Lectura del llibre d'Isaïes
    El Senyor em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu». El Senyor m'ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d'Israel; m'he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel; t'he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d'un cap a l'altre de la terra».

Tenia posada l'esperança en el Senyor,
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m'heu parlat a cau d'orella;
no exigiu l'holocaust ni l'expiació.

Per això us dic: «Aquí em teniu:
com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor».

Anuncio amb goig la salvació
davant el poble en dia de gran festa.
No puc deixar d'anunciar-la,
ho sabeu prou, Senyor.

Comença la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Pau, que per voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d'ells.
    Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l'anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no sabia qui era, però el qui m'envià a batejar amb aigua em digué: "Aquell sobre el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l'Esperit Sant". Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu».

Lectura del primer llibre de Samuel
    En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu». Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu». Elí replicà: «No t'he cridat pas. Ves-te'n a dormir». I el noi se n'anà a dormir.
    El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s'aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu». Elí replicà: «Fill meu, no t'he cridat pas. Torna-te'n a dormir».
    Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat.
    Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s'aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu». Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Ves a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: "Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta"».
    El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel». Ell li respongué: «Parleu, que el vostre servent us escolta».
    Samuel es va fer gran. El Senyor l'afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.

Tenia posada l'esperança en el Senyor
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m'heu parlat a cau d'orella;
no exigiu l'holocaust ni l'expiació.

Per això us dic: «Aquí em teniu:
Com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor».

Anuncio amb goig la salvació
davant del poble en dia de gran festa.
No puc deixar d'anunciar-la;
ho sabeu prou, Senyor.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s'uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l'home comet són exteriors al seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l'anyell de Déu». Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?». Ells li digueren: «Rabí», que vol dir "mestre", «on us allotgeu?». Jesús els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s'allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda.
    Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir "l'Ungit". I l'acompanyà on era Jesús. Jesús se'l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra».

Lectura del llibre d'Isaïes
    Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu. No et podran dir més «L'Abandonada», no podran dir «La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l'estimo», i a la teva terra, «Té-marit», perquè el Senyor t'estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t'haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra;
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat;
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l'honor del seu nom.

Adoreu el Senyor, s'apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d'ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d'un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l'Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l'Esperit, rep el do d'una paraula profunda; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l'únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de profecia; un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d'interpretar-los. Tots aquests dons són obra de l'únic Esperit, que els distribueix en particular a cadascú com li sembla bé.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
    Veient que s'acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Dona, per què m'ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora». Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui». Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d'elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d'aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells n'hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s'havia tornat vi. Ell no sabia d'on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l'aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor».
    Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Els grans sacerdots, presos d'entre els homes, són destinats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. No els és difícil de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells mateixos experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses. Per això necessiten oferir sacrificis pels seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon. Tampoc el Crist no s'atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que li ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t'he engendrat». I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec».
    Ell, Jesús, durant la seva vida mortal, s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. Déu l'escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten, ja que Déu l'ha proclamat gran sacerdot segons l'orde de Melquisedec.

Oracle del Senyor al meu Senyor:
«Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
l'escambell dels teus peus».

Que el Senyor estengui lluny des de Sió
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics.

«Ja eres príncep el dia que vas néixer,
tens la glòria sagrada des del si de la mare,
abans de l'aurora jo t'he engendrat».

El Senyor no es desdiu del que jurà:
«Ets sacerdot per sempre,
segons l'orde de Melquisedec».

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns anaren a trobar Jesús i li digueren: «Per què els teus deixebles no dejunen, com ho fan els de Joan i els dels fariseus?» Jesús els contestà: «Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen amb ells el nuvi? No poden pas dejunar mentre el tenen amb ells. Ja vindrà el dia que els serà pres, i llavors sí que dejunaran. Ningú no apedaça un vestit vell amb roba que encara no ha estat rentada: el tros nou s'enduria part del vell, i l'esquinç quedaria pitjor. Tampoc ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous».

