Lectura primera
Sa 12, 13. 16-19
Doneu l'ocasió de penedir-se dels pecats
Lectura del llibre de la Saviesa
Fora de vós, que vetlleu sobre tothom, no hi ha cap déu a qui hàgiu de convèncer que la vostra sentència és justa. La vostra força és font de justícia, i el mateix domini que teniu sobre tothom fa que tracteu amb tota consideració. Demostreu només la vostra força si algú no creu que ho podeu tot, o bé quan humilieu aquells que, sabent que sou fort, es mostren arrogants. Vós, que disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració: el poder, si volguéssiu, sempre el teniu a mà. Obrant així, heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser humans amb tothom, i heu omplert d'esperança els vostres fills, en veure que doneu l'ocasió de penedir-se dels pecats.
Salm responsorial 85, 5-6. 9-10. 15-16a (R: 5a)
R/. Senyor, vós sou indulgent i bo.
Tu, Dómine, suávis et mitis es.
Vós, Senyor, sou indulgent i bo,
ric en l'amor per a tothom que us invoca.
Senyor, escolteu la meva pregària,
escolteu la meva súplica.
R/. Senyor, vós sou indulgent i bo.
Tu, Dómine, suávis et mitis es.
Tots els pobles que heu creat
vindran a fer-vos homenatge
i glorificaran el vostre nom.
Diran: «Sou gran, Senyor,
són prodigioses les vostres obres,
vós sou l'únic Déu».
R/. Senyor, vós sou indulgent i bo.
Tu, Dómine, suávis et mitis es.
Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne,
lent per al càstig, fidel en l'amor,
mireu-me, apiadeu-vos de mi.
R/. Senyor, vós sou indulgent i bo.
Tu, Dómine, suávis et mitis es.
Segona lectura
Rm 8, 26-27
L'Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, és l'Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però és ell, l'Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l'interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l'Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.
Al·leluia
Cf. Mt 11, 25
Al·leluia. Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne. Al·leluia.
Allelúia. Benedíctus es, Pater, Dómine cæli et terræ, quia mystéria regni párvulis revelásti. Allelúia.
Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n'anà. Quan el sembrat hagué crescut i s'espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner».
[Els proposà encara una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant, que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques».
Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».
Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món».
Llavors, deixà la gent i se n'anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L'enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol.
Qui tingui orelles, que ho senti».]
Mt 13, 24-30
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n'anà. Quan el sembrat hagué crescut i s'espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner».
Diumenge de la setzena setmana del temps durant l'any. Cicle B
Lectura primera
Jr 23, 1-6
Jo mateix recolliré totes les ovelles que em queden i els donaré pastors
Lectura del llibre de Jeremies
Ai dels pastors que perden i dispersen les ovelles del meu ramat, diu l'oracle del Senyor. Per això el Senyor, Déu d'Israel, diu als pastors del meu poble: «Vosaltres heu dispersat les meves ovelles i les heu fetes fugir, en lloc de fer-ne el recompte. Doncs ara jo passaré comptes amb vosaltres per reclamar tot el mal que heu fet, diu l'oracle del Senyor. I totes les ovelles que em queden, jo mateix les recolliré de tots els països on les havia fet fugir, i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i s'hi multiplicaran. Els donaré pastors que les menin, i ningú no tornarà a fer-los por, ni a esfereir-les, ni en mancarà cap, diu l'oracle del Senyor.
Venen dies, diu l'oracle del Senyor, que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David, i serà un rei excel·lent que farà regnar en el país la justícia i el bé. En els seus dies Judà no sofrirà cap mal i Israel viurà segur. El seu nom serà: El-Senyor-és-el-nostre-bé».
Salm responsorial 22, 1-3. 4. 5. 6 (R: 1)
R/. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Dóminus pascit me, et nihil mihi déerit.
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l'amor del seu nom.
R/. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Dóminus pascit me, et nihil mihi déerit.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m'asserena i em conforta.
R/. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Dóminus pascit me, et nihil mihi déerit.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.
R/. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Dóminus pascit me, et nihil mihi déerit.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
R/. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Dóminus pascit me, et nihil mihi déerit.
Lectura segona
Ef 2, 13-18
Ell és la nostra pau. De dos pobles, n'ha fet un de sol
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, vosaltres abans éreu lluny de les promeses, però ara la sang del Crist us ha apropat. Ell és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un de sol, ja que ell ha destruït la barrera que els separava i els mantenia enemics, abolint en el seu propi cos la Llei i els preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat una nova humanitat centrada en ell. Per la seva mort a la creu ha fet morir l'enemistat i, units en un sol cos, els ha reconciliat tots dos amb Déu. Per això ha vingut a portar-nos la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop. Per ell uns i altres tenim entrada al Pare, guiats per un sol Esperit.
Al·leluia
Jo 10, 27
Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.
Allelúia. Oves meæ vocem meam áudiunt, dicit Dóminus; et ego cognósco eas, et sequúntur me. Allelúia.
Evangeli
Mc 6, 30-34
Eren com les ovelles sense pastor
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica». Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni per menjar. Se n'anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.
Diumenge de la setzena setmana del temps durant l'any. Cicle C
Lectura primera
Gn 18, 1-10a
Senyor, no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham a l'alzina de Mambré. Abraham seia a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d'ell. Així que els veié corregué a rebre'ls des de l'entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra de l'alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent». Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».
Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets». Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d'ells sota l'ombra de l'alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara la teva esposa?». Abraham respongué: «És dintre la tenda». Ell li digué: «L'any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill».
Salm responsorial 14, 1b-3a. 3b-4b. 5 (R: 1a)
R/. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
Dómine, quis habitábit in tabernáculo tuo?
Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla, no escampa calúmnies.
R/. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
Dómine, quis habitábit in tabernáculo tuo?
Mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honra i aprecia els fidels del Senyor.
R/. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
Dómine, quis habitábit in tabernáculo tuo?
No fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així mai no caurà.
R/. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
Dómine, quis habitábit in tabernáculo tuo?
Lectura segona
Col 1, 24-28
El misteri que d'ençà que existeixen els segles, Déu guardava amagat, ara l'ha revelat al seu poble sant
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l'Església. Ara jo soc servidor d'aquesta Església: Déu m'ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri secret, que d'ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d'aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l'esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l'anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.
Al·leluia
Cf. Lc 8, 15
Al·leluia. Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu, i donen fruit amb perseverança. Al·leluia.
Allelúia. Beáti qui in corde bono et óptimo verbum Dei rétinent, et fructum áfferunt in patiéntia. Allelúia.
Evangeli
Lc 10, 38-42
Marta l'acollí. Maria ha escollit la millor part
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m'ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».
Dilluns de la setzena setmana del temps durant l'any. Any I
Lectura primera
Ex 14,5-18
Egipte sabrà que jo soc el Senyor, quan la meva glòria s'haurà manifestat en el Faraó
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, quan va saber el rei d'Egipte que el poble d'Israel havia fugit, el Faraó i els seus cortesans van reaccionar i van dir: «Què hem fet? Hem deixat marxar el poble d'Israel, que era esclau nostre». I va fer preparar el seu carro i el seu exèrcit. Prengué els sis-cents millors carros de guerra i tots els altres carros d'Egipte, amb tres soldats a cada carro. El Senyor va fer que el Faraó, rei d'Egipte, s'obstinés a perseguir els israelites, que sortien protegits per la mà de Déu. Els egipcis, amb tota la cavalleria, carros i guerrers, i tot l'exèrcit del Faraó, els perseguiren i els aconseguiren acampats vora el mar a Fiha-Hirot, davant de Baal-Sefon.
El pànic s'apoderà dels israelites quan s'adonaren que el Faraó s'acostava i els egipcis havien sortit a perseguir-los: els israelites cridaren auxili al Senyor i deien a Moisès: «Que no hi havia prou tombes a Egipte, que ens has portat a morir al desert? Per què ens has fet això de voler-nos fer sortir d'Egipte? Ja t'ho dèiem que ens deixessis servir els egipcis! Valia més ser esclaus dels egipcis, que no pas morir al desert!» Moisès els respongué: «No tingueu por, no us mogueu d'aquí, que avui veureu com el Senyor us salva. Avui veieu els egipcis per darrera vegada: no els tornareu a veure mai més. El Senyor combatrà per vosaltres, i no us caldrà fer res».
El Senyor digué a Moisès: «Per què aquests crits d'auxili? Ordena als israelites que es posin en marxa, i tu alça la vara, estén la mà cap al mar i es partirà en dos perquè els israelites caminin per terra eixuta, enmig del mar. Jo faré que els egipcis s'obstinin a penetrar-hi darrere d'ells. I mostraré el meu poder sobre el Faraó i sobre tot el seu exèrcit, sobre els seus carros de guerra i els seus soldats. I Egipte sabrà que jo soc el Senyor, quan la meva glòria s'haurà manifestat en el Faraó, en els seus carros i en els seus soldats».
Salm responsorial Ex 15, 1-2. 3-4. 5-6 (R: 1a)
R/. Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glòria.
Cantémus Dómino: glorióse enim magnificátus est.
Cantem al Senyor per la seva gran victòria,
ha tirat al mar cavalls i cavallers.
Del Senyor em ve la glòria i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
És el meu Déu, i jo l'he de lloar,
és el Déu del meu pare i jo l'he d'enaltir.
R/. Cantem al Senyor per la seva gran victòria.
Cantémus Dómino: glorióse enim magnificátus est.
El Senyor és un gran guerrer,
el seu nom és el Senyor.
Ha tirat al mar els carros del Faraó,
els millors combatents
s'han enfonsat al mar Roig.
R/. Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glòria.
Cantémus Dómino: glorióse enim magnificátus est.
Els han cobert les onades
i han baixat al fons com un roc.
La vostra dreta, Senyor, té un poder magnífic,
la vostra dreta, Senyor, ha desfet l'enemic.
R/. Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glòria.
Cantémus Dómino: glorióse enim magnificátus est.
Al·leluia
Salm 94, 8ab
Al·leluia. No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu. Al·leluia.
Allelúia. Hódie, nolíte obduráre corda vestra, sed vocem Dómini audíte. Allelúia.
Evangeli
Mt 12, 38-42
En el judici de Déu, la reina del país del Sud acusarà la gent d'aquesta generació
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: «Mestre, voldríem veure com, amb un senyal prodigiós, demostreu que veniu de Déu». Ell els respongué: «La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però Déu no els en donarà cap altre que el del profeta Jonàs: així com Jonàs va passar tres dies i tres nits dintre el monstre marí, també el Fill de l'home passarà tres dies i tres nits en el cor de la terra. En el judici de Déu, els ninivites acusaran la gent d'aquesta generació i la condemnaran, perquè ells es convertiren quan Jonàs els predicà, i aquí teniu més que Jonàs. En el judici de Déu, la reina del país del Sud acusarà la gent d'aquesta generació i la condemnarà, perquè ella va venir de l'altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó, i aquí teniu més que Salomó».
Dilluns de la setzena setmana del temps durant l'any. Any II
Lectura primera
Mi 6, 1-4.6-8
Ja t'han dit, home, què espera de tu el Senyor
Lectura de la profecia de Miquees
Escolteu això que diu el Senyor: «Posa't dret i crida les muntanyes a judici, que els turons sentin el teu clam». Muntanyes, escolteu les acusacions del Senyor, escolteu-les, fonaments eterns que sosteniu la terra; el Senyor acusa el seu poble, discuteix amb Israel: «Poble meu, què t'he fet? En què t'he molestat? Respon-me. Jo et vaig fer sortir del país d'Egipte, et vaig alliberar de la casa d'esclavatge i vaig enviar Moisès, Aharon i Maria perquè et guiessin».
«Quina ofrena portaré quan em presentaré al Senyor, quan aniré a adorar el Déu excels? Portaré víctimes, per oferir holocaustos? Portaré vedells d'un any? El Senyor veurà amb bons ulls l'ofrena de milers de moltons o de torrents d'oli que no es puguin ni comptar? Haig d'oferir el meu primer fill per expiar les meves culpes? Satisfaré pels meus pecats sacrificant el fruit de les meves entranyes?» Ja t'han dit, home, on és troba el bé, què espera de tu el Senyor: espera que siguis just en l'obrar, que estimis la bondat i siguis humil amb el teu Déu.
Salm responsorial 49, 5-6. 8-9. 16bc-17. 21 i 23 (R: 23b)
R/. L'home que viu honradament veurà la salvació de Déu.
Qui immaculatus est in via, osténdam illi salutáre Dei.
«Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d'una víctima
segellaren l'aliança».
El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica.
R/. L'home que viu honradament veurà la salvació de Déu.
Qui immaculatus est in via, osténdam illi salutáre Dei.
No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.
Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats?
R/. L'home que viu honradament veurà la salvació de Déu.
Qui immaculatus est in via, osténdam illi salutáre Dei.
Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dona del que et mano?
R/. L'home que viu honradament veurà la salvació de Déu.
Qui immaculatus est in via, osténdam illi salutáre Dei.
He de callar, mentre fas tot això?
Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.
El qui m'ofereix accions de gràcies
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament
veurà la salvació de Déu.
R/. L'home que viu honradament veurà la salvació de Déu.
Qui immaculatus est in via, osténdam illi salutáre Dei.
Al·leluia
Salm 94, 8ab
Al·leluia. No enduriu, avui, els vostres cors; escolteu la veu de Déu. Al·leluia.
Allelúia. Hódie, nolíte obduráre corda vestra, sed vocem Dómini audíte. Allelúia.
Evangeli
Mt 12, 38-42
En el judici de Déu, la reina del país del Sud acusarà la gent d'aquesta generació
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: «Mestre, voldríem veure com, amb un senyal prodigiós, demostreu que veniu de Déu». Ell els respongué: «La gent d'aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però Déu no els en donarà cap altre que el del profeta Jonàs: així com Jonàs va passar tres dies i tres nits dintre el monstre marí, també el Fill de l'home passarà tres dies i tres nits en el cor de la terra. En el judici de Déu, els ninivites acusaran la gent d'aquesta generació i la condemnaran perquè ells es convertiren quan Jonàs els predicà, i aquí teniu més que Jonàs. En el judici de Déu, la reina del país del Sud acusarà la gent d'aquesta generació i la condemnarà perquè ella va venir de l'altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó, i aquí teniu més que Salomó».
Dimarts de la setzena setmana del temps durant l'any. Any I
Lectura primera
Ex 14, 21-15, 1
Els israelites entraren caminant per terra eixuta enmig del mar
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès estengué la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant, que durà tota la nit, va fer retirar la mar i la convertí en terra eixuta. Les aigües es partiren i els israelites entraren caminant per terra eixuta enmig del mar, amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra. Els egipcis intentaren perseguir-los, i tota la cavalleria del Faraó, amb els carros i els guerrers, entraren darrere d'ells en el llit de la mar. A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, posà la mirada sobre la formació dels egipcis i hi sembrà la confusió: encallà les rodes dels carros i feia que les tropes avancessin a pas feixuc. Els egipcis digueren: «Fugim del combat! El Senyor lluita a favor d'Israel contra els egipcis».
Llavors el Senyor digué a Moisès: «Estén la mà cap al mar: que se'n tornin les aigües i cobreixin els egipcis, els seus carros i els guerrers». Moisès estengué la mà cap al mar i de bon matí, quan el mar se'n tornava al seu lloc de sempre, es trobà amb els egipcis que fugien, i el Senyor precipità els egipcis al mig del mar. Les aigües que se'n tornaven cobriren els carros amb els seus guerrers. De totes les tropes del Faraó que havien penetrat darrere els israelites en el llit de la mar no en quedà ni un sol home. Però els israelites havien caminat per terra eixuta enmig del mar, amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra.
Aquell dia el Senyor salvà Israel de les mans dels egipcis, i els israelites veieren els egipcis morts a la platja. Quan els israelites veieren la gran gesta que el Senyor havia obrat contra Egipte, tot el poble sentí un gran respecte pel Senyor i cregueren en ell i en el seu servent Moisès. Llavors Moisès i els israelites entonaren aquest càntic en honor del Senyor:
Aquí no es diu: Paraula de Déu.
Salm responsorial Ex 15, 8-9. 10 i 12. 17 (R: 1a)
R/. Cantem al Senyor per la seva gran victòria.
Cantémus Dómino: glorióse enim magnificátus est.
Al bufec del vostre alè, les aigües s'apilen,
i s'aguanten com un dic,
s'endureixen les onades de la mar.
Llavors diu l'enemic:
«Perseguim-los, agafem-los:
satisfaré l'afany de repartir botí,
em trauré l'espasa i seran tots meus».
R/. Cantem al Senyor per la seva gran victòria.
Cantémus Dómino: glorióse enim magnificátus est.
Però bufa el vostre alè, i la mar els cobreix,
s'enfonsen com plom dins l'aigua impetuosa.
Heu estès només la mà,
i els ha engolit la terra.
R/. Cantem al Senyor per la seva gran victòria.
Cantémus Dómino: glorióse enim magnificátus est.
Feu entrar el vostre poble a la muntanya,
planteu-lo a la vostra heretat,
al lloc on heu posat el vostre tron,
al santuari que han construït
les vostres mans.
R/. Cantem al Senyor per la seva gran victòria.
Cantémus Dómino: glorióse enim magnificátus est.
Al·leluia
Jo 14, 23
Al·leluia. Qui m'estima farà cas de les meves paraules; el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell. Al·leluia.
Allelúia. Si quis díliget me, sermónem meum servábit, dicit Dóminus; et Pater meus díliget eum, et ad eum veniémus. Allelúia.
Evangeli
Mt 12, 46-50
Assenyalant els seus deixebles, Jesús digué: «Aquests són la meva mare i els meus germans»
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, mentre Jesús parlava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora de la casa, volien parlar amb ell. Algú li digué: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen parlar». Jesús li respongué: «Qui és la meva mare? Qui són els meus germans?» Llavors estengué la mà assenyalant els seus deixebles i digué: «Aquests són la meva mare i els meus germans; tothom que compleix la voluntat del meu Pare del cel és el meu germà, la meva germana, la meva mare».
Dimarts de la setzena setmana del temps durant l'any. Any II
Lectura primera
Mi 7, 14-15. 18-20
Llanceu al fons del mar tots els nostres pecats
Lectura de la profecia de Miquees
Senyor, pastureu amb la vostra vara el vostre poble, el ramat que és la vostra heretat, i que ara viu dispers pels boscos i pels fruiterars. Que pasturin a Basan i a Galaad com en temps antics. Feu-nos veure els vostres prodigis, com el dia que ens vau treure d'Egipte. Qui és com vós, Déu nostre? Vós perdoneu les culpes, i a la resta de la vostra heretat, no li teniu en compte la infidelitat passada: no us obstineu a castigar, perquè estimeu la bondat. Torneu ara a compadir-vos de nosaltres, extingiu les nostres culpes, llanceu al fons del mar tots els nostres pecats. Sigueu fidel a Jacob, bondadós amb la descendència d'Abraham, tal com vau jurar als nostres pares des dels primers temps.
Salm responsorial 84, 2-4. 5-6. 7-8 (R: 8a)
R/. Senyor, feu-nos veure el vostre amor.
Osténde nobis, Dómine, misericórdiam tuam.
Heu afavorit, Senyor, el vostre país,
i renovat el vostre poble;
heu perdonat als de Jacob totes les culpes,
heu estès un vel sobre els seus pecats,
el vostre enuig s'ha apaivagat,
us heu desdit del vostre rigor.
R/. Senyor, feu-nos veure el vostre amor.
Osténde nobis, Dómine, misericórdiam tuam.
Déu salvador nostre, renoveu-nos;
assereneu-vos i no us enutgeu.
Sereu sempre tan sever amb nosaltres,
i a cada generació mantindreu el rigor?
R/. Senyor, feu-nos veure el vostre amor.
Osténde nobis, Dómine, misericórdiam tuam.
És que no ens retornareu la vida
perquè el vostre poble trobi en vós l'alegria?
Senyor, feu-nos veure el vostre amor,
i doneu-nos la vostra salvació.
R/. Senyor, feu-nos veure el vostre amor.
Osténde nobis, Dómine, misericórdiam tuam.
Al·leluia
Jo 14, 23
Al·leluia. Qui m'estima farà cas de les meves paraules; el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell. Al·leluia.
Allelúia. Si quis díliget me, sermónem meum servábit, dicit Dóminus; et Pater meus díliget eum, et ad eum veniémus. Allelúia.
Evangeli
Mt 12, 46-50
Assenyalant els seus deixebles, Jesús digué: «Aquests són la meva mare i els meus germans»
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, mentre Jesús parlava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora de la casa, volien parlar amb ell. Algú li digué: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen parlar». Jesús li respongué: «Qui és la meva mare? Qui són els meus germans?» Llavors estengué la mà assenyalant els seus deixebles i digué: «Aquests són la meva mare i els meus germans; tothom que compleix la voluntat del meu Pare del cel és el meu germà, la meva germana, la meva mare».
Dimecres de la setzena setmana del temps durant l'any. Any I
Lectura primera
Ex 16, 1-5. 9-15
Jo us faré ploure pa del cel
Lectura del llibre de l'Èxode
Tota la comunitat del poble d'Israel se n'anà d'Elim al desert de Sin, entre Elim i el Sinaí. Era el dia quinze del mes segon des de la sortida d'Egipte. Llavors tota la comunitat del poble d'Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d'Israel els deia: «Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d'Egipte, quan encara sèiem al voltant de les olles de carn, i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam». El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mano. Però el sisè dia que preparin el que necessiten per portar-lo, perquè n'hi haurà el doble del que hauran recollit cada dia».
