Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, Elies arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: «Surt fora i estigue't a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà». Llavors vingué una ventada tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so d'un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí a fora i es quedà a l'entrada de la cova.

Jo escolto què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble
i als qui l'estimen.
El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.

La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, us asseguro per Crist que dic la veritat, que no menteixo; la meva consciència, guiada per l'Esperit Sant, n'és també testimoni: Sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor: tant de bo fos jo proscrit del Crist, en lloc dels meus germans, el poble del meu llinatge. Com a israelites, és d'ells la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; són d'ells també els patriarques, i finalment, com a home, ha sortit d'ells el Crist, que és Déu per damunt de tot. Sigui beneït per sempre, amén.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l'altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s'havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari.
Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veieren, s'esveraren pensant que era un fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que soc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l'aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s'acovardí i començà d'enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me». A l'instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?». I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu».

Lectura del primer llibre dels Reis
En aquell temps, Elies caminà durant un dia pel desert, s'assegué a l'ombra d'una ginestera i demanà la mort, pregant així: «Ja n'hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares». Després s'ajagué sota aquella ginestera i s'adormí. Mentre dormia, un àngel el tocà i li digué: «Aixeca't i menja». Llavors veié al seu capçal un pa cuit sobre pedres i un càntir d'aigua. Menjà i begué, i s'adormí altra vegada. L'àngel del Senyor el tornà a tocar i li digué: «Aixeca't i menja, que tens molt de camí a fer». Ell s'aixecà, menjà i begué, i amb la força d'aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fins que arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu.

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum;
i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill.

Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels per protegir-los.
Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes
Germans, no entristiu l'Esperit Sant amb què Déu us ha marcat per reconèixer-vos el dia de la redempció final. Lluny de vosaltres tot malhumor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.
Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu estimant, com el Crist ens estimà; ell s'entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d'olor agradable.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: «Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?». Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l'atreu el Pare que m'ha enviat. I els qui venen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l'ensenyament del Pare i l'han après venen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo soc el pa que dona la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món».

Lectura del llibre de la Saviesa
Aquella nit de la sortida d'Egipte havia estat anunciada per endavant als nostres pares perquè se sentissin encoratjats en veure acomplerts els juraments en què havien cregut. El vostre poble esperava la salvació dels justos i la perdició dels enemics. Amb un mateix fet castigàveu els adversaris i ens cobríeu de glòria a nosaltres, que vós havíeu cridat. Els fills sants d'un poble bo oferiren víctimes invisibles, es comprometeren a observar aquesta llei divina: tot el poble sant havia de participar igualment dels béns, com havia participat dels perills. Després entonaren per primera vegada els cants de lloança dels pares.

Justos, aclameu el Senyor,
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.

Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en vós.

Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem. L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d'anar-se'n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si fos un foraster, vivint sota tendes igual que Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu, que li ho havia promès. Per això d'un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar.
Tots aquests moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país. Els qui parlen així indiquen clarament que busquen una pàtria. I si s'haguessin referit a la pàtria que ells havien abandonat, no els mancava pas l'avinentesa de tornar-hi. És clar, per tant, que aspiraven a trobar-ne una de millor, una pàtria celestial. Per això Déu no s'avergonyia d'anomenar-se el seu Déu, ja que els tenia preparada una ciutat.
Gràcies a la fe, Abraham, posat a prova, oferí el seu fill Isaac. I era el seu fill únic que oferia, el que havia rebut les promeses. Déu havia dit d'ell: Per Isaac tindràs la descendència que portarà el teu nom. Però Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar un mort. Per això recobrà el seu fill, com una prefiguració d'aquesta veritat.

Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que encara no veiem. L'Escriptura ha guardat la bona memòria dels antics, perquè havien cregut. Gràcies a la fe, Abraham, quan Déu el cridà, obeí a la invitació d'anar-se'n a la terra que havia de posseir en herència. Sortí del seu país sense saber on aniria. Gràcies a la fe, residí en el país que Déu li havia promès com si fos un foraster, vivint sota tendes igual que Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor. Gràcies a la fe, igual que Sara, que era estèril, Abraham obtingué la capacitat de fundar un llinatge, tot i la seva edat avançada; i és que va creure en la fidelitat de Déu, que li ho havia promès. Per això d'un sol home, ja caduc, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar.
Tots aquests moriren en la fe, sense haver posseït allò que Déu els prometia, sinó contemplant-ho de lluny i saludant-ho, i confessant que eren estrangers i forasters en el país.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s'envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s'esgotarà; allà els lladres no s'hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.
Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l'amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l'hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada».
Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?». El Senyor li respongué: «Qui és l'administrador fidel i prudent, a qui l'amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l'aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l'amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: "El meu amo triga a venir", i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L'esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l'amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l'amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d'aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d'aquells a qui ha prestat més».

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s'envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s'esgotarà; allà els lladres no s'hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.
Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l'amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l'hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada».

Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès digué al poble: «Poble d'Israel, què espera de tu el Senyor, el teu Déu? Que el reverenciïs i segueixis els seus camins, que l'estimis i l'adoris amb tot el cor i amb tota l'ànima; que observis els manaments i els decrets del Senyor que avui jo et transmeto pel teu bé. Mira, tot el cel fins al punt més alt, i tota la terra amb el que conté són del Senyor, el teu Déu; però ell es fixà només en els vostres pares, els estimà, i d'entre tots els pobles escollí els seus descendents, que sou vosaltres, com ara podeu veure.
Circumcideu els vostres cors, no sigueu mai més rebels al jou. El Senyor, el vostre Déu, és Déu dels déus i Senyor dels senyors, Déu gran, poderós i temible, que no es guia per consideracions personals, ni es deixa subornar, fa justícia als orfes i a les viudes, estima els forasters i els dona pa i vestit. També vosaltres, que vau viure com a forasters al país d'Egipte, heu d'estimar els forasters. Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora'l només a ell, sigues-li fidel i jura només pel seu nom. Ell és qui t'ha fet famós: és el teu Déu, que per tu ha fet aquestes gestes grans i prodigioses que has vist amb els teus ulls. Quan els teus avantpassats entraren a Egipte, eren setanta persones, i ara el Senyor, el teu Déu, ja t'ha fet tan nombrós com les estrelles del cel».

Glorifica el Senyor, Jerusalem,
Sió canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills.

Manté la pau al teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
Envia ordres a la terra,
i la seva paraula corre de pressa,
no es detura.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, mentre anaven per Galilea, Jesús digué als seus deixebles: «El fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes, el mataran, i ressuscitarà el tercer dia». Els deixebles s'entristiren molt.
Arribats a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren: «Que no paga el tribut del temple el vostre mestre?» Pere respongué: «És clar que sí». Un cop a casa, abans que Pere li'n digués res, Jesús li preguntà: «Què te'n sembla, Simó? Els reis de la terra, de qui cobren els impostos o tributs, dels seus fills o dels altres?» Pere li respon: «Dels altres, naturalment». Li diu Jesús: «Per tant, els fills no hi estan obligats. Però no escandalitzem ningú: ves al llac, tira l'ham, obre la boca del primer peix que pescaràs, i trobaràs la moneda que ens cal per a pagar tots dos».

Lectura de la profecia d'Ezequiel
Cinc anys després de la deportació del rei Jeconies, el dia cinc del mateix mes, el Senyor va fer sentir la seva paraula a Ezequiel, fill de Buzí, sacerdot, en el país dels Caldeus, vora el riu Cobar. Allà la mà del Senyor es posà sobre ell.
Jo, Ezequiel, vaig veure venir del nord un vent tempestuós, amb una gran nuvolada, voltada de resplendor. Dins la nuvolada hi havia foc de flames i, al mig, una claror com de bronze roent. Al mig distingia la figura de quatre vivents d'aspecte com d'home. Vaig sentir també el so de les ales d'aquells vivents: Quan es posaven en marxa, era com el bramul d'un aiguat, com el tro de Saddai, com l'aldarull de tot un exèrcit; però quan els cridaven des de dalt la volta del firmament, que tenien sobre el seu cap, s'aturaven i plegaven les ales. Dalt la volta del firmament, blava com un safir, veia com una mena de tron, i en aquella mena de tron, com una figura d'home de mig cos en amunt. De mig cos en amunt el veia com bronze roent dins una fornal, i de mig cos en avall el veia com foc, voltat d'una resplendor com la de l'arc iris en els núvols en dia de pluja. Era una aparició com de la glòria del Senyor, i tot seguit vaig caure prosternat amb el front fins a terra.

Lloeu el Senyor des del cel,
lloeu-lo en les altures;
lloeu-lo, tots els seus àngels,
lloeu-lo, tots els seus estols.

Pobles i reis de la terra,
poderosos i governants de tot el món,
infants i vells,
joves i noies.

Que tots lloïn el nom del Senyor,
l'únic nom que excel·leix sobre tot altre;
la seva majestat domina cel i terra.
I ha donat al seu poble un gran poder.

Ha donat al seu poble un gran poder. Càntic de lloança de tots els qui l'estimen, dels seus familiars, els fills d'Israel."

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, mentre anaven per Galilea, Jesús digué als seus deixebles: «El fill de l'home ha de ser entregat en mans dels homes, el mataran, i ressuscitarà el tercer dia». Els deixebles s'entristiren molt.
Arribats a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del temple anaren a trobar Pere i li preguntaren: «Que no paga el tribut del temple el vostre mestre?» Pere respongué: «És clar que sí». Un cop a casa, abans que Pere li'n digués res, Jesús li preguntà: «Què te'n sembla, Simó? Els reis de la terra, de qui cobren els impostos o tributs, dels seus fills o dels altres?» Pere li respon: «Dels altres, naturalment». Li diu Jesús: «Per tant, els fills no hi estan obligats. Però no escandalitzem ningú: ves al llac, tira l'ham, obre la boca del primer peix que pescaràs, i trobaràs la moneda que ens cal per a pagar tots dos».

Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès anà a trobar tot el poble d'Israel i li digué: «Ja tinc cent vint anys: ja no puc anar i venir, i a més el Senyor m'ha dit que no passaria a l'altra banda del Jordà. Però el Senyor, el teu Déu, passarà igualment al teu davant i anorrearà tots aquests pobles perquè puguis posseir els seus béns. Josuè et guiarà, tal com ha dit el Senyor. El Senyor destruirà aquests pobles com ha destruït Sehon i Og, reis dels amorreus, amb els seus territoris. El Senyor els farà caure a les vostres mans: tracteu-los sens falta com us vaig manar. Sigueu valents i decidits, no tingueu por, no us acovardiu: el Senyor, el teu Déu, t'acompanyarà; no et deixarà, no t'abandonarà».
Després Moisès cridà Josuè i li digué en presència de tot el poble d'Israel: «Sigues valent i decidit, perquè tu faràs entrar aquest poble al país que el Senyor jurà que donaria als seus pares. Tu els en faràs prendre possessió. El Senyor et guiarà i t'acompanyarà; no et deixarà ni t'abandonarà: no tinguis por, no t'acovardeixis».

Doneu glòria al vostre Déu,
que ara proclamo el nom del Senyor:
«Ell és la Roca».
El seu obrar és irreprensible.

Recorda't dels temps antics,
ves pensant en cada generació,
pregunta al teu pare, i t'ho dirà,
fes-t'ho contar pels ancians.

Quan l'Altíssim donava un país a cada poble,
i separava els uns dels altres els fills d'Adam,
establint les fronteres de cada nació
segons el nombre dels fills de Déu.

El Senyor es reservà el seu poble,
els fills de Jacob, com a pròpia heretat.
El Senyor tot sol els guiava,
no l'ajudaven déus estrangers.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En una ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: «Qui és el més important en el Regne del cel?» Jesús cridà un nen, el posà al mig i digué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel. Així, doncs, els qui es fan petits com aquest nen són els més importants en el Regne del cel. I els qui acullen un nen així en el meu nom m'acullen a mi. Sobretot no menyspreeu cap d'aquests petits: us asseguro que els seus àngels veuen cara a cara el meu Pare en el cel.
Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se n'esgarria una, no deixa les noranta-nou per la muntanya i va a buscar l'esgarriada? Us dic amb tota veritat que, si la troba, tindrà més alegria per aquesta que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. Igualment el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un sol d'aquests, per petit que sigui».

Lectura de la profecia d'Ezequiel
Això diu el Senyor: «Tu, fill d'home, escolta el que et diré. No siguis rebel com aquesta casa rebel. Menja't això que et dono». Aleshores vaig veure una mà que m'allargava un rotlle escrit. El desplegà davant meu i a totes dues cares hi havia escrites complantes, amenaces i gemecs. I em digué: «Fill d'home, menja això que et presenten, menja aquest escrit i ves a parlar a la casa d'Israel». Vaig obrir la boca, i me'l va fer menjar tot dient-me: «Fill d'home, empassa-te'l, omple les teves entranyes d'aquest escrit que et dono». Jo me'l vaig menjar i el vaig trobar dolç com la mel. Després em digué: «Fill d'home, ves a trobar la casa d'Israel i digue'ls tot el que jo et dic».

Soc més feliç guardant el pacte
que fruint de grans riqueses.

El vostre pacte fa la meva delícia,
aquests decrets són els meus consellers.

M'estimo més la llei que surt dels vostres llavis,
que mil monedes d'or o de plata.

Quina dolçor les vostres promeses!
Quan les repeteixo,
són més bones que la mel.

Tindré sempre per herència el vostre pacte,
és l'alegria del meu cor.

Obro els llavis i aspiro amb delit:
m'agraden tant els vostres manaments!

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En una ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: «Qui és el més important en el Regne del cel?» Jesús cridà un nen, el posà al mig i digué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel. Així, doncs, els qui es fan petits com aquest nen són els més importants en el Regne del cel. I els qui acullen un nen així en el meu nom m'acullen a mi. Sobretot no menyspreeu cap d'aquests petits: us asseguro que els seus àngels veuen cara a cara el meu Pare en el cel.
Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se n'esgarria una, no deixa les noranta-nou per la muntanya i va a buscar l'esgarriada? Us dic amb tota veritat que, si la troba, tindrà més alegria per aquesta que per les noranta-nou que no s'havien esgarriat. Igualment el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un sol d'aquests, per petit que sigui».

Lectura del llibre del Deuteronomi
En aquells dies, Moisès pujà de la plana de Moab al Nebó, al cim de Fasgà, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país: de Galaad fins a Dan, tot Neftalí, el territori d'Efraïm i de Manasés, tot el territori de Judà fins a la mar occidental, el Nègueb i l'oasi de la vall de Jericó, ciutat de les palmeres, fins a Segor. El Senyor li digué: «Aquest és el país que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob de donar-lo als seus descendents. Te l'he fet contemplar amb els teus ulls, però tu no hi entraràs».
Moisès, servent del Senyor, morí allà, al país de Moab, tal com el Senyor ho havia dit. El van enterrar a la vall, prop de Betpeor, en el país de Moab, però fins al dia d'avui ningú no sap exactament on és el seu sepulcre. Moisès morí a l'edat de cent vint anys. No se li havia afeblit la vista ni havia perdut les forces. Durant trenta dies, tot el poble d'Israel va fer dol per Moisès a la plana de Moab. Moisès havia imposat les mans a Josuè, perquè l'omplís l'esperit de saviesa. El poble d'Israel l'obeïa i complia el que el Senyor havia manat a Moisès. No hi hagué mai més a Israel cap profeta amb qui el Senyor tractés cara a cara com ho feia amb Moisès, ni que fos enviat a fer els senyals i prodigis que va fer Moisès a Egipte contra el Faraó i la seva cort i contra tot el país, ni que obrés amb mà poderosa les gestes terribles que obrà Moisès en presència del poble d'Israel.

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu: «Que en són,
d'admirables, les vostres obres!»

Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n'és, d'admirable,
el que fa amb els homes!
Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu sentir el vostre crit de lloança.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Mentre jo l'invocava,
ja tenia a flor de llavis l'acció de gràcies.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te'n fa cas, t'hauràs guanyat el germà. Si no te'n fa cas, crida'n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d'ells, parla'n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera'l com si fos un pagà o un publicà.
Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra quedarà deslligat al cel. Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s'avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d'ells».

Lectura de la profecia d'Ezequiel
El Senyor em cridà amb tota la força: «Ha arribat l'hora de castigar la ciutat. Ja tenen a les mans les armes per devastar-la». Aleshores vaig veure sis homes que venien de la porta de dalt, la que dona al nord, cadascun amb una alabarda a la mà. Enmig d'ells venia un home vestit de lli que portava a la cintura els estris d'escrivent. S'aturaren al costat de l'altar de bronze. La glòria del Déu d'Israel s'aixecà de sobre els querubins, on reposava, s'avançà fins al llindar del santuari i cridà a l'home vestit de lli que portava a la cintura els estris d'escrivent: «Passa d'una banda a l'altra de la ciutat de Jerusalem i marca al front amb una creu els homes que es planyen i es dolen de totes les accions detestables que s'hi cometen». Després vaig sentir que deia als altres: «Passeu darrera d'ell per la ciutat i castigueu sense compassió, sense perdonar ningú: mateu vells, joves i noies, dones i criatures, però no en toqueu cap dels qui porten la creu al front. Comenceu des del meu santuari». Començaren, doncs, pels vells que hi havia davant el santuari. I els digué: «Profaneu el santuari, ompliu els atris de víctimes, sortiu». I sortiren a matar per la ciutat.
Després d'això la glòria del Senyor sortí del llindar del santuari i es posà sobre els querubins. Ells desplegaren les ales, es posaren en marxa i vaig veure com s'aixecaven de terra juntament amb les rodes. S'aturaren a l'entrada de la porta oriental del temple del Senyor. La glòria del Déu d'Israel anava damunt d'ells. Eren els vivents que jo havia vist sota el Déu d'Israel vora el riu Cobar. Sabia que eren querubins. Cadascun tenia quatre cares i quatre ales, i tenien com unes mans humanes sota les ales. Les figures de les seves cares eren les que jo havia vist vora el riu Cobar. Podien anar en totes direccions mirant sempre endavant.

Servents del Senyor, lloeu-lo,
lloeu el nom del Senyor.
Sigui beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

Des de la sortida fins a la posta del sol
lloeu el nom del Senyor.
El Senyor és excels als ulls de tots els pobles,
la seva glòria s'eleva més enllà del cel.

Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,
i des d'allí s'inclina
per veure el cel i la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te'n fa cas, t'hauràs guanyat el germà. Si no te'n fa cas, crida'n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d'ells, parla'n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera'l com si fos un pagà o un publicà.
Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra quedarà deslligat al cel. Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s'avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d'ells».

Lectura del llibre de Josuè
En aquells dies, el Senyor digué a Josuè:
«Des d'avui tindràs un gran prestigi als ulls de tot el poble d'Israel: tots sabran que jo soc amb tu igual com vaig ser amb Moisès. Ordena als sacerdots que porten l'arca de l'aliança que es quedin al Jordà quan arribin a l'aigua». Llavors Josuè digué als israelites: «Veniu, escolteu el que diu el Senyor, el vostre Déu: En això coneixereu que el Déu viu és present enmig de vosaltres i que traurà de davant vostre els cananeus: l'arca de l'aliança del Senyor de tota la terra anirà davant vostre per passar el Jordà, i així que els sacerdots que porten l'arca del Senyor posaran els peus a l'aigua del Jordà, es partirà l'aigua, i el corrent que baixa s'aturarà com un pantà».
Aquella vegada, doncs, quan el poble sortí del campament, els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança anaven davant d'ells. El Jordà, durant el temps de la sega, inunda tota la riba, però així que els sacerdots que portaven l'arca arribaren al Jordà i posaren els peus a l'aigua, el corrent que baixava s'aturà i formà com un pantà que s'estenia molt lluny, des de la ciutat d'Adam a la fortalesa de Sartan. Quan el corrent que seguia cap a la Mar de l'Arabà, la Mar de la Sal, acabà d'escolar-se, el poble passà el riu enfront de Jericó. Els sacerdots que portaven l'arca de l'aliança del Senyor es quedaven aturats dins el llit eixut del Jordà fins que tothom hagué passat. Tot el poble d'Israel passà el riu per terra eixuta.

Quan els fills d'Israel sortiren d'Egipte,
quan se n'anaren del poble estranger,
la terra de Judà fou el seu santuari,
el país d'Israel la seva possessió.

El mar, en veure'ls, va fugir,
i el Jordà se'n tornà riu amunt;
les muntanyes saltaren com anyells,
enjogassades com petits de la ramada.

Què tenies, mar, que vas fugir,
i tu, Jordà per tornar riu amunt?
Per què saltàveu, muntanyes, com anyells,
enjogassades com petits de la ramada?

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m'haurà fet? Set vegades?».
Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupaven els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: «Tingueu paciència i us ho pagaré tot». Llavors el rei se'n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute.
Quan sortia, trobà un del seus col·legues que tan sols li devia cent denaris, l'agafà i l'escanyava dient-li: «Paga'm tot el que em deus». L'altre se li llançà als peus i li suplicava: «Tingues paciència i ja t'ho pagaré». Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n'entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: «Que n'ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t'havies de compadir del teu col·lega, com jo m'havia compadit de tu?» Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà».
Quan Jesús acabà de dir aquestes paraules, es retirà de Galilea i se n'anà a la regió de Judea, a l'altra banda del Jordà.

Lectura de la profecia d'Ezequiel
El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Fill d'home, tu vius enmig d'un poble rebel: tenen ulls fets per a veure-hi, però no hi veuen, orelles fetes per a escoltar, però no escolten, perquè són un poble rebel. Prepara els farcells com per anar-te'n deportat, i de dia, en presència del poble, ves-te'n de casa teva en un altre lloc, com un deportat. Potser encara hi veuran, ni que siguin un poble rebel. Durant el dia, en presència d'ells, treu fora de casa els farcells, i al capvespre, també en presència d'ells, ves-te'n de casa com se'n va un deportat: obre un forat a la paret, surt de casa per aquell forat, carrega't el farcell a l'esquena en presència d'ells i ves-te'n a les fosques amb la cara tapada, sense veure el país. Vull que això sigui un avís per al poble d'Israel».
Jo vaig complir el manament rebut: De dia vaig treure fora de casa els farcells, al capvespre vaig obrir un forat a la paret, i me'n vaig anar a les fosques amb els farcells a l'esquena, en presència d'ells. L'endemà al matí el Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Fill d'home, oi que el poble d'Israel, el poble rebel, t'ha preguntat què feies? Respon-li: Això diu el Senyor: Aquesta escena representava el rei de Jerusalem i tots els israelites que habiten a la ciutat. Digue'ls: Era un avís: això que jo he fet és el que faran amb vosaltres: sereu enduts captius i sereu deportats. El rei es carregarà els farcells a l'esquena, sortirà a les fosques per un forat que' haurà fet a la muralla, per no veure el país i perquè ningú no el vegi».

Posaren Déu a prova, es rebel·laren,
no van guardar l'aliança de l'Altíssim,
l'abandonaren igual que els seus pares,
desviant-se com sagetes mal tirades.

L'irritaven als santuaris,
l'engelosien amb els seus ídols.
Déu s'indignà quan ho veié,
i repudià el poble d'Israel.

I deixà l'arca de la seva glòria
captiva en mans de l'enemic.
Indignat contra la seva heretat,
abandonà el poble a mercè de l'espasa.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m'haurà fet? Set vegades?».
Jesús li respon: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupaven els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres que li devia deu mil talents. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que venguessin tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seva dona i els seus fills, els venguessin com esclaus, per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia: «Tingueu paciència i us ho pagaré tot». Llavors el rei se'n compadí, el deixà lliure i li perdonà el deute.
Quan sortia, trobà un del seus col·legues que tan sols li devia cent denaris, l'agafà i l'escanyava dient-li: «Paga'm tot el que em deus». L'altre se li llançà als peus i li suplicava: «Tingues paciència i ja t'ho pagaré». Ell no en va fer cas, i el va tancar a la presó fins que li pagués el deute. Els altres col·legues, en veure-ho, se n'entristiren molt i anaren a informar el rei de tot el que havia passat. El rei el cridà i li digué: «Que n'ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t'havies de compadir del teu col·lega, com jo m'havia compadit de tu?» Llavors el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturessin fins que pagués tot el deute. Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà».
Quan Jesús acabà de dir aquestes paraules, es retirà de Galilea i se n'anà a la regió de Judea, a l'altra banda del Jordà.

Lectura del llibre de Josuè
En aquells dies, Josuè reuní a Siquem totes les tribus d'Israel i cridà els ancians d'Israel, els seus caps, els seus jutges i els seus magistrats. Es presentaren tots davant Déu, i Josuè digué a tot el poble: «Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Antigament els vostres pares, Taré, pare d'Abraham i de Nahor, vivien a la regió occidental del riu Eufrat, i adoraven altres déus. Jo vaig prendre d'allà Abraham, el vostre pare, li vaig fer recórrer tot el país de Canaan, i vaig multiplicar la seva descendència. Li vaig donar Isaac, i a Isaac li vaig donar Jacob i Esaú. A Esaú li vaig deixar en possessió la muntanya de Seïr, mentre que Jacob i els seus fills entraren a Egipte.
Després vaig enviar Moisès i Aharon, vaig castigar l'Egipte amb les plagues que vosaltres sabeu, i vaig fer sortir d'Egipte els vostres pares. Quan arribaren al mar, els egipcis perseguiren els vostres pares dins el Mar Roig amb els seus carros de guerra i els seus soldats, però els vostres pares van cridar auxili al Senyor, que posà un núvol entre vosaltres i els egipcis, va fer tornar el mar al seu llit i els cobrí. Després de presenciar amb els vostres ulls el que vaig fer als egipcis, vau viure molts anys al desert, fins que us vaig portar al país dels amorreus que habiten a l'altra banda del Jordà. Ells us van fer la guerra, però jo els vaig posar a les vostres mans, us vau apoderar del seu territori i els vaig exterminar. També Balac, fill de Sefor, rei de Moab, va prendre les armes contra Israel i envià a buscar Balaam, fill de Beor, perquè us maleís, però jo no vaig voler escoltar Balaam i, en lloc de maleir-vos, us hagué de beneir; així us vaig salvar dels seus maleficis.
Quan després de passar el Jordà arribàreu a Jericó, us van fer la guerra, tant els amos de Jericó com els amorreus, els ferezeus, els cananeus, els hitites, els guergueseus, els heveus i els jebuseus, però jo els vaig posar a les vostres mans. Vaig fer passar davant vostre el pànic, i és aquest pànic, i no la força de les vostres espases i dels vostres arcs, el que va fer fugir davant vostre els dos reis amorreus. Jo us he donat un territori que no us ha costat cap treball, habiteu en ciutats que vosaltres no havíeu construït i us alimenteu d'unes vinyes i d'uns oliverars que no havíeu plantat».

Enaltiu el Senyor: que n'és, de bo.

Enaltiu el Déu dels déus.

Enaltiu el Senyor dels senyors.

Conduí pel desert el seu poble.

Vencé reis famosos.

Destronà reis poderosos.

Donà possessió d'aquells territoris.

Els donà al seu poble d'Israel.

Ens alliberà dels nostres opressors.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús amb la intenció de provar-lo, i li van fer aquesta pregunta: «Als marits, els és permès de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?» Ell els preguntà: «No heu llegit en l'Escriptura que el Creador, al principi, va fer l'home i la dona?» I digué: «Per això l'home deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa i ells dos formen una sola carn». Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar». Ells contestaren: «Doncs, com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a l'esposa un document on consti el divorci?» Jesús respongué: «Moisès us va permetre de divorciar-vos de l'esposa perquè éreu tan durs de cor, però al principi no fou pas així. I jo us dic que si algú, fora del cas d'una unió il·legal es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri».
Els deixebles li diuen: «Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se». Ell els respongué: «Això no ho comprèn tothom: Només ho comprenen aquells a qui Déu ha fet aquest do. N'hi ha que no tenen capacitat per al matrimoni ja de naixement o perquè els homes els han fet així, però n'hi ha també que hi renuncien ells mateixos per amor del Regne del cel. Que ho comprenguin els qui ho poden comprendre».

Lectura de la profecia d'Ezequiel
El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Fill d'home, anuncia a Jerusalem quines són les seves culpes. Digues-li: Això diu el Senyor a Jerusalem: D'origen ets del país de Canaan. El teu pare era amorreu, i la teva mare, hitita. El dia que vas venir al món ningú no et va banyar amb aigua i sal ni et va faixar amb bolquers, ningú no et va fer festes ni va fer res per tu: de fàstic que feies et llençaren al camp. Tot passant et vaig veure movent-te bruta de sang i et vaig dir: Viu i creix com la vegetació salvatge!
Tu vas créixer i et vas fer dona, però no tenies vestit. Era el temps d'enamorar-te. En veure't tot passant, et vaig cobrir amb el meu mantell, em vaig comprometre amb jurament, vaig fer aliança amb tu, diu l'oracle del Senyor, i vas ser la meva esposa. Et vaig banyar per rentar-te de la sang, et vaig ungir amb oli, et vaig posar un vestit brodat, unes sandàlies de pell, una faixa de lli i un mantell de seda. Et vaig engalanar amb joies precioses: braçalets, anells, arracades, un collaret i una diadema magnífica al front. Quedares engalanada amb joiells d'or i plata i vestida de lli, de seda i de teles brodades. Et vaig alimentar amb flor de farina, mel i oli, et tornares d'allò més bonica i arribares a ser reina. La fama de la teva bellesa s'escampà entre les nacions, ja que l'esplendor amb què jo t'havia ornat era perfecta, diu l'oracle del Senyor. I tu, conscient de la teva bellesa i de la teva anomenada, t'has prostituït i t'has donat a tots els qui passaven.
Però jo no m'oblidaré mai de l'aliança que vaig fer amb tu quan eres jove, i faré amb tu una aliança eterna, perquè et recordis de tot el que t'he perdonat, i, de tant avergonyida, no gosis dir paraula, diu l'oracle del Senyor».

Lectura de la profecia d'Ezequiel
Això diu el Senyor: «Jo faré amb tu, Jerusalem, igual com tu fas amb mi que has violat l'aliança, sense fer cas del jurament. Però jo no oblidaré mai de l'aliança que vaig fer amb tu quan eres jove, i faré amb tu una aliança eterna. Llavors recordaràs el teu comportament i te n'avergonyiràs en veure que prenc les teves germanes, grans i petites, i te les dono per filles; no quedaran excloses de la teva aliança, de l'aliança que jo faré amb tu, diu l'oracle del Senyor, perquè et recordis de tot el que t'he perdonat, i de tan avergonyida, no gosis dir paraula, diu l'oracle del Senyor. »

El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m'espanto.
D'ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.

Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua
de les fonts de salvació.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels.

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè el Sant d'Israel
és gran a la teva ciutat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús amb la intenció de provar-lo, i li van fer aquesta pregunta: «Als marits, els és permès de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?» Ell els preguntà: «No heu llegit en l'Escriptura que el Creador, al principi, va fer l'home i la dona? I digué: «Per això l'home deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa i ells dos formen una sola carn». Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar». Ells contestaren: «Doncs, com és que Moisès va ordenar que, si el marit vol divorciar-se, doni a l'esposa un document on consti el divorci?» Jesús respongué: «Moisès us va permetre de divorciar-vos de l'esposa perquè éreu tan durs de cor, però al principi no fou pas així. I jo us dic que si algú, fora del cas d'una unió il·legal es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri».
Els deixebles li diuen: «Si la situació entre marit i muller és aquesta, val més no casar-se». Ell els respongué: «Això no ho comprèn tothom: Només ho comprenen aquells a qui Déu ha fet aquest do. N'hi ha que no tenen capacitat per al matrimoni ja de naixement o perquè els homes els han fet així, però n'hi ha també que hi renuncien ells mateixos per amor del Regne del cel. Que ho comprenguin els qui ho poden comprendre».

Lectura del llibre de Josuè
En aquells dies, Josuè digué al poble: «Creieu en el Senyor, el vostre Déu, i adoreu-lo de veritat i amb tot el cor. Desfeu-vos dels déus que els vostres pares havien adorat quan vivien a la regió de l'Eufrat i a Egipte, i adoreu només el Senyor. Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió occidental de l'Eufrat, o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu. Però jo i la meva família hem decidit d'adorar el Senyor». El poble respongué: «Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va fer pujar amb els nostres pares de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge, ell obrà davant els nostres ulls aquells grans senyals i ens guardà per tot arreu on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. El Senyor, finalment, va treure els amorreus i tots els qui vivien en aquest país. També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu».
Josuè replicà: «No sou capaços de ser adoradors del Senyor. Ell és sant, és el Déu gelós, que no consentirà les vostres infidelitats i els vostres pecats. Segur que l'abandonareu per adorar déus estrangers, i ell se us posarà en contra i us farà mal fins a fer-vos desaparèixer, tot i haver estat bo amb vosaltres». El poble respongué: «No, no. Nosaltres volem adorar el Senyor». Josuè afegí: «Vosaltres sou testimonis que heu escollit el Senyor, per adorar-lo només a ell». Ells li digueren: «Sí, en som testimonis». Josuè contestà: «Doncs ara us heu de desfer dels déus estrangers que teniu entre vosaltres i heu de donar els vostres cors al Senyor, Déu d'Israel». El poble li digué: «Sí, volem adorar el Senyor, el nostre Déu, i obeir-lo sempre».
Aquell dia Josuè va fer una aliança per al poble a Siquem, li donà unes prescripcions i ho escriví tot en el llibre de la Llei de Déu. Després prengué una gran pedra, l'erigí sota l'alzina del santuari del Senyor i digué a tot el poble: «Aquesta pedra serà un testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit i us ho recordarà perquè no oblideu mai el vostre Déu». Aleshores Josuè acomiadà el poble, i se n'anà cadascú a la seva heretat. Després d'aquests darrers fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, morí a l'edat de cent deu anys.

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç».
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.

Beneït sigui el Senyor, que em dona seny.
Fins a les nits m'amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, portaren a Jesús uns nens perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. Jesús digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne del cel és dels qui són com ells». Després els imposà les mans i se n'anà.

Lectura de la profecia d'Ezequiel
El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué: «Com és que en el país d'Israel aneu dient aquest proverbi: "Els pares van menjar raïms agres, i ara als fills els fan mal les dents"? Juro per la meva vida, diu l'oracle del Senyor, que a Israel ningú no dirà mai més aquest proverbi. La vida de tothom és meva, tant la dels pares com la dels fills. Aquell qui peca morirà, però ningú més. L'home just compleix els seus deures i obra bé, no menja víctimes ofertes en els santuaris de les muntanyes, ni aixeca els ulls per pregar als ídols que adora el poble d'Israel, no deshonra la dona d'un altre, ni s'uneix a la seva els dies que prohibeix la Llei, no oprimeix ningú, no es queda les penyores dels deutors ni s'apodera dels béns dels altres. Parteix el seu pa amb el qui passa fam i dona vestit al qui no en té, no presta amb usura ni cobra interessos, no pren part en la maldat i dona sentència justa als qui estan en litigi, segueix sempre els meus decrets, observa els meus preceptes i els compleix fidelment. Aquest home, just de debò, segur que viurà, diu l'oracle del Senyor. Però si té un fill violent i sanguinari, o que comet alguna d'aquelles culpes, el fill no viurà pas: morirà perquè ha comès aquelles coses detestables i serà responsable de la seva pròpia mort.
Per això, poble d'Israel, sapigueu que jo judicaré cadascú segons el seu comportament, diu l'oracle del Senyor. Convertiu-vos, no sigueu més infidels, si voleu que les vostres culpes no us facin caure. Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu el vostre cor i el vostre esperit. No vulgueu morir, poble d'Israel! Jo no desitjo la mort de ningú, diu l'oracle del Senyor. Convertiu-vos i salveu la vida».

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Ensenyaré els vostres camins als pecadors,
i tornaran els qui us han abandonat.

Les víctimes no us satisfan,
si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu.
La víctima que us ofereixo és un cor penedit;
un esperit que es penedeix,
vós, Déu meu, no el menyspreeu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, portaren a Jesús uns nens perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. Jesús digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne del cel és dels qui són com ells». Després els imposà les mans i se n'anà.