El Baptisme del Senyor. Cicle A. Diumenge després del 6 de gener
Lectura primera
Is 42, 1-4. 6-7
Aquí teniu el meu servent en qui s'ha complagut la meva ànima
Lectura del llibre d'Isaïes
   
Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s'esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions.
   
Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t'he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca».
Salm responsorial 28, 1-2. 3ac-4. 3b i 9b-10 (R: 11b)
R/. Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do de la pau.
Dóminus benedícet pópulo suo in pace.
Doneu al Senyor fills de Déu,
doneu al Senyor glòria i honor,
honoreu el Senyor, honoreu el seu nom,
adoreu el Senyor, s'apareix la seva santedat.
R/. Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do de la pau.
Dóminus benedícet pópulo suo in pace.
La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües,
ve el Senyor sobre les aigües torrencials.
La veu del Senyor és potent,
la veu del Senyor és majestuosa.
R/. Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do de la pau.
Dóminus benedícet pópulo suo in pace.
El Déu majestuós fa esclatar la tempesta
i al seu palau tot canta: Glòria!
El Senyor té el soli en les aigües diluvials,
hi seu el Senyor, rei per sempre.
R/. Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do de la pau.
Dóminus benedícet pópulo suo in pace.
Lectura segona
Fets 10, 34-38
Déu va ungir Jesús amb l'Esperit Sant
Lectura dels Fets dels Apòstols
   
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d'uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d'Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.
   
Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà per tot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell».
Al·leluia
Cf. Mc 9, 6
Al·leluia. El cel s'esquinçà, i es va sentir la veu del Pare: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo». Al·leluia.
Allelúia. Cæli apérti sunt et vox Patris intónuit: Hic est Fílius meus caríssimus; audíte illum. Allelúia.
Evangeli
Mt 3, 13-17
Un cop batejat, Jesús veié que l'Esperit de Déu venia cap a ell
+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
   
En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Soc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu vens a mi?». Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d'aquesta manera tot el que és bo de fer».
   
Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua a l'instant. Llavors el cel s'obrí i veié que l'Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut».
El Baptisme del Senyor. Cicle B. Diumenge després del 6 de gener
Lectura primera
Is 55, 1-11
Veniu a l'aigua. Escolteu bé i us saciareu de vida
Lectura del llibre del profeta Isaïes
   
Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l'aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David. Vaig fer-lo testimoni davant els pobles, sobirà i legislador de nacions. Cridaràs una nació que tu no coneixies, i aquesta nació, sense conèixer-te, vindrà corrents, buscant el Senyor, el teu Déu, el Sant d'Israel, que t'ha honorat.
   
Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s'apiadarà d'ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l'oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.
   
Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, fins que dona el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat».
Salm responsorial Is 12, 2. 3-4bcd. 5-6 (R: 3)
R/. Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació.
Hauriétis aquas in gáudio de fóntibus salútis.
El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m'espanto.
D'ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
R/. Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació.
Hauriétis aquas in gáudio de fóntibus salútis.
Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels.
R/. Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació.
Hauriétis aquas in gáudio de fóntibus salútis.
Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel
és gran a la teva ciutat.
R/. Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació.
Hauriétis aquas in gáudio de fóntibus salútis.
Lectura segona
1Jo 5, 1-9
L'Esperit, l'aigua i la sang
Lectura de la primera carta de sant Joan
   
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d'ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests
manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang, i l'Esperit en dona testimoni, ja que l'Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l'Esperit, l'aigua i la sang, i tots tres concorden. El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l'acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill.
Al·leluia
Cf. Jo 1, 29
Al·leluia. Joan veié Jesús que venia i digué: Mireu l'anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. Al·leluia.
Allelúia. Vidit Ioánnes Iesum veniéntem ad se et ait: «Ecce agnus Dei, qui tollit peccátum mundi». Allelúia.
Evangeli
Mc 1, 7-11
Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l'Esperit Sant». Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l'instant, quan sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut».
El Baptisme del Senyor. Cicle C. Diumenge després del 6 de gener
Lectura primera
Is 40, 1-5. 9-11
Apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora
Lectura del llibre del profeta Isaïes
   
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s'ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats».
   
Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l'estepa un camí per al nostre Déu. S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit».
   
Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça'l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l'acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l'aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien».
Salm responsorial 103, 1b-3a. 3b-4. 24-25. 27-28. 29-30 (R: 1)
R/. Beneeix el Senyor, ànima meva, Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Bénedic ánima mea Dómino; magnificátus est veheménter.
Senyor, Déu meu, que en sou, de gran!
Aneu vestit d'esplendor i de majestat,
us embolcalla la llum com un mantell.
Heu estès el cel com una vela,
i dalt les aigües us heu fet un palau.
R/. Beneeix el Senyor, ànima meva, Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Bénedic ánima mea Dómino; magnificátus est veheménter.
Preneu els núvols per carrossa
i avanceu sobre les ales dels vents,
teniu els vents per missatgers,
el foc i les flames per executar les ordres.
R/. Beneeix el Senyor, ànima meva, Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Bénedic ánima mea Dómino; magnificátus est veheménter.
Que en són, de variades, Senyor, les vostres obres,
i totes les heu fetes amb saviesa.
La terra és plena de les vostres criatures.
Aquí teniu el mar, immens per totes bandes,
són incomptables els animals que s'hi mouen,
des dels més petits fins als més grans.
R/. Beneeix el Senyor, ànima meva, Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Bénedic ánima mea Dómino; magnificátus est veheménter.
Tots esperen de la vostra mà
que els doneu l'aliment al seu temps:
els el doneu, i ells l'arrepleguen,
així que obriu la mà, mengen a desdir.
R/. Beneeix el Senyor, ànima meva, Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Bénedic ánima mea Dómino; magnificátus est veheménter.
Però si deixeu de mirar-los es desconcerten,
si els retireu l'alè, expiren
i tornen a la pols d'on van sortir.
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra.
R/. Beneeix el Senyor, ànima meva, Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Bénedic ánima mea Dómino; magnificátus est veheménter.
Lectura segona
Tt 2, 11-14; 3, 4-7
El Senyor ens salva amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant
Lectura de la carta de sant Pau a Titus
   
Estimat: s'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l'esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.
   
Quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als homes, no l'han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d'ara tenim dret a esperar.
Al·leluia
Cf. Lc 3, 16
Al·leluia. Joan digué: Ve el qui és més poderós que jo. Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Al·leluia.
Allelúia. Venit fórtior me, dixit Ioánnes; ipse vos baptizábit in Spíritu Sancto et igni. Allelúia.
Evangeli
Lc 3, 15-16. 21-22
Jesús fou batejat; mentre pregava, s'obrí el cel
+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
   
En aquell temps, la gent que vivia en l'expectació sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc».
   
Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s'obrí el cel i baixà cap a ell l'Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut».
Dilluns de la primera setmana. Any I
Lectura primera
He 1, 1-6
Déu ens ha parlat en la persona del Fill
Comença la carta als cristians hebreus
   
En diverses ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però, ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l'univers amb el poder de la seva paraula, acabada l'obra de purificació dels pecats, s'ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t'he engendrat?» I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu fill». Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d'ell tots els àngels de Déu».
Salm responsorial 96, 1 i 2b. 6 i 7c. 9 (R: cf. 7c)
R/. Tots els àngels es prosternen davant Déu.
Adoráte Deum, omnes ángeli eius.
El Senyor és rei. La terra ho celebra,
se n'alegren totes les illes.
Justícia i raó sostenen el seu tron.
R/. Tots els àngels es prosternen davant Déu.
Adoráte Deum, omnes ángeli eius.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria.
Tots els àngels es prosternen davant d'ell.
R/. Tots els àngels es prosternen davant Déu.
Adoráte Deum, omnes ángeli eius.
Perquè vós sou el Senyor,
l'Altíssim sobre tota la terra,
i excels per damunt de tots els déus.
R/. Tots els àngels es prosternen davant Déu.
Adoráte Deum, omnes ángeli eius.
Vers abans de l'evangeli
Mc 1, 15
Al·leluia. El regne de Déu és a prop, diu el Senyor: Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova. Al·leluia.
Allelúia. Appropinquávit regnum Dei; pænitémini et crédite Evangélio. Allelúia.
Evangeli
Mc 1, 14-20
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia:
«Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».
   
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l'aigua, perquè eren pescadors.
Jesús els digué:
«Veniu amb mi, i us faré pescadors d'homes».
Immediatament abandonaren les xarxes i se n'anaren amb ell.
Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n'anaren amb Jesús.
Dilluns de la primera setmana. Any II
Lectura primera
1S 1, 1-8
La seva rival retreia a Anna que el Senyor l'hagués deixada sense fills
Comença el primer llibre de Samuel
   
Hi havia un home de Ramataim, un sufita de la muntanya d'Efraïm, que es deia Elcanà, i era fill de Jeroham, fill d'Elihú, fill de Tohú, fill de Suf, efraïmita. Tenia dues esposes: l'una es deia Anna i l'altra Fenennà. Fenennà tenia fills, però Anna no en tenia.
Cada any aquell home pujava a Siló per adorar el Senyor de l'Univers i oferir-li víctimes. Hofní i Finehès, els dos fills d'Elí, eren sacerdots d'aquell santuari.
   
El dia que tota la família anava a Siló, quan Elcanà havia ofert la seva víctima, en donava diverses porcions a Fenennà, per a ella i per a cadascun dels seus fills i de les seves filles, però a Anna, encara que ell se l'estimava més, li'n donava només una, perquè el Senyor no li havia concedit fills. Fenennà, la seva rival, la feria retraient-li que el Senyor l'hagués deixada sense fills.
Un any i un altre tornava a insistir: quan pujaven al temple del Senyor, Fenennà la molestava amb aquest retret. Aquesta vegada, Anna es posà a plorar i no tastava res. El seu marit li digué:
«Anna, per què plores? Per què estàs trista i no menges? No soc per a tu millor que deu fills?»
Salm responsorial 115, 12-13. 14 i 17. 18-19 (R: 17a)
R/. Senyor, us oferiré una víctima d'acció de gràcies.
Tibi, Dómine, sacrificábo hóstiam laudis.
Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m'ha fet?
Invocant el seu nom, alçaré el calze
per celebrar la salvació.
R/. Senyor, us oferiré una víctima d'acció de gràcies.
Tibi, Dómine, sacrificábo hóstiam laudis.
Compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble.
Us oferiré una víctima d'acció de gràcies,
invocant el vostre nom.
R/. Senyor, us oferiré una víctima d'acció de gràcies.
Tibi, Dómine, sacrificábo hóstiam laudis.
Compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble,
als atris de la casa del Senyor,
al teu bell mig, Jerusalem.
R/. Senyor, us oferiré una víctima d'acció de gràcies.
Tibi, Dómine, sacrificábo hóstiam laudis.
Vers abans de l'evangeli
Mc 1, 15
Al·leluia. El regne de Déu és a prop, diu el Senyor: Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova. Al·leluia.
Allelúia. Appropinquávit regnum Dei; pænitémini et crédite Evangélio. Allelúia.
Evangeli
Mc 1, 14-20
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia:
«Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».
   
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l'aigua, perquè eren pescadors.
Jesús els digué:
«Veniu amb mi, i us faré pescadors d'homes».
Immediatament abandonaren les xarxes i se n'anaren amb ell.
Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n'anaren amb Jesús.
Dimarts de la primera setmana. Any I
Lectura primera
He 2, 5-12
Convenia que aquell qui ens havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments
Lectura de la carta als cristians hebreus
   
Déu no va sotmetre pas al domini dels àngels el món renovat de què ara parlem. En un lloc de les Escriptures algú en dona testimoni amb aquestes paraules: «Què és l'home, perquè us en recordeu, què és un mortal, perquè li doneu autoritat? L'heu posat un moment per sota els àngels, l'heu coronat de glòria i de prestigi; tot ho heu sotmès sota els seus peus». Si Déu ho ha sotmès tot a ell, vol dir que no ha deixat res fora del seu domini. De fet, encara no veiem que tot li estigui sotmès.
   
Hem vist que Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però, ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi; perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots.
Déu que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments.
Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s'avergonyeix d'anomenar-los germans, i diu: «Anunciaré el vostre nom als meus germans, us lloaré enmig del poble reunit».
Salm responsorial 8, 2ab i 5. 6-7a. 7b-9 (R: cf. 7)
R/. Heu fet el vostre Fill rei de les coses que heu creat.
Constituísti Fílium tuum super ópera mánuum tuárum.
Senyor, sobirà nostre, que n'és, de gloriós,
el vostre nom per tota la terra!
Jo dic: Què és l'home, perquè us en recordeu,
què és un mortal,
perquè li doneu autoritat?
R/. Heu fet el vostre Fill rei de les coses que heu creat.
Constituísti Fílium tuum super ópera mánuum tuárum.
Gairebé l'heu igualat als àngels,
l'heu coronat de glòria i de prestigi,
l'heu fet rei de les coses que heu creat.
R/. Heu fet el vostre Fill rei de les coses que heu creat.
Constituísti Fílium tuum super ópera mánuum tuárum.
Tot ho heu posat sota els seus peus:
ramades de vedells i d'ovelles,
fins i tot els animals de la selva,
l'ocell que vola i els peixos del mar,
i tot el que segueix els camins dels oceans.
R/. Heu fet el vostre Fill rei de les coses que heu creat.
Constituísti Fílium tuum super ópera mánuum tuárum.
Vers abans de l'evangeli
1Te 2, 13
Al·leluia. Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat: paraula de Déu, i no paraula d'homes. Al·leluia.
Allelúia. Accípite verbum Dei, non ut verbum hóminum, sed, sicut est vere, verbum Dei. Allelúia.
Evangeli
Mc 1, 21b-28
Jesús ensenyava amb autoritat
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
A Cafarnaüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne que es posà a cridar:
«Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu».
Però Jesús el reprengué i li digué:
«Calla, i surt d'aquest home».
Llavors l'esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir.
Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells:
«Què vol dir tot això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot mana els esperits malignes, i l'obeeixen».
I aviat la seva anomenada s'estengué per tota la regió de Galilea.
Dimarts de la primera setmana. Any II
Lectura primera
1S 1, 9-20
El Senyor es recordà d'Anna i va tenir un fill, Samuel
Lectura del primer llibre de Samuel
   
En aquell temps, mentre tota la família menjava a Siló, Anna s'aixecà de la taula i anà davant el Senyor per pregar. El sacerdot Elí seia a l'entrada del temple del Senyor. Anna, dolorida com estava, pregà el Senyor sanglotant i va fer aquesta prometença:
«Senyor de l'univers, si teniu en compte la pena de la vostra serventa, si us en recordeu i no la deixeu oblidada i li doneu un fill, l'oferiré al Senyor per tota la vida i no es tallarà mai els cabells, en signe de la seva consagració».
   
Veient que allargava la seva pregària davant el Senyor, Elí l'observava, i s'adonà que Anna, que pregava només interiorment, movia els llavis, però no se li sentia la veu. Pensant que havia begut massa, li digué:
«Què fas tan beguda? Esbrava el vi d'una vegada».
Ella li contestà:
«No, senyor meu, no he begut vi ni res d'alcohol, soc una dona afligida que esplaiava el cor davant el Senyor. No prenguis la teva serventa per una dona lleugera; anava parlant al Senyor perquè estic trista i apesarada».
Elí li respongué:
«Ves-te'n en pau. Que el Déu d'Israel et concedeixi el que has demanat».
Ella li digué:
«Perdona la teva serventa».
Aleshores la dona se'n tornà, entrà a la sala, va menjar i el seu posat ja no era el d'abans.
   
L'endemà de bon matí, després d'adorar el Senyor, se'n tornaren a casa seva, a Ramà. El Senyor es recordà d'Anna i l'any següent va tenir un fill. Li posà el nom de Samuel, perquè era el fill que ella havia demanat al Senyor.
Salm responsorial 1S 2, 1. 4-5. 6-7. 8abcd (R: 1a)
R/. Celebro de tot cor el Senyor.
Exsultávit cor meum in Dómino Salvatóre meo.
Celebro de tot cor el Senyor,
i alço el meu front en honor d'ell.
La meva boca es riu dels enemics,
feliç de veure que ell m'ha salvat.
R/. Celebro de tot cor el Senyor.
Exsultávit cor meum in Dómino Salvatóre meo.
Als millors soldats, els tremola l'arc,
mentre els més covards s'armen de valor;
els qui tenien pa de sobres
es lloguen per menjar,
mentre als afamats ja no els falta aliment;
la dona estèril infanta set fills,
mentre decau la mare fecunda.
R/. Celebro de tot cor el Senyor.
Exsultávit cor meum in Dómino Salvatóre meo.
És el Senyor qui dona mort o vida,
qui enfonsa dins el país dels morts
o en treu fora.
És el Senyor qui dona pobresa o riquesa,
qui abaixa o enalteix.
R/. Celebro de tot cor el Senyor.
Exsultávit cor meum in Dómino Salvatóre meo.
Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure'l entre els poderosos,
i donar-li possessió d'un soli gloriós.
R/. Celebro de tot cor el Senyor.
Exsultávit cor meum in Dómino Salvatóre meo.
Vers abans de l'evangeli
1Te 2, 13
Al·leluia. Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat: paraula de Déu, i no paraula d'homes. Al·leluia.
Allelúia. Accípite verbum dei, non ut verbum hóminum, sed, sicut est vere, verbum Dei. Allelúia.
Evangeli
Mc 1, 21b-28
Jesús ensenyava amb autoritat
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
A Cafarnaüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne que es posà a cridar:
«Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu».
Però Jesús el reprengué i li digué:
«Calla, i surt d'aquest home».
Llavors l'esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir.
Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells:
«Què vol dir tot això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot mana els esperits malignes, i l'obeeixen».
I aviat la seva anomenada s'estengué per tota la regió de Galilea.
Dimecres de la primera setmana. Any I
Lectura primera
He 2, 14-18
Calia que es fes en tot semblant als germans perquè fos compassiu
Lectura de la carta als cristians hebreus
   
Els fills d'una família són d'una mateixa sang. Per això Jesús s'ha emparentat amb nosaltres per poder destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i així fer-nos lliures, ja que, sotmesos com estàvem al temor de la mort, érem esclaus tota la vida. Noteu que ell no ha vingut per ajudar els àngels, sinó els descendents d'Abraham. Per això calia que es fes en tot semblant als germans, i així pogués ser un gran sacerdot compassiu i acreditat davant Déu per expiar els pecats del poble. Perquè, després que ell mateix ha passat la prova del sofriment, pot confortar els altres que són provats.
Salm responsorial 104, 1-2. 3-4. 6-7. 8-9 (R: 8a)
R/. El Senyor recorda sempre l'aliança.
Memor fuit Dóminus in saéculum testaménti sui.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Dediqueu-li càntics,
acompanyeu-los amb cítares,
feu l'elogi de les seves meravelles.
R/. El Senyor recorda sempre l'aliança.
Memor fuit Dóminus in saéculum testaménti sui.
Glorieu-vos del seu nom sagrat,
alegreu-vos els qui busqueu el Senyor.
Penseu en el Senyor i en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.
R/. El Senyor recorda sempre l'aliança.
Memor fuit Dóminus in saéculum testaménti sui.
Descendents d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
ell és el Senyor, el nostre Déu,
imposa el seu judici per tota la terra.
R/. El Senyor recorda sempre l'aliança.
Memor fuit Dóminus in saéculum testaménti sui.
Recorda sempre l'aliança,
la promesa feta per milers de generacions,
l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac.
R/. El Senyor recorda sempre l'aliança.
Memor fuit Dóminus in saéculum testaménti sui.
Vers abans de l'evangeli
Jo 10, 27
Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.
Allelúia. Oves meæ vocem meam áudiunt, dicit Dóminus; et ego cognósco eas, et sequúntur me. Allelúia.
Evangeli
Mc 1, 29-39
Jesús va curar molts malalts de diverses malalties
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu.
La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà, i la va fer llevar; la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.
Al vespre, quan el sol s'havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s'havia aplegat davant la porta, i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure també molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
   
De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n'anà en un lloc solitari i s'hi quedà pregant. Simó amb els seus companys sortí a buscar-lo. Quan el trobaren, li digueren:
«Tothom us està buscant».
Ell els digué:
«Anem a d'altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió».
I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc, i traient els dimonis.
Dimecres de la primera setmana. Any II
Lectura primera
1S 3, 1-10. 19-20
Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta
Lectura del primer llibre de Samuel
   
En aquells dies, el noi Samuel estava al servei del Senyor, sota les ordres d'Elí. En aquell temps, el Senyor feia sentir rarament la seva paraula, les visions no sovintejaven.
Elí tenia la vista tan dèbil que a penes s'hi veia.
Un dia, mentre Elí era al llit dins la seva habitació i la llàntia de Déu encara no s'havia apagat, Samuel dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué:
«Aquí em teniu».
Corregué cap a Elí i li digué:
«He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu».
Eli replicà:
«No t'he cridat pas. Ves-te'n a dormir».
I el noi se n'anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s'aixecà, anà on Elí dormia i li digué:
«He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu».
Elí replicà:
«Fill meu, no t'he cridat pas. Torna-te'n a dormir».
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no sé li havia revelat.
   
Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s'aixecà, anà on Elí dormia i li digué:
«He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu».
Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel:
«Ves a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta».
El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades:
«Samuel, Samuel».
Ell li respongué:
«Parleu; que el vostre servent us escolta».
   
Samuel es va fer gran. El Senyor l'afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.
I tot el poble d'Israel, de Dan a Beer-Sabé, va saber que Samuel era de debò un profeta del Senyor.
Salm responsorial 39, 2a i 5. 7. 8-9. 10 (R: 8a i 9a)
R/. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
Ecce vénio, Dómine, ut fáciam voluntátem tuam.
Tenia posada l'esperança en el Senyor.
Feliç l'home que té posada en el Senyor
la seva confiança
i no busca l'ajut dels idòlatres,
que es refien d'esperances enganyoses.
R/. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
Ecce vénio, Dómine, ut fáciam voluntátem tuam.
Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m'heu parlat a cau d'orella;
no exigiu l'holocaust ni l'expiació.
R/. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
Ecce vénio, Dómine, ut fáciam voluntátem tuam.
Per això us dic: «Aquí em teniu:
com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor».
R/. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
Ecce vénio, Dómine, ut fáciam voluntátem tuam.
Anuncio amb goig la salvació
davant el poble en dia de gran festa.
No puc deixar d'anunciar-la;
ho sabeu prou, Senyor.
R/. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.
Ecce vénio, Dómine, ut fáciam voluntátem tuam.
Vers abans de l'evangeli
Jo 10, 27
Al·leluia. Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen. Al·leluia.
Allelúia. Oves meas vocem meam áudiunt, dicit Dóminus; et ego cognósco eas, et sequúntur me. Allelúia.
Evangeli
Mc 1, 29-39
Jesús va curar molts malalts de diverses malalties
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu.
La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà, i la va fer llevar; la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.
Al vespre, quan el sol s'havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s'havia aplegat davant la porta, i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure també molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
   
De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n'anà en un lloc solitari i s'hi quedà pregant. Simó amb els seus companys sortí a buscar-lo. Quan el trobaren, li digueren:
«Tothom us està buscant».
Ell els digué:
«Anem a d'altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió».
I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc, i traient els dimonis.
Dijous de la primera setmana. Any I
Lectura primera
He 3, 7-14
Mentre repetim aquell «avui», exhorteu-vos els uns als altres
Lectura de la carta als cristians hebreus
   
Germans, tal com diu l'Esperit Sant: «Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà en el desert, quan van posar-me a prova els vostres pares i em temptaren, tot i haver vist les meves obres. Disgustat durant quaranta anys, vaig dir d'aquella generació: És un poble de cor esgarriat, que desconeix els meus camins. Per això, indignat, vaig jurar: No entraran al meu lloc de repòs».
   
Germans, mireu que cap de vosaltres no tingui un cor dolent i sense fe que l'allunyi del Déu viu. Mentre repetim aquell «avui», exhorteu-vos cada dia els uns als altres perquè la seducció del pecat no endureixi ningú.
Hem estat associats al Crist, però cal que mantinguem ferma fins a la fi la decisió que vam prendre al principi.
Salm responsorial 94, 6-7. 8-9. 10-11 (R: 8)
R/. Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: «No enduriu els vostres cors».
Útinam hódie vocem Dómini audiátis: «Nolíte obduráre corda vestra».
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor,
que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.
R/. Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: «No enduriu els vostres cors».
Útinam hódie vocem Dómini audiátis: «Nolíte obduráre corda vestra».
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren,
tot i haver vist les meves obres».
R/. Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: «No enduriu els vostres cors».
Útinam hódie vocem Dómini audiátis: «Nolíte obduráre corda vestra».
Disgustat durant quaranta anys,
vaig dir d'aquella generació:
«És un poble de cor esgarriat,
que desconeix els meus camins».
Per això, indignat, vaig jurar:
«No entraran al meu lloc de repòs».
R/. Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: «No enduriu els vostres cors».
Útinam hódie vocem Dómini audiátis: «Nolíte obduráre corda vestra».
Vers abans de l'evangeli
Mt 4, 23
Al·leluia. Jesús predicava la Bona Nova del Regne, i guaria en el poble tota malaltia. Al·leluia.
Allelúia. Prædicábat Iesus Evangélium regni, et sanábat omnem infirmitátem in pópulo. Allelúia.
Evangeli
Mc 1,40-45
La lepra desaparegué i quedà pur
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
En aquell temps, es presenta a Jesús un leprós, s'agenolla i li diu, suplicant-lo:
«Si voleu, em podeu purificar».
Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué:
«Sí que ho vull: queda pur».
A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur.
Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d'anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat, i certificar així que ja era pur.
Però ell, així que se n'anà, començà a proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles, i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.
Dijous de la primera setmana. Any II
Lectura primera
1S 4, 1-11
Els israelites foren derrotats i l'arca de Déu va ser capturada
Lectura del primer llibre de Samuel
   
En aquells dies, els filisteus es reuniren per combatre contra Israel. Els israelites sortiren a lluitar i acamparen a Eben-ha-Èzer, mentre els filisteus acampaven a Afec. Els filisteus atacaren en ordre de batalla. La lluita va ser dura, i els israelites foren derrotats pels filisteus, que van abatre en el camp de batalla uns quatre mil homes.
Quan l'exèrcit d'Israel tornà al campament, els ancians es preguntaven:
«Per què el Senyor ha volgut que els filisteus avui ens derrotessin? Anem a Siló a buscar l'arca de l'aliança del Senyor: si l'arca ve amb nosaltres, ens salvarà dels nostres enemics».
Llavors enviaren gent a Siló perquè portessin l'arca de l'aliança del Senyor de l'Univers, que té els querubins per carrossa. Els dos fills d'Elí, Ofní i Finehès, vingueren amb l'arca.
   
Quan l'arca arribà al campament d'Israel tot el poble la rebé amb una aclamació tan gran que la terra retrunyia. Els filisteus sentiren la cridòria i es preguntaven:
«Què deu ser aquesta aclamació tan increïble en el campament dels hebreus?»
Quan saberen que havia arribat al campament l'arca del Senyor, el pànic s'apoderà de l'exèrcit, perquè deien que havien vingut els déus dels israelites. Tots cridaven:
«Ai de nosaltres! Això no s'havia vist mai. Ai de nosaltres! Qui ens salvarà de les mans d'aquests déus tan poderosos? Són els déus que van assotar els egipcis amb tota mena de plagues i els van derrotar en el desert. Filisteus, sigueu valents, porteu-vos com uns homes, si no voleu quedar sotmesos als hebreus com ells ho han estat a nosaltres! Lluiteu com uns homes!»
Els filisteus lluitaren de valent, i els israelites, derrotats, fugiren, i cadascú se n'anà a casa seva. La desfeta va ser enorme: d'Israel caigueren trenta mil soldats d'infanteria, l'arca de Déu va ser capturada, i moriren els dos fills d'Elí, Ofní i Finehès.
Salm responsorial 43, 10-11. 14-15. 24-25 (R: 27b)
R/. Senyor, allibereu-nos per l'amor que ens teniu.
Rédime nos, Dómine, propter misericórdiam tuam.
Déu nostre, ara ens abandoneu i avergonyiu,
ja no sortiu amb nosaltres al combat;
ens feu retrocedir davant de l'enemic,
que ens saqueja sense por.
R/. Senyor, allibereu-nos per l'amor que ens teniu.
Rédime nos, Dómine, propter misericórdiam tuam.
Heu fet de nosaltres l'escarni dels veïns,
la befa i la burla dels països que ens envolten.
La nostra dissort
és proverbial entre els pobles,
mouen el cap amb aires de mofa.
R/. Senyor, allibereu-nos per l'amor que ens teniu.
Rédime nos, Dómine, propter misericórdiam tuam.
Desperteu-vos, per què dormiu, Senyor?
Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre.
Per què ens amagueu la mirada,
i oblideu el dolor que ens oprimeix?
R/. Senyor, allibereu-nos per l'amor que ens teniu.
Rédime nos, Dómine, propter misericórdiam tuam.
Vers abans de l'evangeli
Mt 4, 23
Al·leluia. Jesús predicava la Bona Nova del Regne, i guaria en el poble tota malaltia. Al·leluia.
Allelúia. Prædicábat Iesus Evangélium regni, et sanábat omnem infirmitátem in pópulo. Allelúia.
Evangeli
Mc 1,40-45
La lepra desaparegué i quedà pur
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
En aquell temps, es presenta a Jesús un leprós, s'agenolla i li diu, suplicant-lo:
«Si voleu, em podeu purificar».
Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué:
«Sí que ho vull: queda pur».
A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur.
Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d'anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat, i certificar així que ja era pur.
Però ell, així que se n'anà, començà a proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles, i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.
Divendres de la primera setmana. Any I
Lectura primera
He 4, 1-5.11
Fem decididament el que calgui per entrar en aquell lloc de repòs
Lectura de la carta als cristians hebreus
   
Germans, Déu manté encara la promesa de fer-nos entrar al seu lloc de repòs. Però no visquem refiats, no sigui que algú de vosaltres es trobi que no ha complert les condicions requerides. Nosaltres hem rebut l'anunci d'aquesta Bona Nova, igual que el poble de Déu en el desert, però a ells no els serví de res haver escoltat aquell anunci, perquè no cregueren els qui l'havien escoltat de Déu.
Només si creiem, podrem entrar al lloc de repòs de Déu, tal com ho deixa entendre quan diu: «Per això, indignat, vaig jurar: No entraran al meu lloc de repòs».
És cert que Déu havia acabat la seva obra des de la creació del món; hi ha un lloc de l'Escriptura que, parlant del dia setè, diu que Déu «reposà de tota l'obra que havia fet». Però aquí diu també: «No entraran al meu lloc de repòs».
Per tant, fem decididament el que calgui per entrar en aquell lloc de repòs; que ningú no sigui indòcil a Déu com ells van ser-ho en el desert.
Salm responsorial 77, 3 i 4abc. 6c-7. 8 (R.: cf. 7c)
R/. No oblideu les obres de Déu.
Ne obliviscámini óperum Dei.
El que vam sentir i aprendre,
el que els pares ens van contar,
no podem amagar-ho als nostres fills,
i que ells ho contin als qui vindran.
Són les gestes glorioses del Senyor.
R/. No oblideu les obres de Déu.
Ne obliviscámini óperum Dei.
Que ells també ho contin als fills
perquè posin en Déu la confiança,
no oblidin mai més les obres de Déu
i guardin els seus manaments.
R/. No oblideu les obres de Déu.
Ne obliviscámini óperum Dei.
Que no es tornin com els seus pares,
gent indòcil i rebel,
gent de cor inconstant,
d'esperit infidel a Déu.
R/. No oblideu les obres de Déu.
Ne obliviscámini óperum Dei.
Vers abans de l'evangeli
Lc 7, 16
Al·leluia. Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta, Déu ha visitat el seu poble. Al·leluia.
Allelúia. Prophéta magnus surréxit in nobis, et Deum visitávit plebem suam. Allelúia.
Evangeli
Mc 2, 1-12
El Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
Al cap d'uns dies, Jesús tornà a Cafarnaüm. La gent sentí a dir que era a casa, i n'hi anaren tants que no cabien ni davant de l'entrada. Jesús els predicava. Mentrestant, vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien portar-lo dintre, aixecaren el terrat sobre l'indret on era Jesús i, un cop obert el sostre, baixaren la llitera.
Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític:
«Fill, els teus pecats et queden perdonats».
   
Uns mestres de la Llei que eren allà asseguts pensaven dintre seu:
«Com pot dir això aquest home? Això és blasfem. És que algú, fora de Déu, pot perdonar pecats?»
A l'instant Jesús conegué dintre seu que pensaven això i els digué:
«Per què penseu així dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític que els seus pecats li queden perdonats o dir-li que s'aixequi, es carregui la llitera i camini? Doncs, ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra».
I tot seguit diu al paralític:
«Aixeca't, carrega't la llitera i ves-te'n a casa».
Ell s'aixecà immediatament, es carregà la llitera i se n'anà en presència de tothom. Tots glorificaven Déu i no se'n sabien avenir. Deien:
«No havíem vist mai res de semblant».
Divendres de la primera setmana. Any II
Lectura primera
1S 8, 4-7. 10-22a
Us exclamareu d'haver volgut un rei, però el Senyor no us escoltarà
Lectura del primer llibre de Samuel
   
En aquells dies, tots els ancians d'Israel es reuniren, anaren a trobar Samuel, a Ramà, i li digueren:
«Mira, tu t'has fet vell i els teus fills ja no són com tu. Dona'ns un rei que ens governi, com en totes les nacions».
Aquesta proposta no agradà gens a Samuel, però Samuel ho encomanà al Senyor, i el Senyor li respongué:
«Accedeix a tot això que el poble et demana. No és a tu que et rebutgen; és a mi que no em volen per rei».
   
Samuel transmeté les paraules del Senyor al poble que demanava un rei. Els digué:
«Si voleu tenir un rei, penseu bé què us farà. Prendrà els vostres fills i els obligarà a servir en els seus carros de guerra i a escortar el seu propi carruatge, o bé els farà oficials del seu exèrcit, al comandament de mil, de cent o de cinquanta soldats. Us obligarà a llaurar els seus propis conreus i a segar els seus propis sembrats; a fabricar les seves armes i els guarniments dels seus carros de guerra. Us prendrà les filles per fer-ne pentinadores, cuineres i pastisseres de palau. S'apoderarà dels millors camps, de les millors vinyes, dels millors oliverars, per donar-los als seus oficials. Exigirà el deu per cent dels vostres sembrats i de les vostres vinyes, per pagar els seus servidors i els seus cortesans. Obligarà els vostres criats i les vostres criades, i els millors dels vostres bous i dels vostres ases, a treballar en obres públiques. Us exigirà el deu per cent dels vostres ramats. Tots vosaltres sereu els seus esclaus. Quan veureu tot això us exclamareu d'haver volgut un rei, però el Senyor no us escoltarà».
   
El poble no va fer cas de les raons de Samuel i va respondre: «És igual: nosaltres volem un rei, i ser com les altres nacions. Volem un rei que ens governi, que condueixi els nostres exèrcits i vingui amb nosaltres a la guerra». Samuel, després d'escoltar la decisió del poble, en va parlar al Senyor, i el Senyor li digué:
«Accedeix a això que demanen: dona'ls un rei».
Salm responsorial 88, 16-17. 18-19 (R: cf. 2a)
R/. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.
Misericórdias tuas, Dómine, in ætérnum cantábo.
Senyor, feliç el poble que us aclama.
Caminarà a la llum de la vostra mirada.
Tot el dia celebrarà el vostre nom,
enaltirà la vostra bondat.
R/. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.
Misericórdias tuas, Dómine, in ætérnum cantábo.
Ve de vós la glòria del seu poder,
alcem el front perquè vós ens estimeu;
el nostre rei és del Sant d'Israel,
és del Senyor l'escut que ens protegeix.
R/. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.
Misericórdias tuas, Dómine, in ætérnum cantábo.
Vers abans de l'evangeli
Lc 7, 16
Al·leluia. Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta, Déu ha visitat el seu poble. Al·leluia.
Allelúia. Prophéta magnus surréxit in nobis, et Deum visitávit plebem suam. Allelúia.
Evangeli
Mc 2, 1-12
El Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
Al cap d'uns dies, Jesús tornà a Cafarnaüm. La gent sentí a dir que era a casa, i n'hi anaren tants que no cabien ni davant de l'entrada. Jesús els predicava. Mentrestant, vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien portar-lo dintre, aixecaren el terrat sobre l'indret on era Jesús i, un cop obert el sostre, baixaren la llitera.
Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític:
«Fill, els teus pecats et queden perdonats».
   
Uns mestres de la Llei que eren allà asseguts pensaven dintre seu:
«Com pot dir això aquest home? Això és blasfem. És que algú, fora de Déu, pot perdonar pecats?»
A l'instant Jesús conegué dintre seu que pensaven això i els digué:
«Per què penseu així dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític que els seus pecats li queden perdonats o dir-li que s'aixequi, es carregui la llitera i camini? Doncs, ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra».
I tot seguit diu al paralític:
«Aixeca't, carrega't la llitera i ves-te'n a casa».
Ell s'aixecà immediatament, es carregà la llitera i se n'anà en presència de tothom. Tots glorificaven Déu i no se'n sabien avenir. Deien:
«No havíem vist mai res de semblant».
Dissabte de la primera setmana. Any I
Lectura primera
He 4, 12-16
Acostem-nos confiadament al tron de la gràcia
Lectura de la carta als cristians hebreus
   
Germans, la paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d'aquell a qui haurem de donar comptes.
Per tant, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu.
Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'auxili que necessitem.
Salm responsorial 18, 8. 9. 10. 15 (R: Jo 6, 64c)
R/. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.
Verba tua, Dómine, spíritus et vita sunt.
És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.
R/. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.
Verba tua, Dómine, spíritus et vita sunt.
Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.
R/. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.
Verba tua, Dómine, spíritus et vita sunt.
Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.
R/. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.
Verba tua, Dómine, spíritus et vita sunt.
Les paraules que em surten dels llavis
i els pensaments que el meu cor medita,
que us siguin agradables, Senyor,
penyal meu, redemptor meu.
R/. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.
Verba tua, Dómine, spíritus et vita sunt.
Vers abans de l'evangeli
Lc 4, 18
Al·leluia. El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat. Al·leluia.
Allelúia. Evangelizáre paupéribus misit me Dóminus, prædicáre captívis remissiónem. Allelúia.
Evangeli
Mc 2, 13-17
No he vingut per cridar els justos, sinó els pecadors
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
En aquell temps, Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo, i ell els ensenyava.
Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc on recapten impostos, i li digué:
«Vine amb mi».
Ell s'aixecà i se n'anà amb Jesús. Després Jesús es posà a taula a casa d'ell, i altres publicans i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles, perquè n'hi havia molts que anaven amb ell. Els fariseus mestres de la Llei s'adonaren que Jesús menjava amb ells i deien als deixebles:
«El vostre mestre menja amb publicans i amb pecadors».
Jesús ho sentí i els digué:
«No són els qui estan bons els qui necessiten el metge, sinó els malalts. No he vingut per cridar els justos, sinó els pecadors».
Dissabte de la primera setmana. Any II
Lectura primera
1S 9, 1-4. 10b. 17-19; 10, 1a
Aquí tens Saül, l'home que et vaig dir que governaria el meu poble
Lectura del primer llibre de Samuel
   
Hi havia un benjaminita que es deia Quis, home valent, fill d'Abiel, fill de Seror, fill de Becorat, fill d'Afié. Tenia un fill què es deia Saül, jove i ben plantat. Entre tots els homes d'Israel no n'hi havia cap de tan ben plantat: d'espatlles en amunt era més alt que ningú.
   
Un dia es perderen les someres de Quis, el pare de Saül, i Quis digué al seu fill:
«Pren un dels mossos i ves-les a buscar».
Ells recorregueren la muntanya d'Efraïm i el territori de Salisà, però no les trobaren. Recorregueren després els territoris de Salim i de Jeminí, però tampoc no les hi trobaren.
Llavors van anar a la ciutat on residia Samuel, l'home de Déu. Quan Samuel veié Saül, el Senyor li digué:
«Aquí tens l'home de qui et vaig dir que governarà el meu poble».
Allà mateix, a la plaça d'entrada a la ciutat, Saül preguntà a Samuel:
«On és la casa del vident?»
Samuel li respongué:
«Soc jo, el vident. Comença a passar i puja al santuari, que avui menjareu amb mi, i demà al matí, després de dir-te tot el que t'interessa, te'n podràs anar».
   
L'endemà, Samuel ungí amb l'oli el cap de Saül, el besà i li digué:
«El Senyor t'ungeix per rei d'Israel, el seu poble: governaràs el poble del Senyor i el salvaràs dels enemics que l'envolten».
Salm responsorial 20, 2-3. 4-5. 6-7 (R: 2a)
R/. El rei celebra el vostre triomf, Senyor.
Dómine, in virtúte tua lætábitur rex.
El rei celebra el vostre triomf, Senyor.
Com se sent feliç per la vostra victòria.
Li heu concedit el que el seu cor volia,
no li heu refusat el que us demanava.
R/. El rei celebra el vostre triomf, Senyor.
Dómine, in virtúte tua lætábitur rex.
Sortiu a rebre'l augurant-li la felicitat,
li poseu al front una corona d'or.
Us demanava la vida, i li heu fet la gràcia
d'allargar els seus anys per sempre, sense fi.
R/. El rei celebra el vostre triomf, Senyor.
Dómine, in virtúte tua lætábitur rex.
L'ha fet cèlebre la vostra victòria,
l'heu cobert d'honor i majestat,
sempre es valdran del seu nom per beneir,
l'ompliu de goig amb la vostra mirada.
R/. El rei celebra el vostre triomf, Senyor.
Dómine, in virtúte tua lætábitur rex.
Vers abans de l'evangeli
Lc 4, 18
Al·leluia. El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a proclamar als captius la llibertat. Al·leluia.
Allelúia. Evangelizáre paupéribus misit me Dóminus, prædicáre captívis remissiónem. Allelúia.
Evangeli
Mc 2, 13-17
No he vingut per cridar els justos, sinó els pecadors
+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
   
En aquell temps, Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo, i ell els ensenyava.
Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc on recapten impostos, i li digué:
«Vine amb mi».
Ell s'aixecà i se n'anà amb Jesús. Després Jesús es posà a taula a casa d'ell, i altres publicans i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles, perquè n'hi havia molts que anaven amb ell. Els fariseus mestres de la Llei s'adonaren que Jesús menjava amb ells i deien als deixebles:
«El vostre mestre menja amb publicans i amb pecadors».
Jesús ho sentí i els digué:
«No són els qui estan bons els qui necessiten el metge, sinó els malalts. No he vingut per cridar els justos, sinó els pecadors».