Diumenge de la divuitena setmana del temps durant l'any. Cicle A
Lectura primera
Is 55, 1-3
Veniu i mengeu
Lectura del llibre d'Isaïes
Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l'aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res.
Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David».
Salm responsorial 144, 8-9. 15-16. 17-18 (R: 15)
R/. Tan bon punt obriu la mà, Senyor, ens sacieu de bon grat.
Áperis tu manum tuam, Dómine, et sátias nos.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l'amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.
R/. Tan bon punt obriu la mà, Senyor, ens sacieu de bon grat.
Áperis tu manum tuam, Dómine, et sátias nos.
Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat,
i al seu temps vós els doneu l'aliment.
Tan bon punt obriu la mà,
sacieu de bon grat tots els vivents.
R/. Tan bon punt obriu la mà, Senyor, ens sacieu de bon grat.
Áperis tu manum tuam, Dómine, et sátias nos.
Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor és a prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen amb sinceritat.
R/. Tan bon punt obriu la mà, Senyor, ens sacieu de bon grat.
Áperis tu manum tuam, Dómine, et sátias nos.
Segona lectura
Rm 8, 35. 37-39
Res de l'univers creat no serà capaç d'allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, ha demostrat com ens estima
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, qui serà capaç d'allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant? De tot això en sortim fàcilment vencedors amb l'ajut d'aquell qui ens estima. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l'univers creat no serà capaç d'allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.
Al·leluia
Mt 4, 4b
Al·leluia. L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Al·leluia.
Allelúia. Non in solo pane vivit homo, sed in omni verbo quod procédit de ore Dei. Allelúia.
Evangeli
Mt 14, 13-21
Tothom en menjà com en volgué
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n'anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se'n compadí i curava els seus malalts. Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se'n vagin als poblets a comprar-se menjar». Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos». Jesús respongué: «Porteu-me'ls». Llavors ordenà que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n'havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.
Diumenge de la divuitena setmana del temps durant l'any. Cicle B
Lectura primera
Ex 16, 2-4.12-15
Jo us faré ploure pa del cel
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, tota la comunitat del poble d'Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d'Israel els deia: «Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d'Egipte quan encara sèiem al voltant de les olles de carn i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam». El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mano. He sentit aquestes murmuracions del poble d'Israel. Digue'ls, doncs: "Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu", i sabreu que jo, el Senyor, soc el vostre Déu». Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l'endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s'esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra. Els israelites, en veure-ho, es deien l'un a l'altre: «Man-hu», que vol dir «Què és això?» Perquè no sabien què era. Moisès els digué: «Això és el pa que el Senyor us dona per aliment».
Salm responsorial 77, 3-4. 23-24. 25 i 34 (R: cf. 24b)
R/. El Senyor els donà el seu blat celestial.
Panem cæli dedit eis Dóminus.
El que vam sentir i aprendre,
el que els pares ens van contar,
no podem amagar-ho als nostres fills,
i que ells ho contin als qui vindran.
Són les gestes glorioses del Senyor.
R/. El Senyor els donà el seu blat celestial.
Panem cæli dedit eis Dóminus.
Ell donà ordres als núvols
i obrí els batents del cel,
perquè plogués l'aliment del mannà,
el do del seu blat celestial.
R/. El Senyor els donà el seu blat celestial.
Panem cæli dedit eis Dóminus.
I els homes van menjar el pa dels àngels,
les provisions abundants que els enviava.
Els introduí al seu clos sagrat,
a la muntanya que el seu braç es conquerí.
R/. El Senyor els donà el seu blat celestial.
Panem cæli dedit eis Dóminus.
Lectura segona
Ef 4, 17.20-24
Revestiu-vos d'aquesta humanitat nova que Déu ha creat a imatge seva
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, us dic, i insisteixo en el Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen.
Però el Crist, tal com vosaltres heu après, no és res de tot això. No us l'han predicat tal com és? No us han ensenyat la veritat sobre Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d'aquesta naturalesa envellida; els designis que la sedueixen la porten a la seva destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d'aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat.
Al·leluia
Mt 4, 4b o un altre
Al·leluia. L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Al·leluia.
Allelúia. Non in solo pane vivit homo, sed in omni verbo quod procédit de ore Dei. Allelúia.
Evangeli
Jo 6, 24-35
Els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set
+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafarnaüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l'altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dona la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l'home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal». Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?». Jesús els respongué: «L'obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat». Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: "Els donà el seu blat celestial"». Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dona el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món». Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa». Jesús els diu: «Jo soc el pa que dona la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set».
Diumenge de la divuitena setmana del temps durant l'any. Cicle C
Lectura primera
Ecle 1, 2; 2, 21-23
Què en treu l'home de tot el seu esforç?
Lectura del llibre de l'Eclesiastès
Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va.
Després que un home s'ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s'hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una gran dissort.
Perquè, de fet, què en treu l'home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. També això és en va.
Salm responsorial 89, 3-4. 5-6. 12-13. 14 i 17 (R: 1)
R/. Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la nostra muralla.
Dómine, refúgium factus es nobis, a generatióne in generatiónem.
Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam».
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit.
R/. Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la nostra muralla.
Dómine, refúgium factus es nobis, a generatióne in generatiónem.
Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se de dia,
són com l'herba que s'espiga:
ha tret florida al matí,
al vespre es marceix i s'asseca.
R/. Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la nostra muralla.
Dómine, refúgium factus es nobis, a generatióne in generatiónem.
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.
R/. Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la nostra muralla.
Dómine, refúgium factus es nobis, a generatióne in generatiónem.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que l'amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l'obra de les nostres mans.
R/. Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la nostra muralla.
Dómine, refúgium factus es nobis, a generatióne in generatiónem.
Lectura segona
Col 3, 1-5. 9-11
Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l'amor al diner, que és una idolatria; no us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l'home antic i del seu estil d'obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement. Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot i és de tots.
Al·leluia
Mt 5, 3
Al·leluia. Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Al·leluia.
Allelúia. Beáti páuperes spíritu, quóniam ipsórum est regnum cælórum. Allelúia.
