Lectura del llibre del profeta Osees
Esforcem-nos per conèixer el Senyor; està a punt d'alçar-se com l'aurora, ens vindrà com ve la pluja, com el ruixat que amara la terra. Efraïm, què he fer amb vosaltres? Què he de fer amb vosaltres, Judà, si l'amor que em teniu es com la boira del matí, com la rosada que desapareix tan aviat? Per això ho he gravat en el cor dels profetes, he pronunciat el meu oracle, i ha sortit com una llum la meva decisió: «El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos».

Parla el Senyor, el sobirà dels poderosos,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.

Si tenia fam, no t'ho hauria de dir:
és ben meva la terra i tot el que s'hi mou.
Et creus que menjaré carn de vedells,
i beuré la sang dels bocs?

Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix el que has promès a l'Altíssim,
invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré, i reconeixeràs la meva glòria.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, Abraham, contra tota esperança esperà i cregué tan fermament que Déu el convertí en «pare d'una multitud de pobles», tal com li havia dit: «Així serà la teva descendència». Ni que tingués vora cent anys, i veiés que el seu cos, per poder tenir descendència, ja era com mort, i ho era també el de Sara, la seva fe no s'afeblí. Tractant-se de la promesa de Déu, no dubtà ni es mostrà gens incrèdul, sinó que la seva fe es feu encara més forta, i donà glòria a Déu, convençut que és prou poderós per a complir allò que ha promès. Per això diu l'Escriptura: «El Senyor ho tingué en compte per fer-lo just». I quan diu que «el Senyor ho tingué en compte», no ho diu només per a ell, sinó també per a nosaltres: Déu ens havia de tenir en compte que hàgim cregut que ell ha ressuscitat d'entre els morts Jesús, el nostre Senyor, entregat a la mort en pena dels nostres pecats, i ressuscitat per fer-nos justos.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús, tot passant, veié un home, que es deia Mateu, assegut al teloni i li digué: «Vine amb mi». Ell s'aixecà i se n'anà amb Jesús. Després mentre era a taula a casa seva, altres publicans i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles. Els fariseus se n'adonaren i deien als deixebles: «Per què el vostre mestre menja amb publicans i pecadors?». Ho sentí Jesús i els digué: «El metge no el necessiten els qui estan bons; sinó els malalts. Aneu a aprendre què volen dir aquelles paraules: "El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes". No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

Lectura del llibre del Gènesi
Després que l'home hagué menjat el fruit de l'arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?». Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m'he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t'ha fet saber que anaves nu? És que has menjat el fruit de l'arbre que jo t'havia prohibit de menjar?». L'home li digué: «La dona que m'heu donat m'ha ofert el fruit d'aquell arbre, i n'he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?». Ella li respongué: «És que la serp m'ha enganyat». El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T'arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d'ella. Ell t'atacarà al cap, i tu l'atacaràs al taló».

Des de l'abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.

Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte.

Confio en la paraula del Senyor,
la meva ànima hi confia.
Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí.
Que esperin el matí els sentinelles,
Israel espera el Senyor.

Són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.
És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, l'Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat». Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d'aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és ben bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que sigui desbordant l'acció de gràcies a la seva glòria. Per això no ens desanimem. És veritat que la vida d'homes que vivim per fora es va consumint, però la que vivim dins nostre es va renovellant cada dia, perquè el pes lleuger del que ara sofrim, i que dura tan poc, va acumulant un pes incomparable de glòria que durarà per sempre. I nosaltres no apuntem a això que veiem, sinó a allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre. El nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu a la terra, serà destruït; però sabem que tenim al cel un altre edifici, un temple que és obra de Déu, no fet de mà d'homes, etern.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia hi anaren per endur-se'l perquè deien que havia perdut el seny. Per altra banda, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem deien que estava posseït de Beelzebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis. Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles. Els deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs? Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps. I si dins d'una família hi ha divisions, tampoc no pot durar. Igualment si el regne de Satanàs s'ha dividit en faccions que lluiten entre elles, ja no se sosté: no pot pas durar. A casa d'un guerrer valent ningú no pot penetrar-hi per prendre-li el que té sense encadenar-lo abans; només així li podrà saquejar la casa. Us ho dic amb tota veritat: Per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo, però el qui injuria l'Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat». Jesús va fer aquesta afirmació perquè deien que tenia un esperit maligne.
Després arriba la seva mare amb els seus germans i, de fora estant, el fan cridar. La gent que seia al voltant d'ell li diu: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen veure». Ell els respon: «Qui són la meva mare i els meus germans?». Llavors mirant els qui seien tot al voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu germà, la meva germana, la meva mare».

Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, el fill d'una dona, mestressa de casa, es posà malalt, i la malaltia s'agreujà tant que el noi expirà. La dona digué a Elies: «Per què et ficaves amb mi, home de Déu? Veig que has vingut a casa meva per fer presents a Déu les meves culpes i fer morir el meu fill». Ell li digué: «Dona-me'l». Elies el prengué dels braços de la mare, el pujà a l'habitació de dalt, on ell vivia, el posà al seu llit i cridà al Senyor: «Senyor, Déu meu, fins a la viuda que m'acull, li feu aquest mal de fer morir el seu fill?». Després s'estirà tres vegades sobre el noi i cridà al Senyor: «Senyor, Déu meu: feu, si us plau, que l'ànima d'aquest noi torni dintre d'ell». El Senyor escoltà el crit d'Elies: l'ànima del noi tornà dintre d'ell, i recobrà la vida. Elies el prengué, el dugué de l'habitació de dalt a la planta baixa de la casa, el donà a la seva mare i li digué: «Mira, el teu fill és viu». La dona digué a Elies: «Ara sé de cert que ets un home de Déu i que són del Senyor les paraules que anuncies».

Amb quin goig us exalço, Senyor.
M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,
i no heu permès que se n'alegrin els enemics.
Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts,
quan ja m'hi enfonsava, m'heu tornat la vida.

Canteu al Senyor els qui l'estimeu,
enaltiu la seva santedat!
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l'endemà són crits de joia.

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes.
Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, vull que ho sapigueu: la Bona Nova que us vaig anunciar no ve dels homes, perquè no l'he rebuda de cap home ni l'he apresa de ningú: l'he rebuda per una revelació de Jesucrist. Ja heu sentit parlar del meu comportament en el judaisme: amb quina fúria jo perseguia l'Església de Déu i l'atropellava; sobrepassava dins el judaisme molts compatricis de la meva edat, ja que era molt més zelós de les tradicions dels meus pares. Però Déu m'havia escollit des de les entranyes de la mare i m'havia cridat per la seva gràcia. Quan a ell, doncs, li semblà bé, em revelà el seu Fill, perquè jo l'anunciés als qui no són jueus. Tot seguit, sense haver consultat cap home de carn i sang, sense haver pujat a Jerusalem, a trobar els qui ja eren apòstols abans que jo, me'n vaig anar a Aràbia, i d'allà vaig tornar a Damasc. Només tres anys més tard vaig pujar a Jerusalem per conèixer Quefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps Jesús se n'anà a un poblet anomenat Naïm. L'acompanyaven els deixebles i molta gent. Quan s'acostaven a l'entrada del poble es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d'una mare viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.
Així que el Senyor la veié, se'n compadí i li digué: «No ploris». El Senyor s'acostà al fèretre i li posà la mà al damunt. Els qui el portaven s'aturaren, i ell digué: «Jove, aixeca't». El mort es posà assegut i començà a parlar. I el Senyor el donà a la seva mare. Tots quedaren esglaiats i glorificaven Déu.
La gent deia: «Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta». Deien també: «Déu ha visitat el seu poble». Per tot el país dels jueus i per tota la rodalia s'escampà aquesta anomenada de Jesús.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Pau, que per voler de Déu és apòstol de Jesucrist, i el seu germà Timoteu, a la comunitat de Déu que és a Corint, i al poble sant de tota la regió d'Acaia. Us desitgem la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable, Déu que no deixa mai de consolar-nos. Ell ens conforta enmig de totes les adversitats, perquè nosaltres mateixos, que hem estat confortats així per Déu, també sapiguem confortar els qui passen alguna pena. És cert que compartim a mans plenes els sofriments de Crist, però també per ell ens ve a mans plenes el consol. Si passem alguna pena és per poder-vos confortar i salvar, i si Déu ens consola, també és per poder-vos consolar. A més, el vostre consol anirà creixent ara que aguanteu amb fermesa els mateixos sofriments que patim nosaltres. L'esperança que tenim per tots vosaltres és del tot segura, perquè sabem que, si ara compartiu els sofriments, compartiu també el consol.

