Lectura dels Fets dels Apòstols
    Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d'ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l'ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula». Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
    La paraula de Déu s'anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

Justos, aclameu el Senyor,
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l'arpa els vostres cants.

La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.

Lectura de la primera carta de sant Pere
    Estimats, acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l'havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist. Per això diu l'Escriptura: «Jo poso a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui creu, no quedarà defraudat». És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici», i «s'ha convertit en pedra d'ensopec, en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la predicació. Sempre n'hi haurà, que no en fan cas. Però vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclameu la lloança» d'aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n'hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig». Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporar-se als creients, però ells no creien que s'hagués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d'aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l'acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars.
    L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s'anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l'Esperit Sant.

Davant dels fidels oferiré els sacrificis promesos.
En menjaran els humils fins a saciar-se,
lloaran el Senyor els qui sincerament el busquen,
i diran: «Viviu per molts anys».

Ho tindran present i es convertiran al Senyor
tots els països de la terra;
es prosternaran davant seu
gent de totes les nacions.
Fins les cendres de les tombes l'adoraran,
s'agenollaran davant seu els qui dormen a la pols.

Serà per a ell la vida que em dona,
els meus descendents li seran fidels.
Parlaran del Senyor a les generacions que vindran,
i anunciaran els seus favors als qui naixeran després,
i els diran: «El Senyor ha fet tot això».

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot.
    Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat.
    El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dona fruit en mi el Pare la talla, i la que dona fruit, l'esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s'asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Pau i Bernabé se'n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d'anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d'allà se'n tornaren per mar a Antioquia, des d'on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l'obra que acabaven d'acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l'amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.

Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre Regne
i parlin de la vostra potència.

Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor,
la magnificència gloriosa del seu Regne.
El vostre Regne s'estén a tots els segles,
el vostre imperi, a totes les generacions.

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
    Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut, i de mar ja no n'hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l'indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d'abans han passat». Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.
    Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l'estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, esclatà a Iconi un avalot dels pagans i dels jueus amb els seus dirigents que volien maltractar i apedregar Pau i Bernabé. Ells, en saber-ho, van fugir cap a les ciutats de Licaònia, Listra, Derba i rodalies, i allí anaven predicant l'evangeli.
    A Listra, entre els oients de Pau hi havia, assegut als seus peus, un home invàlid de naixement, que mai no havia caminat. Pau, que anava parlant, va fixar en ell la mirada, i veient que tenia prou fe per a posar-se bo, li cridà: «Posa't dret tu mateix». Aquell invàlid es posà dret d'un salt i caminava. La gentada, en veure aquest miracle de Pau, començà a cridar en licaoní: «Ens han baixat els déus en figura humana!» A Bernabé li deien Júpiter, i a Pau, Mercuri, ja que ell portava la paraula. El sacerdot del santuari de Júpiter que hi havia al davant mateix de Listra es va presentar amb la multitud davant les portes, portant vedells i garlandes per oferir un sacrifici.
    Quan els apòstols Bernabé i Pau se'n van adonar, es van esquinçar els vestits i es van llançar enmig de la gent, tot cridant: «Però què esteu fent? Si nosaltres som homes de carn i ossos com vosaltres! Per això us prediquem que us convertiu d'aquests ídols inútils al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs. Si ell, en les generacions passades, va permetre que tots els pobles seguissin els seus propis camins, mai no va deixar de donar testimoni de si mateix, fent el bé, concedint-vos del cel la pluja i la fertilitat, l'abundor d'aliment i l'alegria en els vostres cors». Tot i parlant així, amb prou feines van poder calmar la gent perquè no els oferís sacrificis.

No ens doneu a nosaltres la glòria,
no ens la doneu, Senyor;
doneu-la al vostre nom,
perquè vós sou fidel en l'amor.
Que no puguin dir els altres pobles:
«On és el seu Déu?»

El nostre Déu és al cel,
i fa tot el que ell es proposa.
Però els ídols d'ells són plata i or,
obra d'homes i res més.

Sigueu beneïts del Senyor,
del Senyor que ha fet cel i terra.
El Senyor s'ha reservat el cel
i ha donat als homes la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «El qui m'estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l'estimarà, i jo també l'estimaré i me li faré conèixer clarament». L'altre Judes, no l'Iscariot, li preguntà: «Senyor, què ho fa que us vulgueu fer conèixer a nosaltres, però al món, no?» Jesús li respon: «Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, van arribar a Listra uns jueus d'Antioquia i d'Iconi, que es guanyaren la gent i van apedregar Pau i el van arrossegar fora de la població, creient-se que era mort. Però després els deixebles se li acostaren, i ell es pogué aixecar i entrà a la ciutat. L'endemà marxà amb Bernabé cap a Derba. Van evangelitzar la ciutat de Derba i van convertir força gent. Després tornaren a Listra, a Iconi i Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut.
    Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d'anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d'allà se'n tornaren per mar a Antioquia, des d'on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l'obra que acabaven d'acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus. I van passar una bona temporada amb els creients.

Senyor, que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre regne
i parlin de la vostra potència.

Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor,
la magnificència gloriosa del seu regne.
El vostre regne s'estén a tots els segles,
el vostre imperi, a totes les generacions.

