Lectura de la profecia d'Ezequiel
Això diu el Senyor Déu: «Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s'havien dispersat el dia de núvols i boira. Jo mateix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l'oracle del Senyor Déu. Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia». I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l'un i l'altre, moltons i cabrits».

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos.

Em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l'amor del seu nom.

Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d'Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon: Crist el primer; després, a l'hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d'autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l'home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d'ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l'esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure'm.
Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?
El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos, m'ho fèieu a mi.
Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.
Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?
Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d'aquests, per petit que fos, m'ho negàveu a mi.
I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna».

Lectura de la profecia de Daniel
Tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d'home, s'acostà al vell venerable, el presentaren davant d'ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.

El Senyor és rei, va vestit de majestat.
El Senyor va vestit i cenyit de poder.

Manté ferm tot el món, incommovible.
El vostre soli es manté des del principi,
vós sou des de sempre.

El vostre pacte és irrevocable;
la santedat, Senyor, escau a casa vostra
al llarg de tots els temps.

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jesucrist és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d'entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.
Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang per fer de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar, i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell. Sí, amén.
Jo soc l'Alfa, la primera lletra de l'alfabet, i l'Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l'univers.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?». Jesús contestà: «Surt de vós això que em pregunteu, o són d'altres els qui us ho han dit de mi?». Respongué Pilat: «Jo, no soc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t'han entregat a les meves mans. He de saber què has fet». Jesús respongué: «La meva reialesa no és cosa d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d'aquí». Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei». Jesús contestà: «Teniu raó: jo soc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu».

Lectura del segon llibre de Samuel
En aquells dies, les tribus d'Israel anaren a trobar David a Hebron i li digueren: «Som família teva, som os del teu os i carn de la teva carn. Ja abans, mentre Saül era el nostre rei, tu conduïes les tropes d'Israel quan anaven a la guerra i quan en tornaven, i el Senyor et digué: "Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà"». Així, quan els ancians d'Israel anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i l'ungiren rei d'Israel.

Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.

És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia.
Els tribunals del palau de David.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l'heretat del poble sant, en el regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al regne del seu Fill estimat, en qui tenim el nostre rescat, el perdó dels nostres pecats.
Ell és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l'univers per ell i l'ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l'Església. Ell n'és l'origen, és la primícia dels qui retornen d'entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l'univers, posant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d'altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit». Els soldats també se'n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva't tu mateix». Sobre d'ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus».
Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva't a tu mateix i a nosaltres». Però l'altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». Jesús li respongué: «T'ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís».

Comença la profecia de Daniel
L'any tercer del regnat de Joaquim, rei de Judà, Nabucodonosor, rei de Babilònia, anà a Jerusalem i l'assetjà. El Senyor va fer caure en poder d'ell Joaquim, el rei de Judà, i part dels objectes del temple de Déu. Se'ls emportà al país de Senaar, i enriquí amb aquells objectes el tresor del seu déu.
El rei ordenà a Asfenez, cap del personal de palau, que escollís d'entre els israelites, tant de la família reial com de les famílies nobles, nois ben plantats i sense cap defecte, intel·ligents, educats i instruïts en totes les branques de la saviesa i de les ciències, i que els ensenyés l'escriptura i la llengua dels caldeus, perquè poguessin estar al palau reial. El rei els assignaria una ració diària del menjar de la seva taula i del vi que ell bevia, els educaria així durant tres anys, i després estarien al servei personal del rei. Entre els escollits hi havia uns nois de Judà, Daniel, Hananies, Misael i Azaries.
Daniel decidí de no contaminar-se menjant aliments i bevent vi que vinguessin de la taula d'un pagà. Per això demanà al cap del personal de palau que li permetés d'abstenir-se'n. Déu va fer que Daniel es fes benveure del cap de personal, però aquest li respongué: «El rei, el meu Senyor, us ha assignat el que heu de menjar i beure: tinc por que, si el rei us veu més flacs de cara que els altres nois de la vostra edat, jo n'hauré de respondre amb la vida». Aleshores Daniel parlà amb l'encarregat que el cap de personal havia fet responsable d'ell i dels seus companys, i li demanà que provés d'alimentar-los amb llegums i aigua sola durant deu dies, que comparés després el seu aspecte amb el dels nois que menjaven de la taula del rei i decidís què havia de fer. Ell hi consentí i va fer la prova durant deu dies. Al cap de deu dies feien més bona cara i estaven més plens de vida que tots els nois que menjaven de la taula del rei. Des d'aleshores l'encarregat els donà sempre llegums en lloc del menjar i del vi que tenien assignats.
Déu donà a aquests quatre nois molt de coneixement, i la capacitat d'entendre tota mena de llibres i de saviesa. A Daniel li concedí també el do d'interpretar tota mena de visions i de somnis. Passat el temps de preparació que el rei havia fixat, el cap de personal presentà els joves a Nabucodonosor. Conversant amb ells, el rei trobà que no n'hi havia cap com Daniel, Hananies, Misael i Azaries, i entraren al servei personal del rei. Cada vegada que el rei els demanava aclariments sobre una qüestió o un enigma, trobava que eren deu vegades superiors a tots els mags i endevinaires del seu reialme.

Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.

És beneït el vostre sant nom.

Sou beneït al vostre temple sant.

Sou beneït assegut al vostre soli reial.

Sou beneït a la carrossa de querubins,
quan penetreu amb la mirada els oceans.

Sou beneït al firmament del cel.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús veié com els rics portaven ofrenes a la sala del tresor. Veié també que una viuda pobra hi tirava dues monedes de les més petites i digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha donat més que tots; tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per a viure».

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure l'Anyell dalt la muntanya de Sió, amb cent quaranta-quatre mil que portaven escrits al front el nom d'ell i el nom del seu Pare, i vaig sentir del cel una cridòria com el so de grans onades o d'un gran tro: era com una massa de cantors que, tot acompanyant-se amb l'arpa, cantaven un càntic nou davant el tron i davant els quatre vivents i els ancians. Aquell càntic, només el podien aprendre els cent quaranta quatre mil, adquirits de la terra. Aquests, adquirits com a primícies dels homes per a Déu i per a l'Anyell, són els qui acompanyen l'Anyell arreu on va. Els seus llavis no havien dit mai res de fals: són homes sense tara.

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou, el món i tots els qui l'habiten. Li ha posat els fonaments dins els mars, i les bases, a les fonts dels rius.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al recinte sagrat? El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos.

Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva. Aquests són els qui venen a buscar-vos, Senyor, per veure-us de cara, Déu de Jacob.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús veié com els rics portaven ofrenes a la sala del tresor. Veié també que una viuda pobra hi tirava dues monedes de les més petites i digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha donat més que tots; tots aquests altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava prou, ha donat tot el que tenia per a viure».

Lectura de la profecia de Daniel
En aquells dies, Daniel digué a Nabucodonosor: «Vós, oh rei, heu tingut una visió. Teníeu, dreta davant vostre, una estàtua enorme i brillant, que imposava respecte. El seu cap era d'or fi; el pit i els braços, de plata; el ventre i les cuixes, de bronze; les cames, de ferro, i els peus, part de ferro i part de terrissa. Mentre estàveu mirant, se separà de la muntanya una roca, sense que ningú l'hagués tallada, tocà els peus de ferro i terrissa de l'estàtua, i els esmicolà. En un instant quedaren fets a miques ferro i terrissa, bronze, plata i or; es tornaren com la palla de l'era, i el vent se'ls endugué sense deixar-ne rastre. Però la roca que havia tocat l'estàtua es convertí en una gran muntanya que omplia tota la terra.
Això era el somni. Ara diré al rei què significa. Vós, oh rei, sou rei de reis. El Déu del cel us ha donat la reialesa, amb tota l'autoritat, el poder i la glòria que li pertoca. Pertot arreu ha posat a les vostres mans els homes, les bèsties salvatges i els ocells, i us ha fet el seu sobirà. Vós sou el cap d'or. Després seguirà un altre regne inferior al vostre, i un tercer regne, de bronze, que dominarà tota la terra. El quart regne serà dur com el ferro: esmicolarà i trinxarà tota la terra, tal com el ferro ho esmicola i ho fa malbé tot. Heu vist que els peus i els dits dels peus eren part de terrissa i part de ferro: és que aquell regne no serà homogeni, i només en part serà fort com el ferro. En part serà fort i en part serà feble. Es lligaran en matrimoni, però tal com el ferro no s'amalgama amb la terrissa, tampoc la seva unió no serà sòlida. Heu vist després com una roca se separava de la muntanya, sense que ningú l'hagués tallada, i s'esmicolava el ferro i la terrissa, el bronze, la plata i l'or. És que en temps d'aquests reis el Déu del cel implantarà un regne que no serà mai destruït ni passarà mai en mans de cap altre poble; esmicolarà i farà desaparèixer tots aquests regnes i ell durarà per sempre.
El Déu gran ha fet conèixer al rei el que ha de succeir després de tot això. El somni és veritat i la seva significació és segura».

Beneïu el Senyor, totes les criatures.

Beneïu-lo, àngels del Senyor.

Beneïu, cels, el Senyor.

Beneïu el Senyor, aigües de l'espai.

Beneïu-lo, estols del Senyor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s'apropiaran el meu nom. Diran: "Soc jo", i també: "Ja arriba el moment". Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida».
Després deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d'amenaça».

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure un núvol blanc i un que hi seia, semblant a un Fill d'home, coronat amb una corona d'or. Tenia a la mà una falç esmolada. Un àngel, que sortí del santuari, li cridà amb totes les forces: «Fes córrer la falç, que ha arribat el temps de la sega. El sembrat de la terra ja és madur». Aleshores el qui seia en el núvol passà la seva falç per la terra i la terra quedà segada.
Després sortí del santuari del cel un altre àngel amb un falçó esmolat. Sortí també de l'altar l'àngel que vetlla el foc i li cridà amb totes les seves forces: «Fes córrer el teu falçó esmolat i verema els raïms del cep de la terra, que ja són madurs». Aleshores l'àngel passà el seu falçó per la terra, veremà el cep i abocà els raïms al cup de la gran indignació de Déu.

Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei». Manté ferm tot el món incommovible, sentencia amb raó les causes dels pobles.

El cel se n'alegra, la terra hi fa festa, bramula el mar amb tot el que s'hi mou, jubilen els camps, amb tot el que hi ha, criden de goig els arbres del bosc.

En veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra; judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb la seva veritat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s'apropiaran el meu nom. Diran: "Soc jo", i també: "Ja arriba el moment". Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida».
Després deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d'amenaça».

Lectura de la profecia de Daniel
En aquells dies, el rei Baltasar oferí un gran convit als seus mil magnats, i davant d'ells begué molt de vi. Enterbolit pel vi, ordenà que portessin els vasos d'or i de plata que el seu pare Nabucodonosor s'havia endut del temple de Jerusalem, per beure-hi ell, els seus magnats, les seves esposes i les seves concubines. Els portaren, doncs, hi begueren vi, i lloaven els seus déus de plata, d'or, de ferro, de bronze, de fusta i de pedra. En aquell moment, aparegué una mà humana que amb els dits escrivia davant el lampadari, sobre l'enguixat de la paret del palau reial. El rei veia perfectament la mà que escrivia. Blanc com la cera, es torbà profundament i els genolls li tremolaven.
Tot seguit introduïren Daniel davant el rei, i el rei li digué: «Tu ets Daniel, un dels deportats que el meu pare va fer venir de Judà? He sentit dir que tu tens l'esperit dels déus i una intel·ligència plena de llum i d'una gran saviesa. He sentit dir també que coneixes la significació amagada de les coses i saps desfer els enigmes. Si ets capaç de llegir aquest escrit i d'explicar-me'n la significació, et faré posar un vestit de porpra i una cadena d'or al coll, i seràs el tercer del meu regne». Daniel li respongué: «Quedeu-vos amb els vostres presents, doneu a d'altres les vostres recompenses. De totes maneres, jo llegiré al rei aquest escrit i li explicaré la seva significació. Vós, oh rei, us heu atrevit a posar-vos per damunt el Senyor del cel fent-vos portar els vasos del seu temple. Vós, els vostres magnats, les vostres esposes i les vostres concubines hi heu begut vi, i després, en lloc de glorificar el Déu veritable, que té a les seves mans el vostre alè de vida i tot el que feu, heu lloat déus de plata i or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no són capaços de veure-hi, ni de sentir-hi, ni de saber res. Per aquest motiu ell ha enviat la mà que ha escrit això. Els noms de la inscripció són noms de diner: "mina, sicle i mitja part de mina". La significació de cada nom és aquesta: "Mina" vol dir "comptar": és que Déu ha comptat la durada del vostre regne i li ha posat fi; "sicle" vol dir "pesar": és que us han pesat a les balances i us han trobat mancat de pes; "mitja part de mina" és que el vostre regne ha estat repartit entre els medes i els perses».

Beneïu el Senyor, sol i lluna.

Beneïu-lo, estrelles del cel.

Beneïu el Senyor, pluges i rosades.

Beneïu-lo, tots els vents.

Beneïu el Senyor, foc i calor.

Beneïu-lo, freds i gelades.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d'ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu la vostra vida».

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure dalt al cel un altre senyal, gran i sorprenent: eren set àngels amb les set plagues finals, que són els darrers càstigs de Déu. Vaig veure, també, com un mar de vidre i foc. Tots els qui havien aconseguit la victòria contra la Bèstia, la seva imatge i la xifra del seu nom estaven drets vora el mar, amb arpes de Déu a les mans, i cantaven el càntic de Moisès i de l'Anyell que fa així: «Senyor, Déu de l'univers, les vostres obres són grans i admirables! Senyor, rei de tots els pobles, les vostres decisions són justes, no van mai errades. Qui no us respectarà! Qui no glorificarà el vostre nom! Perquè vós sou l'únic sant, i ara que heu revelat la vostra justícia, totes les nacions vindran a adorar-vos».

Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació. L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment a la casa d'Israel.

Bramula el mar amb tot el que s'hi mou, el món i tots els qui l'habiten; tots els rius aplaudeixen i aclamen les muntanyes.

En veure que ve el Senyor a judicar la terra. Judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb raó.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d'ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu la vostra vida».

Lectura de la profecia de Daniel
En aquell temps, els enemics de Daniel l'espiaven i el trobaren pregant i suplicant el seu Déu. Tot seguit anaren a trobar el rei Darius i li digueren: «No havíeu donat un decret prohibint, sota pena de ser llançat a la fossa dels lleons, que ningú, durant trenta dies, adrecés cap pregària a cap déu i a cap home, fora de vós?». El rei els respongué: «És cert. He donat aquest decret que, segons la llei dels medes i perses, és irrevocable». Aleshores li digueren: «Doncs, Daniel, un dels deportats de Judà, no fa cap cas de vós ni dels vostres decrets, i prega el seu Déu tres vegades el dia». Quan el rei sentí això, s'entristí molt i buscava la manera de salvar Daniel. Fins a la posta de sol s'esforçà per alliberar-lo, però aquells homes miraren de parlar amb el rei i li digueren: «Sapigueu, oh rei, que, segons la llei dels medes i perses, tot decret promulgat pel rei és irrevocable». Finalment el rei ordenà que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li digué: «El Déu que tu veneres cada dia et salvarà». Després feu tancar l'entrada amb una pedra i la segellà amb el seu segell i els dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res per canviar la sort de Daniel.
El rei se'n tornà al palau i passà la nit en dejú. Perdé la son i no permeté que ningú li fes companyia. Es llevà a trenc d'alba, anà de pressa a la fossa dels lleons, cridà Daniel i li preguntà amb veu adolorida: «Daniel, servent del Déu viu, el Déu que tu veneres cada dia t'ha pogut salvar dels lleons?». Daniel li respongué: «Visca el rei per sempre! El meu Déu ha enviat el seu àngel, que ha tingut closa la boca dels lleons i no m'han fet cap mal. Davant d'ell jo no era culpable, i contra vós tampoc no havia faltat en res». El rei se n'alegrà moltíssim i ordenà que traguessin Daniel de la fossa. No tenia ni una esgarrinxada, perquè havia cregut en el seu Déu. Després el rei ordenà que portessin els homes que havien acusat Daniel i els tiressin a la fossa dels lleons amb les seves dones i els seus fills. No havien tocat a terra, que ja els lleons els arrabassaren i els trituraren els ossos.
Aleshores el rei Darius envià a tot arreu aquesta carta: «A tots els pobles, tribus i llengües que habiten per tota la terra. Us desitjo molta pau. He decretat que en tots els dominis del meu reialme tothom respecti i veneri el Déu de Daniel, que és el Déu viu, el Déu etern. La seva reialesa no decaurà, la seva sobirania no tindrà fi. Salva i allibera, obra senyals i prodigis al cel i a la terra, i ha salvat Daniel de les urpes dels lleons».

Beneïu el Senyor, rosades i gebre.

Beneïu-lo, glaç i freds.

Beneïu el Senyor, neus i geleres.

Beneïu-lo, dies i nits.

Beneïu el Senyor, llum i tenebres.

Beneïu-lo, núvols i llamps.

Que la terra beneeixi el Senyor, que li canti lloances per sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan veureu que les legions envolten Jerusalem, sapigueu que ha arribat l'hora que la ciutat quedarà desolada. Els qui siguin a Judea, que fugin a les muntanyes, els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin als afores, que no entrin dintre les muralles. És el moment que Déu judicarà la ciutat i es complirà tot el que diuen les Escriptures. Ai de les dones que estant esperant un fill o criant-lo, perquè aquells dies caurà sobre el país una gran calamitat, una gran indignació de Déu contra aquest poble; uns moriran a cops d'espasa, d'altres seran enduts captius per totes les nacions, i des d'aquell moment, els pagans trepitjaran Jerusalem fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit.
Després hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l'ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l'alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l'estelada del cel trontollarà. Llavors veureu venir el Fill de l'home sobre un núvol, amb poder i amb majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats».

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure un àngel molt poderós que baixava del cel. La resplendor de la seva glòria il·luminà tota la terra, i cridà amb tota la força: «Ha caigut, ha caigut Babilònia, la gran capital, i s'ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits malignes i de tots els ocellots dolents i malastrucs». Després un àngel robust alçà una pedra gran com una mola i la llançà a la mar tot dient: «Babilònia, la gran capital, serà precipitada com aquesta pedra amb tota la força, i ningú no la trobarà mai més. Dintre teu, Babilònia, ningú no sentirà més els cants acompanyats d'arpa, ni els flabiols, ni les trompetes, ni músiques; no hi haurà més artesans, ni s'hi sentirà el so de la mola. Dintre teu s'ha apagat per sempre la llum dels gresols, i la gatzara de les noces. És que tu, valent-te dels poderosos de la terra, amb els quals comerciaves, vas desencaminar tots els pobles oferint-los la copa de les teves bruixeries». Després vaig sentir al cel la cridòria d'una gran gentada que cantava: «És l'hora de la salvació, de la glòria i del poder del nostre Déu. Les seves sentències són justes, no van mai errades. Ell ha condemnat la prostituta que havia corromput tota la terra; ara demana comptes de la sang dels servents de Déu, que ella havia vessat amb les seves mans». I cantaven encara: «El fum del seu incendi pujarà cel amunt pels segles dels segles». Després l'àngel em digué: «Escriu: Feliços els convidats al banquet de noces de l'Anyell».

Aclameu el Senyor, arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa, entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus, som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Entreu als seus portals enaltint-lo, canteu lloances als seus atris, enaltiu i beneïu el seu nom.

«Que n'és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan veureu que les legions envolten Jerusalem, sapigueu que ha arribat l'hora que la ciutat quedarà desolada. Els qui siguin a Judea, que fugin a les muntanyes, els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin als afores, que no entrin dintre les muralles. És el moment que Déu judicarà la ciutat i es complirà tot el que diuen les Escriptures. Ai de les dones que estant esperant un fill o criant-lo, perquè aquells dies caurà sobre el país una gran calamitat, una gran indignació de Déu contra aquest poble; uns moriran a cops d'espasa, d'altres seran enduts captius per totes les nacions, i des d'aquell moment, els pagans trepitjaran Jerusalem fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit.
Després hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l'ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l'alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l'estelada del cel trontollarà. Llavors veureu venir el Fill de l'home sobre un núvol, amb poder i amb majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats».

Lectura de la profecia de Daniel
Jo, Daniel, vaig veure de nit aquesta visió: Els quatre vents del cel avalotaven la mar immensa, i en vaig veure sortir quatre bèsties monstruoses, cadascuna diferent de les altres. La primera semblava un lleó amb ales d'àguila. Vaig veure que li arrencaven les ales, la feien aixecar de terra, la feien posar dreta com un home sobre els dos peus i li donaven un cor i un enteniment humans. La seguí una altra bèstia semblant a un os. S'aguantava sobre un sol costat, tenia entre les dents tres costelles i li digueren: «Ves, atipa't de carn». Després d'aquesta en sortí una semblant a un lleopard, amb quatre ales a l'esquena. A aquesta bèstia, que tenia quatre caps, li van donar la sobirania.
Després d'ella, tot mirant aquella visió de nit vaig veure sortir una quarta bèstia, terrible, espantosa, fortíssima. Tenia unes dents enormes d'acer i unes urpes de bronze. Devorava i triturava, i amb les seves potes trepitjava les sobralles. Era diferent de totes les que l'havien precedida. Tenia deu banyes, però mentre jo me les mirava, en vaig veure néixer una de petita. Per deixar-li lloc, li arrencaren tres de les primeres banyes. Aquesta nova banya tenia ulls d'home, i una boca que parlava amb una gran arrogància. Tot mirant la visió, vaig veure que posaven uns trons, i un vell venerable s'hi assegué. El seu vestit era blanc com la neu, i els seus cabells, com la llana blanquejada. El tron on seia era de flames i les rodes de la seva carrossa eren de foc ardent. Davant d'ell naixia i corria un riu de foc. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal s'assegué i foren oberts els llibres. Sentint els crits arrogants de la banya, jo guaitava la bèstia, i vaig veure com la mataven i destrossaven la seva carronya i la tiraven al foc. Les altres bèsties van ser privades de la seva sobirania, però els van concedir encara un cert temps de vida.
Després, tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d'home, s'acostà al vell venerable, el presentaren davant d'ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.

Beneïu el Senyor, muntanyes i turons.

Vegetació de la terra, beneeix-lo.

Beneïu, fonts, el Senyor.

Beneïu-lo, rius i mars.

Beneïu el Senyor, peixos i monstres marins.

Beneïu-lo, tots els ocells.

Beneïu el Senyor, feres i ramats.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús posà als seus deixebles aquesta comparació: «Mireu la figuera i els altres arbres: així que comencen a treure la brotada, sabeu que ja s'acosta l'estiu. Igualment quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que el Regne de Déu és a prop. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s'hagi complert tot. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran».

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure baixar del cel un àngel, amb la clau de l'abisme infernal i una gran cadena a les mans. L'àngel agafà el Drac, la Serp Antiga, l'anomenat Diable i Satanàs, l'encadenà per mil anys i el llançà a l'abisme infernal, on el tancà amb pany i clau i segellà la porta perquè durant mil anys no enganyi més els pobles. Passats mil anys, ha de ser deslligat per poc temps. Després vaig veure uns setials, on es van asseure tots aquells a qui Déu donà el poder de judicar. Els qui havien estat decapitats perquè havien donat testimoni de Jesucrist i anunciat la paraula de Déu, i tots els qui s'havien negat a adorar la Bèstia i la seva imatge, o a prendre el seu encuny al front o a les mans, van tornar a la vida i van regnar amb el Crist durant mil anys. I vaig veure un gran setial blanc, i Déu que hi seia. La terra i el cel desaparegueren de la seva presència, i no quedà lloc per a ells. Després vaig veure els morts, tant els poderosos com els febles, drets davant el setial, i foren oberts uns llibres. Un dels llibres oberts era el de la Vida. Els morts eren jutjats segons les seves obres, tal com es trobaven escrites en els llibres. La mar donà els seus morts, i també els donaren la Mort i el seu reialme, i tots van ser jutjats segons les seves obres. Finalment la Mort i el seu reialme van ser llançats a l'estany de foc, que és la segona mort. Tots els qui no eren escrits al llibre de la Vida eren llançats a l'estany de foc. Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d'abans havien desaparegut i de mar ja no n'hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs.

Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor. Ple de goig, i amb tot el cor, aclamo el Déu que m'és vida.

Fins l'ocell hi ha trobat casa, l'oreneta s'hi fa un niu on posar la fillada, prop dels vostres altars, Senyor de l'univers, rei meu i Déu meu.

