Lectura del llibre d'Isaïes
Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo, ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s'apiadarà d'ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l'oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.

Us beneiré, Déu meu, dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l'amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.

Són camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d'amor.
El Senyor és a prop dels qui l'invoquen,
dels qui l'invoquen amb sinceritat.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tant si surto amb vida d'aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany. Però quan penso que mentre continua la meva vida puc fer un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa: d'una banda, el meu desig és morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d'altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
Ara, a vosaltres, us demano solament això: que porteu una vida digna de l'evangeli del Crist.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal d'un denari, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d'altres a la plaça sense feina i els digué: "Aneu també vosaltres a la meva vinya, us pagaré el que sigui just. I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre's el sol encara en trobà d'altres i els digué: "Què feu aquí tot el dia desvagats?" Ells li contesten: "És que ningú no ens ha llogat!" Els diu: "Aneu també vosaltres a la meva vinya!"
Al capvespre, l'amo de la vinya digué a l'encarregat: "Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers". Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren un denari cada un. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però també van cobrar un denari. En veure això, rondinaven i deien al propietari: "Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor". Ell va respondre a un d'aquests: "Company, quin mal t'he fet? No havíem fet tractes per un denari? Doncs, pren el que et toca i ves-te'n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo soc generós?" Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers».

Lectura del llibre de la Saviesa:
Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà».

Déu poderós, feu-me justícia,
salveu-me, pel vostre nom.
Escolteu la meva súplica,
escolteu les meves paraules.

Mireu com s'aixequen contra mi,
amb quina violència em volen la mort.
No pensen en Déu.

Però és Déu qui m'ajuda,
i fa costat als meus defensors.
De tot cor oferiré sacrificis,
us lloaré, Senyor, perquè sou bo.

Lectura de la carta de sant Jaume:
Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau. D'on venen entre vosaltres les lluites i les baralles? No venen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres no teniu, perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores s'assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat».

Lectura de la profecia d'Amós
Escolteu això, vosaltres que us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu: «Quan haurà passat la festa de la lluna nova per poder vendre queviures! Quan haurà passat el dissabte per poder obrir els graners! Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre».
El Senyor ho jura per la glòria de Jacob: «No oblidaré mai tot això que fan».

Servents del Senyor, lloeu-lo,
lloeu el nom del Senyor.
Sigui beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

Des de la sortida fins a la posta del sol
lloeu el nom del Senyor.
El Senyor és excels als ulls de tots els pobles,
la seva glòria s'eleva més enllà del cel.

Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,
i des d'allí s'inclina
per veure el cel i la terra.

Lectura de la primera carta de sant Pau a Timoteu
Primer de tot us recomano que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l'honestedat. Pregar així és bo i agradable a Déu, el nostre salvador, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els homes és també un de sol, l'home Jesucrist, que es donà ell mateix per rescatar tots els homes. El testimoniatge sobre tot això ha estat fet públic al temps apropiat, i jo n'he estat fet herald i apòstol, mestre per instruir en la fe i en la veritat els qui no són jueus. Això que dic és veritat, no menteixo. Desitjo que els homes preguin pertot arreu, i que puguin alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: "Què és això que sento dir de tu? Dona'm comptes de la teva administració: d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns". L'administrador va pensar: "Què podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l'administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l'administració".
I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: "Quant deus al meu amo?". Ell li contestà: "Cent bidons d'oli". Li digué: "Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta". A un altre li digué: "I tu, quant deus?". Li contestà: "Cent sacs de blat". Li diu: "Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta"».
I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: «Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum.
I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva.
L'home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l'home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l'administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d'un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: L'home que és fidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor, i l'home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l'administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d'un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l'un, no estimarà l'altre, si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses».

Comença el llibre d'Esdres
L'any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l'esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m'ha donat tots els reialmes de la terra, i m'ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que pugi a Jerusalem, al país de Judà, a reconstruir el temple del Senyor, el Déu d'Israel, que té a Jerusalem la seva ciutat. Que tots els qui queden del seu poble siguin ajudats per la població del lloc on resideixen amb plata i or, amb provisions i bestiar, a més del que vulguin donar-los com a ofrena per al temple de Déu de Jerusalem».
D'entre els caps de família de Judà i de Benjamí, i d'entre els sacerdots i els levites, es posaren en camí tots aquells a qui Déu va tocar el cor perquè pugessin a Jerusalem a reconstruir el temple del Senyor. Tots els seus veïns els ajudaren donant-los objectes de plata i d'or, provisions, bestiar i molts regals de valor, a més de les ofrenes per al temple.

Quan el Senyor renovà la vida de Sió,
ho crèiem un somni;
la nostra boca s'omplí d'alegria,
de crits i de rialles.

Els altres pobles es deien:
«És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells».
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!

Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega.

Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d'alegria
duent a coll les seves garbes.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Ningú no encén un llum per tapar-lo o amagar-lo sota un llit, sinó que el posa ben alt, perquè els qui entren vegin la claror. Perquè no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui descobert, ni res d'obscur que tard o d'hora no sigui conegut i entès. Fixeu-vos com escolteu, perquè als qui tenen, Déu els donarà encara més, però als qui no tenen, els prendrà fins allò que es pensen tenir».

Lectura del llibre dels Proverbis:
Fill meu, no neguis cap favor a qui el demana sempre que l'hi puguis fer. No diguis a ningú: «Torna demà i t'ho donaré», si avui ja tens el que li pots donar. No tramis res de mal contra un company que viu amb tu confiadament. No pledegis perquè sí amb homes que no t'han fet res de mal. No envegis els homes violents, ni t'animis a seguir els seus camins, perquè el Senyor detesta els perversos, però és l'amic dels honrats; Déu maleeix la casa dels malvats, i beneeix la casa dels justos; es riu dels descreguts, que de tot fan burla, i concedeix als humils el seu favor.

Senyor, qui podrà viure a la muntanya sagrada? El qui obra honradament i practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa quan parla no escampa calúmnies.

Mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res infamant, compten poc als seus ulls els descreguts, honora i aprecia els fidels del Senyor.

No fia els seus diners a interès, ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així mai no caurà.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Ningú no encén un llum per tapar-lo o amagar-lo sota un llit, sinó que el posa ben alt, perquè els qui entren vegin la claror. Perquè no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui descobert, ni res d'obscur que tard o d'hora no sigui conegut i entès. Fixeu-vos com escolteu, perquè als qui tenen, Déu els donarà encara més, però als qui no tenen, els prendrà fins allò que es pensen tenir».

Lectura del llibre d'Esdres
En aquells dies, el rei Darius donà als governadors de la regió occidental de l'Eufrat aquest decret: «Deixeu continuar les obres d'aquest temple de Déu. Que el governador dels jueus i els seus notables el reconstrueixin al mateix lloc on era. A més, perquè no s'interrompin els treballs de reconstrucció, ordeno que, amb els ingressos reials de la regió occidental de l'Eufrat, pagueu puntualment als notables dels jueus les despeses de les obres. Jo, Darius, he donat aquest decret. Que sigui executat fidelment».
Els notables dels jueus avançaren la reconstrucció, encoratjats pels oracles del profeta Ageu i de Zacaries, fill d'Addó. Pel voler del Déu d'Israel, acabaren feliçment la reconstrucció, tal com ho havien decretat Cirus i Darius. L'edifici del temple quedà enllestit el dia tres del mes d'Adar, l'any sisè del regnat de Darius. El poble d'Israel, sacerdots, levites i els altres repatriats, celebrà amb alegria la dedicació d'aquest temple de Déu. Per dedicar-lo oferiren cent vedells, dos-cents moltons, quatre-cents anyells i dotze bocs pels pecats de tot Israel, un per cadascuna de les dotze tribus. Després designaren els torns dels sacerdots i dels levites per al servei del culte a Jerusalem tal com ho prescriuen els llibres de Moisès. El dia catorze del primer mes els repatriats van celebrar la festa de Pasqua. Els levites, que es trobaven, sense cap excepció, en estat de puresa legal, immolaren els anyells per a tots els repatriats, per a ells mateixos i per als seus germans sacerdots.

Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor».
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.

Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós.

És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l'aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, la mare de Jesús i els seus germans arribaren on ell era, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. Alguns li van fer saber que la seva mare i els seus germans eren allà fora i el volien veure. Jesús els respongué: «La meva mare i els meus germans són aquests que escolten la paraula de Déu i la compleixen».

Lectura del llibre dels Proverbis:
Els cors dels reis són a les mans de Déu: els decanta a on ell vol com l'aigua d'un regueró. Els homes sempre troben bé tot el que fan, però el Senyor és qui sospesa els seus cors. Més que l'ofrena de víctimes, el Senyor prefereix la justícia i la bondat. Mirada altiva i cor ambiciós: el pecat és el distintiu de l'injust. Els càlculs ben fets proporcionen guanys, voler córrer massa proporciona pèrdues. Tresors guanyats amb una llengua impostora són fum que s'esvaeix i llaços de mort. Amb tota l'ànima l'injust es deleix per fer mal; no és bondadós ni amb els seus companys. Els senzills aprenen quan veuen castigar els descreguts; els més entenimentats aprenen quan els adverteixen. La justícia de Déu priva de fills la casa de l'injust, precipita els injustos en la desgràcia. Qui es tapa les orelles per no sentir el clam dels pobres tampoc no serà escoltat quan ell demanarà auxili.

Feliços els homes de conducta irreprensible, que segueixen la llei del Senyor.

Feu-me entendre el camí dels preceptes, i faré l'elogi de les vostres meravelles.

He escollit els camins de veritat, i he admès les vostres sentències.

Feu-me entendre la vostra llei, que la vull guardar amb tot el cor.

Guieu-me pel camí dels manaments, que jo me l'estimo de debò.

Vull complir sempre la vostra llei, la vull complir fins al darrer moment.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, la mare de Jesús i els seus familiars arribaren on ell era, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. Alguns li van fer saber que la seva mare i els seus parents eren allà fora i el volien veure. Jesús els respongué: «La meva mare i els meus familiars són aquests que escolten la paraula de Déu i la compleixen».

Lectura del llibre d'Esdres
A l'hora de l'ofrena del capvespre, jo, Esdres, que seia en actitud de dol, em vaig aixecar amb els vestits i el mantell esquinçats, vaig caure de genolls i, amb les mans esteses cap al Senyor, el meu Déu, li vaig dir: «De tan avergonyit, Déu meu, no goso aixecar la cara davant vostre: les nostres culpes ens cobreixen per damunt del cap, els nostres pecats arriben fins al cel. Des del temps dels nostres pares fins avui hem estat culpables. Pels nostres pecats, tant nosaltres com els nostres reis i sacerdots hem estat posats en mans dels reis d'altres països, morts per l'espasa, fets captius, espoliats i avergonyits fins al dia d'avui.
Ara el Senyor, el nostre Déu, començava de ser bondadós amb nosaltres: n'ha alliberat una resta, i ens ha permès de salvar-nos al voltant del seu lloc sant; el nostre Déu ha fet brillar davant els nostres ulls una llum d'esperança i ens ha concedit un respir de vida enmig de la nostra servitud. Som esclaus, però, dintre el nostre esclavatge, el nostre Déu no ens ha abandonat i ha fet que els reis de Pèrsia s'inclinessin a favor nostre. Ens han concedit un respir per poder restaurar el temple del nostre Déu i reparar les seves ruïnes, i han protegit el país de Judà i la ciutat de Jerusalem».

Que sigui beneït el Senyor,
Déu que viu eternament;
el seu regne dura per sempre.
Ell castiga i es compadeix,
fa baixar al país dels morts i en fa sortir,
i ningú no pot fugir de la seva mà.

Fills d'Israel, enaltiu-lo davant dels altres pobles,
perquè és ell qui ens ha escampat
per totes les nacions.

Feu-los conèixer la seva grandesa,
glorifiqueu-lo davant de tots els vivents:
ell és el vostre Senyor i el vostre Déu,
és el vostre pare per sempre.

Ell us castiga per les vostres culpes,
però, compadit de vosaltres,
us reunirà de les nacions
on esteu dispersats.

Lloeu el Senyor, tots els seus elegits,
celebreu festes i glorifiqueu-lo,
lloeu tots la seva majestat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús reuní els dotze, els donà autoritat sobre tots els dimonis i poder de guarir malalties, i els envià a predicar el Regne de Déu i a curar. I els digué: «No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni un altre vestit. La primera casa on us allotgeu, no la deixeu fins que sortireu d'aquell lloc. Si no us han volgut rebre, al moment d'anar-vos-en del poble, espolseu-vos la terra que porteu als peus, com una acusació contra ells». Els dotze se'n van anar i passaven per tots els poblets anunciant la Bona Nova i curant malalts pertot arreu.

Lectura del llibre dels Proverbis:
Tota promesa de Déu és or provat al foc; Déu protegeix els qui es refugien en ell. No afegeixis res a les paraules de Déu, que, si ell replicava, tothom et tindria per impostor. Déu meu, us demano dos favors, no me'ls negueu abans no mori: Allunyeu de mi la veneració dels déus falsos i no em doneu ni misèria ni riquesa, sinó proveïu-me només del pa que necessito: que si vivia en l'abundància, potser us negaria i diria: «Qui és el Senyor?», i si passava misèria, potser robaria i prendria en va el nom de Déu.

Aparteu-me dels falsos camins, doneu-me, Senyor, la vostra llei.

M'estimo més la llei que surt dels vostres llavis, que mil monedes d'or o de plata.

Les vostres promeses, Senyor, són eternes, persistiran com el cel.

No deixo anar els meus peus pel camí del mal, vull viure atent a les vostres paraules.

El seny em ve dels vostres preceptes, per això m'aparto dels camins enganyosos.

Avorreixo l'engany, el detesto, i estimo la vostra llei.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús reuní els dotze, els donà autoritat sobre tots els dimonis i poder de guarir malalties, i els envià a predicar el Regne de Déu i a curar. I els digué: «No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, ni un altre vestit. La primera casa on us allotgeu, no la deixeu fins que sortireu d'aquell lloc. Si no us han volgut rebre, al moment d'anar-vos-en del poble, espolseu-vos la terra que porteu als peus, com una acusació contra ells». Els dotze se'n van anar i passaven per tots els poblets anunciant la Bona Nova i curant malalts pertot arreu.

Comença la profecia d'Ageu
L'any segon del rei Darius, el dia u del mes sisè, a través del profeta Ageu, el Senyor va fer sentir la seva paraula a Zorobabel, fill de Salatiel, governador de Judà, i a Josuè, fill de Josèdec, gran sacerdot, i els digué: «Això diu el Senyor de l'univers: Aquest poble creu que encara no ha arribat el moment de reconstruir el temple del Senyor».
Però la paraula del Senyor diu a través del profeta Ageu: «Com? A vosaltres ja us ha arribat l'hora de viure en palaus enteixinats, i aquest temple ha de quedar en ruïnes? Això diu el Senyor de l'univers: Fixeu-vos què us passa: sembreu molt i colliu poc, mengeu i us quedeu amb gana, beveu i no us poseu mai alegres, us abrigueu i no us passa el fred; els jornalers posen el sou en bosses foradades. Veieu què us passa?, diu el Senyor de l'univers. Au, aneu a tallar fusta a la muntanya i reconstruïu el temple; jo m'hi complauré i en faré un lloc gloriós, diu el Senyor».

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu les seves lloances
davant dels qui l'estimen.
Se sent feliç Israel del qui l'ha creat,
s'alegren del seu rei els fills de Sió.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els seus cants
amb els tambors i les cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils.

Els fidels celebren la seva glòria,
des dels seus rengles aclamen plens de goig,
mentre els seus llavis glorifiquen Déu.
És la glòria reservada als qui l'estimen.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el tetrarca Herodes sentí parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els morts, altres que havia comparegut Elies, i uns altres que havien ressuscitat alguns dels antics profetes. Herodes deia: «Joan, jo el vaig decapitar. Però aquest de qui sento dir tot això, qui és?» I tenia ganes de veure Jesús.

Lectura del llibre de l'Eclesiastès:
«Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va». Quin profit treu l'home de tot l'esforç amb què treballa sota el sol? Una generació se'n va, en ve una de nova i la terra es manté sempre igual. El sol surt i es pon, i se'n va corrents al lloc d'on sortirà de nou. El vent que bufa cap al sud, després gira cap al nord; dona voltes i més voltes, i refà el camí que havia fet. Tots els rius corren cap al mar, però el mar no s'omple mai, i ells no paren de córrer al lloc on han anat sempre. Massa paraules cansen, ningú no és capaç de dir-ho tot; l'ull no en té mai prou de veure, ni l'orella d'escoltar. El mateix que passa tornarà a passar, el mateix que fan tornaran a fer-ho, sota el sol no hi ha res que sigui nou. Quan una cosa diuen que no s'havia vist mai, segur que ja va succeir en alguna època de les que ens han precedit. De les coses passades, ja no en queda el record, ni en quedarà tampoc de les que vindran després, fins als darrers temps.

Vós feu tornar els homes a la pols dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam». Mil anys als vostres ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d'una guàrdia de nit.

Quan preneu els homes, són com un somni en fer-se de dia, són com l'herba que s'espiga: ha tret florida al matí, al vespre es marceix i s'asseca.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Calmeu-vos, Senyor, què espereu? Sigueu pacient amb els vostres servents.

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida. Que l'amabilitat del Senyor, el nostre Déu, reposi damunt els seus servents. Doneu encert a l'obra de les nostres mans.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, el tetrarca Herodes sentí parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els morts, altres que havia comparegut Elies, i uns altres que havien ressuscitat alguns dels antics profetes. Herodes deia: «Joan, jo el vaig decapitar. Però aquest de qui sento dir tot això, qui és?» I tenia ganes de veure Jesús.

Lectura de la profecia d'Ageu
L'any segon del rei Darius, el dia vint-i-u del mes setè, el Senyor va fer sentir la seva paraula a través del profeta Ageu i digué: «Digues a Zorobabel, fill de Salatiel, governador de Judà, a Josuè, fill de Josèdec, gran sacerdot, i a la resta del poble: Si entre vosaltres en queden alguns que hagin vist aquest temple amb tota l'esplendor que tenia, com el veieu ara? En comparació d'aquell sembla no res. Però anima't, Zorobabel, diu l'oracle del Senyor. Anima't, Josuè, fill de Josèdec, gran sacerdot, animeu-vos, poble del país, i treballeu, diu l'oracle del Senyor, perquè jo soc amb vosaltres, diu l'oracle del Senyor de l'univers, i el meu esperit està enmig vostre. No tingueu por. Això diu el Senyor de l'univers: Dintre de poc faré tremolar encara el cel i la terra, el mar i els continents, faré tremolar també totes les nacions; els tresors més preuats de totes les nacions vindran aquí, i ompliré de glòria aquest temple, diu el Senyor de l'univers. La plata i l'or són meus, diu l'oracle del Senyor de l'univers. La glòria d'aquest temple serà més gran que la de l'anterior, diu el Senyor de l'univers, i en aquest lloc jo donaré la pau, diu l'oracle del Senyor de l'univers».

Feu-me justícia, defenseu la meva causa
contra la gent que no estima;
allibereu-me, Déu meu, d'aquests homes
perversos i traïdors.

Déu meu, la muralla que em salva sou vós.
Per què m'abandoneu?
Per què he d'anar de dol pertot arreu,
seguit de prop per l'enemic?

Envieu-me la llum i la veritat;
que elles em guiïn,
que em duguin a la muntanya sagrada,
al lloc on residiu.

M'acostaré a l'altar de Déu,
a Déu, que és la meva alegria;
ho celebraré i us lloaré amb la cítara,
Senyor, Déu meu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat se li acostaren els deixebles, i els preguntà: «Qui diuen la gent que soc, jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, altres que ha ressuscitat un dels profetes antics». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que soc?» Pere li respongué: «El Messies, l'Ungit de Déu». Però ell els prohibí severament que diguessin això a ningú, i els deia: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer dia».

Lectura del llibre de l'Eclesiastès:
Cada cosa té el seu temps, i tot el que desitgem sota el cel també té el seu moment. Hi ha un temps de néixer i un temps de morir, un temps de plantar i un temps d'arrencar, un temps de matar i un temps de curar, un temps de destruir i un temps de construir, un temps de plorar i un temps de riure, un temps de doldre's, i un temps de ballar, un temps de tirar pedres i un temps d'arreplegar-ne, un temps d'abraçar i un temps d'estar-se'n, un temps de reclamar i un temps de deixar perdre, un temps de guardar i un temps de llençar, un temps d'esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar, un temps d'estimar i un temps d'avorrir, un temps de guerra i un temps de pau. Els qui treballen, quin profit treuen del seu esforç? He vist les ocupacions que Déu ha donat als homes: totes les ha fetes apropiades al seu temps, però també ha cobert amb un vel l'enteniment de l'home, perquè no comprengui des del començament fins a la fi tota l'obra que Déu fa.

Beneït sigui el Senyor, la meva roca, és l'amor i la muralla que em deslliura i em salva, és l'escut que m'empara.

Senyor, què són els homes per fixar-vos-hi? Què són els mortals, per ocupar-vos-en? L'home s'esvaeix com el fum, els seus dies es fonen com una ombra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Una vegada que Jesús es trobava pregant en un lloc apartat se li acostaren els deixebles, i els preguntà: «Qui diu la gent que soc, jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, altres que sou Elies, altres que ha ressuscitat un dels profetes antics». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que soc?» Pere li respongué: «El Messies, l'Ungit de Déu». Però ell els prohibí severament que diguessin això a ningú, i els deia: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer dia».

Lectura de la profecia de Zacaries
Alçant els ulls vaig veure un home que tenia a la mà una corda de prendre mides. Li vaig preguntar: «On vas?» Ell em respongué: «A amidar Jerusalem. Vull saber l'amplada i la llargada que ha de tenir.» En aquell moment sortia l'àngel que parlava amb mi i un altre àngel l'anà a trobar i li digué: «Corre, digues a aquell noi que Jerusalem ha de ser una ciutat sense muralles, perquè hi pugui cabre la gentada i el bestiar que hi viurà. Jo mateix, diu l'oracle del Senyor, seré per a Jerusalem com una muralla de foc, que envoltaré la ciutat. Crida de goig i estigues de festa, ciutat de Sió: que jo vindré per residir dintre teu, diu l'oracle del Senyor. Aquell dia moltes nacions s'uniran al Senyor; formaran part del seu poble».

Escolteu, estrangers, una paraula del Senyor,
anuncieu-la lluny, a les illes:
«El qui havia dispersat Israel l'aplegarà,
i el guardarà com un pastor el seu ramat».

El Senyor ha redimit Israel,
l'allibera de les mans dels més forts.
Vindran a les altures de Sió cridant de goig,
sota la llum de l'abundor del Senyor.

Dansaran d'alegria les noies,
i estaran contents joves i vells;
«canviaré el dol en dies de festa,
els consolaré de les penes i els alegraré».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, veient Jesús que tothom s'admirava del que ell feia, digué als seus deixebles: «Que us quedi ben gravat això que us dic: El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes». Ells no entenien què volia dir. El sentit d'aquesta predicció no estava al seu abast, però no gosaven fer-li preguntes sobre això.

Lectura del llibre de l'Eclesiastès:
Jove, viu amb alegria la teva edat, sigues feliç el temps de joventut. Segueix les inclinacions del teu cor i els desigs dels teus ulls, però sàpigues que Déu et cridarà a judici per tot el que faràs. Allunya del teu cor la tristesa, aparta del teu cos tots els mals, que també la joventut i els bons temps de la vida són en va. I recorda't del teu creador els anys de jovenesa, abans no vinguin dies més dolents i arribin aquells anys que no donen gust de viure, abans no s'apagui el sol -amb la llum del dia, la lluna i les estrelles-, i torni la nuvolada després de la pluja. Aquells dies, els qui abans guardaven la casa tremolen, els homes valents s'encorben, les molineres, escanyolides, han plegat de moldre, i les que guaitaven per les finestres ja no hi veuen. A l'hora que s'abaixa el soroll de la mola, ja s'han tancat les portes del carrer, s'ha esmorteït el piular dels ocells, i es van apagant les veus de les cantaires. Llavors una pujada ja espanta i fa por de fer camí. Mentre floreix l'ametller, la llagosta es posa a pondre i la tàpera madura els seus fruits, l'home se'n va al seu estatge etern, i els ploraners ronden pel carrer. Sí, recorda't del teu creador abans no sigui tallat el fil de plata de la vida, abans no es foradi el gresol d'or, la gerra s'esmicoli a la font i la corriola del pou es trenqui, abans la pols no torni a la terra, on ja era, i l'alè se'n torni a Déu, que l'ha donat. Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, tot és en va.

Vós feu tornar els homes a la pols dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam». Mil anys als vostres ulls són com un dia que ja ha passat, com el relleu d'una guàrdia de nit.

Quan preneu els homes, són com un somni en fer-se de dia, són com l'herba que s'espiga: ha tret florida al matí, al vespre es marceix i s'asseca.

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Calmeu-vos, Senyor, què espereu? Sigueu pacient amb els vostres servents.

Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida. Que la amabilitat del Senyor, el nostre Déu, reposi damunt els seus servents. Doneu encert a l'obra de les nostres mans.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, veient Jesús que tothom s'admirava del que ell feia, digué als seus deixebles: «Que us quedi ben gravat això que us dic: El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes». Ells no entenien què volia dir. El sentit d'aquesta predicció no estava al seu abast, però no gosaven fer-li preguntes sobre això.