Lectura del llibre del profeta Sofonies
    Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor.
    Deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d'Israel buscarà refugi en el nom del Senyor. No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora. Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.

El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.

El Senyor dona la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters.

El Senyor manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu. Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura: «Si algú es gloria, s'haurà de gloriar del Senyor».

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s'assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
    «Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».

Lectura del llibre del Deuteronomi
    Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s'aixequi d'enmig teu, d'entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s'havia reunit a la muntanya de l'Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: "Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s'aixequi d'enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu.
    Però si un profeta s'atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d'altres déus, morirà"».

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres».

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s'han d'ocupar de coses del món i mirar d'agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d'esperit, mentre que les dones casades s'han d'ocupar de coses del món i mirar d'agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    A Cafarnaüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets, ets el Sant de Déu». Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d'aquest home». Llavors l'esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: «Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova: fins i tot mana els esperits malignes, i l'obeeixen». I aviat la seva anomenada s'estengué per tota la regió de Galilea.

Lectura del llibre de Jeremies:
    En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i ves a dir-los tot el que et manaré. No tinguis por d'ells, si no, seria jo, qui te'n faria tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T'assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te. Ho diu l'oracle del Senyor».

En vós m'emparo, Senyor,
que no en tingui un desengany.
Deslliureu-me, traieu-me del perill,
vós que sou bo; escolteu i salveu-me.

Sigueu el meu castell de refugi,
la meva roca salvadora.
Déu meu, traieu-me de les mans de l'injust.

Vós sou la meva esperança, Déu meu,
he confiat en vós, Senyor, des de petit.
Vós em traguéreu de les entranyes de la mare,
acabat de néixer em vaig emparar en vós.

D'un cap a l'altre del dia els meus llavis
diran a tothom com m'ajudeu;
m'instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran.
    Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em serviria de res.
    El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l'esperança, la paciència. L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s'acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat. Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens, raonava com els nens; però d'ençà que soc un home, ja no m'és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l'esperança i l'amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l'amor és el més gran.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
    Germans, el qui estima és pacient, és bondadós: el qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l'esperança, la paciència. L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges misteriosos s'acabarà, que el do de conèixer també serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat. Quan jo era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens, raonava com els nens; però d'ençà que soc un home, ja no m'és útil el que és propi dels nens. De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. De moment conec només una part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l'esperança i l'amor subsisteixen tots tres, però, de tots tres, l'amor és el més gran.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura». Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?». Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: "Metge, cura't tu mateix": hem sentit dir el que has fet a Cafarnaüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares».
    Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d'Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s'obrí per donar pluja, i una gran fam s'apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria».
    En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n'anà passant entremig d'ells.

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, per què continuar? No tindria prou temps si volia exposar-vos els fets de Gedeó, de Barac, de Samsó, de Jeftè, de David, de Samuel i dels profetes.
    Gràcies a la fe, sotmeteren reialmes, administraren justícia, veieren complertes les promeses de Déu, clogueren la boca dels lleons, apagaren focs violents, s'escaparen de l'espasa, recobraren la salut, foren valents en el combat, allunyaren exèrcits enemics; hi hagué mares que recobraren els seus fills ressuscitats; alguns es deixaren esquarterar i refusaren les propostes de llibertat per obtenir la resurrecció a una vida millor; d'altres foren escarnits, assotats, encadenats i empresonats, d'altres foren apedregats, serrats, morts amb l'espasa, d'altres hagueren de fugir vestits amb pells d'ovella o de cabra, privats de tot, perseguits, maltractats, errant pels deserts i per les muntanyes, i aixoplugant-se en cavernes i caus de la terra, ja que el món no era digne d'acollir-los.
    L'Escriptura ha elogiat la fe de tots aquests, però cap d'ells no arribà a posseir les promeses, perquè Déu, que ens tenia preparada a nosaltres una sort millor, no volia que ells les obtinguessin sense nosaltres.

Quina felicitat tan gran
reserveu als vostres fidels!
La concediu als qui s'arreceren en vós
per defensar-se dels homes.

Els amagueu a la vostra presència,
lluny de les conjuracions humanes;
els encobriu a casa vostra,
lluny dels atacs de les llengües.

Beneït sigui el Senyor.
És admirable l'amor que em manifesta
dins la ciutat emmurallada.

Jo que havia dit tan aviat:
«M'heu allunyat de la vostra presència».
Ben cert, heu escoltat la meva súplica
quan implorava el vostre auxili.

Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!
El Senyor guarda els qui creuen en ell,
però castiga sense planye'ls
els qui obren amb orgull.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles arribà a l'altra banda del llac, al país dels gerasens. Així que saltà de la barca, vingué, de les coves sepulcrals on vivia, un home posseït d'un esperit maligne. No el podien lligar ni tan sols amb cadenes, perquè més d'una vegada havia trencat les cadenes i els grillons amb què l'havien lligat. Ningú no el podia dominar. De nit i de dia anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i fent-se mal a cops de pedra. En veure Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà als seus peus i li digué cridant tant com podia: «Per què us fiqueu amb mi, Jesús, Fill de Déu altíssim? Us conjuro per Déu que no em turmenteu». És que Jesús li deia: «Esperit maligne, surt d'aquest home». Jesús li preguntava: «Com et dius?» Ell li respon: «Legió, perquè som molts». I demanava a Jesús amb insistència que no els tragués fora del país.
    Veient que per allà a la muntanya passava un gran ramat de porcs, demanaren a Jesús que els enviés als porcs i els hi deixés entrar. Jesús els ho permeté, i així que els esperits malignes entraren en els porcs, tot el ramat, que era d'uns dos mil, es precipità muntanya avall fins al llac, on s'ofegaren. Els porquers fugiren i portaren la nova al poble i a les cases dels encontorns, i la gent sortí a veure què havia passat. Quan arribaren, veieren l'endimoniat, que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i s'apoderà d'ells un gran temor. Els qui ho havien vist els contaren tot el que havia passat a l'endimoniat i als porcs. Llavors es posaren a pregar Jesús que se n'anés del seu territori. Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell, però Jesús no ho acceptà i li digué que tornés a casa seva, amb els seus, i els expliqués tot el que el Senyor li havia fet i com s'havia compadit d'ell. Aquell home se n'anà i proclamava per tota la Decàpolis el que Jesús li havia fet, i tothom se'n meravellava.

Lectura del segon llibre de Samuel
    En aquells dies, un missatger portà a David la nova que el poble d'Israel s'havia passat a Absalom. David digué a tots els oficials i cortesans que eren amb ell a Jerusalem: «Fugim, que si Absalom ens trobava a Jerusalem, no ens podríem escapar. No us entretingueu, no fos cas que ell anés més llest que nosaltres i ens aconseguís; a més de derrotar-nos, potser passaria la ciutat a fil d'espasa». David emprengué la pujada de les Oliveres tot plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l'acompanyaven també es cobrien el cap i pujaven tot plorant.
    Quan David arribà a Bahurim, sortí un home d'un clan de la família de Saül, que es deia Semeí, fill de Guerà. Aquest home maleïa David i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. L'exèrcit de David i tots els seus valents l'escortaven a dreta i a esquerra. Semeí cridava a David: «Ves-te'n, ves-te'n, sanguinari i pervers. El Senyor et fa pagar tota la sang de la família de Saül, a la qual has usurpat el tron i ara l'ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari!» Abisaí, fill de Sarvià, digué al rei: «Per què gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Deixa-m'hi anar, que li tallaré el cap». El rei li contestà: «Per què voleu defensar-me, fills de Sarvià? Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi a David. Qui pot demanar-li: Per què ho fas?» Després digué a Abisaí i a tots els altres oficials: «Si em vol la mort el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat. Potser el Senyor, en veure la meva pena, convertirà en bé aquesta maledicció d'avui». I David, amb els seus homes, continuà el camí.

Quants n'hi ha, Senyor, que em persegueixen!
Són molts els qui s'aixequen contra meu.
Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi».

Senyor, vós sou l'escut que em protegeix,
als ulls de tots, vós sou la meva glòria.
Quan crido invocant el Senyor,
ell em respon des de la santa muntanya.

Me'n vaig al llit, i dormo en pau
fins que em desperto. El Senyor em sosté.
No em fa por la multitud
que acampa al meu voltant.
Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles arribà a l'altra banda del llac, al país dels gerasens. Així que saltà de la barca, vingué, de les coves sepulcrals on vivia, un home posseït d'un esperit maligne. No el podien lligar ni tan sols amb cadenes, perquè més d'una vegada havia trencat les cadenes i els grillons amb què l'havien lligat. Ningú no el podia dominar. De nit i de dia anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i fent-se mal a cops de pedra. En veure Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà als seus peus i li digué cridant tant com podia: «Per què us fiqueu amb mi, Jesús, Fill de Déu altíssim? Us conjuro per Déu que no em turmenteu». És que Jesús li deia: «Esperit maligne, surt d'aquest home». Jesús li preguntava: «Com et dius?» Ell li respon: «Legió, perquè som molts». I demanava a Jesús amb insistència que no els tragués fora del país.
    Veient que per allà a la muntanya passava un gran ramat de porcs, demanaren a Jesús que els enviés als porcs i els hi deixés entrar. Jesús els ho permeté, i així que els esperits malignes entraren en els porcs, tot el ramat, que era d'uns dos mil, es precipità muntanya avall fins al llac, on s'ofegaren. Els porquers fugiren i portaren la nova al poble i a les cases dels encontorns, i la gent sortí a veure què havia passat. Quan arribaren, veieren l'endimoniat, que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i s'apoderà d'ells un gran temor. Els qui ho havien vist els contaren tot el que havia passat a l'endimoniat i als porcs. Llavors es posaren a pregar Jesús que se n'anés del seu territori. Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell, però Jesús no ho acceptà i li digué que tornés a casa seva, amb els seus, i els expliqués tot el que el Senyor li havia fet i com s'havia compadit d'ell. Aquell home se n'anà i proclamava per tota la Decàpolis el que Jesús li havia fet, i tothom se'n meravellava.

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, que ens ensenyen com hem de viure la fe, alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga, i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar; així s'assegué a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell que aguantà un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats de resistir. En la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang.

Davant dels fidels oferiré els sacrificis promesos.
En menjaran els humils fins a saciar-se,
lloaran el Senyor
els qui sincerament el busquen,
i diran: «Viviu per molts anys».

Ho tindran present i es convertiran al Senyor
tots els països de la terra;
es prosternaran davant seu
gent de totes les nacions.
Fins les cendres de les tombes l'adoraran,
s'agenollaran davant seu els qui dormen a la pols.

Serà per a ell la vida que em dona,
els meus descendents li seran fidels.
Parlaran del Senyor
a les generacions que vindran,
i anunciaran els seus favors
als qui naixeran després,
i els diran: «El Senyor ha fet tot això».

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús arribà en barca de l'altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l'aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l'ànima, li diu: «La meva filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori». Jesús se n'anà amb ell, i la gent que el seguia l'empenyia pertot arreu.
    Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l'havien fet sofrir molt, i s'hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere, enmig de la gent, i li tocà el mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona». A l'instant se li estroncà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d'ell, es girà a l'instant i preguntava a la gent: «Qui m'ha tocat la roba?» Els deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?» Però Jesús anava mirant, per veure la que ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s'acostà tremolant de por, es prosternà davant d'ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué: «Filla, la teva fe t'ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i ves-te'n en pau».
    Encara parlava, que arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d'amoïnar el mestre?» Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por». I només va permetre que l'acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm». Ells se'n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l'acompanyaven, entra a l'habitació, li dona la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: «Noia, aixeca't». A l'instant la noia, que ja tenia dotze anys, s'aixecà i es posà a caminar. Ells no se'n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

Lectura del segon llibre de Samuel
    En aquells dies, Absalom es trobà amb els homes de David: cavalcava una mula i en passar la mula sota el brancatge d'una gran alzina, se li agafà el cap a l'arbre, quedà penjat entre el cel i la terra, i la mula s'escapà. Un home que el veié avisà Joab que havia vist Absalom penjat a l'arbre. Joab prengué tres dards i els clavà al cor d'Absalom.
    David seia entre els dos portals de la ciutat. El sentinella, que havia pujat a la muralla, al terrat del portal, veié un home que corria tot sol. El sentinella cridà i ho notificà al rei. El rei digué: «Si ve sol, és que porta bones noves». El rei digué a Ahimaàs, el primer missatger: «Aparta't i queda't aquí». Ell s'apartà i esperà. Després arribà el cusita i digué: «Que el rei, el meu senyor, rebi la bona nova que avui el Senyor li ha fet justícia contra tots els qui s'havien revoltat». El rei preguntà: «Està bé el jove Absalom?». Respongué el cusita: «Que els enemics del rei, el meu senyor, i tots els qui es revolten per fer-li mal acabin com aquest jove».
    El rei, trasbalsat, pujà al pis superior del portal de la ciutat i arrencà a plorar, cridant, entre sanglots: «Fill meu Absalom, fill meu, fill meu Absalom! Tant de bo hagués mort jo en comptes de tu, fill meu, fill meu Absalom!» Van fer saber a Joab que el rei plorava i es dolia per Absalom. Aquell dia la victòria es convertí en dol de tot l'exèrcit, perquè sentien dir que el rei estava desconsolat per la mort del seu fill.

Escolteu, Senyor, escolteu i responeu-me,
que soc un pobre desvalgut.
Guardeu la meva vida, que soc un fidel vostre.
Salveu el vostre servent que en vós confia.

Sou el meu Déu, compadiu-me, Senyor,
que tot el dia clamo a vós.
Doneu aquest goig al vostre servent;
a vós elevo la meva ànima.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,
ric en l'amor per a tothom qui us invoca.
Senyor, escolteu la meva pregària,
escolteu la meva súplica.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús arribà en barca de l'altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l'aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l'ànima, li diu: «La meva filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori». Jesús se n'anà amb ell, i la gent que el seguia l'empenyia pertot arreu.
    Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l'havien fet sofrir molt, i s'hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere, enmig de la gent, i li tocà el mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona». A l'instant se li estroncà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d'ell, es girà a l'instant i preguntava a la gent: «Qui m'ha tocat la roba?» Els deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?» Però Jesús anava mirant, per veure la que ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s'acostà tremolant de por, es prosternà davant d'ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué: «Filla, la teva fe t'ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i ves-te'n en pau».
    Encara parlava, que arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d'amoïnar el mestre?» Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por». I només va permetre que l'acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm». Ells se'n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l'acompanyaven, entra a l'habitació, li dona la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: «Noia, aixeca't». A l'instant la noia, que ja tenia dotze anys, s'aixecà i es posà a caminar. Ells no se'n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, en la vostra lluita contra el pecat, encara no us hi heu enfrontat fins a vessar la sang. Heu oblidat les paraules encoratjadores que l'Escriptura us adreça com a fills: «Fill meu, no desestimis la correcció que ve del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn, perquè el Senyor repta aquells que estima, fa sofrir els fills que ell prefereix». És per la vostra correcció que sofriu: Déu us tracta com a fills. Perquè, quin fill hi ha que el seu pare no corregeixi? La correcció, de moment, no sembla que porti alegria, sinó tristesa, però més tard, els qui han passat per aquest entrenament en cullen en pau el fruit d'una vida honrada.
    Per això enfortiu les mans que es deixen anar i els genolls que es dobleguen, aplaneu el camí per on passa el vostre peu, perquè el qui va coix no es faci més mal, sinó que es posi bé. Mireu de viure en pau amb tothom. Busqueu la santedat, ja que sense santedat ningú no veurà Déu. Vetlleu que ningú de vosaltres no quedi privat de la gràcia de Déu, i que no rebroti cap plançó amargant que pertorbi els altres i els contamini.

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols.

Però l'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seva bondat s'estén als fills dels fills,
si guarden la seva aliança.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n'estranyava i deia: «D'on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n'escandalitzaven.
    Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva». I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Lectura del segon llibre de Samuel
    En aquells dies, el rei digué a Joab i als oficials del seu exèrcit: «Recorreu totes les tribus d'Israel, de Dan a Beer-Sabé i feu el cens dels homes de guerra, que vull saber quants són». Joab donà al rei el resultat del cens: a Israel hi havia vuit-cents mil homes de guerra, i a Judà, cinc-cents mil. Acabat el cens, David sentí remordiments i digué al Senyor: «He comès un gran pecat ordenant aquest cens. He estat un insensat. Senyor, perdoneu la culpa del vostre servent».
    L'endemà al matí, quan David es llevà, el Senyor va fer sentir la seva paraula al profeta Gad, vident de David, i li digué: «Ves a dir a David: Això diu el Senyor: Et proposo tres coses: tria la que vulguis i jo l'executaré». Gad anà a dur aquesta notícia a David i li preguntà: «Què t'estimes més: que hi hagi en el país tres anys de fam, que durant tres mesos no puguis resistir els atacs dels enemics, o que durant tres dies hi hagi pesta en el país? Pensa-t'ho i digue'm què haig de respondre al qui m'ha enviat». David li respongué: «No tinc pas escapatòria, però no vull caure en mans dels homes; m'estimo més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós».
    En conseqüència, David escollí la pesta. Era el temps de la sega del blat. El Senyor envià la pesta a Israel; des de l'endemà al matí fins al temps convingut moriren, de Dan fins a Beer-Sabé, setanta mil homes. Quan l'àngel anava a deixar caure la mà sobre Jerusalem per devastar-la, el Senyor es penedí d'aquell desastre i digué a l'àngel que devastava el poble: «Prou, retira la mà». L'àngel del Senyor es trobava en aquell moment a l'era d'Areunà, el jebuseu. David en veure l'àngel que castigava el poble digué al Senyor: «Soc jo que he pecat, jo soc el culpable, però aquests, que són el ramat, quin mal han fet? Castigueu-me a mi i a la meva família».

Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l'home a qui el Senyor
no té en compte la culpa
i dintre seu ja no manté l'engany.

M'he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor,
m'heu perdonat la culpa comesa.

Que us supliquin els fidels
als moments de desgràcia;
per més que els rius es desbordin,
a ells ni els tocaran.

En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill.
Tothom celebra al voltant meu
el goig de veure'm lliure.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte, començà a ensenyar en la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n'estranyava i deia: «D'on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n'escandalitzaven.
    Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva». I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, vosaltres no us heu acostat en aquella muntanya palpable del Sinaí, que era tota ella foc ardent, foscor, negra nuvolada i tempesta, ni heu escoltat el toc del corn i la veu que pronunciava aquelles paraules. Els mateixos que sentiren la veu suplicaren que no continués parlant-los. Allò que veien era tan espantós que Moisès exclamà: «Estic esglaiat i tremolo d'esgarrifança».
    Vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d'àngels, a l'aplec festiu dels primers inscrits com a ciutadans del cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a terme, a Jesús, el mitjancer de la nova aliança, a la seva sang purificadora, que parla més favorablement que la d'Abel.

És gran el Senyor,
no ens cansem de lloar-lo
a la ciutat del nostre Déu.
La seva muntanya santa és admirable,
és el goig de tot el món.

La muntanya de Sió és a tocar del cel,
és la ciutat del rei dels reis;
Déu sobresurt com un castell
enmig dels seus merlets.

Ho havíem sentit a dir, i ara ho hem vist:
la ciutat del nostre Déu,
la ciutat del Senyor de l'univers,
Déu la manté ferma per sempre.

Déu nostre, evoquem el record del vostre amor,
enmig del temple;
sou conegut d'un cap a l'altre de la terra,
sou lloat pertot arreu,
el vostre braç escampa la bondat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d'enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotjareu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d'aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l'hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells». Els dotze se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

Lectura del primer llibre dels Reis
    Quan David veié que s'acostava el dia de la seva mort, va fer aquestes recomanacions al seu fill Salomó: «Me'n vaig ja pel camí que tothom segueix. Sigues valent i porta't com un home. Compleix els manaments del Senyor, el teu Déu, segueix els seus camins, posa en pràctica els seus decrets, els seus preceptes, les seves decisions i el seu pacte, tal com està escrit a la llei de Moisès; així reeixiràs en totes les teves empreses i el Senyor complirà el que em va prometre quan em digué: Si els teus fills vetllen sobre la seva conducta i es comporten fidelment a la meva presència amb tot el cor i amb tota l'ànima, sempre hi haurà algú de la teva dinastia que regnarà al tron d'Israel».
    David s'adormí amb els seus pares i va ser sepultat a la ciutat de David. Havia regnat quaranta anys a Israel, set a Hebron, i trenta-tres a Jerusalem. Salomó ocupà el tron del seu pare David, i el seu poder reial quedà ben consolidat.

Sou beneït, Senyor, Déu del nostre pare Israel,
des de sempre i per sempre.

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,
la glòria, l'esplendor, la majestat;
perquè al cel i a la terra tot és vostre.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.
Vós doneu la riquesa i els honors.

Vós teniu la sobirania sobre tot el món;
està a les vostres mans donar força i valentia,
fer créixer tota cosa i confortar-la.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d'enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotjareu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d'aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l'hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells». Els dotze se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, no deixeu mai d'estimar-vos fraternalment ni d'acollir els forasters; penseu que alguns acolliren àngels sense saber-ho. Recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats, pensant que també vosaltres teniu un cos que podria sofrir mals tractes. Que tothom honri el matrimoni, i guardi immaculada la vida conjugal; Déu judicarà els fornicadors i els adúlters.
    No aneu darrere els diners; acontenteu-vos amb allò que teniu, recordant que Déu ha dit: «No et deixaré, no t'abandonaré». Per això podem dir amb tota confiança: «Tinc el Senyor a favor, res no em fa por, els homes, què em poden fer?» Feu memòria dels qui us van guiar i us van anunciar la paraula de Déu; considereu la fi exemplar de la seva vida i imiteu la seva fe. Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles.

El Senyor m'il·lumina i em salva,
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix
la meva vida,
qui em pot esfereir?

Ni que acampés contra mi tot un exèrcit,
el meu cor no temeria;
per més que em declaressin la guerra,
jo em sentiria confiat.

Ell m'amaga al seu costat,
en dies de desgràcia;
m'encobreix dintre el recer de casa seva,
m'encamina a la roca inaccessible.

Arribar davant vostre és el que vull;
Senyor, no us amagueu.
No sigueu sever fins a rebutjar
el vostre servent,
vós que sou el meu ajut.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, el rei Herodes sentí parlar de Jesús, perquè s'havia estès la seva anomenada. La gent deia: «Joan Baptista ha ressuscitat d'entre els morts: per això té aquest poder d'obrar miracles». Altres pensaven que era Elies, i altres que era un de tants profetes. Però Herodes deia: «Joan, el qui jo vaig fer decapitar, ha ressuscitat». És que Herodes havia fet agafar Joan i l'havia fet encadenar a la presó per qüestió del seu casament amb Herodies, la dona del seu germà, ja que Joan li retreia que no li era lícit de viure amb la dona del seu germà. Herodies li tenia malícia i el volia fer matar, però no podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i recte, sentia per ell un gran respecte i el protegia, l'escoltava de bon grat i, després de sentir-lo, quedava molt perplex.
    Finalment, Herodies trobà l'ocasió. Herodes, el dia del seu natalici, convidà els seus cortesans, els oficials de l'exèrcit i els principals de Galilea. Durant el convit, entrà la filla d'Herodies a ballar, i agradà tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: «Demana'm el que vulguis, i t'ho donaré». I li jurà que li donaria el que li demanés, ni que fos la meitat del seu regne. La noia sortí, i preguntà a la seva mare: «Què puc demanar?» Ella li respongué: «El cap de Joan Baptista». La noia entrà tot seguit, anà decidida cap al rei i li demanà: «Vull que em donis ara mateix en una safata el cap de Joan Baptista». El rei s'entristí molt, però pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, no la volgué desatendre. Tot seguit, doncs, envià un guarda amb l'ordre de portar el cap de Joan. El guarda hi anà, el decapità allà mateix, a la presó, portà el cap en una safata i el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. Quan ho saberen els deixebles de Joan, hi anaren, s'endugueren el cos, i el posaren en un sepulcre.

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
    Com el greix és el bo i millor de la víctima, David ho és del poble d'Israel. Jugava amb els lleons com amb cabrits, i amb els ossos com si fossin anyells. Encara era un noi, que matà un gegant: quan la seva mà brandà la fona i abaté l'orgull de Goliat, alliberà el poble de la vergonya que passava. Havia invocat el Déu Altíssim, que enfortí la seva dreta perquè fes retrocedir un home de guerra i restablís l'honor del seu poble. Les dones li cantaren una tornada perquè havia derrotat desenes de milers. Quan hagué cenyit la corona, anà al combat i vencé els enemics que tenia al voltant, va fer tributàries les ciutats dels filisteus i destruí fins avui el seu poder.
    De totes les seves gestes, en donava gràcies glorificant el Déu Altíssim. Estimava el seu Creador amb tot el cor, i el lloava cada dia amb el cant dels salms. Va rodejar l'altar de música i cantors, creà melodies, acompanyades d'arpes i lires, donà esplendor a les festes i ordenà les celebracions de tot l'any. I a lloança del nom del Senyor, cada matí, ressonaven les aclamacions en tot el Santuari. El Senyor passà per alt el seu pecat i enaltí per sempre el seu poder; li conferí l'autoritat reial, i consolidà el seu tron a Jerusalem.

L'ajut de Déu no falla mai,
les promeses del Senyor són de bona llei;
és escut dels qui s'hi emparen.

Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal.
Beneeixo el Senyor que em salva!
Per això us lloaré entre les nacions,
cantaré al vostre nom, Senyor.

«Ha donat grans victòries al seu rei,
ha mostrat l'amor que té al seu Ungit,
a David i al seu llinatge per sempre».

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, el rei Herodes sentí parlar de Jesús, perquè s'havia estès la seva anomenada. La gent deia: «Joan Baptista ha ressuscitat d'entre els morts: per això té aquest poder d'obrar miracles». Altres pensaven que era Elies, i altres que era un de tants profetes. Però Herodes deia: «Joan, el qui jo vaig fer decapitar, ha ressuscitat». És que Herodes havia fet agafar Joan i l'havia fet encadenar a la presó per qüestió del seu casament amb Herodies, la dona del seu germà, ja que Joan li retreia que no li era lícit de viure amb la dona del seu germà. Herodies li tenia malícia i el volia fer matar, però no podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i recte, sentia per ell un gran respecte i el protegia, l'escoltava de bon grat i, després de sentir-lo, quedava molt perplex.
    Finalment, Herodies trobà l'ocasió. Herodes, el dia del seu natalici, convidà els seus cortesans, els oficials de l'exèrcit i els principals de Galilea. Durant el convit, entrà la filla d'Herodies a ballar, i agradà tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: «Demana'm el que vulguis, i t'ho donaré». I li jurà que li donaria el que li demanés, ni que fos la meitat del seu regne. La noia sortí, i preguntà a la seva mare: «Què puc demanar?» Ella li respongué: «El cap de Joan Baptista». La noia entrà tot seguit, anà decidida cap al rei i li demanà: «Vull que em donis ara mateix en una safata el cap de Joan Baptista». El rei s'entristí molt, però pensant en el jurament que havien sentit tots els convidats, no la volgué desatendre. Tot seguit, doncs, envià un guarda amb l'ordre de portar el cap de Joan. El guarda hi anà, el decapità allà mateix, a la presó, portà el cap en una safata i el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. Quan ho saberen els deixebles de Joan, hi anaren, s'endugueren el cos, i el posaren en un sepulcre.

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, oferim a Déu, per Jesucrist, una acció de gràcies perpètua, fruit dels llavis que lloen el seu nom. No us oblideu de fer el bé i de compartir amb els altres el que teniu: ofrenes com aquestes, sí que són agradables a Déu. Obeïu els qui us presideixen i feu-ne cas. Ells vetllen per vosaltres i n'hauran de donar compte; mireu que puguin fer-ho amb goig; si ho havien de fer amb pena, no seria pas de profit vostre.
    Acabo fent present el meu desig al Déu de la pau: Ell ha fet pujar d'entre els morts Jesús, Senyor nostre, l'ha constituït el gran pastor de les ovelles i ha segellat amb la seva sang una aliança eterna; que ell us assorteixi amb tota mena de bé perquè pugueu complir la seva voluntat; que ell mateix, per Jesucrist, faci en nosaltres allò que li és plaent. A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna. Em guia pels camins segurs
per l'amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor
m'asserena i em conforta.

Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m'heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara tots sols en un lloc despoblat i reposeu una mica». Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni de menjar. Se n'anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, hi van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.

Lectura del primer llibre dels Reis
    En aquells dies, el rei Salomó anà a Gabaon a oferir víctimes en aquell santuari, el més important entre els llocs alts. Salomó cremà mil víctimes en aquell altar. A Gabaon, el Senyor se li aparegué en un somni durant la nit i li digué: «Digue'm què vols que et doni». Salomó li respongué: «Vós heu fet grans favors al vostre servent, el meu pare David. Ell es comportava amb vós amb sinceritat, amb bondat i amb rectitud de cor, i vós li heu estat fidel i li heu fet aquest gran favor de donar-li un fill que el succeís en el seu tron. Senyor, Déu meu, vós m'heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però soc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal; sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?»
    Al Senyor, li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se't podrà comparar. I també et donaré el que no m'has demanat: la riquesa i la glòria, tanta que, en vida teva, cap dels reis no et podrà igualar».

Com mantindrà pur un jove el seu camí?
Vivint d'acord amb la vostra paraula.

Us he buscat amb tot el cor,
no deixeu que m'aparti dels manaments.

Guardo al fons del cor el que heu promès,
per no pecar contra vós.

Sou beneït, Senyor,
feu que aprengui els vostres decrets.

Els meus llavis compten una a una
les sentències que vós heu donat.

Soc més feliç guardant el pacte
que fruint de grans riqueses.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
    En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara tots sols en un lloc despoblat i reposeu una mica». Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni de menjar. Se n'anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, hi van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.