Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les ciutats, perquè no trobi tancades les portes.
El Senyor li diu: «Per amor de Jacob, el meu servent, d'Israel, el meu elegit, et crido pel teu nom, et dono un títol honrós, tot i que no em coneixes.
Jo soc el Senyor, no n'hi ha d'altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. Sense que em coneguessis t'he fet prendre les armes perquè sàpiguen de llevant fins a ponent que no hi ha ningú fora de mi. Jo soc el Senyor. No n'hi ha d'altre»

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra.
Conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

El Senyor és gran, és digne d'ésser lloat,
és més temible que tots els déus;
perquè els déus dels pobles són no-res,
però el Senyor ha fet el cel.

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l'honor del seu nom.
Entreu als seus atris, portant-li ofrenes.

Adoreu el Senyor, s'apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d'ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles.

Comença la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Us desitgem la gràcia i la pau.
Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i us recordem en les nostres pregàries. No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats. Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell us ha elegit, perquè quan us anunciàvem l'evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l'Esperit Sant, i amb molta convicció.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d'Herodes a dir-li: «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de debò els camins de Déu, sense miraments per ningú, sigui qui sigui, ja que no obreu per complaure els homes. Digueu-nos, doncs, què en penseu, d'això? És lícit o no, de pagar tribut al Cèsar?». Jesús, que s'havia adonat de la seva malícia, els respongué: «Hipòcrites, per què proveu de comprometre'm? Ensenyeu-me la moneda del tribut». Ells li ensenyaren un denari, i Jesús els preguntà: «De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?». Li diuen: «Del Cèsar». Jesús els respon: «Doncs, retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu».

Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres després de prendre damunt seu les culpes d'ells.

La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.

Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en vós.

Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'auxili que necessitem.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?». Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?». Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps Jesús cridà els seus deixebles i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes».

Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, els amalequites anaren a Rafidim per atacar el poble d'Israel. Moisès digué a Josuè: «Recluta homes de guerra i demà al matí surt a combatre contra els amalequites. Jo m'estaré dret dalt el turó amb la vara de Déu a la mà». Josuè complí les ordres de Moisès i començà la batalla contra els amalequites. Moisès, Aharon i Hur pujaren dalt el turó. Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites. A la fi les mans ja li pesaven massa per poder mantenir-les alçades. Llavors li acostaren una pedra, s'hi assegué, i Aharon i Hur, un a cada banda, li aguantaven les mans. Així pogué mantenir les mans immòbils fins a la posta del sol, i Josuè derrotà els amalequites i abaté els seus homes amb l'espasa.

Alço els ulls a les muntanyes:
d'on em vindrà l'ajuda?
L'ajuda em vindrà del Senyor,
del Senyor que ha fet cel i terra.

Que no deixi relliscar el teu peu,
ni s'adormi el qui et guarda.
El guardià d'Israel mai no s'adorm,
sempre vigila.

És el Senyor qui et guarda,
el Senyor t'empara al teu costat mateix.
De dia el sol no et farà mal,
ni la lluna de nit.

El Senyor et guarda en tota desgràcia,
et guarda la vida.
El Senyor guarda tots els teus passos
ara i per tots els segles.

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, persevera en la doctrina que has après i has acceptat amb tota confiança, recordant qui són els qui te l'han ensenyada; des de menut coneixes les Sagrades Escriptures que tenen el poder de donar-te la saviesa que duu a la salvació a través de la fe en Jesucrist. Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l'home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona.
Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, i pensant en la seva manifestació i en el seu Regne, t'adverteixo formalment que proclamis la paraula de l'evangeli: insisteix en tot moment, tant si és oportú com si no ho és, mira de convèncer la gent, reprèn, anima'ls, esperant amb tota paciència, com un mestre que sap ensenyar.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l'esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia: "Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi". El jutge durant molts dies no li'n feia cas, però a la fi pensà: "A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més"».
I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l'home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, Abraham, tractant-se de la promesa de Déu, no dubtà ni es mostrà gens incrèdul, sinó que la seva fe es feu encara més forta, i donà glòria a Déu, convençut que és prou poderós per a complir allò que ha promès. Per això diu l'Escriptura: «El Senyor ho tingué en compte per fer-lo just». I quan diu que «el Senyor ho tingué en compte», no ho diu només per a ell, sinó també per a nosaltres: Déu ens havia de tenir en compte que hàgim cregut que ell ha ressuscitat d'entre els morts Jesús, el nostre Senyor, entregat a la mort en pena dels nostres pecats, i ressuscitat per fer-nos justos.

El Senyor fa que s'aixequi un salvador poderós
a la casa de David, el seu servent,
com ho havia anunciat, de temps antic,
per boca dels seus sants profetes.

Així ens salva, alliberant-nos dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal,
mogut per l'amor que el fa fidel
als nostres pares,
i pel record de l'aliança santa,
que jurà al nostre pare Abraham.

Prometent de concedir-nos que, sense por,
lliures dels enemics, li donem culte
amb santedat i justícia tota la vida.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l'herència». Jesús li contestà: «Bon home, qui m'ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?» Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida».
I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants, que no tenia on guardar-les. Tot rumiant, es va dir: "Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te". Però Déu li digué: "Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?" Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, en altre temps éreu morts per les vostres culpes i pecats. Vivíeu seguint el tarannà d'aquest món i del sobirà de l'imperi del mal, l'esperit que, en aquests moments, fa que molts homes no escoltin Déu. Nosaltres també havíem viscut com ells: seguíem les nostres passions i satisfèiem els nostres desigs i capricis. Per això, en la nostra condició natural, mereixíem el càstig de Déu igual que els altres. Però Déu, que és ric en l'amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia; no ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d'unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se'n. Som obra seva: Ell ens ha creat en Jesucrist, per dedicar-nos a unes bones obres, que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.

Aclameu el Senyor, arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa, entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus, som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Entreu als seus portals enaltint-lo, canteu lloances als seus atris, enaltiu i beneïu el seu nom.

«Que n'és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l'herència». Jesús li contestà: «Bon home, qui m'ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?» Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida».
I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants, que no tenia on guardar-les. Tot rumiant, es va dir: "Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te". Però Déu li digué: "Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà?" Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per obra d'un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s'estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. Si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s'ha estès a tants per la gràcia d'un sol home, Jesucrist. Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d'ell, amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol, que és Jesucrist.
Per tant, així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com per haver desobeït aquell home sol els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol esdevindran justos els altres. Però allà on s'ha multiplicat el pecat la gràcia de Déu ha estat encara més abundant, tant que, així com el pecat imperava amb la mort, ara impera la gràcia, que ens fa justos i ens duu a la vida eterna, per Jesucrist, el nostre Senyor.

Vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m'heu parlat a cau d'orella;
no exigiu l'holocaust ni l'expiació.

Per això us dic: «Aquí em teniu:
com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor».

Anuncio amb goig la salvació
davant el poble en dia de gran festa.
No puc deixar d'anunciar-la;
ho sabeu prou, Senyor.

Que puguin alegrar-se i fer-vos festa
els qui us busquen de debò;
que els qui estimen la vostra obra salvadora
puguin dir sempre: «És gran el Senyor».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per poder obrir la porta tant bon punt trucarà. Feliços els criats que l'amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d'un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, en altre temps vivíeu separats de Crist, exclosos de la ciutadania d'Israel, forasters a l'aliança i a les promeses de Déu. Vivíeu en un món sense esperança i sense Déu. Aleshores éreu lluny, però ara la sang del Crist us ha apropat. Ell és la nostra pau. De dos pobles, n'ha fet un de sol, ja que ell ha destruït la barrera que els separava i els mantenia enemics, abolint en el seu propi cos la Llei i els preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat una nova humanitat centrada en ell. Per la seva mort en la creu ha fet morir l'enemistat i, units en un sol cos, els ha reconciliats tots dos amb Déu. Per això ha vingut a portar-nos la Bona Nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop. Per ell uns i altres tenim entrada al Pare, guiats per un sol Esperit. Ara, doncs, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i profetes, que té el mateix Jesucrist per pedra angular. Sobre ell reposa tota construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu resideix per la presència de l'Esperit.

Jo escolto què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels, i la seva glòria habitarà al nostre país.

La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l'amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d'un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, no deixeu regnar el pecat en el vostre cos mortal seguint les vostres passions, no presteu al pecat el vostre cos perquè en faci armes per al mal; més aviat oferiu-vos a Déu, ara que heu passat de la mort a la vida; oferiu-li tot el que sou com a armes per al bé. El pecat ja no tindrà cap domini sobre vosaltres, perquè no viviu sota la Llei, sinó sota la gràcia de Déu.
Què, doncs? Perquè ja no vivim sota la Llei, sinó sota la gràcia, ens proposarem de pecar? Mai de la vida! Sabeu prou que el qui es posa al servei d'un amo, se'n fa esclau. Si us feu, doncs, esclaus del pecat, aneu a la mort; si us poseu al servei de Déu, sereu justos. Vosaltres éreu esclaus del pecat, però us heu posat de tot cor al servei de la veritat, que us ha estat ensenyada. Donem-ne gràcies a Déu. Així heu quedat lliures de l'esclavatge del pecat i heu entrat al servei del bé.

Si el Senyor no hagués estat a favor nostre
–que respongui el poble d'Israel–,
si el Senyor no hagués estat a favor nostre,
quan els homes intentaven assaltar-nos,
ens haurien engolit de viu en viu:
tan gran era la fúria que portaven.

Quan la riuada ens vingué a sobre,
ens hauria passat la inundació
més amunt del coll,
més amunt del coll ens hauria passat
la crescuda de les aigües.
Beneït sigui el Senyor,
que no ens deixa caure a les seves dents.

Hem salvat la vida com l'ocell que fuig
del llaç dels caçadors.
S'ha trencat el llaç, i tots hem fugit.
El nostre auxili és el nom del Senyor,
del Senyor que ha fet el cel i la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Estigueu-ne segurs: Si el cap de casa hagués previst l'hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada».
Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?» El Senyor li respongué: «Qui és l'administrador fidel i prudent, a qui l'amo confia el personal de servei, perquè els doni a temps l'aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l'amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: "El meu amo triga a venir", i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L'esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l'amo volia rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l'amo, ha fet coses que mereixien assots rebrà més poc. Tothom exigeix molt d'aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d'aquells a qui ha prestat més».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, tal com acabo de dir-ne alguna cosa; només de llegir-lo podeu veure com he comprès el misteri de Crist, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d'ara, per l'Evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. I jo, sense mereixer-ho, estic al servei d'aquest Evangeli per un do de la gràcia de Déu, per obra del poder que ell m'ha donat. A mi, que soc el darrer del poble sant, Déu m'ha concedit la gràcia d'anunciar als altres pobles les riqueses insondables del Crist, i de posar als ulls de tots, a plena llum, quins són els designis del pla que Déu creador guardava secret des de sempre. Així ha volgut que ara tots els qui en el cel tenen poder i autoritat coneguin, pel que veuen en l'Església, que en són, de variats, els recursos de la saviesa de Déu. Allò que ell s'havia proposat des de sempre, ara ho ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre. Gràcies a ell podem acostar-nos a Déu sense cap por, amb la confiança que ens dona la fe que hi tenim.

El Senyor és el Déu que em salva, confio, no m'espanto. D'ell em ve la força i el triomf, és ell qui m'ha salvat. Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és Excels.

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses. Que ho publiquin per tota la terra. Poble de Sió, aclama'l ple de goig, perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Estigueu-ne segurs: Si el cap de casa hagués previst l'hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada».
Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?» El Senyor li respongué: «Qui és l'administrador fidel i prudent, a qui l'amo confia el personal de servei, perquè els doni a temps l'aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l'amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: "El meu amo triga a venir", i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L'esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l'amo volia rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l'amo, ha fet coses que mereixien assots rebrà més poc. Tothom exigeix molt d'aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d'aquells a qui ha prestat més».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, us parlo amb comparacions humanes perquè m'entengueu: abans us havíeu posat al servei de la impuresa i de la injustícia, i portàveu així una vida allunyada del bé; ara poseu-vos al servei del bé i porteu una vida santa. Mentre éreu esclaus del pecat, no vivíeu al servei del bé. Però què en trèieu d'aquella vida? Ara us n'avergonyiu, perquè portava a la mort. En canvi ara, alliberats de l'esclavatge del pecat i posats al servei de Déu, en colliu el fruit d'una vida santa, que us portarà a la vida eterna. Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït que Déu ens fa en Jesucrist, el nostre Senyor, és la vida per sempre.

Feliç l'home
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dona fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
El Senyor empara els camins dels justos,
i els dels culpables acaben malament.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d'un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l'hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d'ara dins una mateixa casa n'hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes:
Germans, m'agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li prego que, pel tresor gloriós del seu poder, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que el Crist habiti per la fe en els vostres cors, que visqueu fermament arrelats i fonamentats en l'amor, i així pugueu comprendre, amb tot el poble sant, que n'és, d'ample, llarg, alt i profund, l'amor del Crist; vull dir que arribeu a conèixer la immensitat d'aquest amor, que sobrepassa tot coneixement. Així arribareu a la plenitud del creixement, que és la plenitud de Déu. Glòria a Déu que, amb la força poderosa que ens comunica, pot fer infinitament més que tot el que demanem i som capaços d'entendre. Glòria a ell en l'Església i en Jesucrist, de generació en generació per sempre més. Amén.

Justos, aclameu el Senyor, fareu bé de lloar-lo, homes rectes. Celebreu el Senyor amb la lira, acompanyeu amb l'arpa els vostres cants.

La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa; estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor.

Els plans del Senyor persisteixen, manté sempre els propòsits del seu cor. Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l'amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar! He de passar la prova d'un baptisme. Com em sento el cor oprimit fins que no l'hauré passada! Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. És la divisió, el que he vingut a portar. Des d'ara dins una mateixa casa n'hi haurà cinc de dividits: Tres contra dos, i dos contra tres. El pare renyirà amb el fill i el fill amb el pare; la mare renyirà amb la filla i la filla amb la mare; la sogra renyirà amb la nora i la nora amb la sogra».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, sé per experiència que, tal com he nascut, no porto el bé dintre meu. Veig que soc capaç de voler el bé, però no de fer-lo. A l'hora de la veritat, no faig el bé que voldria, sinó el mal que jo no voldria. Del moment, doncs, que faig el que no voldria, és clar que no soc jo qui ho fa, sinó el pecat que porto en mi. Em trobo, per tant, amb aquest cas: jo voldria fer el bé, però només soc capaç de fer el mal. Interiorment m'agrada la Llei de Déu, però en veig en mi una altra, que combat contra la llei de la meva raó i em té presoner: és la llei del pecat que porto dintre meu. Pobre de mi, que en soc, de dissortat! Aquest cos em porta a la mort. Qui me'n podrà alliberar? Donem gràcies a Déu, per Jesucrist, el nostre Senyor: ell és qui ens allibera.

Doneu-me coneixement i bon sentit,
que jo tinc fe en els manaments.

Vós sou bo, vós feu el bé;
feu que aprengui els vostres decrets.

Que el vostre amor em conforti,
com vau prometre al vostre servent.

Que m’arribi la vostra misericòrdia i viuré;
la vostra llei fa les meves delícies.

Pels vostres preceptes em doneu vida,
jo mai no els oblidaré.

Soc vostre, salveu-me,
que jo medito els preceptes.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: "Ja ve la pluja". I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: "Farà calor". I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer? Mentre vas camí del jutjat amb el qui t'acusa, procura reconciliar-te amb ell, perquè no et calgui comparèixer davant el jutge, i el jutge no et posi en mans dels guardes i no et tanquin a la presó. T'asseguro que, un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l'últim cèntim».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes:
Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l'esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l'esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou, el món i tots els qui l'habiten. Li ha posat els fonaments dins els mars, i les bases, a les fonts dels rius.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al recinte sagrat? El qui té el cor sincer i les mans sense culpa, que no confia en els déus falsos.

Rebrà benediccions del Senyor, rebrà els favors del Déu que salva. Aquests són els qui venen a buscar-vos, Senyor, per veure-us de cara, Déu de Jacob.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Quan veieu sortir un núvol a ponent, dieu tot seguit: "Ja ve la pluja". I efectivament, la pluja arriba. I quan el vent bufa del sud, dieu: "Farà calor". I en fa. Hipòcrites! Vosaltres sabeu endevinar el temps per l'aspecte de la terra i el cel, i ara no endevineu quins moments esteu vivint? Per què no judiqueu vosaltres mateixos què heu de fer? Mentre vas camí del jutjat amb el qui t'acusa, procura reconciliar-te amb ell, perquè no et calgui comparèixer davant el jutge, i el jutge no et posi en mans dels guardes i no et tanquin a la presó. T'asseguro que, un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l'últim cèntim».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, ara ja no pesa cap mena de condemna sobre els qui viuen incorporats a Jesucrist, perquè la llei de l'Esperit, que dona la vida en Jesucrist, m'ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. La Llei era impotent, a causa de la feblesa de l'home, però Déu envià el seu Fill en una carn com la dels homes pecadors i, oferint-lo en sacrifici pel pecat, condemnà el pecat de l'home perquè la justícia que la Llei exigia es compleixi en nosaltres, que ja no vivim d'acord amb mires terrenes sinó d'acord amb les de l'Esperit.
Els qui es mouen per impulsos naturals s'interessen per coses de la terra, i els qui es mouen a impuls de l'esperit s'interessen per les de l'esperit. Els interessos de l'home terrenal el porten a la mort, mentre que els de l'home espiritual el duen a la vida i a la pau. És que els interessos terrenals obliguen a enemistar-se amb Déu, ja que no volen ni poden sotmetre's a la seva Llei. Per això els qui viuen d'acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l'esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l'Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l'Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos.

Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són
els qui venen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels animals que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual».
I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n'hi trobà. En veure això, digué al vinyater: "Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit d'aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la d'una vegada. Per què tenir-la, si no fa més que ocupar la terra?" Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la, encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d'ara endavant; si no, ja la podreu tallar"».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes:
Germans, cadascun de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat del Crist. Per això diu l'Escriptura: «Pujà cel amunt, s'endugué un seguici de captius, repartí dons als homes». Si va «pujar» vol dir que abans havia baixat del cel a la terra, És ell mateix qui, després d'haver baixat, ha pujat més amunt de tots els cels, per portar a plenitud tot l'univers. És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d'altres el de ser profetes, a d'altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist, fins que ens trobarem units uns i altres constituint tots, en la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, l'home perfecte, l'home que arriba a la talla de la plenitud del Crist. Així ja no serem més com criatures, no fluctuarem ni se'ns endurà el vent de qualsevol doctrina, a l'atzar del que pensa la gent, o per l'astúcia dels qui saben conduir els altres a l'error. Més aviat mantinguem-nos en la veritat i en l'amor, i creixerem del tot en Crist, que és el cap. Per ell tot el cos està estretament unit i lligat, i, a través de les juntures, cada membre, en la mesura que li correspon, exerceix la seva funció. Així, amb l'amor dels uns pels altres, tot el cos es va fent i va creixent.

Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor». Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem.

Jerusalem, ciutat ben construïda, conjunt harmoniós. És allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor.

A complir l'aliança d'Israel, a lloar el nom del Senyor. Allí hi ha els tribunals de justícia, els tribunals del palau de David.

Si no us convertiu, tots acabareu malament
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels animals que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual».
I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n'hi trobà. En veure això, digué al vinyater: "Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit d'aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la d'una vegada. Per què tenir-la, si no fa més que ocupar la terra?" Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la, encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d'ara endavant; si no, ja la podreu tallar"».