Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor diu a Sobnà, cap del palau del rei: «Et faré caure del pedestal, et derrocaré del lloc que ocupes. Aquell dia cridaré el meu servent, Eljaquim, fill d'Helquies, el vestiré amb la roba que portes, li posaré les teves insígnies, li donaré l'autoritat que tens, i serà un pare per als habitants de Jerusalem i per als homes de Judà. Li posaré a l'espatlla la clau del palau de David: quan ell haurà obert, ningú no tancarà, i quan haurà tancat, ningú no podrà obrir. El fixaré com un clau en un indret segur, i serà un tron gloriós per a la família del seu pare».

Us enalteixo amb tot el cor, Senyor,
us vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant del santuari.

Enalteixo el vostre nom
perquè estimeu i sou fidel.
Sempre que us invocava, m'heu escoltat,
heu enfortit la meva ànima.

El Senyor és excels, però es mira els humils,
mentre que els altius, els esguarda de lluny.
El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! Que en són d'incomprensibles els seus judicis i d'impenetrables els seus camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l'ha assessorat com a conseller? Qui s'ha avançat mai a donar-li res perquè li ho pugui recompensar? Tot ve d'ell, passa per ell i s'encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l'home? Qui diuen que és?». Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel». Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

Lectura del llibre de Josuè
En aquells dies, Josuè reuní a Siquem totes les tribus d'Israel, i cridà els ancians d'Israel, els seus caps, els seus jutges i els seus magistrats. Es presentaren tots davant Déu, i Josuè digué a tot el poble: «Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió occidental de l'Eufrat o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu. Però jo i la meva família hem decidit d'adorar el Senyor». El poble respongué: «Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va fer pujar amb els nostres pares de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge; ell obrà davant els nostres ulls aquells grans senyals i ens guardà pertot arreu on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu».

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.
Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
escolta quan criden auxili.

Així que criden, el Senyor els escolta
i els treu de tots els perills.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.

Els justos sofreixen molts mals,
però el Senyor sempre els allibera;
vetlla per cada un dels seus ossos,
no els podrà trencar ningú.

La malícia duu el malvat a la mort,
els qui detesten el just expiaran la seva culpa.
El Senyor rescata de la mort els seus servents,
i no acusarà els qui es refugien en ell.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmetin als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és com el seu cos. Per tant, així com l'Església se sotmet al Crist, les esposes s'han de sotmetre en tot als marits.
I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com el Crist estima l'Església. L'estima tant que s'ha entregat a la mort per ella, per santificar-la: l'ha rentada amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula, i així ha pogut cridar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res de semblant, tota santa i immaculada. Igualment els marits han d'estimar l'esposa com el seu propi cos. El qui estima la seva esposa és com si s'estimés ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el seu propi cos. Tothom l'alimenta i el vesteix.
També el Crist es porta així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos. Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: «Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d'aquell moment, ells dos formen una sola carn». És un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l'Església.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d'entendre'l?». Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d'això, i els digué: «Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el Fill de l'home puja on era abans? L'Esperit és el qui dona la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen». Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l'havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do». Després d'aquell moment, molts dels qui l'havien seguit fins aleshores l'abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?». Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».

Lectura del llibre d'Isaïes
Això diu el Senyor: «Jo conec les obres dels homes i els seus pensaments. Jo mateix vindré a reunir la gent de totes les nacions i de totes les llengües. Tots vindran aquí i veuran la meva glòria, i faré un prodigi enmig d'ells. Després enviaré alguns dels supervivents a les altres nacions, a Tarsís, a Fut i a Lud, a Mòsoc i a Ros, a Túbal i a Javan, a les illes llunyanes, que mai no havien sentit parlar de mi ni havien vist mai la meva glòria, i anunciaran la meva glòria entre les nacions. I de totes les nacions portaran els vostres germans com una ofrena al Senyor. Els portaran a cavall, en carruatges, en lliteres, muntats en mules o en dromedaris, fins a la muntanya santa de Jerusalem, diu el Senyor. Els presentaran tal com els israelites presenten en vasos purs la seva ofrena en el temple del Senyor, i jo fins en prendré alguns d'entre ells per fer-ne sacerdots o levites».

Lloeu el Senyor, tots els pobles,
glorifiqueu-lo totes les nacions.

El seu amor per nosaltres és immens,
la fidelitat del Senyor durarà sempre.

Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, heu oblidat les paraules encoratjadores que l'Escriptura us adreça com a fills: «Fill meu, no desestimis la correcció que ve del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn, perquè el Senyor repta aquells que estima, fa sofrir els fills que ell prefereix». És per a la nostra correcció, que sofrim: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha que el seu pare no corregeixi? La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa, però més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen en pau el fruit d'una vida honrada. Per això enfortiu les mans que es deixen anar i els genolls que es dobleguen, aplaneu el camí per on passa el vostre peu, perquè el qui va coix no es faci més mal, sinó que es posi bé.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor, són pocs els qui se salven?». Ell contestà: «Correu, mireu d'entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran.
Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, de fora estant començareu a trucar i direu: "Senyor obriu-nos". Ell us respondrà: "No sé d'on sou". Llavors començareu a dir-li: "Menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers". Ell us respondrà: "No sé d'on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal".
Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents quan veureu Abraham, Isahac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud i s'asseuran a taula en el Regne de Déu. Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers».

Comença la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica: Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau. Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us recordem en les nostres pregàries. No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats. Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell us ha elegit, perquè, quan us anunciàvem l'evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l'Esperit Sant, i amb molta convicció. Ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat. Per tot arreu parlen de la vostra conversió, de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu, per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d'entre els morts, i que ens salvarà de la pena, en el judici que ha de venir.

Canteu al Senyor un càntic nou, canteu les seves lloances davant dels qui l'estimen. Se sent feliç Israel del qui l'ha creat, s'alegren del seu rei els fills de Sió.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant, acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares. Perquè el Senyor estima el seu poble, coronarà de triomf els humils.

Els fidels celebren la seva glòria, des dels seus rengles aclamen plens de goig, mentre els seus llavis glorifiquen Déu. És la glòria reservada als qui l'estimen.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, digué Jesús: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l'entrada al Regne del cel: vosaltres no hi voleu entrar, i no permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un prosèlit, i quan el teniu, el feu mereixedor de l'infern el doble que vosaltres. Ai de vosaltres, guies cecs: vosaltres dieu que si algú fa una prometença jurant pel santuari, no l'obliga a res, però si la fa pels objectes d'or del santuari, sí que l'obliga. Necis i cecs! Què és més sagrat, l'objecte d'or o el santuari que el consagra? Dieu també que si algú fa una prometença jurant per l'altar, no l'obliga a res, però si la fa per l'ofrena presentada a l'altar, sí que l'obliga. Cecs! Què és més sagrat, l'ofrena o l'altar que la consagra? Qui fa una prometença per l'altar la fa també per tot el que hi és ofert, qui la fa pel santuari, la fa per Déu, que hi resideix, qui la fa pel cel, la fa pel tron de Déu, i per Déu mateix que hi seu».

Comença la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica: Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu, el nostre Pare, i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau de Déu, el Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè cada vegada la vostra fe és més gran i tots us estimeu més els uns als altres. Davant les altres comunitats que Déu ha reunit, ens sentim orgullosos de la fermesa i de la fe amb què sofriu les contrarietats i persecucions. Això demostra que Déu us farà justícia i que us vol fer dignes del seu Regne, pel qual sofriu. Que el nostre Déu us faci dignes de la vocació cristiana, i amb el seu poder dugui a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira. Així el nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.

Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor, arreu de la terra, canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat, conteu a les nacions la seva glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis.

El Senyor és gran, és digne de ser lloat, és més temible que tots els déus; perquè els déus dels pobles són no-res, però el Senyor ha fet el cel.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, digué Jesús: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l'entrada al Regne del cel: vosaltres no hi voleu entrar, i no permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un prosèlit, i quan el teniu, el feu mereixedor de l'infern el doble que vosaltres. Ai de vosaltres, guies cecs: vosaltres dieu que si algú fa una prometença jurant pel santuari, no l'obliga a res, però si la fa pels objectes d'or del santuari, sí que l'obliga. Necis i cecs! Què és més sagrat, l'objecte d'or o el santuari que el consagra? Dieu també que si algú fa una prometença jurant per l'altar, no l'obliga a res, però si la fa per l'ofrena presentada a l'altar, sí que l'obliga. Cecs! Què és més sagrat, l'ofrena o l'altar que la consagra? Qui fa una prometença per l'altar la fa també per tot el que hi és ofert, qui la fa pel santuari, la fa per Déu, que hi resideix, qui la fa pel cel, la fa pel tron de Déu, i per Déu mateix que hi seu».

Lectura de la primera carta de sant pau als cristians de Tessalònica:
Sabeu prou bé, germans, que la nostra vinguda a la vostra ciutat no va ser infructuosa. Després dels maltractes i les ofenses que havíem sofert a Filips, confiant en Déu, vam tenir la valentia d'anunciar-vos la seva Bona Nova enmig d'un combat duríssim. En la nostra predicació no hi entra per res ni l'error ni una intenció poc neta ni un desig d'enganyar. Déu, que ens coneix, ens ha confiat l'anunci de l'evangeli, i per això nosaltres quan parlem, no mirem de guanyar-nos el favor dels homes, sinó el de Déu, que examina contínuament els nostres cors. Mai no hem adulat ningú. Ja ho sabeu prou. No hem buscat pretextos per guanyar diners, Déu n'és testimoni. No esperem de vosaltres ni de ningú la glòria que poden donar els homes. Com a apòstols de Crist us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra missió, però entre vosaltres ens férem amables com les mares quan acaronen els seus fills. Així, amb el desig de guanyar-vos, no solament us volíem fer participar de la Bona Nova de Déu, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides, de tant que us vau fer estimar.

Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu, vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco, descobriu de lluny estant els meus propòsits, sabeu bé si camino o si reposo, us són coneguts tots els meus passos.

Encara no tinc als llavis la paraula, que vós, Senyor, ja la veieu pronunciada. M'estrenyeu a banda i banda, teniu damunt meu la vostra mà. És admirable com ho sabeu tot; és tan admirable que no ho puc entendre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, del fonoll i del comí, però no us preocupeu de les exigències més importants de la Llei, com són la justícia, la misericòrdia i la lleialtat. Això és el que havíeu de complir, sense deixar allò altre. Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell! Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que feu la cerimònia de purificar vasos i plats, i després no teniu escrúpol de menjar-hi coses robades ni d'embriagar-vos-hi. Fariseu cec! Mira que sigui pur el que tens dintre el vas, i això purificarà el vas mateix».

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica:
Pel que fa a l'adveniment de Jesucrist, el nostre Senyor, i la nostra reunió amb ell, us preguem, germans, que no perdeu el seny ni us alarmeu, encara que una suposada revelació de l'Esperit o una dita o carta que passés com si fos nostra anunciessin que el dia del Senyor és imminent. No us deixeu enganyar per res ni per ningú. Déu, a través de l'Evangeli que us vam anunciar, us ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist, el nostre Senyor. Per tant, germans, sigueu ferms i manteniu l'ensenyament que us hem donat de paraula i per escrit. Que Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant, i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, conforti els vostres cors i els faci constants en tota mena de d'obres bones i de bona doctrina.

Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei». Manté ferm tot el món, incommovible, sentencia amb raó les causes dels pobles.

El cel se n'alegra, la terra hi fa festa, bramula el mar amb tot el que s'hi mou, jubilen els camps, amb tot el que hi ha, criden de goig els arbres del bosc.

En veure que ve el Senyor, que ve a judicar la terra; judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb la seva veritat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu a Déu el delme fins i tot de la menta, del fonoll i del comí, però no us preocupeu de les exigències més importants de la Llei, com són la justícia, la misericòrdia i la lleialtat. Això és el que havíeu de complir, sense deixar allò altre. Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell! Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que feu la cerimònia de purificar vasos i plats, i després no teniu escrúpol de menjar-hi coses robades ni d'embriagar-vos-hi. Fariseu cec! Mira que sigui pur el que tens dintre el vas, i això purificarà el vas mateix».

Lectura de la primera carta de sant pau als cristians de Tessalònica:
Ja recordeu, germans, com era el nostre esforç i el nostre cansament: per no ser una càrrega a ningú, treballàvem nit i dia, mentre us anunciàvem la Bona Nova de Déu. Déu és testimoni i vosaltres també, que la nostra conducta amb els qui van creure va ser sempre bona i justa, i no va donar a ningú cap motiu de queixa: ja sabeu com us animàvem i us confortàvem a viure d'una manera digna de Déu, que us crida al seu Regne i a la seva glòria. I ara no deixem mai de donar gràcies a Déu, recordant que, quan rebéreu de nosaltres la paraula de Déu, l'acollíreu com allò que és de veritat: no paraula d'homes, sinó paraula de Déu, que treballa eficaçment en vosaltres, els que heu cregut.

On aniria que el vostre esperit no hi fos present? On fugiria que jo no estigués davant vostre? Si pujava dalt del cel, vós hi sou, si m'ajeia als inferns, us hi trobo.

Provaré de prendre les ales de l'aurora per anar a viure a l'altre extrem del mar? També allà m'hi portarien les mans vostres, també allà m'hi vindrien a buscar.

Diré, doncs: Que m'amaguin les tenebres i tingui per llum la negra nit? Però per a vós no són fosques les tenebres, la nit us és tan clar com el dia.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, sou com els sepulcres emblanquinats, que de fora fan bonic, però per dintre són plens d'ossos i de brutícia. Igualment vosaltres, vistos de fora, sembleu gent de bé, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat. Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que construïu monuments sepulcrals als profetes i decoreu les tombes dels justos, i dieu: Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem pres part en la mort dels profetes. Dient això, reconeixeu que sou fills dels que els van matar. Au, doncs, acabeu vosaltres d'omplir la mesura!»

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica:
Germans, en nom de Jesucrist, el Senyor, us manem que us aparteu de qualsevol germà que visqués desvagat i no seguís l'ensenyament que us vam donar. Ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia, per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l'imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi». Que el mateix Senyor de la pau us la doni sempre i de tota manera. El Senyor sigui amb tots vosaltres. Aquesta salutació, l'escric jo, Pau. És la meva lletra. Així firmo totes les cartes. Que la gràcia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigui amb tots vosaltres.

Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort.

És així com els fidels del Senyor seran beneïts. Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, sou com els sepulcres emblanquinats, que de fora fan bonic, però per dintre són plens d'ossos i de brutícia. Igualment vosaltres, vistos de fora, sembleu gent de bé, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat. Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que construïu monuments sepulcrals als profetes i decoreu les tombes dels justos, i dieu: Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem pres part en la mort dels profetes. Dient això, reconeixeu que sou fills dels que els van matar. Au, doncs, acabeu vosaltres d'omplir la mesura!»

Lectura de la primera carta de sant pau als cristians de Tessalònica:
Germans, enmig de les nostres penes i contratemps, ens han consolat les bones noves que hem rebut de la vostra fermesa en la fe. Ara ens sentim reviure, perquè veiem que us manteniu fidels al Senyor. Mai no podrem donar gràcies a Déu per tot el goig que ens procureu. Nit i dia li demanem més que mai la gràcia de reveure-us i de completar el que encara falta a la vostra fe: Que Déu, el nostre Pare, i Jesús, el nostre Senyor, ens obrin camí per venir a visitar-vos. Que el Senyor faci créixer fins a vessar l'amor que us teniu els uns als altres i a tothom, tal com nosaltres també us estimem. Que ell refermi els vostres cors, perquè siguin sants i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants. Amén.

Vós feu tornar els homes a la pols dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam». Mil anys als vostres ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d'una guàrdia de nit.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Calmeu-vos, Senyor, què espereu? Sigueu pacient amb els vostres servents.

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida. Que l'amabilitat del Senyor, el nostre Déu, reposi damunt els seus servents. Doneu encert a l'obra de les nostres mans.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l'hora de la nit que el lladre vindria, no s'hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada. Qui és el servidor fidel i prudent, a qui l'amo ha confiat el personal de casa seva perquè els doni a temps l'aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l'amo, quan arriba, troba que ho fa així: us dic amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. Però si era un mal servent i, pensant que l'amo triga, començava a pegar els seus companys i se n'anava a menjar amb els bevedors, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels qui l'han enganyat. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».

Comença la primera carta de sant Pau als cristians de Corint: Pau, que per voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d'ells. Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement. El testimoni que doneu de Crist s'ha refermat tant en vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

Us beneiré, Déu meu, dia rera dia, lloaré per sempre el vostre nom. El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo, que la seva grandesa no té límits.

Una generació anuncia a l'altra el que vós heu fet, li fa la lloança de les vostres proeses. Ens fan saber la glòria del Senyor, i jo celebro els seus prodigis.

Ells ens parlen de gestes temibles, i jo conto les grandeses del Senyor; recorden que és immensa la seva bondat i aclamen els seus favors.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l'hora de la nit que el lladre vindria, no s'hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada. Qui és el servidor fidel i prudent, a qui l'amo ha confiat el personal de casa seva perquè els doni a temps l'aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l'amo, quan arriba, troba que ho fa així: us dic amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. Però si era un mal servent i, pensant que l'amo triga, començava a pegar els seus companys i se n'anava a menjar amb els bevedors, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels qui l'han enganyat. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».

Lectura de la primera carta de sant pau als cristians de Tessalònica:
Germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d'agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més. Ja sabeu els preceptes que us vam donar de part de Jesús, el Senyor. Déu vol que mantingueu la vostra santedat: que us abstingueu de fornicar, que cadascú sàpiga tractar la seva esposa santament i amb honor, no amb un desig egoista, com fan els pagans que desconeixen Déu. Que ningú no sigui injust amb els germans ni s'aprofiti d'ells en els negocis: el Senyor demanarà comptes de tot això, tal com us tinc dit amb molta insistència. Déu ens ha cridat a viure en la santedat, i no en la impuresa. El qui no fa cas d'aquests preceptes no es rebel·la contra un home, sinó contra Déu, que us dona el seu Esperit Sant.

El Senyor és rei. La terra ho celebra, se n'alegren totes les illes. Justícia i raó sostenen el seu tron.

Es fonen com cera les muntanyes davant del Senyor de tota la terra. El cel proclama la seva justícia, i tots els pobles contemplen la seva glòria.

El Senyor estima els qui detesten el mal, guarda la vida dels fidels, els deslliura de les mans dels injustos.

Apunta per als justos la llum, i l'alegria per als rectes de cor. Justos, celebreu festes en honor del Senyor, enaltiu el record de la seva santedat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l'espòs. N'hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s'emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se'n proveí d'una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué són, i totes s'adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: "L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l". Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: "Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen". Però les prudents els respongueren: "Potser no n'hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne". Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: "Senyor, Senyor, obriu-nos". Però ell els respongué: "Us dic amb tota veritat que no us conec". Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora».

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint:
Germans, Crist no m'ha enviat a batejar, sinó a anunciar l'evangeli, i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi el seu valor. Els qui van a la perdició tenen la doctrina de la creu per un absurd, però nosaltres, cridats a la salvació, hi veiem el poder de Déu. L'Escriptura diu: «Desacreditaré la saviesa dels savis, eclipsaré la intel·ligència dels intel·ligents». On són els savis? On són els lletrats? On són els qui discuteixen qüestions d'aquest món? L'obra de Déu ha deixat en ridícul la saviesa del món. Ja que el món, immergit tot ell dins la saviesa de Déu, no havia arribat, per la saviesa, a reconèixer Déu, Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d'aquesta mena d'absurd. Perquè els jueus demanen signes prodigiosos, i els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l'absurd de l'obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l'obra de Déu hi ha un poder superior als homes.

Justos, aclameu el Senyor, fareu bé de lloar-lo, homes rectes. Celebreu el Senyor amb la lira, acompanyeu amb l'arpa els vostres cants.

La paraula del Senyor és sincera es manté fidel en tot el que fa; estima el dret i la justícia, la terra és plena del vostre amor.

El Senyor desfà els plans de les nacions, tira a terra els propòsits dels pobles; però els plans del Senyor persisteixen, manté sempre els propòsits del seu cor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l'espòs. N'hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades. Les desassenyades no s'emportaren oli per a les torxes, però cadascuna de les prudents se'n proveí d'una ampolla. Com que el nuvi trigava, els vingué son, i totes s'adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: "L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l". Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes. Les que no tenien oli digueren a les altres: "Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen". Però les prudents els respongueren: "Potser no n'hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne". Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: "Senyor, Senyor, obriu-nos". Però ell els respongué: "Us dic amb tota veritat que no us conec". Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora».

Lectura de la primera carta de sant pau als cristians de Tessalònica:
Germans, no cal que us parli de l'amor fratern, ja que Déu mateix us ha ensenyat d'estimar-vos els uns als altres. Això és el que feu amb tots els germans de Macedònia. Us preguem només, germans, que avanceu encara més: feu-vos un honor de viure en pau, cadascun en la seva feina, treballant amb les pròpies mans, tal com us ho tenim manat.

Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit victoriosos.

Bramula el mar amb tot el que s'hi mou, el món i tots els qui l'habiten; tots els rius aplaudeixen i aclamen les muntanyes.

En veure que ve el Senyor a judicar la terra. Judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb raó.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n'anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n'anà. El qui n'havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n'havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n'havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo. Al cap de molt temps l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué: "Senyor, m'havíeu confiat cinc milions i n'he guanyat cinc més". L'amo li va dir: "Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor". Es presentà després el qui n'havia rebut dos i digué: "Senyor, m'havíeu confiat dos milions i n'he guanyat dos més". L'amo li va dir: "Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor". Es presentà també el qui n'havia rebut un, i digué: "Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre". L'amo li contestà: "Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs, havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu, perquè els qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo fora a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents"».

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint:
Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món te per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu. Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura: «Si algú és glòria, s'haurà de gloriar del Senyor».

Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat. El Senyor guaita des del cel observant un per un tots els homes.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l'amor que el té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam.

Tenim posada l'esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix. És l'alegria del nostre cor, i confiem en la presència del seu nom.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n'anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n'anà. El qui n'havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n'havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n'havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo. Al cap de molt temps l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué: "Senyor, m'havíeu confiat cinc milions i n'he guanyat cinc més". L'amo li va dir: "Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor". Es presentà després el qui n'havia rebut dos i digué: "Senyor, m'havíeu confiat dos milions i n'he guanyat dos més". L'amo li va dir: "Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat, ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor". Es presentà també el qui n'havia rebut un, i digué: "Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre". L'amo li contestà: "Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs, havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu, perquè els qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo fora a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents"».