Lectura de la profecia de Zacaries
El Senyor diu: «Alegra't, ciutat de Sió. Aclama, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador, muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera. Bandejarà d'Efraïm els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i els arcs dels guerrers seran bandejats. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s'estendrà d'un mar a l'altre, des del gran Riu fins a l'extrem del país».

Us exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el vostre nom per sempre.
Us beneiré dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l'amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.

Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre regne
i parlin de la vostra potència.

Totes les obres del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l'Esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit, que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera».

Lectura de la profecia d'Ezequiel
En aquells dies, l'Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d'home, t'envio al poble d'Israel, a un poble de rebels que s'han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T'envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t'escolten com si no t'escolten, tu digue'ls: "Això diu el Senyor Déu", perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells».

A vós, que teniu el tron dalt del cel,
aixeco els meus ulls.
Com l'esclau té els ulls posats
en les mans del seu amo.

Com l'esclava té els seus ulls
en les mans de la mestressa,
tenim els ulls posats en el Senyor,
fins que s'apiadi de nosaltres.

Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos,
estem saturats de menyspreu.
La nostra ànima n'està ben saturada,
dels escarnis dels altius,
del menyspreu dels insolents.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m'enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m'enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me'n deslliuri, però ell m'ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M'agrada ser feble i veure'm ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan soc feble és quan soc realment fort.

Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n'estranyava i deia: «D'on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?». I se n'escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva». I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Lectura del llibre d'Isaïes
Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui l'estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l'abundància del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet. Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu, el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l'herba els vostres ossos». La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu:
«Que en són, d'admirables, les vostres obres!»

«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom».
Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n'és d'admirable el que fa amb els homes!

Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell és la nostra alegria,
ell que sempre governa amb el seu poder.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m'ha negat el seu amor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, Déu me'n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món. Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L'únic que val és que hàgim estat creats de nou. Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l'Israel de Déu. A part d'això, que ningú no m'amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús. Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s'avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d'anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l'amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d'aquell lloc: El Regne de Déu és a prop vostre.
[Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d'aquest poble que se'ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d'aquell poble». Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l'enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel».]

Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Jacob se n'anà de Beer-Sabé cap a la ciutat d'Haran. Arribà en un indret quan s'havia post el sol, i s'hi quedà per fer-hi nit. Prengué una pedra, se la posà per capçal i dormí en aquell indret. Tot somniant, veié una escala que anava des de la terra fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. Llavors el Senyor s'aturà prop d'ell i li digué: «Jo soc el Senyor, Déu del teu pare Abraham i Déu d'Isaac. A tu i a la teva descendència, us donaré aquesta terra on dorms. La teva descendència serà innombrable com la pols de la terra i s'estendrà d'orient a occident, i de nord a sud. Totes les famílies del país, per beneir-se, es valdran de tu i de la teva descendència. Jo seré amb tu, et guardaré arreu on aniràs, i et faré tornar en aquest país. Mai no t'abandonaré, ni desistiré de complir el que t'he promès».
Jacob es desvetllà i digué: «El Senyor és present aquí, i jo no ho sabia». I ple de reverència exclamà: «Que n'és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel». I al matí, quan es llevà, prengué la pedra que havia posat per capçal, la dreçà com a pilar sagrat, i la consagrà ungint-la amb oli. I donà a aquell lloc el nom de Betel. Abans, la ciutat s'anomenava Luz. Després Jacob va fer aquesta prometença: «Si Déu m'acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dona pa i vestit i em fa tornar en pau a casa el meu pare, el meu Déu serà el Senyor, i aquesta pedra que he dreçat com a pilar sagrat serà casa de Déu».

Tu que vius a recer de l'Altíssim
i passes la nit a l'ombra del Totpoderós,
digues al Senyor:
«Sou la muralla on m'emparo
el meu Déu en qui confio».

Ell et guardarà del parany de l'ocellaire
i del flagell de la pesta;
t'abrigarà amb les seves plomes,
trobaràs refugi sota les seves ales.

«Ja que ell s'ha fet tan meu, jo el salvaré,
el protegiré perquè coneix el meu nom.
Sempre que m'invoqui, l'escoltaré,
estaré vora d'ell en els perills».

