Lectura dels Fets dels Apòstols
    El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d'Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l'ha constituït Senyor i Messies». En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer». Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l'Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà». Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d'aquesta gent innoble». Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s'afegiren a la comunitat unes tres mil persones.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs
per l'amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m'asserena i em conforta.

Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

Lectura de la primera carta de sant Pere
    Estimats: Si després d'obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia». Quan l'insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos. «Les seves ferides ens curaven». Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys». Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Pere, inspirat per l'Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d'això que hem fet en bé d'un invàlid, i voleu saber qui l'ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d'Israel, que aquest home el teniu sa davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d'entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l'edifici». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos».

Enaltiu el Senyor: Que n'és de bo!
Perdura eternament el seu amor.
Més val emparar-se en el Senyor,
que posar confiança en els homes.
Més val emparar-se en el Senyor,
que fiar-se dels poderosos.

Gràcies, perquè vós m'heu escoltat
i heu vingut a salvar-me.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l'edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.

Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
Vós sou el meu Déu, us dono gràcies,
us exalço, Déu meu!
Enaltiu el Senyor: Que n'és de bo!
Perdura eternament el seu amor.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li'n dona, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.
    Encara tinc altres ovelles, que no són d'aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m'estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s'assegueren. Quan ja es dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels a la gràcia de Déu. El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s'engelosiren tant que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: "T'he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra"».
    Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n'alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor s'escampava per tota la regió.
    Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s'espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n'anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d'alegria i de l'Esperit Sant.

Aclameu el Senyor arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles.

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
    Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans. Un dels ancians em digué: «Aquests són els qui venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l'Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l'aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, els apòstols i els germans de Judea van sentir dir que fins i tot els pagans havien acceptat la paraula de Déu, i, quan Pere va pujar a Jerusalem, els convertits del judaisme el censuraven perquè havia entrat a casa d'incircumcisos i havia menjat amb ells.
    Pere aleshores s'explicà d'aquesta manera: «Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa, i vaig veure en èxtasi una cosa, com un gran llençol, que davallava penjat del cel per les quatre puntes i se'm posava al davant. M'hi vaig fixar amb molta atenció: hi havia tota mena de quadrúpedes, de feres, rèptils i ocells. Llavors vaig sentir una veu que em deia: "Pere, aixeca't, mata i menja". Però jo vaig respondre: "De cap manera, Senyor: mai no he menjat res del que la Llei té per profà i per impur". La veu del cel em va dir: "No tinguis per impur el que Déu ha fet pur". Això es va repetir tres vegades, i després s'ho van endur de nou enlaire.
    A continuació van arribar, a la casa on érem, tres homes enviats de Cesarea per veure'm. L'Esperit va dir-me que anés amb ells sense cap mena d'escrúpol. Em van acompanyar també aquests sis germans, vam entrar tots a la casa d'aquell home, i ell ens va explicar com havia vist l'àngel que se li va presentar a casa i li va dir: "Fes cridar Simó, que es troba a Jafa. Es diu Pere de sobrenom. Ell et dirà el que us ha de salvar a tu i a tots els de casa teva". Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant baixà sobre ells igual que sobre nosaltres a la primeria, i em vaig recordar aleshores d'allò que deia el Senyor: "Joan batejava només amb l'aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant". Si Déu, doncs, els concedia el mateix do que a nosaltres, perquè van creure en Jesucrist, el Senyor, qui era jo per oposar-m'hi?»
    En sentir tot això, els convertits del judaisme s'apaivagaren i glorificaven Déu tot dient: «Pel que veiem, Déu ha fet també als pagans la gràcia de poder-se convertir i d'obtenir la vida».

Com la cérvola es deleix per l'aigua viva,
també em deleixo jo per vós, Déu meu.
Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida;
quan podré veure Déu cara a cara?

Envieu-me la llum i la veritat;
que elles em guiïn;
que em duguin a la muntanya sagrada,
al lloc on residiu.

I m'acostaré a l'altar de Déu,
a Déu, que és la meva alegria;
ho celebraré i us lloaré amb la cítara,
Senyor, Déu meu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys». Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir.
    Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir».

Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li'n dona, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.
    Encara tinc altres ovelles, que no són d'aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m'estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats en la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i predicaven la paraula, però només als jueus; tanmateix, n'hi havia alguns de Xipre i de Cirena que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als pagans la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I com que la força del Senyor els afavoria, n'hi hagué molts que cregueren i es convertiren al Senyor. Quan aquesta nova arribà a oïda de la comunitat de Jerusalem, hi enviaren Bernabé.
    Tan bon punt hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, se n'alegrà, i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor, amb cor decidit. I molta gent fou guanyada per al Senyor. Llavors Bernabé se n'anà a Tars a buscar Saule; el trobà i el dugué a Antioquia. Durant un any sencer visqueren amb aquella comunitat i instruïren molta gent. És a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.

El Senyor té el palau a la muntanya santa,
i estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.
S'han dit de tu, ciutat de Déu,
oracles gloriosos.

«Compto Egipte i Babilònia
entre els fidels que em coneixen.
A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic:
"Fills de Sió"».
Diuen d'ella:
«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;
aquest i aquell altre són fills de Sió».

El Senyor va escrivint al registre dels pobles:
«Fill de Sió».
I els cantors i els dansaires responen:
«De tu brollen totes les meves fonts!».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    A Jerusalem celebraven la festa de la Dedicació. Feia mal temps, i Jesús s'estava pel temple sota el pòrtic de Salomó. Els jueus el rodejaren i li deien: «Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue-ho clar». Jesús els respongué: «Ja us ho he dit, però no ho voleu creure. Tot el que jo faig en nom del meu Pare parla a favor meu, però vosaltres no creieu perquè no sou de les meves ovelles. Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, la paraula del Senyor s'anava escampant i difonent. Bernabé i Saule, un cop acomplerta la seva missió, van retornar de Jerusalem, en companyia de Joan, anomenat també Marc. En la comunitat d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres: Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Níger, Lluci de Cirena, Manaén, company d'infantesa del tetrarca Herodes, i Saule. Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d'un dejuni, l'Esperit Sant digué: «Consagreu-me Bernabé i Saule per dedicar-los a l'obra a la qual els crido». Llavors celebraren un dejuni amb pregàries, els imposaren les mans i els acomiadaren. Ells, doncs, enviats per l'Esperit Sant, baixaren a Selèucia, i d'allí s'embarcaren cap a Xipre. Arribats a Salamina, predicaven la paraula de Déu en les sinagogues jueves. Joan-Marc era el seu ajudant.

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació.

Que s'alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud,
i guieu els pobles de la terra.

Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús cridà: «Els qui creuen en mi no creuen en mi tot sol, sinó també en aquell que m'ha enviat; els qui em veuen veuen aquell que m'ha enviat. Jo, que soc la llum, he vingut al món perquè no es quedi en la fosca ningú dels qui creuen en mi. Si alguns dels qui m'escolten no accepten el que els dic, no soc jo qui els condemno, perquè la meva missió no és condemnar el món, sinó salvar-lo. Els qui no volen saber res de mi ni accepten el que els dic ja tenen qui els donarà la sentència: això mateix que jo he predicat els condemnarà al darrer dia, perquè jo no he parlat pas pel meu compte, sinó que el Pare mateix, en enviar-me, em manà què havia de dir i de predicar, i sé que allò que ell mana és vida eterna. Per això tot el que jo dic, ho comunico tal com m'ho ha dit el Pare».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    Des de Pafos, on s'havien embarcat, Pau i els seus companys es dirigiren a Perga de Pamfília, però allà Joan els deixà i se'n tornà a Jerusalem. Els altres continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s'assegueren. Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga els invitaren a parlar i els digueren: «Germans, si voleu ara fer l'exhortació al poble, podeu parlar».
    Pau s'alçà, feu senyal amb la mà i digué: «Homes d'Israel i tots els altres que creieu en Déu, escolteu: El Déu d'aquest poble d'Israel elegí els nostres pares i, quan vivien com forasters al país d'Egipte, va fer-ne un poble gloriós i els tragué d'allà amb el poder del seu braç. Els va alimentar quaranta anys en el desert, i després d'exterminar set nacions en el país de Canaan, els donà per heretat el seu territori al cap d'uns quatre-cents cinquanta anys d'haver-ho promès. Després els donà jutges fins al profeta Samuel. Acabat, quan van demanar un rei, Déu els donà Saül, fill de Quis, de la tribu de Benjamí, que regnà durant quaranta anys. Després els donà David per rei i, testimoniant a favor d'ell, digué: "M'he fixat en David, fill de Jesè, que és un home com el desitja el meu cor; ell durà a terme tot el que em proposo". De la descendència d'ell, tal com ho havia promès, Déu ha donat a Israel un Salvador, que és Jesús. Abans que vingués ell, Joan va predicar a tot el poble d'Israel un baptisme de conversió. Però Joan, en acabar la seva missió deia: Jo no soc pas allò que vosaltres penseu, però després de mi en ve un altre de qui no soc digne de deslligar el calçat dels peus».

Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors,
d'una generació a l'altra anunciaré
la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel».

«He coronat David, el meu servent.
M'he fixat en ell, i l'he ungit amb l'oli sant,
perquè la meva mà estigui amb ell per sempre,
i el meu braç el faci invencible.

El meu amor estarà amb ell fidelment,
en el meu nom aixecarà el seu front.
Ell em dirà: "Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva"».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    Després de rentar els peus als seus deixebles, Jesús els digué: «Us ho dic amb tota veritat: No hi ha cap criat més important que el seu amo, ni cap enviat més important que el qui l'envia. Sabent això, feliços vosaltres si ho practiqueu. No parlo per a tots els qui sou aquí. Conec els qui vaig elegir, però s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: El qui menjava amb mi, compartint el meu pa, m'ha traït el primer. Us ho dic ara, per endavant, perquè quan ho veureu, cregueu que jo soc. Us ho dic amb tota veritat: Els qui acolliran aquells que jo enviaré m'acolliran a mi, i els qui m'acolliran a mi acolliran aquell que m'ha enviat».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquell temps, Pau arribà a Antioquia de Pisídia, anà a la sinagoga i digué: «Germans, a nosaltres, els descendents d'Abraham, i també a tots vosaltres que creieu en Déu, ens envia Déu aquest missatge de salvació. És cert que els qui residien a Jerusalem i les autoritats que els governaven no van reconèixer Jesús ni van entendre els oracles dels profetes que es llegeixen públicament cada dissabte, però, sense saber-ho, van complir aquells oracles: tot i no haver trobat cap motiu per a condemnar-lo a mort, demanaren a Pilat que el fes executar. I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures anunciaven d'ell, el baixaren de la creu i l'enterraren en un sepulcre. Però Déu el ressuscità d'entre els morts, i durant molts dies s'aparegué als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. Ells ara en donen testimoni davant el nostre poble, i nosaltres venim a portar-vos-en la Bona Nova: Déu, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els fills, la promesa feta als nostres pares. És allò que diu el salm segon: "Ets el meu fill, avui t'he engendrat"».

Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.
Proclamo el decret del Senyor. M'ha dit:
«Ets el meu fill; avui t'he engendrat».

Demana-m'ho, i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d'un cap a l'altre.
Els governaràs amb el ceptre de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa».

I ara, reis, tingueu seny,
apreneu, governants de la terra.
Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi,
veniu tremolant a fer-li homenatge.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n'hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig». Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?» Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    El dissabte vinent, gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s'engelosiren tant, que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: "T'he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra"». Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n'alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe.
    La paraula del Senyor s'escampava per tota la regió. Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s'espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n'anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d'alegria i de l'Esperit Sant.

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment
a la casa d'Israel.

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres i encara no em coneixes? Qui em veu a mi veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare, qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que em demanareu alguna cosa en nom meu, jo la faré».