Lectura del llibre del Deuteronomi
    Moisès digué al poble: «Guardeu les meves paraules en el vostre cor i al fons de vosaltres mateixos. Lligueu-vos-les a la mà com un distintiu, porteu-les com una marca entre els vostres ulls.
    Avui us deixo escollir entre la benedicció i la maledicció: la benedicció si obeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que avui us dono; la maledicció si desobeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, si us aparteu del camí que avui us assenyalo, per seguir altres déus que vosaltres no coneixíeu. Procureu de complir bé els decrets i les decisions que avui us dono».

En vós, Senyor, m'emparo,
que no en tingui un desengany.
Allibereu-me, vós que sou bo;
no trigueu, escolteu i allibereu-me.

Senyor, sigueu el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
Per a mi, sou penyal i plaça forta.
Per amor del vostre nom, guieu-me i conduïu-me.

Deixeu veure al vostre servent
la claror de la vostra mirada;
salveu-me, per l'amor que em teniu.
Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
    Germans, ara, al marge de les obres de la Llei, però d'acord amb el testimoni que en donen tant la Llei com els profetes, Déu ha fet conèixer la seva justícia que, per la fe en Jesucrist, fa justos tots els creients, sense cap distinció: tots havien pecat i vivien privats de la presència gloriosa de Déu. Ara, però, en la seva gràcia, Déu els ha fet justos purament per favor, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. Déu va destinar Jesucrist a servir de propiciació pels nostres pecats amb la seva sang, gràcies a la fe.
    Veiem, doncs, que Déu fa justos els homes perquè han cregut i no per les obres de la Llei.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: Senyor, Senyor; hi entraran només els qui compleixin la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i trèiem dimonis i fèiem molts miracles? Però jo els diré clarament: No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!
    Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca. Quan venen les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contra aquella casa, res no la fa caure, perquè té els fonaments sobre la roca.
    Però tothom qui, després d'escoltar aquestes paraules meves, no les compleix, és com un home sense seny que va construir la seva casa sobre la sorra. Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el vent es llençà contra aquella casa, la casa s'ensorrà i no en quedà ni rastre».

Lectura del llibre del Deuteronomi
Això diu el Senyor: «Guarda el repòs sagrat del dissabte, com t'ha manat el Senyor, el teu Déu. Durant sis dies treballa i ocupa't en les feines que calgui, però el dia setè és dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No us ocupeu en cap treball, ni tu, ni els teus fills, ni les teves filles, ni els teus criats, ni les teves criades, ni el teu bou, ni el teu ase, ni cap dels teus animals, ni els forasters que resideixin a les teves poblacions. Que els teus criats i les teves criades puguin reposar com tu. Recorda't que eres esclau en el país d'Egipte, i el Senyor, el teu Déu, te'n va treure amb mà forta i amb braç poderós. Per això el Senyor, el teu Déu, t'ha manat de celebrar aquest dia de repòs».

Entoneu càntics, tocant els tambors,
les arpes sonores i les cítares.
A la lluna nova toqueu els corns
anunciant la diada de lluna plena.

Així ho té prescrit Israel,
és festa ritual del Déu de Jacob;
un precepte que imposà als fills de Josep
quan sortien de la terra d'Egipte.

Sento un parlar que m'és desconegut:
Li he tret el pes de les espatlles,
i els cabassos de les mans.
Has cridat quan et veies oprimit.