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, mentre Jesús parlava, vingué un home important, que es prosternà i li digué: «La meva filla s'acaba de morir, però veniu a imposar-li la mà i tornarà a la vida». Jesús el seguí, acompanyat dels seus deixebles. Mentrestant, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li acostà per darrere i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només el mantell, ja em posaré bona». Jesús es girà i, en veure-la, li digué: «Confiança, filla: la teva fe t'ha salvat». I des d'aquell moment es posà bona.
Quan Jesús arribà a casa d'aquell home important i veié l'aldarull de la gent i els qui tocaven els flabiols, els deia: «Aneu-vos-en: la noia no és morta, sinó que dorm». Però ells se'n reien. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, donà la mà a la noia i ella es va aixecar. I la notícia d'aquell fet s'escampà per tota la regió.

Lectura de la profecia d'Osees
Això diu el Senyor: «Jo la convenceré i la conduiré al desert i li parlaré amorosament. Allà em correspondrà com quan era jove, quan sortí del país d'Egipte. Aquell dia, diu l'oracle del Senyor, em diràs "El-meu-marit" i no "El-meu-Baal". Et faré per sempre la meva esposa i seré per a tu un espòs bo, fidel, amorós, compassiu. Seré per a tu un espòs veritable, i tu coneixeràs el Senyor».

Us beneiré dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits.

Una generació anuncia a l'altra el que vós heu fet,
li fa la lloança de les vostres proeses.
Ens fan saber la glòria del Senyor,
i jo celebro els seus prodigis.

Ells ens parlen de gestes temibles,
i jo conto les grandeses del Senyor;
recorden que és immensa la seva bondat
i aclamen els seus favors.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l'amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement
tot el que ell ha creat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, mentre Jesús parlava, vingué un home important, que es prosternà i li digué: «La meva filla s'acaba de morir, però veniu a imposar-li la mà i tornarà a la vida». Jesús el seguí, acompanyat dels seus deixebles. Mentrestant, una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys se li acostà per darrere i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només el mantell, ja em posaré bona». Jesús es girà i, en veure-la, li digué: «Confiança, filla: la teva fe t'ha salvat». I des d'aquell moment es posà bona.
Quan Jesús arribà a casa d'aquell home important i veié l'aldarull de la gent i els qui tocaven els flabiols, els deia: «Aneu-vos-en: la noia no és morta, sinó que dorm». Però ells se'n reien. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, donà la mà a la noia i ella es va aixecar. I la notícia d'aquell fet s'escampà per tota la regió.

Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Jacob es llevà durant la nit, prengué les dues esposes, les dues esclaves i els onze fills i va travessar el gual del riu Jaboc. Va fer passar també a l'altra banda del riu tot el que tenia.
Quan Jacob es quedà sol, un home es posà a lluitar amb ell fins a trenc d'alba. Aquell home s'adonà que no el podia vèncer, però tot lluitant li donà un cop sota el genoll i l'hi desllorigà. Després digué a Jacob: «Deixa'm anar, que ja clareja». Jacob li digué: «No et deixaré anar que no m'hagis beneït». L'home li preguntà: «Com et dius?» Ell respongué: «Jacob». Li diu: «D'ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has guanyat». Jacob li demanà que li digués el seu nom, però ell li respongué: «Per què em preguntes el meu nom?» I el va beneir allà mateix.
Jacob donà a aquell lloc el nom de Fanuel, perquè deia: «He vist Déu cara a cara sense perdre la vida». El sol va sortir quan Jacob ja havia passat més enllà de Fanuel. Jacob anava coix d'una cama. Per això encara avui els israelites no mengen el tendó de sota el genoll, recordant que el qui va lluitar amb Jacob li va fer mal en aquest tendó.

Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.

Sentencieu vós mateix la meva causa,
i mireu qui té raó.
Veniu de nit a escorcollar-me el cor,
proveu-me al foc, i no em trobareu fals.

Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.
Ajudeu-me amb l'amor admirable
amb què salveu dels enemics
els qui s'arreceren als vostres braços.

