Lectura de la primera carta de sant Pere
    Estimats, alegreu-vos de poder compartir els sofriments del Crist: també el dia que es revelarà la seva glòria, desbordareu d'alegria. Feliços vosaltres si algú us retreu el nom de cristians: vol dir que l'Esperit de la glòria, que és l'Esperit de Déu, reposa sobre vosaltres. Que mai cap de vosaltres no hagi de sofrir per criminal, lladre, malfactor, o per violar els drets dels altres; però si algú ha de sofrir perquè és cristià, que no s'avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu perquè pot portar aquest nom.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, ha arribat l'hora. Glorifiqueu el vostre Fill, perquè el Fill us pugui glorificar amb la sobirania que li heu donat sobre tots els homes, perquè doni vida eterna a tots els qui vós li heu confiat. I la vida eterna és que us coneguin a vós, l'únic Déu veritable, i aquell que vós heu enviat, Jesús, el Messies.
    Jo ja us he glorificat aquí a la terra duent-hi a terme l'obra que m'havíeu confiat. Ara glorifiqueu-me també vós, Pare, al costat vostre, amb aquella glòria que ja hi tenia abans que el món existís. He fet conèixer el vostre nom als homes que vós heu tret del món i m'heu donat. Eren vostres, i vós me'ls heu donats, i ells han guardat la vostra paraula. Ara saben que tot això que m'heu donat m'ha vingut de vós perquè, quan jo els he transmès les paraules que m'havíeu donat vós, ells les han rebudes, reconeixent i creient que jo he sortit veritablement de vós i que vós m'heu enviat. Jo prego per ells: no pel món, sinó per aquells que vós m'heu donat, perquè són vostres. Tot allò que és meu és vostre, i allò que és vostre és meu. Ells són la meva glòria. Jo no em quedo més en el món, però ells sí que s'hi queden, i jo vinc a vós».

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. Mai ningú no ha pogut contemplar Déu, però si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Un senyal per a saber que estem en ell i ell en nosaltres és que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit. Més encara: nosaltres mateixos hem contemplat com el Pare ha enviat el seu Fill perquè fos el salvador del món; nosaltres en donem testimoni; per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu i Déu en ell. Així nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té, i hi hem cregut. Déu és amor; el qui viu en l'amor està en Déu, i Déu està en ell.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: «Pare sant, amb el vostre poder, guardeu els que vós m'heu donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. Vós me'ls heu donat. Mentre jo era amb ells, jo mateix els guardava amb el poder del vostre nom. He vetllat per ells i no se n'ha perdut ni un de sol, fora d'aquell que s'havia de perdre perquè es complís el que diu l'Escriptura. Però ara vinc a vós. Mentre encara soc al món dic tot això perquè tinguin plenament el goig que jo tinc. Els he confiat les vostres paraules, i ara el món no els estima, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc. No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en soc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula. Jo els he enviat al món tal com vós m'hi heu enviat a mi, i jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat».

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
    Jo, Joan, vaig sentir una veu que em deia: «Vinc de seguida, i m'acompanya la meva recompensa, per pagar a cadascú segons les seves obres. Jo soc l'Alfa, la primera lletra de l'alfabet, i l'Omega, que és la darrera; soc el primer i el darrer, el principi i la fi. Feliços els qui blanquegen els seus vestits per poder tenir dret a l'arbre de la vida i poder entrar a la ciutat per les seves portes. Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè us testifiqui tot això referent a les comunitats de l'Església. Jo soc el rebrot i el llinatge de David, l'estel brillant del matí». L'Esperit i l'esposa diuen: «Veniu». I els qui escolten aquesta lectura que diguin: «Veniu». Que s'acostin els assedegats. Tothom qui vulgui, que prengui aigua de la vida sense pagar res. El qui testifica tot això diu: «Sí, vinc de seguida». Amén. Jesús, Senyor, veniu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: «Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u. Que estiguin en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós. Així el món creurà que vós m'heu enviat. La glòria que vós m'heu donat, jo també els l'he donada a ells, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i vós en mi, que siguin plenament u. Així el món coneixerà que vós m'heu enviat i que els heu estimat com m'heu estimat a mi. Pare, vós me'ls heu donat; vull que estiguin amb mi allà on jo estic, i vegin la meva glòria, la que m'heu donat per haver-me estimat ja abans de crear el món. Pare bo, el món no us ha conegut, però jo us he conegut, i ells han conegut que vós m'heu enviat. Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    Mentre Apol·ló era a Corint, Pau retornà a Efes del seu viatge a les altes regions. Allí es trobà amb uns creients i els preguntava si quan es convertiren a la fe havien rebut l'Esperit Sant. Ells li respongueren que ni sabien que existís un Esperit Sant. Pau els digué: «Com és, doncs, el baptisme que heu rebut?» Li contestaren: «Hem rebut el baptisme de Joan». Llavors Pau els explicà com Joan batejava amb un baptisme de conversió, però deia al poble que creguessin en el qui venia després d'ell, això és, en Jesús. Després d'aquesta explicació, es feren batejar en el nom de Jesús, el Senyor, i quan Pau els imposà les mans, vingué sobre ells l'Esperit Sant i parlaven en llenguatges misteriosos i profetitzaven. Eren uns dotze homes.
    Després Pau va entrar a la sinagoga, i durant tres mesos hi anava predicant amb llibertat d'esperit sobre el Regne de Déu, amb converses vives i convincents.

S'aixeca Déu: Que es dispersin els enemics,
i fugin davant d'ell els qui l'odien.
Que s'esvaeixin de pressa com el fum,
i es fonguin com la cera vora el foc;
que no quedi rastre dels dolents davant de Déu.

Que s'alegrin davant d'ell els justos,
que no planyin res per celebrar el seu triomf.
Canteu al Senyor, lloeu el seu nom,
deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.

Déu és pare d'orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dona casa als desemparats,
allibera els captius i els enriqueix.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps els deixebles digueren a Jesús: «Ara sí que parleu clar i sense vel. Ara veiem que ho sabeu tot i que no cal que us fem preguntes. Per això creiem que veniu de Déu». Els respongué Jesús: «Ara creieu? Justament ha arribat l'hora que us dispersareu cadascun pel seu cantó i em deixareu sol. Tot i que jo no ho estic mai, de sol, perquè el Pare està amb mi. Us he dit tot això perquè trobeu en mi la vostra pau. Enmig del món sereu perseguits, però tingueu confiança, que jo he triomfat del món».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Pau, des de Milet, feu anar a buscar a Efes els preveres de la comunitat. Un cop reunits, els digué: «Ja sabeu com m'he portat amb vosaltres des del dia d'arribar a l'Àsia. He mirat de servir el Senyor amb tota humilitat i llàgrimes, enmig de les proves que m'han vingut de les insídies dels jueus. No he deixat de dir-vos el que us convé, he predicat i ensenyat, en públic i per les cases, insistint tant a jueus com a grecs que es convertissin a Déu i creguessin en el Senyor nostre Jesús. Ara jo me'n vaig a Jerusalem. L'Esperit m'hi obliga. Ignoro el que m'hi ha de passar, només que, per tot arreu on vaig, l'Esperit Sant em diu que m'hi esperen cadenes i sofriments. Però, què se me'n dona, de la vida! Jo el que vull és consumir-me en el compliment del ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: el ministeri de proclamar l'evangeli de la gràcia de Déu. Penso que ja no em tornareu a veure. Jo he passat entre vosaltres, i us he predicat el Regne: i us asseguro avui solemnement que si cap de vosaltres es perd jo no en soc responsable, ja que no m'he estat d'anunciar-vos tot el designi de Déu».

Senyor, vau fer caure una pluja abundant
per refer els vostres camps esgotats;
vau allotjar-hi la vostra família.
Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni.

Beneït sigui el Senyor dia rere dia;
és ell qui ens porta, el Déu salvador nostre.
Per a nosaltres és el Déu que salva,
que pot rescatar de la mort.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, ha arribat l'hora. Glorifiqueu el vostre Fill, perquè el Fill us pugui glorificar amb la sobirania que li heu donat sobre tots els homes, perquè doni vida eterna a tots els qui vós li heu confiat. I la vida eterna és que us coneguin a vós, l'únic Déu veritable, i aquell que vós heu enviat, Jesús, el Messies. Jo ja us he glorificat aquí a la terra duent-hi a terme l'obra que m'havíeu confiat. Ara glorifiqueu-me també vós, Pare, al costat vostre, amb aquella glòria que ja hi tenia abans que el món existís.
    He fet conèixer el vostre nom als homes que vós heu tret del món i m'heu donat. Eren vostres, i vós me'ls heu donats, i ells han guardat la vostra paraula. Ara saben que tot això que m'heu donat m'ha vingut de vós perquè, quan jo els he transmès les paraules que m'havíeu donat vós, ells les han rebudes, reconeixent i creient que jo he sortit veritablement de vós i que vós m'heu enviat. Jo prego per ells: no pel món, sinó per aquells que vós m'heu donat, perquè són vostres. Tot allò que és meu és vostre, i allò que és vostre és meu. Ells són la meva glòria. Jo no em quedo més en el món, però ells sí que s'hi queden, i jo vinc a vós».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Pau deia als preveres de la comunitat dels efesis: «Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l'Esperit Sant us ha encarregat perquè pastureu aquesta comunitat de Déu, que ha costat la sang del seu propi Fill. Jo sé que, un cop seré fora, s'introduiran enmig de vosaltres llops ferotges, que no planyeran el ramat. Fins i tot d'entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines pervertides, per endur-se els creients i fer-ne els seus adeptes. Per tant, estigueu alerta. Recordeu que durant tres anys, de nit i de dia, no he deixat d'exhortar amb llàgrimes cadascun de vosaltres. Ara us confio a Déu i a la seva paraula, que és la seva gràcia. És prou poderosa per edificar-vos i per donar-vos l'heretat enmig de tots els qui han estat santificats. De ningú no he desitjat ni diners ni vestits, perquè aquestes meves mans, com sabeu, s'han guanyat la vida tant per a mi com per als qui anaven amb mi; sempre us he ensenyat que convé treballar així per no escandalitzar els febles. Recordeu les paraules de Jesús: Fa més feliç donar que rebre».
    Després de dir aquestes paraules, Pau s'agenollà i van pregar tots junts. Tothom plorava i se li tiraven al coll i el besaven, commoguts sobretot per allò que havia insinuat que ja no el tornarien a veure. Després el van acompanyar fins a la nau.

Déu meu, desplegueu aquell poder
amb què vau intervenir a favor nostre,
des del vostre temple de Jerusalem.
Vindran reis a dur-vos ofrenes.

Canteu a Déu, reialmes de la terra,
toqueu himnes al Senyor,
al qui vola amb la carrossa pels cels més llunyans.
Escolteu el seu tro majestuós,
canteu la majestat de Déu.

Canteu la seva grandesa sobre Israel,
la seva majestat dalt dels núvols.
Déu sigui beneït!

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: «Pare sant, amb el vostre poder, guardeu els que vós m'heu donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. Vós me'ls heu donat. Mentre jo era amb ells, jo mateix els guardava amb el poder del vostre nom. He vetllat per ells i no se n'ha perdut ni un de sol, fora d'aquell que s'havia de perdre, perquè es complís el que diu l'Escriptura. Però ara vinc a vós. Mentre encara soc al món dic tot això perquè tinguin plenament el goig que jo tinc. Els he confiat les vostres paraules, i ara el món no els estima, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc. No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne. No són del món, com jo tampoc no en soc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula. Jo els he enviat al món tal com vós m'hi heu enviat a mi, i jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, volent saber exactament l'acusació dels jueus contra Pau, el tribú el va fer deslligar i ordenà que es reunissin els grans sacerdots i tot el sanedrí. Va fer baixar Pau i el va fer posar al davant. Pau, que sabia que allí uns eren saduceus i uns altres fariseus, cridà enmig del sanedrí: «Germans, jo soc fariseu i fill de fariseus, i el motiu de ser acusat és l'esperança en la resurrecció dels morts». Aquestes soles paraules originaren una discussió entre fariseus i saduceus, i l'assemblea es dividí: perquè els saduceus no admeten la resurrecció, ni els àngels ni els esperits; en canvi, els fariseus creuen en totes tres coses. Hi hagué, doncs, una gran cridòria. Alguns escribes del partit dels fariseus protestaven: «No trobem res a dir contra aquest home; qui sap si li ha parlat un esperit o un àngel». La discussió era tan tumultuosa que el tribú va témer que allí Pau acabaria trossejat. Per això ordenà que la tropa el baixés a treure i se l'endugués a la caserna.
    La nit següent el Senyor se li va aparèixer i li digué: «Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l'hauràs de donar a Roma».

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós
no em fa feliç».
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.

Beneït sigui el Senyor que em dona seny.
Fins a les nits m'amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva
vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa
el qui us estima.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre, delícies per sempre.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: «Pare sant, no prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u. Que estiguin en nosaltres, Pare, com vós esteu en mi i jo en vós. Així el món creurà que vós m'heu enviat. La glòria que vós m'heu donat, jo també els l'he donada a ells, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i vós en mi, que siguin plenament u. Així el món coneixerà que vós m'heu enviat i que els heu estimat com m'heu estimat a mi.
    Pare, vós me'ls heu donat; vull que estiguin amb mi allà on jo estic, i vegin la meva glòria, la que m'heu donat per haver-me estimat ja abans de crear el món. Pare bo, el món no us ha conegut, però jo us he conegut, i ells han conegut que vós m'heu enviat. Jo els he fet conèixer el vostre nom i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'heu estimat estigui en ells, i també hi estigui jo».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, el rei Agripa i Berenica arribaren a Cesarea per saludar Festus. I com que s'hi havien d'estar bastants dies, Festus va referir al rei el cas de Pau i digué: «Tinc aquí, a la presó, un home que va deixar-m'hi Fèlix. Quan vaig anar a Jerusalem, se'm presentaren els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés. Jo els vaig respondre que els romans no condemnem ningú sense que es pugui defensar d'allò que l'inculpen cara a cara amb els acusadors. Ells aleshores van venir amb mi aquí a Cesarea, i, sense dilacions, l'endemà mateix m'assec al tribunal i hi faig comparèixer l'acusat per acarar-lo amb els seus acusadors. Ells, per cert, no van adduir cap dels delictes que jo em temia, sinó que es tractava senzillament d'embolics de la seva religió, sobre un tal Jesús mort, que Pau afirmava que viu. Jo, que realment no sabia què dir en coses com aquestes, li vaig proposar de traslladar-se a Jerusalem perquè hi fos judicat. Pau reclamà que el seu cas fos reservat a la decisió de l'autoritat imperial, i per consegüent, vaig haver d'ordenar que fos custodiat fins que el podré enviar al Cèsar».

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra,
llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient és lluny de l'Occident.

El Senyor té el tron al cel,
governa l'univers amb poder sobirà.
Beneïu-lo, àngels del Senyor,
herois poderosos
que executeu les seves ordres.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    Quan Jesús s'aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades i hagué esmorzat amb ells, digué a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?» Ell li contestà: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura els meus anyells». Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?» Ell li contestà: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo». Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m'estimes?» Pere s'entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo. Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T'ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols». Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d'aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    Un cop a Roma, van permetre a Pau de viure en una habitació privada, amb el soldat que el guardava. Tres dies després va convocar els principals d'entre els jueus i, un cop reunits amb ell, els digué: «Jo, germans, sense haver fet res contra el poble o contra els costums dels pares, he estat detingut i entregat als romans a Jerusalem. Els tribunals romans que em van interrogar em volien deixar en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués la mort. Però els jueus s'hi van oposar, i per això, i no pas perquè jo tingui res de què acusar els de la meva nació, m'he vist obligat a apel·lar al Cèsar. Aquest és el motiu perquè us he volgut veure i enraonar, perquè la causa de dur aquesta cadena no és altra que l'esperança d'Israel».
    I passà dos anys sencers en aquell apartament llogat, on rebia tots els qui l'anaven a trobar, i obertament, sense cap trava, predicava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina sobre Jesucrist, el Senyor.

El Senyor habita al seu temple,
el Senyor té el seu tron en el cel;
d'allà estant observa tot el món,
des del cel examina tots els homes.

El Senyor examina els justos i els culpables,
i abomina els qui volen violències;
perquè el Senyor, que és just, estima la bondat,
els homes rectes el veuran cara a cara.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Pere es girà i veié venir també el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s'havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat qui l'havia de trair. Pere, en veure'l, diu a Jesús: «Senyor, i aquest què?» Jesús li respon: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir? Tu vine amb mi». Entre els germans ha corregut el rumor que aquell deixeble no havia de morir, però Jesús no li va dir pas que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que vindré, què hi tens a dir?» Ell és el deixeble que dona testimoni de tot això i que ho ha escrit, i nosaltres sabem que la seva paraula és digna de fe. Jesús va fer moltes altres coses, però si algú les volgués escriure una per una, crec que els llibres que caldria escriure no cabrien en tot el món.