No tinguis déus estrangers,
no adoris els déus dels pagans.
Jo soc el Senyor, el teu Déu,
que t'he tret de la terra d'Egipte.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, al principi Déu ordenà que la llum resplendís d'enmig de la foscor, i ara és ell qui ha resplendit en els nostres cors perquè irradiem el coneixement de la seva glòria, reflectida en Crist. Portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat, com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres. Quan les contrarietats ens envolten per tot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida. Sempre i pertot arreu portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida de Jesús. És ben bé així: nosaltres vivim, però per causa de Jesús, sempre estem a mercè de la mort, i així la vida de Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Un dissabte Jesús passava per uns sembrats. Tot caminant, els seus deixebles començaren a collir espigues, però els fariseus deien: «Mira, com és que fan una feina que no és permesa en dissabte?». Jesús els respon: «No heu llegit mai què va fer David en un cas de necessitat, quan ell i els seus homes no tenien res per a menjar? No heu llegit, en la història del gran sacerdot Abiatar, com va entrar al temple de Déu, va menjar els pans sagrats, que només poden menjar els sacerdots, i en va donar també als seus homes?». I els deia: «El repòs del dissabte ha estat fet per a l'home, no l'home per al repòs del dissabte. I per això el Fill de l'home és amo fins i tot del dissabte».
    [En una altra ocasió Jesús entrà en una sinagoga. Hi havia un home que tenia la mà paralitzada i ells esperaven a veure si el curaria en dissabte per poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia paralitzada la mà: «Posa't aquí al mig». Llavors els pregunta: «Què s'ha de fer en dissabte, fer el bé o deixar de fer-lo, salvar una vida o deixar-la perdre?». Però ells callaven. Llavors se'ls mira tots, indignat i entristit pel seu encegament, i diu a aquell home: «Estén la mà». Ell l'estengué i recobrà el moviment. Però els fariseus, així que sortiren, començaren a planejar amb els partidaris d'Herodes com podrien fer-ho per matar Jesús.]

Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, Salomó pregava així en el temple: «Si els estrangers, que no formen part d'Israel, el vostre poble, havent sentit parlar de la vostra grandesa, de la vostra mà forta i del poder del vostre braç, venen de països llunyans, atrets per la vostra anomenada, i entren a pregar en aquest temple, escolteu-los des del cel, on vós teniu el tron, i concediu-los tot allò que us demanin. Que així tots els pobles del món coneguin el vostre nom, us venerin igual que Israel, el vostre poble, i sàpiguen que vós heu donat el vostre nom a aquest temple que jo he construït».

Lloeu el Senyor, tots els pobles,
glorifiqueu-lo totes les nacions.

El seu amor per nosaltres és immens,
la fidelitat del Senyor durarà sempre.

Comença la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Pau, apòstol, no de part dels homes ni per designació d'un home, sinó de Jesucrist i de Déu Pare que el ressuscità d'entre els morts, i tots els germans que són amb mi, a les comunitats de Galàcia.
    Em sorprèn que us aparteu tan aviat de Déu, que us va cridar per la gràcia de Crist, i seguiu un altre evangeli. No és que sigui realment un altre evangeli; són alguns que us pertorben i volen trastornar l'evangeli de Crist. Doncs, bé, si algú us anuncia un evangeli diferent del que us vam anunciar, ni que fóssim nosaltres mateixos o un àngel del cel, que sigui proscrit. Ja us ho havia dit abans, i ara ho repeteixo: Si algú us anunciava un evangeli diferent del que vau acollir, que sigui proscrit. Què hi dieu ara? Vull guanyar-me el favor dels homes o el de Déu? Direu que busco ser ben vist pels homes? Si encara fos ben vist pels homes, senyal que no soc servent de Crist.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps Jesús, quan acabà de dir aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, entrà a Cafarnaüm. Un centurió hi tenia un criat, que ell apreciava molt, malalt a punt de morir. El centurió, que havia sentit parlar de Jesús, li envià uns ancians de la comunitat jueva per pregar-li que vingués a salvar el seu criat. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb molt d'interès i li deien: «Es mereix que li feu aquest favor: és un bon amic del nostre poble, i és ell qui ens ha fet construir la sinagoga». Jesús se n'anà amb ells.
    No era gaire lluny de la casa quan el centurió li envià uns amics per dir-li: «Senyor, no us molesteu: Jo no soc digne que entreu a casa meva. Per això ni tan sols m'he atrevit a venir jo mateix a trobar-vos. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és l'autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si dic a un que se'n vagi, se'n va, i si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci una cosa, la fa». Quan Jesús ho sentí, l'admirà, es girà cap a la gent que el seguia i els digué: «Us asseguro que ni dintre d'Israel no he trobat tanta fe».
    Quan tornaren a la casa els qui havien estat enviats, trobaren que el criat s'havia posat bo.

