Lectura del llibre del profeta Jeremies
Digué Jeremies: «Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; diuen: Vosaltres que teniu amb ell un pacte d'amistat, denuncieu-nos-el, perquè el puguem denunciar; seguiu-lo de prop: potser es deixarà enganyar; llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d'ell. Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi, quedaran tan confosos del seu fracàs, que ningú no oblidarà mai més la seva vergonya.
Senyor de l'univers que coneixeu a fons els justos, que penetreu tot l'interior dels homes: feu-me veure com feu justícia, ja que és a vós que jo he confiat la meva causa.
Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal».

Per vós, Déu meu, he d'aguantar els escarnis,
i abaixo els ulls avergonyit;
els meus germans em consideren foraster,
em desconeixen els meus familiars.
El zel del vostre temple em consumia,
i he hagut de rebre els insults dels qui us ultratgen.

A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics.
El vostre amor, Senyor, vessa bondat,
mireu-me, per la vostra gran misericòrdia.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin;
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius.
Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s'hi mou.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per obra d'un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s'estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d'Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l'home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda perquè, si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós s'ha estès a tants per la gràcia d'un sol home, Jesucrist.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l'infern tant l'ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d'ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel».

Lectura del llibre de Job
El Senyor, des de la tempesta, digué a Job: «Qui posà les portes que limiten la mar quan naixia plena d'insolència, i jo la vestia amb les boires i li donava, per bolquers, la nuvolada? Jo vaig retallar les seves vores i la vaig tancar amb portes i barrots, tot dient-li: Fins aquí et permeto de venir, no més enllà. Atura la insolència de les teves ones».

Uns comerciants que s'embarcaren
i es feren mar endins,
foren testimonis de les obres del Senyor,
dels seus prodigis en alta mar.

A una ordre seva es girà un huracà,
que aixecava grans onades:
es veien al cel, es veien al fons,
i, extenuats de mareig, no es tenien drets,
no hi valia res la seva perícia.

En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
apaivagà el temporal i vingué la bonança,
es calmaren les onades del mar.

I els va dur fins al port,
plens de goig per la calma retrobada.
Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, l'amor que el Crist ens té ens obliga: hem de reconèixer que un ha mort per tots. I és que tots han mort, però ell ha mort per tots, perquè els qui viuen no visquin ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat. Per això nosaltres, des d'ara, ja no valorem ningú per la seva condició mortal, i si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l'altra riba». Deixaren, doncs, la gent, i se l'endugueren en la mateixa barca on es trobava. Vora d'ells seguien també altres barques. Mentrestant s'aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s'anava omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen: «Mestre, no veieu que ens enfonsem?». Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué al mar: «Calla i estigues quiet». El vent amainà i seguí una gran bonança. Després els digué: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?». Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l'un a l'altre: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i el mar l'obeeixen?».

Lectura de la profecia de Zacaries
Això diu el Senyor: «Abocaré sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d'afecte i de benvolença. Llavors miraran aquell que han traspassat: faran per ell un dol, com el que es fa per la mort d'un fill únic, ploraran amargament per ell, com es plora la mort del primer fill. Aquell dia hi haurà a Jerusalem un dol tan gran com el d'Hadad-Remmon a la plana de Maguedó. Aquell dia, un doll d'aigua abundant rentarà els pecats i les immundícies de la casa de David i dels habitants de Jerusalem».

Vós, Senyor, sou el meu Déu; de bon matí jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d'aigua.

Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
L'amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran.

Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor,
us lloaré amb el goig als llavis.

Perquè vós m'heu ajudat,
i soc feliç sota les vostres ales.
La meva ànima s'ha enamorat de vós,
em sosté la vostra mà.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu en Jesucrist. Tots els qui heu estat batejats per unir-vos a Crist us heu revestit de Crist. Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona. Tots sou una sola cosa en Jesucrist. I si vosaltres sou de Crist, sou descendència d'Abraham, hereus de les promeses.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat, se li acostaren els deixebles, i els preguntà: «Qui diu la gent que soc, jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, altres que ha ressuscitat un dels profetes antics». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Pere li respongué: «El Messies, l'Ungit de Déu». Però ell els prohibí severament que diguessin això a ningú, i els deia: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer dia».
I deia a tothom: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà».

Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per a beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».
Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n'anà amb ell. Quan Abram sortí d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram prengué la seva esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i sortí d'allà per anar al país de Canaan. Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a l'alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s'aparegué a Abram i li digué: «Donaré aquest país a la teva descendència». I en aquell mateix lloc Abram dedicà un altar al Senyor que se li havia aparegut. D'allà se n'anà a la Muntanya, i plantà la tenda a l'orient de Betel, entre la ciutat de Betel, a l'oest, i la d'Ai, a l'est. Entre les dues ciutats va dedicar un altar al Senyor i va invocar-hi el seu nom. Després anà avançant cap al Nègueb.

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.
El Senyor guaita des del cel,
observant un per un tots els homes.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.

Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en vós.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No judiqueu els altres perquè Déu no us hagi de judicar. Perquè tal com vosaltres judiqueu ell us judicarà, i us farà la mesura que vosaltres haureu fet. Per què veus l'estella dintre l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li podràs dir: "Deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull", mentre tens la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà».

Lectura del segon llibre dels Reis
En aquells dies, el rei d'Assíria envaí tot el territori d'Israel i assetjà durant tres anys la ciutat de Samaria. Finalment, l'any novè d'Osees, rei d'Israel, el rei d'Assíria s'apoderà de la ciutat, deportà els habitants d'Israel i els establí a Halè, a la regió de Gozan, vora el riu Habor, i per les poblacions de Mèdia. Això succeí perquè els israelites havien pecat contra el Senyor, el seu Déu, que els havia tret del país d'Egipte, del domini del Faraó: havien adorat altres déus, seguint els costums de les nacions que el Senyor havia desposseït a favor d'ells, costums que havien ratificat els reis d'Israel.
El Senyor, per la paraula dels vidents i dels profetes, havia advertit Israel i Judà dient-los que es convertissin i s'apartessin dels mals camins, que complissin els seus manaments, els seus decrets, tota la Llei que havia donat als seus pares, i els avisos dels seus servents, els profetes. Però ells no l'escoltaven, eren rebels al jou igual que els seus pares, que no havien cregut en el Senyor, el seu Déu. Es negaven a fer cas dels seus decrets, de l'aliança que havia fet amb els seus pares, de les amenaces amb què els havia advertit. Per això, el Senyor s'indignà contra el poble d'Israel i se'l va treure del davant, deixant només la tribu de Judà.

Déu meu, ens heu abandonat i dispersat;
esteu irritat. Però, torneu a reunir-nos.

Heu sotragat el país i l'heu clivellat;
repareu-li les esquerdes, que s'esfondra.
El vostre poble ha hagut de veure coses dures,
el trastorna aquest vi que li feu beure.

Vós mateix, Déu meu, que ens havíeu abandonat,
i ja no sortíeu amb els nostres exèrcits,
ajudeu-nos contra els enemics;
l'auxili dels homes es inútil!
Vencerem pel poder de Déu,
ell mateix trepitjarà els enemics.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No judiqueu els altres perquè Déu no us hagi de judicar. Perquè tal com vosaltres judiqueu ell us judicarà, i us farà la mesura que vosaltres haureu fet. Per què veus l'estella dintre l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull? Com li podràs dir: "Deixa'm, que et trauré aquesta estella de l'ull", mentre tens la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t'hi veuràs per poder treure l'estella de l'ull del teu germà».

Lectura del llibre del Gènesi
Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. Lot, que anava amb ell, també tenia ramats d'ovelles i de vaques i força tendes. El país no bastava per a tots dos, tenien massa béns perquè poguessin estar junts i per això els pastors d'Abram i els de Lot començaren a barallar-se. En aquell temps el país estava en mans dels cananeus i dels jebuseus. Abram, en veure aquestes disputes, digué a Lot: «Som germans, i no vull que hi hagi discussions entre tu i jo, o entre els teus pastors i els meus. Ves allà on vulguis, però separem-nos. Si tu vas a l'esquerra, jo aniré a la dreta, si tu vas a la dreta, jo aniré a l'esquerra». Lot donà una mirada al voltant seu i veié ben regada la plana baixa del Jordà, tal com era abans que el Senyor destruís les ciutats de Sodoma i Gomorra: tota ella semblava el paradís del Senyor o les terres d'Egipte arribant a Tanis. Lot escollí la plana baixa del Jordà i se n'anà cap a l'orient; així se separaren l'un de l'altre. Abram es quedà al país de Canaan i Lot a les ciutats de la plana: aixecà el campament i se n'anà a Sodoma. Als ulls del Senyor, la gent d'aquella ciutat era molt depravada i pecadora.
Després que Lot s'hagué separat, el Senyor digué a Abram: «Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a l'est i a l'oest: Tot el país que veus te'l donaré per sempre a tu i a la teva descendència. Multiplicaré els teus descendents com grans de pols: Només els podria comptar el qui comptés els grans de pols de la terra. Ves, recorre el país d'un cap a l'altre: jo te'l donaré». Abram aixecà el campament i, arribant prop d'Hebron, a l'alzinar de Mambré, s'hi quedà i dedicà al Senyor un altar en aquell indret.

Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla no escampa calúmnies.

El qui mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honora i aprecia els fidels del Senyor.

El qui no fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així mai no caurà.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No doneu als gossos carn oferta en sacrifici, ni tireu perles als porcs perquè les trepitjaran, i encara es giraran per mossegar-vos. Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin. Això és el que manen els llibres de la Llei i dels Profetes. Entreu per la porta estreta. La porta de la perdició és ampla i el camí és espaiós: per això molts hi entren. Però la porta de la vida és petita, i el camí, estret: per això pocs el troben».

Lectura del segon llibre dels Reis
En aquells dies, Senaquerib, rei d'Assíria, envià missatgers a Ezequies amb aquest encàrrec: «Digueu això a Ezequies, rei de Judà: No et fiïs tant del teu Déu, no pensis que Jerusalem no caurà a les meves mans. Ja has sentit dir què han fet els reis d'Assíria a tots els països: els han exterminat. No et pensis, doncs, que el teu Déu te'n salvarà». Quan Ezequies rebé la carta que li portaven els missatgers i la llegí, anà al temple del Senyor, la desplegà a la presència del Senyor i pregà així: «Senyor, Déu d'Israel, que teniu per tron els querubins: Vós sou l'únic Déu, Senyor de tots els reialmes del món, perquè vós heu fet el cel i la terra. Estigueu atent, Senyor, obriu els ulls, mireu què diu Senaquerib, mireu com insulta el Déu viu amb aquesta carta que m'envia. En veritat, Senyor, que els reis d'Assíria han devastat tots aquests pobles i els seus territoris. Han tirat al foc els seus déus, que no ho eren, de déus: eren obra de mans d'homes, res més que fusta o pedra, i per això els han fet desaparèixer. Però vós, Senyor Déu nostre, salveu-nos de les mans de Senaquerib; i així tots els reialmes del món sabran que vós, Senyor, sou l'únic Déu».
Llavors Isaïes, fill d'Amós, va fer dir a Ezequies: «Això diu el Senyor, Déu d'Israel: He escoltat la pregària que m'has fet denunciant Senaquerib: el Senyor, doncs, ha pronunciat contra ell aquest oracle: "La ciutat de Sió, Jerusalem, et menysprea, es riu de tu, mou el cap amb aires de mofa. Perquè de Jerusalem encara en sortirà una resta, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. El zel del Senyor de l'univers durà a terme aquesta obra". Per aquest motiu, el Senyor diu al rei d'Assíria: "No entrarà en aquesta ciutat; no hi dispararà ni una fletxa, no hi acostarà els escuts ni aixecarà terraplens davant les seves muralles. Se'n tornarà pel camí per on ha vingut, sense haver entrat en aquesta ciutat, diu l'oracle del Senyor. Vull protegir aquesta ciutat i la vull salvar per mi mateix i per consideració a David, el meu servent"».
Aquella mateixa nit sortí l'àngel del Senyor i matà cent vuitanta-cinc mil homes del campament dels assiris. Senaquerib, rei d'Assíria, aixecà el campament i se'n tornà a la seva residència de Nínive.

És gran el Senyor, no ens cansem de lloar-lo
a la ciutat del nostre Déu.
La seva muntanya santa és admirable,
és el goig de tot el món.

La muntanya de Sió és a tocar del cel,
és la ciutat del rei dels reis;
Déu sobresurt com un castell
enmig dels seus merlets.

Déu nostre, evoquem el record del vostre amor,
enmig del temple;
sou conegut d'un cap a l'altre de la terra,
sou lloat pertot arreu,
el vostre braç escampa la bondat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No doneu als gossos carn oferta en sacrifici, ni tireu perles als porcs perquè les trepitjaran, i encara es giraran per mossegar-vos. Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin. Això és el que manen els llibres de la Llei i dels Profetes. Entreu per la porta estreta. La porta de la perdició és ampla i el camí és espaiós: per això molts hi entren. Però la porta de la vida és petita, i el camí, estret: per això pocs hi troben».

Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor va fer sentir la seva paraula a Abram en una visió i li digué: «No tinguis por, Abram: jo soc el teu protector. La teva recompensa serà molt gran». Abram li respongué: «Senyor, Déu meu, què em donareu? Jo me'n vaig sense fills, i l'hereu de casa haurà de ser Elièzer de Damasc». Abram afegí: «No m'heu donat descendència i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors». Llavors el Senyor li va fer sentir la seva paraula i li digué: «No serà pas aquest el teu hereu: serà el fill que naixerà de tu». Després el Senyor el va fer sortir a fora i li va dir: «Mira el cel i posa't a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs, així serà la teva descendència».
Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué en compte per donar-li una justa recompensa. Després li digué: «Jo soc el Senyor que t'he fet sortir d'Ur dels caldeus per donar-te aquest país; serà el teu heretatge». Abram preguntà: «Quina garantia me'n doneu, Senyor?» Ell respongué: «Porta'm una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí». Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat i posà cada meitat enfront de l'altra, però no va partir els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre's sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol s'anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s'apoderà d'ell un gran terror, com una foscor. Després de la posta, quan ja s'havia fet fosc, veié un forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig dels animals partits.
Aquell dia el Senyor va fer amb Abram una aliança i es comprometé en aquests termes: «Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d'Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat».

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Dediqueu-li càntics,
acompanyeu-los amb cítares,
feu l'elogi de les seves meravelles.

Glorieu-vos del seu nom sagrat,
alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.
Penseu en el Senyor i en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.

Descendents d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
ell és el Senyor, el nostre Déu,
imposa el seu judici per tota la terra.

Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per milers de generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d'ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits. Heu vist mai que, dels cards, en cullin raïms, o, dels arços, en cullin figues? Els arbres bons donen fruits bons i els arbres dolents, els donen dolents. Un arbre bo no dona fruits dolents, i un de dolent, no en dona de bons. I ja sabeu que quan un arbre no dona bons fruits, el tallen i el llencen al foc. Per tant, els coneixereu pels seus fruits».

Lectura del segon llibre dels Reis
En aquells dies, Helquies, el gran sacerdot, digué a Safan, secretari de la cort reial: «He trobat en el temple el llibre de la Llei». I li donà el llibre. Safan el va llegir. Després anà a trobar el rei per dir-li que ja havia fet el recompte dels diners recaptats al temple i els havia donat als encarregats de les obres del temple del Senyor. També li anuncià que el sacerdot Helquies li havia donat un llibre, i el llegí a la presència del rei.
Quan el rei sentí tot el que deia el llibre, s'esquinçà els vestits. Després cridà el sacerdot Helquies, Ahicam, fill de Safan, Acobor, fill de Miquees, el secretari Safan i Asaïes, un dels seus ministres, i els digué: «Aneu a consultar el Senyor per mi, pel meu poble i per tot el país de Judà: després de sentir la lectura d'aquest llibre que heu trobat, veig que ha de ser molt gran la indignació del Senyor contra nosaltres, perquè els nostres pares no han fet cas del que deia aquest llibre ni han complert el que hi ha escrit».
Llavors el rei convocà tots els notables de Judà i Jerusalem i pujà al temple del Senyor amb els principals de Judà, els qui residien a Jerusalem, els sacerdots, els profetes i tot el poble, petits i grans, i ordenà que els llegissin tot el llibre de l'aliança trobat en el temple del Senyor. El rei, dret sobre una estrada, renovà l'aliança i es comprometé davant el Senyor a ser-li fidel i a complir els seus manaments, les seves prescripcions, els seus decrets amb tot el cor i amb tota l'ànima, i a mantenir les clàusules de l'aliança tal com constaven en el llibre. I tot el poble es comprometé a ser fidel a l'aliança.

Mostreu-me, Senyor, el camí dels vostres decrets,
que el vull seguir fins al final.

