Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió. Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d'aquella província se n'alegrà molt.
    Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Hi anaren, doncs, i pregaven per ells, perquè rebessin l'Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d'entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l'Esperit Sant.

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu:
«Que en són d'admirables, les vostres obres!»

«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom».
Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n'és d'admirable el que fa amb els homes!

Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell és la nostra alegria,
ell, que sempre governa amb el seu poder.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m'ha negat el seu amor.

Lectura de la primera carta de sant Pere
    Estimats, reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l'esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s'hauran d'avergonyir d'haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament. També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l'Esperit va ser retornat a la vida.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D'aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m'estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l'estimarà, i jo també l'estimaré i me li faré conèixer clarament».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    Així que Pere entrà, Corneli sortí a rebre'l i es prosternà als seus peus. Pere el feu aixecar dient-li: «Posa't dret, que jo soc home, igual que tu». Llavors Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d'uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui». Mentre Pere deia això, l'Esperit Sant vingué sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. Els jueus creients que havien vingut amb Pere s'estranyaren molt en veure que el do de l'Esperit Sant era vessat fins i tot sobre els qui no eren jueus. De fet, els sentien parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué: «Qui pot excloure de l'aigua del baptisme aquests que han rebut l'Esperit Sant igual que nosaltres?». Tot seguit manà que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li pregaren que es quedés amb ells uns quants dies.

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment
a la casa d'Israel.

Tothom ha vist d'un cap a l'altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats meus, hem d'estimar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d'ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor.
    Hem vist clarament l'amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L'amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d'estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m'estima. Manteniu-vos en l'amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l'amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m'heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d'Antioquia que si no es feien circumcidar d'acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d'aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.
    Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d'elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Barsabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d'Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d'entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d'escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l'Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d'imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adeu-siau».

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i veuran tots els pobles la salvació.

Que s'alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud,
i guieu els pobles de la terra.

Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d'un cap a l'altre de la terra.

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
    L'àngel em transportà en l'esperit dalt una muntanya gran i alta, i m'ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l'envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d'Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l'Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l'univers, amb l'Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l'omple de claror i l'Anyell li fa llum.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m'estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l'estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m'estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dona el món. Que s'asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me'n vaig, però tornaré. Si m'estimeu, us alegrareu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    A Troas ens vam embarcar en direcció a Samotràcia, i l'endemà ja érem a Neàpolis. D'allí anàrem a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Ens hi vam parar uns quants dies. El dissabte vam sortir fora de la ciutat, cap a la vora d'un riu, on ens va semblar que hi havia el lloc de pregària. Ens vam asseure i enraonàvem amb les dones que s'hi havien reunit. Entre elles escoltava atentament una dona que es deia Lídia i era venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja creia en l'únic Déu. El Senyor li obrí el cor perquè acceptés el que deia Pau. Un cop batejada amb tota la seva família, ens demanà que anéssim a viure a casa seva. Ens digué: «Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa». Hi haguérem d'anar per força.

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu les seves lloances
davant dels qui l'estimen.
Se sent feliç Israel del qui l'ha creat,
s'alegren del seu rei els fills de Sió.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els seus cants
amb els tambors i les cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils.

Els fidels celebren la seva glòria,
des dels seus rengles aclamen plens de goig,
mentre els seus llavis glorifiquen Déu.
És la glòria reservada als qui l'estimen.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan vindrà el Defensor que jo us enviaré quan seré amb el Pare, l'Esperit de la veritat que prové del Pare, donarà testimoni de mi. I vosaltres, que sou amb mi des del principi, també en donareu testimoni. Us dic això perquè no tinguéssiu un desengany. Us exclouran de les sinagogues. Més encara: ve el moment que els qui us matin es pensaran fer un homenatge a Déu. Tot això ho faran perquè no han conegut ni el Pare ni a mi. Us ho dic perquè, quan arribi l'hora, recordeu que jo us ho havia predit».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, la gent de Filips es va amotinar contra Pau i Siles, i els pretors els esquinçaren la roba i ordenaren que els peguessin. Després d'apallissar-los de valent, els van tancar a la presó, tot advertint l'escarceller que els tingués molt vigilats. L'escarceller, amb una ordre com aquesta, els dugué al fons de tot de la presó i els engrillonà els peus.
    Cap a mitjanit Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu i els presos se'ls escoltaven. Tot d'una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó i a l'instant s'obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom. L'escarceller es despertà i quan va veure les portes obertes, desembeinà la seva espasa per suïcidar-se, perquè es pensava que els presos s'havien escapat. Però Pau li cridà: «No, no et facis res, que hi som tots». L'escarceller demanà llum, va córrer a dintre i es va tirar tot tremolant als peus de Pau i de Siles. Els dugué a fora i digué: «Senyors, què he de fer per salvar-me?» Ells li van respondre: «Creieu en Jesús el Senyor, tu i tota la teva família, i us salvareu». I van anunciar la paraula de Déu a ell i a tots els de casa seva. Aquella mateixa hora de la nit l'escarceller se'ls endugué, els rentà les ferides, i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família l'haver cregut en Déu.

Us enalteixo amb tot el cor,
Senyor, us vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant del santuari
i enalteixo el vostre nom,
perquè estimeu i sou fidel.

Les vostres promeses sobrepassen
el que havíem sentit de vós.
Sempre que us invocava, m'heu escoltat,
heu enfortit la meva ànima.

La vostra dreta em salva.
Que el Senyor continuï afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ara me'n vaig al qui m'ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, però teniu el cor ple de tristesa perquè us he dit això. Amb tot, us dic la veritat: us convé que me'n vagi; si no me n'anava, no us vindria el Defensor, però quan hauré marxat, us l'enviaré. I ell, quan vindrà, demostrarà als ulls del món qui és culpable, qui és just i qui és condemnat: els culpables són ells, que no han cregut en mi; el just soc jo, i ho sabreu perquè, des del moment que no em veureu, jo hauré anat al Pare; el condemnat és el sobirà d'aquest món, que ja és condemnat des d'ara».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, els acompanyants de Pau el conduïren fins a Atenes, i se'n tornaren amb l'encàrrec de dir a Siles i a Timoteu que vinguessin com més aviat millor. Pau, dret enmig de l'Areòpag, parlà així: «Homes d'Atenes: Jo us veig religiosíssims en tot. Perquè tot recorrent i contemplant els vostres monuments sagrats, fins i tot n'he trobat un que porta aquesta inscripció: "Al Déu desconegut". Doncs, aquest Déu desconegut, que vosaltres ja venereu sense coneixe'l, és el que us vinc a anunciar. El Déu que ha fet el món i totes les coses del món, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per homes, ni necessita cap servei dels homes, perquè és ell qui ens dona a tots la vida, la respiració i tot el que tenim. Ell va fer d'un sol principi tot el llinatge dels homes, perquè habitessin a la terra. Ha fixat uns temps determinats i uns límits de lloc on han de viure, perquè busquin Déu, com mirant d'apropar-s'hi a les palpentes per trobar-lo, encara que ell no és lluny de ningú: "En ell vivim, ens movem i som, perquè som del seu mateix llinatge", com han cantat alguns dels vostres poetes. Ara bé, si som llinatge de Déu, no podem pensar que la divinitat s'assembli a l'or, a la plata, a la pedra, que cisellen les mans creadores dels artistes. Déu aparta els ulls dels temps passats en la ignorància, però ara, fa saber que tots, a tot arreu, s'han de convertir, perquè ja té senyalat el dia en què ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d'un home que ell ha designat i acreditat davant de tothom amb la garantia d'haver-lo ressuscitat d'entre els morts».
    Quan van sentir parlar de resurrecció dels morts, uns van esclafir a riure, d'altres li van dir: «Ja tornarem un altre dia». Pau es va retirar d'aquell auditori. Tanmateix, alguns se li ajuntaren i es convertiren: entre ells hi havia Dionís l'Areopagita, una dona que es deia Dàmaris i uns quants més. Després d'això, Pau va marxar d'Atenes i se n'anà a Corint.

Lloeu el Senyor des del cel,
lloeu-lo en les altures;
lloeu-lo, tots els seus àngels,
lloeu-lo, tots els seus estols.

Pobles i reis de la terra,
poderosos i governants de tot el món,
infants i vells,
joves i noies.

Que tots lloïn el nom del Senyor,
l'únic nom que excel·leix sobre tot altre;
la seva majestat domina cel i terra
i ha donat al seu poble un gran poder.

Càntic de lloança de tots els qui l'estimen,
dels seus familiars, els fills d'Israel.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l'Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que us anunciarà, ho haurà rebut d'allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d'allò que és meu».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Pau va marxar d'Atenes i se n'anà a Corint. Allà trobà un jueu anomenat Aquila, originari de Pont; acabava d'arribar d'Itàlia amb la seva muller, Priscil·la, perquè un decret de Claudi havia tret de Roma tots els jueus. Com que Pau tenia el mateix ofici de fabricar tendes, s'estava a casa d'ells i treballaven plegats. Els dissabtes discutia a la sinagoga per convèncer els jueus i els grecs. Però quan Siles i Timoteu van arribar de Macedònia, Pau es dedicà plenament a evangelitzar els jueus afirmant que Jesús era el Messies.
    Davant l'oposició i les blasfèmies dels jueus, Pau, tot espolsant-se els vestits, els digué: «Vosaltres sou els responsables de la vostra perdició; jo me'n rento les mans i des d'ara me'n vaig amb els grecs». Llavors abandonà la sinagoga i s'instal·là a casa d'un tal Tici Just, adorador de l'únic Déu, que tenia la casa a la vora de la sinagoga. Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tots els de casa seva, i molts dels corintis, quan sentien la predicació de Pau, creien i es feien batejar.

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment
a la casa d'Israel.

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor, arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «D'aquí a poc ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure». Alguns deixebles es preguntaven entre ells: «Què vol dir d'aquí a poc ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure i això que ens deia abans, que se'n va al Pare? Per què diu d'aquí a poc? No sabem pas què vol dir». Jesús s'adonà que li volien fer alguna pregunta i els digué: «No acabeu d'entendre això que us dic: D'aquí a poc ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure? Us dic amb tota veritat que plorareu i us doldreu. El món s'alegrarà i vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en alegria».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    Mentre Pau era a Corint, el Senyor li digué en una visió: «No tinguis por. No deixis de parlar: jo vetllo per tu i ningú no et tocarà per fer-te mal. Jo tinc aquí a Corint molta gent destinada a ser el meu poble». Va passar-hi un any i mig ensenyant entre ells la paraula de Déu.
    En temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus s'alçaren a l'una contra Pau, el conduïren davant el tribunal i l'acusaven dient: «Aquest home incita la gent a practicar una religió il·legal». Però abans que Pau obrís la boca, Gal·lió els replicà: «Jueus, si es tractés d'una injustícia o d'un delicte, jo us escoltaria com cal i sense presses; però aquestes baralles sobre noms i punts de la vostra Llei són cosa vostra i no m'hi he de ficar». I els va treure del tribunal. Aleshores tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal, el van apallissar, sense que Gal·lió se n'ocupés. Pau es quedà encara força dies. Després s'acomiadà dels germans i s'embarcà cap a Síria, en companyia de Priscil·la i Aquila. A Cèncrees es va tallar els cabells arran, perquè havia fet un vot.

Aplaudiu pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l'Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.

Sotmet els pobles al nostre guiatge,
posa nacions als nostres peus;
i, per heretat seva, ens pren a nosaltres,
glòria de Jacob, el seu estimat.

Déu puja enmig d'aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li,
canteu al nostre rei.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us dic amb tota veritat que plorareu i us doldreu. El món s'alegrarà i vosaltres us entristireu, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. Les mares, a punt de tenir un fill, passen moments de pena, però així que ha nascut, amb l'alegria d'haver posat un home al món, ja no es recorden dels sofriments passats. També vosaltres ara us entristiu, però, quan us tornaré a veure, el vostre cor s'alegrarà, amb una alegria que ningú no us podrà prendre. Aquell dia ja no em fareu cap d'aquestes preguntes que ara em feu».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    Pau, després d'haver-se estat un temps a Antioquia, se n'anà a recórrer successivament la regió de Galàcia i de Frígia per enfortir tots els creients. Apol·ló, un jueu d'origen alexandrí, que parlava molt bé i coneixia molt les Escriptures, va arribar a Efes. L'havien iniciat en el camí del Senyor, i parlava fervorosament sobre Jesús i s'explicava amb tota exactitud, encara que l'únic baptisme que coneixia era el de Joan. Apol·ló, doncs, començà a parlar sense por a la sinagoga. Priscil·la i Aquila, que el van sentir, el van cridar després amb ells per exposar-li millor el camí de Déu. I com que ell pensava anar-se'n a Acaia, els germans van encoratjar-l'hi, i escriviren als creients que l'acollissin. I realment, en arribar a l'Acaia, va fer molt de bé als creients amb la gràcia que Déu li havia donat, perquè públicament refutava els jueus amb energia, i defensava amb l'Escriptura a la mà que Jesús és el Messies.

Aplaudiu pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l'Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.

Déu és rei de tot el món,
canteu a Déu un himne.
Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.

Els prínceps dels pobles s'uneixen
al poble del Déu d'Abraham,
perquè són de Déu els poderosos de la terra,
són d'ell, que és sobirà de tots.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Us ho dic amb tota veritat: El meu Pare us concedirà tot allò que li demanareu, si ho feu en el meu nom. Fins ara no demanàveu res en el meu nom; feu-ho en el meu nom i rebreu allò que demaneu, i en tindreu una alegria plena. Fins ara us parlava veladament, però en endavant ja no us parlaré així del Pare, sinó que us l'anunciaré amb tota claredat. Aquell dia demanareu en el meu nom, i no us dic que pregaré al Pare per vosaltres, perquè el Pare mateix us estima, a tots els qui m'estimeu i creieu que jo vinc de Déu. He sortit del Pare per venir al món; ara deixo el món i me'n torno al Pare».