Moisès digué a Aharon: «Digues a la comunitat del poble d'Israel que vinguin tots a la presència del Senyor, perquè el Senyor ha escoltat les seves murmuracions». Mentre Aharon parlava a la comunitat, van mirar cap a la glòria del Senyor que s'apareixia en el núvol. El Senyor digué a Moisès: «He sentit aquestes murmuracions del poble d'Israel. Digue'ls, doncs: Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu, i sabreu que jo, el Senyor, soc el vostre Déu». Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l'endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s'esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra. Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre: «Man-hu?» (que vol dir: «Què és això?»). Perquè no sabien què era. Moisès els digué: «Això és el pa que el Senyor us dona per aliment».
Salm responsorial 77, 18-19. 23-24. 25-26. 27-28 (R: 24b)
R/. El Senyor els donà el seu blat celestial.
Panem cæli dedit eis Dóminus.
En el seu cor posaren Déu a prova,
reclamant-li al seu gust un menjar;
deien malparlant de Déu:
«Tindrà poder
per parar taula en ple desert?»
R/. El Senyor els donà el seu blat celestial.
Panem cæli dedit eis Dóminus.
Però ell donà ordres als núvols
i obrí els batents del cel
perquè plogués l'aliment del mannà,
el do del seu blat celestial.
R/. El Senyor els donà el seu blat celestial.
Panem cæli dedit eis Dóminus.
I els homes van menjar el pa dels àngels,
les provisions abundants que els enviava.
Després alçà el vent de llevant,
orientà el garbí amb el seu poder.
R/. El Senyor els donà el seu blat celestial.
Panem cæli dedit eis Dóminus.
I els va ploure carn com núvols de pols;
milers d'ocells com grans de sorra
caigueren al bell mig del campament,
a vora mateix de les tendes.
R/. El Senyor els donà el seu blat celestial.
Panem cæli dedit eis Dóminus.
Al·leluia
Al·leluia. La llavor és la paraula de Déu, el sembrador és el Crist; tothom qui el troba viurà per sempre. Al·leluia.
Allelúia. Semen est verbum Dei, sator autem Christus; omnis qui ínvenit eum, manébit in ætérnum. Allelúia.
Evangeli
Mt 13, 1-9
Dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Aquell dia, Jesús sortí de casa i s'assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d'ell, que pujà a una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà vora l'aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s'assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».
Dimecres de la setzena setmana del temps durant l'any. Any II
Lectura primera
Jr 1, 1. 4-10
Et vaig fer profeta, destinat a les nacions
Comença el llibre de Jeremies
Paraules de Jeremies, fill d'Helquies, un dels sacerdots que residien a Anatot, en el territori de Benjamí. El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés en les entranyes de la mare, ja et vaig conèixer, abans de néixer, ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions». Jo li vaig respondre: «Ah, Senyor Déu meu, no sé parlar: encara soc un noi!» Però el Senyor em contestà: «No diguis que ets un noi. Tu aniràs a trobar tothom a qui jo t'enviaré, i els diràs allò que et manaré. No els tinguis por: Jo et faré costat per alliberar-te'n». Ho diu l'oracle del Senyor. Llavors el Senyor em tocà la boca amb la seva mà i em digué: «Et poso les meves paraules als llavis. Des d'avui et dono autoritat sobre les nacions i els reialmes, per arrencar i enderrocar, per destruir i demolir, i també reconstruir i replantar».
Salm responsorial 70, 1-2. 3-4a. 5-6ab. 15ab i 17 (R: cf. 15)
R/. Els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu, Senyor.
Os meum annuntiábit salutáre tuum, Dómine.
En vós m'emparo, Senyor,
que no en tingui un desengany.
Deslliureu-me, traieu-me del perill,
vós que sou bo; escolteu i salveu-me.
R/. Els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu, Senyor.
Os meum annuntiábit salutáre tuum, Dómine.
Sigueu el meu castell de refugi,
la meva roca salvadora.
Per a mi sou penyal i plaça forta.
Déu meu, traieu-me
de les mans de l'injust.
R/. Els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu, Senyor.
Os meum annuntiábit salutáre tuum, Dómine.
Vós sou la meva esperança, Déu meu,
he confiat en vós, Senyor, des de petit.
Vós em traguéreu de les entranyes de la mare,
acabat de néixer em vaig emparar en vós.
R/. Els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu, Senyor.
Os meum annuntiábit salutáre tuum, Dómine.
D'un cap a l'altre del dia els meus llavis
diran a tothom com m'ajudeu.
M'instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable.
R/. Els meus llavis diran a tothom com m'ajudeu, Senyor.
Os meum annuntiábit salutáre tuum, Dómine.
Al·leluia
Al·leluia. La llavor es la paraula de Déu, el sembrador és el Crist; tothom qui el troba viurà per sempre. Al·leluia.
Allelúia. Semen est verbum Dei, sator autem Christus; omnis qui ínvenit eum, manébit in ætérnum. Allelúia.
Evangeli
Mt 13, 1-9
Dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Aquell dia, Jesús sortí de casa i s'assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d'ell, que pujà a una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà vora l'aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s'assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».