Feu-me entendre la vostra llei,
que la vull guardar amb tot el cor.

Guieu-me pel camí dels manaments,
que jo me l'estimo de debò.

Inclineu el meu cor al vostre pacte,
feu que no em deixi subornar.

Aparteu els meus ulls dels qui són no-res;
és el vostre camí el que em donarà la vida.

Mireu com estimo els vostres preceptes,
doneu-me la vida, vós que sou just.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Guardeu-vos dels falsos profetes. Venen disfressats d'ovella, però de fet són llops afamats. Els coneixereu pels seus fruits. Heu vist mai que, dels cards, en cullin raïms, o, dels arços, en cullin figues? Els arbres bons donen fruits bons i els arbres dolents, els donen dolents. Un arbre bo no dona fruits dolents, i un de dolent, no en dona de bons. I ja sabeu que quan un arbre no dona bons fruits, el tallen i el llencen al foc. Per tant, els coneixereu pels seus fruits».

Lectura del llibre del Gènesi
Sarai, l'esposa d'Abram, no li havia donat cap fill. Sarai tenia una esclava egípcia que es deia Hagar. Veient, doncs, que el Senyor l'havia privat de descendència, Sarai proposà a Abram de prendre la seva esclava, amb l'esperança que en tindria algun fill. Abram acceptà la proposta. Quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan, Sarai li donà per esposa Hagar, la seva esclava egípcia. Hagar quedà encinta. Quan se n'adonà, ja no va respectar més la seva mestressa. Sarai protestà davant el seu marit i li digué: «Tu n'ets responsable: jo vaig posar la meva esclava als teus braços, i quan ella ha vist que esperava un fill ja no em respecta. Que el Senyor judiqui si no he estat ofesa». Abram li respongué: «L'esclava és ben teva. Fes-li el que et sembli bé». Llavors Sarai la va maltractar de tal manera que va fugir.
L'àngel del Senyor l'anà a trobar al desert, vora un pou d'aigua que hi ha al camí de Sur, i li preguntà: «Hagar, esclava de Sarai, d'on vens i on vas?» Ella respongué: «Fujo de la meva mestressa, Sarai». L'àngel del Senyor li va dir: «Torna a la teva mestressa i posa't a les seves mans amb tota submissió». I afegí encara l'àngel del Senyor: «La teva descendència serà tan gran que ningú no serà capaç de comptar-la». Digué també: «Tindràs un fill i li posaràs el nom d'Ismael, perquè el Senyor ha escoltat les teves penes. Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell, viurà a part de tots els seus parents». Hagar donà un fill a Abram i Abram li posà el nom d'Ismael. En aquell moment Abram tenia vuitanta-sis anys.

Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Qui pot contar les proeses del Senyor
i proclamar les seves lloances?

Feliços els qui observen la llei
i practiquen sempre la justícia.
Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor.

Visiteu-nos, veniu a salvar-nos;
que puguem veure feliços els elegits,
que ens alegrem amb el vostre poble
i ens gloriem amb la vostra heretat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: "Senyor, Senyor"; hi entraran només els qui compleixen la voluntat del meu pare del cel. Aquell dia molts em diran: "Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i trèiem dimonis i fèiem molts miracles?". Però jo els diré clarament: "No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!".
Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca. Quan venen les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contra aquella casa, res no la fa caure, perquè té els fonaments sobre la roca. Però tothom qui, després d'escoltar aquestes paraules meves, no les compleix és com un home sense seny que va construir la seva casa sobre la sorra. Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el vent es llançà contra aquella casa, la casa s'ensorrà i no en quedà ni rastre».
Quan Jesús acabà de dir aquestes paraules, la gent quedà sorpresa de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

Lectura del segon llibre dels Reis
Joaquim tenia divuit anys quan començà a ser rei. Va regnar a Jerusalem tres mesos. La seva mare es deia Nohestà, filla d'Elnatan de Jerusalem. Va fer el mal que ofèn el Senyor, imitant en tot el seu pare. En aquell temps l'exèrcit de Nabucodonosor, rei de Babilònia, pujà a Jerusalem, i la ciutat quedà assetjada. Nabucodonosor mateix vingué a la ciutat mentre el seu exèrcit l'assetjava, i Joaquim, rei de Judà, s'entregà a Nabucodonosor amb la seva mare, els seus dignataris, els seus oficials i els seus eunucs. El rei Nabucodonosor s'apoderà d'ell l'any vuitè del seu regnat.
Tal com el Senyor ho havia anunciat, Nabucodonosor s'endugué tots els tresors del temple i del palau del rei, va trinxar tots els objectes d'or que el rei Salomó havia fet fer per al santuari, i deportà la gent de Jerusalem, deu mil en total, és a dir, tots els oficials, tots els homes de guerra, i tots els ferrers i els altres artesans. Només hi deixà la gent senzilla del poble. També deportà a Babilònia Joaquim amb la seva mare i les seves esposes, els seus amics i els principals del país. Els homes de guerra que deportà a Babilònia eren set mil, i els ferrers i altres artesans, mil, tots homes en edat de prendre les armes. En lloc de Joaquim, el rei de Babilònia nomenà rei el seu oncle Matanies, i li canvià el nom pel de Sedequies.

Mireu, Déu meu,
els pagans envaeixen la vostra heretat
i profanen el temple sant.
Han convertit Jerusalem en un camp de ruïnes.
Llencen als ocells per menjar
els cadàvers dels vostres servents,
donen a les bèsties ferotges
la carn dels vostres fidels.

Als voltants de Jerusalem
corre com aigua la sang,
i ningú no enterra els morts.
Els nostres veïns ens escarneixen,
som la burla dels pobles que ens envolten.
Fins quan, Senyor! Sereu sempre tan sever,
abrandat com un incendi?

No ens tingueu en compte les culpes passades,
acolliu-nos per la vostra pietat,
no trigueu més, que som orfes de tot.

Defenseu-nos, Déu, salvador nostre,
per l'honor del vostre nom,
allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats
per amor del vostre nom.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No entrarà al Regne del cel tothom qui em diu: "Senyor, Senyor"; hi entraran només els qui compleixen la voluntat del meu pare del cel. Aquell dia molts em diran: "Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i trèiem dimonis i fèiem molts miracles?". Però jo els diré clarament: "No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!".
Per això tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la roca. Quan venen les pluges, creix la riuada i el vent envesteix contra aquella casa, res no la fa caure, perquè té els fonaments sobre la roca. Però tothom qui, després d'escoltar aquestes paraules meves, no les compleix és com un home sense seny que va construir la seva casa sobre la sorra. Quan vingueren les pluges, cresqué la riuada i el vent es llançà contra aquella casa, la casa s'ensorrà i no en quedà ni rastre».
Quan Jesús acabà de dir aquestes paraules, la gent quedà sorpresa de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

Lectura del llibre del Gènesi
Quan Abram tenia noranta-nou anys, se li aparegué el Senyor i li digué: «Jo soc El-Saddai. Viu sempre en la meva presència i sigues irreprensible; faig aliança amb tu, i et faré pare de molts pobles. No et diràs més Abram, sinó Abraham, per significar que seràs pare de molts pobles». I Déu digué encara a Abraham: «Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de complir els tractes de la meva aliança. En virtut de l'aliança que s'ha de mantenir entre jo i tu i els teus descendents tots els nois hauran de ser circumcidats». Després, Déu digué a Abraham: «A la teva esposa, no li diguis més Sarai, sinó Sara. Jo la beneiré i també d'ella et donaré un fill. El beneiré, i serà pare de pobles i de reis».
Abraham es prosternà amb el front fins a terra i es posà a riure tot pensant: «Encara pot tenir un fill, un home de cent anys, i Sara, que ja en té noranta?» I Abraham digué a Déu: «Mentre Ismael visqui, ja estic content». Però Déu li respongué: «No, no. Sara, la teva dona, et donarà un fill, i li posaràs el nom d'Isaac, que vol dir Rient. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. També he escoltat el que em demanes per a Ismael. El beneiré, el faré fecund i el multiplicaré moltíssim, serà pare de dotze caps de tribu que formaran un gran poble. Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l'any vinent per aquest temps». Després de parlar amb Abraham, Déu se'n pujà amunt i s'allunyà.

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d'olivera
al voltant de la taula.

És així com els fidels del Senyor seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i el seguia molta gent. Vingué un leprós, es prosternà davant d'ell i li deia: «Senyor, si ho voleu, em podeu purificar». Jesús el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull; queda pur». A l'instant quedà pur de la lepra. Llavors Jesús li diu: «Mira, no ho diguis a ningú. Ves a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix el que Moisès ordenà, per certificar que ja ets pur».

Lectura del segon llibre dels Reis
L'any novè del regnat de Sedequies, el dia deu del mes desè, Nabucodonosor, rei de Babilònia, arribà a Jerusalem amb tot el seu exèrcit, acampà davant la ciutat i va fer construir un mur de setge tot al voltant. La ciutat quedà assetjada fins l'any onzè del rei Sedequies. Finalment el dia nou del mes quart, quan la fam ja s'havia apoderat de la ciutat i la gent del poble no tenia gens de pa, obriren una bretxa en la muralla de la ciutat. El rei Sedequies, en veure-ho, va fugir de nit amb tots els homes de guerra per la porta que hi ha entre dos murs davant el jardí del rei i se n'anà cap a l'Arabà. Però els caldeus assetjaven la ciutat, i les tropes el van perseguir. L'aconseguiren a les planes de Jericó. Tot l'exèrcit del rei es va desbandar i els caldeus agafaren el rei i el conduïren a Reblà, on era el rei de Babilònia, perquè el judiqués. El rei de Babilònia va manar que degollessin davant de Sedequies tots els seus fills, que li traguessin els ulls i el portessin encadenat a Babilònia.
L'any dinou de Nabucodonosor, rei de Babilònia, el dia set del mes cinquè, un oficial del rei de Babilònia, Nabuzardan, comandant de la guàrdia, entrà a Jerusalem i incendià el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de Jerusalem. L'exèrcit dels caldeus que anava amb el comandant de la guàrdia derrocà tota la muralla de Jerusalem, i Nabuzardan, comandant de la guàrdia, deportà tota la gent que havia quedat a la ciutat, juntament amb els fugitius que s'havien passat al rei de Babilònia. Deixà només una part de la gent senzilla del país, perquè cultivés les vinyes i els camps.

Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant d'enyorança de Sió.
Teníem penjades les lires
als salzes que hi ha a la ciutat.

Quan volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
quan demanaven cants alegres
els qui ens havien entristit,
i ens deien: «Canteu-nos
algun càntic de Sió».

Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que se'm paralitzi la mà dreta.

Que se m'encasti la llengua al paladar,
si deixés d'anomenar-te,
si deixés d'evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i el seguia molta gent. Vingué un leprós, es prosternà davant d'ell i li deia: «Senyor, si ho voleu, em podeu purificar». Jesús el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull; queda pur». A l'instant quedà pur de la lepra. Llavors Jesús li diu: «Mira, no ho diguis a ningú. Ves a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix el que Moisès ordenà, per certificar que ja ets pur».

Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Abraham a l'alzina de Mambré. Abraham seia a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d'ell. Així que els veié corregué a rebre'ls des de l'entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra de l'alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent». Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit».
Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets». Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d'ells sota l'ombra de l'alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara, la teva esposa?» Abraham respongué: «És dintre la tenda». Ell li digué: «L'any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill». Sara ho sentia des de l'entrada de la tenda. Abraham i Sara ja eren vells, tenien molts anys. Sara, que ja li havia passat l'edat de tenir fills, es posà a riure tot pensant: «Seré fecunda a les meves velleses i quan el meu marit també és vell?» El Senyor digué a Abraham: «Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no podrà tenir fills? Hi ha res impossible al Senyor? L'any que ve tornaré per aquest temps, i Sara haurà tingut un fill». Ella, mentint per por, assegurà que no havia rigut, però ell insistí: «Sí que has rigut».

La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.

El seu nom és sant,
i l'amor que té als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
Omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,
com ho havia promès als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús entrà a Cafarnaüm. Un centurió l'anà a trobar i li deia: «Senyor, el meu criat és al llit a casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Vinc a curar-lo». Li respon el centurió: «Senyor, jo no soc digne que entreu a casa meva. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és tenir autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si a un li dic que se'n vagi, se'n va, si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci alguna cosa, la fa».
Quan Jesús ho sentí, se n'admirà, i digué als qui el seguien: «Us ho dic amb tota veritat: No he trobat dintre d'Israel ningú que tingués tanta fe. I jo us asseguro que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel; mentre aquells a qui era destinat el Regne seran trets fora, a la fosca: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents». Després Jesús digué al centurió: «Ves-te'n a casa i que sigui tal com ho has cregut». I en aquell mateix moment el criat es posà bo.
Arribant a casa de Pere, Jesús trobà que la sogra d'aquest era al llit amb febre; li tocà la mà i la febre desaparegué. Ella s'aixecà i els serví a taula. Al vespre, li portaren molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes amb el poder de la seva paraula i va curar tots els malalts. Així es complia allò que el profeta Isaïes havia anunciat: «Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres dolors».

Lectura de les Lamentacions
El Senyor ha devastat sense planye'ls tots els poblats de Jacob, en el seu enuig ha derrocat les fortaleses de Judà, ha estenallat a terra les despulles del rei i dels governants. Seuen per terra sense dir paraula, els vells de la ciutat de Sió; s'han cobert el cap de pols, s'han vestit de sac negre; abaixen el cap fins a terra les noies de Jerusalem.
Les llàgrimes m'enceguen els ulls, se'm remouen les entranyes, tot jo em desfaig veient el desastre del meu poble, veient les criatures extenuades pels carrers de la vila. Diuen els nens a les mares: «Mare, on és el pa?» I s'esllangueixen com malferits pels carrers de la ciutat, exhalen el darrer sospir a la falda de la mare. A qui t'assembles, a qui et puc comparar, ciutat de Jerusalem? A qui et puc equiparar per consolar-te, poble de Sió? La teva desfeta és immensa com la mar. Qui hi posarà remei?
Les visions dels teus profetes eren falses i fictícies: no denunciaven les teves culpes per evitar el desastre, somiaven missatges falsos que t'han llançat fora del país. Crida al Senyor de tot cor, muralla de la ciutat de Sió: plora torrents de llàgrimes de nit i de dia, no aturis el teu plor, que no reposi la nineta dels teus ulls. Lleva't de nit i crida el teu dolor a cada relleu de la guàrdia, aboca el teu cor com aigua a la presència del Senyor, estén les mans i prega'l per salvar els teus infantons.

Déu nostre, per què ens teniu abandonats,
i sou tan sever amb el ramat que pastureu?
Recordeu-vos del poble que us vau fer vostre,
que redimíreu en altre temps per posseir-lo;
recordeu la muntanya de Sió, on residíeu.

Acosteu-vos-hi: tot són ruïnes irreparables,
d'un cap a l'altre
l'enemic ha devastat el santuari.
Al lloc dels vostres aplecs
sentim els crits dels opressors,
i han hissat els seus estendards
en lloc dels nostres.

A cops de destral
han abatut els sostres de l'entrada,
han estellat les seves portes
amb maces i tascons;
han calat foc al vostre santuari,
l'han arrasat,
profanant el lloc on residia el vostre nom.

Ja és hora que penseu en l'aliança,
les coves del país són caus de violència.
Que els oprimits no se'n vagin defraudats,
que els pobres desvalguts
lloïn el vostre nom.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús entrà a Cafarnaüm. Un centurió l'anà a trobar i li deia: «Senyor, el meu criat és al llit a casa, paralític i amb dolors terribles». Jesús li diu: «Vinc a curar-lo». Li respon el centurió: «Senyor, jo no soc digne que entreu a casa meva. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és tenir autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si a un li dic que se'n vagi, se'n va, si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci alguna cosa, la fa».
Quan Jesús ho sentí, se n'admirà, i digué als qui el seguien: «Us ho dic amb tota veritat: No he trobat dintre d'Israel ningú que tingués tanta fe. I jo us asseguro que vindrà molta gent d'Orient i d'Occident, i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel; mentre aquells a qui era destinat el Regne seran trets fora, a la fosca: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents». Després Jesús digué al centurió: «Ves-te'n a casa i que sigui tal com ho has cregut». I en aquell mateix moment el criat es posà bo.
Arribant a casa de Pere, Jesús trobà que la sogra d'aquest era al llit amb febre; li tocà la mà i la febre desaparegué. Ella s'aixecà i els serví a taula. Al vespre, li portaren molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes amb el poder de la seva paraula i va curar tots els malalts. Així es complia allò que el profeta Isaïes havia anunciat: «Ell portava les nostres malalties, ens descarregava dels nostres dolors».