Lectura del llibre d'Isaïes
En aquesta muntanya, el Senyor de l'univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents, de vins rancis clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort.
El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l'oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor. Aquell dia diran: Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat, perquè amb tota certesa la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l'amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m'asserena i em conforta.

Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.

Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l'abundància. Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d'allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. Però heu fet molt bé d'ajudar-me, ara que vivia en l'estretor. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d'acord amb l'esplendidesa de la seva glòria en Jesucrist. A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n'envià d'altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l'aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l'un se n'anà al seu camp, l'altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s'indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se'l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s'omplí de convidats.
Quan el rei entrà a veure els convidats, s'adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: Company, com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits».

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n'envià d'altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l'aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l'un se n'anà al seu camp, l'altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s'indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se'l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s'omplí de convidats.

Lectura del llibre de la Saviesa
Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m'ho concedí, vaig cridar l'Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l'or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que el fang. L'aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s'apaga mai. Juntament amb la saviesa m'han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Doneu-nos tants dies d'alegria
com ens n'heu donat d'aflicció,
tants anys de joia, com n'hem vist de penes.

Que puguem veure la vostra obra,
que els nostres fills vegin la vostra glòria.
Que l'amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l'obra de les nostres mans.

Lectura de la carta als cristians hebreus
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. A tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d'aquell a qui haurem de donar comptes.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s'agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?». Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare». Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove». Jesús se'l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n'anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n'és, de difícil, d'entrar al Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n'és de difícil, d'entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?». Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot».
Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós». Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l'evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna».

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Un dia que Jesús sortia de camí, un home corregué, s'agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: «Per què em tractes de bo? De bo, només ho és Déu. Ja saps el què diuen els manaments: "No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare"».Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove». Jesús se'l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n'anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n'és, de difícil, d'entrar al Regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n'és de difícil, d'entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar!?» Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes, els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot».

Lectura del segon llibre dels Reis
En aquells dies, Naaman de Síria baixà al Jordà i s'hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l'home de Déu. La pell se li tornà com la d'una criatura i quedà pur de la lepra. Llavors se'n tornà amb tot el seu seguici cap a l'home de Déu, entrà a casa d'ell i, dret al seu davant, li digué: «Ara sé ben bé que, fora d'Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra. Per favor, accepta un present del teu servidor». Eliseu li digué: «No acceptaré res. T'ho juro per la vida del Senyor, davant del qual estic sempre, a punt per servir-lo». Naaman insistia que admetés el present, però Eliseu s'hi negà. Llavors Naaman digué: «Permets que el teu servidor carregui dues mules de terra d'aquest país? És que d'ara endavant el teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor».

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment
a la casa d'Israel.

Tothom ha vist d'un cap a l'altre de la terra
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria.

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d'entre els morts. Aquesta és la bona nova que jo predico, i per això he de sofrir fins a trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar la paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna que Déu ens dona en Jesucrist.
Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; però, com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!». En veure'ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots».
Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d'ells, quan s'adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?». Llavors li digué: «Aixeca't i ves-te'n. La teva fe t'ha salvat».

Comença la carta de sant Pau als cristians de Roma
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la Bona Nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures santes. Aquesta Bona Nova es refereix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David, però per l'esperit que santifica, va ser constituït Fill poderós de Déu des que va ressuscitar d'entre els morts. Per ell he rebut el do de ser apòstol, missioner del seu nom a gent de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat. Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment
a la casa d'Israel.

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, s'anava reunint més gent al voltant de Jesús, i ell començà a dir: «La gent d'aquesta generació és dolenta: demana un senyal prodigiós, però Déu no els en donarà cap altre que el de Jonàs. El Fill de l'home serà un senyal per als d'aquesta generació de la mateixa manera que Jonàs ho va ser per als ninivites. En el judici de Déu, la reina del país del sud acusarà la gent d'aquesta generació i els condemnarà, perquè ella va venir de l'altre cap del món per escoltar la saviesa de Salomó, i aquí teniu més que Salomó. En el judici de Déu, els ninivites acusaran la gent d'aquesta generació i els condemnaran, perquè ells es convertiren quan Jonàs els predicà, i aquí teniu més que Jonàs».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, diu l'Escriptura que Abraham tenia dos fills, un d'Hagar, l'esclava, i un altre de Sara, l'esposa lliure. El de l'esclava va néixer per una disposició humana, però el de l'esposa lliure va néixer en compliment d'una promesa divina. Tot això té una significació més alta. Les dues dones representen dues aliances de Déu. La primera, feta a la muntanya del Sinaí, és representada per Hagar, que dona fills esclaus. Però la nostra mare, lliure, és la Jerusalem del cel. D'ella diu l'Escriptura: «Crida d'alegria, tu que no eres mare, celebra-ho i aclama, tu que eres estèril, perquè la que havia quedat abandonada ara té més fills que la que no va perdre el marit». Per tant, germans, no som fills d'una esclava, sinó d'una mare lliure. Crist ens ha alliberat de l'esclavatge i vol que siguem lliures. Manteniu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l'esclavatge.

Servents del Senyor, lloeu-lo, lloeu el nom del Senyor. Sigui beneït el nom del Senyor, ara i per tots els segles.

Des de la sortida fins a la posta del sol lloeu el nom del Senyor. El Senyor és excels als ulls de tots els pobles, la seva glòria s'eleva més enllà del cel.

Qui és com el Senyor, el nostre Déu? Té molt amunt el seu tron, i des d'allí s'inclina per veure el cel i la terra. Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, s'anava reunint més gent al voltant de Jesús, i ell començà a dir: «La gent d'aquesta generació és dolenta: demana un senyal prodigiós, però Déu no els en donarà cap altre que el de Jonàs. El Fill de l'home serà un senyal per als d'aquesta generació de la mateixa manera que Jonàs ho va ser per als ninivites. En el judici de Déu, la reina del país del sud acusarà la gent d'aquesta generació i els condemnarà, perquè ella va venir de l'altre cap del món per escoltar la saviesa de Salomó, i aquí teniu més que Salomó. En el judici de Déu, els ninivites acusaran la gent d'aquesta generació i els condemnaran, perquè ells es convertiren quan Jonàs els predicà, i aquí teniu més que Jonàs».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, no m'avergonyeixo d'anunciar la Bona Nova: té de Déu el poder de salvar tots els qui hi creuen, primer els jueus, però també els dels altres pobles, ja que en ella es revela com Déu és bo i ens fa justos per la fe, ben bé per la fe, tal com diu l'Escriptura: «Viurà el qui és just perquè ha cregut».
Ara apareix com Déu castiga des del cel la impietat i l'error dels homes que ofeguen la veritat de Déu amb la mentida de la idolatria. Ells coneixen prou bé allò que podem conèixer de Déu, ja que Déu mateix els ho ha fet conèixer. D'ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s'han fet transparents a la nostra intel·ligència en les coses creades. Per això no tenen excusa: ells, que coneixien Déu, no l'han honorat ni li han donat gràcies, com es mereix. Les idees que se n'han fet són futileses, se'ls ha ofuscat l'enteniment. Pretenien ser savis, però s'han tornat necis: mentre deixaven de banda la glòria del Déu immortal, la substituïen per imatges d'homes mortals o d'ocells, de quadrúpedes i de rèptils. Per això Déu els ha deixat a mercè de les seves passions, i ha permès que cometessin entre ells impureses que envileixen els seus cossos. És que havien substituït el Déu veritable per la mentida, venerant i adorant una criatura en lloc del creador. Que ell sigui beneït pels segles. Amén.

El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia
el que han fet les seves mans.
Els dies,
l'un a l'altre es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge
fins als límits del món.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, després que Jesús havia estat parlant, un fariseu el convidà a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula. El fariseu s'estranyà que no s'hagués rentat abans de dinar, però el Senyor li digué: «Mira, vosaltres, els fariseus, feu la cerimònia de purificar vasos i plates, però per dintre esteu plens de rapacitat i dolenteria. Necis! Hi ha algú que netegi les coses per fora sense netejar-les també per dintre? Doneu a la gent necessitada el que hi ha a les plates i als vasos; llavors sí que tot el que feu servir quedarà pur».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia:
Germans, Crist ens ha alliberat de l'esclavatge i vol que siguem lliures. Manteniu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l'esclavatge. Soc jo, Pau, qui us dic això: Si us feu circumcidar, ja no podeu esperar res de Crist. A més, a tots els qui es circumciden, els faig saber que s'obliguen a complir tota la Llei. I si creieu que us feu justos complint la Llei, ja no teniu res a veure amb Crist, heu quedat exclosos de la gràcia de Déu. Nosaltres, per la fe, esperem el fruit de la justícia que ve de la fe i de l'Esperit. En Jesucrist no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho. El que compta és la fe, que ens fa obrar per amor.

Que vinguin els vostres favors, Senyor, salveu-me, com havíeu promès.

No em tragueu dels llavis la promesa que no enganya: confio en el vostre judici.

Vull complir sempre la vostra llei, la vull complir fins al darrer moment.

Vivint amb un cor ample, jo que medito els vostres preceptes.

Els manaments fan, les meves delícies, me'ls estimo de debò.

Alço a vós les meves mans, elogiant els vostres decrets.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, després que Jesús havia estat parlant, un fariseu el convidà a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula. El fariseu s'estranyà que no s'hagués rentat abans de dinar, però el Senyor li digué: «Mira, vosaltres, els fariseus, feu la cerimònia de purificar vasos i plates, però per dintre esteu plens de rapacitat i dolenteria. Necis! Hi ha algú que netegi les coses per fora sense netejar-les també per dintre? Doneu a la gent necessitada el que hi ha a les plates i als vasos; llavors sí que tot el que feu servir quedarà pur».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
A vosaltres que us poseu a fer de jutges, qui us podrà excusar? Cada vegada que condemneu els altres us doneu la sentència, ja que vosaltres, tot i fer de jutges, feu igual que els qui desconeixen el Déu veritable. Tothom sap que Déu condemna tal com es mereixen els qui cometen aquelles culpes. Si, doncs, vosaltres cometeu les mateixes culpes, penseu que us escapareu del judici de Déu perquè condemneu els qui les cometen? Creieu que ens podem prendre a la lleugera la immensa bondat de Déu, la seva tolerància, la seva paciència? No us adoneu que la seva bondat us crida a convertir-vos?
Però els vostres cors endurits, que no es volen convertir, no fan sinó acumular-vos càstig de Déu per al dia del càstig. Aquell dia tothom veurà clarament que el judici de Déu és just. Ell donarà a cadascú segons les seves obres: la vida eterna, als qui busquen la glòria, l'honor i la immortalitat en la pràctica del bé; el càstig als rebels, que en lloc de creure en la veritat creuen en la mentida. Déu donarà penes i turment a tothom qui fa el mal, primer de tot als jueus, però també als dels altres pobles, i donarà glòria, honor i pau a tothom qui fa el bé, primer de tot als jueus, però també als dels altres pobles. Déu no fa diferències a favor dels uns o dels altres.

Només en Déu reposa la meva ànima,
d'ell em ve la salvació.
Només ell és la roca que em salva,
ell és el castell on em trobo segur.

Reposa només en Déu, ànima meva,
d'ell em ve tota esperança.
Només ell és la roca que em salva,
ell és el castell on em trobo segur.

Vosaltres, poble reunit, confieu en ell,
esplaieu davant d'ell el vostre cor:
Déu és el nostre refugi.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor digué: «Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, de la ruda, i de qualsevol llegum, però us passa per alt la pràctica de la justícia i de l'amor de Déu! Això és el que havíeu de complir, sense passar per alt allò altre. Ai de vosaltres, fariseus! Com us agrada d'ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places! Ai de vosaltres! Sou com sepulcres que no es veuen, i que la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt».
Un entès en la Llei li digué: «Mestre, amb tot això que dieu ens esteu ofenent també a nosaltres». Jesús respongué: «Sí, ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que carregueu als homes farcells difícils de portar, però vosaltres no els toqueu ni amb un sol dit!»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, si us deixeu conduir per l'Esperit, no esteu subjectes a la Llei. És ben clar on porten els impulsos terrenals: a la fornicació i a d'altres desordres, a la idolatria, als maleficis, a les enemistats, discòrdies, gelosies, enrabiades, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, excés de beure, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que ningú dels qui obren així no podrà heretar el Regne de Déu. Però els fruits de l'Esperit són l'amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat. La Llei no ha estat pas donada contra res d'això. Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i els desigs terrenals. Ja que l'Esperit ens dona la vida, deixem-nos guiar per l'Esperit.

Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts. Estima de cor la llei del Senyor, la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua: dona fruit quan n'és el temps i mai no es marceix el seu fullatge, duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injustos; seran com la palla escampada pel vent. El Senyor empara els camins dels justos, i els dels culpables acaben malament.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor digué: «Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, de la ruda, i de qualsevol llegum, però us passa per alt la pràctica de la justícia i de l'amor de Déu! Això és el que havíeu de complir, sense passar per alt allò altre. Ai de vosaltres, fariseus! Com us agrada d'ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places! Ai de vosaltres! Sou com sepulcres que no es veuen, i que la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt».
Un entès en la Llei li digué: «Mestre, amb tot això que dieu ens esteu ofenent també a nosaltres». Jesús respongué: «Sí, ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que carregueu als homes farcells difícils de portar, però vosaltres no els toqueu ni amb un sol dit!»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, ara, al marge de les obres de la Llei, però d'acord amb el testimoni que en donen tant la Llei com els Profetes, Déu ha fet conèixer la seva justícia que, per la fe en Jesucrist, fa justos tots els creients, sense cap distinció: tots havien pecat i vivien privats de la presència gloriosa de Déu. Ara, però, en la seva gràcia, Déu els ha fet justos purament per favor, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. Déu va destinar Jesucrist a servir de propiciació pels nostres pecats amb la seva sang, gràcies a la fe. Déu volia mostrar amb això que ell estima la justícia. En altre temps, per la seva paciència, ell havia deixat passar els pecats comesos, però ara, convertint en justos els qui creuen en Jesús, ha mostrat que de debò era just.
Quin motiu queda als jueus de gloriar-se? Cap, absolutament. Perquè Déu no ens ha fet justos per la llei de les obres, sinó per la llei de la fe. Veiem, efectivament, que Déu fa justos els homes perquè han cregut, i no per les obres de la Llei. Hi haurà algú que cregui que Déu és només Déu dels jueus, i no dels altres pobles? Certament que també és Déu dels altres pobles, ja que hi ha un sol Déu.

Des de l'abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.

Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte.

Confio en la paraula del Senyor,
la meva ànima hi confia.
Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor digué: «Ai de vosaltres, que construïu monuments sepulcrals als profetes que els vostres pares van matar! En reconeixeu la culpa, però, en el fons, us mostreu d'acord amb el que ells van fer: ells van matar els profetes i vosaltres construïu monuments sobre els seus sepulcres. Per això la mateixa saviesa de Déu ha dit: "Els enviaré profetes i apòstols i a uns els mataran i als altres els perseguiran. Però Déu demanarà comptes a la gent d'ara de la sang dels profetes vessada des de la creació del món, des de la sang d'Abel fins a la de Zacaries, mort en el temple mateix, entre l'altar i el santuari. Sí, us asseguro que Déu en demanarà comptes a la gent del nostre temps. Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu! Vosaltres no hi heu entrat, i heu tancat la porta als qui desitjaven entrar-hi».
Sortint d'allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren d'estar-li a sobre sense treva, i miraven de fer-lo parlar sobre moltes qüestions, buscant de sorprendre'l en alguna resposta comprometedora.

Comença la carta de sant Pau als cristians d'Efes Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, al poble sant que viu a Efes, que creu en Jesucrist. Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, i de Jesucrist, el Senyor. Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell, hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s'ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.

Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació. L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment a la casa d'Israel.

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra, la salvació del nostre Déu. Aclameu el Senyor, arreu de la terra, esclateu en cants i en crits d'alegria.

Canteu al Senyor les vostres melodies, canteu-les al so de les cítares; aclameu el rei, que és el Senyor, amb trompetes i tocs de corn.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor digué: «Ai de vosaltres, que construïu monuments sepulcrals als profetes que els vostres pares van matar! En reconeixeu la culpa, però, en el fons, us mostreu d'acord amb el que ells van fer: ells van matar els profetes i vosaltres construïu monuments sobre els seus sepulcres. Per això la mateixa saviesa de Déu ha dit: "Els enviaré profetes i apòstols i a uns els mataran i als altres els perseguiran. Però Déu demanarà comptes a la gent d'ara de la sang dels profetes vessada des de la creació del món, des de la sang d'Abel fins la de Zacaries, mort en el temple mateix, entre l'altar i el santuari. Sí, us asseguro que Déu en demanarà comptes a la gent del nostre temps. Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement de Déu! Vosaltres no hi heu entrat, i heu tancat la porta als qui desitjaven entrar-hi».
Sortint d'allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren d'estar-li a sobre sense treva, i miraven de fer-lo parlar sobre moltes qüestions, buscant de sorprendre'l en alguna resposta comprometedora.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, què direm d'Abraham, el nostre avantpassat? Si era just en virtut de les seves obres, tenia motiu de gloriar-se'n, encara que no com Déu vol, però l'Escriptura diu que «Abraham cregué en Déu i Déu li ho tingué en compte per fer-lo just». Al qui ha fet unes obres, no li donen la recompensa com un favor, sinó com a paga d'un deute, mentre que el qui no ha fet cap obra, però ha cregut en Déu que fa justos els pecadors, Déu li té en compte la fe per fer-lo just. També David proclama feliç l'home que Déu compta entre els justos al marge de les obres, i diu: «Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat. Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa».

Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l'home
a qui el Senyor no té en compte la culpa,
i dintre seu ja no manté l'engany.

Tothom celebra al voltant meu
el goig de veure'm lliure.

M'he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor,
m'heu perdonat la culpa comesa.

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, s'havia aglomerat la gent a milers, fins al punt que s'estalonaven els uns als altres, i Jesús començà a dir primer als seus deixebles: «Aneu amb compte! Guardeu-vos del llevat dels fariseus, vull dir de la hipocresia. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Estigueu-ne segurs: El que heu dit en la fosca, ho diran a plena llum; el que heu parlat a cau d'orella en un soterrani, ho proclamaran des dels terrats.
Amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos, i després ja no poden fer-vos mal. Jo us indicaré de qui heu de tenir por: n'heu de tenir d'aquell que, després de prendre la vida, té encara poder de tirar a l'infern. D'aquest sí, que n'heu de tenir por, us ho asseguro. No venen cinc pardals per pocs diners? Doncs, Déu no n'oblida ni un. És més: fins i tot us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells plegats».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, en Crist hem rebut la nostra part en l'herència. Ens hi havia destinat el designi d'aquell qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l'anunci de la veritat, la Bona Nova de la vostra salvació i, després d'escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb l'Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l'heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa.

Justos, aclameu el Senyor, fareu bé de lloar-lo, homes rectes. Celebreu el Senyor amb la lira, acompanyeu amb l'arpa els vostres cants.

La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa; estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor.

Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat. El Senyor guaita des del cel observant un per un tots els homes.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, s'havia aglomerat la gent a milers, fins al punt que s'estalonaven els uns als altres, i Jesús començà a dir primer als seus deixebles: «Aneu amb compte! Guardeu-vos del llevat dels fariseus, vull dir de la hipocresia. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Estigueu-ne segurs: El que heu dit en la fosca, ho diran a plena llum; el que heu parlat a cau d'orella en un soterrani, ho proclamaran des dels terrats.
Amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos, i després ja no poden fer-vos mal. Jo us indicaré de qui heu de tenir por: n'heu de tenir d'aquell que, després de prendre la vida, té encara poder de tirar a l'infern. D'aquest sí, que n'heu de tenir por, us ho asseguro. No venen cinc pardals per pocs diners? Doncs, Déu no n'oblida ni un. És més: fins i tot us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells plegats».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa d'obtenir el món per heretat en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que ve de la fe. Si obtenen l'heretat per la fe, aquest favor es gratuït, i la promesa queda assegurada a tota la descendència, no únicament als qui en són per la Llei, sinó també als qui en són per la fe d'Abraham, que és pare de tots nosaltres, tal com diu l'Escriptura: «T'he fet pare d'una multitud de pobles». Ell cregué en Déu que fa reviure els morts, i crida el no-res com si ja existís. Contra tota esperança esperà i cregué tan fermament que Déu el convertí en «pare d'una multitud de pobles», tal com li havia dit: «Així serà la teva descendència».

Descendents d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
ell és el Senyor, el nostre Déu,
imposa el seu judici per tota la terra.

Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per milers de generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac.

És que recordava la promesa santa,
feta a Abraham, el seu servent;
per això tragué el seu poble d'elegits,
entre cants de festa i crits d'alegria.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us asseguro que a tothom que em reconegui davant els homes, el Fill de l'home el reconeixerà davant els àngels de Déu; en canvi tothom que em negui davant els homes serà negat davant els àngels de Déu. Els qui diguin alguna cosa contra el Fill de l'home, Déu està disposat a perdonar-los, però els qui injurien l'Esperit Sant, Déu no els perdonarà. Quan us portaran a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu del que haureu de dir ni de com us defensareu: l'Esperit Sant us ensenyarà aleshores el que cal dir».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d'una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l'heretat que ell us dona entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l'eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d'entre els morts, i el feu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l'altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l'ha fet cap de tot i l'ha donat a l'Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.

Senyor, sobirà nostre, que n'és de gloriós, el vostre nom per tota la terra! La majestat que teniu dalt del cel, els infants més petits ja la canten.

Quan miro el cel que han creat les mans vostres, la lluna i els estels que hi heu posat, jo dic: Què és l'home, perquè us en recordeu, què és un mortal, perquè li doneu autoritat?

Gairebé l'heu igualat als àngels, l'heu coronat de glòria i de prestigi, l'heu fet rei de les coses que heu creat, tot ho heu posat sota els seus peus.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us asseguro que a tothom que em reconegui davant els homes, el Fill de l'home el reconeixerà davant els àngels de Déu; en canvi tothom que em negui davant els homes serà negat davant els àngels de Déu. Els qui diguin alguna cosa contra el Fill de l'home, Déu està disposat a perdonar-los, però els qui injurien l'Esperit Sant, Déu no els perdonarà. Quan us portaran a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu del que haureu de dir ni de com us defensareu: l'Esperit Sant us ensenyarà aleshores el que cal dir».