Dijous de la setzena setmana del temps durant l'any. Any I
Lectura primera
Ex 19, 1-2.9-11.16-20b
El Senyor baixarà a la muntanya del Sinaí a vista del poble
Lectura del llibre de l'Èxode
Just en començar el tercer mes de la sortida d'Egipte, els israelites arribaren al desert del Sinaí. Venien de Rafidim i, en arribar al desert del Sinaí, acamparen allà davant la muntanya. El Senyor digué a Moisès: «Jo et vindré a trobar envoltat de l'espessor d'un núvol, perquè el poble senti que parlo amb tu i cregui en tu per sempre». Llavors Moisès transmeté la resposta del poble al Senyor, i el Senyor li digué: «Ves a trobar el poble i avui i demà fes tot el que cal perquè siguin purs i sants: que es rentin els vestits i estiguin a punt per a demà passat, perquè el tercer dia el Senyor baixarà a la muntanya del Sinaí a vista del poble».
L'endemà passat, quan es feia de dia, dalt la muntanya, coberta d'un núvol espès, esclataren trons i llamps, acompanyats d'un toc de corn fortíssim. En el campament tot el poble s'esglaià. Moisès va fer sortir del campament el poble per anar a trobar-se amb Déu, i s'aturaren al peu de la muntanya. Tota la muntanya del Sinaí fumejava, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum pujava de la muntanya com la fumarada d'una fornal, i tot el poble estava esglaiadíssim. El toc de corn creixia, cada vegada més fort: Moisès parlava i Déu li responia enmig d'aquell so. El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí, al punt més alt de la muntanya, i cridà Moisès perquè hi pugés.
Salm responsorial Dn 3, 52a. 52b. 53. 54. 55. 56 (R: 52b)
R/. Glòria i lloança per sempre.
Et laudábile et superexaltátum in saécula.
Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.
R/. Glòria i lloança per sempre.
Et laudábile et superexaltátum in saécula.
És beneït el vostre sant nom.
R/. Glòria i lloança per sempre.
Et laudábile et superexaltátum in saécula.
Sou beneït al vostre temple sant.
R/. Glòria i lloança per sempre.
Et laudábile et superexaltátum in saécula.
Sou beneït assegut al vostre soli reial.
R/. Glòria i lloança per sempre.
Et laudábile et superexaltátum in saécula.
Sou beneït a la carrossa de querubins,
quan penetreu amb la mirada els oceans.
R/. Glòria i lloança per sempre.
Et laudábile et superexaltátum in saécula.
Sou beneït al firmament del cel.
R/. Glòria i lloança per sempre.
Et laudábile et superexaltátum in saécula.
Al·leluia
Al·leluia. Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne. Al·leluia.
Allelúia. Benedíctus es, Pater, Dómine cæli et terræ, quia mystéria regni párvulis revelásti. Allelúia.
Evangeli
Mt 13, 10-17
Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els deixebles s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?» Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d'ells es compleix aquella profecia d'Isaïes que deia: "Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d'aquest poble s'ha fet insensible, s'ha tornat dur d'orella i s'ha tapat els ulls, no fos cas que, si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut".
Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren».
Dijous de la setzena setmana del temps durant l'any. Any II
Lectura primera
Jr 2, 1-3. 7-8. 12-13.
M'han abandonat a mi, font d'aigua viva, i s'han excavat cisternes en roques esquerdades
Lectura del llibre de Jeremies:
El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Ves a fer una crida, que ho senti tot Jerusalem: Això diu el Senyor: Recordo el teu afecte d'enamorada, com m'estimaves quan eres jove: em seguies pel desert, per les terres on ningú no sembra. Israel era sagrat per al Senyor, primer fruit de la seva collita; els qui s'atrevien a menjar-ne eren reus de culpa i els queia a sobre una calamitat, diu l'oracle del Senyor.
Jo us vaig conduir en un país de conreu perquè mengéssiu els millors dels seus fruits, però, així que vau entrar al meu país, el vau profanar, vau deixar la meva heretat en un estat repugnant. Els sacerdots no es pregunten on és el Senyor, ells, que donen oracles de part meva, em desconeixen; els pastors s'han sublevat contra mi, els profetes profetitzen per Baal, segueixen déus incapaços de fer res. Esgarrifa't, cel, esborrona't, diu l'oracle del Senyor: El meu poble ha comès un doble mal: M'ha abandonat a mi, font d'aigua viva, i s'han excavat cisternes en roques esquerdades, que no retenen l'aigua».
Salm responsorial 35, 6-7ab. 8-9a. 9b-11 (R: 10a)
R/. En vós, Senyor, hi ha la font de la vida.
Apud te, Dómine, est fons vitæ.
El vostre amor, Senyor, s'eleva fins al cel,
la vostra fidelitat arriba fins als núvols.
La vostra justícia
és com les muntanyes més altes,
com l'oceà infinit són les vostres decisions.
R/. En vós, Senyor, hi ha la font de la vida.
Apud te, Dómine, est fons vitæ.
Que n'és, de preciós, Déu meu, el vostre amor!
Sota les ales empareu els homes,
els sacieu del bo i millor de casa vostra.
R/. En vós, Senyor, hi ha la font de la vida.
Apud te, Dómine, est fons vitæ.
Els feu beure al torrent del paradís;
perquè en vós hi ha la font de la vida,
i veiem la llum en la vostra llum.
Estimeu tothora els qui us coneixen,
sou generós amb els bons de cor.
R/. En vós, Senyor, hi ha la font de la vida.
Apud te, Dómine, est fons vitæ.
Al·leluia
Al·leluia. Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne. Al·leluia.
Allelúia. Benedíctus es, Pater, Dómine cæli et terræ, quia mystéria regni párvulis revelásti. Allelúia.
Evangeli
Mt 13, 10-17
Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els deixebles s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?» Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d'ells es compleix aquella profecia d'Isaïes que deia: "Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d'aquest poble s'ha fet insensible, s'ha tornat dur d'orella i s'ha tapat els ulls, no fos cas que, si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut".
Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren».
Divendres de la setzena setmana del temps durant l'any. Any I
Lectura primera
Ex 20, 1-17
La llei, Déu la donà per Moisès
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Déu digué aquestes paraules: «Jo soc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi. No et facis cap escultura ni cap imatge de res del que hi ha dalt del cel, a baix a la terra o a les aigües que neixen de sota la terra. No adoris aquestes imatges ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu, Déu gelós: castigo les culpes dels pares en els fills fins a la tercera i a la quarta generació, dels qui no m'estimen, però soc bondadós fins a milers de generacions, dels qui m'estimen i guarden els meus manaments. Quan juris, no prenguis en va el nom del Senyor, el teu Déu, perquè el Senyor no deixa sense càstig el qui pren en va el seu nom.
Celebra el repòs sagrat del dissabte. Durant sis dies treballa i ocupa't en les feines que calgui, però el dia setè és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No us ocupeu en cap treball, ni tu, ni els teus fills, ni les teves filles, ni els teus criats, ni les teves criades, ni els teus animals, ni els forasters que resideixen a les teves poblacions, perquè el Senyor en sis dies va fer el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs, però el dia setè va reposar. Per això el Senyor beneí el dissabte i en va fer un dia sagrat.
Honra el pare i la mare, i tindràs llarga vida al país que et dona el Senyor, el teu Déu. No matis. No cometis adulteri. No robis. No declaris falsament contra un altre. No desitgis la casa d'un altre, ni tampoc la seva esposa, el seu criat, la seva criada, el seu bou o el seu ase, ni res que sigui d'ell».
Salm responsorial 18, 8. 9. 10. 11 (R: Jo 6, 68c)
R/. Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.
Dómine, verba vitæ ætérnæ habes.
És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.
R/. Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.
Dómine, verba vitæ ætérnæ habes.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
R/. Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.
Dómine, verba vitæ ætérnæ habes.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
R/. Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.
Dómine, verba vitæ ætérnæ habes.
Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.
R/. Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.
Dómine, verba vitæ ætérnæ habes.
Al·leluia
Cf. Lc 8, 15
Al·leluia. Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu, i donen fruit amb perseverança. Al·leluia.
Allelúia. Beáti qui in corde bono et óptimo verbum Dei rétinent, et fructum áfferunt in patiéntia. Allelúia.
Evangeli
Mt 13, 18-23
Aquells que han sentit la predicació del Regne i l'han entesa i donen fruit
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Escolteu vosaltres què vol dir la paràbola del sembrador. La llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l'entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors. La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d'ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit. La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l'han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta».
Divendres de la setzena setmana del temps durant l'any. Any II
Lectura primera
Jr 3, 14-17
Us donaré pastors segons el meu cor; totes les nacions es reuniran a Jerusalem
Lectura del llibre de Jeremies
Torneu, fills desencaminats, diu l'oracle del Senyor. Jo soc Senyor vostre: jo en prendré un d'una ciutat i dos d'un clan, i us conduiré a Sió. Us donaré pastors segons el meu cor, que us pasturaran amb coneixement i seny. Sereu fecunds i us multiplicareu en el país. Aquells dies, diu l'oracle del Senyor, ja no parlaran més de «l'Arca de l'aliança del Senyor»; ja no hi pensaran ni se'n recordaran, no la trobaran a faltar ni se'n faran mai més cap. En aquell temps donaran a Jerusalem el nom de Tron-del-Senyor; totes les nacions s'hi reuniran per honorar el nom del Senyor, i no seguiran més l'obstinació del seu cor pervertit.
Salm responsorial Jr 31, 10. 11-12ab. 13 (R: cf. 10d)
R/. El Senyor ens guardarà com un pastor el seu ramat.
Dóminus custódiet nos, sicut pastor gregem suum.
Escolteu, estrangers, una paraula del Senyor,
anuncieu-la lluny, a les illes:
«El qui havia dispersat Israel l'aplegarà,
i el guardarà com un pastor el seu ramat».
R/. El Senyor ens guardarà com un pastor el seu ramat.
Dóminus custódiet nos, sicut pastor gregem suum.
El Senyor ha redimit Israel,
l'allibera de les mans dels més forts.
Vindran a les altures de Sió cridant de goig,
sota la llum de l'abundor del Senyor.
R/. El Senyor ens guardarà com un pastor el seu ramat.
Dóminus custódiet nos, sicut pastor gregem suum.
Dansaran d'alegria les noies,
i estaran contents joves i vells.
«Canviaré el dol en dies de festa,
els consolaré de les penes i els alegraré».
R/. El Senyor ens guardarà com un pastor el seu ramat.
Dóminus custódiet nos, sicut pastor gregem suum.
Al·leluia
Cf. Lc 8, 15
Al·leluia. Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu, i donen fruit amb perseverança. Al·leluia.
Allelúia. Beáti qui in corde bono et óptimo verbum Dei rétinent, et fructum áfferunt in patiéntia. Allelúia.
Evangeli
Mt 13, 18-23
Aquells que han sentit la predicació del Regne i l'han entesa i donen fruit
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Escolteu vosaltres què vol dir la paràbola del sembrador. La llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l'entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors. La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d'ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit. La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l'han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta».
Dissabte de la setzena setmana del temps durant l'any. Any I
Lectura primera
Ex 24, 3-8
Aquesta és la sang de l'aliança que el Senyor fa amb vosaltres
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer, a una sola veu, respongué: «Farem tot el que diu el Senyor».
Moisès escriví totes les paraules del Senyor, i l'endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i plantà dotze pedres, per les dotze tribus d'Israel. Després encomanà als joves del poble d'Israel que oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells la meitat de la sang, i amb l'altra meitat aspergí l'altar. Després prengué el document de l'aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: «Farem tot el que diu el Senyor, l'obeirem en tot». Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: «Aquesta és la sang de l'aliança que el Senyor fa amb vosaltres d'acord amb les paraules escrites aquí».
Salm responsorial 49, 1-2. 5-6. 14-15 (R: 14a)
R/. Ofereix a Déu accions de gràcies.
Inmola Deo sacrifícium laudis.
Parla el Senyor, sobirà dels poderosos,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
Des de Sió, ciutat meravellosa,
Déu resplendeix.
R/. Ofereix a Déu accions de gràcies.
Inmola Deo sacrifícium laudis.
«Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d'una víctima
segellaren l'aliança».
El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica.
R/. Ofereix a Déu accions de gràcies.
Inmola Deo sacrifícium laudis.
«Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix el que has promès a l'Altíssim,
invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré,
i reconeixeràs la meva glòria».
R/. Ofereix a Déu accions de gràcies.
Inmola Deo sacrifícium laudis.
Al·leluia
Jm 1, 21bc
Al·leluia. Acolliu serenament la paraula plantada en vosaltres: aquesta paraula té el poder de salvar-vos. Al·leluia.
Allelúia. In mansuetúdine suscípite ínsitum verbum, quod potest salváre ánimas vestras. Allelúia.
Evangeli
Mt 13, 24-30
Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega
+ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà a la gent aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat, i se n'anà. Quan el sembrat hagué crescut i s'espigà, aparegué també el jull.
Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: "No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull?" Ell els respongué: "Això ho ha fet algú que em vol mal". Els mossos li digueren: "Voleu que anem a collir-lo?" Ell els diu: "No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrancaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega i llavors diré als segadors: Colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner"».
Dissabte de la setzena setmana del temps durant l'any. Any II
Lectura primera
Jr 7, 1-11
Que el teniu per una cova de lladres, aquest temple que porta el meu nom?
Lectura del llibre de Jeremies
Paraula que el Senyor va fer sentir a Jeremies. Li digué: «Estigue't en una entrada del temple i fes-hi aquesta crida: Escolteu la paraula del Senyor, tots els de Judà que entreu per aquestes portes per adorar-lo! Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Porteu-vos com cal, si voleu que jo resideixi amb vosaltres en aquest lloc. No us cregueu segurs repetint aquestes paraules buides: "Ah, el temple del Senyor, el temple, el temple del Senyor!" Si vosaltres realment us porteu bé, si us feu justícia de debò els uns als altres, si no maltracteu els forasters, els orfes i les viudes, si no taqueu aquest lloc amb sang innocent i no seguiu altres déus que serien la vostra perdició, jo us faré viure en aquest lloc, en el país que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempre.
Però vosaltres us creieu segurs només perquè repetiu unes paraules buides, que no us serveixen de res. Robeu, mateu, cometeu adulteri, jureu en fals, cremeu perfums a Baal, seguiu d'altres déus, que mai no havíeu conegut, i després veniu a presentar-vos davant meu en aquest temple que porta el meu nom. Us penseu que amb això esteu salvats i que podreu continuar cometent tranquil·lament totes aquestes barbaritats? Que el teniu per una cova de lladres, aquest temple que porta el meu nom? Sapigueu que m'adono de tot, diu l'oracle del Senyor».
Salm responsorial 83, 3. 4. 5-6. 11 (R: 2)
R/. Que n'és, d'amable, el vostre temple, Senyor de l'univers.
Quam dilécta tabernácula tua, Dómine virtútum!
Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig, i amb tot el cor,
aclamo el Déu que m'és vida.
R/. Que n'és, d'amable, el vostre temple, Senyor de l'univers.
Quam dilécta tabernácula tua, Dómine virtútum!
Fins l'ocell hi ha trobat casa,
l'oreneta s'hi fa un niu
on posar la fillada,
prop dels vostres altars,
Senyor de l'univers,
rei meu i Déu meu.
R/. Que n'és, d'amable, el vostre temple, Senyor de l'univers.
Quam dilécta tabernácula tua, Dómine virtútum!
Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia.
Feliços els qui s'acullen als vostres murs:
emprenen amb amor el camí.
R/. Que n'és, d'amable, el vostre temple, Senyor de l'univers.
Quam dilécta tabernácula tua, Dómine virtútum!
M'estimo més un dia als vostres atris
que mil a casa meva;
quedar-me al portal de la casa del meu Déu,
més que viure amb els injustos.
R/. Que n'és, d'amable, el vostre temple, Senyor de l'univers.
Quam dilécta tabernácula tua, Dómine virtútum!
Al·leluia
Jm 1, 21bc
Al·leluia. Acolliu serenament la paraula plantada en vosaltres: aquesta paraula té el poder de salvar-vos. Al·leluia.
Allelúia. In mansuetúdine suscípite ínsitum verbum, quod potest salváre ánimas vestras. Allelúia.
Evangeli
Mt 13, 24-30
Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega
+ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús proposà a la gent aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat, i se n'anà. Quan el sembrat hagué crescut i s'espigà, aparegué també el jull.
Els mossos anaren a trobar l'amo i li digueren: "No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull?" Ell els respongué: "Això ho ha fet algú que em vol mal". Els mossos li digueren: "Voleu que anem a collir-lo?" Ell els diu: "No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrancaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l'hora de la sega i llavors diré als segadors: Colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner"».
