Lectura de la profecia d'Ezequiel
El Senyor diu: «Vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d'obrar del Senyor. Poble d'Israel, escolta bé això que et dic: No és la vostra manera d'obrar, i no la meva, la que va desencaminada? Si el just deixa d'obrar el bé, comet el mal i mor, morirà per culpa seva. Però si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida. Només que reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort».

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu;
i cada moment espero en vós.

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l'amor que heu guardat des de sempre.
No us recordeu dels pecats que he comès de jove,
compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant.

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, per tot el que trobeu en Crist de fortalesa d'ànima, d'amor que consola, de dons de l'Esperit, d'afecte entranyable i de compassió, us suplico que em doneu plenament el goig de veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres.
Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclau. Havent-se fet semblant als homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s'abaixà i es feu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, per tot el que trobeu en Crist de fortalesa d'ànima, d'amor que consola, de dons de l'Esperit, d'afecte entranyable i de compassió, us suplico que em doneu plenament el goig de veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres.
Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: "Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui". Ell respongué: "No hi vull anar". Però després se'n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: "Hi vaig de seguida, pare". Però no hi anà. Quin d'aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer».
Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d'ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l'heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l'han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure'l».

Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l'Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l'Esperit es posà damunt d'ells entraren en estat d'exaltació profètica i no paraven.
En el campament havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s'havien presentat davant el tabernacle. L'Esperit també es posà damunt d'ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d'exaltació profètica. Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l'ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho». Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!»

És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.

Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

El vostre servent està prompte
a guardar-los amatent;
però, qui s'adona de les pròpies errades?
Disculpeu el que em passa inadvertit.

Preserveu-me, Senyor, de l'orgull,
que no s'apoderi de mi;
així seré irreprensible,
i net d'una gran culpa.

Lectura de la carta de sant Jaume
Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s'han podrit, s'han arnat els vostres vestits, s'han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l'univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l'heu assassinat i ell no s'ha resistit.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n'hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres». Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d'aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d'aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d'ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l'infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l'infern, on el corc no mor mai i el foc no s'apaga».

Lectura de la profecia d'Amós
Això diu el Senyor, Déu de l'univers: «Ai dels qui viuen tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de Samaria! S'estiren en llits de marfil, s'aclofen en els seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats a les estables, improvisen al so de l'arpa, creen com David les seves melodies, beuen el vi en grans copes, i s'ungeixen amb els perfums més fins, però no els fa cap pena el desastre de les tribus de Josep. Per això ara seran els primers en les files dels deportats; així s'acabarà l'orgia dels vividors».

El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.

El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos.

El Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l'amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya't la vida eterna. És per a obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar noblement la fe en presència de molts testimonis. Davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor. Quan serà l'hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l'únic Sobirà, el Rei dels reis i el Senyor dels senyors, l'únic que té com a pròpia la immortalitat i habita en una llum inaccessible: Cap home no l'ha vist mai, ni és capaç de veure'l. A ell l'honor i el poder per sempre. Amén.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: "Abraham, pare meu, apiada't de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d'aquestes flames". Abraham li respongué: "Fill meu, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on soc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre".
El ric digué: "Llavors, pare, et prego que l'enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments". Abraham li respongué: "Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin". El ric contestà: "No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d'entre els morts, sí que es convertiran". Li diu Abraham: "Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d'entre els morts no es deixarien convèncer"».

Lectura de la profecia de Zacaries
El Senyor de l'univers va fer sentir la seva paraula i digué: «Això diu el Senyor de l'univers: Sento un gran zel per Sió, tinc per ella un zel ardent. Això diu el Senyor: He tornat a Sió, resideixo novament a Jerusalem. Jerusalem es dirà La-Ciutat-Fidel, i la muntanya del Senyor de l'univers es dirà La-Muntanya-Sagrada.
Això diu el Senyor de l'univers: Encara es veuran vells i velles asseguts als carrers de Jerusalem, gent carregada d'anys, cadascun amb el seu bastó. Els carrers de la ciutat seran plens de nens i nenes que hi jugaran. Això diu el Senyor de l'univers: Si en aquests moments la resta d'aquest poble troba impossible això que dic, no ho és pas per a mi, diu l'oracle del Senyor de l'univers. Això diu el Senyor de l'univers: En els països d'orient i d'occident jo salvaré el meu poble, el faré venir i viurà a Jerusalem. Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu, fidel i bondadós».

Els estrangers donaran culte al nom del Senyor,
els reis de tot el món veneraran la seva glòria.
Quan el Senyor restaurarà Sió,
hi apareixerà la seva glòria,
escoltarà l'oració dels desvalguts,
farà cas de les seves pregàries.

Que quedi escrit
per a les generacions que vindran,
i el poble creat de nou lloarà el Senyor.
El Senyor mira des de les altures del cel,
des del seu lloc sagrat, guaita la terra,
per escoltar el plany dels captius,
per alliberar els condemnats a mort.

Els fills dels vostres servidors viuran segurs,
els seus descendents
es mantindran a la vostra presència.
Anunciaran a Sió el nom del Senyor,
anunciaran la seva lloança a Jerusalem,
quan s'hi apleguin pobles i reialmes
per donar culte al Senyor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els deixebles es posaren a pensar quin d'ells era el més important. Jesús, que sabia què pensaven dintre seu, va fer venir un noi, el va posar al seu costat i els digué: «Qui acull aquest noi perquè porta el meu nom m'acull a mi, i qui m'acull a mi acull el qui m'ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres és el més gran». Joan li digué: «Mestre, n'hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres». Jesús els respongué: «Deixeu fer. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres».

Lectura del llibre de Job:
Un dia l'assemblea dels àngels s'havia reunit al voltant del Senyor. Hi havia entre ells també Satanàs, el qui té l'ofici d'acusar. El Senyor li preguntà d'on venia, i ell li respongué: «De recórrer la terra i de fer-hi la ronda». El Senyor li va dir: «T'has fixat en Job, el meu servent? En tota la terra no hi ha ningú com ell: és un home honrat i recte, un home que creu en Déu i no fa res de mal». Satanàs contestà: «No li costa pas car a Job de creure en Déu. Vós el protegiu, i protegiu igualment la seva família i tots els seus béns, Gràcies a la vostra benedicció, té èxit en tot el que emprèn i els seus ramats envaeixen el país. Però toqueu només els seus béns i priveu-l'en; us juro que a l'instant us maleirà a la cara». El Senyor li digué: «Deixo a les teves mans tot el que té, però, a ell mateix, no li facis res de mal». Satanàs se n'anà de l'assemblea reunida davant el Senyor. Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran, arribà a Job un missatger amb la notícia que, mentre llauraven els bous i les someres pasturaven, una incursió de sabeus havia mort el mossos i s'havia endut el bestiar. Només ell s'havia pogut escapar per portar-ne la nova. Encara ell parlava, quan n'arribà un altre dient que els llamps havien carbonitzat als ramats i els pastors, i havia quedat només ell per portar-ne la nova. Encara parlava aquest segon, quan arribà un tercer duent la notícia que tres bandes de caldeus s'havien apoderat dels seus camells, després de matar els camellers, i només ell s'havia escapat per portar-ne la nova. Encara parlava, quan arribà un quart missatger per dir-li que, mentre els seus fills i les seves filles menjaven i bevien a casa del germà gran, una ventada del desert havia envestit les quatre parets de la casa, la casa s'havia esfondrat, i tots havien mort, fora d'ell, que venia a portar-ne la nova. Aleshores Job s'aixecà, s'esquinçà el vestit i es tallà els cabells en senyal de dol. Després es prosternà i adorà Déu tot dient: «De les entranyes de la mare vaig sortit nu i nu me'n tornaré. El Senyor m'ho havia donat, i ell m'ho ha tornat a prendre. Sigui beneït el nom del Senyor». Enmig d'aquestes desgràcies Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.

Escolteu-me, Senyor, demano justícia, escolteu el meu clam; oïu atentament la meva defensa, surt de llavis que no enganyen.

Sentencieu vós mateix la meva causa, i mireu qui té raó. Veniu de nit a escorcollar-me el cor, proveu-me al foc, i no em trobareu fals.

Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu; us invoco, Senyor, escolteu el que us demano. Ajudeu-me amb l'amor admirable amb què salveu dels enemics els qui s'arreceren als vostres braços.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els deixebles es posaren a pensar quin d'ells era el més important. Jesús, que sabia què pensaven dintre seu, va fer venir un noi, el va posar al seu costat i els digué: «Qui acull aquest noi perquè porta el meu nom m'acull a mi, i qui m'acull a mi acull el qui m'ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres és el més gran». Joan li digué: «Mestre, n'hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen amb nosaltres». Jesús els respongué: «Deixeu fer. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres».

Lectura de la profecia de Zacaries
Això diu el Senyor de l'univers. Encara vindran pobles estrangers i habitants de grans ciutats. Els d'una ciutat invitaran els d'una altra dient-los: «Anem a congraciar-nos el Senyor i a consultar el Senyor de l'univers». I ells els respondran: «Sí que hi vindrem». Seran molts, moltíssims, els pobles i les nacions que vindran a Jerusalem a consultar el Senyor de l'univers: Aquells dies, deu homes de cada nació s'agafaran al mantell d'un home de Judà i li diran: «Vindrem amb tu, perquè sabem que Déu és amb vosaltres».

El Senyor té el palau a la muntanya santa,
i estima més els portals de Sió
que totes les viles de Jacob.
S'han dit de tu, ciutat de Déu,
oracles gloriosos.

«Compto Egipte i Babilònia
entre els fidels que em coneixen.
A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic:
Fills de Sió».
Diuen d'ella:
«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;
aquest i aquell altre són fills de Sió».

El Senyor va escrivint al registre dels pobles:
«Fill de Sió».
I els cantors i els dansaires responen:
«De tu brollen totes les meves fonts!».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Quan s'acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d'encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s'avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s'encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: "Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?" Però Jesús es girà i els renyà. I se n'anaren a un altre poblet.

Lectura del llibre de Job:
A la fi Job es posà a parlar i maleí el dia del seu naixement amb aquestes paraules: «Mori el dia que vaig venir al món, i la nit que van exclamar: "Ha estat concebut un noi". Tant de bo hagués mort en el si de la mare, o hagués expirat acabat de néixer, o m'haguessin colgat com un avortó, com un infant que no ha vist mai la llum! Per què la mare m'havia d'acollir a la falda i jo m'havia d'alimentar al seu pit? Ara, en el país dels morts, jauria en la calma, dormiria amb un son reposat, al costat dels reis i dels consellers del país que s'havien construït grans mausoleus, o al costat dels governants que arreplegaven or i omplien de plata els seus palaus. Allà els injustos ja no mouen brega, i els qui estaven rendits reposen. Què se'n treu de portar a la llum i a la vida els qui sofreixen i viuen amargats? Esperen la mort i mai no arriba, la busquen com qui cava per trobar un tresor, s'alegren quan es veuen ran de la tomba, s'omplen de goig quan s'acosten al sepulcre. Homes que no veuen camí per enlloc, que Déu té acorralats per totes bandes».

Senyor, Déu meu, clamo de dia i crido auxili de nit davant vostre. Que arribi fins a vós la meva súplica, escolteu atentament el meu plany.

Són massa els mals que m'afeixuguen, ja em sento a les portes de la mort; tothom em veu amb el peu a la fossa, com un home que ha perdut les forces.

M'amortallen amb llençols del meu llit, m'ajeuen a la tomba, com els morts de guerra que vós no recordeu ni protegiu.

M'heu deixat al fons del país dels morts, a la foscor dels abismes; el vostre rigor pesa damunt meu, em cobreixen les vostres onades.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Quan s'acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d'encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s'avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s'encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren "Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?" Però Jesús es girà i els renyà. I se n'anaren a un altre poblet.

Lectura del llibre de Nehemies
El mes de Nisan de l'any vintè del rei Artaxerxes, jo, Nehemies, que era coper del rei, vaig prendre el vi que tenia preparat i el vaig oferir al rei. Jo no estava mai trist davant el rei, però aquell dia ell em digué: «Com és que fas tan mala cara sense estar malalt? Deus portar una pena al cor». Jo vaig quedar esglaiat i li vaig respondre: «Que el rei visqui per sempre. Com vol el rei que no faci cara trista quan la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és un munt de ruïnes i les seves portes han estat cremades?» El rei em preguntà: «Què voldries, doncs?» Jo, tot pregant el Déu del cel, li vaig respondre: «Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que el rei m'enviï a Judà a reconstruir la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares».
El rei, que tenia la reina al costat seu, em preguntà: «Quant de temps seràs fora? Quan penses tornar?» Jo li vaig proposar unes dates que li van semblar bé, i em va permetre que hi anés. Després vaig demanar al rei que, si ho creia oportú, em fes donar cartes oficials perquè els governadors de les regions orientals de l'Eufrat em deixessin passar fins a Judà i una carta d'Asaf, administrador dels boscos reials, perquè em proveís de fusta per a refer les portes de la ciutadella del temple, les de les muralles de la ciutat i les de la casa on jo havia de residir. El rei m'ho concedí tot, perquè la mà bondadosa del meu Déu m'afavoria.

Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant d'enyorança de Sió.
Teníem penjades les lires
als salzes que hi ha a la ciutat.

Quan volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
quan demanaven cants alegres
els qui ens havien entristit,
i ens deien: «Canteu-nos
algun càntic de Sió».

Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t'oblidava, Jerusalem,
que se'm paralitzi la mà dreta.

Que se m'encasti la llengua al paladar,
si deixés d'anomenar-te,
si deixés d'evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, mentre Jesús i els seus deixebles feien camí, algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi». Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d'anar-me'n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare». Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu ves a anunciar el Regne de Déu». Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adeu als de casa meva». Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és apte per al Regne de Déu».

Lectura del llibre de Job:
Job respongué als seus amics: «Reconec, sense cap mena de dubte, que un home, discutint amb Déu, no tindria mai raó. Si Déu es posava a reclamar, l'home no respondria ni a una, de mil acusacions. És intel·ligent i poderós: podrà viure en pau el qui li planta cara? Sense ni adonar-se'n, canvia de lloc les muntanyes, i les capgira quan s'indigna. Mou la terra del seu lloc, i trontollen els pilars que la sostenen. Si ell ho manava, el sol no sortiria, ell pot guardar recloses les estrelles. Ha desplegat el cel ell tot sol, i ha trepitjat les crestes dels oceans. Ha creat l'Óssa, l'Orió, les Plèiades i totes les constel·lacions. Ha fet meravelles insondables, obra tants prodigis que ni es poden comptar. Si ara em venia a trobar, jo no el veuria, ni me n'adonaria quan se n'anés. Si se'm volia llançar a sobre, qui l'en faria desdir? Qui gosaria demanar-li explicacions? No, jo no li puc respondre, no puc buscar raons per discutir contra ell. Ni que jo fos innocent, no hi discutiria: suplicaria només el qui m'ha de jutjar, perquè, si jo el cridava a judici i ell s'hi presentava, no crec que escoltés tan sols el meu clam».

Senyor, jo us invoco cada dia, i alço les mans a vós. És per als morts que fareu prodigis? S'aixecaran les ombres a lloar-vos?

Als sepulcres, qui parla del vostre amor? Qui us tindrà per lleial al país de la mort? Coneix algú els vostres prodigis al lloc de les tenebres, la vostra clemència al país de l'oblit?

Jo us crido auxili, Senyor, cada matí us arriba la meva súplica. Senyor, per què m'abandoneu i m'amagueu la vostra mirada?

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, mentre Jesús i els seus deixebles feien camí, algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi». Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d'anar-me'n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare». Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu ves a anunciar el Regne de Déu». Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adeu als de casa meva». Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és apte per al Regne de Déu».

Lectura del llibre de Nehemies
En aquells dies, tot el poble es reuní com un sol home a la plaça de davant la porta de les Aigües. Allà digueren a Esdres, l'escrivà, que portés el llibre de la Llei de Moisès que el Senyor havia donat al poble d'Israel. El sacerdot Esdres portà el llibre de la Llei en presència del poble reunit, i des del matí fins al migdia el llegí davant de tothom: homes, dones, i criatures capaces d'entendre-la. Tot el poble escoltava atentament la lectura del llibre de la Llei. Esdres, mestre de la Llei, estava dret dalt una tarima de fusta preparada expressament. Obrí el llibre a la vista de tot el poble, ja que des del lloc on era dominava tothom, i així que l'obrí, tot el poble es posà dret. Esdres beneí el Senyor, Déu gran, i tot el poble alçà les mans i respongué: «Amén, amén». Després es prosternaren amb el front a terra, i adoraren el Senyor. Els levites explicaven la Llei al poble, que s'estava dret al seu lloc. Esdres llegia ben clar el llibre de la Llei de Déu, i alguns levites n'exposaven el sentit, perquè la lectura fos entenedora.
El governador Nehemies, el sacerdot Esdres, mestre de la Llei, i els levites que exposaven al poble el sentit de la Llei, digueren a tota la gent: «La diada d'avui és santa, dedicada al Senyor el nostre Déu: no us entristiu ni ploreu». Perquè tota la gent plorava mentre escoltava les paraules de la Llei. Els digué, doncs: «Aneu-vos-en ara. Mengeu i beveu de gust i repartiu-ne als qui no s'havien portat res, que la diada d'avui és santa, dedicada a Déu, nostre Senyor. No us entristiu, que el goig del Senyor serà la vostra força». Els levites tranquil·litzaven el poble dient: «No ploreu més: avui és un dia sant, i no us podeu posar tristos». Aleshores tot el poble se n'anà a menjar i beure; en feien participar tothom i ho van celebrar amb una gran festa. Tots havien comprès la lectura i les explicacions.

És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.

Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.

Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s'avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d'anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l'amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: "Pau en aquesta casa". Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa.
Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d'aquell lloc: "El Regne de Déu és a prop vostre". Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: "Fins la pols d'aquest poble que se'ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop". Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d'aquell poble».

Lectura del llibre de Job:
Job digué: «Compadiu-vos de mi, amics meus, compadiu-vos de mi, que la mà del Senyor m'ha malferit! Per què m'esteu perseguint, com Déu em persegueix? Encara no m'heu mossegat prou? Tant de bo les meves paraules quedessin inscrites, gravades amb un cisell d'acer i resseguides amb plom, entallades a la roca perquè em fessin de testimoni. Però jo sé que el meu defensor viu i que a la fi testificarà a favor meu: veuré que el meu testimoni em fa costat, contemplaré Déu, que em portarà una bona nova. Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls, i no els d'un altre, es fon tot el meu interior».

Escolteu el meu clam, Senyor, compadiu-vos de mi, responeu-me. De part vostra, el cor em diu: «Busqueu la meva presència».

Arribar davant vostre és el que vull; Senyor, no us amagueu. No sigueu sever fins a rebutjar el vostre servent, vós que sou el meu ajut. No em deixeu abandonat.

N'estic cert, fruiré en aquesta vida de la bondat que em té el Senyor. Espera en el Senyor! Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi! Espera en el Senyor!

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el Senyor, en designà encara setanta-dos, i els envià que s'avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d'anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l'amo dels sembrats que enviï més homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: "Pau en aquesta casa". Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d'aquell lloc: "El Regne de Déu és a prop vostre". Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: "Fins la pols d'aquest poble que se'ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El Regne de Déu és a prop". Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d'aquell poble».

Lectura del llibre de Baruc
El Senyor, el nostre Déu, ha estat bo. Però a nosaltres no ens queda res més que la vergonya que passen avui els homes de Judà, els ciutadans de Jerusalem, els nostres reis i governants, els sacerdots, els profetes i els nostres pares, perquè hem pecat contra el Senyor, l'hem desobeït i no n'hem fet cas, quan ens deia que seguíssim els manaments que ens havia donat.
Des del dia que el Senyor va fer sortir d'Egipte els nostres pares fins al dia d'avui no hem fet cas d'ell, el nostre Déu, i l'hem desobeït amb tota lleugeresa. Per això s'han apoderat de nosaltres les calamitats i les malediccions que el Senyor anuncià a Moisès, el seu servent, el dia que va fer sortir d'Egipte els nostres pares per donar-nos aquest país que regalima llet i mel. Tampoc no hem fet cas del que ens deia el Senyor, el nostre Déu, per la paraula dels profetes que ens enviava. Cadascú, seguint l'obstinació del seu cor pervertit, donava culte a d'altres déus i obrava el mal que ofèn el nostre Déu.

Mireu, Déu nostre,
els pagans envaeixen la vostra heretat
i profanen el temple sant.
Han convertit Jerusalem en un camp de ruïnes.
Llencen als ocells per menjar
els cadàvers dels vostres servents,
donen a les bèsties ferotges
la carn dels vostres fidels.

Als voltants de Jerusalem
corre com aigua la sang,
i ningú no enterra els morts.
Els nostres veïns ens escarneixen,
som la burla dels pobles que ens envolten.
Fins quan, Senyor! Sereu sempre tan sever,
abrandat com un incendi?

No ens tingueu en compte les culpes passades,
acolliu-nos per la vostra pietat,
no trigueu més, que som orfes de tot.

Defenseu-nos, Déu, salvador nostre,
per l'honor del vostre nom;
allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats
per amor del vostre nom.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó haguessin vist els miracles que han estat fets aquí, ja fa temps que s'haurien assegut coberts de sac i de cendra, en senyal de penediment, i haurien canviat de vida. Però en el judici la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra. I tu, Cafarnaüm, et creus que t'aixecaràs fins al cel? T'enfonsaràs fins al país dels morts! Qui us escolta a vosaltres m'escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres no fa cas de mi, i qui no fa cas de mi no fa cas del qui m'ha enviat».

Lectura del llibre de Job:
El Senyor, des de la tempesta, digué a Job: «D'ençà que ets al món, has donat mai ordres al matí, has indicat a l'aurora el lloc on ha de néixer, perquè s'agafi a les vores de la terra, i en siguin trets fora els estels més brillants? Llavors la terra pren relleu com argila segellada, i en surten els replecs com en un vestit; la llum dels estels s'apaga i es desfan les constel·lacions. Has penetrat fins a les fonts del mar? Has caminat pel fons de l'oceà? Has vist mai les portes del país dels morts, i t'han esfereït els porters que les guarden? Tens idea de l'amplada de la terra? Digue'm, si ho saps, quines mides té. Saps com s'hi va, al lloc on resideix la llum, i on té l'estança la fosca, cas que les vulguis recloure dintre els teus límits i conduir-les pels camins de casa seva? Tot això ho hauries de saber si havies nascut quan ho vaig crear, si comptes tants anys de vida!» Job digué al Senyor: «Què puc respondre, jo que soc tan poca cosa? Em poso la mà sobre els llavis i callo. Ja he parlat prou i massa: no hi tornaré, no diré res més».

Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu, vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco, descobriu de lluny estant els meus propòsits, sabeu bé si camino o si reposo, us són coneguts tots els meus passos.

On aniria que el vostre esperit no hi fos present? On fugiria que jo no estigués davant vostre? Si pujava dalt del cel, vós hi sou, si m'ajeia als inferns, us hi trobo.

Provaré de prendre les ales de l'aurora per anar a viure a l'altre extrem del mar? També allà m'hi portarien les mans vostres, també allà m'hi vindrien a buscar.

Vós heu creat el meu interior, m'heu teixit en les entranyes de la mare. Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable, és meravellosa la vostra obra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó haguessin vist els miracles que han estat fets aquí, ja fa temps que s'haurien assegut coberts de sac i de cendra, en senyal de penediment, i haurien canviat de vida. Però en el judici la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra. I tu, Cafarnaüm, et creus que t'aixecaràs fins al cel? T'enfonsaràs fins al país dels morts! Qui us escolta a vosaltres m'escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres no fa cas de mi, i qui no fa cas de mi no fa cas del qui m'ha enviat».

Lectura del llibre de Baruc
Coratge, poble meu, que perpetues el nom d'Israel! Si heu estat venuts als estrangers, no és que jo us volgués fer desaparèixer. Vau ser abandonats en mans dels enemics perquè havíeu disgustat Déu. Havíeu engelosit el vostre creador oferint sacrificis als dimonis, que no són Déu. Us vau oblidar del Déu etern, que us havia alimentat, vau entristir Jerusalem, la vostra mare. Quan ella ha vist el càstig de Déu que ha caigut sobre vosaltres, ha exclamat: «Escolteu-me, ciutats veïnes de Sió: El dol que Déu m'ha enviat és immens. He vist com l'Etern feia que s'enduguessin captius els meus fills i filles. Jo que els havia criats amb el cor ple d'alegria, els he dit adeu plorant i planyent-los. Que ningú no vingui a felicitar-me. Soc viuda i privada de la multitud dels meus fills: havien abandonat la Llei de Déu, i jo he quedat desolada pels seus pecats».
Coratge, fills meus. Crideu a Déu demanant-li ajuda. Ell que us ha enviat el càstig es recordarà de vosaltres. En altre temps estàveu decidits a apartar-vos de Déu. Convertiu-vos ara i busqueu-lo deu vegades més fort. Ell us ha enviat aquestes calamitats, però ell mateix us salvarà i us donarà una felicitat eterna.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin,
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida».
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius.
Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s'hi mou.

Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà;
hi habitaran els servents del Senyor,
ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els qui estimen el nom de Déu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l'enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els enemics se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel».
En aquell moment, Jesús, ple de l'entusiasme de l'Esperit Sant, digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix qui és el Fill; igualment ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar». Després cridà a part els deixebles i els digué: «Feliços els ulls que poden veure això que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis volien veure-ho i sentir-ho, però no pogueren».

Lectura del llibre de Job:
Job digué al Senyor: «Reconec que ho podeu tot, i no us és impossible res que us hàgiu proposat. I qui és aquest insensat que parla així dels designis de la Providència? He parlat coses massa elevades, que jo no puc conèixer ni entendre. Jo us coneixia només pel que sentia dir, però ara us he vist amb els meus propis ulls. Em sap greu d'haver parlat així, i, en senyal de dol, m'assec a la pols i a la cendra». En endavant el Senyor beneí Job més que mai. Arribà a posseir catorze mil ovelles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres. Tingué set fills i tres filles. A les filles els posà els noms de Jamima, Càsia i Carenhafuc. En tota la terra no hi havia cap noia tan bonica com elles, i el seu pare els donà part de l'heretat igual que als seus germans. Job visqué encara cent quaranta anys, fins a veure els seus nets i els nets dels seus nets, i morí satisfet d'una llarga vida.

Doneu-me coneixement i bon sentit, que jo tinc fe en els manaments.

M'ha fet bé haver sofert tantes penes: hi aprenc els vostres decrets.

Senyor, sou just, ho reconec, i és amb raó que he sofert tantes penes.

Cel i terra subsisteixen per decisió vostra, perquè tot l'univers us obeeix.

Soc el vostre servent, feu-me capaç de conèixer el vostre pacte.

La vostra paraula, explicada, dona llum i l'entenen els senzills.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l'enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els enemics se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel». En aquell moment, Jesús, ple de l'entusiasme de l'Esperit Sant, digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix qui és el Fill; igualment ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar». Després cridà a part els deixebles i els digué: «Feliços els ulls que poden veure això que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis volien veure-ho i sentir-ho, però no pogueren».