Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats, nosaltres obtindrem el que demanem a Déu, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat. El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.
    Estimats, no us fieu de qualsevol que sembli inspirat, perquè corren pel món molts falsos profetes; examineu quin esperit els porta, i veureu si són de Déu. Un senyal perquè conegueu l'Esperit de Déu és aquest: Aquells que confessen que Jesucrist és realment home, és Déu qui els inspira, però aquells que no ho coneixen, no els inspira pas Déu, sinó l'Anticrist. Heu sentit que està a punt de venir al món, però, de fet, ja hi és.
    Fillets, a vosaltres, que sou de Déu, no us han pogut guanyar, perquè el qui està en vosaltres és més poderós que el qui està en el món. Ells són del món; per això parlen d'acord amb el món, i el món se'ls escolta. Nosaltres som de Déu: els qui coneixen Déu ens escolten; els qui no són de Déu no ens volen escoltar; aquest és el senyal perquè reconeguem si l'esperit que inspira un home és el de la veritat o el de l'error.

Proclamo el decret del Senyor. M'ha dit:
«Ets el meu fill; avui t'he engendrat.
Demana-m'ho,
i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d'un cap a l'altre».

I ara, reis, tingueu seny,
apreneu, governants de la terra.
Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi,
veniu tremolant a fer-li homenatge.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    En aquell temps, quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se'n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s'havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós».
    Des d'aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop». I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la Bona Nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia. La seva anomenada s'escampà per tota la Síria; li portaven tots els qui sofrien de diverses malalties: endimoniats, epilèptics, invàlids, i ell els curava. I el seguia molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de tot Judea i de l'altra banda del Jordà.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats meus, hem d'estimar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d'ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l'amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L'amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d'estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.

Que les muntanyes duguin pau al poble,
que duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.

Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini des d'un mar a l'altre,
des del Gran Riu fins a l'extrem del país.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament. Veient que s'havia fet tard, els deixebles anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiadeu la gent: que se'n vagin a les cases i als poblets de la rodalia a comprar alguna cosa per menjar». Jesús els respongué: «Doneu-los-en vosaltres mateixos». Ells li diuen: «Voleu que anem a comprar els pans que necessitem per a donar-los menjar? Costarien un dineral!» Jesús els pregunta: «Aneu a veure quants en teniu». Ells ho miren i li diuen: «Cinc, i dos peixos». Llavors Jesús ordenà que fessin seure tothom en colles a l'herba verda, i la gent s'assegué en grups de cent o de cinquanta.
    Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom. Tothom en menjà tant com volgué. Després recolliren les sobres dels pans i dels peixos, i n'ompliren dotze coves.
    D'aquells pans, n'havien menjat cinc mil homes.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. Mai ningú no ha pogut contemplar Déu, però si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Un senyal per a saber que estem en ell i ell en nosaltres és que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit. Més encara: nosaltres mateixos hem contemplat com el Pare ha enviat el seu Fill perquè fos el salvador del món; nosaltres en donem testimoni; per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu està en Déu, i Déu en ell. Així nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té, i hi hem cregut.
    Déu és amor; el qui viu en l'amor està en Déu, i Déu està en ell. Nosaltres, pensant que ara, en aquest món, ja som com és Jesucrist, mirem el dia del judici amb tota confiança i llavors ja no falta res al nostre amor. L'amor no coneix la por. Si l'amor és prou gran, treu fora la por, perquè nosaltres temem quan ens amenaça un càstig; per això només té por el qui no té un amor prou gran.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.

Li portaran obsequis les illes
i els reis de Tarsís;
els reis d'Aràbia i de Sabà
li oferiran presents.

Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S'apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    Després de la multiplicació dels pans, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se cap a l'altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los, se n'anà a la muntanya a pregar. Al vespre la barca ja era al mig del llac, i ell era a terra tot sol. Passades les tres de la matinada, veient Jesús que el vent era contrari i els deixebles s'esforçaven per avançar, hi anà caminant sobre l'aigua, com si volgués passar de llarg. Quan ells el veieren caminar sobre l'aigua, van fer un crit d'esglai, pensant que era un fantasma. Tots l'havien vist i s'havien esverat. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: «No tingueu por, que soc jo». Llavors Jesús pujà a la barca, i el vent amainà. Ells estaven estranyats i no se'n sabien avenir. És que tenien ofuscat l'enteniment i encara no havien entès el miracle dels pans.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats, veient com Déu s'ha avançat a estimar-nos, estimem també nosaltres. Si algú deia que estima Déu però no estimava el seu germà, mentiria, perquè els qui no estimen els germans, que veuen, no poden estimar Déu que no veuen. Jesucrist mateix és qui ens dona aquest manament: Qui estima Déu, que estimi també el seu germà. «No tingueu por, que soc jo». Tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d'ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.

Rescatarà els humils del poder dels violents,
estimant com un tresor la seva vida.
Que preguin per ell tots els dies
i no parin mai de beneir-lo.

Que es perpetuï el seu nom,
i duri com el sol.
Que les famílies del país, per beneir-se,
es valguin del seu nom;
que se'n valguin tots els pobles de la terra
per augurar-se la felicitat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, Jesús se'n tornà a Galilea ple del poder de l'Esperit. La seva anomenada s'estengué per tota la regió. Ensenyava en les sinagogues d'ells i tothom el lloava. I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s'aixecà a llegir.
    Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m'ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor».
    Després plegà el volum, el donà a l'ajudant de la sinagoga i s'assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura». Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats, qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang; i l'Esperit en dona testimoni, ja que l'Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l'Esperit, l'aigua i la sang, i tots tres concorden.
    El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l'acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill. Els qui creuen en el Fill de Déu porten en ells mateixos aquest testimoni; els qui no creuen Déu el tenen per mentider, ja que no han cregut allò que Déu ha testificat a favor del seu Fill, és a dir, que Déu ens ha donat la vida eterna, i aquesta vida eterna està en el seu Fill. Els qui posseeixen el Fill de Déu posseeixen la vida, però els qui no posseeixen el Fill no la posseeixen. Us escric a vosaltres, que creieu en el nom del Fill de Déu, perquè sapigueu que posseïu la vida eterna.

Glorifica el Senyor, Jerusalem,
Sió, canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills.

Manté la pau al teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
Envia ordres a la terra
i la seva paraula corre de pressa,
no es detura.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    Un dia, Jesús es trobava en un poblet on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front fins a terra i el pregà dient-li: «Senyor, si voleu, em podeu purificar». Jesús el tocà amb la mà, tot dient: «Sí que ho vull: queda pur». I a l'instant li desaparegué la lepra. Després Jesús li manà que no ho digués a ningú. Sinó que anés a fer-se examinar pel sacerdot, que presentés una ofrena per la seva purificació, tal com Moisès havia ordenat, i que certifiqués així que ja era pur.
    L'anomenada de Jesús s'estenia cada dia més, i venia molta gent per escoltar-lo i per fer-se curar els seus mals, però ell, quan podia, es retirava a llocs solitaris per pregar.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats, tenim la seguretat que Déu ens escolta, sempre que li demanem alguna cosa d'acord amb el seu pla d'amor. D'aquí ve la plena confiança amb què ens acostem a ell. Sabent, doncs, que ens escolta en tot el que li demanem, sabem també que podem donar per concedides les peticions que li hem fet.
    Si algú veu que un germà peca, però el seu pecat no és dels que porten a la mort, ha de pregar Déu que li doni la vida, i Déu la hi donarà. Parlo d'aquells pecats que no porten a la mort. N'hi ha que hi porten fatalment: no és en aquest cas que jo dic que pregui per demanar la vida. Tot comportament dolent és un pecat, però hi ha pecats que no porten a la mort. Sabem que no hi ha cap fill de Déu que pequi; perquè el guarda l'Unigènit de Déu, i per això el Maligne no el pot tocar. Sabem que nosaltres som de Déu, i que el món sencer està sotmès al Maligne. Sabem també que ha vingut el Fill de Déu i ens ha fet el do de poder conèixer l'Únic Veritable: Nosaltres estem en el Déu veritable, ja que estem en el seu Fill Jesucrist. Ell és el Déu veritable i la vida eterna. Fillets, guardeu-vos dels ídols.

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu les seves lloances
davant dels qui l'estimen.
Se sent feliç Israel del qui l'ha creat,
s'alegren del seu rei els fills de Sió.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els seus cants
amb els tambors i les cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils.

Els fidels celebren la seva glòria,
des dels seus rengles aclamen plens de goig;
mentre els seus llavis glorifiquen Déu.
És la glòria reservada als qui l'estimen.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús se n'anà amb els seus deixebles al territori de Judea, allà es quedà amb ells i batejava. També Joan batejava a Enon, prop de Salim, lloc on hi havia molta aigua; la gent hi anava a fer-se batejar. Joan encara no havia estat tancat a la presó.
    En ocasió d'una disputa amb un jueu sobre les cerimònies de purificació, els deixebles de Joan anaren a trobar el seu mestre i li digueren: «Rabí, aquell que havia estat amb vós a l'altra banda del Jordà, i vós vau testificar a favor seu, ara bateja i tothom hi va». Joan els respongué: «Ningú no pot atribuir-se atreure d'aquesta manera si no li ha estat donat del cel. Vosaltres sou testimonis del que jo vaig declarar: Jo no soc el Messies, sinó que he estat enviat davant d'ell. L'esposa és només de l'espòs, però l'amic de l'espòs, que és present i l'escolta, té una gran alegria en sentir el seu crit. Jo he tingut ja aquesta alegria. Des d'ara, ell ha de créixer i jo he de minvar».