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill.

Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, per protegir-los.
Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s'assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També van perseguir els profetes que us han precedit».

Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, Elies, el tesbita, de Tesbé de Galaad, digué al rei Acab: «Et juro per la vida del Senyor, Déu d'Israel, de qui soc servidor, que aquests anys vinents no hi haurà ni pluja ni rosada si jo no ho dic». Llavors el Senyor li va fer sentir la seva paraula i li digué: «Ves-te'n a la regió oriental i amaga't vora el rierol de Carit a l'est del Jordà. Allà podràs beure l'aigua del rierol, i jo he manat als corbs que et portin provisions». Elies va complir el que el Senyor li deia: se n'anà a viure vora el rierol de Carit, a l'est del Jordà, i cada dia, al matí i al vespre, els corbs li duien carn i pa, i bevia aigua del rierol.

Alço els ulls a les muntanyes:
d'on em vindrà l'ajuda?
L'ajuda em vindrà del Senyor,
del Senyor que ha fet cel i terra.

Que no deixi relliscar el teu peu,
ni s'adormi el qui et guarda.
El guardià d'Israel mai no s'adorm,
sempre vigila.

És el Senyor qui et guarda, el Senyor t'empara
al teu costat mateix.
De dia el sol no et farà mal,
ni la lluna de nit.

El Senyor et guarda de tota desgràcia,
et guarda la vida.
El Senyor guarda tots els teus passos
ara i per tots els segles.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s'assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També van perseguir els profetes que us han precedit».

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, Déu sap que no menteixo; la nostra paraula quan ens adrecem a vosaltres no és «ara sí», «ara no», perquè Jesucrist, el Fill de Déu, que ha estat predicat entre vosaltres pel nostre ministeri -meu, de Silvà i de Timoteu-, no ha estat mai «ara sí», «ara no». En ell hem sentit un «sí» ben clar, perquè totes les promeses de Déu en ell s'han convertit en un «sí». Per això, quan nosaltres donem glòria a Déu, diem «Amén», que vol dir «sí», per Jesucrist. I el qui ens referma i ens ha ungit en Crist, juntament amb vosaltres, és Déu. Ell mateix ens ha marcat amb el seu senyal i, com a penyora del que vindrà, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit.

És admirable el vostre pacte,
per això el té present la meva ànima.

La vostra paraula, explicada, dona llum
i l'entenen els senzills.

Obro els llavis i aspiro amb delit:
m'agraden tant els vostres manaments!

Mireu-me, compadiu-vos de mi,
vós que us compadiu
dels qui estimen el vostre nom.

Que la vostra promesa guardi els meus passos,
que no siguin mai esclaus de males arts.

Deixeu-me veure la claror de la vostra mirada,
feu que el vostre servent aprengui els decrets.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».

Lectura del primer llibre dels Reis
Al cap d'un temps, el rierol on Elies s'havia amagat s'eixugà, perquè no plovia en tot el país. El Senyor li va fer sentir la seva paraula i li digué: «Ves a Sarepta de Sidó i estigue't allà. He donat ordres a una viuda que et mantingui». Elies se n'anà a Sarepta. Quan arribà a l'entrada del poble, hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta'm, si et plau, una mica d'aigua per beure». Mentre l'anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta'm, també, un tros de pa». Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d'oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem, i després morirem de fam». Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dona-me'l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d'Israel: No es buidarà el pot de farina ni s'abaixarà l'oli de la gerra fins al dia que el Senyor enviarà la pluja al país».
Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de farina ni s'abaixà l'oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d'Elies.

Responeu quan us invoco,
oh Déu que em feu justícia.
M'heu eixamplat el cor en els perills,
compadiu-me i escolteu el meu prec.
Fins quan, vosaltres, homes,
menyspreareu el Senyor, la meva glòria,
i preferireu el que és no-res
fiant-vos d'esperances enganyoses?

Sapigueu que el Senyor
ha glorificat el seu servent;
el Senyor m'escolta
sempre que l'invoco.
No pequeu si us veieu insegurs;
reflexioneu de nit i assereneu-vos.

Que sigui el nostre estendard
la claror de la vostra mirada.
El goig que m'heu posat al cor
és més gran que el que ells tenen
quan ha estat bona
la collita de blat i de vi.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, tenim aquesta seguretat perquè confiem en Déu gràcies al Crist. No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que nosaltres podem fer ve de Déu; ell ens ha fet capaços d'estar al servei de la nova aliança, una aliança que no depèn de la lletra escrita, sinó de l'obra de l'Esperit. La lletra escrita condemna a la mort, mentre que l'Esperit dona vida.
La lletra de la Llei, gravada en tauletes de pedra, condemnava a mort; tanmateix la cara de Moisès, que l'havia de transmetre, resplendia amb tanta glòria, ni que fos passatgera, que el poble d'Israel no el podia mirar de fit a fit. Si la missió de transmetre la lletra era tan gloriosa, no ho serà molt més la missió de transmetre l'Esperit? Si era gloriós estar al servei de la lletra que condemna els pecadors, no ho serà molt més estar al servei del qui els converteix en justos? Ben mirat, aquesta nova glòria sobrepassa tant l'antiga que ni la veiem. Ja que, per gloriós que fos allò que no havia de durar, ho és molt més allò que dura sempre.

Exalceu el Senyor, el nostre Déu,
venereu l'escambell dels seus peus:
«Ell és sant!».

Moisès i Aharon amb els seus sacerdots,
Samuel amb els qui invoquen el seu nom,
invocaven el Senyor, i els responia.

Els parlava en la columna de núvol,
i ells escoltaven l'aliança
i els preceptes que els donava.

Senyor, Déu nostre, vós els responíeu,
i éreu per a ells Déu de perdó,
tot i castigar, les seves culpes.

Exalceu el Senyor, el nostre Déu,
venereu la muntanya sagrada:
és sant el Senyor, el nostre Déu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi, i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel».

Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, el rei Acab convocà tot el poble a la muntanya del Carmel i reuní també tots els profetes de Baal. Elies digué al poble: «Fins quan heu d'estar així? Si el Senyor és el Déu veritable, seguiu-lo, i si és Baal, seguiu Baal». El poble no va saber què contestar. Llavors Elies digué: «De tots els profetes del Senyor jo soc l'únic que he quedat, mentre els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. Porteu dos vedells; que ells en triïn un, que el tallin a trossos i el posin sobre la llenya de l'altar, però que no encenguin el foc. Jo prepararé l'altre vedell, el posaré sobre la llenya del meu altar, i tampoc no encendré el foc. Vosaltres invocareu el nom del vostre déu i jo invocaré el nom del Senyor; aquell dels dos que respondrà encenent el foc, és el Déu veritable».
El poble trobà bé la proposta i Elies digué als profetes de Baal: «Trieu un dels vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més colla. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc». Ells prengueren el vedell que els van donar, el prepararen i des del matí fins al migdia estigueren invocant el nom de Baal cridant-li: «Baal, escolteu-nos». Però no arribava cap resposta; ells no paraven de saltar al voltant de l'altar que havien fet. A migdia, Elies es posà a riure's d'ells i els deia: «Crideu més fort, homes, crideu més fort. No vol dir que no sigui déu, però potser ara està capficat, o té feina o és fora de casa. Qui sap si dorm, però ja es despertarà». Ells baladrejaven tant com podien i s'esgarrinxaven amb punyals o amb llances fins que la sang els corria per sobre. Van estar delirant des del migdia fins vora mitja tarda, que era l'hora de presentar l'ofrena; però no arribava cap resposta ni els en feia cas ningú.
Aleshores Elies cridà tot el poble: «Acosteu-vos». I tots hi van anar, i reconstruí l'altar del Senyor, que havia estat enderrocat. Prengué dotze pedres, per representar les dotze tribus dels fills de Jacob, aquell Jacob a qui el Senyor havia fet sentir la seva paraula per dir-li que el seu nom, d'ara endavant, seria Israel. Amb aquestes pedres reconstruí l'altar dedicat al nom del Senyor. Un cop reconstruït, el rodejà amb un regueró on cabien tres o quatre galledes, s'arreglà la llenya, tallà a trossos el vedell i el posà a sobre. Després digué a la gent: «Ompliu quatre gerres d'aigua i aboqueu-les sobre la víctima». Quan ho hagueren fet, els digué: «Torneu-hi». Ells hi van tornar, i els digué encara: «Torneu-hi una altra vegada». A la tercera vegada, l'aigua rajava per tots costats i es va omplir el regueró.
Ja era l'hora de presentar l'ofrena. Elies s'acostà a l'altar i digué: «Senyor, Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel: Que tothom, a Israel, sàpiga avui que vós sou Déu i jo soc servidor vostre, i la vostra paraula m'ha manat tot el que fins ara he fet. Escolteu-me, Senyor, escolteu-me. Que aquest poble reconegui que vós sou l'únic Déu: convertiu el seu cor». A l'instant va caure el foc del Senyor, va consumir la víctima, la llenya, les pedres i el fang, i va eixugar l'aigua del regueró. En veure-ho, tot el poble es prosternà amb el front fins a terra i repetia: «El Senyor és l'únic Déu, el Senyor és l'únic Déu!»

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç».

Multipliquen els seus ídols,
s'entenen amb altres déus.
Les meves mans no els duran cap ofrena,
els meus llavis no diran els seus noms.

Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi, i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel».

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, encara avui, quan el poble d'Israel escolta la lectura dels llibres de Moisès, porta un vel que el priva d'entendre'ls. Aquest vel, tal com ho feia Moisès, se'l treu quan retorna al Senyor. En aquest lloc de l'Escriptura, «el Senyor» vol dir l'Esperit; tan bon punt hi ha l'Esperit del Senyor, el poble esclau queda lliure, i tots nosaltres, que no ens cobrim la cara amb cap vel, reflectim clarament la glòria del Senyor: com un mirall som transformats a la seva imatge, cada vegada més gloriosa, per obra del Senyor, que vol dir l'Esperit.
Per això, sabent que la bondat de Déu ens ha confiat aquest servei, no ens acovardim. És cert que la Bona Nova que nosaltres anunciem queda com coberta d'un vel, però només per als qui van a la perdició. Aquests són els qui resisteixen a la fe. Satanàs, el déu d'aquest món, els ha encegat l'enteniment perquè no els pugui il·luminar la claror irradiada per la Bona Nova de la glòria de Crist, que és imatge de Déu. Perquè, quan nosaltres prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i nosaltres, els vostres servidors per amor de Jesús. Al principi Déu ordenà que la llum resplendís d'enmig de la foscor, i ara és ell qui ha resplendit en els nostres cors perquè irradiem el coneixement de la seva glòria, reflectida en Crist.

Jo escolto què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble.
El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.

La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. Ja sabeu que als antics els van manar: "No matis", i tothom que mati serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'enfadi amb el seu germà serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu serà reu davant el Sanedrí, i el qui l'insulti acabarà al foc de l'infern. Per això, ni que et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l'últim cèntim».

Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, Elies digué al rei Acab: «Menja i beu, que sento soroll de pluges». Acab es posà a menjar i mentrestant Elies pujà al cim del Carmel, s'agenollà, abaixà el cap fins als genolls i digué al seu criat: «Ves a mirar cap a la banda del mar». Ell hi anà i digué: «No veig res». Elies insistí: «Torna-hi set vegades». La setena vegada el criat li va dir: «Veig que puja del mar un núvol petit com la mà». Li diu Elies: «Avisa de seguida el rei que enganxi el carro i baixi de la muntanya, que no l'encalli la pluja».
A poc a poc el cel s'anà enfosquint de núvols, el vent creixia i s'acostava una gran pluja. Acab marxà amb el seu carro cap a Jezrael i la mà del Senyor s'apoderà d'Elies que s'arromangà el vestit i corregué davant d'Acab fins que arribà a Jezrael.

Vetlleu per la terra i la regueu,
l'enriquiu a mans plenes.
El rierol de Déu desborda d'aigua
preparant els sembrats.

Fecundeu la terra
amarant els seus solcs,
aplanant els terrossos,
ablanint-la amb els xàfecs,
i beneïu el que hi germina.

Coroneu l'anyada amb l'abundor que cau del cel,
la fertilitat regalima de la vostra carrossa.
Aclama joiós l'herbei de l'estepa,
s'engalanen els turons.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. Ja sabeu que als antics els van manar: "No matis", i tothom que mati serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'enfadi amb el seu germà serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu serà reu davant el Sanedrí, i el qui l'insulti acabarà al foc de l'infern. Per això, ni que et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l'últim cèntim».

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres. Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida. Sempre i pertot arreu portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida de Jesús. És ben bé així: nosaltres vivim, però per causa de Jesús sempre estem a mercè de la mort, i així la vida de Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal. D'aquesta manera, ni la mort no deixa mai de fer en nosaltres la seva obra, ni la vida, en vosaltres.
L'Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat». Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d'aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que sigui desbordant l'acció de gràcies a la seva glòria.

Crec amb tot el cor, tot i que deia:
«Que en soc, de dissortat»,
tot i que deia, veient-me perdut:
«Els homes, tots enganyen».

Al Senyor li doldria
la mort dels qui l'estimen.
Ah, Senyor, soc el vostre servent,
ho soc des del dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes.

Us oferiré una víctima d'acció de gràcies,
invocant el vostre nom,
compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que està manat: "No cometis adulteri". Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos.
També està manat: "Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci". Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri».

Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, Elies arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: «Surt fora i estigue't a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà». Llavors vingué una ventada, tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so d'un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí fora i es quedà a l'entrada de la cova.
Llavors una veu li preguntà: «Elies, per què has vingut, aquí?» Ell respongué: «És que estic ple de zel per vós, Senyor, Déu de l'Univers. El poble d'Israel ha abandonat la vostra aliança, ha derrocat els vostres altars i ha mort els vostres profetes. He quedat jo tot sol i encara em volen matar». El Senyor li digué: «Ves, torna pel camí del desert, cap a Damasc, entra a la ciutat i ungeix Hazael per rei dels arameus. Després ungeix Jehú, fill de Namsí, per rei d'Israel. Finalment ungeix Eliseu, fill de Safat, d'Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta».

Escolteu el meu clam, Senyor,
compadiu-vos de mi, responeu-me.
De part vostra, el cor em diu:
«Busqueu la meva presència».

Arribar davant vostre és el que vull;
Senyor, no us amagueu.
No sigueu sever
fins a rebutjar el vostre servent,
vós que sou el meu ajut.

N'estic cert, fruiré en la vida eterna
de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor! Sigues valent!
Que el teu cor no defalleixi!
Espera en el Senyor!

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que està manat: "No cometis adulteri". Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos.
També està manat: "Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci". Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri».

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, l'amor que el Crist ens té ens obliga: hem de reconèixer que un ha mort per tots. I és que tots han mort, però ell ha mort per tots, perquè no visquin ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat. Per això nosaltres des d'ara, ja no valorem ningú per la seva condició mortal, i si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.
I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraient-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat que portéssim el missatge de la reconciliació. Per tant, nosaltres fem d'ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu.

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d'amor entranyable.

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor».
No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra,
llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient és lluny de l'Occident.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «També sabeu que als antics els van manar: "No trenquis els juraments". I també: "Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor". Doncs jo us dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí, quan és sí, no, quan és no. Tot allò que dieu de més ve del Maligne».

Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, Elies se n'anà de la muntanya de Déu, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies va fer com si passés de llarg, i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu». Elies li digué: «Ves, torna a casa teva. Què t'he fet jo per impedir-t'ho?» Ell se'n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se'ls van menjar. Després se n'anà amb Elies i era el seu ajudant.

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç».
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.

Beneït sigui el Senyor, que em dona seny.
Fins a les nits m'amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida
enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa
el qui us estima.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «També sabeu que als antics els van manar: "No trenquis els juraments". I també: "Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor". Doncs jo us dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí, quan és sí, no, quan és no. Tot allò que dieu de més ve del Maligne».