Evangeli
Lc 12, 13-21
Tot això que volies guardar-te, de qui serà?
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l'herència». Jesús li contestà: «Bon home, qui m'ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?». Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida».
I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les. Tot rumiant es va dir: ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: "Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te". Però Déu li digué: "Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?" Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu».
Dilluns de la divuitena setmana del temps durant l'any. Any I
Lectura primera
Nm 11, 4b-15
Jo, tot sol, no puc portar aquest poble
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, els israelites deien: «Oh, qui ens pogués donar carn! Com recordem el peix que menjàvem a Egipte per no res! I els cogombres, els melons, les cebes i els alls! Però ara tenim resseca la gorja: al voltant nostre no veiem res més que el mannà». El mannà era com llavors de celiandre, d'aspecte semblant a resina. La gent sortia a recollir-lo i el molien o el picaven en morters, el coïen i en feien pastissos. Tenia un gust semblant al del tortell. Durant la nit, quan queia la rosada al campament, queia també el mannà.
Moisès sentí com es planyien les famílies, reunides a l'entrada de cada tenda. El Senyor s'indignà molt, però Moisès en tingué pena i deia al Senyor: «Per què tracteu així el vostre servent? Si encara soc amic vostre, per què carregueu a les meves espatlles tot aquest poble? Potser soc la mare que l'ha portat en les seves entranyes i l'ha posat al món, que ara em dieu que el porti als braços, com una dida, cap a la terra que vau prometre als seus pares amb jurament? D'on trauré jo carn per a tot aquest poble, que es plany i me'n demana? Jo, tot sol, no el puc portar: és massa feixuc per a les meves espatlles. Si em voleu tractar així i encara soc amic vostre, val més que em feu morir i que no hagi de sofrir de vós tots aquests mals».
Salm responsorial 80, 12-13. 14-15. 16-17 (R: 2a)
R/. Honoreu Déu, la nostra força.
Exsultáte Deo, adiutóri nostro.
El meu poble no escolta la meva veu,
Israel no vol fer cas de mi;
i els abandono al seu cor obstinat,
al grat dels seus capricis.
R/. Honoreu Déu, la nostra força.
Exsultáte Deo, adiutóri nostro.
Tant de bo que el meu poble d'Israel
m'escoltés i seguís els meus camins.
En un instant serien vençuts els enemics,
giraria la mà contra els qui l'oprimeixen.
R/. Honoreu Déu, la nostra força.
Exsultáte Deo, adiutóri nostro.
Els enemics del Senyor se li sotmetrien,
fora aquest el seu destí per sempre;
l'alimentaria amb la flor del blat
i amb la mel abundant de les roques.
R/. Honoreu Déu, la nostra força.
Exsultáte Deo, adiutóri nostro.
Al·leluia
Mt 4, 4b
Al·leluia. L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Al·leluia.
Allelúia. Non in solo pane vivit homo, sed in omni verbo quod procédit de ore Dei. Allelúia.
Principalment l'any A, quan aquest Evangeli s'ha llegit el dia anterior, es pot dir
Mt 14, 22-36.
Evangeli
Mt 14, 13-21
Alçà els ulls al cel, digué la benedicció, donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n'anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se'n compadí i curava els seus malalts.
Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se'n vagin als poblets a comprar-se menjar». Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos». Jesús respongué: «Porteu-me'ls». Llavors ordenà que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n'havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.
Evangeli
Mt 14, 22-36
Maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
La barca ja s'havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren, s'esveraren pensant que era un fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que soc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s'acovardí i començà d'enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me». A l'instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu».
Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. Els homes d'aquell indret el reconegueren i ho feren saber a tota la contrada. La gent li portà tots els malalts i li pregaven que els deixés tocar tan sols la borla del seu mantell. Tots els qui el van tocar es van posar bons.
Dilluns de la divuitena setmana del temps durant l'any. Any II
Lectura primera
Jr 28, 1-17
Hananies, el Senyor no t'ha pas enviat, i estàs portant aquest poble a confiar en la mentida
Lectura del llibre de Jeremies
Al principi del regnat de Sedequies, rei de Judà, el cinquè mes de l'any quart, el profeta Hananies, fill d'Azur, de Gabaon, digué a Jeremies en el temple del Senyor, en presència dels sacerdots i de tot el poble: «Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: He trencat el jou del rei de Babilònia: dintre de dos anys, faré tornar aquí tots els objectes del temple del Senyor que Nabucodonosor, rei de Babilònia, s'endugué a Babilònia. Tornarà també Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, i tots els de Judà deportats a Babilònia, diu l'oracle del Senyor. Així trencaré el jou del rei de Babilònia». El profeta Jeremies, en presència dels sacerdots i de tot el poble que es trobava en el temple del Senyor, li digué: «Amén! Déu ho faci! Que el Senyor compleixi les paraules que acabes de profetitzar i faci tornar de Babilònia els objectes del temple del Senyor i tots els deportats! Però escolta el que ara us diré, a tu i a tot el poble: Des de sempre, els profetes que ens han precedit a tu i a mi han anunciat guerres, fam i pestes a molts països i a grans reialmes. Si un profeta anuncia la pau i el benestar, només quan es compleix la seva paraula es veu que l'havia enviat el Senyor». Aleshores Hananies agafà el jou que Jeremies portava al coll, el trencà, i digué davant de tot el poble: «Això diu el Senyor: Així mateix dintre dos anys jo trencaré el jou del rei Nabucodonosor, que totes les nacions porten al coll». I el profeta Jeremies se n'anà.
Després que el profeta Hananies hagué fet això, el Senyor va fer sentir la seva paraula el profeta Jeremies i li digué: «Ves a trobar Hananies i digues-li: Això diu el Senyor: Tu has trencat el jou de fusta, però jo n'he fet un altre d'acer. Perquè el Senyor de l'univers, Déu d'Israel, diu això: El jou que ara poso al coll de totes aquestes nacions és un jou d'acer, perquè se sotmetin a Nabucodonosor, rei de Babilònia. Tots se li sotmetran. Li he donat fins i tot els animals salvatges». Després el profeta Jeremies digué encara al profeta Hananies: «Escolta, Hananies: El Senyor no t'ha pas enviat, i estàs portant aquest poble a confiar en la mentida. Per això diu el Senyor: T'envio fora d'aquesta terra: aquest any mateix moriràs, perquè estàs dient a tothom que abandonin el Senyor». I aquell any mateix, el setè mes, morí el profeta Hananies.
Salm responsorial 118, 29. 43. 79. 80. 95. 102 (R: 68b)
R/. Feu, Senyor, que aprengui els vostres decrets.
Doce me, Dómine, iustificatiónes tuas.
Aparteu-me dels falsos camins,
doneu-me, Senyor, la vostra llei.
R/. Feu, Senyor, que aprengui els vostres decrets.
Doce me, Dómine, iustificatiónes tuas.
No em tragueu dels llavis
la promesa que no enganya:
confio en el vostre judici.
R/. Feu, Senyor, que aprengui els vostres decrets.
Doce me, Dómine, iustificatiónes tuas.
Es posaran a favor meu el fidels,
els qui coneixen el vostre pacte.
R/. Feu, Senyor, que aprengui els vostres decrets.
Doce me, Dómine, iustificatiónes tuas.
Si guardo plenament els vostres decrets,
no quedaré confós.
R/. Feu, Senyor, que aprengui els vostres decrets.
Doce me, Dómine, iustificatiónes tuas.
Els injustos esperen l'ocasió de perdre'm,
i jo miro d'entendre el vostre pacte.
R/. Feu, Senyor, que aprengui els vostres decrets.
Doce me, Dómine, iustificatiónes tuas.
No he defugit les vostres decisions,
vós me les heu ensenyades.
R/. Feu, Senyor, que aprengui els vostres decrets.
Doce me, Dómine, iustificatiónes tuas.
Al·leluia
Mt 4, 4b
Al·leluia. L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Al·leluia.
Allelúia. Non in solo pane vivit homo, sed in omni verbo quod procédit de ore Dei. Allelúia.
Principalment l'any A, quan aquest Evangeli s'ha llegit el dia anterior, es pot dir
Mt 14, 22-36.
Evangeli
Mt 14, 13-21
Alçà els ulls al cel, digué la benedicció, donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n'anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà veié una gran gentada, se'n compadí i curava els seus malalts.
Els deixebles, veient que es feia tard, anaren a dir-li: «Som en un indret despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiadeu la gent. Que se'n vagin als poblets a comprar-se menjar». Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos». Jesús respongué: «Porteu-me'ls». Llavors ordenà que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves plens de les sobres. Els qui n'havien menjat eren tots plegats uns cinc mil homes, sense comptar-hi les dones i la mainada.
Evangeli
Mt 14, 22-36
Maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
La barca ja s'havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren, s'esveraren pensant que era un fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que soc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s'acovardí i començà d'enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me». A l'instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu».
Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. Els homes d'aquell indret el reconegueren i ho feren saber a tota la contrada. La gent li portà tots els malalts i li pregaven que els deixés tocar tan sols la borla del seu mantell. Tots els qui el van tocar es van posar bons.
Dimarts de la divuitena setmana del temps durant l'any. Any I
Lectura primera
Nm 12, 1-13
Moisès no és pas com un altre profeta. Com us atreviu a malparlar d'ell?
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, Maria i Aharon començaren a malparlar de Moisès. Li criticaven que s'hagués casat amb una dona cusita, i deien: «Us penseu que el Senyor només ha parlat a Moisès? No ens ha parlat igualment a nosaltres?» Ara bé, Moisès era l'home més senzill que mai s'hagi vist a la terra. El Senyor, que havia sentit aquelles crítiques, digué immediatament a Moisès, a Aharon i a Maria: «Veniu tots tres a la tenda de l'aplec sagrat».
Ells hi anaren, i el Senyor baixà en la columna de núvol, s'estigué a l'entrada de la tenda, cridà Aharon i Maria, i s'acostaren tots dos. El Senyor els digué: «Escolteu les meves paraules: Si es tractava només d'un profeta, jo me li faria conèixer en una visió o li parlaria en somnis. A Moisès, el meu servent, li he donat molt més; és l'home de confiança de tota la meva casa: jo li parlo cara a cara, obertament i sense figures, i contempla la fesomia del Senyor. Com us atreviu a malparlar del meu servent Moisès?» I el Senyor se n'anà, indignat contra ells.
Tan bon punt el núvol s'allunyà de la tenda, Maria quedà coberta d'una lepra, semblant a la neu. Aharon se la mirà, i, en adonar-se que havia quedat leprosa, digué a Moisès: «Senyor meu, no ens imposeu la pena que mereixem pel nostre poc seny i el nostre pecat. Que no sigui com un infant nascut mort, que ja té la carn mig corrompuda quan arriba al món». Aleshores Moisès cridà al Senyor: «No, Senyor, no! Cureu-la, si us plau!»
Salm responsorial 50, 3-4. 5-6. 12-13 (R: cf. 3a)
R/. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat.
Miserére, Dómine, quia peccávimus.
Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;
per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.
R/. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat.
Miserére, Dómine, quia peccávimus.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vós, contra vós sol he pecat,
i he fet el que és dolent als vostres ulls.
Éreu just quan donàveu la sentència,
irreprensible en el vostre veredicte.
R/. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat.
Miserére, Dómine, quia peccávimus.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant.
R/. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat.
Miserére, Dómine, quia peccávimus.
Al·leluia
Jo 1,49b
Al·leluia. Rabí, vós sou el Fill de Déu, sou el Rei d'Israel. Al·leluia.
Allelúia. Rabbi, tu es Fílius Dei, tu es Rex Israel. Allelúia.
Principalment l'any A, quan aquest Evangeli s'ha llegit el dia anterior, es pot dir
Mt 15, 1-2. 10-14.
