Lectura del llibre d'Isaïes
    En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les profunditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel». Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor». Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel».

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos.

Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui venen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
    Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures santes. Aquesta bona nova es refereix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David, però per l'esperit que santifica va ser constituït Fill poderós de Déu des que va ressuscitar d'entre els morts.
    Per ell he rebut el do de ser apòstol, missioner del seu nom a gent de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat. Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    Jesús, el Messies, vingué al món d'aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l'acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble». Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l'àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.

Lectura del segon llibre de Samuel
    Quan el rei David s'hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l'hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l'arca de Déu està en un envelat». Natan digué al rei: «Ves, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor».
    Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Ves, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m'has de fer un casal per a residir-hi? Jo t'he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t'he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra.
    He destinat un lloc per al meu poble Israel, l'hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l'oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t'anuncia que et farà un casal. Quan t'arribarà l'hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill.
    El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre».

Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors,
d'una generació a l'altra anunciaré
la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel».

He fet aliança amb els meus elegits,
jurant a David el meu servent:
«T'he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron».

Ell em dirà: «Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva».
Mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
    Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d'acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l'abast de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Déu és l'únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L'àngel entrà a casa d'ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l'àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill-de-l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d'Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l'anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».
    I l'àngel es va retirar.

Lectura de la profecia de Miquees
    Això diu el Senyor: «Tu Betlem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel». Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d'Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d'un cap a l'altre de la terra. Ell serà la pau.

Pastor d'Israel, escolteu-nos.
Vós que teniu querubins per carrossa,
desvetlleu el vostre poder,
veniu a salvar-nos.

Déu de l'univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta.

Que la vostra mà reposi
sobre l'home que serà el vostre braç dret,
el fill de l'home a qui vós doneu la força.
No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos vós la vida
perquè invoquem el vostre nom.

Lectura de la carta als cristians hebreus
    Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m'heu format un cos; no exigiu l'holocaust ni l'expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat». Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l'holocaust i l'expiació, no els voleu ni els exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat». Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    Per aquells dies, Maria se n'anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d'entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà».

Lectura del llibre del Gènesi
    En aquell temps, Jacob cridà els seus fills i els digué: «Reuniu-vos aquí i escolteu, fills de Jacob, escolteu Israel, el vostre pare. Judà, els teus germans t'enalteixen. Domines els enemics que es revolten i els fills del teu pare es prosternen davant teu. Judà, fill meu, ets un cadell de lleó que torna de la caça. Quan doblegues els genolls per ajeure't com els lleons, qui s'atreveix a fer-te alçar? El ceptre no serà pres a Judà, els seus fills seguiran governant fins que vindrà aquell a qui és destinat. A ell se sotmetran els pobles».

Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.

Que les muntanyes duguin pau al poble,
que duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats,
i salvats els fills dels pobres.

Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini des d'un mar a l'altre,
des del Gran Riu fins a l'extrem del país.

Que es perpetuï el seu nom,
i duri com el sol.
Que les famílies del país, per beneir-se,
es valguin del seu nom;
que se'n valguin tots els pobles de la terra
per augurar-se la felicitat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d'Abraham. Abraham va ser pare d'Isaac, Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i dels seus germans, Judà va ser pare de Fares i Zaré, i la mare d'ells era Tamar. Fares va ser pare d'Hesron; Hesron, d'Aram; Aram, d'Aminadab; Aminadab, de Nahason; Nahason, de Salmon; Salmon, de Booz, i la mare de Booz era Rahab. Booz va ser pare d'Obed, i la mare d'Obed era Rut. Obed va ser pare de Jesè, i Jesè, de David, el rei.
    David va ser pare de Salomó, nascut de la muller d'Uries; Salomó va ser pare de Roboam; Roboam, d'Abies; Abies, d'Asà; Asà, de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d'Ozies; Ozies, de Joatam; Joatam, d'Acaz; Acaz, d'Ezequies; Ezequies, de Manasés; Manasés, d'Amon; Amon, de Josies, i Josies, de Jeconies i dels seus germans, en temps de la deportació a Babilònia.
    Després de la deportació a Babilònia, Jeconies va ser pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d'Abihud; Abihud, d'Eljaquim; Eljaquim, d'Azor; Azor, de Sadoc; Sadoc, d'Aquim; Aquim, d'Elihud; Elihud, d'Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, i Jacob va ser pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.
    En total, doncs, hi ha catorze generacions d'Abraham fins a David; catorze, de David fins a la deportació de Babilònia; i catorze, de la deportació de Babilònia fins al Messies.

Lectura del llibre de Jeremies
    «Venen dies, diu l'oracle del Senyor, que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David, i serà un rei excel·lent, que farà regnar en el país la justícia i el bé. En els seus dies Judà no sofrirà cap mal i Israel viurà segur; el seu nom serà: El-Senyor-és-el-nostre-bé. Per això venen dies, diu l'oracle del Senyor, que ja no juraran més "per la vida del Senyor que va treure els israelites del país d'Egipte", sinó "per la vida del Senyor que va treure el llinatge d'Israel del país del Nord i de tots els altres països", on l'havia bandejat, i el va fer venir perquè tornés a habitar al seu territori».

Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.

Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S'apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort.

Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel,
l'únic que fa meravelles;
sigui sempre beneït el seu nom gloriós;
que la seva glòria ompli la terra.
Amén, amén.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
    Jesús, el Messies, vingué al món d'aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l'acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».
    Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l'àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com esposa.

Lectura del llibre dels Jutges
    En aquell temps, hi havia un home de Saraà, d'un clan danita, que es deia Manoè. La seva dona era estèril, no tenia fills. L'àngel del Senyor s'aparegué a la dona i li digué: «Tu que eres estèril, que no tenies fills, ara en tindràs un. T'has d'abstenir de beure vi o altres begudes alcohòliques, i de menjar res del que les lleis sagrades prohibeixen, perquè el fill que tindràs serà consagrat a Déu des d'abans de néixer; en senyal de la seva consagració, no es tallarà mai els cabells; ell serà el primer que lluitarà per alliberar el poble d'Israel del poder dels filisteus». La dona anà a trobar el seu marit i li digué: «Ha vingut un home de Déu, que tenia l'aparença d'un àngel. Tot ell imposava respecte. Jo no li he preguntat de part de qui venia, i ell tampoc no m'ha donat el seu nom, però m'ha dit que tindré un fill, i que des d'ara no he de beure vi o altres begudes alcohòliques, ni he de menjar res del que les lleis sagrades prohibeixen, perquè el noi, des d'abans de néixer fins al dia de la mort, serà consagrat a Déu».
    Efectivament, la dona tingué un fill i li posà el nom de Samsó. Quan el noi es va fer gran, el Senyor el va beneir, i l'esperit del Senyor començà d'atiar-lo contra els filisteus.

Sigueu el meu castell de refugi,
la meva roca salvadora.
Per a mi sou penyal i plaça forta.
Déu meu, traieu-me
de les mans de l'injust.

Vós sou la meva esperança, Déu meu,
he confiat en vós, Senyor, des de petit.
Vós em traguéreu de les entranyes de la mare,
acabat de néixer em vaig emparar en vós.

Contaré els vostres prodigis, Senyor,
recordaré l'ajut que no trobo en ningú més.
M'instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abies, que es deia Zacaries. La seva dona, descendent d'Aharon, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant Déu, irreprensibles en el compliment de tots els manaments i observances del Senyor. Però no tenien fills: Elisabet era estèril i tots dos ja eren massa grans per a poder tenir fills.
    Un dia, mentre Zacaries complia davant Déu les funcions sacerdotals dintre el seu torn, segons el costum dels sacerdots, li tocà per sorteig d'entrar al lloc sant per oferir l'encens al Senyor. Mentre l'oferia, tota la gent era fora pregant. Llavors se li aparegué un àngel del Senyor a la dreta de l'altar de l'encens. Zacaries, en veure'l, es torbà i s'esglaià. L'àngel li digué: «No tinguis por, Zacaries: Déu ha escoltat la teva pregària. Elisabet, la teva esposa, et donarà un fill i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran alegria i ho celebraràs, i tothom s'alegrarà del seu naixement, perquè aquest noi serà gran als ulls del Senyor, no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i serà ple de l'Esperit Sant des d'abans de néixer. Farà que molts del poble d'Israel es converteixin al Senyor, el seu Déu. Ell precedirà el Senyor amb l'esperit i el poder d'Elies, i farà que els pares es reconciliïn de cor amb els seus fills i que els indòcils aprenguin els sentiments dels justos. Així prepararà un poble ben disposat per acollir el Senyor».
    Zacaries preguntà a l'àngel: «Com sabré que això és veritat? Tant jo com la meva esposa som massa grans perquè puguem tenir un fill». L'àngel li va respondre: «Jo soc Gabriel, i estic al servei personal de Déu; és ell qui m'ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves. Això que t'he dit es complirà al temps que Déu ha decidit, però, com que tu no m'has cregut, no podràs parlar més des d'ara fins al dia que tot s'haurà complert».
    Tot el poble esperava que Zacaries sortís del lloc sant, estranyat en veure que trigava tant. Quan finalment sortí, no podia dir res, i comprengueren que havia tingut una visió en el lloc sant. Ell només els feia senyes, perquè havia quedat mut. Acabats els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se'n tornà a casa. Poc després, Elisabet quedà en estat. Durant cinc mesos no sortia de casa i pensava: «Quin favor m'ha fet el Senyor! Ningú no em podrà retreure més que no tinc fills».

Lectura del llibre d'Isaïes
    En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les profunditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel». Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor». Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posaran Emmanuel».

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos.

Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui venen
a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L'àngel entrà a casa d'ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella, es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l'àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill-de-l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d'Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà, l'anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar.

Lectura del Càntic dels càntics
Escolteu, sento la veu del meu estimat! Mireu com ve, trescant per les muntanyes, saltant pels turons. El meu estimat corre com una gasela, com un cérvol jove. Ja és aquí fora, darrere la paret, mirant per la finestra, espiant per la gelosia.
El meu estimat em diu: «Aixeca't, amiga meva, bonica meva, i vine. Mira, ha passat el temps d'hivern, la pluja s'ha esvaït i se n'ha anat: Ja es veuen flors per tota la contrada, és el temps que canten els ocells i se senten les tórtores en els nostres camps. La figuera dona els primers fruits i les vinyes florides escampen perfum. Aixeca't i vine, amiga meva. Coloma meva, que t'amagues dins les clivelles de la roca, i dins les escletxes dels espadats: deixa'm veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu, que la teva veu és dolça i la teva cara, bonica».

Lectura de la profecia de Sofonies
    Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra't i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d'Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans, el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s'ha transportat d'alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d'aplec».

Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l'arpa els vostres cants,
dediqueu-li un càntic nou,
toqueu acompanyant l'aclamació.

Els plans del Senyor persisteixen,
manté sempre els propòsits del seu cor.
Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.

Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
És l'alegria del nostre cor,
i confiem en la presència del seu nom.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    Per aquells dies, Maria se n'anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d'entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber es complirà».

Lectura del primer llibre de Samuel
    En aquells dies, Anna s'endugué Samuel a Siló, amb un toro de tres anys, mig sac de farina i un odre de vi, i presentà el noi al temple del Senyor. Samuel encara era un nen. Després d'immolar el toro, presentaren el nen a Elí. Anna li digué: «Senyor meu, ho juro per la vostra vida: Jo soc aquella dona que un dia vaig pregar aquí mateix, davant vostre. Aquest noi és el que jo vaig demanar al Senyor, i ell me'l va concedir. Per això jo l'hi cedeixo: serà d'ell tota la vida». Després es prosternaren allà mateix i adoraren el Senyor.

Celebro de tot cor el Senyor,
i alço el meu front en honor d'ell.
La meva boca es riu dels enemics,
feliç de veure que ell m'ha salvat.

Als millors soldats, els tremola l'arc,
mentre els més covards s'armen de valor;
els qui tenien pa de sobres es lloguen per menjar,
mentre als afamats ja no els falta aliment;
la dona estèril infanta set fills,
mentre decau la mare fecunda.

És el Senyor qui dona mort o vida,
qui enfonsa dins el país dels morts
o en treu fora.
És el Senyor qui dona pobresa o riquesa,
qui abaixa o enalteix.

Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure'l entre els poderosos,
i donar-li possessió d'un soli gloriós.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació.
    Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Maria es quedà tres mesos amb Elisabet, i després se'n tornà a casa seva.

Lectura de la profecia de Malaquies
    Això diu el Senyor: «Jo envio el meu missatger perquè prepari el camí davant meu, i tot seguit el Senyor que vosaltres busqueu, l'àngel de l'aliança que desitgeu, entrarà al seu temple. Ja ve, diu el Senyor de l'univers. Qui resistirà el dia de la seva arribada? Qui es mantindrà dret quan ell aparegui? Perquè serà com el foc del fonedor i com el sabó de fer bugada: s'asseurà a fondre i a depurar la plata, purificarà els descendents de Leví, els refinarà com la plata i l'or. Des d'aleshores oferiran al Senyor una oblació digna, i les oblacions de Judà i de Jerusalem seran agradables al Senyor com ho eren abans, com en els temps antics.
    Jo us enviaré el profeta Elies abans no arribi el dia del Senyor, gran i terrible. Ell farà que els seus pares es reconciliïn amb els fills, i els fills amb els pares. Així el dia de la meva vinguda, ja no hauré de castigar el país amb l'extermini».

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat,
instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu.

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí.

Tot l'obrar del Senyor és fruit d'amor fidel
per als qui guarden la seva aliança.
El Senyor es fa conèixer íntimament
als seus fidels,
els revela la seva aliança.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    Quan es complí el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentien dir que el Senyor li havia fet aquest favor tan gran, i tots la felicitaven. El dia vuitè es reuniren per circumcidar el nen, i proposaven que es digués Zacaries, com el seu pare. Però la mare s'hi oposava dient: «No, que s'ha de dir Joan». Ells li replicaren: «Però si no hi ha ningú de la família que se'n digui!» Llavors feren senyes al pare preguntant-li com volia que es digués. Ell demanà unes tauletes i escriví: «S'ha de dir Joan».
    Tots se'n van meravellar. I a l'instant Zacaries recobrà la paraula i beneïa Déu. Un gran respecte s'apoderà de tots els veïns. La gent en parlava per tota la Muntanya de Judea, i tothom qui ho sentia en guardava el record i es preguntava: «Què serà aquest noi?», perquè la mà del Senyor era amb ell.

Lectura del segon llibre de Samuel
    Quan el rei David s'hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l'hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l'arca de Déu està en un envelat». Natan digué al rei: «Ves, fes tot el que es proposi el teu cor: tens amb tu el Senyor».
    Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Ves, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m'has de fer un casal per a residir-hi? Jo t'he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t'he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra. He destinat un lloc per al meu poble Israel, l'hi he plantat per què hi visqui sense por, i no l'oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t'anuncia que et farà un casal. Quan t'arribarà l'hora de reposar amb els teus pares, et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre».

Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors,
d'una generació a l'altra anunciaré la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel».

He fet aliança amb el meu elegit,
jurant a David, el meu servent:
T'he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron.

Ell em dirà: «Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva».
I jo li mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
    En aquell temps, Zacaries, el pare de Joan, ple de l'Esperit Sant, digué aquestes paraules profètiques: «Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel, ha visitat el seu poble i l'ha redimit. Fa que s'aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent, com ho havia anunciat, de temps antic, per boca dels seus sants profetes. Així ens salva, alliberant-nos dels enemics, de les mans dels qui ens volen mal, mogut per l'amor que el fa fidel als nostres pares, i pel record de l'aliança santa, que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, sense por, lliures dels enemics, li donem culte amb santedat i justícia tota la vida.
    I a tu, infant, et diran profeta de l'Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins. Faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats, per l'amor entranyable del nostre Déu. Perquè ens estima, ens visitarà un sol, que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau».