Lectura del llibre d'Isaïes
Diu el Senyor: «Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar fins que dona el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat».

Vetlleu per la terra i la regueu,
l'enriquiu a mans plenes.
El rierol de Déu desborda d'aigua
preparant els sembrats.

Fecundeu la terra
amarant els seus solcs,
aplanant els terrossos,
ablanint-la amb els xàfecs,
i beneïu el que hi germina.

Coroneu l'anyada amb l'abundor que cau del cel,
la fertilitat regalima de la vostra carrossa.
Aclama joiós l'herbei de l'estepa,
s'engalanen els turons.

Les prades es vesteixen de ramats,
les valls, cobertes de blat,
aclamen joioses i canten.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s'ha de revelar en nosaltres. Perquè tot l'univers creat està atent, esperant que es reveli d'una vegada la glorificació dels fills de Déu. L'univers creat s'ha trobat sotmès a una situació absurda no perquè ell ho hagi volgut, sinó que un altre l'hi ha sotmès, donant-li, però, l'esperança que un dia serà alliberat de l'esclavatge d'aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta. Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l'Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Aquell dia, Jesús sortí de casa i s'assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d'ell, que pujà a una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà vora l'aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s'assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».
Els deixebles s'acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?». Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d'ells es compleix aquella profecia d'Isaïes que deia: "Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d'aquest poble s'ha fet insensible, s'ha tornat dur d'orella i s'ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut". Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l'entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.
La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d'ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida.
La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit.
La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l'han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta».

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Aquell dia, Jesús sortí de casa i s'assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d'ell, que pujà a una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà vora l'aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s'assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».

Lectura de la profecia d'Amós
En aquells dies, Amasies, sacerdot de Betel, digué a Amós: «Vident, ves-te'n d'aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Bet-El, guarda't de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del rei, un temple de l'estat». Amós li respongué: «Jo no soc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo soc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m'ha pres de darrere els ramats i m'ha dit: "Ves a profetitzar a Israel, el meu poble"».

Jo escolto què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble.
El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.

La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la bondat i la pau.
La fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s'ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.
[En ell hem rebut la nostra part en l'herència. Ens hi havia destinat el designi d'aquell qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l'anunci de la veritat, la bona nova de la vostra salvació, i després d'escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb l'Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l'heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa].

Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d'enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d'aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l'hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells». Els dotze se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès s'adreçà al poble i li digué: «Escoltaràs el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d'aquesta Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l'ànima. La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Ni és tampoc a l'altra banda del mar, que puguis dir: Qui és capaç de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les tens als llavis, les tens al cor».

A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics.
El vostre amor, Senyor, vessa bondat;
mireu-me, per la vostra gran misericòrdia.

Jo, Déu meu, soc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em defensi.
Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin;
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius.

Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà;
hi habitaran els servents del Senyor,
ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els que estimen el nom de Déu.

És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.

Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.

Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l'univers per ell i l'ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l'Església. Ell n'és l'origen, és la primícia dels qui retornen d'entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l'univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s'alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l'herència de la vida eterna?». Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?». Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs».
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?». Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se'n compadí, s'hi acostà, li embenà les ferides, després d'amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se n'ocupà. L'endemà, quan se n'anava, donà dos denaris a l'hostaler dient-li: Ocupa't d'ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d'aquests tres et sembla que va veure l'altre que hem d'estimar, en l'home que havia caigut en mans de lladres?». Ell respongué: «El qui es va compadir d'ell». Jesús li digué: «Doncs tu fes igual».

Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, pujà al tron d'Egipte un nou rei que no havia conegut Josep, i digué al seu poble: «Aquests israelites comencen de ser massa gent perquè els puguem dominar. Si no ho impedim, aniran creixent i, el dia que hi hagi guerra, serien capaços d'aliar-se amb els nostres enemics, de combatre contra nosaltres, i anar-se'n del país».
Llavors, per oprimir-los, nomenaren uns encarregats d'obligar el poble a treballar en obres públiques; així construïren per al Faraó dos centres d'intendència, les ciutats de Pitom i de Ramsés. Però com més els oprimien, més creixien i es propagaven, i els egipcis no els podien veure. Per això els esclavitzaren sense compassió i els amargaven la vida amb els treballs més durs: pastar argila, fer maons i tota mena de feines al camp. Era un esclavatge despietat. Finalment el Faraó donà ordre als egipcis que tiressin al riu tots els nois hebreus que nasquessin, i deixessin en vida només les noies.

Si el Senyor no hagués estat a favor nostre
-que respongui el poble d'Israel-,
si el Senyor no hagués estat a favor nostre,
quan els homes intentaven assaltar-nos,
ens haurien engolit de viu en viu:
tan gran era la fúria que portaven.

Quan la riuada ens vingué a sobre,
ens hauria passat la inundació
més amunt del coll,
més amunt del coll ens hauria passat
la crescuda de les aigües.
Beneït sigui el Senyor,
que no ens deixa caure a les seves dents.

Hem salvat la vida com l'ocell que fuig
del llaç dels caçadors.
S'ha trencat el llaç i tots hem fugit.
El nostre auxili és el nom del Senyor,
del Senyor que ha fet el cel i la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No us penseu que he vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cadascú seran els mateixos de casa seva.
Qui estima el pare o la mare més que a mi no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m'acompanya no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els que per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres m'acull a mi, i qui m'acull a mi acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d'aigua fresca a un d'aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».
Quan Jesús acabà de fer als dotze deixebles aquestes recomanacions, se n'anà a predicar i a ensenyar pels pobles d'aquella regió.

Lectura del llibre d'Isaïes
«Escolteu la paraula del Senyor, nobles de Sodoma! Sentiu l'oracle del nostre Déu, poble de Gomorra! Què se me'n dona que m'oferiu tantes víctimes, diu el Senyor. Estic embafat dels anyells que cremeu i del sagí dels xais! La sang dels vedells, dels moltons i dels cabrits no em diu res. Qui us ha demanat mai tot això? Quan em veniu a veure, esteu atropellant els atris del meu temple. No em vingueu més amb ofrenes sense valor, em repugna el perfum dels sacrificis. Diades de lluna nova, repòs festiu, aplecs religiosos, descans i dejunis, ja no els puc sofrir.
Detesto amb tota l'ànima les vostres celebracions de cada mes i les altres solemnitats: se m'han fet pesades, estic cansat d'aguantar-les. Quan esteneu les mans per pregar, aparto els ulls i, per més oracions que feu, no les escolto, perquè teniu les mans tacades de sang. Renteu-vos fins que quedeu nets. Traieu-me de davant els ulls tot el mal que feu. No perjudiqueu els altres, apreneu de fer-los bé. Sigueu justos, defenseu els oprimits, sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes».

No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.
Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats?

Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dona del que et mano?

He de callar, mentre fas tot això?
Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.
El qui m'ofereix accions de gràcies
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament
veurà la salvació de Déu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No us penseu que he vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa. He vingut a desunir el fill i el pare, la filla i la mare, la nora i la sogra. Els enemics de cadascú seran els mateixos de casa seva.
Qui estima el pare o la mare més que a mi no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m'acompanya no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els que per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres m'acull a mi, i qui m'acull a mi acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d'aigua fresca a un d'aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».
Quan Jesús acabà de fer als dotze deixebles aquestes recomanacions, se n'anà a predicar i a ensenyar pels pobles d'aquella regió.

Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, un home de la família de Leví es va casar amb una noia de la mateixa tribu i van tenir un fill. Ella trobà el nen tan preciós que el guardà d'amagat durant tres mesos. Quan veié que no el podia tenir amagat més temps, untà amb betum i pega una cistella de papir, hi posà el nen i la deixà entre els joncs a la vora del riu. La germana del nen es quedà a l'aguait de lluny estant, per saber què passava. La filla del Faraó anà a banyar-se al riu, mentre les seves cambreres es passejaven a la vora. S'adonà de la cistella entremig dels joncs i se la va fer portar per una esclava. Quan l'obrí, veié un nen que plorava i se'n compadí. Comprengué que era un fill d'hebreus. Tot seguit la germana del nen digué a la filla del Faraó: «Voleu que vagi a buscar una dida hebrea perquè us el criï?» La filla del Faraó s'hi avingué. La noia, doncs, cridà la mare del nen, i la filla del Faraó li va dir: «Cria-me'l, i jo et donaré la paga». La dona el crià i, quan hagué crescut, el portà a la filla del Faraó, que l'adoptà com a fill i li donà el nom de Moisès, per recordar que l'havia tret fora de l'aigua.
Molt temps després, quan Moisès ja era gran, sortí un dia a veure treballar els seus germans, i presencià com un egipci pegava a un dels seus germans hebreus. Mirà a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, matà l'egipci i l'enterrà a la sorra. L'endemà tornà a sortir, trobà dos hebreus que es barallaven i digué al que no tenia raó: «Per què pegues a un company?» Ell li contestà: «Qui t'ha donat autoritat i t'ha fet el nostre jutge? Que em vols matar tal com vas matar l'egipci?» Moisès s'adonà que el fet era conegut i que si el Faraó ho arribava a saber, el faria matar. Per això, tement per la seva vida, fugí dels dominis del Faraó i es refugià al país de Madian.

He caigut en un fangar sense fons
i no tinc on posar els peus,
em trobo mar endins
i les onades se m'enduen.

A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu,
vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics.

Jo, Déu meu, soc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em defensi.
Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin,
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús amenaçà les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, i no s'havien convertit. Els deia: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó haguessin vist els miracles que han estat fets aquí, ja fa temps que s'haurien cobert de sac i de cendra en senyal de penediment i haurien canviat de vida. Però jo us asseguro que el dia del judici la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra. I tu, Cafarnaüm, et creus que t'aixecaràs fins al cel? T'enfonsaràs fins al país dels morts! Perquè si els miracles que tu has vist haguessin estat fets a Sodoma, encara existiria el dia d'avui. Però jo t'asseguro que el dia del judici la sort del país de Sodoma serà més suportable que la teva».

Lectura del llibre d'Isaïes
En temps d'Acaz, fill de Joatam, fill d'Ozies, rei de Judà, Rasín, rei dels arameus, i Faqué, fill de Romelies, rei d'Israel, van atacar Jerusalem, tot i que no la van poder prendre. Quan arribà al palau de David la nova que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i de tot el poble s'estremí com les ventades fan estremir els arbres del bosc.
Aleshores el Senyor digué a Isaïes: «Ves amb el teu fill Saar-Jasub a trobar Acaz al capdavall del regueró de la piscina de dalt, al camí del camp del Bataner, i digues-li: Guarda't de fer cap disbarat. No t'esveris, no perdis l'esperança veient la fumarada d'aquests dos caps de tió, la fúria de Rasín, dels arameus i del fill de Romelies. Els arameus, Efraïm i el fill de Romelies s'han proposat de fer-te mal, d'atacar Judà i desunir-lo, de fer-s'hi un partit favorable i nomenar rei el fill de Tabeel». A tot això diu el Senyor Déu: «Aquests plans no es compliran ara ni mai. La capital de Síria és Damasc, i el seu rei és Rasín. La capital d'Efraïm és Samaria, i el seu rei és el fill de Romelies. D'aquí a seixanta-cinc anys Efraïm ja no serà un poble, i si vosaltres no teniu fe, no us mantindreu».

És gran el Senyor, no ens cansem de lloar-lo
a la ciutat del nostre Déu.
La seva muntanya santa és admirable,
és el goig de tot el món.

La muntanya de Sió és a tocar del cel,
és la ciutat del rei dels reis;
Déu sobresurt com un castell
enmig dels seus merlets.

Uns reis s'havien aliat per atacar-la junts.
S'han esverat només de veure-la,
i han fugit desconcertats.

Els ha agafat allà mateix un tremolor,
un dolor, com a la dona quan infanta,
igual que les ventades de llevant
quan estavellen els vaixells de Tarsís.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús amenaçà les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, i no s'havien convertit. Els deia: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó haguessin vist els miracles que han estat fets aquí, ja fa temps que s'haurien cobert de sac i de cendra en senyal de penediment i haurien canviat de vida. Però jo us asseguro que el dia del judici la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra. I tu, Cafarnaüm, et creus que t'aixecaràs fins al cel? T'enfonsaràs fins al país dels morts! Perquè si els miracles que tu has vist haguessin estat fets a Sodoma, encara existiria el dia d'avui. Però jo t'asseguro que el dia del judici la sort del país de Sodoma serà més suportable que la teva».

Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot madianita. Tot guiant el seu ramat desert enllà, arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu. L'àngel del Senyor se li aparegué en una flama enmig de la Bardissa. Va mirar, i s'adonà que la Bardissa cremava, però no es consumia. Moisès es va dir: «Deixa'm anar a veure aquesta visió extraordinària: què ho fa que no es cremi la Bardissa».
El Senyor veié que s'acostava per mirar. Llavors Déu el cridà de la Bardissa estant: «Moisès, Moisès». Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «No t'acostis aquí. Descalça't, que el lloc on ets és terra sagrada». I afegí: «Jo soc el Déu del teu pare, Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob». Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu. Déu li digué: «M'ha arribat el clam dels israelites i he vist com els egipcis els oprimeixen. Ves: jo t'envio al Faraó perquè deixi sortir d'Egipte els israelites, el meu poble». Moisès preguntà a Déu: «Qui soc jo per anar a trobar el Faraó i fer sortir d'Egipte els israelites?». Déu li respongué: «Jo seré amb tu. I un cop hauràs fet sortir d'Egipte el meu poble, vindreu a adorar Déu en aquesta muntanya, com a prova que t'envio jo».

Beneeix el Senyor ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d'amor entranyable.

El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
el seu estil d'obrar als fills d'Israel.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans; fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar».

Lectura del llibre d'Isaïes
Això diu el Senyor: Ai dels assiris! Són la vara amb què jo pego, el bastó amb què jo castigo. Els envio contra una nació pervertida, contra un poble que m'irrita, els confio la missió de saquejar i espoliar, de trepitjar-lo com el fang dels carrers. Però ells no ho veuen pas així, els seus propòsits no són aquests: només volen exterminar, destruir del tot moltes nacions.
Diu el rei dels assiris: «Tot això és obra de la meva força, fruit de la meva destresa, de la meva intel·ligència. Faig desaparèixer les fronteres dels pobles, m'apodero dels seus tresors, derroco com un brau els qui ocupaven els trons. Com qui troba un niu i recull els ous abandonats, m'he fet meves les riqueses dels pobles, he arreplegat tota la terra, sense que ningú batés les ales, sense que ningú piulés». Es pot gloriar una destral de ser més que el llenyataire? Una serra es pot creure més gran que el serrador? És com si una vara volgués brandar el qui pega, com si un bastó, que és només fusta, volgués aixecar un home. Per això el Senyor de l'univers li enviarà un mal que li rosegarà les carns, encendrà dins les seves entranyes una febre que cremarà com un foc.

Trepitgen el vostre poble, Senyor,
us oprimeixen l'heretat,
maten els forasters, els orfes i les viudes.

I encara diuen: «El Senyor no ho veu,
el Déu de Jacob no se n'adona».
Ignorants, no ho enteneu.
Reflexioneu, insensats.

El qui ha fet l'orella, no hi sentirà?
El qui ha format l'ull, no hi veurà?
Podrà callar, el qui reprèn les nacions?
No sabrà res, el qui instrueix els homes?

El Senyor no deixarà el seu poble,
no abandonarà la seva heretat;
els tribunals donaran sentències justes,
i els homes rectes les aprovaran.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans; fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar».

Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès digué a Déu, que li parlava de la Bardissa estant: «Quan aniré a trobar els israelites i els diré: "El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres", si ells em pregunten quin és el seu nom, què he de respondre?» Déu li contestà: «Jo soc el qui soc». I afegí: «Respon així als israelites: "Jo-soc m'envia a vosaltres"».
Déu digué encara a Moisès: «Digues això als israelites: "M'envia a vosaltres el Senyor, el Déu dels vostres pares, Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob. Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions". Ves a reunir els ancians d'Israel i digue'ls: "El Senyor, el Déu dels nostres pares, Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, se m'ha aparegut i m'ha dit: He vingut a visitar-vos i he vist com us oprimeixen a Egipte: Per això he decidit de treure-us d'aquesta situació humiliant i de portar-vos al país dels cananeus, dels hitites, dels amorreus, dels ferezeus, dels heveus i dels jebuseus, un país que regalima llet i mel". Ells et creuran, i aleshores aniràs amb ells a trobar el rei d'Egipte i li direu: "El Senyor, el Déu dels hebreus, ha vingut a trobar-nos: hauríem d'anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir víctimes al Senyor, el nostre Déu". Jo sé que el rei d'Egipte no us deixarà marxar fins que l'hi obligaré amb la força de la meva mà: la meva mà castigarà l'Egipte amb els prodigis que jo faré entre ells, i finalment us deixarà sortir».

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i les seves decisions.

Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per milers de generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac.

El Senyor donà al seu poble una gran fecunditat,
i arribà a ser més nombrós que els enemics;
però canvià el cor dels egipcis,
que ja no estimaven el seu poble.

Envià Moisès, el seu servent,
i Aharon el seu elegit;
els donà poder de fer prodigis,
de fer miracles al país de Cam.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».

Lectura del llibre d'Isaïes
El camí que el just segueix és la rectitud, vós li aplaneu la ruta. Senyor, estem atents al camí de la vostra Llei, ens delim únicament pel vostre nom i pel vostre record. De nit us desitjo amb tota l'ànima, em deleixo per vós del fons del cor: sé que tan bon punt la vostra Llei apareixerà a la terra, els habitants del món aprendran la bondat. Senyor, concediu-nos la pau! El fruit mateix del nostre treball és obra vostra.
Senyor, en la desgràcia, hem recorregut a vós, com per encant ens havia d'esmenar el vostre càstig. Hem estat davant vostre, Senyor, com la mare a punt de donar a llum, que pateix i crida de dolor. Hem sofert uns dolors així, i no hem infantat ningú, no hem salvat el país, no han nascut al món nous habitants. Però els teus morts reviuran, ressuscitaran els seus cossos; els qui jeuen a la pols es desvetllaran i cridaran de goig, perquè la vostra rosada és resplendent de llum, i el país de les ombres farà renéixer els morts.

Vós, Senyor, regneu eternament,
i es perpetuarà de segle en segle
el vostre record;
tingueu pietat de Sió,
que ja és temps de compadir-la.
Els vostres servents estimen aquestes pedres,
els fa llàstima aquesta pols.

Els estrangers donaran culte al nom del Senyor,
els reis de tot el món veneraran la seva glòria.
Quan el Senyor restaurarà Sió,
hi apareixerà la seva glòria,
escoltarà l'oració dels desvalguts,
farà cas de les seves pregàries.

Que quedi escrit
per a les generacions que vindran,
i el poble creat de nou lloarà el Senyor.
El Senyor mira des de les altures del cel,
des del seu lloc sagrat, guaita la terra,
per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a mort.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Veniu a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».

Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès i Aharon van fer molts prodigis en presència del Faraó, però el Senyor li endurí el cor i el Faraó no deixà sortir del seu país els israelites.
El Senyor digué a Moisès i a Aharon mentre eren al país d'Egipte: «Per a vosaltres, aquest mes serà el primer de tots els mesos de l'any. Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel: "El dia deu d'aquest mes, que cada casa prengui un anyell o un cabrit. Si una família fos massa petita, que el prengui junt amb la família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones. Compteu quants en calen per menjar-se'l. Que sigui mascle, sense tara, i que no tingui més d'un any. Podeu prendre igual un anyell que un cabrit. L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i que tots els qui formen part de la comunitat del poble d'Israel el degollin al capvespre d'aquell dia, que prenguin de la seva sang i en posin als dos muntants i a la llinda de les cases on se'l menjaran. Aquella mateixa nit han de menjar-ne la carn, rostida a la brasa, amb pans sense llevat i herbes amargues. No us la mengeu crua ni bullida, sinó tota a la brasa, amb el cap, les potes i les entranyes. No en guardeu gens per a l'endemà. Si en sobra, cremeu-ho. Per a menjar-vos-el, aneu cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i us l'heu de menjar a corre-cuita: aquesta víctima és la Pasqua (és a dir, el "pas") del Senyor. Aquella nit "passaré" pel país d'Egipte i faré morir tots els primogènits d'Egipte, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra les divinitats d'Egipte. Jo soc el Senyor. La sang serà un senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré enllà i, al moment que jo castigui el país d'Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l'extermini. Tingueu aquest dia com un memorial, i celebreu-lo amb un pelegrinatge en honor del Senyor. Que totes les generacions el celebrin com una institució perpètua"».

Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m'ha fet?
Invocant el seu nom,
alçaré el calze per celebrar la salvació.

Al Senyor li doldria
la mort dels qui l'estimen.
Ah, Senyor, soc el vostre servent,
ho soc des del dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes.

Us oferiré una víctima d'acció de gràcies,
invocant el vostre nom,
compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús passava per uns sembrats un dissabte. Els seus deixebles, que tenien gana, començaren a collir espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, digueren a Jesús: «Mira, els teus deixebles fan una feina que no és permès de fer en dissabte». Jesús els respongué: «No heu llegit què va fer David quan ell i els seus homes no tenien res per a menjar? No heu llegit com van entrar al temple de Déu i van menjar els pans sagrats, que no podien menjar ni ell ni els seus homes, sinó només els sacerdots? I no heu llegit també en la Llei que els sacerdots en el temple violen sense culpa el repòs del dissabte? Doncs, jo us asseguro que aquí teniu més que el temple. Si haguéssiu entès què volen dir aquelles paraules: "El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes", no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. Perquè el Fill de l'home és amo del repòs del dissabte».

Lectura del llibre d'Isaïes
En aquells dies, Ezequies caigué molt malalt. El profeta Isaïes, fill d'Amós, l'anà a veure i li digué: «Això diu el Senyor: Deixa en regla el teu testament, perquè la teva vida s'acaba: dintre poc moriràs». Ezequies és girà de cara a la paret i pregà el Senyor: «Ah, Senyor, recordeu que m'he portat amb vós fidelment i amb tota sinceritat, i he fet sempre el bé, tal com vós voleu». I es desfeia en llàgrimes. Aleshores el Senyor va fer sentir la seva paraula a Isaïes i li digué: «Ves a dir a Ezequies: "Això diu el Senyor, Déu del teu pare David: He escoltat la teva pregària, he vist les teves llàgrimes: i allargaré quinze anys la teva vida; a tu i a aquesta ciutat us deslliuraré de les mans del rei d'Assíria: protegiré aquesta ciutat"».
Després Isaïes digué: «Porteu un pa de figues, apliqueu-lo sobre el mal i el rei es posarà bo». Ezequies li preguntà: «Quin serà el senyal que pujaré al temple del Senyor?» Isaïes respongué: «El senyal que el Senyor complirà la seva paraula és aquest: Faré que l'ombra del sol torni enrere dels deu graons de les escales d'Acaz que ja ha baixat». I l'ombra del sol tornà enrere dels deu graons que havia baixat.

Jo pensava: A la meitat de la vida
me n'he d'anar;
em veig a les portes del país dels morts
privat dels anys que em quedaven.

Pensava: No veuré més el Senyor
en aquesta vida,
no contemplaré ningú més
dels habitants del món.

S'emporten lluny de mi la meva cabana,
com una tenda de pastors;
ell enrotlla com un teixidor la meva vida
i en talla l'ordit.

Senyor, viurà per a vós el meu cor,
hi viurà el meu esperit.
Em cureu, em torneu a la vida.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús passava per uns sembrats un dissabte. Els seus deixebles, que tenien gana, començaren a collir espigues i a menjar-se-les. Quan els fariseus ho veieren, digueren a Jesús: «Mira, els teus deixebles fan una feina que no és permès de fer en dissabte». Jesús els respongué: «No heu llegit què va fer David quan ell i els seus homes no tenien res per a menjar? No heu llegit com van entrar al temple de Déu i van menjar els pans sagrats, que no podien menjar ni ell ni els seus homes, sinó només els sacerdots? I no heu llegit també en la Llei que els sacerdots en el temple violen sense culpa el repòs del dissabte? Doncs, jo us asseguro que aquí teniu més que el temple. Si haguéssiu entès què volen dir aquelles paraules: "El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes", no hauríeu condemnat uns homes que no tenen culpa. Perquè el Fill de l'home és amo del repòs del dissabte».

Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, els israelites marxaren de Ramsès cap a Socot. Eren uns sis-cents mil homes de guerra, a més de les dones i les criatures. També sortí amb ells gent de tota mena i una gran riquesa de bestiar: ramats de cabres i ovelles, i ramats de vaques. Van coure coques de pa sense llevat, amb la pasta que s'enduien d'Egipte; la pasta no havia tingut temps de fermentar, perquè els havien expulsat d'Egipte, i no es van poder entretenir, ni per preparar provisions.
L'estada dels israelites a Egipte havia durat quatre-cents trenta anys. Just el dia que es complien quatre-cents trenta anys va sortir d'Egipte tot l'estol del poble del Senyor. Aquella nit de vetlla el Senyor va fer sortir del país d'Egipte els israelites: és la nit del Senyor; tots els israelites vetllen aquella nit, de generació en generació.

Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo.

Quan vam sofrir humiliacions,
es recordà de nosaltres.

Ens alliberà dels nostres opressors.

Prengué als egipcis els primogènits.

Tragué Israel d'aquell país.

Amb mà forta i amb braç poderós.

Partí en dos el Mar Roig.

Va fer passar Israel pel mig del mar.

Però hi precipità el Faraó amb el seu exèrcit.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus planejaven com podrien fer-ho per matar Jesús. Quan ell ho sabé, se n'anà d'allà. Molta gent el va seguir, i ell curà tots els malalts, però els manà que no ho fessin públic, perquè es complís allò que havia dit el profeta Isaïes: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No discuteix ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers; no trenca la canya que s'esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la. Implanta el dret fins a portar-lo a la victòria. Les nacions esperen en el seu nom».

Lectura de la profecia de Miquees
Ai d'aquells que, del llit estant, planegen de fer mal, i ho acompleixen així que es fa clar, perquè el seu Déu són les seves mans. Si volen camps, se n'apoderen, si volen cases, se les queden. Ataquen amb violència les cases i els seus amos, les terres i els seus propietaris.
Per això diu el Senyor: «Estic planejant una gran calamitat contra aquesta gent: no podreu sostreure el coll del jou, ni podreu caminar amb el cap alt, perquè vindrà un temps de grans calamitats. Aquell dia entonaran contra vosaltres una sàtira, cantaran una complanta: "S'ha complert la dita, hem estat totalment devastats. El territori del meu poble és venut, ningú no pot impedir que reparteixin als forasters els nostres camps". Per això no trobareu ningú que assigni propietats a la gent del poble del Senyor».

Com és, Senyor, que us quedeu tan lluny,
que us amagueu als moments de la desgràcia?
L'impiu, insolent, persegueix el desvalgut,
se n'apodera amb les intrigues que trama.

L'impiu es glorieja de les seves ambicions,
i, àvid de diners, menysprea el Senyor:
«La seva ira esclata molt amunt,
Déu no passa comptes, Déu no fa res».

Ple de malediccions, d'enganys i violència,
quan parla dissimula conjurs i maleficis.
Es posa a l'aguait rere l'entrada
per assassinar d'amagat l'innocent.

Ho veieu vós, que mireu les penes i sofrences,
per prendre-les a les vostres mans;
a vós s'abandona l'indefens,
vós sou l'ajuda dels orfes.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus planejaven com podrien fer-ho per matar Jesús. Quan ell ho sabé, se n'anà d'allà. Molta gent el va seguir, i ell curà tots els malalts, però els manà que no ho fessin públic, perquè es complís allò que havia dit el profeta Isaïes: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No discuteix ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers; no trenca la canya que s'esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la. Implanta el dret fins a portar-lo a la victòria. Les nacions esperen en el seu nom».