Guardeu-me com la nineta dels ulls,
protegiu-me a l'ombra de les vostres ales.
Però jo vinc a veure-us demanant justícia.
Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me'n.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, portaren a Jesús un mut endimoniat. Així que Jesús hagué tret el dimoni, el mut parlà, i la gent, meravellada, deia: «No s'havia vist mai res de semblant a Israel». Però els fariseus deien: «Aquest treu els dimonis pel poder del rei dels dimonis». I Jesús recorria totes les viles i els pobles, ensenyava en les sinagogues, predicava la Bona Nova del Regne i guaria tota malaltia. En veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n'apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l'amo dels sembrats que hi faci anar més segadors».

Lectura de la profecia d'Osees
Això diu el Senyor: «Entronitzeu reis que jo no he escollit, nomeneu governants sense dir-me'n res. Del seu or i de la seva plata se n'han fet ídols, com per obligar-me a bandejar-los. El teu vedell empesta, Samaria; s'ha encès contra ells la meva indignació. Que en trigareu, de dies, a poder-ne quedar nets! És ben bé cosa d'Israel; l'ha fet un artesà, i no és pas Déu. El vedell de Samaria acabarà esmicolat. Sembren ventades i colliran tempestats. La tija no té espiga, no dona farina, que si n'hagués donat, ja l'haurien engolida els estrangers. Efraïm, com més altars construeix per expiar els pecats, més pecats hi comet. Ni que li escrigui molts preceptes, no en fa cap cas. Ja poden immolar víctimes i menjar-ne la carn, que al Senyor no li agraden: té presents les culpes que han comès i els en demanarà comptes. Tornaran al país d'Egipte, s'alimentaran de menjars profans a la terra dels assiris».

El nostre Déu és al cel,
i fa tot el que ell es proposa.
Però els ídols d'ells són plata i or,
obra d'homes i res més.

Tenen boca, però no parlen,
tenen ulls, però no hi veuen,
orelles que no hi senten,
i nas que no olora.

Les seves mans no palpen,
els seus peus no caminen.
Seran com ells els qui els fabriquen,
i tots els qui hi tenen confiança.

La casa d'Israel confia en el Senyor;
ell els protegeix i els ajuda.
La casa d'Aharon confia en el Senyor;
ell els protegeix i els ajuda.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, portaren a Jesús un mut endimoniat. Així que Jesús hagué tret el dimoni, el mut parlà, i la gent, meravellada, deia: «No s'havia vist mai res de semblant a Israel». Però els fariseus deien: «Aquest treu els dimonis pel poder del rei dels dimonis». I Jesús recorria totes les viles i els pobles, ensenyava en les sinagogues, predicava la Bona Nova del Regne i guaria tota malaltia. En veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com les ovelles sense pastor, se n'apiadà, i digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l'amo dels sembrats que hi faci anar més segadors».

Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, quan la fam s'estengué per tot el país d'Egipte, el poble demanà pa al Faraó i ell respongué a tota la gent del país que anés a Josep i fes tot el que Josep li digués. La fam s'estengué també a tota la terra d'Egipte. Josep obrí els seus graners i venia blat als egipcis perquè hi havia molta fam en el país. I de tots els altres països també venia gent a comprar blat a Josep, perquè hi havia molta fam pertot arreu. Des del país de Canaan, on també passaven fam, vingueren igualment els fills de Jacob entre els qui anaven a comprar provisions. Com que Josep governava el país, era el qui venia el blat a tothom. Quan arribaren els seus germans, es prosternaren davant d'ell amb el front fins a terra. Josep, així que els va veure, els reconegué, però va dissimular. I els va fer tancar tres dies a la presó.
Al cap de tres dies Josep els digué: «Jo soc un home que crec en Déu: si feu el que us dic salvareu la vida: que un dels germans es quedi a la presó; els altres aneu a portar les provisions a casa vostra i torneu amb el germà petit així demostrareu que sou gent honrada que dieu la veritat, i no us matarem». Ells es deien els uns als altres: «Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que ens suplicava tan afligit. Per això ara ens cauen al damunt totes aquestes desgràcies». Rubèn afegí: «Ja us ho deia que no féssiu aquell disbarat, però no me'n vau fer cas; ara Déu ens demana comptes del crim que vam cometre». Com que Josep els parlava valent-se d'un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien. Josep es retirà una estona perquè no es podia aguantar el plor.

Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l'arpa els vostres cants,
dediqueu-li un càntic nou,
toqueu acompanyant l'aclamació.

El Senyor desfà els plans de les nacions,
tira a terra els propòsits dels pobles;
però els plans del Senyor persisteixen,
manté sempre els propòsits del seu cor.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia. Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, Felip i Bartomeu, Tomàs i Mateu, el publicà, Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu, Simó, el zelota, i Judes, l'Iscariot, que el va trair. Jesús envià aquests dotze, tot fent-los aquestes recomanacions: «No us encamineu a les terres dels pagans ni entreu a la província dels samaritans. Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d'lsrael. Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop».

Lectura de la profecia d'Osees
Israel és un cep exuberant, que dona molt de fruit. Com més abunda el seu fruit, més altars té, com més prospera el país, més pilars consagra. Ha perdut l'enteniment i ara expiarà la seva culpa. Déu derrocarà els seus altars i tirarà a terra els pilars sagrats. Ara diran: «No tenim rei perquè no hem venerat el Senyor, i si en tinguéssim, tampoc no podria fer res per nosaltres». Samaria i el seu rei s'han fos com l'escuma sobre l'aigua. Els santuaris de malefici, pecat d'Israel, han desaparegut, creixen cards i argelagues al lloc dels seus altars, i diuen a les muntanyes: «Cobriu-nos», i als turons «Caieu damunt nostre». Sembreu, que la sembrada serà bona, segueu, que la collita serà favorable. És una hora propícia per a consultar l'oracle del Senyor, que us anunciarà la felicitat.

Dediqueu càntics al Senyor,
acompanyeu-los amb cítares,
feu l'elogi de les seves meravelles.
Glorieu-vos del seu nom sagrat,
alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.

Penseu en el Senyor i en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.
Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i les seves decisions.

Descendents d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
ell és el Senyor, el nostre Déu,
imposa el seu judici per tota la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir tota malaltia. Els noms dels dotze apòstols són, primer Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà, Felip i Bartomeu, Tomàs i Mateu, el publicà, Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu, Simó, el zelota, i Judes, l'Iscariot, que el va trair. Jesús envià aquests dotze, tot fent-los aquestes recomanacions: «No us encamineu a les terres dels pagans ni entreu a la província dels samaritans. Aneu més aviat a les ovelles perdudes del poble d'lsrael. Pel camí prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop».

Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Judà s'acostà a Josep i li digué: «Senyor meu, vós sou tan gran com el Faraó, però no us ofengueu que el vostre servent us digui unes paraules. Vós, senyor meu, vau preguntar als vostres servents si tenien pare i algun altre germà, i us vam respondre que el nostre pare ja té molts anys; que té un fill petit, nascut quan ell ja era gran, i se l'estima molt, perquè és l'únic que queda dels de la seva mare, ja que l'altre germà va morir. Vós ens diguéreu: "Feu venir el vostre germà petit, que el vull veure. Si no, no us tornaré a rebre". Quan vam tornar a casa ho vam explicar al pare. Més tard ell ens manà que vinguéssim a comprar més provisions, però li vam respondre que no podíem tornar sense el nostre germà petit, perquè vós no ens voldríeu rebre si veníem sense ell. Ell replicà: "Ja sabeu que un dels dos fills que m'havia donat la meva esposa va sortir de casa i no l'he vist més: segur que un animal ferotge el va devorar. Si ara us emporteu aquest altre i li passa una desgràcia, la meva vellesa tindrà una fi ben trista"».
Josep no es pogué contenir més davant la seva escorta, i ordenà que els fessin sortir tots. No quedava allà cap dels seus assistents al moment que ell es va fer conèixer als seus germans. Josep es posà a plorar tan fort que els egipcis ho sentiren i se n'assabentà tota la cort del Faraó. Llavors digué als seus germans: «Jo soc Josep. Encara viu el meu pare?» Els seus germans, de l'esglai, no sabien què respondre. Però Josep els digué que s'acostessin i els repetí: «Jo soc Josep, el germà que vosaltres vau vendre a uns caravaners que anaven camí d'Egipte. Però no us sàpiga greu d'haver-ho fet: és Déu qui m'ha enviat aquí abans que vosaltres, per salvar-vos la vida».

Déu cridà la fam al país,
els tragué el pa que els mantenia.
Havia enviat un home davant d'ells,
Josep, venut com un esclau.

Li fermaren els peus amb anelles,
i passà la vida encadenat,
fins que es complí la predicció
i l'oracle del Senyor l'acredità.

El rei manà que el deslliguessin,
el sobirà dels pobles li obrí la presó,
i el nomenà senyor del palau
i administrador de tots els béns.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar.
No porteu res de diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó. El qui treballa mereix que el mantinguin. Quan arribeu a una vila o un poble, busqueu algú de confiança i quedeu-vos a casa seva fins que marxareu. En entrar-hi, saludeu desitjant-los la pau. Si la casa n'és digna, que rebi la pau que li desitgeu; si no n'és digna, que aquesta pau retorni a vosaltres. Si algú no us volia rebre o no volia escoltar la vostra predicació, a l'hora de sortir de la casa o d'aquell poble, espolseu-vos la terra dels peus. Us dic amb tota veritat que el dia del judici la sort del país de Sodoma i Gomorra serà més suportable que la d'aquell poble».

Lectura de la profecia d'Osees
Això diu el Senyor: «Quan Israel era un noi, me'l vaig estimar: com a fill, el vaig cridar que vingués de l'Egipte. Com més els cridaven, més s'allunyaven: oferien sacrificis als baals, cremaven perfums als ídols. Jo mateix he ensenyat Efraïm a caminar i l'agafava pels braços, però no heu volgut reconèixer que jo els conduïa amb suavitat, que els estirava amb llaços d'amor. Feia com els qui prenen un infantó i se l'acosten a la cara, o m'inclinava per donar-los l'aliment. Tinc el cor trasbalsat dintre meu, tinc inflamades les entranyes. No satisfaré el meu enuig, no tornaré per devastar Efraïm, perquè jo soc Déu, i no un home, soc el Sant present dintre teu. No vindré amb amenaces».

Pastor d'Israel, escolteu-nos.
Vós que teniu querubins per carrossa,
desvetlleu el vostre poder,
veniu a salvar-nos.

Déu de l'univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Aneu i prediqueu, anunciant que el Regne de Déu és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar.
No porteu res de diners, ni or, ni plata, ni cap moneda, no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni calçat, ni bastó. El qui treballa mereix que el mantinguin. Quan arribeu a una vila o un poble, busqueu algú de confiança i quedeu-vos a casa seva fins que marxareu. En entrar-hi, saludeu desitjant-los la pau. Si la casa n'és digna, que rebi la pau que li desitgeu; si no n'és digna, que aquesta pau retorni a vosaltres. Si algú no us volia rebre o no volia escoltar la vostra predicació, a l'hora de sortir de la casa o d'aquell poble, espolseu-vos la terra dels peus. Us dic amb tota veritat que el dia del judici la sort del país de Sodoma i Gomorra serà més suportable que la d'aquell poble».

Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Jacob se n'anà amb tot el que posseïa cap a Beer-Sabé, on oferí víctimes al Déu del seu pare Isaac. Durant la nit, en una visió, Déu el cridà i Jacob respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «Jo soc El, el Déu del teu pare. No tinguis por d'entrar a Egipte, perquè allà et convertiré en un gran poble. Jo t'acompanyaré fins a Egipte i te'n faré tornar, i el teu fill Josep et tancarà els ulls».
Jacob sortí de Beer-Sabé, i els seus fills el feren pujar, amb les dones i les criatures, en els carros que el Faraó els havia enviat. Prengueren també tots els béns que posseïen en el país de Canaan. Jacob arribà a Egipte amb tota la seva família: llavors s'endugué tothom, fills i filles, nets i netes. Jacob envià Judà per dir a Josep que sortís a rebre'l a la regió de Guesen. Josep sortí amb la seva carrossa i quan arribà davant el seu pare, se li llançà al coll i plorà abraçat amb ell. Jacob li digué: «Ara ja em puc morir. Ja t'he vist i t'he trobat en vida».