Comença el llibre de Tobit
Tobit, de la tribu i de la ciutat de Neftalí, era un dels deportats del temps de Salmanàsar, rei dels assiris. Entre els deportats, ell no es va desviar mai del bon camí.
Un dia de festa solemne del Senyor, quan hi havia a casa un bon dinar, Tobit digué al seu fill: «Corre, invita alguns bons israelites de la nostra tribu, perquè ens hi acompanyin». El fill de Tobit sortí a complir l'encàrrec, però tornà amb la notícia que hi havia en una plaça el cos d'un israelita assassinat. Immediatament Tobit s'aixecà de taula, i, deixant el dinar, va anar dejú fins al lloc on era el cadàver, d'amagat se'l va endur cap a casa per donar-li sepultura secretament després de pondre's el sol. Després es va entaular amb el dolor i el temor a l'ànima, tot meditant les paraules que el Senyor havia dit per boca del profeta Amós: «Canviaré en dol les vostres festes i en lamentacions els vostres cants». I així que el sol es va pondre, Tobit se n'anà a enterrar el mort.
Tots els seus familiars ho reprovaven, i li deien: «Encara enterres morts, després que per això et van condemnar i que amb prou feines te n'has escapat?» Però Tobit, que tenia més temor de Déu que no del rei, s'enduia els cossos dels morts, els guardava de dia amagats a casa, i en plena nit els donava sepultura.

Feliç l'home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seva descendència serà gran al país,
serà beneït el llinatge dels justos.

A casa seva hi ha riquesa i abundància,
la seva bondat consta per sempre.
L'home just, compassiu i benigne,
és llum que apunta en la fosca.

Sortós l'home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.
El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots, als mestres de la llei i als notables del poble aquesta paràbola:
«Un home plantà una vinya, l'envoltà d'una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin i se n'anà del país. Al seu temps envià un dels seus homes per cobrar dels vinyaters la part que li corresponia de la collita, però ells el van agafar, li van pegar i el van fer marxar amb les mans buides. Llavors hi envià un altre dels seus homes, però també aquest el van ultratjar i van malferir-lo. N'envià encara un altre, i el van matar, i així van fer amb molts altres: a uns els maltractaven, a d'altres els mataven. Tenia encara el seu fill únic, i els l'envià en darrer lloc pensant que almenys el fill el respectarien. Però ells, en veure'l, es digueren: "Aquest és l'hereu: matem-lo, i l'heretat serà nostra". I l'agafaren, el mataren i el tragueren fora de la vinya. Què farà l'amo de la vinya? Vindrà, farà matar els vinyaters i donarà la vinya a uns altres. No heu llegit allò que diu l'Escriptura: "La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"».
Ells comprengueren que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però no es van atrevir per por del poble. Aleshores el van deixar i se n'anaren.

Lectura de la segona carta de sant Pere
Estimats: Us desitjo que el coneixement cada dia més ple de Déu i de Jesús, el nostre Senyor, us porti un augment de gràcia i de pau. El seu poder diví ens ha donat tot el que cal per a obtenir la pietat i la vida veritable, i ens ha fet conèixer aquell que ens ha cridat amb tota la força del seu poder gloriós. D'aquest poder ens han vingut els béns promesos, béns d'un valor inestimable, ja que ens fan participar de la naturalesa divina i ens fan escapar de la mort que la dolenteria havia introduït al món. Pensant en això, procureu amb tota sol·licitud que la vostra fe vagi acompanyada d'una vida virtuosa, de la temprança, del coneixement, d'una paciència constant, de la pietat amb Déu, de l'estimació i de l'amor pels germans.

Tu que vius a recer de l'Altíssim
i passes la nit a l'ombra del Totpoderós,
digues al Senyor:
«Sou la muralla on m'emparo,
el meu Déu en qui confio».

«Ja que ell s'ha fet tan meu, jo el salvaré,
el protegiré perquè coneix el meu nom.
Sempre que m'invoqui, l'escoltaré».

«Estaré vora d'ell en els perills,
el salvaré i l’ompliré de glòria;
saciaré el seu desig de llarga vida,
i fruirà de la meva salvació».

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots, als mestres de la llei i als notables del poble aquesta paràbola:
«Un home plantà una vinya, l'envoltà d'una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin i se n'anà del país. Al seu temps envià un dels seus homes per cobrar dels vinyaters la part que li corresponia de la collita, però ells el van agafar, li van pegar i el van fer marxar amb les mans buides. Llavors hi envià un altre dels seus homes, però també aquest el van ultratjar i van malferir-lo. N'envià encara un altre, i el van matar, i així van fer amb molts altres: a uns els maltractaven, a d'altres els mataven. Tenia encara el seu fill únic, i els l'envià en darrer lloc pensant que almenys el fill el respectarien. Però ells, en veure'l, es digueren: "Aquest és l'hereu: matem-lo, i l'heretat serà nostra". I l'agafaren, el mataren i el tragueren fora de la vinya. Què farà l'amo de la vinya? Vindrà, farà matar els vinyaters i donarà la vinya a uns altres. No heu llegit allò que diu l'Escriptura: "La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"».
Ells comprengueren que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però no es van atrevir per por del poble. Aleshores el van deixar i se n'anaren.

Lectura del llibre de Tobit
Un dia, Tobit arribà a casa molt cansat pel treball dels enterraments. S'estirà arran d'una paret i s'adormí. Mentre dormia, d'un niu d'orenetes li van caure als ulls els excrements calents encara dels ocells, i en va quedar cec. El Senyor permeté que li vingués aquesta prova, perquè la posteritat rebés l'exemple d'una paciència semblant a la del sant Job. Tobit, que ja des de nen havia cregut en Déu i havia guardat els seus manaments, no es va queixar a Déu d'aquesta desgràcia de perdre la vista, sinó que es mantingué ferm en la fe, donant gràcies a Déu tots els dies de la seva vida. I així com aquells reis insultaven el sant Job, també els familiars i parents de Tobit es reien de la seva conducta i li deien: «Què se n'ha fet, d'aquella esperança teva, de les almoines, i dels enterraments de morts?» Tobit els renyava: «No enraoneu així! Nosaltres som fills dels sants i esperem aquella vida que Déu donarà als qui no perden la confiança en ell».
Anna, la muller de Tobit, anava cada dia a treballar en un taller, i amb aquest treball es guanyava la vida com podia. Una vegada que es presentà a casa amb un cabrit, el seu home, en sentir els bels de l'animaló, li va fer aquesta advertència: «No és pas robat aquest cabrit? Si de cas, torneu-lo als seus amos, ja que no hem de menjar ni tocar coses robades». La seva dona li respongué tota enfadada: «Que n'ha estat, d'inútil, la teva esperança! Ja es veu com han acabat les teves caritats!» I el reprenia amb aquests i d'altres improperis.

Feliç l'home que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seva descendència serà gran al país,
serà beneït el llinatge dels justos.

Viu sense por de les males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor;
té el cor incommovible, res no tem,
i a la fi veurà vençuts els enemics.

Reparteix el que té, ho dona als pobres,
la seva bondat consta per sempre,
pot alçar el front amb dignitat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els principals de Jerusalem enviaren alguns fariseus i herodians per sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora.
Ells l'anaren a trobar i li deien: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes, sinó que ensenyeu de debò els camins de Déu. És lícit o no de pagar tribut al Cèsar? L'hem de pagar o no l'hem de pagar?» Jesús, que s'havia adonat de la seva hipocresia, els respongué: «Per què proveu de comprometre'm? Porteu-me un denari». Ells l'hi portaren i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li digueren: «Del Cèsar». Jesús els respongué: «Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu». I quedaren sorpresos de la seva resposta.

Lectura de la segona carta de sant Pere
Estimats, espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els elements, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles, i penseu que la paciència del nostre Senyor us dona l'oportunitat de salvar-vos. Per tant, estimats, us he previngut amb aquests advertiments, perquè no us deixeu arrossegar pels errors d'uns homes que no saben on van; no perdeu la vostra fermesa i aneu aprofundint en la gràcia i en el coneixement de Jesucrist, el nostre Senyor i el nostre Salvador. A ell sigui donada la glòria, ara i per sempre. Amén.

Abans de néixer les muntanyes,
abans que infantéssiu la terra i el món,
des de sempre i per sempre sou Déu.

Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam».
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit.

Ni que visquéssim setanta anys,
i els més forts fins als vuitanta,
al capdavall, són de fatigues inútils,
s'escolen de pressa, i ens n'anem volant.

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que puguem veure la vostra obra,
que els nostres fills vegin la vostra glòria.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els principals de Jerusalem enviaren alguns fariseus i herodians per sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora.
Ells l'anaren a trobar i li deien: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes, sinó que ensenyeu de debò els camins de Déu. És lícit o no de pagar tribut al Cèsar? L'hem de pagar o no l'hem de pagar?» Jesús, que s'havia adonat de la seva hipocresia, els respongué: «Per què proveu de comprometre'm? Porteu-me un denari». Ells l'hi portaren i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?» Li digueren: «Del Cèsar». Jesús els respongué: «Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu». I quedaren sorpresos de la seva resposta.

