Lectura del llibre d'Isaïes
Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l'enamorat a la seva vinya. El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres. I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i homes de Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dona raïms agres quan jo n'esperava bon raïm? Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya: li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja.
La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel, i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit. N'esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n'esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.

Un cep vau portar d'Egipte,
per plantar-lo, traguéreu els nadius.
Els seus brots van créixer fins al mar,
els seus plançons, fins al Gran Riu.

Com és que heu derrocat la seva tanca,
perquè l'esfulli qualsevol vianant?
Hi entren els senglars a devastar-la
i els animals salvatges hi pasturen.

Déu de l'univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta.

No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos vós la vida
perquè invoquem el vostre nom.
Senyor, Déu de l'univers, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada
i serem salvats.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d'elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut, que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d'una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n'anà del país. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure'l, es digueren: Aquest és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat. I l'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar. Quan torni l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?». Li responen: «Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema». Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen? Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar».

Lectura del llibre del Gènesi
El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l'home estigués sol. Li faré qui l'ajudi i l'acompanyi». El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l'home, a veure quin nom els donaria: el nom que l'home donava a cada un dels animals era el seu nom. L'home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d'ajudar-lo i fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l'esposa, perquè ha estat presa de l'espòs». Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i des d'aquell moment ells dos formen una sola carn.

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d'olivera
al voltant de la taula.

És així com els fidels del Senyor seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem.

Que puguis veure els fills dels teus fills.
Pau a Israel!.

Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi, perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s'avergonyeix d'anomenar-los germans.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?». Li respongueren: «Moisès permet de donar a l'esposa un document de divorci i separar-se». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l'home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar». Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri».
[La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas». I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.]

Lectura de la profecia d'Habacuc
Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m'escoltareu, cridaré: «Violència», i no em salvareu? Per què deixeu que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s'aixequen discòrdies.
El Senyor em respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d'argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada.
L'home d'esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut».

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor, que ens ha creat,
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres».

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del do de Déu que portes en virtut de la imposició de les meves mans. L'Esperit que Déu ens ha donat no és de covardia, sinó de fermesa, d'amor i de seny. Per tant, no t'avergonyeixis ni del testimoni que donà el nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per ell; tot el que has de sofrir juntament amb l'obra de l'evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona. Tingues com a norma la doctrina sana que has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l'amor de Jesucrist. El tresor que t'ha estat confiat és valuós. Guarda'l amb la força de l'Esperit Sant que viu en nosaltres.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mar", us obeiria.
Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l'esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: "Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure"».

Comença la profecia de Jonàs
El Senyor va fer sentir la seva paraula a Jonàs, fill d'Amatí, i li digué: «Ves a predicar a Nínive, la gran ciutat, i fes-li saber que m'ha arribat el clam de la seva maldat». Jonàs intentà fugir a Tarsís, lluny de la presència del Senyor. Baixà, doncs, a Jafa, trobà un vaixell que anava a Tarsís, pagà el passatge i s'embarcà per anar-se'n a Tarsis, lluny de la presència del Senyor. Però el Senyor desencadenà sobre el mar un huracà i una tempestat tan violenta que ja donaven per segur que naufragarien. Els mariners, desesperats, cridaven invocant cadascun el seu déu i, per alleugerir la nau, llençaren el bagatge a la mar. Mentrestant Jonàs s'havia ajagut al fons de la coberta, on dormia profundament. El capità hi anà i l'escridassà: «Què fas aquí, dormint? Aixeca't, invoca al teu Déu. Potser encara pensarà en nosaltres i no morirem ofegats».
Els mariners digueren entre ells: «Tirem sorts per saber qui és el culpable d'aquest mal». Tiraren les sorts i tocà a Jonàs. Ells li demanaren que els expliqués quina era la seva professió, d'on venia i de quin país era. Jonàs els respongué: «Jo soc hebreu i venero el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i els continents». Quan els mariners saberen que Jonàs intentava fugir de la presència del Senyor, es van esglaiar i li van dir: «Què has fet!» Després li van preguntar què podien fer amb ell perquè es calmés la mar, ja que el temporal anava creixent. Ell els respongué: «Tireu-me a l'aigua i la mar es calmarà: és per culpa meva que s'ha desencadenat aquest temporal». Els mariners intentaren tornar a terra a força de rems, però no podien, perquè la mar s'encrespava més i més. Aleshores cridaren i digueren al Senyor: «Ah, Senyor, si no volem naufragar hem de sacrificar la vida d'aquest home; no ens en feu responsables a nosaltres, perquè vós, Senyor, heu volgut que fos així». Després tiraren Jonàs a l'aigua i es calmà la tempestat. Aquells homes van sentir una gran veneració pel Senyor, van oferir una víctima i van fer prometences.
Mentrestant el Senyor disposà que un monstre marí engolís Jonàs, i Jonàs es quedà dintre el monstre tres dies i tres nits. Després el Senyor ordenà al monstre que vomités Jonàs a terra.

Enmig del perill he clamat al Senyor,
i ell m'ha respost.
He cridat auxili
des de l'entranya del país dels morts,
i vós m'heu escoltat.

En alta mar m'heu llançat a les profunditats,
i les fonts dels rius m'han engolit;
tots els rompents de les onades
han passat per sobre meu.

Jo pensava:
«M'heu privat de la vostra mirada.
Ah, si pogués contemplar de nou
el vostre temple sant!»

Quan la meva vida s'esllanguia,
m'he recordat del Senyor
i la meva pregària ha arribat fins a vós,
fins al vostre temple sant.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús, s'alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l'herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs».
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié, se'n compadí, s'hi acostà, li embenà les ferides, després d'amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se n'ocupà. L'endemà, quan se n'anava, donà dos denaris a l'hostaler dient-li: "Ocupa't d'ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més." Quin d'aquests tres et sembla que va veure l'altre que hem d'estimar en l'home que havia caigut en mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir d'ell». Jesús li digué: «Doncs tu fes igual».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia:
Germans, em sorprèn que us aparteu tan aviat de Déu, que us va cridar per la gràcia de Crist, i seguiu un altre evangeli. No és que sigui realment un altre evangeli; són alguns que us pertorben i volen trastornar l'Evangeli de Crist. Doncs, bé, si algú us anuncia un Evangeli diferent del que us vam anunciar, ni que fóssim nosaltres mateixos o un àngel del cel, que sigui proscrit. Ja us ho havia dit abans, i ara ho repeteixo. Si algú us anunciava un Evangeli diferent del que vau acollir, que sigui proscrit. Què hi dieu ara? Vull guanyar-me el favor dels homes o el de Déu? Direu que busco ser ben vist pels homes? Si encara fos ben vist pels homes, senyal que no soc servent de Crist. Germans, vull que ho sapigueu: la Bona Nova que us vaig anunciar no ve dels homes, perquè no l'heu rebuda de cap home ni l'he apresa de ningú: l'he rebuda per una revelació de Jesucrist.

De tot cor enalteixo el Senyor, amb els justos davant de tot el poble. Les obres del Senyor són grans, qui les contempla les estima.

La seva acció és irrevocable i és justa, les seves decisions són perpètues i assegurades per sempre més; ell les compleix fidelment i amb rectitud.

Disposà de redimir el seu poble, deixà establert un pacte per sempre. El seu nom és sagrat i venerable. La lloança del Senyor dura per sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús, s'alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l'herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix». Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs». Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié, se'n compadí, s'hi acostà, li embenà les ferides, després d'amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se n'ocupà. L'endemà, quan se n'anava, donà dues monedes de plata a l'hostaler dient-li: "Ocupa't d'ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més." Quin d'aquests tres et sembla que va veure l'altre que hem d'estimar en l'home que havia caigut en mans de lladres?» Ell respongué: «El qui es va compadir d'ell». Jesús li digué: «Doncs tu fes igual».

Lectura de la profecia de Jonàs
El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula per segona vegada i li digué: «Ves a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré». Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jornada de camí dintre la ciutat i cridava: «D'aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda». La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre.
Quan el rei ho va saber, s'aixecà del tron, es tragué el mantell reial, es vestí de dol i s'assegué a la cendra, i ordenà que, per tota la ciutat, fessin una crida, manant en nom del rei i del seu govern que ni homes, ni bèsties ni ramats no tastessin res, ni els traguessin a pasturar o als abeuradors; que es vestissin de dol homes i bèsties; que tothom clamés a Déu amb totes les seves forces, que es convertís i s'apartés del mal camí i de les violències que cometia. I deia: «Qui sap si Déu es repensarà i es desdirà, si la seva severitat es farà enrere i no morirem?» Déu veié que de fet es convertien i s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Des de l'abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.

Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte.

Israel espera el Senyor,
perquè són del Senyor l'amor fidel
i la redempció generosa.
És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m'ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia:
Germans, ja heu sentit parlar del meu comportament en el judaisme: amb quina fúria jo perseguia l'Església de Déu i l'atropellava; sobrepassava dins el judaisme molts compatricis de la meva edat, ja que era molt més zelós de les tradicions dels meus pares. Però Déu m'havia escollit des de les entranyes de la mare i m'havia cridat per la seva gràcia. Quan a ell, doncs, li semblà bé, em revelà el seu Fill, perquè jo l'anunciés als qui no són jueus. Tot seguit, sense haver consultat cap home de carn i sang, sense haver pujat a Jerusalem, a trobar els qui ja eren apòstols abans que jo, me'n vaig anar a l'Aràbia, i d'allà vaig anar a Damasc. Només tres anys més tard vaig pujar a Jerusalem per conèixer Quefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor. Tot això que us escric és veritat. Us asseguro davant Déu que no menteixo. Després me'n vaig anar a Síria i a Cilícia. Les comunitats cristianes de Judea no em coneixien personalment. Només sentien dir que l'antic perseguidor ara anunciava la fe que havia intentat de fer desaparèixer. I en donaven glòria a Déu.

Heu penetrat els meus secrets, Senyor i em coneixeu, vós veieu quan m'assec o quan m'aixeco, descobriu de lluny estant els meus propòsits, sabeu bé si camino o si reposo, us són coneguts tots les meus passos.

Vós heu creat el meu interior, m'heu teixit en les entranyes de la mare. Us dono gràcies per haver-me fet tan admirable, és meravellosa la vostra obra.

Us era tot jo ben conegut, res de meu no us passava per alt quan jo m'anava fent secretament, com un brodat, aquí baix a la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l'acollí una dona que es deia Marta. Una germana d'ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m'hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m'ajudi». El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa».

Lectura de la profecia de Jonàs
Jonàs es disgustà molt i pregà al Senyor tot enfadat: «Ah, Senyor, no ho deia jo quan encara em trobava al meu país? Per això em vaig prevenir intentant fugir a Tarsís: ja sabia jo que vós sou Déu benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l'amor, i que us desdieu d'enviar desgràcies. Prou, Senyor, preneu-me la vida: m'estimo més morir que viure!» El Senyor contestà: «Tens raó d'enfadar-te Jonàs?» Jonàs, que havia sortit fora de Nínive, es va fer una cabana enfront de la ciutat i s'estava en aquella cabana esperant què passaria a la ciutat. El Senyor-Déu, que el volia treure del seu error, disposà que hi naixés un ricí, que va créixer tot seguit fins a cobrir amb la seva ombra el cap de Jonàs. Jonàs se n'alegrà moltíssim.
Però l'endemà, a trenc d'alba, Déu disposà que una eruga rosegués el ricí, i el ricí s'assecà. A la sortida del sol, Déu disposà també que s'aixequés un vent xafogós de llevant. El sol queia sobre el cap de Jonàs i ell, no podent aguantar més, demanava la mort dient que s'estimava més morir que viure. El Senyor li digué: «Tens raó d'enfadar-te per la mort del ricí?» Jonàs contestà: «Sí, tinc raó de passar un disgust de mort!» El Senyor li digué: «Tu planys un ricí que no t'ha costat cap treball ni has hagut d'esperar que creixés: s'havia fet en una nit i en una nit s'ha mort. I jo, no havia de plànyer Nínive, aquesta gran ciutat, on hi ha més de cent vint mil criatures que encara no distingeixen la dreta de l'esquerra, a més del bestiar?»

Sou el meu Déu, compadiu-me, Senyor,
que tot el dia clamo a vós.
Doneu aquest goig al vostre servent;
a vós elevo la meva ànima.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,
ric en l'amor per a tothom qui us invoca.
Senyor, escolteu la meva pregària,
escolteu la meva súplica.

Tots els pobles que heu creat
vindran a fer-vos homenatge
i glorificaran el vostre nom.
Diran: «Sou gran, Senyor,
són prodigioses les vostres obres,
vós sou l'únic Déu».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles». Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia:
Germans, una altra vegada, catorze anys més tard, advertit per una revelació, vaig pujar a Jerusalem amb Bernabé. M'hi vaig emportar també Titus. En una entrevista amb les persones reconegudes com a dirigents, vaig exposar la manera com predico als pagans la Bona Nova, per tenir la seguretat que tot el que havia fet, i encara faig, no va desencaminat. Ells van veure clarament que Déu m'ha confiat l'Evangelització dels pagans incircumcisos, igual com ha confiat a Pere la dels jueus, que són circumcidats. Déu mateix, que va fer de Pere l'apòstol dels circumcisos, ha fet també de mi l'apòstol dels qui no ho són. Per això Jaume, Quefes i Joan, considerats com a columnes de l'Església, reconegueren la gràcia que Déu m'ha concedit, i, en senyal de comunió, ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè evangelitzéssim els qui no són jueus, com ells evangelitzen els jueus. Només van demanar-nos que ens recordéssim dels seus pobres, i això és el que he mirat de fer amb tot l'interès. Però quan Quefes vingué a Antioquia, el vaig contradir obertament, perquè el que feia no estava bé. Primer menjava amb els incircumcisos, però quan van venir alguns de part de Jaume, ja no hi va menjar més, i se'n separà, per por dels jueus. Aleshores, els altres jueus cristians van imitar la seva insinceritat: fins i tot Bernabé acabà fent com ells. Jo, quan vaig veure que allò no s'avenia amb la veritat de l'Evangeli, vaig dir públicament a Quefes: «Si tu, que ets jueu, has deixat de viure com els jueus i t'havies acomodat als qui no ho són, com és que, a ells, els obligues ara a fer com els jueus?»

Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions.

El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles». Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació».

Lectura de la profecia de Malaquies
Diu el Senyor: Això que dieu contra mi és molt fort. I vosaltres em pregunteu: «Què diem contra vós?» Sí, dieu que no val la pena de servir Déu. Dieu: «Què en traiem de complir el que ell mana i de posar-nos de dol davant el Senyor de l'univers? Més aviat tenim per feliços els homes insolents: veiem que als injustos tot els va bé; provoquen Déu i no els passa res!»
Aleshores els qui creien en el Senyor en parlaren entre ells. El Senyor els escoltà amb atenció i ho va fer constar en el llibre que recorda els qui creuen en ell i honoren el seu nom. El Senyor de l'univers va dir: El dia que jo intervindré els prendré per possessió meva: seré indulgent amb ells com un pare és indulgent amb els fills que el serveixen fidelment, i veureu la diferència entre justos i injustos, entre els qui són fidels a Déu i els qui no li són fidels. Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l'arrel ni la tija, diu el Senyor de l'univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.

Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dona fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
El Senyor empara els camins dels justos
i els dels culpables acaben malament.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: "Amic deixa'm tres pans, que acaba d'arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li". Qui de vosaltres li respondria de dins estant: "No m'amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit, no em puc aixecar a donar-te'ls?" Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l'amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita.
I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca, li obren. Si el fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu, doncs, que si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Gàlates insensats! Com és que us heu deixat fascinar, després d'haver tingut davant els ulls la figura de Jesús clavat a la creu? Responeu només això: L'Esperit, el vau rebre perquè havíeu practicat la Llei o perquè heu cregut? És possible que sigueu tan insensats? Havíeu començat rebent els dons de l'Esperit, i ara voleu acabar l'obra de Déu amb les vostres pròpies obres? Tants dons de l'Esperit, com heu experimentat, els tindríeu per no res? No m'ho puc creure. Digueu-me: quan Déu us dona l'Esperit i obra prodigis entre vosaltres, ho fa perquè havíeu practicat la Llei o perquè heu cregut?

El Senyor fa que s'aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent, com ho havia anunciat, de temps antic, per boca dels seus sants profetes.

Així ens salva, alliberant-nos dels enemics, de les mans dels qui ens volen mal, mogut per l'amor que el fa fidel als nostres pares, i pel record de l'aliança santa, que jurà al nostre pare Abraham.

Prometent de concedir-nos que sense por, lliures dels enemics, li donem culte amb santedat i justícia tota la vida.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: "Amic deixa'm tres pans, que acaba d'arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li". Qui de vosaltres li respondria de dins estant: "No m'amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit, no em puc aixecar a donar-te'ls?" Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l'amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita. I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca, li obren. Si el fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu, doncs, que si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen».

Lectura de la profecia de Joel
Vestiu-vos de dol i planyeu-vos, sacerdots, lamenteu-vos els qui oficieu a l'altar. Entreu i passeu les nits sobre un aspre sac, sacerdots, perquè en el temple del nostre Déu s'han estroncat les ofrenes i les libacions. Anuncieu un dejuni, convoqueu un aplec de penitència, reuniu els notables i tots els habitants del país al temple del Senyor, el vostre Déu, i aixequeu un clam al Senyor. «Ah, quin dia! El dia del Senyor és a prop, arriba com la devastació enviada per Saddai».
Toqueu el corn a Sió, doneu l'alarma a la meva muntanya sagrada; que tremolin els habitants del país, perquè arriba el dia del Senyor, ja és aquí: és un dia fosc i tenebrós, un dia d'espessa nuvolada. S'escampen com sutge per les muntanyes exèrcits nombrosos, incomptables. Mai no s'havia vist una invasió com aquesta, ni se'n veurà cap més en les generacions vinents.

Us donaré gràcies, Senyor, amb tot el cor,
contaré totes les vostres meravelles,
saltaré de goig i ho celebraré,
cantaré al vostre nom, oh Altíssim.

Heu reprimit els descreguts i exterminat l'impiu,
n'heu esborrat els noms per sempre més.
Els pagans s'han enfonsat
a la fossa que han fet,
han quedat presos
a la trampa que havien parat.

Però el Senyor té sempre a punt
el tribunal per al judici.
Judicarà tot el món amb justícia,
decidirà amb raó els plets dels pobles.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, després que Jesús hagué tret un dimoni, alguns de la gent deien: «Aquest treu els dimonis pel poder de Beel-Zebul, el rei dels dimonis». D'altres, li demanaven que demostrés, amb un senyal del cel, que venia de Déu. Jesús, coneixent el que pensaven, els digué: «Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s'ensorrarà. Igualment si el Regne de Satanàs s'ha dividit en faccions, com podrà durar? Si jo, doncs, treia els dimonis pel poder de Beel-Zebul, tal com vosaltres esteu dient, els vostres fills, amb quin poder els traurien? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que el Regne de Déu ja és aquí amb vosaltres. Mentre un guerrer valent i ben armat guarda el recinte de casa seva, tots els seus béns estan segurs. Però si l'ataca un altre de més valent, un cop l'ha derrotat, li pren tot l'armament que el feia invencible, i en reparteix les despulles. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m'ajuden a recollir escampen. L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels ermots, buscant lloc de repòs. Veient que no en troba, es diu a si mateix: "Me'n tornaré a la casa d'on vaig sortir." Quan hi arriba, la troba endreçada i escombrada. Aleshores se'n va a buscar uns altres esperits pitjors que ell, entren en aquell home i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia:
Germans, sapigueu que els fills d'Abraham, ho són per la fe. L'Escriptura preveia que Déu faria justos per la fe els pobles no jueus; per això anuncià a Abraham la Bona Nova que per ell «serien beneïts tots els pobles». I és per la fe, que són beneïts amb Abraham, el creient. Perquè els qui es refien de la pràctica de la Llei, més aviat els amenaça una maledicció, ja que l'Escriptura diu: «Maleïts els qui no compleixen tot el que hi ha escrit en aquesta Llei». Ara bé, per la Llei ningú no és just davant Déu, perquè, segons l'Escriptura, «viurà el qui és just perquè ha cregut», en canvi la Llei no és qüestió de fe, sinó de complir-la, ja que, segons l'Escriptura, «viuran els qui la compleixen». Crist, per rescatar-nos d'aquella maledicció de la Llei, va acceptar per nosaltres una maledicció, tal com diu l'Escriptura: «Tot home penjat en un patíbul és un maleït». Així la benedicció d'Abraham, destinada a tots els pobles, s'ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l'Esperit que Déu havia promès.

De tot cor enalteixo el Senyor, amb els justos davant de tot el poble. Les obres del Senyor són grans, qui les contempla les estima.

La seva gesta és gloriosa i esplèndida, es manté per sempre la seva bondat. El Senyor, benigne i entranyable, instituí un memorial dels seus prodigis.

Recordant-se per sempre del seu pacte, donà un aliment als qui el veneren. Demostrà la força del seu braç, repartint al seu poble la terra dels nadius.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, després que Jesús hagué tret un dimoni, alguns de la gent deien: «Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el rei dels dimonis».
D'altres, li demanaven que demostrés, amb un senyal del cel, que venia de Déu.
Jesús, coneixent el que pensaven, els digué: «Tot reialme dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida s'ensorrarà. Igualment si el Regne de Satanàs s'ha dividit en faccions, com podrà durar? Si jo, doncs, treia els dimonis pel poder de Beelzebul, tal com vosaltres esteu dient, els vostres fills, amb quin poder els traurien? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo trec els dimonis pel poder de Déu, és que el Regne de Déu ja és aquí amb vosaltres. Mentre un guerrer valent i ben armat guarda el recinte de casa seva, tots els seus béns estan segurs. Però si l'ataca un altre de més valent, un cop l'ha derrotat, li pren tot l'armament que el feia invencible, i en reparteix les despulles. Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m'ajuden a recollir escampen. L'esperit maligne, quan surt d'un home, vaga pels ermots, buscant lloc de repòs. Veient que no en troba, es diu a si mateix: "Me'n tornaré a la casa d'on vaig sortir". Quan hi arriba, la troba endreçada i escombrada. Aleshores se'n va a buscar uns altres esperits pitjors que ell, entren en aquell home i s'hi queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans».

Lectura de la profecia de Joel
Això diu el Senyor: «Que es desvetllin tots els pobles i pugin a la vall de Josafat: allà m'asseuré per judicar tots els pobles dels voltants. Feu córrer la falç, que els sembrats ja són madurs; trepitgeu els raïms, que el cup n'és ple; les tines sobreïxen de tanta dolenteria. Multituds i multituds a la vall de la Sentència, perquè, a la vall de la Sentència, el dia del Senyor és a prop. El sol i la lluna s'han enfosquit, les estrelles han apagat la seva llum. El Senyor rugeix des de Sió, des de Jerusalem fa sentir el seu bramul; el cel i la terra s'estremeixen, però el Senyor és un lloc de refugi per al seu poble, una ciutadella on s'emparen els fills d'Israel.
Ara sabreu que jo soc el Senyor, el vostre Déu, que tinc la residència a Sió, la muntanya sagrada. Jerusalem serà una ciutat santa, no hi passaran mai més els forasters. Aquell dia les muntanyes regalaran de most, i rajarà llet dels turons; a totes les fondalades de Judà correrà l'aigua i del temple del Senyor naixerà una font que farà créixer el rierol de les Acàcies. Egipte quedarà desolat, Edom serà una estepa deserta per les violències comeses contra els fills de Judà, per la sang innocent que han escampat en el país. Els demanaré comptes de la sang que han vessat, no la deixaré sense càstig. Però el país de Judà sempre més serà habitat, Jerusalem serà poblada d'una generació a l'altra, i el Senyor residirà a Sió.

El Senyor és rei. La terra ho celebra, se n'alegren totes les illes. Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell, justícia i raó sostenen el seu tron

Es fonen com cera les muntanyes davant del Senyor de tota la terra. El cel proclama la seva justícia, i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Apunta per als justos la llum, i l'alegria per als rectes de cor. Justos, celebreu festes en honor del Senyor, enaltiu el record de la seva santedat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, mentre Jesús parlava, una dona cridà entre la gent: «Sortoses les entranyes que us van dur i els pits que us van criar». Però Jesús li respongué: «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden».

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia:
Germans, tal com ensenya l'Escriptura, tothom és captiu del pecat, i les promeses de Déu només havien de ser concedides als creients gràcies a la fe en Jesucrist. Abans d'arribar l'hora de la fe, estàvem reclosos sota la guarda de la Llei, esperant el moment que la fe es revelaria. Així la Llei va fer com de mainadera, i ens va conduir a Crist que ens fa justos per la fe. Però ara, que ha arribat l'hora de la fe, ja no necessitem mainaderes. Tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu en Jesucrist. Tots els qui heu estat batejats per unir-vos a Crist us heu revestit de Crist. Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona. Tots sou una sola cosa en Jesucrist. I si vosaltres sou de Crist, sou descendència d'Abraham, hereus de les promeses.

Dediqueu càntics al Senyor, acompanyeu-los amb cítares, feu l'elogi de les seves meravelles. Glorieu-vos del seu nom sagrat, alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

Penseu en el Senyor i en el seu poder, busqueu sempre la seva presència. Recordeu les meravelles que ell obrà, els seus prodigis i les seves decisions.

Descendents d'Abraham, el seu servent, fills de Jacob, el seu elegit, ell és el Senyor, el nostre Déu, imposa el seu judici per tota la terra.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, mentre Jesús parlava, una dona cridà entre la gent: «Sortoses les entranyes que us van dur i els pits que us van criar». Però Jesús li respongué: «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden».