Lectura del llibre de Jesús fill de Sira:
És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se. El venjatiu toparà amb la venjança del Senyor, que li demanarà compte rigorós dels seus pecats. Perdona als altres el mal que t'han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis. L'home que s'irrita contra un altre home, com pot esperar que el Senyor li retorni la salut? No s'ha compadit d'un home com ell i ara s'atreveix a pregar pels seus propis pecats? Si ell, que és de carn i ossos, guarda rancúnia, qui li obtindrà el perdó quan haurà pecat? Recorda la fi que t'espera i amainarà la teva enemistat; pensa en la mort, i guardaràs fidelment els manaments. Recorda't dels manaments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l'aliança de l'Altíssim, i no tindràs en compte l'ofensa rebuda.

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d'amor entranyable.

No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi;
no ens castiga els pecats com mereixeríem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;
llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient és lluny de l'Occident.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m'haurà fet? Set vegades?». Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set».
Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupen els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres, que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com a esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: Tingueu paciència i us ho pagaré tot. Llavors el rei, se'n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan sortia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l'agafà i l'escanyava dient-li: Paga'm tot el que em deus. L'altre se li llançà als peus i el suplicava: Tingues paciència i ja t'ho pagaré. Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n'entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: Que n'ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t'havies de compadir del teu col·lega, com jo m'havia compadit de tu? Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute.
Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà».

Lectura del llibre d'Isaïes
El Senyor Déu m'ha parlat a cau d'orella i jo no m'he resistit ni m'he fet enrere: he parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinades. El Senyor Déu m'ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el jutge que em declara innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m'acosti. Déu, el Senyor, em defensa: qui em podrà condemnar?

Estimo de tot cor el Senyor:
el Senyor ha escoltat la meva súplica,
ha escoltat el meu clam
així que l'invocava.

M'envoltaven els llaços de la mort,
tenia davant meu els seus paranys,
i dintre meu l'angoixa i el neguit.
Vaig invocar el nom del Senyor:
«Ah, Senyor, salveu-me la vida».

El Senyor és just i benigne,
el nostre Déu sap compadir.
El Senyor salvaguarda els senzills,
jo era feble i m'ha salvat.

Ha alliberat de la mort la meva vida,
els meus ulls, de negar-se en el plor,
els meus peus, de donar un pas en fals.
Continuaré caminant entre els qui viuen,
a la presència del Senyor.

Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tingués ni vestits ni l'aliment de cada dia, i algú de vosaltres li digués: «Ves-te'n en pau, abriga't bé i alimenta't», però no li donés res del que necessita, quin profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demostra'm, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n'anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que soc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d'altres, que sou Elies, d'altres, que sou algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Pere li respon: «Vós sou el Messies». Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
I començà a instruir-los dient: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes». Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'Evangeli, la salvarà».

Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Ves, baixa a la plana: s'ha pervertit el teu poble, que tu havies fet pujar de la terra d'Egipte. De seguida s'han desviat del camí que jo els havia prescrit. S'han fet un vedell de fosa i l'han adorat, li han sacrificat víctimes i diuen: "Poble d'Israel, aquí tens els teus déus, els qui t'han fet sortir d'Egipte"». Per això el Senyor digué a Moisès: «Veig que aquest poble és rebel al jou. Deixa'm que s'inflami la meva indignació i no en deixaré rastre. Després et convertiré en un gran poble».
Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, i li deia: «Senyor, per què s'encén el vostre enuig contra el vostre poble, que havíeu fet sortir de la terra d'Egipte amb gran poder i amb mà forta? Recordeu-vos d'Abraham, d'Isaac i d'Israel, els vostres servents; recordeu que els vau jurar per vós mateix i els vau dir: "Faré que la vostra descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel, i tot aquest país que jo us havia dit el donaré als vostres descendents i el posseiran per sempre"».
Llavors el Senyor es desdigué del mal que havia amenaçat de fer al seu poble.

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;
per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels pecats.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llenceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant.

Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança.
La víctima que ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
vós, Déu meu, no el menyspreeu.

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Estic agraït a Jesucrist, el nostre Senyor. És ell qui m'ha donat forces. Li agraeixo que m'hagi considerat prou fidel per a confiar-me un servei a mi, que primer blasfemava contra ell i el perseguia i l'injuriava. Però Déu s'apiadà de mi, perquè quan encara no tenia fe no sabia què feia. La gràcia del nostre Senyor ha estat pròdiga amb mi, juntament amb la fe i l'amor en Jesucrist.
Això que ara et diré és cert, i del tot digne de crèdit: que Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors, i entre els pecadors jo soc el primer. Però Déu se n'apiadà perquè Jesucrist pogués demostrar primerament en mi tota la grandesa de la seva paciència, fent de mi un exemple dels qui es convertiran a la fe i tindran així la vida eterna.
Al rei de tot el món, Déu únic, immortal, invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, veient que tots els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els proposà aquesta paràbola: «Qui de vosaltres, si tenia cent ovelles i en perdia una, no deixaria en el desert les noranta-nou i aniria a buscar la perduda fins que la trobés? I quan l'hagués trobada, oi que se la posaria tot content a les espatlles i, arribant a casa, convidaria els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho: he trobat l'ovella que havia perdut"? Us asseguro que al cel hi haurà també més alegria per un sol pecador convertit que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
I si una dona tenia deu dracmes i en perdia una, no encendria el llum i escombraria la casa i la buscaria amb tot l'interès fins que la trobés? I quan l'hagués trobada, oi que convidaria les amigues i les veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho: he trobat la dracma que havia perdut"? Us asseguro que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador convertit».
I també els digué: «Un home tenia dos fills. Un dia el més jove digué al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n'anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà dintre seu: "Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors". I se n'anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu". Però el pare digué als criats: "Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l'hem retrobat". I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s'acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: "Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d'haver-lo recobrat amb bona salut, ha fet matar el vedell gras". El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: "He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m'has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics; i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?" El pare li contestà: "Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l'hem retrobat"».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, veient que tots els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Jesús els proposà aquesta paràbola: «Qui de vosaltres, si tenia cent ovelles i en perdia una, no deixaria en el desert les noranta-nou i aniria a buscar la perduda fins que la trobés? I quan l'hagués trobada, oi que se la posaria tot content a les espatlles i, arribant a casa, convidaria els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho: he trobat l'ovella que havia perdut"? Us asseguro que al cel hi haurà també més alegria per un sol pecador convertit que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
I si una dona tenia deu dracmes i en perdia una, no encendria el llum i escombraria la casa i la buscaria amb tot l'interès fins que la trobés? I quan l'hagués trobada, oi que convidaria les amigues i les veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho: he trobat la dracma que havia perdut"? Us asseguro que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador convertit».

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Estimats, primer de tot us recomano que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l'honestedat. Pregar així és bo i agradable a Déu, el nostre salvador, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat.
Hi ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els homes és també un de sol, l'home Jesucrist, que es donà ell mateix per rescatar tots els homes. El testimoniatge sobre tot això ha estat fet públic al temps apropiat, i jo n'he estat fet herald i apòstol, mestre per instruir en la fe i en la veritat els qui no són jueus. Això que dic és veritat, no menteixo. Desitjo que els homes preguin pertot arreu, i que puguin alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions.

Escolteu la meva veu suplicant,
quan us crido auxili
amb les mans alçades vers el santuari.

El Senyor és la muralla que em protegeix;
el meu cor hi confia.
M'ha defensat, i m'he rejovenit tot jo;
vull lloar-lo de tot cor.

El Senyor és la muralla del seu poble,
dona la victòria al seu Ungit.
Salveu el vostre poble,
beneïu la vostra heretat.
Sigueu el seu pastor,
preneu-los sempre als vostres braços.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús, quan acabà de dir aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, entrà a Cafarnaüm. Un centurió hi tenia un criat, que ell apreciava molt, malalt a punt de morir. El centurió, que havia sentit parlar de Jesús, li envià uns ancians de la comunitat jueva per pregar-li que vingués a salvar el seu criat. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb molt d'interès i li deien: «Es mereix que li feu aquest favor: és un bon amic del nostre poble, i és ell qui ens ha fet construir la sinagoga».
Jesús se n'anà amb ells. No era gaire lluny de la casa quan el centurió li envià uns amics per dir-li: «Senyor, no us molesteu: Jo no soc digne que entreu a casa meva. Per això ni tan sols m'he atrevit a venir jo mateix a trobar-vos. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és l'autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si dic a un que se'n vagi, se'n va, i si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci una cosa, la fa». Quan Jesús ho sentí, l'admirà, es girà cap a la gent que el seguia i els digué: «Us asseguro que ni dintre d'Israel no he trobat tanta fe». Quan tornaren a la casa els qui havien estat enviats, trobaren que el criat s'havia posat bo.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, us he de fer una recomanació que no és gens elogiosa per a vosaltres: els dies que us reuniu, no és en bé vostre, sinó en mal. Primer de tot sento a dir que, quan es reuneix la vostra comunitat, hi ha divisions entre vosaltres, i crec que en això deu haver-hi alguna cosa de veritat, perquè, les inevitables divisions fan veure qui és cristià de debò. El resultat és que, quan us reuniu, ja no feu el sopar del Senyor, sinó que cadascú es porta el seu sopar, i mentre uns passen gana, uns altres s'atipen i beuen massa. Que no teniu casa vostra, si voleu menjar i beure? Com és que avergonyiu els qui no tenen res sense cap consideració pel poble de Déu? Què voleu que us digui? Que feu ben fet? No és gens d'elogiar això que feu.
La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial». Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial».
Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni. Per tant, germans, cada vegada que us reuniu per menjar plegats, tingueu en compte els altres.

Vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m'heu parlat a cau d'orella;
no exigiu l'holocaust ni l'expiació.

Per això us dic: «Aquí em teniu:
com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor».

Anuncio amb goig la salvació
davant el poble en dia de gran festa.
No puc deixar d'anunciar-la;
ho sabeu prou, Senyor.

Que puguin alegrar-se i fer-vos festa
els qui us busquen de debò;
que els qui estimen la vostra obra salvadora
puguin dir sempre: «És gran el Senyor».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús, quan acabà de dir aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, entrà a Cafarnaüm. Un centurió hi tenia un criat, que ell apreciava molt, malalt a punt de morir. El centurió, que havia sentit parlar de Jesús, li envià uns ancians de la comunitat jueva per pregar-li que vingués a salvar el seu criat. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb molt d'interès i li deien: «Es mereix que li feu aquest favor: és un bon amic del nostre poble, i és ell qui ens ha fet construir la sinagoga».
Jesús se n'anà amb ells. No era gaire lluny de la casa quan el centurió li envià uns amics per dir-li: «Senyor, no us molesteu: Jo no soc digne que entreu a casa meva. Per això ni tan sols m'he atrevit a venir jo mateix a trobar-vos. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és l'autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si dic a un que se'n vagi, se'n va, i si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci una cosa, la fa». Quan Jesús ho sentí, l'admirà, es girà cap a la gent que el seguia i els digué: «Us asseguro que ni dintre d'Israel no he trobat tanta fe». Quan tornaren a la casa els qui havien estat enviats, trobaren que el criat s'havia posat bo.

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, això que et dic, és ben cert: Si algú aspira a ser el prevere d'una comunitat, desitja una funció important. Ha de ser irreprensible, casat una sola vegada, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar. Que no sigui bevedor, ni violent, sinó de bon tracte. Que no sigui amic de baralles ni del diner. Que sàpiga portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills, perquè si algú no sap ser bon cap de casa, com podria ser cap d'una comunitat del poble de Déu? Que no sigui acabat de batejar, no fos cas que s'enorgullís i el diable tingués motius per a fer-lo condemnar. També cal que tingui bona anomenada entre els no creients, perquè no en puguin malparlar, i ell no caigui en els llaços del diable.
Els diaques dedicats al servei de la comunitat també han de ser dignes i homes de paraula. Que no siguin amics del beure ni dels diners. Que la seva bona consciència faci honor al misteri de la fe. Abans de fer-los diaques, examina també la seva vida, i si no hi ha res a dir, que entrin al servei de la comunitat. Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota confiança. Els diaques no han de ser casats per segona vegada. Que sàpiguen portar bé els fills i la pròpia casa. Els qui compleixen bé el seu servei es fan respectar i poden parlar amb autoritat per la fe en Jesucrist.

Vull celebrar la fidelitat i la justícia.
A vós, Senyor, dedico el meu cant.
Estudiaré la causa de la gent honrada,
sempre que recorrin a mi.

Portaré les coses de palau amb honradesa de cor;
no em proposaré d'aconseguir cap objectiu innoble.
No soc amic dels qui obren contra llei.

Als qui d'amagat infamen els companys,
els obligo a callar;
m'és insuportable l'home d'ulls altius
i de cor arrogant.

Poso els ulls en gent fidel del país,
per cridar-los a viure amb mi;
són homes de conducta irreprensible,
els qui estan al meu servei.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús se n'anà a un poblet anomenat Naïm. L'acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan s'acostaven a l'entrada del poble es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d'una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la veié, se'n compadí i li digué: «No ploris». El Senyor s'acostà al fèretre i li posà la mà al damunt. Els qui el portaven s'aturaren, i ell digué: «Jove, aixeca't». El mort es posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare. Tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu. La gent deia: «Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta». Deien també: «Déu ha visitat el seu poble». Per tot el país dels jueus i per tota la rodalia s'escampà aquesta anomenada de Jesús.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formem un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. Ara bé, el cos no consta d'un sol membre, sinó de molts.
Doncs bé, vosaltres sou cos de Crist i cadascun formeu els seus membres. Dins l'Església, Déu ha posat en primer lloc apòstols, en segon lloc profetes, en tercer lloc mestres, després els qui tenen poder d'obrar miracles, després els qui tenen la gràcia de donar la salut als malalts, d'ajudar els altres, de guiar-los, de parlar llenguatges misteriosos. No tothom ha de ser apòstol o profeta o mestre. No tothom ha d'obrar miracles, ha de tenir la gràcia de donar la salut als malalts, ha de ser capaç de parlar llenguatges misteriosos o ha de ser capaç d'interpretar-los. Interesseu-vos més, però, pels dons millors.

Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble
i el ramat que ell pastura.

Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom.

«Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús se n'anà a un poblet anomenat Naïm. L'acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan s'acostaven a l'entrada del poble es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d'una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la veié, se'n compadí i li digué: «No ploris». El Senyor s'acostà al fèretre i li posà la mà al damunt. Els qui el portaven s'aturaren, i ell digué: «Jove, aixeca't». El mort es posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare. Tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu. La gent deia: «Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta». Deien també: «Déu ha visitat el seu poble». Per tot el país dels jueus i per tota la rodalia s'escampà aquesta anomenada de Jesús.

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, espero que aviat vindré, però, per si trigava, t'escric això, perquè sàpigues com t'has de comportar a la casa de Déu, que és l'Església del Déu viu, columna i fonament de la veritat. És realment immens el misteri de la pietat: Visible en el cos, garantit per l'Esperit, aparegut als àngels, proclamat a tots els pobles, cregut en el món, endut a la glòria.

De tot cor enalteixo el Senyor,
amb els justos davant de tot el poble.
Les obres del Senyor són grans,
qui les contempla les estima.

La seva gesta és gloriosa i esplèndida,
es manté per sempre la seva bondat.
El Senyor, benigne i entranyable,
instituí un memorial dels seus prodigis.

Recordant-se per sempre del seu pacte,
donà un aliment als qui el veneren.
Demostrà la força del seu braç,
repartint al seu poble la terra dels nadius.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor digué: «A qui podria comparar la gent del nostre temps? A qui s'assemblen? Són com els nois que, tot jugant a la plaça, criden els uns als altres: "Si toquem el flabiol, no voleu ballar, i si cantem complantes, no voleu plorar". Així, quan va venir Joan Baptista, que no era amic de menjar pa ni de beure vi, dèieu que tenia el dimoni, però ara que ha vingut el Fill de l'home i no s'està de menjar ni de beure, dieu: "Mireu quin home més golut i bevedor; és l'amic de publicans i de pecadors". Però l'autèntica saviesa ha estat reconeguda per tots els seus fills».

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran. Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels, però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l'esperança, la paciència. L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s'acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat.
Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens, raonava com els nens; però d'ençà que soc un home, ja no m'és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l'esperança i l'amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l'amor és el més gran.

Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l'arpa els vostres cants,
dediqueu-li un càntic nou,
toqueu acompanyant l'aclamació.

La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en vós.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor digué: «A qui podria comparar la gent del nostre temps? A qui s'assemblen? Són com els nois que, tot jugant a la plaça, criden els uns als altres: "Si toquem el flabiol, no voleu ballar, i si cantem complantes, no voleu plorar". Així, quan va venir Joan Baptista, que no era amic de menjar pa ni de beure vi, dèieu que tenia el dimoni, però ara que ha vingut el Fill de l'home i no s'està de menjar ni de beure, dieu: "Mireu quin home més golut i bevedor; és l'amic de publicans i de pecadors". Però l'autèntica saviesa ha estat reconeguda per tots els seus fills».

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, encara que ets jove, els creients no et perdran el respecte si troben en tu un exemple en el parlar, en la conducta, en la caritat, en la fe, en la puresa. Fins que jo vindré, dedica't a llegir públicament les Escriptures, a predicar i a instruir els fidels. No et desentenguis del do que Déu et concedí en virtut de la pregària profètica i de la imposició de les mans en l'ordenació presbiteral. Ocupa-te'n, dedica-t'hi; que tothom vegi com progresses. Vetlla sobre tu mateix i dedica't a l'ensenyament. Fent això, et salvaràs tu i els qui t'escolten.

L'acció del Senyor és irrevocable i és justa,
les seves decisions són perpètues
i assegurades per sempre més;
ell les compleix fidelment i amb rectitud.

Disposà de redimir el seu poble,
deixà establert un pacte per sempre.
El seu nom és sagrat i venerable.

Venerar el Senyor és primícia de saviesa,
són molt prudents els qui el veneren.
La lloança del Senyor dura per sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un fariseu invità Jesús a menjar amb ell. Jesús, doncs, anà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora. Quan sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb un gerret d'alabastre ple de perfum, i es quedà enrere plorant als peus de Jesús. Amb les llàgrimes començà de mullar-li els peus, i els hi eixugava amb els cabells; després li besava els peus i els hi ungia amb perfum.
El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta». Jesús li digué: «Simó, t'he de dir una cosa». Ell li contestà: «Mestre, digueu». Jesús continuà: «Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Cap d'ells no tenia res per pagar, i el prestador els perdonà el deute. Quin d'aquests et sembla que l'estimarà més?». Simó li respongué: «Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran». Jesús li diu: «És així mateix». Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells; tu no m'has rebut amb un bes, però ella, d'ençà que he entrat, no para de besar-me els peus; tu no m'has ungit el cap, però ella m'ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic: Has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats, però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor».
Després digué a la dona: «Els teus pecats et són perdonats». Els altres que eren a taula començaren a pensar: «Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?». Digué encara a la dona: «La teva fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau».

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, us recordo la Bona Nova que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu; fins ara us hi manteniu ferms i per ella obteniu la salvació. No crec pas que us convertíssiu en va a la fe. Per tant, si encara ho reteniu, recordeu amb quines paraules us vaig anunciar la Bona Nova.
Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità. Que després s'aparegué a Quefes i després als dotze. Després s'aparegué a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d'aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després s'aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m'aparegué fins i tot a mi. Perquè jo soc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, perquè vaig perseguir l'Església de Déu. Però per gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu, que ha treballat amb mi. Però, què hi fa? Tant si soc jo, com si són ells, això és el que tots prediquem, i això és el que vosaltres heu cregut.

Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d'Israel:
perdura eternament el seu amor.

La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor em glorifica.
No moriré, viuré encara,
per contar les proeses del Senyor.

Vós sou el meu Déu, us dono gràcies,
us exalço, Déu meu!

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un fariseu invità Jesús a menjar amb ell. Jesús, doncs, anà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora. Quan sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb un gerret d'alabastre ple de perfum, i es quedà enrere plorant als peus de Jesús. Amb les llàgrimes començà de mullar-li els peus, i els hi eixugava amb els cabells; després li besava els peus i els hi ungia amb perfum.
El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta». Jesús li digué: «Simó, t'he de dir una cosa». Ell li contestà: «Mestre, digueu». Jesús continuà: «Dos homes devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Cap d'ells no tenia res per pagar, i el prestador els perdonà el deute. Quin d'aquests et sembla que l'estimarà més?». Simó li respongué: «Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran». Jesús li diu: «És així mateix». Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells; tu no m'has rebut amb un bes, però ella, d'ençà que he entrat, no para de besar-me els peus; tu no m'has ungit el cap, però ella m'ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic: Has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats, però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor».
Després digué a la dona: «Els teus pecats et són perdonats». Els altres que eren a taula començaren a pensar: «Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?». Digué encara a la dona: «La teva fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau».

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, ensenya això i predica-ho. Els qui ensenyen altres doctrines, en lloc d'acudir a les paraules sanes de nostre Senyor Jesucrist i al bon ensenyament, estan inflats d'orgull i no saben res. Tenen la mania de discutir-ho tot i de disputar amb els altres. D'aquí neixen antipaties, rivalitats, insults, sospites, disquisicions inacabables de gent que ha perdut l'enteniment, que desconeix la veritat i es mira la pietat com un negoci. I és cert que la pietat és un bon negoci, però per a aquells que s'acontenten amb el que tenen. Perquè hem vingut en aquest món sense res, i ens n'anirem sense endur-nos-en res. Acontentem-nos de tenir menjar i vestit. Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i llaços del diable, en molts desigs insensats i perniciosos, que enfonsen els homes en la ruïna i en la perdició. L'amor al diner és l'arrel de tots els mals. Per amor al diner, alguns s'han allunyat de la fe i s'han clavat al cor les espines de molts sofriments.
Tu, home de Déu, fuig de tot això. Busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l'amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya't la vida eterna. És per a obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de molts testimonis.

Per què he de tenir por en dies dolents,
quan m'envolta el poder dels perversos?
Venen refiats perquè es creuen forts
i segurs de la seva gran riquesa.

Quin home podrà mai redimir-se
i pagar a Déu el seu rescat?
La vida humana no té preu;
no hi valen diners per adquirir-la,
per comprar el dret de viure sempre
i escapar-se de la mort.

No et preocupis, si un home que es fa ric
converteix la seva casa en un palau:
quan es mori no se l'endurà,
no el seguiran les seves riqueses.

Ni que en vida se sentís feliç,
afortunat als ulls de tots,
es reunirà amb el llinatge dels seus pares,
que no veuran mai més la llum.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús passava per cada vila i per cada poble, predicant i anunciant la Bona Nova del Regne de Déu. Anaven amb ell els dotze i algunes dones que havien tingut malalties i esperits malignes i s'havien posat bé. Maria, coneguda amb el nom de Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la dona de Cuzà, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que el mantenien amb els seus béns.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que entre vosaltres alguns neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, ni la nostra predicació no té cap fonament, ni tampoc la vostra fe. Fins i tot som testimonis mentiders de Déu, perquè assegurem que Déu ha ressuscitat el Crist, quan, de fet, si els morts no ressusciten, no l'ha pas ressuscitat. Perquè si fos veritat que els morts no ressusciten, tampoc Crist no hauria ressuscitat. I si Crist no hagués ressuscitat, la vostra fe no tindria objecte, encara estaríeu submergits en els vostres pecats. A més, els qui han mort creient en Crist estarien perduts sense remei; si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort.

Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.

Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.
Ajudeu-me amb l'amor admirable
amb què salveu dels enemics
els qui s'arreceren als vostres braços.

Protegiu-me a l'ombra de les vostres ales.
Però jo vinc a veure-us demanant justícia.
Quan em desvetlli,
us contemplaré fins a saciar-me'n.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús passava per cada vila i per cada poble, predicant i anunciant la Bona Nova del Regne de Déu. Anaven amb ell els dotze i algunes dones que havien tingut malalties i esperits malignes i s'havien posat bé. Maria, coneguda amb el nom de Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la dona de Cuzà, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que el mantenien amb els seus béns.

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor. Quan serà l'hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l'únic Sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels Senyors, l'únic que té com a pròpia la immortalitat, i habita en una llum inaccessible: Cap home no l'ha vist mai, ni és capaç de veure'l. A ell l'honor i el poder per sempre. Amén.

Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
doneu culte al Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que és el nostre creador i que som seus,
som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom.

«Que n'és, de bo, el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, es reuní entorn de Jesús una gran gentada que venia de totes les poblacions. Ell els digué amb una paràbola: «El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part caigué arran del camí, i la van trepitjar els qui passaven o se la van menjar els ocells. Una altra part caigué a la roca, però quan començava a créixer s'assecà, perquè no hi havia saó. Una altra part caigué enmig dels cards, els cards van créixer al mateix temps i acabaren per ofegar-la. Una part, finalment, caigué a la terra bona, i quan hagué crescut arribà a donar el cent per u». Acabat de dir això, cridà: «Qui tingui orelles que ho senti».
Els seus deixebles li preguntaren què volia dir aquella paràbola. Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del seu Regne, però als altres els ho he de dir en paràboles perquè, tot i veure-hi, no vegin, tot i sentir-hi, no entenguin. La paràbola vol dir això: La llavor és la paraula de Déu. La que ha estat sembrada arran del camí vol dir aquells que han escoltat, però després ve el diable i s'enduu la paraula sembrada en el seu cor, perquè no es converteixin a la fe i no se salvin. La llavor sembrada a la roca vol dir aquells que, quan senten la paraula, la reben amb alegria, però no arrela; creuen només per un moment i a l'hora de la prova es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards vol dir aquells que han escoltat, però, quan se'n van, les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els ofeguen, i no arriben a donar fruit madur. Finalment, la llavor que cau a la terra bona vol dir aquells que reben la paraula i la retenen amb un cor bo i ben disposat, i, sofrint amb constància, arriben a donar fruit».

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, potser algú preguntarà: Com seran els morts quan ressuscitaran? Quina mena de cos tindran? No vulguis ser tan entès! Mira, quan tu sembres una llavor, no neix sense haver mort primer. I la llavor que sembres no és el cos de la planta; sinó un gra de blat o de qualsevol altra mena. Amb la resurrecció dels morts, doncs, veurem una cosa semblant. Ha estat sembrat un cos que es consumia, però ressuscitarà un cos que mai no es consumirà; era feble i miserable, i ressuscitarà fort i gloriós; era un cos del regne animal, i ressuscitarà un cos espiritual. Perquè hi ha cossos d'éssers animats, però també hi ha cossos que reben la vida de l'Esperit.
Efectivament, l'Escriptura diu que quan Déu modelà Adam, el primer home, es convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dona vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home fet de la terra, era de pols. Però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l'home fet de pols; després serem semblants a l'home que és del cel.

Veuré la retirada dels enemics,
i, el dia que us invoqui,
sabré que Déu m'afavoreix.

Celebro les promeses de Déu;
confio en ell, no tinc por de res.
Què poden fer-me els homes?

Mantinc les prometences, Déu meu,
les compliré en acció de gràcies.
M'heu alliberat de la mort,
heu guardat el meu peu d'ensopegar,
perquè camini davant vostre, Déu meu,
a la llum de la vida.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, es reuní entorn de Jesús una gran gentada que venia de totes les poblacions. Ell els digué amb una paràbola: «El sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part caigué arran del camí, i la van trepitjar els qui passaven o se la van menjar els ocells. Una altra part caigué a la roca, però quan començava a créixer s'assecà, perquè no hi havia saó. Una altra part caigué enmig dels cards, els cards van créixer al mateix temps i acabaren per ofegar-la. Una part, finalment, caigué a la terra bona, i quan hagué crescut arribà a donar el cent per u». Acabat de dir això, cridà: «Qui tingui orelles que ho senti».
Els seus deixebles li preguntaren què volia dir aquella paràbola. Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del seu Regne, però als altres els ho he de dir en paràboles perquè, tot i veure-hi, no vegin, tot i sentir-hi, no entenguin. La paràbola vol dir això: La llavor és la paraula de Déu. La que ha estat sembrada arran del camí vol dir aquells que han escoltat, però després ve el diable i s'enduu la paraula sembrada en el seu cor, perquè no es converteixin a la fe i no se salvin. La llavor sembrada a la roca vol dir aquells que, quan senten la paraula, la reben amb alegria, però no arrela; creuen només per un moment i a l'hora de la prova es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards vol dir aquells que han escoltat, però, quan se'n van, les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els ofeguen, i no arriben a donar fruit madur. Finalment, la llavor que cau a la terra bona vol dir aquells que reben la paraula i la retenen amb un cor bo i ben disposat, i, sofrint amb constància, arriben a donar fruit».