Lectura del primer llibre de Samuel
    En aquells dies, Samuel digué a Saül: «Deixa que et faci saber el que el Senyor m'ha revelat la nit passada». Saül li respongué: «Digues-m'ho». Samuel continuà: «Tu que eres tan poca cosa als teus propis ulls, no havies arribat a ser el cap de les tribus d'Israel? El Senyor t'havia ungit rei d'Israel. Ell t'havia fet emprendre una campanya amb l'ordre de consagrar a l'extermini els amalequites, aquests pecadors, i de fer-los la guerra fins a no deixar-ne res. Per què no has obeït el Senyor? T'has llançat sobre el botí, contra el que el Senyor volia». Saül contestà: «Sí que l'he obeït: He emprès la campanya que el Senyor m'havia ordenat, m'he endut presoner Agag, el rei d'Amalec, i he consagrat a l'extermini els amalequites. Els meus homes han reservat moltons i vedells del botí només per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu, a Galgala, com a primícies del que han dedicat a l'extermini sagrat». Però Samuel li digué: «Creus que les víctimes cremades a l'altar agraden tant al Senyor com obeir les seves ordres? Més val obeir-lo que oferir-li víctimes, és millor escoltar-lo que oferir el greix dels moltons. Rebel·lar-se contra una ordre d'ell és com recórrer a la màgia, afalagar els homes és com fer ús de males arts. Tu has descartat la paraula del Senyor i ell et descarta com a rei d'Israel».

No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.
Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats?

Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu, que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dona del que et mano?

He de callar, mentre fas tot això?
Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara:
El qui m'ofereix accions de gràcies
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament
veurà la salvació de Déu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns anaren a trobar Jesús i li digueren: «Per què els teus deixebles no dejunen, com ho fan els de Joan i els dels fariseus?» Jesús els contestà: «Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen amb ells el nuvi? No poden pas dejunar mentre el tenen amb ells. Ja vindrà el dia que els serà pres, i llavors sí que dejunaran. Ningú no apedaça un vestit vell amb roba que encara no ha estat rentada: el tros nou s'enduria part del vell, i l'esquinç quedaria pitjor. Tampoc ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es perdrien bots i vi. El vi nou s'ha de posar en bots nous».

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, Déu, que és just, no pot oblidar tot el que vosaltres heu fet, l'amor que li heu demostrat i li demostreu encara, quan ajudeu els altres cristians. Només voldríem que cadascun de vosaltres demostri sempre la mateixa promptitud per mantenir ferma l'esperança fins a la fi. No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui, per haver persistit en la fe, han heretat ja les promeses.
    Quan Déu va fer les seves promeses a Abraham, no podent jurar per ningú més gran, jurà per ell mateix que l'ompliria de benediccions i faria molt nombrosa la seva descendència. Abraham esperà sense defallir, i obtingué finalment allò que Déu li havia promès. Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells, i el jurament exclou que es puguin fer mai enrere. Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia que els qui havien d'heretar-la comprenguessin millor que la seva decisió era del tot irrevocable. Així volgué donar-nos una doble certesa, ja que és impossible que Déu desmenteixi tant una promesa seva com un jurament, tots dos irrevocables. És que volia encoratjar de debò els qui ho hem deixat tot per aferrar-nos a l'esperança que ell ens oferia. Aquesta esperança és per nosaltres com una àncora segura i ferma, que penetra el cortinatge que tanca el lloc sant, allà on Jesús, gran sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec, ha penetrat ja per obrir-nos a nosaltres el camí.

De tot cor enalteixo el Senyor,
amb els justos davant de tot el poble.
Les obres del Senyor són grans,
qui les contempla les estima.

El Senyor, benigne i entranyable,
instituí un memorial dels seus prodigis.
Recordant-se per sempre del seu pacte,
donà un aliment als qui el veneren.

Disposà de redimir el seu poble,
deixà establert un pacte per sempre.
El seu nom és sagrat i venerable.
La lloança del Senyor dura per sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot caminant, els seus deixebles començaren a collir espigues, però els fariseus deien: «Mira, com és que fan una feina que no és permesa en dissabte?» Jesús els respon: No heu llegit mai què va fer David en un cas de necessitat, quan ell i els seus homes no tenien res per a menjar? No heu llegit, en la història del gran sacerdot Abiatar, com va entrar al temple de Déu; va menjar els pans sagrats, que només poden menjar els sacerdots, i en va donar també als seus homes?» I els deia: «El repòs del dissabte ha estat fet per a l'home, no l'home per al repòs del dissabte. I per això el Fill de l'home és amo fins i tot del dissabte».

Lectura del primer llibre de Samuel
    En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Fins quan et doldràs de Saül, si jo l'he descartat ja com a rei d'Israel? Omple d'oli el corn i ves-te'n: T'envio a casa de Jesè, el betlemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei». Samuel respongué: «Com puc anar-hi? Saül ho sentirà dir i em matarà». El Senyor li digué: «Emporta't una vedella i digues que hi has anat per oferir un sacrifici al Senyor. Convida Jesè al sacrifici, i jo et faré saber què has de fer. Ungeix i consagra'm aquell que jo et diré».
    Samuel va fer el que el Senyor li havia ordenat. Quan arribà a Betlem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre'l tots alarmats li preguntaren: «Vens en so, de pau?» Samuel respongué: «Sí, vinc en so de pau. Vinc per immolar una víctima al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu al sacrifici». Samuel purificà també Jesè i els seus fills i els invità al sacrifici. Quan arribaren, veié Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu Ungit». Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l'alçada de la seva talla. L'he descartat. Allò que l'home veu no és allò que val; l'home veu només l'aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor». Llavors Jesè cridà Abinadab i el va fer passar davant Samuel, però ell digué: «Tampoc no és aquest el que el Senyor ha escollit». Després va fer passar Sammà, però Samuel digué: «Tampoc no és aquest el que el Senyor ha escollit».
    Així va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D'aquests set, el Senyor no n'escull cap». I Samuel afegí: «No et queda cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més petit: és a pasturar el ramat». Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que no sigui aquí». Jesè el feu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell». Samuel va prendre el corn de l'oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'Esperit del Senyor s'apoderà de David. I Samuel se'n tornà a casa seva.

Vau dir un dia en visió als vostres fidels:
«He coronat un home fort,
he posat al tron un jove del meu poble:
David, el meu servent».

M'he fixat en ell, i l'he ungit amb l'oli sant,
perquè la meva mà estigui amb ell per sempre,
i el meu braç el faci invencible.

Ell em dirà: «Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva».
I jo el faré el meu primogènit,
l'altíssim entre els reis de la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats. Tot caminant, els seus deixebles començaren a collir espigues, però els fariseus deien: «Mira, com és que fan una feina que no és permesa en dissabte?» Jesús els respon: No heu llegit mai què va fer David en un cas de necessitat, quan ell i els seus homes no tenien res per a menjar? No heu llegit, en la història del gran sacerdot Abiatar, com va entrar al temple de Déu; va menjar els pans sagrats, que només poden menjar els sacerdots, i en va donar també als seus homes?» I els deia: «El repòs del dissabte ha estat fet per a l'home, no l'home per al repòs del dissabte. I per això el Fill de l'home és amo fins i tot del dissabte».

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, aquest Melquisedec era rei de Salem, sacerdot del Déu altíssim. Quan Abraham tornava victoriós de la seva expedició contra els reis, Melquisedec sortí a rebre'l, i el beneí, i Abraham li donà la desena part del botí que havia capturat. Era rei de justícia, si volem traduir el seu nom, i era rei de pau, si tenim en compte el sentit de Salem. L'Escriptura el presenta sense anomenar el seu pare ni la seva mare, ni la seva genealogia; no parla tampoc ni del començament ni del terme de la seva vida; el presenta com si fos el Fill de Déu, i sacerdot per sempre.
    Això és ben clar si tenim present que Déu ha constituït, a imatge de Melquisedec, un altre sacerdot, que no ho és en virtut d'una llei de successió humana, sinó pel poder de la vida indestructible, tal com Déu mateix ho afirma: «Ets sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec».

Oracle del Senyor al meu Senyor:
«Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
l'escambell dels teus peus».

Que el Senyor estengui lluny des de Sió
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics.

«Ja eres príncep el dia que vas néixer,
tens la glòria sagrada des del si de la mare,
abans de l'aurora jo t'he engendrat».

El Senyor no es desdiu del que jurà:
«Ets sacerdot per sempre,
segons l'orde de Melquisedec».

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En una altra ocasió, Jesús entrà en una sinagoga. Hi havia un home que tenia la mà paralitzada i ells esperaven a veure si el curaria en dissabte per poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia paralitzada la mà: «Posa't aquí al mig». Llavors els pregunta: «Què s'ha de fer en dissabte, fer el bé o deixar de fer-lo, salvar una vida o deixar-la perdre?» Però ells callaven. Llavors se'ls mira tots, indignat i entristit pel seu encegament, i diu a aquell home: «Estén la mà». Ell l'estengué i recobrà el moviment. Però els fariseus, així que sortiren, començaren a planejar amb els partidaris d'Herodes com podrien fer-ho per matar Jesús.

Lectura del primer llibre de Samuel
    En aquells dies, presentaren David a Saül i David li digué: «Que el meu Senyor no es descoratgi davant les provocacions d'aquest filisteu. El teu servent anirà a lluitar amb ell». Saül li contestà: «Tu no ets capaç de lluitar amb un home així: encara ets un noi i ell està avesat a combatre des de jove». David replicà: «El Senyor, que m'ha salvat dels lleons i dels ossos, també em salvarà d'aquest filisteu». Respongué Saül: «Ves-hi, i que el Senyor t'acompanyi».
    David prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls va guardar en el sarró de pastor i, amb la fona a la mà, anà cap al filisteu, que avançava precedit del seu escuder. El filisteu mirà David, i quan va veure que era un xicot de cabell roig i de bona presència, el menyspreà i li digué: «Et penses que soc un gos, que vens amb aquest bastó?» I es posà a maleir David en nom dels seus déus. Després li digué: «Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs». David li respongué: «Tu vens amb l'espasa, la llança i els dards, però jo vinc en nom del Senyor de l'univers, el Déu de les tropes d'Israel que tu has insultat. Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans i et mataré, et tallaré el cap i donaré les teves despulles i les de l'exèrcit dels filisteus als ocellots i a les bèsties ferotges, i tot el país sabrà que Israel té un Déu; tots els qui es troben aquí reunits veuran que el Senyor no dona la victòria amb l'espasa o amb la llança: ell és Senyor de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans».
    Quan el filisteu avançà cap a David, David sortí corrents de les files de l'exèrcit, tragué una pedra del sarró, brandà la fona i tocà el filisteu al mig del front. La pedra se li clavà al front i caigué de cara a terra. David havia vençut el filisteu i l'havia mort només amb la fona i una pedra, sense cap espasa a la mà: Després anà d'una correguda fins al filisteu, li va treure l'espasa de la beina i el rematà tallant-li el cap. El pànic s'apoderà dels filisteus, que fugiren en veure mort el millor dels seus guerrers.

Beneït sigui el Senyor, la meva roca,
que m'ensinistra els braços a la lluita
i les mans al combat.

És l'amor i la muralla
que em deslliura i em salva,
és l'escut que m'empara.
Ell sotmet el poble al meu govern.

Déu meu, us dedicaré un càntic nou,
acompanyaré amb les arpes el meu cant:
vós doneu als reis la victòria,
i salveu David, el vostre servent.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En una altra ocasió, Jesús entrà en una sinagoga. Hi havia un home que tenia la mà paralitzada i ells esperaven a veure si el curaria en dissabte per poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia paralitzada la mà: «Posa't aquí al mig». Llavors els pregunta: «Què s'ha de fer en dissabte, fer el bé o deixar de fer-lo, salvar una vida o deixar-la perdre?» Però ells callaven. Llavors se'ls mira tots, indignat i entristit pel seu encegament, i diu a aquell home: «Estén la mà». Ell l'estengué i recobrà el moviment. Però els fariseus, així que sortiren, començaren a planejar amb els partidaris d'Herodes com podrien fer-ho per matar Jesús.

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, Jesús té el poder de salvar definitivament tots els qui per ell s'acosten a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d'ells. Un sacerdot així és el que ens calia: sant, innocent i sense taca; per això va ser tret d'enmig dels pecadors i enlairat més amunt del cel. Ell no necessita, com els altres, oferir víctimes cada dia tant pels seus propis pecats com pels pecats del poble: es va oferir ell mateix una sola vegada. La Llei havia fet sacerdots uns homes plens de febleses, però els termes del jurament que ha substituït la Llei han consagrat el Fill, que serà per sempre un sacerdot perfecte.
    El coronament de tot el que hem dit fins ara és que el nostre gran sacerdot és realment així. S'ha assegut en el cel a la dreta del tron de la majestat de Déu, i oficia en el lloc sant, en el veritable tabernacle, aquell que no van erigir els homes, sinó Déu mateix. Tot gran sacerdot està destinat a oferir víctimes i presents; per això també el nostre gran sacerdot ha de poder presentar a Déu alguna ofrena. Si ell estigués a la terra, ni tan sols seria sacerdot, perquè ja hi ha els sacerdots que presenten les ofrenes prescrites per la Llei de Moisès. Però aquests celebren un culte que no és sinó una imitació i una ombra de la realitat celestial. Per això quan Moisès anava a començar la construcció del tabernacle, l'oracle del Senyor li digué: «Mira de fer-ho tot igual al model que has vist estant a la muntanya». Ara bé, al nostre gran sacerdot li correspon d'oficiar en un culte més excel·lent, ja que és mitjancer d'una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors.

Vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m'heu parlat a cau d'orella;
no exigiu l'holocaust ni l'expiació.

Per això us dic: «Aquí em teniu:
com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor».

Anuncio amb goig la salvació
davant del poble en dia de gran festa.
No puc deixar d'anunciar-la;
ho sabeu prou, Senyor.

Que puguin alegrar-se i fer-vos festa
els qui us busquen de debò;
que els qui estimen la vostra obra salvadora
puguin dir sempre: «És gran el Senyor».

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús se n'anà amb els deixebles cap al llac i el seguí una multitud de gent de Galilea. També vingué gent de Judea, de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà, i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit parlar de tot el que feia. Ell digué als deixebles que li procuressin una barca perquè la gent no el masegués: n'havia curat tants que els malalts s'abalançaven damunt d'ell per poder-lo tocar. Els qui tenien esperits malignes, quan el veien, es prosternaven als seus peus i cridaven: «Vós sou el Fill de Déu». Però Jesús els reprenia molt fort, perquè no volia que el descobrissin.

Lectura del primer llibre de Samuel
    Un dia que David tornava victoriós d'una batalla contra els filisteus, de totes les poblacions d'Israel sortien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tambors i dels ferrets i amb crits d'alegria. Tot dansant, les dones repetien aquesta tornada: «Saül n'ha derrotat a milers, i David a desenes de milers». Saül s'indignà moltíssim i trobà de molt mal gust aquell cant. Deia: «Per a David, desenes de milers, per a mi, tan sols milers i prou; només falta que me'l facin rei». D'aquell dia ençà, Saül mirà David amb recel.
    Saül parlà amb el seu fill Jonatàs i amb els oficials del seu propòsit de matar David. Jonatàs, que estimava molt David, li ho va advertir. Li digué: «El meu pare, Saül, et vol matar. Demà al matí ves amb compte i queda't amagat, que no et vegi ningú. Jo sortiré amb el meu pare i l'acompanyaré cap al camp on estaràs amagat, li parlaré de tu, veuré què passa i t'ho faré saber. L'endemà, Jonatàs parlà bé de David al seu pare, Saül, i li digué: «No facis res contra el teu oficial David, que ell no t'ha fet cap mal. Al contrari, les seves campanyes t'han estat molt profitoses. Amb perill de la seva pròpia vida, ha derrotat els filisteus i, sota el seu comandament, el Senyor ha donat al poble d'Israel unes grans victòries, tu mateix ho has vist i te n'has alegrat. Per què vols cometre el crim de vessar una sang innocent, com seria matar David sense cap motiu?» Saül va fer cas del que Jonatàs li deia i jurà per la vida del Senyor que no faria matar David. Tot seguit Jonatàs cridà David i li donà compte de la conversa que havia tingut amb el seu pare. Després Jonatàs portà David a Saül, i David continuà com abans al seu servei.

Compadiu-vos de mi, Déu meu,
que els homes ja em tenen a les mans;
no paren de seguir-me tot el dia,
ja són a la vora,
tothom combat contra mi.

Heu dut el compte de la meva vida errant,
en el vostre odre heu recollit
les meves llàgrimes:
Veuré la retirada dels enemics,
i, el dia que us invoqui,
sabré que Déu m'afavoreix.

Celebro les promeses de Déu;
confio en ell, no tinc por de res.
Què poden fer-me els homes?

Mantinc les prometences, Déu meu,
les compliré en acció de gràcies.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús se n'anà amb els deixebles cap al llac i el seguí una multitud de gent de Galilea. També vingué gent de Judea, de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordà, i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit parlar de tot el que feia. Ell digué als deixebles que li procuressin una barca perquè la gent no el masegués: n'havia curat tants que els malalts s'abalançaven damunt d'ell per poder-lo tocar. Els qui tenien esperits malignes, quan el veien, es prosternaven als seus peus i cridaven: «Vós sou el Fill de Déu». Però Jesús els reprenia molt fort, perquè no volia que el descobrissin.

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, al nostre gran sacerdot li correspon d'oficiar en un culte més excel·lent, ja que és mitjancer d'una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors. Si el poble hagués mantingut fidelment la primera aliança, potser no hauria calgut substituir-la per una altra.
    Però el Senyor diu en to de reprensió: «Vindran dies, diu l'oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l'aliança que vaig pactar amb els seus pares, el dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d'Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, i jo em vaig desentendre d'ells, diu l'oracle del Senyor. L'aliança que jo pactaré després d'aquells dies amb el casal d'Israel serà aquesta, diu l'oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s'instrueixin l'un a l'altre dient: "Coneixeu qui és el Senyor", perquè tots em coneixeran, des del més petit al més gran, diu l'oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat».
    Des del moment que parla d'una aliança nova, Déu declara vella la primera; ara bé, tot allò que és vell i antiquat és destinat a desaparèixer.

Senyor, feu-nos veure el vostre amor,
i doneu-nos la vostra salvació.
El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.

La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús pujà a la muntanya, cridà els qui va voler, i ells hi anaren. I en designà dotze perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a anunciar l'arribada del Regne de Déu, i els donà poder de treure dimonis. Així instituí els dotze. A Simó li donà el nom de Pere. A Jaume, fill de Zebedeu, i al seu germà Joan els donà el nom de Boanergués, que vol dir fills del tro. Els altres eren Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que el va trair.

Lectura del primer llibre de Samuel
    En aquells dies, Saül prengué tres mil homes escollits de l'exèrcit d'Israel, i anà a perseguir David i els seus homes cap a Suré-ha-Jaelim. Arribà a Gaderot-ha-Son, on hi ha una cova vora el camí. Saül hi entrà per fer les seves necessitats, però justament David amb els seus homes era al fons de la cova. Els homes de David li digueren: «Ara és la teva, com t'havia dit el Senyor. Té l'enemic: fes-ne el que vulguis». David s'atansà d'amagat i tallà la punta del mantell de Saül. Un cop l'hagué tallat, sentí remordiment d'haver-ho fet i digué als seus homes: «Déu me'n guard, de fer res de mal al meu rei, l'Ungit del Senyor. No aixecaré la mà contra ell, perquè és l'Ungit del Senyor». Amb aquestes paraules David dissuadí els seus homes i no els permeté que es llancessin sobre Saül.
    Saül sortí de la cova i va seguir camí enllà: Després sortí David i cridà darrera Saül: «Rei, senyor meu!» Saül es girà i David es prosternà amb el front a terra. Després digué a Saül: «Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? Avui has vist amb els teus propis ulls que el Senyor t'havia posat a les meves mans dintre la cova, però no t'he volgut matar: T'he perdonat la vida pensant que jo no he d'aixecar la mà contra el meu rei, que és l'Ungit del Senyor. Fixa't, pare meu, tinc a la mà la punta del teu mantell. T'he tallat la punta del mantell, però no t'he volgut matar. Perquè vegis clar que no he fet res de mal, ni m'he revoltat ni t'he estat infidel. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me. Que el Senyor decideixi qui té raó i que em faci justícia; jo no em faré justícia amb les meves pròpies mans. Tal com diu un proverbi dels antics: "La condemna, se la donen els mateixos culpables". No, no em faré justícia amb les meves pròpies mans. Contra qui ha sortit en campanya tot un rei d'Israel? Qui persegueixes? Un gos mort, una puça. Que el Senyor sigui el nostre jutge i decideixi qui té raó. Que es faci seva la meva causa i em faci justícia».
    Quan David hagué dit tot això, Saül preguntà: «David, fill meu, és de debò la teva veu?» I arrencà a plorar. Després digué a David: «Tens raó: tu sempre m'has fet bé; jo, en canvi, sempre t'he fet mal. Avui has demostrat on arriba la teva bondat per mi, el Senyor m'havia posat a les teves mans, però tu no m'has volgut matar. Quan algú atrapa el seu enemic, li deixa seguir mai el seu camí tranquil·lament? Que el Senyor et recompensi això que has fet amb mi. Jo sé de cert que tu seràs rei, i que el teu regnat es perpetuarà en el poble d'Israel».

Compadiu-vos de mi, Déu meu,
compadiu-vos de mi.
En vós trobo refugi,
m'acullo a l'ombra de les vostres ales,
fins que passin aquests mals.

Clamo al Déu Altíssim,
al Déu que tant m'afavoreix.
M'enviarà des del cel un salvador,
confondrà els perseguidors
que ja em tenien a la mà,
Déu em dona prova d'un amor fidel.

Alceu-vos cel amunt, Déu meu;
i ompliu la terra de la vostra glòria.
El vostre amor és gran fins al cel,
arriba als núvols la vostra lleialtat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús pujà a la muntanya, cridà els qui va voler, i ells hi anaren. I en designà dotze perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a anunciar l'arribada del Regne de Déu, i els donà poder de treure dimonis. Així instituí els dotze. A Simó li donà el nom de Pere. A Jaume, fill de Zebedeu, i al seu germà Joan els donà el nom de Boanergués, que vol dir fills del tro. Els altres eren Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó, el zelota, i Judes Iscariot, que el va trair.

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, el tabernacle que Moisès construí tenia un primer compartiment, anomenat el lloc sant, on hi havia el lampadari i la taula per a presentar els pans sagrats. Passat el segon cortinatge, hi havia el compartiment anomenat el lloc santíssim. Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d'homes, ja que no pertany al món creat; i no s'ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre.
    Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats; purificava i santificava exteriorment. Ara però, Crist s'ha ofert ell mateix a Déu, per l'Esperit Sant, com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten a la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu.

Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l'Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.

Déu puja enmig d'aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li,
canteu al nostre rei.

Déu és rei de tot el món,
canteu a Déu un himne.
Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia hi anaren per endur-se'l perquè deien que havia perdut el seny.

Comença el segon llibre de Samuel
    Després de la mort de Saül, David, tornant de la seva campanya contra els amalequites, va quedar-se dos dies a Siqueleg. El tercer dia, arribà un home de l'exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i els cabells bruts de pols. Quan arribà davant David es prosternà als seus peus amb el front a terra. David li preguntà: «D'on vens?» Ell respongué: «Soc un fugitiu de l'exèrcit israelita». David li demanà: «Explica'm què ha passat». Ell digué: «Tots els combatents hem fugit i molts han mort. També han mort Saül i el seu fill Jonatàs».
    Llavors David s'esquinçà els vestits i tots els seus homes feren igual. Ploraren i dejunaren fins al vespre, en senyal de dol, per Saül, pel seu fill Jonatàs i per tots els del poble del Senyor, de la casa d'Israel, que havien caigut morts a la guerra. I David els planyia amb aquest cant de dol: «Israel, a la teva serralada ha mort el bo i millor. Ah, com han caigut els valents! Saül i Jonatàs, que s'estimaven tendrament, ni en la vida ni en la mort no s'han separat, més lleugers que les àguiles, més forts que els lleons! Ploreu, dones d'Israel; ploreu per Saül, que us vestia d'escarlata i de teles fines, i us guarnia d'or els vestits. Ah, com han caigut els valents, en ple combat! Jonatàs ha mort a la teva serralada. Germà meu Jonatàs, que tant m'encisaves. Quina pena tinc per tu! El teu amor era més meravellós que el de les enamorades. Ah, com han caigut els valents, i han sucumbit les bones armes!».

Pastor d'Israel, escolteu-nos,
vós que guieu com un ramat els fills de Josep.
Vós que teniu querubins per carrossa,
resplendiu davant d'Efraïm,
de Benjamí i de Manasés;
desvetlleu el vostre poder,
veniu a salvar-nos.

Senyor, Déu de l'univers,
fins quan estareu irritat
mentre us suplica el vostre poble?
Ha de pastar amb llàgrimes el seu pa,
ha de beure a glops els seus plors.
Ens heu deixat a les disputes dels veïns,
els enemics es riuen de nosaltres.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia hi anaren per endur-se'l perquè deien que havia perdut el seny.