Evangeli
Mt 14, 22-36
Maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
La barca ja s'havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren, s'esveraren pensant que era un fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que soc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà on era Jesús.
Però en adonar-se del vent que feia, s'acovardí i començà d'enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me». A l'instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu».
Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. Els homes d'aquell indret el reconegueren i ho feren saber a tota la contrada. La gent li portà tots els malalts i li pregaven que els deixés tocar tan sols la borla del seu mantell. Tots els qui el van tocar es van posar bons.
Evangeli
Mt 15, 1-2. 10-14
Tota plantació que no és del meu Pare serà arrencada d'arrel
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, uns fariseus i uns mestres de la Llei de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li digueren: «Com és que els vostres deixebles violen la tradició dels ancians? No es renten les mans abans de menjar». Jesús cridà la gent i digué a tothom: «Escolteu i enteneu bé això que us dic: El que contamina l'home no és allò que entra a la boca, sinó allò que en surt». Després els deixebles anaren a dir-li: «No sabeu que els fariseus s'han escandalitzat d'això que heu dit? » Jesús els respongué: «Tota plantació que no és del meu Pare serà arrencada d'arrel. Deixeu-los estar: són cecs, i voldrien guiar altres cecs, però sempre que un cec en guia un altre, tots dos acaben caient en un clot»
Dimarts de la divuitena setmana del temps durant l'any. Any II
Lectura primera
Jr 30, 1-2. 12-15. 18-22
Has comès tants pecats, que jo t'he fet tot això. Però renovaré la població de Jacob
Lectura del llibre de Jeremies
Paraula que el Senyor va fer sentir a Jeremies. Li va dir: «Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Escriu en un llibre totes les paraules que jo t'he dit. Això diu el Senyor a la ciutat de Sió: La teva ferida està enverinada, el dolor del teu mal és viu; no hi ha ningú que hi posi remei, i la ferida no es tanca. Tots els teus amants t'han oblidat, ja no s'interessen per tu, perquè t'he donat un cop com el d'un enemic, una lliçó duríssima. Què crides, de la teva ferida, del dolor viu del teu mal? Són tantes les teves culpes, has comès tants pecats, que jo t'he fet tot això.
Però, això diu el Senyor: Jo renovaré la població de Jacob, em compadiré de les seves viles: cada ciutat serà reconstruïda sobre les seves ruïnes i coronada amb una ciutadella. S'hi sentiran els cants d'acció de gràcies i els crits de la gent que es diverteix. Els multiplicaré i no minvaran, serà una població molt densa. Tindran tants fills com en temps passats, faré que l'assemblea del poble sigui una institució ferma, i castigaré els seus opressors. Un dels seus els presidirà, els governarà un cap sortit d'entre ells; jo el faré venir a prop meu i que s'acosti a mi perquè, si jo no l'invités a acostar-se'm, qui s'hi atreviria?, diu l'oracle del Senyor. Llavors vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu».
Salm responsorial 101, 16-18. 19-21. 29 i 22-23 (R: 17)
R/. Quan el Senyor restaurarà Sió, hi apareixerà la seva glòria.
Aedificávit Dóminus Sion, et appáruit in Glória sua.
Els estrangers donaran culte al nom del Senyor,
els reis de tot el món veneraran la seva glòria.
Quan el Senyor restaurarà Sió,
hi apareixerà la seva glòria,
escoltarà l'oració dels desvalguts,
farà cas de les seves pregàries.
R/. Quan el Senyor restaurarà Sió, hi apareixerà la seva glòria.
Aedificávit Dóminus Sion, et appáruit in Glória sua.
Que quedi escrit
per a les generacions que vindran,
i el poble creat de nou lloarà el Senyor.
El Senyor mira des de les altures del cel,
des del seu lloc sagrat, guaita la terra,
per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a mort.
R/. Quan el Senyor restaurarà Sió, hi apareixerà la seva glòria.
Aedificávit Dóminus Sion, et appáruit in Glória sua.
Els fills dels vostres servidors viuran segurs,
els seus descendents
es mantindran a la vostra presència.
Anunciaran a Sió el nom del Senyor,
anunciaran la seva lloança a Jerusalem,
quan s'hi apleguin pobles i reialmes
per donar culte al Senyor.
R/. Quan el Senyor restaurarà Sió, hi apareixerà la seva glòria.
Aedificávit Dóminus Sion, et appáruit in Glória sua.
Al·leluia
Jo 1,49b
Al·leluia. Rabí, vós sou el Fill de Déu, sou el Rei d'Israel. Al·leluia.
Allelúia. Rabbi, tu es Fílius Dei, tu es Rex Israel. Allelúia.
Principalment l'any A, quan aquest Evangeli s'ha llegit el dia anterior, es pot dir
Mt 15, 1-2. 10-14.
Evangeli
Mt 14, 22-36
Maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol.
La barca ja s'havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren, s'esveraren pensant que era un fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que soc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà on era Jesús.
Però en adonar-se del vent que feia, s'acovardí i començà d'enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me». A l'instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu».
Feta la travessia del llac, tocaren terra a Genesaret. Els homes d'aquell indret el reconegueren i ho feren saber a tota la contrada. La gent li portà tots els malalts i li pregaven que els deixés tocar tan sols la borla del seu mantell. Tots els qui el van tocar es van posar bons.
