que, de fet, no he vingut per mi mateix. Aquell que m'ha enviat mereix tota la confiança, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d'ell i és ell qui m'ha enviat». En sentir això, volien agafar-lo, però ningú no va gosar, perquè encara no havia arribat la seva hora.

Lectura del llibre de Jeremies
    El Senyor m'advertí, i vaig adonar-me'n, m'obrí els ulls perquè veiés les seves maquinacions. Jo, com un anyell mansoi que duen a immolar, no sabia que tramaven un pla contra mi. Deien: «Destruïm l'arbre en ple vigor, arrenquem-lo de la terra dels vius i que ningú no es recordi més del seu nom». Senyor de l'univers, vós judiqueu amb rectitud i penetreu l'interior dels homes: que vegi com feu justícia, jo que he deixat la meva causa a les vostres mans.

Senyor, Déu meu, en vós em refugio;
salveu-me dels perseguidors, allibereu-me,
que si algú, com un lleó, em robés la vida,
qui la rescataria, qui la salvaria?

Feu-me justícia, Senyor. Jo no tinc culpa
i m'he portat honradament.
Ja n'hi ha prou de la malícia dels culpables!
I vós, Déu just,
vós que escruteu l'interior dels homes,
doneu raó a l'innocent.

Déu és l'escut que em protegeix,
el salvador dels rectes de cor.
Déu és un jutge just,
que s'imposa cada dia.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, alguns de la gent que havien sentit parlar Jesús deien: «Realment és el profeta que esperàvem». D'altres deien: «És el Messies». Però uns altres responien: «El Messies, ha de venir de Galilea? No diu l'Escriptura que "serà descendent de David i vindrà del poble de Betlem, d'on era David"?» I no estaven d'acord entre ells. Alguns volien agafar-lo, però no van gosar.
    Els guardes tornaren als grans sacerdots i als fariseus que els havien enviat, i aquests els van dir: «Per què no l'heu portat?». Ells els respongueren: «Ningú no ha parlat mai així». Els fariseus replicaren: «Vosaltres també us heu deixat enganyar? Qui de les nostres autoritats o dels fariseus hi ha cregut? Només hi creu aquesta gentussa condemnada d'ignorants de la Llei». Un del sanedrí, Nicodem, aquell que al principi havia anat a trobar Jesús, preguntà: «La Llei permet de condemnar ningú sense haver-lo escoltat i sense saber què fa?». Ells li respongueren: «Tu també ets galileu? Estudia l'Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot sortir cap, de profeta». I cadascú se n'anà a casa seva.