Lectura del llibre de Tobit
En aquells dies, Tobit arrencà el plor i pregà d'aquesta manera: «Sou just, Senyor, i són justes les vostres decisions, i tot el vostre obrar és amor fidel i justícia. Senyor, recordeu-vos de mi, perdoneu-me els pecats, oblideu-los, tant els meus com els dels meus pares. Perquè no hem obeït els vostres manaments. I per això hem estat abandonats al saqueig, a la deportació, a la mort, a la burla i al menyspreu de totes les nacions on ens heu dispersat. Senyor, són grans les penes que ens heu fet sofrir, perquè no havíem seguit els vostres preceptes, ni ens havíem comportat amb rectitud a la vostra presència. Ara, Senyor, que es faci en mi la vostra voluntat, i deixeu-me morir en pau, més m'estimo morir que no pas viure».
Aquell mateix dia va succeir que Sara, la filla de Ragüel, a Ragues de Mèdia, sentia els insults d'una de les esclaves del seu pare. Sara s'havia casat set vegades, i un dimoni amb el nom d'Asmodeu havia fet morir cada un dels seus set marits la mateixa nit de bodes. Sara acabava de reprendre aquella esclava per una falta, i ella se li va girar tot cridant: «Que ningú no vegi mai ni fill ni filla teva en aquest món, assassina dels teus marits! És que em vols matar a mi com els set que has mort?» Sara, en sentir això, va pujar a la cambra alta de casa i va passar tres dies i tres nits sense menjar ni beure, i amb llàgrimes demanava al Senyor que l'alliberés d'aquesta maledicció.
Aquell dia foren escoltades les dues pregàries, la de Tobit i la de Sara, en presència del Déu altíssim, i Déu envià Rafael, l'àngel sant del Senyor, a consolar aquells dos que havien fet alhora el seu prec davant d'ell.

Déu meu, en vós confio,
que no en tingui un desengany,
i no se n'alegrin els enemics.
No s'enduran un desengany
els qui esperen en vós,
sinó els qui us abandonen
per fiar-se del no-res.

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l'amor que heu guardat des de sempre.
Compadiu-vos de mi,
vós que estimeu tant.

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor i deixa la dona sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé; hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense descendència. El segon es va casar amb la dona del difunt i morí també sense cap fill. El tercer igual, i així fins al setè, però cap d'ells no deixà descendència. Finalment ella també morí. Per tant, en la resurrecció, quan ressuscitaran tots ells, de quin dels set serà l'esposa aquesta dona? Perquè tots set s'hi havien casat».
Jesús els respongué: «Plantegeu malament tota aquesta qüestió perquè desconeixeu el poder de Déu i el que diu l'Escriptura. Primer de tot, quan ressuscitaran d'entre els morts, ja no es casaran, sinó que seran com els àngels en el cel. I pel que fa a la resurrecció dels morts, no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, que Déu li digué: "Jo soc el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob?" No és Déu de morts, sinó de vius. Per tant aneu ben errats».

Comença la segona carta de sant Pau a Timoteu
Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, que compleix en Jesucrist la seva promesa de vida. A Timoteu, fill estimat. Et desitjo la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor. Et recordo sempre, de nit i de dia, en les meves pregàries, i dono gràcies a Déu, a qui adoro seguint els meus avantpassats.
Per això et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d'amor i de seny. Per tant, no t'avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor, ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l'obra de l'evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona. Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada amb l'aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.
Déu m'ha fet herald, apòstol i mestre d'aquesta Bona Nova. Per això he de sofrir el que sofreixo, però no me'n dono vergonya. Sé molt bé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per guardar-me fins aquell dia tot això que li tinc confiat.

A vós, que teniu el tron dalt del cel,
aixeco els meus ulls.
Com l'esclau té els ulls posats
en les mans del seu amo.

Com l'esclava té els seus ulls
en les mans de la mestressa,
tenim els ulls posats en el Senyor,
el nostre Déu,
fins que s'apiadi de nosaltres.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor i deixa la dona sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé; hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense descendència. El segon es va casar amb la dona del difunt i morí també sense cap fill. El tercer igual, i així fins al setè, però cap d'ells no deixà descendència. Finalment ella també morí. Per tant, en la resurrecció, quan ressuscitaran tots ells, de quin dels set serà l'esposa aquesta dona? Perquè tots set s'hi havien casat».
Jesús els respongué: «Plantegeu malament tota aquesta qüestió perquè desconeixeu el poder de Déu i el que diu l'Escriptura. Primer de tot, quan ressuscitaran d'entre els morts, ja no es casaran, sinó que seran com els àngels en el cel. I pel que fa a la resurrecció dels morts, no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, que Déu li digué: "Jo soc el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob?" No és Déu de morts, sinó de vius. Per tant aneu ben errats».

Lectura del llibre de Tobit
En aquells dies, quan trobant-se ja a Mèdia s'acostaven a Ecbatana, Rafael digué al noi: «Tobies, germà». I ell respongué: «Aquí em tens». L'àngel li respongué: «Aquí viu Ragüel, un parent teu, de la teva mateixa tribu, i té una filla que es diu Sara. Aquí podem quedar-nos aquesta nit». Quan arribaren a Ecbatana, Tobies li digué: «Azaries, germà, porta'm de dret a casa de Ragüel, el meu parent». I el portà a casa de Ragüel, que trobaren assegut prop de la porta del pati, i el saludaren primer. Ell els digué: «Benvinguts, germans, entreu sans i estalvis». I els va fer entrar a casa. Llavors va fer matar un anyell de la ramada i els acollí amb tota cordialitat. Després d'haver-se rentat i fetes les ablucions rituals, s'assegueren a taula per menjar. Tobies digué a Rafael: «Germà Azaries, digues a Ragüel que em doni per muller Sara, la meva parenta». Ragüel sentí aquestes paraules i digué al noi: «Menja i beu, i dorm plàcidament aquesta nit: No hi ha cap altre home a qui li escaigui rebre Sara, la meva filla, com tu, germà. Tampoc jo no puc donar-la a cap altre sinó a tu, que ets el meu parent. Però, fill meu, t'he de dir la veritat. L'he donada a set homes parents nostres i han mort la mateixa nit de noces. I ara menja i beu, fill meu, i el Senyor farà el que us convé». Però Tobies digué: «No tastaré res de tot això fins que compleixis el que et demano». I Ragüel respongué: «Ho faig: te la dono com ho prescriu el llibre de Moisès, tal com el Déu del cel ha determinat que et sigui donada. Pren la teva parenta; des d'ara ets el seu germà i ella és la teva germana. Te la dono des d'avui per sempre. I que el Senyor del cel us beneeixi a mans plenes aquesta nit, fills meus, i us concedeixi gràcia i felicitat». Llavors Ragüel va cridar Sara, la seva filla, es va acostar a Tobies i, agafant-la per la mà, la hi va donar dient: «Pren la teva esposa que t'és donada d'acord amb la llei; i amb el que disposa per escrit el llibre de Moisès. Pren-la i en bona hora presenta-la al teu pare. I que el Déu del cel us concedeixi a mans plenes la felicitat». Llavors cridà la seva mare dient-li que portés un full per escriure-hi l'acta de matrimoni, fent-hi constar com la hi donaven per esposa segons ho prescriu la Llei de Moisès. La mare portà el full, i ell escrigué l'acta i la signà. Després començaren a menjar i beure. Ragüel cridà la seva esposa Edna i li digué: «Prepara l'altra cambra i acomoda-hi la noia». I tal com li havien dit anà a disposar-ho i, introduint-hi la noia, es posà a plorar, però s'eixugà les llàgrimes i li digué: «Filla meva, sigues valenta. Que el Senyor del cel et doni joia en lloc de la teva tristesa. Sigues valenta!» I va sortir. Un cop hagueren sortit, van tancar la porta de la cambra. Tobies s'alçà del llit i digué a Sara: «Germana, aixeca't! Preguem i demanem al Senyor que s'apiadi de nosaltres i ens guardi». Es van llevar, doncs, i pregaven el Senyor que els guardés la salut. Deien: «Sou beneït, Déu dels nostres pares, i és beneït el vostre nom sant per tots els segles dels segles! Que us beneeixin el cel i totes les vostres creatures per tots els segles! Vós vàreu crear Adam, li donàreu Eva com ajut i suport, i d'ells prové el llinatge dels homes. Per això diguéreu: "No seria bo que l'home estigués sol: li faré qui l'ajudi i l'acompanyi". Vós sabeu que prenc per muller aquesta germana meva, no per abusar-ne, sinó per tenir descendència. Compadiu-vos de mi i d'ella, i feu que arribem tots dos a la vellesa en bona salut». I digueren: «Amén, amén». I dormiren tota la nit.

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d'olivera
al voltant de la taula.

És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?» Jesús li respongué: «El primer és aquest: "Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces". El segon és: "Estima els altres com a tu mateix". No hi ha cap altre manament més gran que aquests». El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que "Déu és un de sol i que no n'hi ha cap altre fora d'ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces", i "estimar els altres com a si mateix" és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l'altar». Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada, li digué: «No ets lluny del Regne de Déu». I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d'entre els morts. Aquesta és la Bona Nova que jo predico, i per això he de sofrir fins a trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar la Paraula de Déu. Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna que Déu ens dona en Jesucrist.
Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; però, com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels. Recorda'ls tot això, i adverteix-los formalment davant Déu que no s'embranquin en discussions de paraules, que no fan més que fer mal als qui les escolten. Mira de presentar-te davant Déu com un home que mereix la seva aprovació, com un obrer que no té de què avergonyir-se, perquè exposa correctament la doctrina de la veritat.

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí.

Tot l'obrar del Senyor es fruit d'amor fidel
per als qui guarden la seva aliança.
El Senyor es fa conèixer íntimament als seus fidels,
els revela la seva aliança.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?» Jesús li respongué: «El primer és aquest: "Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces". El segon és: "Estima els altres com a tu mateix". No hi ha cap altre manament més gran que aquests». El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que "Déu és un de sol i que no n'hi ha cap altre fora d'ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces", i "estimar els altres com a si mateix" és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l'altar». Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada, li digué: «No ets lluny del Regne de Déu». I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.

Lectura del llibre de Tobit
En aquells dies, Anna anava cada dia a asseure's camí enllà, dalt d'un turó des d'on podia guaitar lluny. I un dia, mentre des d'aquell mateix lloc mirava camí enllà per si veia el seu fill, el va veure de lluny que ja venia. El va reconèixer a l'instant, i va córrer a dir al seu marit: «Ja ve el teu fill, ja ve!» Mentrestant, Rafael deia a Tobies: «Així que entris a casa teva, primer que res adora el Senyor, el teu Déu, i dona-li gràcies; després, atansa't al teu pare, besa'l i unta-li els ulls amb el fel que portes d'aquell peix; i amb això sol el teu pare recobrarà la vista, contemplarà la llum del cel i estarà contentíssim de poder tornar-te a veure la cara».
Mentrestant, el gos, que havia anat amb ells tot el viatge, se'ls va avançar, com per portar la notícia, i els feia festes. El pare, tot i no veure-hi, es va alçar i va provar de córrer però s'entrebancava; van haver de dur-lo de la mà, i així va sortir a rebre el seu fill. Arribà el fill, el pare i la mare el van besar, i tots ploraven d'alegria. Després d'adorar Déu i de donar-li gràcies, es van asseure. Tobies, aleshores, va untar els ulls del seu pare amb el fel del peix, i al cap d'una mitja hora, va desprendre's dels seus ulls una cosa blanca com un tel d'ou. Tobies la hi va treure dels ulls, i Tobit a l'instant recobrà la vista. Ell i la seva muller, i tots els qui el coneixien, glorificaven Déu. Tobit exclamava: «Us glorifico, Senyor Déu d'Israel, perquè vós, que em vau prendre la salut, me l'heu tornada, i ja puc veure novament el meu fill».

Lloaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.

El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters.

Manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, tot ensenyant en el temple, deia: «Com és que els mestres de la Llei diuen que el Messies ha de ser fill de David, quan David mateix, inspirat per l'Esperit Sant, diu: "Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta i espera que faci dels teus enemics l'escambell dels teus peus". Si David l'anomena Senyor, com pot ser el seu fill?» I tota la gent l'escoltava de gust.

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, tu has seguit pas a pas el meu mestratge, el meu estil de vida, els meus propòsits, la fe, la paciència, l'amor, la constància, les persecucions, els sofriments, com els que vaig passar a Antioquia, a Iconi, a Listra; tu saps les persecucions que vaig haver d'aguantar. Però el Senyor em salvà la vida. I tothom qui es proposi de viure piadosament com a cristià serà perseguit. Però els homes impostors i dolents aniran de mal en pitjor, enganyant els altres i enganyant-se ells mateixos.
Però tu persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l'han ensenyada; des de menut coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l'home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona.

Ni que siguin tants els enemics
que em persegueixen,
no m'he apartat del vostre pacte.

La vostra promesa és veritat des del principi,
i sempre seran justes les vostres decisions.

Quan em perseguien sense motiu els governants,
el meu cor temia per les vostres promeses.

Tenen molta pau els qui estimen la llei,
res no els farà ensopegar.

Senyor, compleixo els manaments,
esperant la vostra salvació.

Tinc present el vostre pacte,
i els meus camins són davant vostre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, tot ensenyant en el temple, deia: «Com és que els mestres de la Llei diuen que el Messies ha de ser fill de David, quan David mateix, inspirat per l'Esperit Sant, diu: "Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta i espera que faci dels teus enemics l'escambell dels teus peus". Si David l'anomena Senyor, com pot ser el seu fill?» I tota la gent l'escoltava de gust.

Lectura del llibre de Tobit
En aquells dies, Tobit va cridar el seu fill i li digué: «Què li podem donar, a aquest sant home que t'ha acompanyat?» El van fer venir, doncs, i parlant-li a soles, pare i fill van insistir-li que es dignés a acceptar la meitat de tot el que havien dut del viatge.
L'àngel els digué en secret: «Beneïu el Déu del cel, enaltiu-lo davant de tots els vivents pels favors que n'heu rebut. És bo de guardar el secret del rei, però les obres glorioses de Déu les hem de revelar i d'enaltir. L'oració, acompanyada del dejuni i de les bones obres, és millor que aplegar l'or a mans plenes: les bones obres alliberen de la mort, expien els pecats i duen a la vida eterna, mentre que els qui obren el mal són els pitjors enemics de la seva pròpia vida. Ara us revelaré la veritat, no us amagaré més el secret que he guardat fins avui. Quan pregaves amb llàgrimes i enterraves els morts, quan t'aixecaves de taula i amagaves els morts a casa durant el dia per enterrar-los de nit, jo presentava al Senyor la teva pregària. Però havies de ser posat a prova justament perquè la teva vida era agradable a Déu. l el Senyor m'envià perquè recobressis la vista i perquè alliberés del dimoni Sara, l'esposa del teu fill. Perquè jo soc l'àngel Rafael, un dels set que estem al servei personal del Senyor. I ara ja he de retornar al qui m'ha enviat. Vosaltres beneïu Déu i feu conèixer les seves meravelles».

Ell castiga i es compadeix,
fa baixar al país dels morts i en fa sortir,
i ningú no pot fugir de la seva mà.

Veureu el que farà per vosaltres
i proclamareu amb totes les forces
el vostre agraïment;
beneireu el Senyor que fa justícia
i enaltireu el rei dels segles.

Jo canto la seva lloança
al país on visc deportat,
anuncio la seva majestat i el seu poder
davant d'un poble pecador.

Convertiu-vos, pecadors,
feu el bé, que és agradable als seus ulls:
Qui sap si us tractarà amb benevolència
i es compadirà de vosaltres.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l'oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament». Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia».

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu regne, t'adverteixo formalment que proclamis la paraula de l'evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima'ls, esperant amb tota paciència com un mestre que sap ensenyar. Perquè vindrà dia que no suportaran l'ensenyança sana. Seguint els seus propis capricis, s'aplegaran un munt de mestres que afalaguin les seves oïdes, i no voldran escoltar la veritat, sinó qualsevol falòrnia. Tu, conserva sempre el bon seny, aguanta els sofriments, fes obra d'evangelitzador, compleix bé el teu servei. Pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l'altar. Ja m'ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m'he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació.

La meva boca no es cansava de lloar-vos,
us glorificava tot el dia.
No em rebutgeu, doncs, al temps de la vellesa,
ara que decau el meu vigor,
no m'abandoneu.

El que és jo, mantindré sempre l'esperança,
i us lloaré més que mai.
D'un cap a l'altre del dia els meus llavis
diran a tothom com m'ajudeu.

Contaré els vostres prodigis, Senyor,
recordaré l'ajut que no trobo en ningú més.
M'instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable.

Cantaré amb la cítara, Déu meu,
la vostra lleialtat;
us lloaré al so de l'arpa, Sant d'Israel.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l'oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament». Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia».