Lectura del llibre de Jesús fill de Sira
    Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L'home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.

Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la llei del Senyor.
Feliços els homes que guarden el seu pacte
i busquen el Senyor amb tot el cor.

Heu donat els vostres preceptes
perquè siguin observats fidelment.
Tant de bo que els meus camins no es desviïn
de guardar els vostres decrets.

Feu aquesta gràcia al vostre servent:
que visqui pensant en la paraula que heu donat.
Obriu-me els ulls i podré contemplar
les meravelles de la vostra llei.

Mostreu-me el camí dels vostres decrets,
que el vull seguir fins al final.
Feu-me entendre la vostra llei,
que la vull guardar amb tot el cor.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s'ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots els temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l'havia coneguda, perquè, si l'haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l'Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l'home somniava això que Déu té preparat per als qui l'estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l'Esperit, ja que l'Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
    Ja sabeu que als antics els van manar: "No matis", i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo et dic: El qui s'enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l'insulti, acabarà al foc de l'infern. Per això, ni que et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l'últim cèntim.
    Ja sabeu que està manat: "No cometis adulteri". Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos.
    També està manat: "Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci". Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.
    També sabeu que als antics els van manar: "No trenquis els juraments". I també: "Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor". Doncs jo et dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne».

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
    Ja sabeu que als antics els van manar: "No matis", i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal.
    Ja sabeu que està manat: "No cometis adulteri". Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri.
    També sabeu que als antics els van manar: "No trenquis els juraments". I també: "Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor". Doncs jo et dic: No juris mai: Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne».

Lectura del llibre del Levític
    El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d'anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: "Impur, impur!" Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament».

Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa,
i dintre seu ja no manté l'engany.

M'he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor,
m'heu perdonat la culpa comesa.

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d'escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l'Església de Déu, tal com ho faig jo, que en tot procuro d'adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s'agenollà i li diqué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar». Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur». A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d'anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n'anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

Lectura del llibre de Jeremies
    Això diu el Senyor: Maleït l'home que es refia de l'ajut humà, que busca un home per fer-ne el seu braç dret, mentre el seu cor s'allunya del Senyor. Serà com la pomera de Sodoma en el desert de l'Arabà, que no tasta mai un moment de bonança; viu en els indrets xardorosos de l'estepa, en una terra salada que no es pot habitar.
    Beneït l'home que es refia de l'ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat. Serà com un arbre plantat ran de l'aigua que estén les arrels vora el corrent; quan ve l'estiu, ell no té por, i el seu fullatge es manté fresc; en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit.

Feliç l'home
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dona fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
El Senyor empara els camins dels justos,
i el dels culpables, acaba malament.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que entre vosaltres alguns neguen la resurrecció dels morts? Perquè si fos veritat que els morts no ressusciten, tampoc Crist no hauria ressuscitat. I si Crist no hagués ressuscitat, la vostra fe no tindria objecte, encara estaríeu submergits en els vostres pecats. A més, els qui han mort creient en Crist estarien perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s'aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: «Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes.
    Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares amb els falsos profetes».

Lectura de llibre del Gènesi
    Eva, la muller d'Adam, va tenir el seu fill Caín, i deia: «He posat al món un noi, gràcies al Senyor». Tingué encara Abel, germà de Caín. Abel va ser pastor d'ovelles, i Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín oferí al Senyor un present dels fruits de la terra. Abel també oferí al Senyor llet i primers nats del seu ramat. El Senyor es complagué en Abel i en l'ofrena que li presentava, però no en Caín ni en la seva ofrena. Caín es disgustà molt. El Senyor li digué: «Per què estàs disgustat i no aixeques el cap? Obra com cal, i seràs acceptat. Si no, el pecat jeu a la porta. El seu desig et busca, però tu l'has de sotmetre». Caín digué a Abel, el seu germà: «Sortim a fora». Un cop foren al camp, Caín es llançà sobre el seu germà i el matà.
    Després el Senyor digué a Caín: «On és Abel, el teu germà?». Ell respongué: «No ho sé, no soc el seu guardià». Li diu el Senyor: «Què has fet, Caín? El clam de la sang del teu germà m'arriba de la terra. Des d'ara seràs maleït de les terres amarades amb la sang del teu germà, que les teves mans han vessat. Quan les treballaràs no et donaran més la seva riquesa. Aniràs pel món errant i fugitiu». Caín digué al Senyor: «El meu crim és insuportable. Des d'avui em bandegeu de les terres fèrtils i m'hauré d'amagar de la vostra presència. Aniré pel món errant i fugitiu, i el primer que em trobi em matarà». El Senyor li respongué: «Això no! Si algú mata un caïnita serà venjat set vegades». Aleshores el Senyor el marcà amb un senyal, perquè no el matessin els qui el trobarien.
    La muller d'Adam tingué un altre fill, i li posà el nom de Set, perquè deia: «Déu m'ha concedit encara descendència en lloc d'Abel, que Caín va matar».

Parla el Senyor, el sobirà dels poderosos,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.

«Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dona del que et mano?».

T'asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus familiars.
He de callar, mentre fas tot això?
Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara».

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, els fariseus començaren a discutir amb Jesús i li demanaven un senyal del cel, per posar-lo a prova. Ell sospirà profundament i digué: «Per què demanen un senyal, els homes d'aquesta generació? Us dic amb tota veritat que no els en serà donat cap». I Jesús els deixà, s'embarcà altra vegada i se n'anà a l'altra riba del llac.

Comença la carta de sant Jaume
    Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus disperses pel món. Germans meus, sempre que passeu proves, siguin quines siguin, tingueu-vos per molt feliços: heu de saber que, superant la prova, els creients us refermeu en la constància. I la constància ha de dur les obres a bon terme, perquè sigueu vosaltres mateixos bons del tot, i no us falti res.
    Si algun de vosaltres no té la saviesa necessària, que la demani a Déu, i ell, que dona de bona gana, sense doldre-li, la hi donarà. Però que la demani amb fe, sense dubtar, perquè els qui dubten són com les ones de la mar, quan el vent hi bufa. Un home així, d'esperit indecís, inconstant en tot el que fa, que no s'afiguri poder rebre res del Senyor! Que els germans humils es gloriïn quan Déu els exalça, però els rics que es gloriïn, més aviat, quan Déu els humilia, perquè passaran com la florida de l'herba: així que el sol puja i comença a cremar, l'herba s'asseca, cau la seva flor i s'esvaeix tot aquell esclat. Així es marciran els rics i els seus negocis.

Quan encara no sofria, vivia esgarriat,
però ara tinc presents les promeses.

Vós sou bo, vós feu el bé;
feu que aprengui els vostres decrets.

M'ha fet bé haver sofert tantes penes:
hi aprenc els vostres decrets.

M'estimo més la llei que surt dels vostres llavis,
que mil monedes d'or o de plata.

Senyor, sou just, ho reconec,
i és amb raó que he sofert tantes penes.

Que el vostre amor em conforti,
com vau prometre al vostre servent.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, els fariseus començaren a discutir amb Jesús i li demanaven un senyal del cel, per posar-lo a prova. Ell sospirà profundament i digué: «Per què demanen un senyal, els homes d'aquesta generació? Us dic amb tota veritat que no els en serà donat cap». I Jesús els deixà, s'embarcà altra vegada i se n'anà a l'altra riba del llac.

Lectura de llibre del Gènesi
    Quan el Senyor veié com creixia la malícia dels homes, i que d'un cap a l'altre del dia no pensaven sinó a fer mal, s'entristí i es penedí d'haver creat l'home, i digué: «Esborraré de la terra l'home que vaig crear. No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d'haver-lo creat».
    Però el Senyor concedí el seu favor a Noè, i li digué: «Veig que tu ets l'únic just d'aquesta generació. Entra a l'arca amb tota la teva família. De cada mena d'animals que es poden menjar, pren-ne set parelles, dels que no es poden menjar, una parella, i de cada mena d'ocells, set parelles. Així salvaran la vida i tindran descendència a la terra, perquè, d'aquí a set dies, faré ploure durant quaranta dies i quaranta nits i faré desaparèixer de la terra tots els vivents que vaig crear». Noè complí tot allò que el Senyor li havia manat, i al cap de set dies, caigué a la terra l'aigua del diluvi.

Doneu al Senyor, fills de Déu,
doneu al Senyor glòria i honor,
honoreu el Senyor, honoreu el seu nom,
adoreu el Senyor;
s'apareix la seva santedat.

La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües,
ve el Senyor sobre les aigües torrencials.
La veu del Senyor és potent,
la veu del Senyor és majestuosa.

El Déu majestuós fa esclatar la tempesta
i al seu palau tot canta: «Glòria!»
El Senyor té el soli en les aigües diluvials,
hi seu el Senyor, rei per sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, els deixebles no havien pensat a proveir-se de pans i en portaven només un en la barca. Mentrestant Jesús els advertia que anessin amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d'Herodes. Això els recordà que no tenien pans, i ho comentaven entre ells. Jesús se n'adonà i els digué: «Per què dieu que no teniu pans? Si que us costa d'entendre! Quin cor tan ofuscat! Teniu ulls i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu? No recordeu quants coves vau recollir de les sobres, quan vaig partir cinc pans per donar-los a cinc mil homes?». Ells li responen: «Dotze coves». «I quantes senalles vau recollir, quan en vaig partir set per a quatre mil homes?». Li diuen: «Set». I els deia: «Encara no ho enteneu?».

Lectura de la carta de sant Jaume
    Feliç l'home que sofreix amb constància les proves. Un cop les haurà superades, rebrà per corona la vida que Déu ha promès als qui l'estimen. Que ningú no digui que és Déu qui el tempta, quan es veu provat per una temptació. Déu no té cap mala intenció ni tempta ningú. La temptació ve dels gustos propis de cadascú que l'atreuen i el sedueixen. Aquests gustos engendren el pecat, i el pecat consumat engendra la mort. No us feu il·lusions, germans meus estimats: Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del Pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat.

Feliç l'home que vós eduqueu, Senyor,
que instruïu amb la llei que heu donat;
el guardeu en pau en dies de desgràcies.

El Senyor no deixarà el seu poble,
no abandonarà la seva heretat;
els tribunals donaran sentències justes,
i els homes rectes les aprovaran.

Quan m'adono que estic a punt de caure,
vós m'aguanteu, per l'amor que em teniu,
i quan creix el neguit dintre meu,
el vostre consol és la meva delícia.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, els deixebles no havien pensat a proveir-se de pans i en portaven només un en la barca. Mentrestant Jesús els advertia que anessin amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d'Herodes. Això els recordà que no tenien pans, i ho comentaven entre ells. Jesús se n'adonà i els digué: «Per què dieu que no teniu pans? Si que us costa d'entendre! Quin cor tan ofuscat! Teniu ulls i no hi veieu, orelles, i no hi sentiu? No recordeu quants coves vau recollir de les sobres, quan vaig partir cinc pans per donar-los a cinc mil homes?». Ells li responen: «Dotze coves». «I quantes senalles vau recollir, quan en vaig partir set per a quatre mil homes?». Li diuen: «Set». I els deia: «Encara no ho enteneu?».

Lectura de llibre del Gènesi
    Passats quaranta dies, Noè obrí la finestra que havia fet a l'arca i deixà anar el corb, però el corb tornà tot seguit, esperant que s'eixugués l'aigua a la terra. Llavors, per veure si l'aigua havia minvat, deixà anar el colom, que no trobà cap lloc on reposar i se'n tornà a l'arca, perquè l'aigua encara cobria tota la terra. Noè tragué la mà, el prengué i l'entrà dins l'arca. Esperà set dies més i el deixà anar una altra vegada. Cap al tard el colom tornà duent al bec una fulla d'olivera acabada de collir. Noè va conèixer que l'aigua ja havia minvat. Esperà encara set dies més i deixà anar una altra vegada el colom, que ja no tornà.
    L'any sis-cents u de la vida de Noè, el dia u del primer mes, l'aigua s'havia eixugat. Noè tragué la tapa de l'arca per mirar; i veié que la terra era eixuta. Noè dedicà un altar al Senyor, immolà animals i ocells de totes les menes que es poden oferir en sacrifici, i els cremà sobre l'altar. Amb l'aroma d'aquelles víctimes el Senyor s'apaivagà i decidí en el seu cor que mai més no tornaria a maleir la terra per culpa dels homes, que des de petits porten una inclinació dolenta en el seu cor. I digué: «No tornaré a fer morir tots els vivents, com ara ho he fet. Mentre durarà la terra, no s'interrompran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits».

Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m'ha fet?
Invocant el seu nom,
alçaré el calze per celebrar la salvació.

Compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble.
Al Senyor li doldria
la mort dels qui l'estimen.

Compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble,
als atris de la casa del Senyor,
al teu bell mig, Jerusalem.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles anà a Betsaida. Allà li portaren un cec i li demanaven que el toqués. Jesús li donà la mà i se l'endugué fora del poble, li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntava: «Veus alguna cosa?». El cec mirà i li deia: «Veig homes que caminen; els veig com arbres». Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié distintament. Quedà bé del tot, i ho veia tot clar, fins de lluny estant. Després Jesús l'envià a casa seva dient-li que no posés els peus al poble.

Lectura de la carta de sant Jaume
    Tingueu-ho present, germans meus estimats. Sigueu promptes a escoltar, però deixeu passar temps abans de parlar o de treure el geni. L'home geniüt difícilment obra bé davant Déu. Deixeu-vos de converses indecoroses i dolentes! Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l'heu de posar en pràctica; perquè, els qui l'escolten i no la posen en pràctica s'assemblen al qui es mira la cara que fa en un mirall: es mira, se'n va i no hi pensa més: Els qui s'emmirallen en la Llei perfecta que ens fa lliures i la retenen, no l'escolten per no pensar-hi més, sinó que la compleixen i són feliços de practicar-la.
    Si algú s'afigurava ser un home religiós però no dominava la llengua, es faria il·lusions: la seva religió no valdria res. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.

Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla, no escampa calúmnies.

El qui mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honora i aprecia els fidels del Senyor.

El qui no fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així mai no caurà.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles anà a Betsaida. Allà li portaren un cec i li demanaven que el toqués. Jesús li donà la mà i se l'endugué fora del poble, li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntava: «Veus alguna cosa?». El cec mirà i li deia: «Veig homes que caminen; els veig com arbres». Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié distintament. Quedà bé del tot, i ho veia tot clar, fins de lluny estant. Després Jesús l'envià a casa seva dient-li que no posés els peus al poble.

Lectura de llibre del Gènesi
    Déu beneí Noè i els seus fills dient-los: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra. Que tots els animals de la terra, els ocells, les bèsties que s'arrosseguen per terra i els peixos del mar us respectin i us temin: els poso tots a les vostres mans. Podeu alimentar-vos de tot el que es mou i té vida, igual que dels vegetals. Però no mengeu la carn amb la sang que li dona la vida. Jo en demanaré compte de la vostra sang, tant als animals com als homes. A cadascun dels homes, li demanaré compte de la vida dels seus germans. El qui vessi sang humana ho pagarà amb la seva sang, perquè Déu ha fet l'home a la seva imatge. Vosaltres, sigueu fecunds, multipliqueu-vos, pobleu la terra i sotmeteu-la».
    Després Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l'arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l'aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra». Déu digué: «El signe d'aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra».

Els estrangers donaran culte al nom del Senyor,
els reis de tot el món veneraran la seva glòria.
Quan el Senyor restaurarà Sió,
hi apareixerà la seva glòria,
escoltarà l'oració dels desvalguts,
farà cas de les seves pregàries.

Que quedi escrit
per a les generacions que vindran,
i el poble creat de nou lloarà el Senyor.
El Senyor mira des de les altures del cel,
des del seu lloc sagrat, guaita la terra,
per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a mort.

Els fills dels vostres servidors viuran segurs,
els seus descendents es mantindran
a la vostra presència.
Anunciaran a Sió el nom del Senyor,
anunciaran la seva lloança a Jerusalem,
quan s'hi apleguin pobles i reialmes
per donar culte al Senyor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n'anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que soc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d'altres, que sou Elies, d'altres, que sou algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Pere li respon: «Vós sou el Messies».
    Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. I començà a instruir-los dient: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes».

Lectura de la carta de sant Jaume
    Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d'or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda't dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen? Però vosaltres els deshonreu. No són els rics els qui us oprimeixen i us tiren als tribunals? No són ells qui blasfemen contra aquest nom tan noble de cristians que vosaltres porteu?
    Vosaltres obreu molt bé sempre que compliu aquell manament regi de l'Escriptura: «Estima els altres com a tu mateix». Però si feu diferències entre les persones, cometeu un pecat, i aquell manament us acusa d'haver-lo violat.

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés:
ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n'anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que soc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d'altres, que sou Elies, d'altres, que sou algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Pere li respon: «Vós sou el Messies».
    Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. I començà a instruir-los dient: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes».

Lectura de llibre del Gènesi
    Per tot el món els homes parlaven una sola llengua, amb les mateixes paraules. Venint de l'Orient, trobaren una plana al país de Senaar i la poblaren. Llavors es proposaren els uns als altres de fer maons i coure'ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de ciment. Després digueren: «Construïm-nos una ciutat, amb una torre que arribi fins al cel; així farem famós el nostre nom i no ens dispersarem per tota la terra». El Senyor baixà per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, i digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua, i aquesta és tot just la primera obra que emprenen. Des d'ara no quedarà fora del seu abast qualsevol dels seus projectes. Baixem-hi a posar confusió en el seu llenguatge, i que ningú no entengui els altres».
    Així el Senyor els dispersà per tota la terra des d'aquell indret, i abandonaren la construcció de la ciutat. Per això la ciutat porta el nom de Babel: allà el Senyor posà la confusió en el llenguatge de tot el món, i des d'allà el Senyor els dispersà per tota la terra.

El Senyor desfà els plans de les nacions,
tira a terra els propòsits dels pobles;
però els plans del Senyor persisteixen,
manté sempre els propòsits del seu cor.

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.
El Senyor guaita des del cel,
observant un per un tots els homes.

Des del lloc on ell resideix
es fixa en els qui poblen la terra;
ell, que ha modelat un per un tots els cors,
penetra totes les seves accions.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà. Un home que perd la vida, què en traurà d'haver guanyat tot el món? Què no donaria l'home per rescatar la seva vida? Quan el Fill de l'home vindrà amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, s'avergonyirà dels qui s'hauran avergonyit de mi i de les meves paraules davant els homes d'aquesta generació adúltera i pecadora». I afegia: «Us ho dic amb tota veritat: Alguns dels qui ara són aquí estaran encara en vida quan veuran arribar amb poder el Regne de Déu».

Lectura de la carta de sant Jaume
    Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tinguessin ni vestits ni l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Ves-te'n en pau, abriga't bé i alimenta't», però no li donés res del que necessita, quin profit els faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs, bé, si pots demostra'm, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.
    Tu creus que hi ha un sol Déu? Fas molt bé, però els dimonis també ho creuen i s'esgarrifen. Insensat! Vols saber que la fe sense les obres fora estèril? Quan el nostre pare Abraham oferí el seu fill Isaac sobre l'altar, no va ser per aquesta obra que Déu el reconegué just? Veus com la fe animava les seves obres, i per les obres arribava a la plena maduresa? Així es complí allò que diu l'Escriptura: «Abraham cregué en Déu i Déu ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa». Per això és anomenat amic de Déu. Vegeu, per tant, que l'home és just davant Déu per les obres, i no per la fe tota sola. Així com el cos, sense l'esperit, és mort, també és morta la fe sense les obres.

Feliç l'home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seva descendència serà gran al país,
serà beneït el llinatge dels justos.

A casa seva hi ha riquesa i abundància,
la seva bondat consta per sempre.
L'home just, compassiu i benigne,
és llum que apunta en la fosca.

Sortós l'home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.
El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà. Un home que perd la vida, què en traurà d'haver guanyat tot el món? Què no donaria l'home per rescatar la seva vida? Quan el Fill de l'home vindrà amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, s'avergonyirà dels qui s'hauran avergonyit de mi i de les meves paraules davant els homes d'aquesta generació adúltera i pecadora». I afegia: «Us ho dic amb tota veritat: Alguns dels qui ara són aquí estaran encara en vida quan veuran arribar amb poder el Regne de Déu».

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem. L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe, comprenem que el món va ser fet per la paraula de Déu i que tot això que veiem té una causa invisible. Gràcies a la fe, Abel presentà a Déu una víctima millor que l'ofrena de Caín. Déu, acceptant els seus dons, donà testimoni que era just per la fe, i és per la fe que encara parla després de mort.
    Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra sense passar per la mort, i «ningú no el trobà més, perquè Déu se l'endugué». Abans d'endur-se'l, l'Escriptura declara que la seva vida era agradable a Déu. Ara bé, no és possible agradar a Déu sense la fe: tothom, per acostar-se a Déu, ha de creure que existeix i que recompensa aquells que el busquen. Gràcies a la fe, Noè, advertit per Déu d'un futur que ell encara no veia; obeí Déu i construí l'arca, per salvar la seva família. La seva fe posà en evidència la culpa del món, i ell heretà aquell favor de Déu que fa justos els creients.

Beneiré el vostre nom per sempre.
Us beneiré dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits.

Una generació anuncia a l'altra
el que vós heu fet,
li fa la lloança de les vostres proeses.
Ens fan saber la glòria del Senyor,
i jo celebro els seus prodigis.

Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre Regne
i parlin de la vostra potència.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n'estem, de bé, aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què dir, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
    Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts». Després preguntaven a Jesús: «Els mestres de la Llei afirmen que ha de venir Elies com a precursor. Què hi ha d'això?». Jesús els respongué: «És cert que Elies havia de venir a preparar-ho tot com a precursor. Però, com és que l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt, i ha de ser tingut per no res? Doncs, d'Elies, jo us asseguro que ja ha vingut i que l'han tractat com han volgut, tal com ho deia l'Escriptura».

Lectura de la carta de sant Jaume
    Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que amb nosaltres, els mestres, el judici de Déu serà més exigent. Tots ensopeguem sovint, i si algú enraonant no ensopega mai, és un home perfecte, i capaç d'embridar tot el cos. Els cavalls, quan tenen la brida a la boca, ens obeeixen i governem tot l'animal. Mireu les naus: tan grans com són i empeses per vents forts, un timó de no res les guia allà on vol un cop de mà del timoner. Igualment la llengua, que és una part tan petita del cos, s'atreveix a tot. Quin bosc més gran no arriba a encendre una espurna de no res! I la llengua és un foc, tot un món de malícia: aquest membre del nostre cos els embruta tots, i quan les flames de l'infern la fan posar roent, es posa roent tot l'engranatge de la nostra vida.
    Els homes amanseixen tota mena de bèsties feréstegues i d'ocells, de rèptils i d'animals marins, però no hi ha cap home capaç d'amansir la llengua: és dolenta i rebel, carregada de verí mortal. Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm aquesta imatge de Déu, que són els homes. Benedicció i maledicció surten d'una mateixa boca. Germans meus, això no pot ser.

Salveu-nos, Senyor, que no queda gent bona,
entre els homes ja no hi ha fidelitat.
Tot el que es diuen
els uns als altres és mentida,
fruit d'uns llavis aduladors i d'un cor fals.

Que el Senyor acabi amb el llavi adulador
i la llengua que parla amb altivesa.
Són els qui diuen: «Tenim llengua,
en tenim i ens en valem,
qui ens pot manar?».

L'oracle del Senyor és de bona llei;
és plata sense escòries, refinada set vegades.
Vós, Senyor, ens protegiu,
ens guardeu de tots aquests per sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n'estem, de bé, aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què dir, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
    Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts». Després preguntaven a Jesús: «Els mestres de la Llei afirmen que ha de venir Elies com a precursor. Què hi ha d'això?». Jesús els respongué: «És cert que Elies havia de venir a preparar-ho tot com a precursor. Però, com és que l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt, i ha de ser tingut per no res? Doncs, d'Elies, jo us asseguro que ja ha vingut i que l'han tractat com han volgut, tal com ho deia l'Escriptura».