Lectura del llibre d'Isaïes
    Diu el Senyor: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l'instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens». Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dones el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s'omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia».

L'home just, compassiu i benigne,
és llum que apunta en la fosca.
Sortós l'home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.

El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable.
Viu sense por de les males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor.

Té el cor incommovible, res no tem,
reparteix el que té, ho dona als pobres,
la seva bondat consta per sempre,
pot alçar el front amb dignitat.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l'eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s'imposessin per la seva saviesa, sinó pel poder convincent de l'Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.

+ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
    Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».

Lectura del llibre de Job
    Job digué als seus amics: «L'home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure's a l'ombra, espera l'hora de cobrar com el treballador. Però a mi m'ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s'acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat».

Lloeu el Senyor, dona bo de cantar!
Lloeu el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo!
El Senyor reconstrueix Jerusalem
i aplega els dispersats d'Israel.

Conforta els cors desfets
i embena les ferides.
Té comptat el nombre dels estels,
els crida cadascun pel seu nom.

És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
El Senyor sosté els desvalguts
i abat els injustos fins a terra.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m'ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l'evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dona el meu servei. Jo soc lliure: no era esclau de ningú, però m'he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m'he fet feble com ells. M'he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l'evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.
    Al vespre, quan el sol s'havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s'havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
    De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n'anà a un lloc solitari i s'hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant». Ell els digué: «Anem a d'altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió». I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

Lectura del llibre d'Isaïes
    L'any que morí el rei Ozies vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien el temple. L'assistien, drets, uns serafins que cridaven l'un a l'altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria». Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l'edifici s'omplia de fum. Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que soc un home de llavis impurs i visc enmig d'un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l'univers». Llavors un dels serafins volà cap a mi duent amb uns molls una brasa que havia pres de l'altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué: «Això t'ha tocat els llavis: ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat». Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?». Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m'hi».

Us enalteixo amb tot el cor, Senyor,
us vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant del santuari.

Enalteixo el vostre nom
perquè estimeu i sou fidel.
Sempre que us invocava, m'heu escoltat,
heu enfortit la meva ànima.

En sentir el que vós heu promès,
tots els reis de la terra us lloaran
i celebraran que vós obreu així:
«Que n'és, de gran, la glòria del Senyor».

La vostra dreta em salva.
Que el Senyor continuï afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, us recordo la bona nova que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu; fins ara us hi manteniu ferms i per ella obteniu la salvació. No crec pas que us convertíssiu en va a la fe. Per tant, si encara ho reteniu, recordeu amb quines paraules us vaig anunciar la bona nova. Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità. Que després s'aparegué a Quefes i després als dotze. Després s'aparegué a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d'aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després s'aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m'aparegué fins i tot a mi.
    Perquè jo soc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, perquè vaig perseguir l'Església de Déu. Però per gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu que ha treballat amb mi. Però, què hi fa?
    Tant si soc jo com si són ells, això és el que vosaltres heu cregut.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità. Que després s'aparegué a Quefes i després als dotze. Després s'aparegué a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d'aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després s'aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m'aparegué fins i tot a mi.
    Tant si soc jo com si són ells, això és el que vosaltres heu cregut.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En una ocasió la gent s'aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l'estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i ensenyava la gent de la barca estant.
    Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes». Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s'esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s'enfonsaven.
    Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que soc un pecador». Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d'una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d'ara seràs pescador d'homes». Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n'anaren amb ell.

