Lectura del llibre de l'Èxode
El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d'Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l'escoltaré i, encès d'indignació, us mataré amb l'espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills.
Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d'algú, torna-l'hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l'embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l'escoltaria, perquè soc compassiu».

Us estimo, Senyor, vós m'enfortiu,
roca i muralla que em deslliura.

Déu meu, penyal on m'emparo,
escut i força que em salva.
Rodejat d'adversaris delirants, clamo al Senyor,
crido auxili d'entre els enemics.

Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal.
Beneeixo el Senyor que em salva.
«Ha donat grans victòries al seu rei,
ha mostrat l'amor que té al seu Ungit».

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d'Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s'ha estès el ressò de la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d'entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan els fariseus s'assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d'ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?». Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d'aquests dos».

Lectura del llibre de Jeremies
Això diu el Senyor: «Crideu d'alegria, celebreu la sort de Jacob, la primera de les nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d'Israel! Jo els faré venir del país del Nord, els reuniré des de l'extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d'aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo soc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran».

Quan el Senyor renovà la vida de Sió
ho crèiem un somni,
la nostra boca s'omplí d'alegria,
de crits i de rialles.

Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells».
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!

Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,
criden de goig a la sega.

Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d'alegria,
duent a coll les seves garbes.

Lectura de la carta als cristians hebreus
Els grans sacerdots, presos d'entre els homes, són destinats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. No els és difícil de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells mateixos experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses. Per això necessiten oferir sacrificis pels seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon.
Tampoc el Crist no s'atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t'he engendrat». I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec».

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bartimeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi». Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi». Jesús s'aturà i digué: «Crideu-lo». Ells criden el cec i li diuen: «Anima't i vine, que et crida». El cec llançà la capa, s'aixecà d'una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci?» Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi». Jesús li diu: «Ves, la teva fe t'ha salvat». A l'instant hi veié, i el seguia camí enllà.

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels pobres; escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam dels orfes ni al plany insistent de les viudes. El Senyor rep benèvolament els qui l'honoren, el clam d'aquests homes arriba al cel, el crit d'auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols, i ells no es consolen fins que arriba a terme, no desisteixen mentre l'Altíssim no intervingui per fer justícia a favor dels innocents. El Senyor no s'entretindrà, no tardarà a sortir a favor d'ells.

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
escolta quan criden auxili.
Així que criden, el Senyor els escolta
i els treu de tots els perills.

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.
El Senyor rescata de la mort els seus servents,
i no acusarà els qui es refugien en ell.

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l'altar. Ja m'ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m'he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació.
Durant la meva primera defensa davant el tribunal no es presentà ningú a fer-me costat; tothom m'abandonà. Que Déu els ho perdoni. Però el Senyor m'assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l'evangeli, i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m'ha salvat de la gola del lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial. A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l'altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: "Déu meu, us dono gràcies perquè no soc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos". Però el publicà, que s'havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: "Déu meu, sigueu-me propici, que soc un pecador". Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l'altre no; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.
Tots els qui viuen portats per l'Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit d'esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!» Així l'Esperit s'uneix personalment al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.

S'aixeca Déu: Que es dispersin els enemics,
i fugin davant d'ell els qui l'odien.
Que s'alegrin davant d'ell els justos,
que no planyin res
per celebrar el seu triomf.

Déu és pare d'orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dona casa als desemparats,
allibera els captius i els enriqueix.

Beneït sigui el Senyor dia rere dia;
és ell qui ens porta, el Déu salvador nostre.
Per a nosaltres és el Déu que salva,
que pot rescatar de la mort.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús ensenyava en dissabte en una de les sinagogues. Hi havia allà una dona, malalta des de feia divuit anys. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. Jesús, en veure-la, la cridà i li digué: «Dona, queda lliure de la teva malaltia». Li imposà les mans i ella es redreçà immediatament, i glorificava Déu.
El cap de sinagoga, en veure que Jesús havia curat la dona en dia de repòs, es disgustà i deia a la gent: «La setmana té sis dies feiners. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies, i no avui, que és dia de repòs». Però el Senyor li contestà: «Hipòcrites! També els dissabtes deslligueu els vostres bous i els vostres ases per dur-los de l'estable a l'abeurador. No calia, doncs, ni que fos en dissabte, alliberar aquesta dona filla d'Abraham, que Satanàs tenia lligada des de fa divuit anys?» En sentir aquestes paraules, els seus contraris hagueren de callar, avergonyits, però tota l'altra gent s'alegrava dels prodigis que feia.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes:
Germans, sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare. Viviu estimant, com el Crist ens estimà: ell s'entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d'olor agradable. Vosaltres sou un poble sant. De fornicació, d'impuresa o de l'afany d'enriquir-se a costa dels altres, ni parlar-ne. Res de paraules indecoroses o sense to ni so, res de bromes de mal gust. Més aviat doneu gràcies a Déu. Sapigueu bé que cap fornicador, cap impur, cap amic de fer diners, que és una manera de ser idòlatra, no tindrà part en l'herència de Crist i de Déu. No us deixeu enganyar per raons aparents: per aquests vicis Déu condemnarà els qui no volen escoltar-lo. No tingueu res a veure amb ells. En altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum.

Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos ni va pels camins dels pecadors, ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts. Estima de cor la llei del Senyor, la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua: dona fruit quan n'és el temps i mai no es marceix el seu fullatge, duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injustos; seran com la palla escampada pel vent. El Senyor empara els camins dels justos, i els dels culpables acaben malament.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús ensenyava en dissabte en una de les sinagogues. Hi havia allà una dona, malalta des de feia divuit anys. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. Jesús, en veure-la, la cridà i li digué: «Dona, queda lliure de la teva malaltia». Li imposà les mans i ella es redreçà immediatament, i glorificava Déu.
El cap de sinagoga, en veure que Jesús havia curat la dona en dia de repòs, es disgustà i deia a la gent: «La setmana té sis dies feiners. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies, i no avui, que és dia de repòs». Però el Senyor li contestà: «Hipòcrites! També els dissabtes deslligueu els vostres bous i els vostres ases per dur-los de l'estable a l'abeurador. No calia, doncs, ni que fos en dissabte, alliberar aquesta dona filla d'Abraham, que Satanàs tenia lligada des de fa divuit anys?» En sentir aquestes paraules, els seus contraris hagueren de callar, avergonyits; però tota l'altra gent s'alegrava dels prodigis que feia.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s'ha de revelar en nosaltres. Perquè tot l'univers creat està atent, esperant que es reveli d'una vegada la glorificació dels fills de Déu. L'univers creat s'ha trobat sotmès a una situació absurda, no perquè ell ho hagi volgut, sinó que un altre l'hi ha sotmès, donant-li, però, l'esperança que un dia serà alliberat de l'esclavatge d'aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta.
Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l'Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit. Ja som salvats, però dins una esperança. Ara, ningú no espera allò que veu; si ja ho veiés, com ho esperaria? Així, doncs, si esperem allò que encara no veiem, ens toca viure ferms en l'esperança.

Quan el Senyor renovà la vida de Sió,
ho crèiem un somni;
la nostra boca s'omplí d'alegria,
de crits i de rialles.

Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells».
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!

Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega.

Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d'alegria,
duent a coll les seves garbes.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, deia Jesús: «A què s'assembla el Regne de Déu? A què el podríem comparar? És com un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu hort: a mesura que creix, es fa com un arbre, i els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques». Deia també: «A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes:
Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmetin als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és com el seu cos. Per tant, així com l'Església se sotmet al Crist, les esposes s'han de sotmetre en tot als marits. I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com el Crist estima l'Església. L'estima tant, que s'ha entregat a la mort per ella, per santificar-la: l'ha rentada amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula, i així ha pogut cridar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res de semblant, tota santa i immaculada. Igualment els marits han d'estimar l'esposa com el seu propi cos. El qui estima la seva esposa, és com si s'estimés ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el seu propi cos. Tothom l'alimenta i el vesteix. També el Crist es porta així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos. Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: «Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d'aquell moment, ells dos formen una sola carn». És un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l'Església, però també val per a vosaltres: que cadascú estimi la seva esposa com a ell mateix, i que l'esposa sigui respectuosa amb el marit.

Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort.

La teva esposa fruitarà com una parra, dins la intimitat de casa teva; veuràs els fills com plançons d'olivera al voltant de la taula.

És així com els fidels del Senyor seran beneïts. Que el Senyor et beneeixi des de Sió. Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, deia Jesús: «A què s'assembla el Regne de Déu? A què el podríem comparar? És com un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu hort: a mesura que creix, es fa com un arbre, i els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques». Deia també: «A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, és l'Esperit mateix qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar, per pregar com cal, però és ell, l'Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l'interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l'Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.
Nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d'abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d'una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

Senyor, Déu meu, mireu i defenseu-me.
Ompliu-me els ulls de claror,
que el son de la mort no me'ls acluqui;
que no digui l'enemic: «L'he vençut»,
ni s'alegri de veure la meva caiguda.

Jo, sabent que m'estimeu, tinc plena confiança.
El meu cor s'alegra: ja em veig salvat,
i canto al Senyor pels seus favors.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor, són pocs els qui se salven?» Ell contestà: «Correu, mireu d'entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, de fora estant començareu a trucar i direu: "Senyor, obriu-nos". Ell us respondrà: "No sé d'on sou". Llavors començareu a dir-li: "Menjàvem i bevíem amb vós i ensenyàveu pels nostres carrers". Ell us respondrà: "No sé d'on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal".
Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan veureu Abraham, Isaac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu. Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes:
Fills, obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així. El primer manament de Déu que va seguit d'una promesa és aquest: «Honora el pare i la mare, si vols ser feliç i tenir llarga vida a la terra». I vosaltres, pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i corregiu-los com ho faria el Senyor. Esclaus, obeïu respectuosament els amos d'aquest món, amb un cor senzill, com qui serveix el Crist, i no només per acontentar-los quan us sentiu vigilats. Com esclaus de Crist, compliu de cor la voluntat de Déu; serviu de bona gana com qui serveix el Senyor, i no només uns homes. Penseu que cadascú, tant si és esclau com si és lliure, rebrà del Senyor la recompensa pel bé que haurà fet. I vosaltres, amos, tracteu els esclaus amb el mateix esperit. No passeu de seguida a les amenaces. Penseu que vosaltres, igual que ells, teniu en el cel el vostre amo, que no fa distincions a favor de ningú.

Que us enalteixin les vostres criatures, Senyor, que us beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre regne i parlin de la vostra potència.

Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor, la magnificència gloriosa del seu regne. El vostre regne s'estén a tots els segles, el vostre imperi, a totes les generacions.

Totes les paraules del Senyor són fidels, les seves obres són obres d'amor. El Senyor sosté els qui estan a punt de caure, els qui han ensopegat, ell els redreça.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús, tot fent camí cap a Jerusalem, passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà: «Senyor, són pocs els qui se salven?» Ell contestà: «Correu, mireu d'entrar per la porta estreta, perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s'haurà alçat a tancar la porta, de fora estant començareu a trucar i direu: "Senyor, obriu-nos". Ell us respondrà: "No sé d'on sou". Llavors començareu a dir-li: "Menjàvem i bevíem amb vós i ensenyaven pels nostres carrers". Ell us respondrà: "No sé d'on sou. Lluny de mi, tots vosaltres que obràveu el mal".
Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents, quan veureu Abraham, Isaac i Jacob amb tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d'orient i d'occident, del nord i del sud, i s'asseuran a taula en el Regne de Déu. Mireu, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres. Qui serà capaç d'allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant? Tal com diu l'Escriptura: «És per vós que morim cada dia, i ens tenen com anyells per matar».
Però de tot això en sortim fàcilment vencedors amb l'ajut d'aquell que ens estima. Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l'univers creat no serà capaç d'allunyar-nos de Déu, que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.

Vós, Senyor, Déu meu,
obreu amb mi com escau al vostre nom,
allibereu-me per la bondat del vostre amor.
Perquè soc un pobre desvalgut,
i el meu cor se sent ferit dintre meu.

Defenseu-me, Senyor, Déu meu,
salveu-me per l'amor que em teniu.
Que s'adonin que tot és obra de la vostra mà,
i que sou vós, Senyor, qui heu fet això.

Donaré gràcies al Senyor tant com pugui,
el lloaré enmig d'una gran gentada,
perquè s'ha fet el defensor del desvalgut,
i ha salvat dels tribunals la seva vida.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, alguns fariseus anaren a dir a Jesús: «Aneu-vos-en d'aquí, que Herodes us vol matar». Jesús els respongué: «Aneu a dir a aquella guineu "que avui i demà trec dimonis i curo malalts, i acabaré demà passat. Però he d'anar fent el meu camí avui, demà i demà passat, perquè un profeta no ha de morir fora de Jerusalem". Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els homes que Déu t'envia! Quantes vegades he intentat reunir els teus fills com la lloca aplega els seus pollets sota les ales, i tu no ho has volgut. Per això Déu abandonarà el vostre temple. I ara us dic que no em veureu més fins que vosaltres mateixos aclamareu: "Beneït el qui ve en nom del Senyor"».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes:
Germans, busqueu el vostre vigor en el Senyor i en la força invencible del seu poder. Armeu-vos amb tot l'armament que Déu us dona per poder fer front a les tàctiques del diable. Perquè no ens toca lluitar amb enemics de carn i ossos, sinó amb les forces espirituals del mal que omplen l'espai, amb les autoritats i els poders que governen el món de les tenebres. Armeu-vos amb totes les armes de Déu; així podreu lluitar els dies pitjors, i, servint-vos de totes, us mantindreu ferms. Estigueu a punt, doncs. Cenyiu-vos amb la veritat, protegiu-vos amb la cuirassa de la justícia, estigueu sempre calçats, és a dir, preparats a anunciar la Bona Nova de la pau. En tot moment tingueu per escut la fe, capaç d'apagar tots els dards encesos del Maligne. Cobriu-vos el cap amb el casc de la salvació de Déu i preneu a la mà l'espasa de l'Esperit, que és la paraula de Déu. Pregueu en tota ocasió. Que l'Esperit guiï la vostra oració i les vostres súpliques; assistiu-hi sempre que, en les vetlles, us reuniu a pregar per tot el poble sant, i pregueu també per mi, perquè Déu em posi als llavis un llenguatge valent i clar per fer conèixer la Bona Nova del pla secret de Déu. Des de la presó, on estic encadenat, en soc l'ambaixador: pregueu perquè en parli amb valentia, com hi estic obligat.

Beneït sigui el Senyor, la meva roca que m'ensinistra els braços a la lluita i les mans al combat.

És l'amor i la muralla que em deslliura i em salva, és l'escut que m'empara. Ell sotmet el poble al meu govern.

Déu meu, us dedicaré un càntic nou, acompanyaré amb les arpes el meu cant: vós doneu als reis la victòria, i salveu David el vostre servent.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, alguns fariseus anaren a dir a Jesús: «Aneu-vos-en d'aquí, que Herodes us vol matar». Jesús els respongué: «Aneu a dir a aquella guineu que avui i demà trec dimonis i curo malalts, i acabaré demà passat. Però he d'anar fent el meu camí avui, demà i demà passat, perquè un profeta no ha de morir fora de Jerusalem." Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els homes que Déu t'envia! Quantes vegades he intentat reunir els teus fills com la lloca aplega els seus pollets sota les ales, i tu no ho has volgut. Per això Déu abandonarà el vostre temple. I ara us dic que no em veureu més fins que vosaltres mateixos aclamareu: "Beneït el qui ve en nom del Senyor."»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, us asseguro per Crist que dic la veritat, que no menteixo; la meva consciència, guiada per l'Esperit Sant, n'és també testimoni: Sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor: tant de bo fos jo proscrit del Crist, en lloc dels meus germans, el poble del meu llinatge. Com a israelites, és d'ells la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; són d'ells també els patriarques, i finalment, com a home, ha sortit d'ells el Crist, que és Déu per damunt de tot. Sigui beneït per sempre, amén.

Glorifica el Senyor, Jerusalem,
Sió, canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills.

Manté la pau al teu territori
i et sacia amb la flor del blat:
Envia ordres a la terra,
i la seva paraula corre de pressa,
no es detura.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d'un dels principals fariseus. Ells l'estaven observant. Jesús, que tenia al davant un hidròpic, preguntà als entesos en la Llei i als fariseus: «És permès o no de curar en un dia de repòs?» Ells no van respondre. Aleshores Jesús prengué la mà d'aquell home, el va curar i el va fer sortir. Després els digué: «Si el vostre bou o el vostre fill queia en un pou un dia de repòs, qui de vosaltres no l'en trauria tot seguit?» I no sabien què contestar-li.

Comença la carta de sant Pau als cristians de Filips: Pau i Timoteu, servents de Jesucrist, a tot el poble sant en Jesucrist que viu a Filips, amb els ancians i diaques. Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Dono gràcies al meu Déu quan us recordo en totes les meves pregàries. Sempre que prego per vosaltres, la meva oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l'Evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d'una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins el dia de Jesucrist. És natural que jo pensi així de tots vosaltres: jo us porto sempre al cor. Ara que estic pres i em presento als tribunals per defensar l'Evangeli i afirmar-lo, tots vosaltres compartiu amb mi aquest favor de Déu. Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l'amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s'enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d'esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d'aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.

De tot cor enalteixo el Senyor, amb els justos davant de tot el poble. Les obres del Senyor són grans, qui les contempla les estima.

La seva gesta és gloriosa i esplèndida, es manté per sempre la seva bondat. El Senyor, benigne i entranyable, instituí un memorial dels seus prodigis.

Recordant-se per sempre del seu pacte, donà un aliment als qui el veneren. Demostrà la força del seu braç, repartint al seu poble la terra dels nadius.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d'un dels principals fariseus. Ells l'estaven observant. Jesús, que tenia al davant un hidròpic, preguntà als entesos en la Llei i als fariseus: «És permès o no de curar en un dia de repòs?» Ells no van respondre. Aleshores Jesús prengué la ma d'aquell home, el va curar i el va fer sortir. Després els digué: «Si el vostre bou o el vostre fill queia en un pou un dia de repòs, qui de vosaltres no l'en trauria tot seguit?» I no sabien què contestar-li.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, jo pregunto: És que el Senyor ha abandonat el seu poble? Mai de la vida! Que jo mateix soc israelita, descendent d'Abraham, de la tribu de Benjamí. Déu no ha abandonat el poble que va escollir. Per tant, jo pregunto: Els jueus han caigut per no aixecar-se més? De cap manera! Mireu: la seva caiguda ha obert la salvació als altres pobles, i això farà engelosir Israel. Ara, si la seva caiguda ha enriquit el món, si la seva pèrdua ha enriquit els altres pobles, no els enriquirà molt més la seva recuperació?
No vull, germans, que desconegueu el designi de Déu, no fos cas que us enorgullíssiu de la vostra sort: una part d'Israel s'ha endurit fins que hi hauran entrat en massa els altres pobles. Aleshores Déu salvarà tot Israel, tal com diu l'Escriptura: «Vindrà de Sió l'alliberador, i posarà terme a la revolta de Jacob. Aquesta serà l'aliança que faré amb ells quan trauré els seus pecats». S'han enemistat amb Déu perquè s'estengués a vosaltres l'anunci de la Bona Nova, però Déu, que els va elegir, continua estimant-los per amor dels seus pares. Quan Déu ha concedit a algú els seus favors i l'ha cridat, no es fa mai enrere.

Feliç l'home que vós eduqueu, Senyor,
que instruïu amb la llei que heu donat;
el guardeu en pau en dies de desgràcies.

El Senyor no deixarà el seu poble,
no abandonarà la seva heretat;
els tribunals donaran sentències justes,
i els homes rectes les aprovaran.

Si no m'hagués defensat el Senyor,
ja em veia al silenci del sepulcre.
Quan m'adono que estic a punt de caure,
vós m'aguanteu, per l'amor que em teniu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d'un dels principals fariseus. Ells l'estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden ves a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t'ha convidat et dirà: "Amic, puja més amunt". Llavors seràs honorat davant de tots els qui són a taula, perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips:
Germans, els uns i els altres anuncien el Crist, i, d'això, jo me n'alegro. I encara tindré una alegria més gran, perquè estic segur que, per la vostra pregària, i assistit per l'Esperit de Jesucrist, el final d'aquest procés em serà favorable. Confio i espero que no em veuré ni un moment avergonyit, sinó que, com sempre, també ara parlaré amb tota valentia, i tant si surto en vida d'aquesta presó; com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany. Però quan penso que, mentre continua la meva vida, puc fer un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa: d'una banda, el meu desig és de morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d'altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal. Convençut d'això, estic segur que em quedaré amb tots vosaltres, per un major profit vostre i perquè la vostra fe hi trobi un motiu més d'alegrar-se. Així, quan retornaré entre vosaltres, tindreu una nova ocasió de gloriar-vos-en en Jesucrist.

Com la cérvola es deleix per l'aigua viva, també em deleixo jo per vós, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida; Quan podré veure Déu cara a cara?

Recordo com en altres temps venia amb colles d'amics cap a la casa de Déu, enmig d'un aplec festiu, amb crits d'alegria i de lloança.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d'un dels principals fariseus. Ells l'estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden ves a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t'ha convidat et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant de tots els qui són a taula, perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit».