Lectura del segon llibre dels Reis
Un dia Eliseu passava per Sunam. Hi havia allà una dona benestant que l'obligà a quedar-se a menjar a casa seva. Des d'aquell dia, cada vegada que Eliseu hi passava, s'hi quedava a menjar. Llavors ella digué al seu marit: «Estic convençuda que l'home de Déu que passa sempre per casa nostra és un sant. Fem-li una petita habitació d'obra a la terrassa, posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, i cada vegada que vingui podrà retirar-se allà».
El dia que Eliseu hi anà, es retirà en aquella habitació i s'hi quedà a dormir. Llavors Eliseu digué a Guihezí, el seu criat: «Què podem fer per aquesta sunamita?». Guihezí li respongué: «Mira, no té fills, i el seu marit ja és gran». Eliseu li va dir: «Crida-la». Guihezí la cridà, i ella es presentà i es quedà a l'entrada de l'habitació. Eliseu li digué: «L'any que ve, per aquest temps, amanyagaràs un fill».

Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors,
d'una generació a l'altra
anunciaré la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel».

Senyor, feliç el poble que us aclama.
Caminarà a la llum de la vostra mirada.
Tot el dia celebrarà el vostre nom,
enaltirà la vostra bondat.

Ve de vós la glòria del seu poder,
alcem el front perquè vós ens estimeu;
el nostre rei és del Sant d'Israel,
és del Senyor l'escut que em protegeix.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva mort.
Pel baptisme hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida.
I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell. Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m'acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l'hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d'aigua fresca a un d'aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa».

Lectura del llibre de la Saviesa
Déu no va fer la mort, ni li agrada que l'home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l'home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l'home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l'enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d'ell són els qui en fan l'experiència.

Amb quin goig us exalço, Senyor.
M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,
i no heu permès que se n'alegrin els enemics.
Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts.
Quan ja m'hi enfonsava, m'heu tornat a la vida.

Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,
enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l'endemà són crits de joia.

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes,
Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l'amor amb què us estimem. Sigueu també generosos en aquest favor que us demano. Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa. No seria just que, per alleujar els altres, vosaltres patíssiu estretor. Més aviat, que en el moment present, buscant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells, que supleixi el que us farà falta a vosaltres, mirant que hi hagi igualtat. És allò que diu l'Escriptura: «Ni als qui n'havien recollit molt els en sobrava, ni als qui n'havien recollit poc els en faltava».

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc:
En aquell temps, Jesús arribà en barca de l'altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l'aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l'ànima, li diu: «La meva filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori». Jesús se n'anà amb ell, i el seguia molta gent.
Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l'havien fet sofrir molt, i s'hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona». A l'instant se li estroncà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d'ell, es girà a l'instant i preguntava a la gent: «Qui m'ha tocat la roba?». Els deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?». Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s'acostà tremolant de por, es prosternà davant d'ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué: «Filla, la teva fe t'ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i ves-te'n en pau».
Encara parlava, que arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d'amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por». I només va permetre que l'acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm». Ells se'n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l'acompanyaven, entra a l'habitació, li dona la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: «Noia, aixeca't». A l'instant la noia, que ja tenia dotze anys, s'aixecà i es posà a caminar. Ells no se'n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc:
En aquell temps, Jesús arribà en barca de l'altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l'aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l'ànima, li diu: «La meva filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori». Jesús se n'anà amb ell, i el seguia molta gent.
Arribaren uns de casa del cap de sinagoga i li digueren: «La teva filla és morta. Què en trauràs d'amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por». I només va permetre que l'acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm». Ells se'n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l'acompanyaven, entra a l'habitació, li dona la mà i li diu: «Talita, cumi», que vol dir: «Noia, aixeca't». A l'instant la noia, que ja tenia dotze anys, s'aixecà i es posà a caminar. Ells no se'n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

Lectura del primer llibre dels Reis
En aquell temps, el Senyor digué a Elies: «Ungeix Eliseu, fill de Safat, d'Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta». Elies se n'anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies va fer com si passés de llarg i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu». Elies li digué: «Ves, torna a casa teva. Què t'he fet jo per impedir-t'ho?». Ell se'n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se'ls van menjar. Després se n'anà amb Elies i era el seu ajudant.

Guardeu-me Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç».
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.

Beneït sigui el Senyor que em dona seny.
Fins a les nits m'amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor,
amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al vostre costat, delícies per sempre.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, Crist ens ha alliberat de l'esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l'esclavatge. Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: «Estima els altres com a tu mateix». Però si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos. Ara, doncs, us dic: Deixeu-vos guiar per l'Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l'Esperit i l'Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l'un contra l'altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Si us deixeu conduir per l'Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Quan s'acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d'encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s'avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s'encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?». Però Jesús es girà i els renyà. I se n'anaren a un altre poblet.
Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu». Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap».
A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi». Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d'anar-me'n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare». Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu ves a anunciar el Regne de Déu».
Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adeu als de casa meva». Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és apte per al Regne de Déu».

Lectura del llibre del Gènesi
Aquells homes s'aixecaren i se n'anaren de l'alzina de Mambré cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los. El Senyor es deia: «Per què he d'amagar a Abraham el que vaig a fer? Abraham s'ha de convertir en un poble gran i nombrós, i tots els nadius del país es valdran d'ell per a beneir-se. Jo m'he fet meu Abraham perquè ordeni als seus fills i a tots els descendents de seguir els meus camins, de ser justos i bondadosos, i així jo compliré totes les meves promeses». Llavors el Senyor digué: «Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n'és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m'arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho».
Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n'anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s'acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonaríeu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món us podríeu desentendre de fer justícia?». El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d'ells perdonaré tota la població». Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que soc pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten destruiríeu tota la ciutat?». Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos». Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n'hi hagués quaranta». Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta». Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo: Suposem que només n'hi hagués trenta». Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta». Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor: Suposem que només n'hi hagués vint». Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint». Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s'enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n'hi hagués deu». Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu». Quan el Senyor acabà de parlar, se n'anà, i Abraham se'n tornà al lloc on vivia.

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d'amor entranyable.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.
No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi.

No ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús, veient que hi havia molta gent al seu voltant, donà ordre de marxar cap a l'altra riba del llac. Llavors vingué un mestre de la Llei i li digué: «Mestre, us seguiré per tot arreu on anireu». Jesús li respon: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». Un dels deixebles li digué: «Senyor, permeteu-me primer d'anar-me'n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare». Jesús li diu: «Vine amb mi, i deixa que els morts enterrin els seus morts».

Lectura de la profecia d'Amós
Això diu el Senyor: «Ja que Israel és culpable de tres i fins de quatre crims, no revocaré la sentència: es deixen corrompre per diners i condemnen l'innocent, venen els drets del pobre per un parell de sandàlies; trepitgen el cap dels desvalguts, fan fracassar tot el que emprenen els humils. Pare i fill abusen d'una mateixa serventa, i profanen així el meu sant nom. Prop mateix dels altars jeuen sobre vestits presos en penyora, i es beuen en el temple de Déu els vins que han embargat.
Jo que, al moment d'apoderar-vos d'aquest territori, vaig destruir davant vostre els amorreus! Eren alts com els cedres i forts com els roures, i jo els vaig destruir de dalt a baix des del fruit de les branques fins a les arrels. Jo us vaig fer pujar del país d'Egipte i us vaig conduir quaranta anys pel desert perquè posseíssiu el país dels amorreus! Ara, doncs, faré que us encalleu a terra com s'encallen els carros plens de garbes: ni els més lleugers no són capaços de fugir; perdran les forces els homes més robustos i ni els valents no salvaran la vida: els arquers no es podran tenir drets, els millors corredors no s'escaparan, no salvaran la vida ni els qui munten a cavall; aquell dia, els guerrers coratjosos fugiran despullats. Ho diu l'oracle del Senyor».

«Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dona del que et mano?

Si veus un lladre, te'n vas amb ell,
si veus adúlters, t'hi ajuntes;
obres els llavis per dir mal
i la teva llengua calumnia.

T'asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus familiars.
He de callar, mentre fas tot això?
Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.

Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de Déu:
si us poso la mà a sobre, ningú no us salvarà.
El qui m'ofereix accions de gràcies
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament
veurà la salvació de Déu».

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús, veient que hi havia molta gent al seu voltant, donà ordre de marxar cap a l'altra riba del llac. Llavors vingué un mestre de la Llei i li digué: «Mestre, us seguiré per tot arreu on anireu». Jesús li respon: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». Un dels deixebles li digué: «Senyor, permeteu-me primer d'anar-me'n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare». Jesús li diu: «Vine amb mi, i deixa que els morts enterrin els seus morts».

Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, a trenc d'alba, els dos àngels donaren pressa a Lot i li deien: «Corre, emporta't de casa la teva dona i les teves dues filles, si no voleu ser escombrats amb la ciutat culpable». Veient que encara s'entretenia, com que el Senyor el volia salvar, els àngels els agafaren tots per les mans i els tragueren de la ciutat. Un cop fora li digueren: «Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t'aturis enlloc de la plana, que series escombrat: fuig a la muntanya». Lot els digué: «No, senyors meus: jo servent vostre, he obtingut el vostre favor i heu estat amb mi tan bons que m'heu volgut salvar la vida; penseu, doncs, que, abans no m'hauré refugiat a la muntanya, ja m'haurà encalçat el desastre i moriré. Mireu, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m'hi refugiar. És ben petita. Deixeu-m'hi fugir per salvar la vida». Ell li respongué: «Fins en això et vull complaure: no destruiré la ciutat que dius. Corre, ves a refugiar-t'hi, que no podré fer res fins que hi seràs». Per això la ciutat es diu Segor, que vol dir petita. Lot hi arribà quan el sol sortia, i a l'instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra i va destruir aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i els seus cultius. La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una pilastra de sal.
Abraham anà de bon matí a l'indret on s'havia aturat a la presència del Senyor, mirà cap a Sodoma i Gomorra i cap a la plana i veié que pujava de la terra una fumarada com si fos una fornal. Així Déu, quan destruí les ciutats de la plana, recordant-se d'Abraham, va fer marxar Lot que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.

Examineu-me, Senyor, i proveu-me,
depureu al foc el meu cor.
Tinc present davant dels meus ulls
el vostre amor
i visc d'acord amb la vostra veritat.

No em compteu entre els pecadors,
entre els homes que cometen crims de sang;
les seves mans són mal intencionades
i plenes de favors per subornar.

La meva vida és més honrada.
Allibereu-me, doncs, i compadiu-vos de mi.
Els meus peus van pel camí dret;
beneiré el Senyor enmig del poble reunit.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús pujà a la barca acompanyat dels seus deixebles. Mentrestant començaren a aixecar-se grans onades, que fins cobrien la barca. Però ell dormia. Llavors el van cridar i li deien: «Senyor, salveu-nos! Ens enfonsem!». Jesús els diu: «Per què us esvereu? Quina poca fe!». I s'aixecà, renyà els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. Aquells homes deien, admirats: «Què és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?».

Lectura de la profecia d'Amós
Escolteu, poble d'Israel, aquestes paraules que el Senyor pronuncia contra vosaltres, contra tota la família que va fer pujar del país d'Egipte: «De tots els pobles de la terra, sou els únics que jo em vaig fer meus. Per això mateix us demano comptes de totes les vostres culpes. Heu vist mai dos homes que caminin plegats i no acabin coneixent-se? Rugeix mai el lleó dins la selva si no hi ha cap presa? Alcen el crit els seus cadells sense haver caçat? Cauen a terra els ocells si a terra no hi ha un llaç? Salten de terra els paranys quan no hi ha res per capturar? Toquen mai el corn a la ciutat que la gent no s'alarmi? Hi ha mai a la ciutat cap desgràcia sense que el Senyor l'hagi permesa? Déu, el Senyor, no farà res que no en reveli el secret als seus servidors, els profetes.
Ha rugit un lleó. Qui no s'esfereeix? El Senyor ha parlat. Com puc deixar de profetitzar?». «Us he enviat una catàstrofe com la immensa catàstrofe de Sodoma i Gomorra, i heu quedat com un tió salvat del foc, però no us heu convertit a mi», diu l'oracle del Senyor. Per això, Israel, ara veuràs com et tractaré: prepara't a trobar-te amb el teu Déu, Israel.

Vós no sou un Déu
que es complagui en la maldat,
no acolliu el dolent a casa vostra;
els qui viuen obcecats no resisteixen
quan vós els mireu.

Detesteu els amics de males arts,
extermineu els mentiders;
l'home fals i sanguinari, Senyor,
vós l'abomineu.

Però jo, per la vostra gran bondat,
entro a casa vostra,
i em prosterno ple de reverència
davant del santuari.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps Jesús pujà a la barca acompanyat dels seus deixebles. Mentrestant començaren a aixecar-se grans onades, que fins cobrien la barca. Però ell dormia. Llavors el van cridar i li deien: «Senyor, salveu-nos! Ens enfonsem!». Jesús els diu: «Per què us esvereu? Quina poca fe!». I s'aixecà, renyà els vents i l'aigua, i seguí una gran bonança. Aquells homes deien, admirats: «Què és aquest, que fins els vents i l'aigua l'obeeixen?».

Lectura del llibre del Gènesi
Abraham tenia cent anys quan li va néixer el fill Isaac. El noi anava creixent: quan va ser deslletat, Abraham ho celebrà amb un gran convit. Sara veié que el fill que l'egípcia Hagar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, i digué a Abraham: «Has de treure de casa l'esclava i el seu fill: no pot ser que el fill d'una esclava comparteixi l'herència amb el meu fill Isaac». L'exigència de Sara desagradà molt a Abraham, que s'estimava el fill, però Déu li digué: «Ni que estimis el noi i l'esclava, no et sàpiga greu de fer el que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom vindrà d'Isaac. Però, del fill de l'esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble». Abraham es llevà de bon matí, donà pans i un bot d'aigua a Hagar, li posà el nen a l'espatlla i la va acomiadar. Ella se'n va anar errant pel desert de Beor-Sabé. Quan l'aigua que duia s'acabà, deixà el noi sota unes mates i se n'anà un tros lluny, a la distància d'un tret d'arc, per no veure morir el noi; allà s'assegué plorant i sanglotant. Déu escoltà el plor del noi, i un àngel de Déu cridà Hagar des del cel i li digué: «Què tens, Hagar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el noi plorava. Ves, pren-lo i sigues valenta, que jo en faré un gran poble». Llavors Déu li obrí els ulls i veié un pou. Ella hi anà, omplí el bot i donà beure al noi. Déu afavoria el noi, que es va anar fent gran. Vivia al desert i era un bon arquer.

Quan els pobres invoquen el Senyor,
ell els escolta i els salva del perill.
Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, per protegir-los.

Sants del Senyor, venereu-lo;
venereu-lo, i no us mancarà res.
Els rics s'empobriran, passaran fam,
però als qui busquen el Senyor
no els faltarà cap bé.

Veniu, fills meus, escolteu-me;
us ensenyaré com heu de venerar el Senyor.
Qui és l'home que estima la vida,
que vol viure temps i fruir de benestar?

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús arribà a l'altra banda del llac, al país dels gadarencs. Des de les coves sepulcrals on vivien, vingueren a trobar-lo dos endimoniats, tan furiosos, que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. Els dos endimoniats cridaven: «Per què us fiqueu amb nosaltres, Fill de Déu? Heu vingut aquí per turmentar-nos abans d'hora?». Un tros lluny hi pasturava un gran ramat de porcs: els dimonis demanaven a Jesús que si els treia els enviés en aquell ramat. Jesús els digué: «Aneu-hi». Els dimonis, així que sortiren dels dos homes, anaren cap als porcs i tot el ramat es precipità muntanya avall fins al llac, on van morir. Els porquers fugiren i anaren al poble, a portar la nova del que els havia passat i del cas dels endimoniats. Tota la gent del poble anà a trobar Jesús i el pregaren que abandonés el seu territori.

Lectura de la profecia d'Amós
Cerqueu el bé i no el mal; així trobareu la vida, i el Senyor, Déu de l'univers, serà amb vosaltres, tal com ara preteneu. Avorriu el mal i estimeu el bé, defenseu la justícia a l'hora de jutjar. Qui sap si el Senyor de l'univers encara es compadirà d'una resta de Josep. Diu el Senyor: «Odio les vostres festes, no en vull saber res, fins els holocaustos dins les vostres solemnitats em desagraden; les ofrenes que em presenteu no em complauen ni faig cas de les víctimes de comunió. Allunya de mi la gatzara dels teus cants, no vull sentir més el so de les arpes. Jo voldria veure la justícia corrent a dolls com un rierol i que la bondat es convertís en un riu inestroncable».

Escolta, poble meu, soc jo qui parlo;
Israel, soc jo qui testifico contra tu:
Jo soc el Senyor, el teu Déu.

No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.
Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats?

Són meus els animals de la selva,
i en tinc a milers a les muntanyes.
Conec un a un els ocells que van pel cel,
i tinc a mà els animals lliures del bosc.

Si tenia fam, no t'ho hauria de dir:
és ben meva la terra i tot el que s'hi mou.
Et creus que menjaré carn de vedells,
i beuré la sang dels bocs?

Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dona del que et mano?

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús arribà a l'altra banda del llac, al país dels gadarencs. Des de les coves sepulcrals on vivien, vingueren a trobar-lo dos endimoniats, tan furiosos, que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. Els dos endimoniats cridaven: «Per què us fiqueu amb nosaltres, Fill de Déu? Heu vingut aquí per turmentar-nos abans d'hora?». Un tros lluny hi pasturava un gran ramat de porcs: els dimonis demanaven a Jesús que si els treia els enviés en aquell ramat. Jesús els digué: «Aneu-hi». Els dimonis, així que sortiren dels dos homes, anaren cap als porcs i tot el ramat es precipità muntanya avall fins al llac, on van morir. Els porquers fugiren i anaren al poble, a portar la nova del que els havia passat i del cas dels endimoniats. Tota la gent del poble anà a trobar Jesús i el pregaren que abandonés el seu territori.

Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Aquí em teniu». Déu li digué: «Pren, si et plau, Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, ves-te'n al país de Morià i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust». Abraham es llevà de bon matí, guarní l'ase, prengué dos mossos i el seu fill Isaac, estellà la llenya per al foc de l'holocaust i es posà en camí cap a l'indret que Déu li havia dit. Al tercer dia Abraham alçà els ulls i veié de lluny l'indret. Llavors digué als mossos: «Quedeu-vos aquí amb l'ase; jo i el noi ens arribarem allà, i tornarem quan haurem adorat». Abraham carregà la llenya de l'holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava el foc i el ganivet. I començaren tots dos a caminar. Isaac digué al seu pare: «Escolta, pare». Abraham respongué: «Què vols, fill meu?». Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust, però, l'anyell on és?». Abraham li respon: «Déu mateix es proveirà d'anyell per a l'holocaust, fill meu». I continuaren caminant tots dos.
Arribats a l'indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l'altar, apilà la llenya, lligà el seu fill, Isaac, i el posà a l'altar, sobre la llenya. Llavors Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham». Ell li respongué: «Aquí em teniu». L'àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic». Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. A aquell indret, Abraham li donà el nom de «El-Senyor-es-proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya el Senyor es proveeix».
L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t'havia manat"». Després Abraham anà on eren els mossos, i se'n tornaren plegats a Beer-Sabé, on Abraham vivia.

Estimo de tot cor el Senyor:
el Senyor ha escoltat la meva súplica,
ha escoltat el meu clam
així que l'invocava.

M'envoltaven els llaços de la mort,
tenia davant meu els seus paranys,
i dintre meu l'angoixa i el neguit.
Vaig invocar el nom del Senyor:
«Ah, Senyor, salveu-me la vida».

El Senyor és just i benigne,
el nostre Déu sap compadir.
El Senyor salvaguarda els senzills,
jo era feble i m'ha salvat.

Ha alliberat de la mort la meva vida,
els meus ulls, de negar-se en el plor,
els meus peus, de donar un pas en fals.
Continuaré caminant entre els qui viuen,
a la presència del Senyor.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús pujà en una barca, passà a l'altra riba, i anà a la seva ciutat, Cafarnaüm. Allà li portaren un paralític en una llitera. Jesús, en veure la fe que tenien, digué al paralític: «Confiança, fill: els teus pecats et queden perdonats». Uns mestres de la Llei pensaren: «Això és blasfem». Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: «Per què us deixeu dur per pensaments dolents? Què és més fàcil, dir que els pecats li queden perdonats o dir-li que s'aixequi i camini? Doncs, ara sabreu que el Fill de l'home, aquí a la terra, té el poder de perdonar els pecats». I tot seguit diu al paralític: «Aixeca't, carrega't al coll la llitera i ves-te'n a casa». Ell s'aixecà i se n'anà a casa seva. La gent en veure-ho sentí un gran respecte i glorificava Déu, que ha donat als homes un poder tan inaudit.

Lectura de la profecia d'Amós
En aquells dies, Amasies, sacerdot de Betel, envià a dir al rei d'Israel, Jeroboam: «Amós està conspirant contra tu dintre mateix d'Israel. El país no pot tolerar més el que diu: anuncia públicament que mataran amb l'espasa Jeroboam i que el poble d'Israel serà deportat fora del seu territori».
Després Amasies digué a Amós: «Vident, ves-te'n d'aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Betel, guarda't de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del rei, un temple de l'estat». Amós li respongué: «Jo no soc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo soc pastor, i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m'ha pres del darrere els ramats, i m'ha dit: "Ves a profetitzar a Israel, el meu poble". Ara, doncs, escolta la paraula del Senyor: Tu em dius que no profetitzi més contra Israel, que no vaticini contra el poble d'Isaac. Doncs, escolta què diu el Senyor: "La teva dona farà de prostituta per la ciutat, els teus fills i les teves filles seran morts amb l'espasa, les teves terres seran mesurades i repartides, tu moriràs en un país pagà i tot el poble d'Israel serà deportat fora del seu territori"».

És perfecta la llei del Senyor,
i l'ànima hi descansa;
és ferm el que el Senyor disposa,
dona seny als ignorants.

Els preceptes del Senyor són planers,
omplen el cor de goig;
els manaments del Senyor són transparents,
il·luminen els ulls.

Venerar el Senyor és cosa santa,
es manté per sempre;
els determinis del Senyor són ben presos,
tots són justíssims.

Són més desitjables que l'or fi,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
regalimant de la bresca.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús pujà en una barca, passà a l'altra riba, i anà a la seva ciutat, Cafarnaüm. Allà li portaren un paralític en una llitera. Jesús, en veure la fe que tenien, digué al paralític: «Confiança, fill: els teus pecats et queden perdonats». Uns mestres de la Llei pensaren: «Això és blasfem». Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: «Per què us deixeu dur per pensaments dolents? Què és més fàcil, dir que els pecats li queden perdonats o dir-li que s'aixequi i camini? Doncs, ara sabreu que el Fill de l'home, aquí a la terra, té el poder de perdonar els pecats». I tot seguit diu al paralític: «Aixeca't, carrega't al coll la llitera i ves-te'n a casa». Ell s'aixecà i se n'anà a casa seva. La gent en veure-ho sentí un gran respecte i glorificava Déu, que ha donat als homes un poder tan inaudit.

Lectura del llibre del Gènesi
Sara visqué cent vint-i-set anys, i morí al país de Canaan, a Cariat-Arbé, és a dir a Hebron. Abraham es quedà al seu costat per plorar-la i fer el dol. Després deixà la difunta, anà a trobar els hitites, amos del país, i els digué: «Jo soc un foraster resident entre vosaltres. Cediu-me la propietat d'un lloc de sepultura, per poder-hi enterrar la meva esposa difunta». Quan li hagueren cedit el camp de Macpelà, Abraham enterrà Sara, la seva esposa, a la cova que hi ha en aquell camp.
Abraham ja era vell, tenia molts anys i el Senyor li havia concedit tota mena de benediccions. Abraham digué al servent més antic de casa seva, administrador de tots els seus béns: «Jura'm pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no escolliràs per esposa del meu fill Isaac cap noia del país dels cananeus, on ara residim, sinó que aniràs a buscar-li una esposa del meu país i de la meva família». L'administrador li preguntà: «Què he de fer si la noia no vol venir amb mi en aquest país? He de fer tornar el teu fill al país d'on tu vas marxar?». Li respon Abraham: «Guarda-te'n bé, de fer-hi tornar el meu fill. El Senyor, Déu del cel i de la terra, em va prendre de casa del meu pare i del país on vivia la meva família, va parlar amb mi i em va jurar que donaria aquest país a la meva descendència: jo espero, doncs, que ell enviarà el seu àngel perquè sigui el teu guia i et puguis endur d'allà una esposa per al meu fill. Però si ella no volia venir amb tu, quedes lliure del teu jurament, perquè el meu fill, sigui com sigui, no ha de tornar més en aquell país».
Isaac, que vivia en la regió del Nègueb, havia anat al pou de Lahai-Roí. Passats molts dies, mentre passejava per l'estepa cap al caient de la tarda, veié uns camells que venien. Rebeca, des del seu camell, veié Isaac, es girà i preguntà a l'administrador: «Qui és aquell home que ens ve a trobar?». Ell li respongué: «És el meu amo». I Rebeca es va cobrir amb el vel. Aleshores l'administrador contà a Isaac tot el que havia fet. Isaac acompanyà Rebeca a la tenda de la seva mare, la prengué per muller i l'estimà. I Isaac acabà els dies de dol per la mort de la seva mare.

Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Qui pot contar les proeses del Senyor
i proclamar les seves lloances?

Feliços els qui observen la llei
i practiquen sempre la justícia.
Per l'amor que teniu al vostre poble,
recordeu-vos de nosaltres, Senyor.

Visiteu-nos, veniu a salvar-nos;
que puguem veure feliços els elegits,
que ens alegrem amb el vostre poble
i ens gloriem amb la vostra heretat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús, tot passant, veié un home, que es deia Mateu, assegut al lloc on recapten impostos, i li digué: «Vine amb mi». Ell s'aixecà i se n'anà amb Jesús. Després, mentre era a taula a casa seva, altres publicans i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles. Els fariseus se n'adonaren i deien als deixebles: «Per què el vostre mestre menja amb publicans i pecadors?». Ho sentí Jesús i els digué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els malalts. Aneu a aprendre què volen dir aquelles paraules: "El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes". No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

Lectura de la profecia d'Amós
Escolteu això, vosaltres que us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu: «Quan haurà passat la festa de la lluna nova per poder vendre queviures! Quan haurà passat el dissabte per poder obrir els graners! Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre».
«Aquell dia, diu l'oracle del Senyor, faré pondre el sol en el punt més alt, durant les hores de claror quedarà fosca la terra; canviaré en dol les vostres festes i en lamentacions els vostres cants; tothom s'arrencarà els cabells en senyal de dol i es vestirà amb sac negre; serà un dol com per un fill únic, acabarà com els dies més amargs. Venen dies, diu l'oracle del Senyor, que jo enviaré fam al país: no fam de pa ni set d'aigua, sinó de sentir la paraula del Senyor». Emigraran de les terres del sud a les de ponent, de les del nord a les de llevant, aniran errant a buscar la paraula del Senyor, però no la trobaran.

Feliços els homes que guarden el pacte
i busquen el Senyor amb tot el cor.

Us he buscat amb tot el cor,
no deixeu que m'aparti dels manaments.

La meva ànima està assedegada
de sentir a cada moment
les vostres sentències.

He escollit els camins de veritat,
i he admès les vostres sentències.

Mireu com estimo els vostres preceptes,
doneu-me la vida, vós que sou just.

Obro els llavis i aspiro amb delit:
m'agraden tant els vostres manaments!

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús, tot passant, veié un home, que es deia Mateu, assegut al lloc on recapten impostos, i li digué: «Vine amb mi». Ell s'aixecà i se n'anà amb Jesús. Després, mentre era a taula a casa seva, altres publicans i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles. Els fariseus se n'adonaren i deien als deixebles: «Per què el vostre mestre menja amb publicans i pecadors?». Ho sentí Jesús i els digué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els malalts. Aneu a aprendre què volen dir aquelles paraules: "El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes". No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

Lectura del llibre del Gènesi
Quan Isaac s'havia fet vell i els ulls se li havien entelat tant que ja no hi veia, cridà Esaú, el seu fill gran i li digué: «Fill meu, ja soc vell, i qualsevol dia em puc morir. Pren l'arc i les fletxes, surt a caçar, prepara el meu plat preferit i porta-me'l. Després de menjar et donaré la meva darrera benedicció».
Rebeca havia sentit tot el que deia Isaac. Després Esaú se n'anà a fer el que el seu pare li demanava. Llavors Rebeca prengué els millors vestits d'Esaú que tenia a casa, els posà a Jacob, el fill petit, i li cobrí les mans i la part fina del coll amb pells de cabrit. Després li donà el plat i el pa que havia preparat. Jacob ho portà al seu pare, i ell preguntà: «Qui ets, fill meu?». Jacob li va respondre: «Soc Esaú, el teu hereu. He fet el que m'havies dit. Seu a taula, menja això que he caçat i després dona'm la teva benedicció». Isaac li preguntà: «Fill meu, com és que has trobat caça tan aviat?». Ell li respon: «El Senyor, el nostre Déu, ha volgut que em sortís al pas». Isaac li diu: «Acosta't, fill meu; vull palpar si ets el meu fill Esaú». Jacob s'acostà al seu pare, ell el palpà i digué: «La veu és la de Jacob, però les mans són les d'Esaú». Trobant que tenia les mans peludes com les d'Esaú, no el va reconèixer i el va beneir. Li preguntà, doncs: «Ets el meu fill Esaú?». Ell li respongué: «Sí que el soc». Li diu el seu pare: «Porta això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré». Jacob li serví la caça i li omplí el vas de vi.
Després de menjar i beure, el seu pare li digué: «Acosta't, fill meu, i besa'm». Quan Jacob el besà, Isaac sentí la fragància dels seus vestits i el beneí amb aquestes paraules: «Oh, l'olor del meu fill! És com l'olor d'un camp que el Senyor beneeix. Que Déu et doni la rosada del cel i la fertilitat de la terra perquè abundin el blat i el vi. Que tinguis per vassalls pobles i nacions, que vinguin a prestar-te homenatge. Sigues sobirà dels teus germans, fills de la teva mare, que tots acatin el teu govern. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran».

Lloeu el nom del Senyor,
lloeu-lo, servents del Senyor,
vosaltres que esteu a la casa del Senyor,
als atris de la casa del nostre Déu.

Lloeu-lo. Que n'és, de bo, el Senyor.
Canteu al seu nom. Que n'és, d'amable.
El Senyor s'escollí el poble de Jacob,
els fills d'Israel, per possessió seva.

Reconec la grandesa del Senyor,
el nostre Déu és més gran que tots els déus.
El Senyor fa tot el que ell es proposa,
al cel i a la terra,
al mar i al fons dels oceans.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, els deixebles de Joan anaren a trobar Jesús i li preguntaren: «Per què els vostres deixebles no dejunen, com ho fem nosaltres i els fariseus?». Jesús els respongué: «Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen el nuvi amb ells? Ja vindrà el dia que els serà pres, i llavors sí que dejunaran. Ningú no apedaça un vestit vell amb roba que encara no ha estat rentada: el pedaç s'enduria part del vestit, i l'esquinç quedaria pitjor. Tampoc no posen mai vi nou en bots vells: els bots es rebentarien i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou, el posen en bots nous, i així es conserven els bots i el vi».

Lectura de la profecia d'Amós
Això diu el Senyor: «Aquell dia reconstruiré la casa de David, que està a punt de caure. En repararé els esvorancs, n'aixecaré les ruïnes, i la reconstruiré com abans, perquè tornin a prendre possessió del que queda d'Edom i de tots els altres pobles que havien portat el meu nom; l'oracle del Senyor ho diu, i ho complirà.
Venen dies, diu l'oracle del Senyor, que el llaurador seguirà de prop el segador, i els qui trepitgen raïms es trobaran amb els qui sembren. Les muntanyes regalaran de most, tots els turons en traspuaran. Renovaré la vida d'Israel, el meu poble: reconstruiran les ciutats desolades i les habitaran, replantaran les vinyes i en beuran el vi, faran horts i fruiterars i en menjaran els fruits. Els plantaré en el territori que jo els havia donat, i ningú no els n'arrancarà mai més», diu el Senyor, el teu Déu.

Jo escolto què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble
i als qui l'estimen:
«Que no tornin a ser tan insensats».

La fidelitat i l'amor es trobaran,
s'abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquells temps, els deixebles de Joan anaren a trobar Jesús i li preguntaren: «Per què els vostres deixebles no dejunen, com ho fem nosaltres i els fariseus?». Jesús els respongué: «Estaria bé que els convidats a un casament dejunessin mentre tenen el nuvi amb ells? Ja vindrà el dia que els serà pres, i llavors sí que dejunaran. Ningú no apedaça un vestit vell amb roba que encara no ha estat rentada: el pedaç s'enduria part del vestit, i l'esquinç quedaria pitjor. Tampoc no posen mai vi nou en bots vells: els bots es rebentarien i quedarien inútils, i el vi es vessaria. El vi nou, el posen en bots nous, i així es conserven els bots i el vi».