Confia en el Senyor, fes el bé,
i viuràs segur en el seu país.
Sigui el Senyor la teva delícia,
i et donarà el que desitja el teu cor.

El Senyor vetlla per la vida dels honrats,
posseiran eternament la seva herència;
recolliran en anys de secada,
en temps de fam no els faltarà l'aliment.

Decanta't del mal i fes el bé,
i tindràs una casa per sempre;
perquè el Senyor estima la justícia
i mai no desempara els seus fidels.
No quedarà rastre dels perversos,
s'extingirà la descendència dels malvats.

És el Senyor qui salva els justos,
els protegeix en dies de perill.
El Senyor els ajuda i els deslliura dels malvats,
i els salva, perquè en ell es refugien.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Us envio com ovelles enmig de llops: sigueu cautelosos com les serps i senzills com els coloms. Guardeu-vos de la gent: per causa de mi, us portaran als sanedrins, us assotaran en les seves sinagogues i us presentaran als tribunals dels governadors i dels reis, perquè doneu testimoni davant d'ells i davant dels estrangers. Quan us hi portaran, no us preocupeu del que haureu de dir, ni de com ho podreu dir. A l'hora de parlar, Déu us donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare.
Un germà trairà el seu germà, i un pare el seu fill, perquè el matin, i els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. I els qui sofriran amb constància fins a la fi se salvaran. Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. Us ho dic amb tota veritat: No haureu acabat de recórrer totes les poblacions d'Israel, quan vindrà el Fill de l'home».

Lectura de la profecia d'Osees
Això diu el Senyor: Israel, torna al Senyor, el teu Déu. La teva culpa t'ha fet caure. Presenta com una ofrena el teu penediment, torna al Senyor i digues-li: «Perdoneu-nos les culpes, i accepteu el bon desig. Us oferim les paraules dels nostres llavis, en lloc de vedells, per complir les prometences. Els assiris no poden salvar-nos, no muntarem més a cavall, no direm més a l'obra de les nostres mans que és el nostre Déu. En vós troben qui els estima, aquells que no tenen pare».
«Sí, jo seré el metge de les seves apostasies, els estimaré, ni que no s'ho mereixin; ja no soc rigorós amb ells. Seré per a Israel com la rosada. Que Israel creixi com un lliri, que la seva soca arreli com l'àlber i es faci alta la seva brotada; que tingui la ufana de l'olivera i el perfum del Líban. Que tornin a asseure's a la seva ombra, i sigui com un jardí; que pugi com una parra i el recordin com el vi del Líban. Què en poden treure, dels ídols, els d'Efraïm? Jo els responc i els guio. Soc com un xiprer en plena vida. Jo faig que donin fruit».
Que ho comprenguin els savis, que ho entenguin els intel·ligents! Els camins del Senyor són planers, i els justos hi corren sense destorbs, però els rebels hi ensopeguen i cauen.

Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;
per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.

Vós estimeu la veritat al fons del cor,
dintre de mi m'ensenyeu a tenir seny.
Aspergiu-me amb hisop, que quedi pur;
renteu-me, i seré més blanc que la neu.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Us envio com ovelles enmig de llops: sigueu cautelosos com les serps i senzills com els coloms. Guardeu-vos de la gent: per causa de mi, us portaran als sanedrins, us assotaran en les seves sinagogues i us presentaran als tribunals dels governadors i dels reis, perquè doneu testimoni davant d'ells i davant dels estrangers. Quan us hi portaran, no us preocupeu del que haureu de dir, ni de com ho podreu dir. A l'hora de parlar, Déu us donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare.
Un germà trairà el seu germà, i un pare el seu fill, perquè el matin, i els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. I els qui sofriran amb constància fins a la fi se salvaran. Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra. Us ho dic amb tota veritat: No haureu acabat de recórrer totes les poblacions d'Israel, quan vindrà el Fill de l'home».

Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Jacob va fer als seus fills les seves darreres recomanacions i els digué: «Ha arribat l'hora d'anar-me a reunir amb els meus pares. Enterreu-me amb ells a la cova del camp d'Efron, l'hitita, és la cova del camp de Macpelà, enfront de Mambré, al país de Canaan; Abraham va comprar aquell camp a Efron, l'hitita, per tenir una sepultura en propietat. Allà hi ha enterrats Abraham i Sara, Isaac i Rebeca, allà vaig enterrar també Lia». Acabades aquestes recomanacions, Jacob es posà al llit i expirà, i anà a reunir-se amb els seus pares.
Els germans de Josep, quan hagué mort el seu pare, tingueren por i pensaven: «Vejam si ara Josep ens voldrà fer pagar el mal que li vam fer». Per això l'anaren a trobar i li digueren: «El teu pare, abans de morir, ens donà aquest encàrrec: "Digueu a Josep que es digni a perdonar-vos el mal que li vau fer". Et preguem, doncs, que ens perdonis la nostra culpa. Pensa que també nosaltres som servidors del Déu del teu pare». Josep plorava mentre escoltava aquestes paraules. Els seus germans se li van tirar als peus i li van dir: «Aquí ens tens. Serem els teus esclaus». Josep els va respondre: «No tingueu por. Jo no em vull pas posar en lloc de Déu. Sí, vosaltres em volíeu fer mal, però Déu en volia treure un bé. Déu es proposava de salvar un gran poble, tal com avui ho està complint. No tingueu por: jo us mantindré tots i tota la vostra fillada». I els consolà i els parlà cordialment.
Josep, amb tota la família del seu pare, es quedà a Egipte, on visqué fins a l'edat de cent deu anys. Arribà a veure els nets d'Efraïm i va tenir als braços els fills de Maquir, fill de Manasés. Quan s'acostava el dia de la seva mort, Josep digué als seus germans: «Jo em moro, però sapigueu que un dia Déu vindrà a visitar-vos i us farà sortir d'aquest país per portar-vos a la terra que ell va prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob». I va fer jurar als fills d'Israel que aquell dia s'emportarien d'Egipte els seus ossos. I morí a l'edat de cent deu anys.

Enaltiu el senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Dediqueu-li càntics,
acompanyeu-los amb cítares,
feu l'elogi de les seves meravelles.

Glorieu-vos del seu nom sagrat,
alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.
Penseu en el Senyor i en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.

Descendents d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
ell és el Senyor, el nostre Déu,
imposa el seu judici per tota la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquells temps, Jesús digué als seus apòstols: «No hi ha cap deixeble que sigui més que el mestre, ni cap criat que sigui més que l'amo. El deixeble en té prou de ser com el mestre, i el criat, com el seu amo. Si han tractat de Beelzebul el cap de casa, més ho faran amb els altres de casa seva.
No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l'infern tant l'ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d'ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant dels homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel».

Lectura del llibre d'Isaïes
L'any que morí el rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien el temple. L'assistien, drets, uns serafins, que tenien cadascun sis ales: amb dues, es cobrien la cara, amb dues, el cos, i amb les altres dues volaven. I cridaven l'un a l'altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria». Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l'edifici s'omplia de fum.
Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que soc un home de llavis impurs, i visc enmig d'un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l'univers». Llavors un dels serafins volà cap a mi duent amb uns molls una brasa que havia pres de l'altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué: «Això t'ha tocat als llavis: ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat». Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?» Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m'hi».

El Senyor és rei, va vestit de majestat.
El Senyor va vestit i cenyit de poder.

Manté ferm tot el món, incommovible.
El vostre soli es manté des del principi,
vós sou des de sempre.

El vostre pacte és irrevocable;
la santedat, Senyor, escau a casa vostra
al llarg de tots els temps.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquells temps, Jesús digué als seus apòstols: «No hi ha cap deixeble que sigui més que el mestre, ni cap criat que sigui més que l'amo. El deixeble en té prou de ser com el mestre, i el criat, com el seu amo. Si han tractat de Beelzebul el cap de casa, més ho faran amb els altres de casa seva.
No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l'infern tant l'ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d'ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant dels homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel».