Lectura de la profecia d'Ezequiel
El Senyor em digué: «Fill d'home, t'he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d'Israel. Quan sentis dels meus llavis una paraula, els has d'advertir de part meva. Si jo amenaço el pecador amb la mort i tu no li dius res i no l'adverteixes que s'aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. Ara, si tu l'havies advertit que s'apartés del mal camí i es convertís, però no s'ha convertit, ell morirà per culpa seva, i tu hauràs salvat la teva vida».

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat;
ell és el nostre Déu
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els vostres cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, no quedeu a deure res a ningú. L'únic deute vostre ha de ser el d'estimar-vos els uns als altres. Qui estima els altres, ha complert la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, es troba en aquestes paraules: Estima els altres com a tu mateix.
Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la Llei.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te'n fa cas, t'hauràs guanyat el germà. Si no te'n fa cas, crida'n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d'ells, parla'n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera'l com si fos un pagà o un publicà. Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel.
Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s'avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d'ells».

Lectura del llibre d'Isaïes
Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat a l'estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d'aigua.

El Senyor, que es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.

El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts,
el Senyor estima els justos,
el Senyor guarda els forasters.

Manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d'or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda't dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen?

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n'anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre't». A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se'n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».

Lectura del llibre de la Saviesa
Quin home pot conèixer què desitja Déu? Qui pot descobrir la voluntat del Senyor? Perquè els raonaments dels mortals són insegurs, són incertes les nostres previsions: el cos que es descompon afeixuga l'ànima, aquesta cabana de terra és una càrrega per a l'esperit, capaç de meditar. Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans, qui haurà estat capaç de trobar un rastre de les coses del cel? Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant? Així s'han redreçat els camins dels habitants de la terra, els homes han après a conèixer què és del vostre grat, i la saviesa els salva.

Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam».
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit.

Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se dia,
són com l'herba que s'espiga:
ha tret florida al matí,
al vespre es marceix i s'asseca.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que l'amabilitat del Senyor
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l'obra de les nostres mans.

Lectura de la carta de sant Pau a Filèmon
Estimat: Jo, Pau, ambaixador de Crist i pres per causa d'ell, recorro a tu intercedint a favor del meu fill Onèsim, jo que l'he engendrat en la fe estant a la presó. Ara te'l retorno com si t'enviés el fruit de les meves entranyes. Jo hauria volgut retenir-lo al meu costat perquè em servís en lloc teu mentre seré a la presó per causa de l'evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no m'hauria agradat obligar-te a fer un favor com aquest, si tu no el feies de bon grat. Qui sap si, providencialment, Onèsim se separà un moment de tu perquè ara el recobris per sempre, i no com esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però més encara ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor. Per tant, si em comptes entre els qui tenim part en uns mateixos béns, rep-lo com em rebries a mi mateix.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús anava amb molta gent. Ell es girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m'estima més que el pare i la mare, que l'esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.
Suposem que algú de vosaltres vol construir una torre. No us asseureu primer a calcular-ne les despeses per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els fonaments, no podíeu acabar l'obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se'n i dirien: "Aquest home havia començat a construir, però no pot acabar". Si un rei vol anar a combatre amb un altre, no s'asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan l'altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau. Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses:
Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos que és l'Església. Ara ja soc servidor d'aquesta Església: Déu m'ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri secret, que d'ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d'aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l'esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l'anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist. Per això treballo i sostinc una lluita constant, amb l'energia poderosa que ell em comunica. Vull que sapigueu quins treballs passo per vosaltres, pels de Laodicea i pels altres que no m'han vist mai. Desitjo que s'animin i que creixin tots junts en l'amor i en la riquesa d'un coneixement ple i convençut, perquè penetrin en el pla secret de Déu, que és Crist. En ell hi ha amagats tots els tresors de saviesa i de coneixement.

Reposa només en Déu, ànima meva, d'ell em ve tota esperança. Només ell és la roca que em salva, és el castell on em trobo segur.

Vosaltres, poble reunit, confieu en ell, esplaieu davant d'ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
Un dissabte Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. Hi havia un home que tenia la mà dreta paralitzada. Els fariseus i els mestres de la Llei esperaven a veure si curaria en dissabte, ja que buscaven un motiu per acusar-lo. Jesús coneixia prou els seus pensaments, però digué a l'home que tenia paralitzada la mà: «Aixeca't i posa't aquí al mig». Ell s'hi posà. Llavors Jesús li digué: «Us pregunto: quin és el nostre deure els dissabtes, fer el bé o deixar de fer-lo, salvar una vida o deixar-la perdre?» Després se'ls mirà un per un i digué a l'home: «Estén la mà». L'home ho va fer i recobrà el moviment. Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint:
Germans, s'ha sabut pertot arreu que un de la vostra comunitat viu incestuosament amb la seva madrastra. Una immoralitat així no es veu ni entre els pagans! I en lloc de tenir-ne pena i d'excloure de la comunitat l'home que ha fet això, vosaltres tant satisfets! Jo, ni que em trobi corporalment absent, em faig present en esperit a la reunió dels germans, i, com si fos present, ja he decidit què cal fer amb l'home que viu així: En el nom de Jesús, el nostre Senyor, reuniu-vos juntament amb mi, que seré present en l'esperit, i pel poder de Jesús, el nostre Senyor, entreguem aquest home en mans de Satanàs, que el castigarà en el cos; potser així se salvarà el seu esperit el dia del Senyor. No és bo que visqueu tant satisfets de vosaltres! No sabeu que una engruna de llevat fa pujar tota la pasta? Netegeu-vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova. Vosaltres heu de ser com pans sense fermentar, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. Per això, celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans, el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans sense fermentar, vivint amb sinceritat i veritat.

Vós no sou un Déu que es complagui en la maldat, no acolliu el dolent a casa vostra; els qui viuen obcecats no resisteixen quan vós els mireu.

Detesteu els amics de males arts, extermineu els mentiders; l'home fals i sanguinari, Senyor, vós l'abomineu.

Se n'alegraran els qui es refugien en vós, ho celebraran per sempre; empareu-los, que puguin celebrar-ho els qui estimen el vostre nom.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
Un dissabte Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. Hi havia un home que tenia la mà dreta paralitzada. Els fariseus i els mestres de la Llei esperaven a veure si curaria en dissabte, ja que buscaven un motiu per acusar-lo. Jesús coneixia prou els seus pensaments, però digué a l'home que tenia paralitzada la mà: «Aixeca't i posa't aquí al mig». Ell s'hi posà. Llavors Jesús li digué: «Us pregunto: quin és el nostre deure els dissabtes, fer el bé o deixar de fer-lo, salvar una vida o deixar-la perdre?» Després se'ls mirà un per un i digué a l'home: «Estén la mà». L'home ho va fer i recobrà el moviment. Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses:
Germans, vosaltres heu cregut en Jesucrist, el Senyor: viviu, doncs, en ell. Manteniu-vos arrelats en ell, edificats sobre aquest fonament, sòlids en la fe que us van ensenyar. I no us canseu de donar gràcies a Déu. Mireu que ningú no us enlluerni amb el miratge d'una saviesa més elevada. Són tradicions humanes, fonamentades en valors del món i no en Crist. En ell hi ha realment present tota la plenitud de la divinitat, i vosaltres heu arribat en ell a la plenitud. Ell és cap de tots els poders invisibles que governen el món. En ell heu estat com circumcidats, no amb una circumcisió feta per mà d'homes, sinó amb la circumcisió de Crist, que us despulla de les inclinacions dolentes del vostre cos. Pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar d'entre els morts. Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la creu. Així desarmà els poders que governaven el món i els exposà públicament a les mirades de tothom enduent-se'ls presoners en el seu seguici triomfal.

Us exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el vostre nom per sempre. Us beneiré dia rera dia, lloaré per sempre el vostre nom.

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l'amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat.

Que us enalteixin les vostres criatures, que us beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre regne i parlin de la vostra potència.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
En aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i passà tota la nit pregant Déu. Quan es va fer de dia, cridà els seus deixebles, n'elegí dotze i els donà el nom d'apòstols. Eren Simó, que ell anomenà també Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume d'Alfeu, Simó, anomenat Zelota, Judes de Jaume i Judes Iscariot, que va ser el traïdor. Després Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s'aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties. També alliberava els qui eren importunats pels esperits malignes. Tota la gent el volia tocar, perquè sortia d'ell un poder que curava tothom.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint:
Germans, és possible que entre vosaltres hi hagi algú que, quan té un plet contra un altre, gosi recórrer a un tribunal pagà, en lloc de demanar l'arbitratge d'altres cristians? No sabeu que el poble de Déu un dia haurà de judicar el món? I si el món ha de ser sotmès al vostre judici, ara no seríeu capaços de resoldre aquests petits litigis? No sabeu que haurem de judicar fins i tot els àngels? Què són davant d'això les discussions sobre la vida de cada dia! Per a dirimir aquests afers podeu recórrer a les persones menys considerades de la comunitat. Exagero per a fer-vos reaccionar. És que un germà ha de pledejar contra el seu germà, i ho ha de fer, a més, davant els tribunals dels qui no són creients? Ja és del tot un descrèdit que pledegeu entre vosaltres, Abans d'arribar a aquí, per què no deixeu que us perjudiquin i us desposseeixin? Però no: sou vosaltres qui perjudiqueu i desposseïu els vostres mateixos germans. No sabeu que els injustos no posseiran el Regne de Déu? No us feu il·lusions! Els llicenciosos, els idòlatres, els adúlters, els sodomites, els lladres, els usurers, els bevedors, els calumniadors, els estafadors no posseiran el Regne de Déu. Alguns de vosaltres éreu així, però ara, en el nom de Jesús, el Senyor, i per l'Esperit del nostre Déu, ja heu estat rentats, santificats, fets justos.

Canteu al Senyor un càntic nou, canteu les seves lloances davant dels qui l'estimen. Se sent feliç Israel del qui l'ha creat, s'alegren del seu rei els fills de Sió.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant, acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares. Perquè el Senyor estima el seu poble, coronarà de triomf els humils.

Els fidels celebren la seva glòria, des dels seus rengles aclamen plens de goig, mentre els seus llavis glorifiquen Déu. És la glòria reservada als qui l'estimen.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
En aquells dies, Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i passà tota la nit pregant Déu. Quan es va fer de dia, cridà els seus deixebles, n'elegí dotze i els donà el nom d'apòstols. Eren Simó, que ell anomenà també Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume d'Alfeu, Simó, anomenat Zelota, Judes de Jaume i Judes Iscariot, que va ser el traïdor. Després Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s'aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties. També alliberava els qui eren importunats pels esperits malignes. Tota la gent el volia tocar, perquè sortia d'ell un poder que curava tothom.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses:
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria. Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l'amor al diner, que és una idolatria. Per tots aquests vicis Déu condemnarà els homes que no el volen escoltar. Vosaltres també havíeu viscut així, però ara, deixeu estar tots aquests vicis: res d'enfadar-vos o d'indignar-vos, res de voler mal a ningú, d'insultar, de dir paraules deshonestes. No us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l'home antic i del seu estil d'obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement. Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és en tots.

Us beneiré dia rera dia, lloaré per sempre el vostre nom. El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo, que la seva grandesa no té límits.

Que us enalteixin les vostres criatures, que us beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre regne i parlin de la vostra potència.

Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor, la magnificència gloriosa del seu regne. El vostre regne s'estén a tots els segles, el vostre imperi, a totes les generacions.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
En aquell temps, Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: «Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes. Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres; igual feien els seus pares amb els falsos profetes».

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint:
Germans, no tinc cap manament del Senyor referent als qui no són casats, però us dono el meu parer, i sé que, per la misericòrdia del Senyor, soc digne de confiança. Jo crec, doncs, que en la situació present, el millor és que cadascú es quedi tal com es troba: si estàs lligat a una esposa, no facis res per separar-te'n, però si no hi estàs lligat, no busquis esposa. No és pas mal fet que et casis, ni és mal fet que es casi una noia, però els qui ho fan trobaran destorbs que jo us voldria estalviar. Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l'oportunitat present. Des d'ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren, com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d'aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls, passa aviat.

Escolta, filla, estigues atenta, oblida el teu poble i la casa del teu pare; el rei està corprès de la teva bellesa. És el teu Senyor; fes-li homenatge.

Arriba la princesa tota radiant, el seu vestit és de brocats d'or, guarnida amb brodats és conduïda al rei. Arriba amb el seguici de donzelles amigues.

Conduïdes entre cants de festa, s'acosten al palau del rei. En lloc dels teus pares tindràs els fills; els nomenaràs governants per tot el país.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
En aquell temps, Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: «Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes. Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres; igual feien els seus pares amb els falsos profetes».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses:
Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d'humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l'amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l'Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d'obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.

Lloeu Déu al seu santuari, lloeu-lo al baluard del firmament, lloeu-lo per les seves gestes, lloeu-lo per la seva grandesa.

Lloeu-lo al so dels corns, lloeu-lo amb arpes i lires, lloeu-lo amb tambors i danses, lloeu-lo al so de flautes i corda.

Lloeu-lo amb címbals sonors, lloeu-lo amb címbals triomfants. Que lloï el Senyor tot el que respira.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l'altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t'ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d'estimar els enemics, heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu, i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet».

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint:
Germans, la consciència de conèixer la veritat enorgulleix, mentre que l'amor edifica. Els qui s'han fet la il·lusió de conèixer alguna cosa encara no han après com han de conèixer. Déu només reconeix els qui l'estimen. Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn immolada als ídols, tots estem d'acord que els ídols no són res i que hi ha només un sol Déu. És veritat que la gent dona el nom de «déus» a molts personatges en el cel i a la terra, com si hi haguessin molts déus i molts senyors. Però, per a nosaltres, només hi ha un sol Déu, el Pare, origen de tot l'univers, i al qual nosaltres estem destinats: i només hi ha un Senyor, Jesucrist, a través del qual tot l'univers té el seu origen i a través del qual nosaltres anem al Pare. Però no tothom treu les conseqüències d'aquesta veritat. Alguns, avesats fins ara a la idolatria, mengen aquella carn, com si realment fos consagrada als ídols, i això grava la seva consciència, encara poc formada. En aquest cas, el coneixement que tu tens faria que es perdés ell, el germà més feble, pel qual Crist va morir. D'aquesta manera pecaries contra un germà, gravant la seva consciència poc formada, i així pecaries contra Crist. Ben cert, si el menjar ha de fer caure un germà meu, no tastaré carn mai de la vida: és un germà meu, i no el vull escandalitzar!

Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu, vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco, descobriu de lluny estant els meus propòsits, sabeu bé si camino o si reposo, us són coneguts tots els meus passos.

Vós heu creat el meu interior, m'heu teixit en les entranyes de la mare. Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable, és meravellosa la vostra obra.

Déu meu, penetreu els meus secrets, per conèixer el meu cor, examineu-me per conèixer què desitjo. Mireu que no vagi per camins d'idolatria, guieu-me per camins eterns.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l'altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t'ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d'estimar els enemics, heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu, i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet».

Comença la primera carta de sant Pau a Timoteu:
Pau, apòstol de Jesucrist per decisió de Déu, el nostre salvador, i de Jesucrist, la nostra esperança. A Timoteu, fill veritable en la fe. Et desitjo la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor. Estic agraït a Jesucrist, el nostre Senyor. És ell qui m'ha donat forces. Li agraeixo que m'hagi considerat prou fidel per a confiar-me un servei a mi, que primer blasfemava contra ell i el perseguia i l'injuriava. Però Déu s'apiadà de mi perquè, quan encara no tenia fe, no sabia què feia. La gràcia del nostre Senyor ha estat pròdiga amb mi, juntament amb la fe i l'amor en Jesucrist.

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi. Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç». Senyor, heretat meva i calze meu, vós m'heu triat la possessió.

Beneït sigui el Senyor, que em dona seny. Fins a les nits m'amonesta el meu cor. Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència; al costat vostre, delícies per sempre.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquest proverbi: «Un cec seria capaç de guiar un altre cec? No caurien tots dos dins un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre. Per què, doncs veus l'estella dintre l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li pots dir: "Germà, deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull" si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà».

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint:
Germans, jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi, que no ho fes! Si jo m'ho hagués buscat, podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo a difondre l'evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dona el meu servei. Jo soc lliure: no era esclau de ningú, però m'he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. M'he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l'evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part. No sabeu que, a l'estadi, tots els corredors es llancen a la cursa, i només un s'emporta el premi? Correu bé, si voleu guanyar. L'atleta s'ha d'abstenir de moltes coses, i tot per guanyar-se una corona que es marceix al mateix dia, mentre que nosaltres n'hem de guanyar una que no es marcirà mai. Per això en la meva cursa no corro sense nord, en el meu combat no dono cops de puny en l'aire; els dono contra el meu cos, per sotmetre'l, no fos cas que jo quedés desqualificat després de proclamar la victòria dels altres.

Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor. Ple de goig, i amb tot el cor, aclamo el Déu que m'és vida.

Fins l'ocell hi ha trobat casa, l'oreneta s'hi fa un niu on posar la fillada, prop dels vostres altars, Senyor de l'univers, rei meu i Déu meu.

Feliç el qui viu a casa vostra lloant-vos cada dia. Feliços els qui s'acullen als vostres murs; emprenen amb amor el camí.

Perquè el Senyor, protecció nostra i escut, ens dona la gràcia i la glòria; el Senyor no refusa cap bé al qui viu honradament.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquest proverbi: «Un cec seria capaç de guiar un altre cec? No caurien tots dos dins un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre. Per què, doncs veus l'estella dintre l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li pots dir: "Germà, deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull" si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà».

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu:
Estimat, això que ara et diré és cert, i del tot digne de crèdit: que Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors, i entre els pecadors jo soc el primer. Però Déu se n'apiadà perquè Jesucrist pogués demostrar primerament en mi tota la grandesa de la seva paciència, fent de mi un exemple dels qui es convertiran a la fe i tindran així la vida eterna. Al rei de tot el món, Déu únic, immortal, invisible, honor i glòria pels segles del segles. Amén.

Servents del Senyor, lloeu-lo, lloeu el nom del Senyor. Sigui beneït el nom del Senyor, ara i per tots els segles.

Des de la sortida fins a la posta del sol lloeu el nom del Senyor. El Senyor és excels als ulls de tots els pobles, la seva glòria s'eleva més enllà del cel.

Qui és com el Senyor, el nostre Déu? Té molt amunt el seu tron, i des d'allí s'inclina per veure el cel i la terra. Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L'home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l'home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d'allò que es desborda del seu cor. Per què m'aneu dient: "Senyor, Senyor", i no compliu el que jo dic? Jo us diré a qui s'assemblen tots els qui venen a escoltar les meves paraules i les compleixen. Són com un home que, per construir una casa, cava i enfondeix fins que arriba a posar el fonament sobre la roca. Quan ve una inundació, el corrent del riu envesteix contra aquella casa, però no la pot somoure, perquè està ben fonamentada. Però els qui després d'escoltar les meves paraules no les compleixen són com un home que construeix una casa sobre terra, sense fonament. Així que l'envesteix el corrent del riu, s'ensorra, i queda del tot destruïda».

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint:
Estimats meus, fugiu de participar en els sacrificis oferts als ídols. Ja sou prou assenyats perquè comprengueu vosaltres mateixos això que us dic: El calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa. Mireu què passa en el poble d'Israel: els qui mengen la carn de les víctimes, no es posen en comunió amb l'altar? Amb això no vull pas dir que la carn sacrificada als ídols sigui res o que l'ídol sigui res. Ho dic només perquè els pagans no ofereixen els sacrificis a Déu, sinó als dimonis, i jo no voldria que vosaltres us poséssiu en comunió amb els dimonis. Vosaltres beveu el calze del Senyor: no podeu beure igualment el calze dels dimonis; vosaltres participeu de la taula del Senyor: no podeu participar igualment de la taula dels dimonis. No provoquem la gelosia del Senyor! Us penseu que som més forts que no pas ell?

Com podria retornar al Senyor tot el bé que m'ha fet? Invocant el seu nom, alçaré el calze per celebrar la salvació.

Us oferiré una víctima d'acció de gràcies, Invocant el vostre nom Compliré les meves prometences, ho faré davant el poble.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc:
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L'home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu fora la bondat; però l'home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d'allò que es desborda del seu cor. Per què m'aneu dient: "Senyor, Senyor", i no compliu el que jo dic? Jo us diré a qui s'assemblen tots els qui venen a escoltar les meves paraules i les compleixen. Són com un home que, per construir una casa, cava i enfondeix fins que arriba a posar el fonament sobre la roca. Quan ve una inundació, el corrent del riu envesteix contra aquella casa, però no la pot somoure, perquè està ben fonamentada. Però els qui després d'escoltar les meves paraules no les compleixen són com un home que construeix una casa sobre terra, sense fonament. Així que l'envesteix el corrent del riu, s'ensorra, i queda del tot destruïda».