Que surtin dels meus llavis lloances al Senyor,
que tothom beneeixi el seu nom
per sempre més.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món. Que s'asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me'n vaig, però tornaré. Si m'estimeu, us alegrareu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu. Ja no parlaré gaire més amb vosaltres; ja arriba el sobirà d'aquest món. No és que tingui cap dret sobre mi, però el món ha de saber que jo estimo el Pare i compleixo el que ell m'ha manat».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d'Antioquia que si no es feien circumcidar d'acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells, que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d'aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.
    Enviats, doncs, per la comunitat d'Antioquia, passaren per Fenícia i per Samaria, i parlaven dels pagans convertits. Tots els germans se n'alegraven immensament. Quan arribaren a Jerusalem, els rebé la comunitat amb els apòstols i els preveres, i contaren tot el que Déu havia fet per mitjà d'ells. Però alguns antics fariseus que s'havien convertit a la fe van aixecar-se a dir que els pagans havien de passar per la circumcisió i que calia imposar-los l'observança de la Llei de Moisès. Aleshores els apòstols i els preveres es reuniren a estudiar la qüestió.

Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.

Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós;
és allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.

Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dona fruit en mi, el Pare la talla, i la que dona fruit, l'esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo soc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s'asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, després d'una discussió molt viva, Pere s'alçà, prengué la paraula i els digué: «Germans, vosaltres sabeu que Déu em va escollir d'entre vosaltres des de la primeria perquè els pagans sentissin dels meus llavis la paraula de l'evangeli i creguessin. I Déu, que coneix el fons dels cors, s'ha posat a favor d'ells donant-los l'Esperit Sant com a nosaltres, sense fer diferències entre nosaltres i ells, un cop ha purificat els seus cors per la fe. Ara, doncs, per què tempteu Déu, volent imposar als creients un jou que ni els nostres pares ni nosaltres no hem pogut suportar? La nostra fe ens diu que els uns i els altres ens hem de salvar només per la gràcia de Jesús, el Senyor».
    Llavors tothom callà i escoltaven dels llavis de Bernabé i de Pau els prodigis que Déu havia fet per mitjà d'ells entre els no jueus. Quan ells hagueren acabat, Jaume prengué la paraula i digué: «Escolteu-me, germans. Simeó ha exposat com Déu començà de fer-se un poble escollit d'entre els no-jueus. Amb això concorda la paraula dels profetes en l'Escriptura: "Després jo tornaré a reconstruir la casa de David que havia caigut. Reconstruiré les seves ruïnes i l'aixecaré, perquè cerquin el Senyor els altres homes, tots els pobles que porten el meu nom, diu l'oracle del Senyor, autor de tot això, que ell coneix eternament". Per tant, segons el meu parer, no hem d'inquietar els qui del paganisme s'han convertit a Déu; basta escriure'ls que s'abstinguin de menjar res ofert als ídols, de contreure matrimoni entre pròxims parents, de menjar carn d'animals ofegats i sang. Aquestes prescripcions ja són conegudes de temps antic a tantes ciutats on cada dissabte senten llegir la Llei de Moisès a les sinagogues».

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Manté ferm tot el món, incommovible,
sentencia amb raó les causes dels pobles.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m'estima. Manteniu-vos en l'amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l'amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d'elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Barsabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans.
    Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no-jueus d'Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d'entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d'escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l'Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d'imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contreure matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adeu-siau».
    Ells, un cop acomiadats, van baixar a Antioquia i van reunir tota l'assemblea per entregar-los la carta. La lectura de la carta els va alegrar i encoratjar.

El meu cor se sent segur, Déu meu,
se sent segur el meu cor.
Tocaré i cantaré:
desvetlla't, cor, inspira't,
desvetlleu-vos, arpa i lira meva,
vull desvetllar l'aurora.

Us lloaré enmig dels pobles, Senyor,
us cantaré davant de les nacions.
El vostre amor és gran fins al cel,
arriba als núvols la vostra lleialtat.
Alceu-vos cel amunt, Déu meu,
i ompliu la terra de la vostra glòria.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m'heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Pau arribà a Derba i a Listra. Hi havia allí un deixeble que es deia Timoteu, fill de mare jueva creient i de pare grec, que tenia bona fama entre els germans de Listra i d'Iconi. Pau se'l va voler emportar amb ell. El prengué, doncs, i com que hi havia molts jueus en aquella regió i tothom sabia que era fill d'un pagà, va circumcidar-lo.
    Quan passaven per les poblacions, els comunicaven les normes que els apòstols i els preveres de Jerusalem havien manat d'observar. I les comunitats de creients es consolidaven en la fe i veien augmentar cada dia el nombre dels fidels. Van recórrer Frígia i el territori de Galàcia, ja que l'Esperit Sant els havia indicat que no prediquessin a l'Àsia. Van arribar a Mísia i volien anar a Bitínia, però no els ho permeté l'Esperit de Jesús. Llavors, passant de llarg per Mísia, van baixar a Troas, on Pau, de nit, va tenir aquesta visió: un home de Macedònia estava dret al seu davant i li deia: «Vine a Macedònia i ajuda'ns». Després d'aquesta visió, vam sortir de seguida cap a Macedònia, convençuts que Déu ens hi cridava per evangelitzar-los.

Aclameu al Senyor arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura.

«Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si el món us odia, recordeu que m'ha odiat a mi abans que a vosaltres. Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva, però com que no en sou, perquè jo us he escollit del món, ell us odia. Recordeu allò que us he dit: El servent no és més que l'amo. Així com m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; així com no han admès el meu ensenyament, tampoc no admetran el vostre. Us faran tot això perquè vosaltres porteu el meu nom i ells desconeixen aquell que m'ha enviat».