Feliç el qui viu a casa vostra lloant-vos cada dia. Feliços els qui s'acullen als vostres murs; emprenen amb amor el camí.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús posà als seus deixebles aquesta comparació: "Mireu la figuera i els altres arbres: així que comencen a treure la brotada, sabeu que ja s'acosta l'estiu. Igualment quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que el Regne de Déu és a prop. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s'hagi complert tot. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran".

Lectura de la profecia de Daniel
A mi, Daniel, tot això em contorbà, les visions que havien passat davant els meus ulls m'alarmaren. Per això em vaig acostar a un dels assistents i li vaig demanar que m'aclarís tot el que acabava de veure. Ell em digué: «Aquestes quatre bèsties monstruoses són quatre regnes que sortiran de la terra. Després els sants de l'Altíssim rebran la reialesa i la posseiran per sempre més». Aleshores vaig voler més aclariments sobre la quarta bèstia, tan diferent de totes les altres i tan terrible, que tenia dents d'acer i urpes de bronze, devorava i triturava, i amb les potes trepitjava les sobralles. Volia saber també què eren les deu banyes que la bèstia tenia al cap, i l'altra banya que li va néixer, per què en van caure tres per deixar-li lloc, per què tenia ulls i una boca que parlava amb arrogància i semblava fer-se més gran que les altres. En la visió havia vist que aquella banya feia la guerra als sants i els vencia, fins que havia vingut el vell venerable, havia sentenciat a favor dels sants de l'Altíssim i en aquell moment havien pres possessió del regne.
Ell em digué: «La quarta bèstia serà un quart regne que hi haurà a la terra, diferent de tots els altres. Devorarà tota la terra, la trepitjarà i l'esmicolarà. Les deu banyes signifiquen que en aquest regne se succeiran deu reis. Després d'ells, en vindrà un, diferent dels altres, que derrocarà tres reis. Proferirà paraules contra l'Altíssim i maltractarà els sants. Pretendrà canviar els temps sagrats i la Llei, i els sants de l'Altíssim quedaran a mercè d'ell un temps, dos temps i la meitat d'un temps. Després el tribunal s'asseurà a judicar-lo, el privarà de la sobirania i el farà destruir i desaparèixer definitivament. Aleshores la reialesa, la sobirania i la grandesa de tots els regnes que hi ha sota el cel serà donada al poble dels sants de l'Altíssim. El seu regne serà etern, i tots els sobirans els reconeixeran i l'obeiran».

Beneïu el Senyor, tots els homes.

Beneeix-lo, poble d'Israel.

Beneïu-lo, sacerdots del Senyor.

Beneïu-lo, servents del Senyor.

Beneïu el Senyor, sants i humils de cor.

Ànimes i esperits del justos, beneïu-lo.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Estigueu alerta sobre vosaltres: Que l'excés de menjar i beure i la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant del Fill de l'home».

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
L'àngel em va ensenyar el riu de l'aigua de la vida, transparent com cristall, que naixia del tron de Déu i de l'Anyell. Al mig del carrer principal de la ciutat, a banda i banda del riu, creixia l'arbre de la vida, que dona fruit cada mes, dotze vegades l'any, i les seves fulles són medicinals per a tots els pobles. En aquella ciutat no hi haurà res sotmès a la maledicció de Déu. Déu i l'Anyell hi tindran el seu tron. Els seus servents l'adoraran, el veuran cara a cara i portaran el nom d'ell escrit al front. No hi haurà més nit, ni caldrà la llum dels gresols o la del sol; Déu mateix, el Senyor, els il·luminarà. I regnaran pels segles dels segles. Després Jesús em digué: «Tot el que has sentit és veritat i digne de tota confiança. Déu, el Senyor, que inspira els profetes, ha enviat el seu àngel per fer conèixer als seus servents el que s'ha de complir aviat. Vinc de seguida. Feliços els qui fan cas de la profecia escrita en aquest llibre. »

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva; presentem-nos davant seu a lloar-lo, aclamem-lo amb els nostres cants.

El Senyor és Déu sobirà, el rei dels reis de tots els déus; té a la mà les entranyes de la terra i són d'ell els cims de les muntanyes; la mar és d'ell, perquè ell l'ha feta, les seves mans han modelat la terra ferma.

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo, agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat; ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Estigueu alerta sobre vosaltres: Que l'excés de menjar i beure i la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant del Fill de l'home».