Comença el llibre del Gènesi
    Al principi Déu creà el cel i la terra. La terra era un món buit i sense cap ordre, tota la superfície de l'oceà era coberta de foscor i un vent de Déu batia les ales sobre les aigües. Déu digué: «Que existeixi la llum». I la llum existí. Déu veié que la llum era bona de debò. Déu la separà de la foscor i donà a la llum el nom de «dia», i a la foscor, el de «nit». Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: «Que hi hagi un firmament entremig de les aigües per separar unes aigües de les altres». Déu va fer el firmament i separà les aigües que hi ha sota de les de sobre el firmament. I va ser així. Déu veié que el firmament era bo, i li donà el nom de «cel». Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia. Déu digué: «Que les aigües de sota el cel es reuneixin totes en un indret i apareguin els continents». I va ser així. I Déu donà als continents el nom de «terra», i a les aigües reunides, el de «mar». Déu ho veié, i era bo.
    Déu digué: «Que la terra produeixi la vegetació: herbes que facin llavor i arbres fruiters de tota mena que donin fruit amb la seva llavor per tota la terra». I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu ho veié i era bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia. Déu digué: «Que hi hagi al firmament del cel uns llumeners que separin el dia de la nit, i assenyalin les festivitats, els dies i els anys i, des del firmament del cel, il·luminin la terra». I va ser així. Déu va fer els dos astres gegants: un de més gran que regnés sobre el dia, i un de més petit, que governés la nit; va fer també les estrelles. Déu els col·locà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra, regnessin sobre el dia i la nit i separessin la llum de la foscor. Déu ho veié i era bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.

Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que en sou, de gran.
Aneu vestit d'esplendor i de majestat,
us embolcalla la llum com un mantell.

Assentàreu la terra sobre uns fonaments,
incommovible per segles i segles.
La cobríreu amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.

De les fonts, en feu brollar torrents,
que s'escolen entre les muntanyes;
a les seves ribes nien els ocells,
refilen entre les branques.

Que en són, de variades, Senyor,
les vostres obres,
i totes les heu fetes amb saviesa.
La terra és plena de les vostres criatures.
Beneeix el Senyor, ànima meva.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús i els seus deixebles travessaren el llac i tocaren terra a Genesaret. Així que desembarcaren, la gent, que el reconegué, va recórrer tota la contrada i li portaven en lliteres els malalts allà on sentien dir que havia anat. Arreu on arribava, pobles i poblets o cases de camp, posaven els malalts a la plaça i li demanaven ni que fos de tocar la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven es posaven bons.

Lectura del primer llibre dels Reis
    En aquells dies, el rei Salomó convocà a Jerusalem tots els ancians del poble d'Israel, caps de les tribus i de les famílies, per traslladar l'arca de l'aliança del Senyor, que era a Sió, la ciutat de David. Tots els homes d'Israel es reuniren amb Salomó per la festa del mes setè, el mes d'Etanim. Quan tots els ancians d'Israel foren a Jerusalem, els sacerdots prengueren l'arca del Senyor i la traslladaren. Ells i els levites van traslladar també el tabernacle, amb tot el seu mobiliari sagrat. El rei Salomó i tota la confederació d'Israel, que s'havia reunit amb ell davant l'arca, sacrificaven moltons i vedells, tants que no es podien comptar. Els sacerdots col·locaren l'arca de l'aliança del Senyor al seu lloc, a l'interior de l'edifici, al lloc santíssim, sota les ales dels querubins. Els querubins estenien les ales sobre aquell indret i cobrien l'arca i les seves barres.
    Dintre l'arca no hi havia res més que les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a la muntanya de l'Horeb: eren les taules de l'aliança que el Senyor havia fet amb el poble d'Israel quan sortí del país d'Egipte. Tan bon punt els sacerdots sortiren del lloc sant, el núvol omplí l'edifici del temple del Senyor. La presència del núvol no permeté als sacerdots de quedar-s'hi a oficiar: la glòria del Senyor omplia tot l'edifici. Salomó digué: «Vós, Senyor, heu volgut habitar en la foscor. Jo us he construït un palau, un lloc on residireu per sempre».

Hem trobat l'arca a la plana de Jàar,
hem sabut que és al poble d'Efrata.
Entrem, doncs, a casa seva,
venerem l'escambell dels seus peus.

Alceu-vos, Senyor,
veniu al lloc on heu de quedar-vos
amb l'arca del vostre poder.
Que els sacerdots es vesteixin de festa
i esclatin els fidels en crits d'alegria.
Per amor de David, servent vostre,
no refuseu d'acollir el vostre Ungit.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús i els seus deixebles travessaren el llac i tocaren terra a Genesaret. Així que desembarcaren, la gent, que el reconegué, va recórrer tota la contrada i li portaven en lliteres els malalts allà on sentien dir que havia anat. Arreu on arribava, pobles i poblets o cases de camp, posaven els malalts a la plaça i li demanaven ni que fos de tocar la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven es posaven bons.

Lectura de llibre del Gènesi
    Déu digué: «Que les aigües produeixin éssers vius que hi nedin, i animals alats que volin sobre la terra, ran del firmament del cel». I va ser així. Déu creà els grans monstres marins, éssers vius de tota mena que neden dins de l'aigua i totes les menes de bestioles alades. Déu ho veié, i era bo. Llavors Déu els beneí dient-los: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els ocells i les bestioles alades es multipliquin a la terra». Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia. Déu digué: «Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d'animals domèstics i feréstecs». I va ser així. Déu va fer tota mena d'animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu ho veié, i era bo.
    Déu digué també: «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que tingui sotmesos els peixos del mar, els ocells i els animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra». Déu creà l'home a la seva imatge, el creà a imatge de Déu; creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocells del cel i tots els animals que s'arrosseguen per terra». Déu digué encara: «Us dono totes les herbes que granen per tota la terra, i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor; seran el vostre aliment. I a tots els animals feréstecs, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen per terra, a tots els éssers vius, els dono l'herba verda per aliment». I va ser així. Déu veié tot el que havia fet, i era bo de debò. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.
    Així quedaren acabats el cel i la terra amb tots els estols que s'hi mouen. Déu acabà la seva obra al sisè dia, i al dia setè reposà de tota l'obra que havia fet. Déu beneí el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de l'obra de la creació. Així foren els orígens del cel i de la terra quan Déu els creà.

Quan miro el cel que han creat les mans vostres,
la lluna i els estels que hi heu posat.
Jo dic: Què és l'home, perquè us en recordeu,
què és un mortal,
perquè li doneu autoritat?

Gairebé l'heu igualat als àngels,
l'heu coronat de glòria i de prestigi,
l'heu fet rei de les coses que heu creat,
tot ho heu posat sota els seus peus.

Ramades de bous i ovelles,
fins i tot els animals de la selva,
l'ocell que vola i els peixos del mar,
i tot el que segueix els camins dels oceans.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s'adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment i quan tornen del mercat no mengen, sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l'aigua vasos i gerros i atuells d'aram.
    Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l'Escriptura: "Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans". Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes». I els deia encara: «Bé en sabeu prou, de desfer-vos dels manaments de Déu en nom de la vostra tradició! Moisès havia dit: "Honra el pare i la mare". I també: "Els qui maleeixin el pare o la mare seran condemnats a mort". Però vosaltres, quan algú diu al pare o a la mare: "Consagro a Déu els meus béns que vosaltres teniu dret a usar en profit vostre", ja no li permeteu de fer-ne res a favor del pare o de la mare. Així, en nom de la tradició que us transmeteu els uns als altres, traieu tot valor a la paraula de Déu. I de coses per l'estil, en feu moltes».

Lectura del primer llibre dels Reis:
    En aquells dies, Salomó, dret de cara a l'altar del Senyor, en presència del poble d'Israel reunit, amb les mans esteses cap al cel, digué: «Senyor, Déu d'Israel, ni dalt el cel, ni aquí baix a la terra, no hi ha cap Déu com vós. Vós manteniu l'aliança i l'amor als vostres servents que obren amb sinceritat a la vostra presència.
    Però, Déu pot residir veritablement aquí a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no són capaços de contenir la vostra immensitat, com la podrà contenir aquest temple que jo he construït? Senyor, Déu meu, estigueu atent a les pregàries i a les súpliques que avui us adreça el vostre servent, i escolteu-les: tingueu els ulls oberts nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc que, com vós heu dit, "portarà el vostre nom", i escolteu les pregàries que el vostre servent us adreça en aquest lloc. Des del lloc on residiu dalt el cel, escolteu les súpliques del vostre servent i d'Israel, el vostre poble, i perdoneu les seves culpes».

Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig, i amb tot el cor,
aclamo el Déu que m'és vida.

Fins l'ocell hi ha trobat casa,
l'oreneta s'hi fa un niu
on posar la fillada,
prop dels vostres altars,
Senyor de l'univers,
rei meu i Déu meu.

Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia.
Déu nostre, mireu amb amor el vostre Ungit,
fixeu-vos en el rei que ens protegeix.

M'estimo més un dia als vostres atris
que mil a casa meva;
quedar-me al portal de la casa del meu Déu,
més que viure amb els injustos.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s'adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment i quan tornen del mercat no mengen, sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l'aigua vasos i gerros i atuells d'aram.
    Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l'Escriptura: "Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans". Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes». I els deia encara: «Bé en sabeu prou, de desfer-vos dels manaments de Déu en nom de la vostra tradició! Moisès havia dit: "Honra el pare i la mare". I també: "Els qui maleeixin el pare o la mare seran condemnats a mort". Però vosaltres, quan algú diu al pare o a la mare: "Consagro a Déu els meus béns que vosaltres teniu dret a usar en profit vostre", ja no li permeteu de fer-ne res a favor del pare o de la mare. Així, en nom de la tradició que us transmeteu els uns als altres, traieu tot valor a la paraula de Déu. I de coses per l'estil, en feu moltes».

Lectura de llibre del Gènesi
    Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel no hi havia cap matoll, ni havia nascut l'herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existien homes que poguessin conrear els camps. Llavors nasqué de la terra un doll d'aigua que regà tota l'extensió dels camps, i el Senyor-Déu modelà l'home amb pols de la terra, li bufà a la cara per fer-li entrar un alè de vida, i es convertí en un ésser animat.
    Llavors el Senyor-Déu plantà un jardí a Edèn, a la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil totes les varietats d'arbres que fan goig de veure i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal. Llavors el Senyor-Déu prengué l'home i el posà al jardí d'Edèn perquè el cultivés i el guardés. El Senyor-Déu donà a l'home aquest manament: «Pots menjar tant com vulguis dels fruits de tots els arbres del jardí, però no mengis el fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal. Si un dia en menjaves, no t'escaparàs de la mort».

Beneeix el Senyor, ànima meva!
Senyor, Déu meu, que en sou, de gran.
Aneu vestit d'esplendor i de majestat,
us embolcalla la llum com un mantell.

Tots esperen de la vostra mà
que els doneu l'aliment al seu temps;
els el doneu, i ells l'arrepleguen,
així que obriu la mà, mengen a desdir.

Si els retireu l'alè, expiren
i tornen a la pols d'on van sortir.
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l'home des de fora no el pot contaminar».
    Quan Jesús deixà la gent i entrà a casa, els deixebles li preguntaren què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué: «També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? No enteneu que tot allò que entra dins de l'home des de fora no li va al cor, sinó al ventre, per tornar a sortir del cos?» Així declarava que, davant Déu, tots els aliments són purs. I afegia: «Només allò que surt de l'home el contamina. De dins de l'home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l'home».

Lectura del primer llibre dels Reis:
    En aquells dies, la fama de Salomó arribà a la reina de Sabà, i anà a veure'l per comprovar-ho proposant-li enigmes. Entrà a Jerusalem amb un seguici molt considerable, i amb camells carregats d'aromes, d'or en gran quantitat i de pedres precioses. Es presentà a Salomó i li va fer totes les preguntes que desitjava. Salomó li anava responent a totes; no n'hi hagué cap que no li pogués resoldre.
    La reina de Sabà no se sabia avenir de tanta saviesa, i després de veure el palau que havia construït, la seva taula exquisida, les residències dels dignataris, el cos de guàrdia, el servei i els copers amb el seu vestuari, i els holocaustos que oferia en el temple del Senyor, digué al rei: «Era ben veritat el que havia sentit de tu i de la teva saviesa. No m'ho creia fins que no he vingut i no ho he vist amb els meus propis ulls; però ara m'adono que no me n'havien dit ni la meitat. Tot aquest tresor de saviesa i de magnificència sobrepassa la fama que m'havia arribat. Feliços els teus súbdits, feliços els dignataris que estan sempre al teu davant i escolten la teva saviesa. Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que t'ha escollit per donar-te el tron d'lsrael. El Senyor, que estima Israel per sempre, t'ha fet rei a tu perquè governis amb justícia i bondat».
    Després obsequià el rei amb cent vint talents d'or, espècies aromàtiques en gran quantitat, i pedres precioses. Ningú no portà mai més tanta quantitat d'espècies aromàtiques com la que regalà a Salomó la reina de Sabà.

Encomana al Senyor els teus camins;
confia en ell, deixa'l fer:
farà que brilli com la llum el teu dret,
la teva raó, com el sol de migdia.

El just té sempre als llavis la saviesa
i diu la veritat;
té gravada al cor la llei del seu Déu,
i camina amb pas segur.

És el Senyor qui salva els justos,
els protegeix en dies de perill.
El Senyor els ajuda i els deslliura dels malvats,
i els salva, perquè en ell es refugien.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l'home des de fora no el pot contaminar».
    Quan Jesús deixà la gent i entrà a casa, els deixebles li preguntaren què volia dir aquell proverbi. Jesús els respongué: «També vosaltres sou incapaços d'entendre-ho? No enteneu que tot allò que entra dins de l'home des de fora no li va al cor, sinó al ventre, per tornar a sortir del cos?» Així declarava que, davant Déu, tots els aliments són purs. I afegia: «Només allò que surt de l'home el contamina. De dins de l'home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l'home».

Lectura de llibre del Gènesi
    El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l'home estigués sol. Li faré qui l'ajudi i l'acompanyi». El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l'home, a veure quin nom els donaria: el nom que l'home donava a cada un dels animals era el seu nom. L'home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d'ajudar-lo i de fer-li companyia.
    Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l'esposa, perquè ha estat presa de l'espòs». Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d'aquell moment, ells dos formen una sola carn. Tots dos, l'home i la dona, anaven nus, sense avergonyir-se'n.

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d'olivera
al voltant de la taula.

És així com els fidels del Senyor seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida
puguis veure prosperar Jerusalem.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús se n'anà al terme de Tir i de Sidó. S'allotjà en una casa i no volia que la gent ho sabés. Però no pogué passar desapercebut. Tot seguit en sentí parlar una dona que tenia una filla posseïda per un esperit maligne, i l'anà a trobar, es llançà als seus peus i li pregava que tragués de la seva filla el dimoni. La dona no era jueva sinó sirofenícia. Jesús li deia: «Deixa que mengin primer els fills: no estaria bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». Ella li respongué: «És veritat, Senyor, però també els cadells, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure». Jesús li digué: «Tens raó: ves, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla». Ella se n'anà a casa seva i trobà la noia al llit, sense el dimoni.

Lectura del primer llibre dels Reis
    A les seves velleses, les dones seduïren el cor de Salomó i venerava d'altres déus. No donà enterament el seu cor al Senyor, el seu Déu, com el seu pare David; venerava Astarté, deessa dels sidonis, i Melcom, ídol dels ammonites. Amb aquestes pràctiques ofenia el Senyor; no li era del tot fidel, com el seu pare David. Dedicà un lloc sagrat a Camós, ídol de Moab, i un altre a Melcom, ídol dels ammonites, dalt la muntanya que hi ha enfront de Jerusalem. Va fer el mateix per a cadascuna de les seves dones estrangeres, que cremaven perfums i oferien víctimes als seus déus.
    El Senyor es disgustà en veure que el cor de Salomó s'allunyava d'ell, el Déu d'Israel, que se li havia aparegut dues vegades i li havia prohibit de venerar d'altres déus. Salomó no n'hi havia fet cas. Per això el Senyor li digué: «Ja que et portes així, que no ets fidel a la meva aliança ni compleixes les meves ordres, esquinçaré una part del teu reialme per donar-la a un dels teus subordinats. Però, per consideració al teu pare David, no serà en vida teva, sinó en la del teu fill. Ni li prenc tot el reialme: li deixo una tribu, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo vaig escollir».

Feliços els qui observen la llei
i practiquen sempre la justícia.
Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor,
visiteu-nos, veniu a salvar-nos.

Es van emparentar amb els idòlatres
i es contagiaren dels seus costums.
Donaren culte als ídols,
caigueren als seus paranys.

Immolaren als dimonis els fills i les filles;
i el Senyor es disgustà amb el seu poble,
avorrí la seva heretat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús se n'anà al terme de Tir i de Sidó. S'allotjà en una casa i no volia que la gent ho sabés. Però no pogué passar desapercebut. Tot seguit en sentí parlar una dona que tenia una filla posseïda per un esperit maligne, i l'anà a trobar, es llançà als seus peus i li pregava que tragués de la seva filla el dimoni. La dona no era jueva sinó sirofenícia. Jesús li deia: «Deixa que mengin primer els fills: no estaria bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». Ella li respongué: «És veritat, Senyor, però també els cadells, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure». Jesús li digué: «Tens raó: ves, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla». Ella se n'anà a casa seva i trobà la noia al llit, sense el dimoni.

Lectura del llibre del Gènesi
    La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem». La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal».
    La dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d'adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se'ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s'adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se'n faldars. Quan l'home i la dona sentiren els passos del Senyor-Déu que es passejava pel jardí a l'aire fresc de la tarda, s'amagaren entremig dels arbres del jardí, perquè no els veiés el Senyor-Déu.

Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat:
Feliç l'home a qui el Senyor
no té en compte la culpa
i dintre seu ja no manté l'engany.

M'he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor,
m'heu perdonat la culpa comesa.

Que us supliquin els fidels
als moments de desgràcia;
per més que els rius es desbordin,
a ells, ni els tocaran.

En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill.
Tothom celebra al voltant meu
el goig de veure'm lliure.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n'anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre't». A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se'n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».

Lectura del primer llibre dels Reis
    En aquell temps, Jeroboam sortí de Jerusalem, i pel camí el va trobar el profeta Ahies, de Siló, que portava un mantell nou. Tots dos estaven sols a ple camp. Ahies agafà el mantell nou que duia, l'esquinçà en dotze trossos i digué a Jeroboam: «Pren-ne deu, perquè el Senyor, Déu d'Israel, diu això: Esquinçaré el reialme de Salomó i te'n donaré deu tribus. A ell, n'hi deixaré una, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo vaig escollir d'entre totes les tribus d'Israel». Així el poble d'Israel se separà de la casa reial de David fins al dia d'avui.

No tinguis déus estrangers,
no adoris els déus dels pagans.
Jo soc el Senyor, el teu Déu,
que t'he tret de la terra d'Egipte.

Però el meu poble no escolta la meva veu,
Israel no vol fer cas de mi;
i els abandono al seu cor obstinat,
al grat dels seus capricis.

Tant de bo que el meu poble d'Israel
m'escoltés i seguís els meus camins.
En un instant serien vençuts els enemics,
giraria la mà contra els qui l'oprimeixen.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n'anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre't». A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se'n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».

Lectura de llibre del Gènesi
    El Senyor-Déu cridà l'home i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit de menjar?» L'home li digué: «La dona que m'heu donat m'ha ofert el fruit d'aquell arbre, i n'he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat».
    El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d'ella. Ella t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló». Després digué a la dona: «Sovint quedaràs gràvida i sofriràs quan donaràs a llum. El teu desig et farà buscar el marit, però ell et voldrà sotmetre». Després digué a l'home: «Ja que has fet cas de la teva dona i has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit, per culpa teva la terra serà maleïda; tota la vida passaràs penes per treure'n l'aliment. Et produirà cards i espines, i t'alimentaràs d'herbes silvestres. Menjaràs el pa amb la suor del teu front, fins que tornaràs a la terra d'on vas ser tret, perquè ets pols, i a la pols tornaràs». L'home donà a la seva esposa el nom d'Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen. El Senyor-Déu vestí l'home i la seva dona amb unes pells. Després digué: «Ja coneix el bé i el mal, ja s'ha tornat com un de nosaltres: si ara cull també el fruit de l'arbre de la vida i en menja, viurà per sempre». Llavors l'expulsà del jardí d'Edèn, perquè treballés la terra d'on havia estat tret, i un cop va ser fora, el Senyor-Déu posà a l'entrada del jardí els querubins i el brandó de l'espasa de foc, que guarden el camí de l'arbre de la vida.

Abans de néixer les muntanyes,
abans que infantéssiu la terra i el món,
des de sempre i per sempre sou Déu.

Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam».
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit.

Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se dia,
són com l'herba que s'espiga:
ha tret florida al matí,
al vespre es marceix i s'asseca.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquells dies, hi havia molta gent amb Jesús i no tenien res per menjar. Jesús cridà els seus deixebles i els digué: «Tinc compassió d'aquesta gent. Fa tres dies que no es mouen d'aquí i no tenen res per menjar. Si els deixo anar dejuns a casa seva, es quedaran pel camí sense forces; alguns d'ells viuen lluny d'aquí». Els deixebles respongueren: «D'on traurem el pa que cal per alimentar-los? Som en un lloc despoblat». Jesús els pregunta: «Quants pans teniu?» Li responen: «Set».
    Jesús ordenà que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans, digué l'acció de gràcies, els partí i en donava els trossos als deixebles perquè els servissin a la gent. Tenien també uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. La gent en menjà tant com volgué, i després recolliren set senalles de les sobres. N'havien menjat unes quatre mil persones. Després Jesús acomiadà tothom, s'embarcà i anà amb els deixebles a la regió de Dalmanuta.

Lectura del primer llibre dels Reis
    En aquells dies, Jeroboam pensà: «El reialme podria retornar als descendents de David. Si el poble va a Jerusalem, per oferir víctimes en el temple del Senyor, es reconciliarà amb el seu amo, Roboam, el rei de Judà, i a mi, em mataran». Per això demanà consell, i decidí fer dos vedells d'or. En posà un a Betel i un altre a Dan, i digué al poble: «No aneu més a Jerusalem. Israel, aquí tens el teu Déu que et va fer pujar del país d'Egipte». Això creà en el poble d'Israel una situació de pecat. La gent acompanyà un dels vedells fins a Dan. Jeroboam hi construí un santuari i nomenà sacerdots una gent qualsevol, que no era dels levites. Instituí una festa d'aplec el mes vuitè, el dia quinzè del mes, semblant a la festa de Judà, i ell mateix pujà a l'altar. Igualment va fer a Betel, on oferí víctimes als vedells que ell havia fet. També hi nomenà sacerdots del santuari que ell havia dedicat.
    Jeroboam no abandonà el mal camí que havia emprès, sinó que nomenà encara d'altres sacerdots d'aquells santuaris, presos d'entre la gent qualsevol del poble. A tots els qui ho volien, els consagrava sacerdots d'aquells santuaris. Això creà en la casa reial de Jeroboam una situació de pecat, que la portà a desaparèixer de la terra sense deixar rastre.

Hem pecat igual que els nostres pares,
som culpables, hem estat infidels.
Els nostres pares a l'Egipte
no van comprendre els vostres prodigis.

A l'Horeb van fer una imatge de vedell;
abandonaren Déu, la seva glòria,
per adorar un ídol de fosa,
l'estàtua d'un animal que viu de l'herba.

Van oblidar Déu, que els havia salvats,
que havia fet prodigis a l'Egipte,
meravelles a la terra de Cam,
obres admirables al pas del Mar Roig.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquells dies, hi havia molta gent amb Jesús i no tenien res per menjar. Jesús cridà els seus deixebles i els digué: «Tinc compassió d'aquesta gent. Fa tres dies que no es mouen d'aquí i no tenen res per menjar. Si els deixo anar dejuns a casa seva, es quedaran pel camí sense forces; alguns d'ells viuen lluny d'aquí». Els deixebles respongueren: «D'on traurem el pa que cal per alimentar-los? Som en un lloc despoblat». Jesús els pregunta: «Quants pans teniu?» Li responen: «Set».
    Jesús ordenà que la gent s'assegués a terra, prengué els set pans, digué l'acció de gràcies, els partí i en donava els trossos als deixebles perquè els servissin a la gent. Tenien també uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin. La gent en menjà tant com volgué, i després recolliren set senalles de les sobres. N'havien menjat unes quatre mil persones. Després Jesús acomiadà tothom, s'embarcà i anà amb els deixebles a la regió de Dalmanuta.