Evangeli
Mt 15, 1-2. 10-14
Tota plantació que no és del meu Pare serà arrencada d'arrel
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, uns fariseus i uns mestres de la Llei de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li digueren: «Com és que els vostres deixebles violen la tradició dels ancians? No es renten les mans abans de menjar». Jesús cridà la gent i digué a tothom: «Escolteu i enteneu bé això que us dic: El que contamina l'home no és allò que entra a la boca, sinó allò que en surt». Després els deixebles anaren a dir-li: «No sabeu que els fariseus s'han escandalitzat d'això que heu dit? » Jesús els respongué: «Tota plantació que no és del meu Pare serà arrencada d'arrel. Deixeu-los estar: són cecs, i voldrien guiar altres cecs, però sempre que un cec en guia un altre, tots dos acaben caient en un clot»
Dimecres de la divuitena setmana del temps durant l'any. Any I
Lectura primera
Nm 13, 1-2. 25-14, 1. 26-29. 34-35
Menysprearen la terra deliciosa
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès en el desert de Faran: «Envia uns quants homes a explorar el país de Canaan que jo dono als israelites. Escolliu per cada tribu un d'entre els principals». Al cap de quaranta dies aquells homes tornaren d'explorar el país, i anaren a Cadés, al desert de Faran, a trobar Moisès i Aharon i tota la comunitat del poble d'Israel per donar-los la seva informació i mostrar-los els fruits de la terra. Contaren a Moisès com havien anat al país on els havia enviat, i de fet havien trobat una terra que regalima llet i mel, com podia veure pels fruits que n'havien portat; però que els habitants del país eren molt robustos, les ciutats fortificades molt grans, i entre la gent havien vist fins i tot gegants de la raça d'Henac. Que els amalequites vivien a la regió del Nègueb, els hitites, els jebuseus i els amorreus a la muntanya, i els cananeus a la costa i vora del Jordà.
Aleshores Caleb va demanar al poble la paraula i digué davant de Moisès: «Pugem-hi i apoderem-nos-en. Segur que els vencerem». Però els homes que havien anat amb ell deien: «Són més forts que nosaltres: no els podrem pas vèncer». I en presència del poble d'Israel desacreditaven el país que havien explorat dient-los: «És un país que devorarà com si res tothom qui es proposi d'anar-hi a viure. La gent que hi hem vist era d'una alçada enorme. Hi hem trobat gegants, de la raça d'Enac: al seu costat, nosaltres semblàvem llagostes, i a ells els fèiem el mateix efecte». En sentir això, tota la comunitat del poble es posà a plorar a grans crits i es va passar la nit plorant.
El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Fins quan hauré d'aguantar aquesta gent dolenta que malparla de mi d'aquesta manera? He sentit com murmurava de mi el poble d'Israel. Digue'ls: Juro per la meva vida, diu l'oracle del Senyor, que faré això mateix que dèieu: Tots els qui heu murmurat contra mi de vint anys en amunt, tots els qui heu estat allistats, deixareu les vostres despulles en aquest desert. Per cada dia que heu passat explorant el país, jo us comptaré un any: durant quaranta anys portareu el pes de les vostres culpes i sabreu què vol dir rebutjar-me. Ho dic jo, el Senyor: juro que tot aquest poble dolent que s'ha revoltat contra mi s'extingirà en aquest desert: aquí morirà».
Salm responsorial 105, 6-7a. 13-14. 21-22. 23 (R: 4a)
R/. Per l'amor que teniu al vostre poble, recordeu-vos de nosaltres, Senyor.
Meménto nostri, Dómine, in beneplácito pópuli tui.
Hem pecat igual que els nostres pares,
som culpables, hem estat infidels.
Els nostres pares a l'Egipte
no van comprendre els vostres prodigis.
R/. Per l'amor que teniu al vostre poble, recordeu-vos de nosaltres, Senyor.
Meménto nostri, Dómine, in beneplácito pópuli tui.
Aviat van oblidar les obres del Senyor,
no van fiar-se dels plans que ell tenia.
Al desert desitjaren bons menjars
i temptaren Déu en la solitud.
R/. Per l'amor que teniu al vostre poble, recordeu-vos de nosaltres, Senyor.
Meménto nostri, Dómine, in beneplácito pópuli tui.
Van oblidar Déu, que els havia salvats,
que havia fet prodigis a l'Egipte,
meravelles a la terra de Cam,
obres admirables al pas del Mar Roig.
R/. Per l'amor que teniu al vostre poble, recordeu-vos de nosaltres, Senyor.
Meménto nostri, Dómine, in beneplácito pópuli tui.
Ja parlava Déu d'exterminar-los,
quan Moisès, el seu elegit,
va gosar encarar-se al seu rigor
i el decantà de destruir-los.
R/. Per l'amor que teniu al vostre poble, recordeu-vos de nosaltres, Senyor.
Meménto nostri, Dómine, in beneplácito pópuli tui.
Al·leluia
Lc 7, 16
Al·leluia. Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta, Déu ha visitat el seu poble. Al·leluia.
Allelúia. Prophéta magnus surréxit in nobis, et Deus visitávit plebem suam. Allelúia.
Evangeli
Mt 15, 21-28
Dona, quina fe que tens!
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d'allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d'una vegada: només fa que seguir-nos i cridar». Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d'Israel». Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos». Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui així tal com vols». I a l'instant es posà bona la seva filla.
Dimecres de la divuitena setmana del temps durant l'any. Any II
Lectura primera
Jr 31, 1-7
Et tinc un amor etern
Lectura del llibre de Jeremies
«En aquell temps, diu l'oracle del Senyor, seré Déu de tots els clans que formen el poble d'Israel, i ells seran el meu poble. Això diu el Senyor: En el desert he concedit el meu favor al poble escapat de l'espasa: mentre Israel caminava cap al lloc del seu repòs». El Senyor se li aparegué de lluny i li deia: «Et tinc un amor etern: per això continuo estimant-te. Encara et reconstruiré i seràs reconstruït, poble d'Israel. Encara et guarniràs amb tambors i sortiràs com una noia amb les colles de dansaires. Plantaràs de nou les vinyes a les muntanyes de Samaria, i els plantadors, tot plantant, cantaran lloances. Un dia a la muntanya d'Efraïm els sentinelles cridaran: "Anem, pugem a Sió, a visitar el Senyor, el nostre Déu". Perquè això diu el Senyor: Crideu d'alegria, celebreu la sort de Jacob, la primera de les nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d'Israel!»
Salm responsorial Jr 31, 10. 11-12ab. 13 (R: cf. 10d)
R/. El Senyor ens guardarà com un pastor el seu ramat.
Dóminus custódiet nos, sicut pastor gregem suum.
Escolteu, estrangers, una paraula del Senyor,
anuncieu-la lluny a les illes:
«El qui havia dispersat Israel l'aplegarà,
i el guardarà com un pastor el seu ramat».
R/. El Senyor ens guardarà com un pastor el seu ramat.
Dóminus custódiet nos, sicut pastor gregem suum.
El Senyor ha redimit Israel,
l'allibera de les mans dels més forts.
Vindran a les altures de Sió cridant de goig,
sota la llum de l'abundor del Senyor.
R/. El Senyor ens guardarà com un pastor el seu ramat.
Dóminus custódiet nos, sicut pastor gregem suum.
Dansaran d'alegria les noies
i estaran contents joves i vells.
«Canviaré el dol en dies de festa,
els consolaré de les penes i els alegraré».
R/. El Senyor ens guardarà com un pastor el seu ramat.
Dóminus custódiet nos, sicut pastor gregem suum.
Al·leluia
Lc 7, 16
Al·leluia. Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta, Déu ha visitat el seu poble. Al·leluia.
Allelúia. Prophéta magnus surréxit in nobis, et Deus visitávit plebem suam. Allelúia.
Evangeli
Mt 15, 21-28
Dona, quina fe que tens!
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i sortí d'allà una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d'una vegada: només fa que seguir-nos i cridar». Jesús els respongué: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d'Israel». Ella vingué, es prosternà i digué: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos». Llavors Jesús respongué: «Dona, quina fe que tens! Que sigui així tal com vols». I a l'instant es posà bona la seva filla.
Dijous de la divuitena setmana del temps durant l'any. Any I
Lectura primera
Nm 20, 1-13
En sortí aigua abundant
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, tota la comunitat del poble d'Israel arribà al desert de Sin i s'estacionaren a Cadés. Allà morí Maria i va ser-hi enterrada. Com que no hi havia aigua, el poble, reunit davant Moisès i Aharon, acusava Moisès i li deia: «Tant de bo que també nosaltres haguéssim mort quan van morir a la presència del Senyor els nostres germans!
Per què heu portat la comunitat del Senyor en aquest desert, on morirem tant nosaltres com el nostre bestiar? Per què ens vau treure d'Egipte, si ens havíeu de portar en un indret tan dolent com aquest? No és terra de sembrats, ni de figueres, ni de vinyes, ni de magraners. No hi ha ni aigua per a beure».
Moisès i Aharon deixaren la comunitat reunida, anaren a l'entrada de la tenda de l'aplec i es prosternaren amb el front fins a terra. Llavors aparegué la glòria del Senyor, i el Senyor digué a Moisès: «Pren la vara i, juntament amb Aharon, el teu germà, reuneix tota la comunitat del poble. Després digueu a la roca que doni aigua. Així faràs sortir aigua de la roca per a tota la comunitat del poble, perquè beguin ells i el seu bestiar». Moisès, complint el que el Senyor li manava, prengué la vara guardada a la presència del Senyor. Després, ell i Aharon reuniren tota la comunitat davant la roca, i Moisès digué: «Escolteu, gent rebel! Us farem sortir aigua d'aquesta roca». Moisès aixecà el braç, donà dos cops a la roca amb la seva vara, i en sortí aigua abundant.
Tota la comunitat del poble i el seu bestiar pogué satisfer la set. Però el Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Vosaltres no em crèieu capaç d'honorar la meva santedat en presència del poble d'Israel: per això no fareu entrar la comunitat d'aquest poble al país que jo els he donat». Aquesta font és l'aigua de Meribà, on els israelites acusaren el Senyor, i ell honorà la seva santedat.
Salm responsorial 94, 1-2. 6-7. 8-9 (R: 8)
R/. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: «No enduriu els vostres cors».
Útinam hódie, vocem Dómini audiátis: "nolíte obduráre corda vestra".
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.
R/. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: «No enduriu els vostres cors».
Útinam hódie, vocem Dómini audiátis: "nolíte obduráre corda vestra".
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor,
que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.
R/. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: «No enduriu els vostres cors».
Útinam hódie, vocem Dómini audiátis: "nolíte obduráre corda vestra".
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres».
R/. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor: «No enduriu els vostres cors».
Útinam hódie, vocem Dómini audiátis: "nolíte obduráre corda vestra".
Al·leluia
Mt 16, 18
Al·leluia. Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Al·leluia.
Allelúia. Tu es Petrus, et super hanc petram ædificábo Ecclésiam meam, et portæ ínferi non prævalébunt advérsus eam. Allelúia.
Evangeli
Mt 16, 13-23
Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l'home? Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?» Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedaré deslligat al cel». Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.
Des d'aquell moment començà a deixar entendre als deixebles que havia d'anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes».
Dijous de la divuitena setmana del temps durant l'any. Any II
Lectura primera
Jr 31, 31-34
Pactaré amb vosaltres una aliança nova i no em recordaré més del vostre pecat
Lectura del llibre de Jeremies
Vindran dies, diu l'oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l'aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d'Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo era el seu amo, diu l'oracle del Senyor.
L'aliança que jo pactaré després d'aquells dies amb el casal d'Israel serà aquesta, diu l'oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s'instrueixin l'un a l'altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més petit al més gran, diu l'oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat.
Salm responsorial 50, 12-13. 14-15. 18-19 (R: 12a)
R/. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.
Cor mundum crea in me, Deus.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant.
R/. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.
Cor mundum crea in me, Deus.
Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Ensenyaré els vostres camins als pecadors,
i tornaran a vós els qui us han abandonat.
R/. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.
Cor mundum crea in me, Deus.
Les víctimes no us satisfan,
si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
vós, Déu meu, no el menyspreeu.
R/. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.
Cor mundum crea in me, Deus.
Al·leluia
Mt 16, 18
Al·leluia. Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Al·leluia.
Allelúia. Tu es Petrus, et super hanc petram ædificábo Ecclésiam meam, et portæ ínferi non prævalébunt advérsus eam. Allelúia.
Evangeli
Mt 16, 13-23
Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: « Què diu la gent del Fill de l'home? Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?» Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedaré deslligat al cel». Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.
Des d'aquell moment començà a deixar entendre als deixebles que havia d'anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes».
Divendres de la divuitena setmana del temps durant l'any. Any I
Lectura primera
Dt 4, 32-40
Per amor als teus pares va elegir els seus descendents
Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès digué al poble: «Recorre totes les èpoques que t'han precedit, des del dia que Déu creà l'home sobre la terra, investiga d'un cap a l'altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest, si mai s'ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu que li parlés d'enmig del foc, com tu l'has escoltada, i hagi continuat en vida; si mai s'ha sentit dir que cap déu hagi intentat d'anar a treure per a ell un poble que vivia en poder d'un altre combatent contra l'opressor amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i extraordinaris, com el Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls.
A tu, el Senyor t'ha concedit de presenciar-ho perquè sàpigues que ell, i ningú més, és l'únic Déu. Per amonestar-te, et va fer sentir des del cel la seva veu, et va fer contemplar aquí a la terra el seu foc immens, i entremig del foc vas escoltar les seves paraules. Per amor als teus pares va elegir els seus descendents, t'ha fet sortir d'Egipte, ell, personalment, amb el seu gran poder, i ha desposseït davant teu pobles més grans i més poderosos que tu, per introduir-te al seu territori i donar-te'l en herència, com ja és un fet el dia d'avui. Reconeix, doncs, avui que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n'hi ha d'altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments que jo et dono avui, perquè siguis feliç amb els teus descendents, i visquis molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu, et dona per sempre».
Salm responsorial 76, 12-13. 14-15. 16 i 21 (R: 12a)
R/. Recordo de nou les gestes del Senyor.
Memor ero óperum Dómini.
Recordo de nou les gestes del Senyor,
tots aquells fets meravellosos;
repasso dintre meu les vostres obres,
i penso en les vostres proeses.
R/. Recordo de nou les gestes del Senyor.
Memor ero óperum Dómini.
Déu meu, era sant el vostre obrar,
quin déu era gran com ho era el nostre?
Vós, el Déu dels prodigis,
revelàveu als pobles el vostre poder.
R/. Recordo de nou les gestes del Senyor.
Memor ero óperum Dómini.
El vostre braç es va rescatar un poble,
la fillada de Jacob i de Josep.
Vau conduir com un ramat el vostre poble,
sota el guiatge de Moisès i d'Aharon.
R/. Recordo de nou les gestes del Senyor.
Memor ero óperum Dómini.
Al·leluia
Mt 5, 10
Al·leluia. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Al·leluia.
Allelúia. Beáti qui persecutiónem patiúntur propter iustítiam, quóniam ipsórum est regnum cælórum. Allelúia.
Evangeli
Mt 16, 24-28
Què podrà pagar l'home per rescatar la seva vida?
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi la retrobarà. Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l'home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l'home ha de venir en la glòria del seu Pare, voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres. Us ho dic amb tota veritat: Alguns dels qui ara són aquí estaran encara en vida per veure el Fill de l'home quan vindrà en el seu Regne».
Divendres de la divuitena setmana del temps durant l'any. Any II
Lectura primera
Na 2, 1. 3; 3, 1-3. 6-7
Ai de la ciutat sanguinària!
Lectura de la profecia de Nahum
Escolteu per les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau! Celebra les teves festes, Judà, compleix les teves prometences: els malvats no t'atacaran mai més, no en queda ni rastre. El Senyor renova la ufanor de Jacob, la ufanor d'Israel: l'havien assaltat uns devastadors, havien malmès les seves sarments. Ai de la ciutat sanguinària, tota mentidera, plena a vessar de crueltats! Mai no es saciava de depredar. Escolteu les xurriaques i el grinyol de les rodes: galopen els cavalls, els cotxers els atien, els carros sotraguegen. Les espases són com flames, i les llances com llampecs; ferits per tot arreu, els morts s'apilen; cadàvers i cadàvers, tothom hi ensopega. Abocaré immundícies sobre tu, et deshonraré, quedaràs feta una brutícia. Tothom qui et vegi s'allunyarà tot dient: «Nínive ha quedat devastada. Qui se'n doldrà? On trobarem qui vulgui consolar-la?»
Salm responsorial Dt 32, 35cd-36ab. 39abcd. 41 (R: 39c)
R/. Jo dono la mort o la vida.
Ego occídam et ego vívere fáciam.
El dia del desastre és imminent,
s'acosta de pressa la seva hora.
Perquè el Senyor defensarà el seu poble,
i s'apiadarà dels seus servents.
R/. Jo dono la mort o la vida.
Ego occídam et ego vívere fáciam.
Vegeu-ho, doncs: Jo soc de veritat,
i no hi ha altres déus fora de mi.
Jo dono la mort o la vida,
fereixo i curo les ferides.
R/. Jo dono la mort o la vida.
Ego occídam et ego vívere fáciam.
Quan agusi el llamp de la meva espasa
i armi les meves mans per fer justícia,
tornaré als enemics el que es mereixen,
donaré la paga als qui no em volen.
R/. Jo dono la mort o la vida.
Ego occídam et ego vívere fáciam.
Al·leluia
Mt 5, 10
Al·leluia. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Al·leluia.
Allelúia. Beáti qui persecutiónem patiúntur propter iustítiam, quóniam ipsórum est regnum cælórum. Allelúia.
Evangeli
Mt 16, 24-28
Què podrà pagar l'home per rescatar la seva vida?
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi la retrobarà. Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l'home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l'home ha de venir en la glòria del seu Pare, voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres. Us ho dic amb tota veritat: Alguns dels qui ara són aquí estaran encara en vida per veure el Fill de l'home quan vindrà en el seu Regne».
Dissabte de la divuitena setmana del temps durant l'any. Any I
Lectura primera
Dt 6, 4-13
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor
Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès digué al poble: «Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces. Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono, inculca-les als teus fills, parla'n a casa teva i anant de camí, quan te'n vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-les posades com una marca entre els ulls. Escriu-les a l'entrada de casa teva, a la teva porta.
El Senyor, el teu Déu, et farà entrar al país que havia promès als teus pares, Abraham, Isaac i Jacob, i et donarà ciutats grans i boniques que no has construït, cases plenes de béns de tota mena que tu no hi has posat, cisternes tallades a la roca que tu no has fet, vinyes i oliverars que no has plantat, i que et donaran per a menjar-ne tant com vulguis. Aleshores, doncs, guarda't d'oblidar-te del Senyor, que t'ha fet sortir del país d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge. Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora'l només a ell i jura només pel seu nom».
Salm responsorial 17, 2-3a. 3bc-4. 47 i 51ab (R: 2)
R/. Us estimo, Senyor. Vós m'enfortiu.
Díligam te, Dómine, fortitúdo mea.
Us estimo, Senyor. Vós m'enfortiu,
roca i muralla que em deslliura.
R/. Us estimo, Senyor. Vós m'enfortiu.
Díligam te, Dómine, fortitúdo mea.
Déu meu, penyal on m'emparo,
escut i força que em salva.
Rodejat d'adversaris delirants,
clamo al Senyor,
crido auxili d'entre els enemics.
R/. Us estimo, Senyor. Vós m'enfortiu.
Díligam te, Dómine, fortitúdo mea.
Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal.
Beneeixo el Senyor que em salva.
«Ha donat grans victòries al seu rei,
ha mostrat l'amor que té al seu Ungit».
R/. Us estimo, Senyor. Vós m'enfortiu.
Díligam te, Dómine, fortitúdo mea.
Al·leluia
2Tm 1, 10
Al·leluia. Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia.
Allelúia. Salvátor noster Iesus Christus destrúxit mortem, et illuminávit vitam per Evangélium. Allelúia
Evangeli
Mt 17, 14-20
Només que tingueu una mica de fe, res no us serà impossible
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, un home vingué a trobar Jesús, s'agenollà i li digué: «Senyor, compadiu-vos del meu fill, que és epilèptic: sofreix molt i sovint cau al foc o a l'aigua. L'he portat als vostres deixebles, però no l'han pogut curar». Jesús exclamà: «Gent descreguda i poc sincera! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré d'aguantar? Porteu-me el noi aquí». Aleshores Jesús el reprengué, el dimoni sortí d'ell, i en aquell mateix moment el noi es posà bo.
Quan quedaren sols, els deixebles preguntaren a Jesús: «Per què no l'hem pogut treure nosaltres?» Ell els digué: «Perquè no teniu prou fe. Us ho dic amb tota veritat: Només que tingueu una mica de fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya que se'n vagi d'aquí, se n'anirà. Res no us serà impossible».
Dissabte de la divuitena setmana del temps durant l'any. Any II
Lectura primera
Ha 1, 12-2, 4
El just viurà perquè ha cregut
Lectura de la profecia d'Habacuc
Senyor, vós sou des del principi el meu Déu, el Sant immortal! Es que vós, Senyor, heu destinat l'injust a fer justícia? Vós, la Roca, l'heu enviat a castigar? Els vostres ulls són massa purs perquè us mireu el mal, no us podeu estar contemplant l'opressió. Per què, doncs, us esteu mirant els prevaricadors i calleu mentre l'injust devora l'innocent? Per què tracteu els homes com els peixos del mar, com les bestioles que no tenen amo? Un per un acaben pescats amb l'ham, l'injust els agafa amb les seves xarxes. Després, hi riu i ho celebra, ofereix víctimes al seu filat, crema encens a les seves xarxes, que li proporcionen bona taula i vida alegre. Continuarà buidant el filat i assassinant pobles sense compassió?
M'he quedat dret al meu lloc de guàrdia, plantat a la meva talaia: estava a l'aguait per veure què em farà dir, i què he de contestar al qui em recrimina. El Senyor m'ha respost: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d'argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada. L'home d'esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut».
Salm responsorial 9, 8-9. 10-11. 12-13 (R: 11b)
R/. Vós, Senyor, no abandoneu els qui us busquen.
Non dereliquísti quæréntes te, Dómine.
El Senyor té sempre a punt
el tribunal per al judici.
Judicarà tot el món amb justícia,
decidirà amb raó els plets dels pobles.
R/. Vós, Senyor, no abandoneu els qui us busquen.
Non dereliquísti quæréntes te, Dómine.
Per al perseguit serà una plaça forta,
una plaça forta en moments de perill.
Els qui us coneixen confiaran en vós,
perquè vós no abandoneu
els qui us busquen.
R/. Vós, Senyor, no abandoneu els qui us busquen.
Non dereliquísti quæréntes te, Dómine.
Canteu al Senyor que té a Sió el palau,
publiqueu les seves gestes entre els pobles;
veu els crims que reclamen justícia,
no oblida mai el clam de l'indefens.
R/. Vós, Senyor, no abandoneu els qui us busquen.
Non dereliquísti quæréntes te, Dómine.
Al·leluia
2Tm 1, 10
Al·leluia. Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia.
Allelúia. Salvátor noster Iesus Christus destrúxit mortem, et illuminávit vitam per Evangélium. Allelúia
Evangeli
Mt 17, 14-20
Només que tingueu una mica de fe, res no us serà impossible
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, un home vingué a trobar Jesús, s'agenollà i li digué: «Senyor, compadiu-vos del meu fill, que és epilèptic: sofreix molt i sovint cau al foc o a l'aigua. L'he portat als vostres deixebles, però no l'han pogut curar». Jesús exclamà: «Gent descreguda i poc sincera! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré d'aguantar? Porteu-me el noi aquí». Aleshores Jesús el reprengué, el dimoni sortí d'ell, i en aquell mateix moment el noi es posà bo.
Quan quedaren sols, els deixebles preguntaren a Jesús: «Per què no l'hem pogut treure nosaltres?» Ell els digué: «Perquè no teniu prou fe. Us ho dic amb tota veritat: Només que tingueu una mica de fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya que se'n vagi d'aquí, se n'anirà. Res no us serà impossible».