Lectura dels Fets dels Apòstols
    Els germans eren constants a assistir a l'ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles.
    Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen, per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú.
    Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.

Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d'Israel:
perdura eternament el seu amor.

Que respongui la casa d'Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor.

M'empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m'ha sostingut.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m'ha salvat.
Escolteu, crits de festa i de victòria
al campament dels justos.

La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l'edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo.

Lectura de la primera carta de sant Pere
    Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts. L'esperança que us dona és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d'entristir per poc temps diverses proves. Si l'or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d'elogi, d'honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l'estimeu, i des d'ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d'una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per a expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
    Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas».
    Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
    Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Lectura dels Fets dels Apòstols
    La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist, el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d'immobles els venien, dipositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d'Israel:
perdura eternament el seu amor.

Que respongui la casa d'Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor.

La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor em glorifica.
No moriré, viuré encara,
per contar les proeses del Senyor.
Els càstigs del Senyor han estat severs,
però no m'ha abandonat a la mort.

La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l'edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo.

Lectura de la primera carta de sant Joan
    Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d'ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang, i l'Esperit en dona testimoni, ja que l'Esperit és la veritat.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
    Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas».
    Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
    Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Lectura dels Fets dels Apòstols
    Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis. Cada vegada se'ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres perquè, quan Pere arribava, almenys la seva ombra en toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones molestades per esperits malignes, i tots recobraven la salut.

Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d'Israel:
perdura eternament el seu amor.

Que respongui la casa d'Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor.

La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l'edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo.

Ah, Senyor, doneu-nos la victòria!
Ah, Senyor, feu que prosperem!
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
El Senyor és Déu. Que ell ens il·lumini.

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
    Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa, vaig ser deportat a l'illa de Patmos per haver predicat la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El dia del Senyor l'Esperit s'apoderà de mi, i vaig sentir darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia: «Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set comunitats». Vaig girar-me per veure de qui venia la veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d'or, i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d'home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l'alçada del pit amb un cenyidor d'or.
    En veure'l vaig caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo soc el primer i el darrer. Soc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que vindrà després».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó».
    Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré pas».
    Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
    Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, Pere i Joan deixats ja en llibertat anaren cap als seus i els explicaren tot el que els grans sacerdots i notables del consell els havien dit. Aleshores tots unànimement adreçaren aquesta pregària a Déu:
    «Senyor, vós heu fet el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs. Vós, per boca del vostre servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l'Esperit Sant, heu dit: "Per què aquest avalot de les nacions, aquest complot inútil de pobles? Els reis prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra el Senyor i el seu Messies". Realment en aquesta ciutat Herodes i Ponç Pilat, amb les nacions paganes i el poble d'Israel, han conspirat contra el vostre sant Servent Jesús, Messies vostre, i compliren així tot el que vós havíeu determinat que passés. Vós, Senyor, que mireu com ara ens amenacen, concediu als vostres servents la valentia d'anunciar la vostra paraula, i que, amb el poder de la vostra mà, facin curacions, miracles i prodigis pel nom del vostre sant Servent Jesús».
    En acabar la pregària, va tremolar l'estança on eren reunits, i plens de l'Esperit Sant proclamaven la paraula de Déu amb valentia.

Per què aquest avalot de les nacions,
aquest complot inútil de pobles?
Els reis prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra el Senyor i el seu Messies:
«Trenquem els seus lligams, trenquem-los!
Traguem-nos el seu jou del damunt!»

Però se'n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se'n burla.
Aleshores els parla indignat,
la seva ira els desconcerta.
Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.

Proclamo el decret del Senyor. M'ha dit:
«Ets el meu fill; avui t'he engendrat.
Demana-m'ho,
i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d'un cap a l'altre.
Els governaràs amb el ceptre de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa».

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    Hi havia un fariseu que es deia Nicodem, un dels principals dels jueus. Aquest home anà de nit a trobar Jesús i li digué: «Rabí, sabem que sou un mestre enviat per Déu, perquè els miracles que vós feu no els podria fer ningú si no tingués Déu amb ell». Jesús li respongué: «Et dic amb tota veritat que ningú no podrà veure el Regne de Déu sense haver nascut de dalt». Li diu Nicodem: «Com pot néixer un home que ja és vell? Ha de tornar a entrar a les entranyes de la mare per poder néixer?». Jesús li respon: «Et dic amb tota veritat que ningú no podrà entrar al Regne de Déu sense haver nascut de l'aigua i de l'Esperit. D'homes de carn, no en neixen més que homes. L'esperit ha de néixer de l'Esperit. No t'estranyis si et dic que heu de néixer de nou. El buf del vent va allà on ell vol; en sents la remor, però no saps ni d'on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui neix del buf de l'Esperit».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist, el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d'immobles els venien, dipositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons les necessitats de cadascú. Josep, un levita, nascut a Xipre, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé, que vol dir fill de consolació, es vengué un camp que posseïa i portà els diners als apòstols perquè en disposessin.

El Senyor és rei, va vestit de majestat.
El Senyor va vestit i cenyit de poder.

Manté ferm tot el món, incommovible.
El vostre soli es manté des del principi,
vós sou des de sempre.

El vostre pacte és irrevocable;
la santedat, Senyor, escau a casa vostra
al llarg de tots els temps.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Heu de néixer de nou. El buf del vent va allà on ell vol; en sents la remor, però no saps ni d'on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui neix del buf de l'Esperit». Li diu Nicodem: «Com pot ser tot això?». Li diu Jesús: «Tu, mestre famós d'Israel, no ho saps? Et dic amb tota veritat que parlem de coses que sabem i afirmem allò que hem vist, però vosaltres no admeteu el nostre testimoni. Si no em creieu quan us parlo de coses de la terra, com podreu creure'm quan us parlaré de les del cel? Ningú no ha pujat mai al cel, fora d'aquell que n'ha baixat, el Fill de l'home. I així com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, el gran sacerdot i tots els qui el voltaven del partit dels saduceus, portats per la seva gelosia, van detenir els apòstols i els van tancar a la presó pública.
    Però l'àngel del Senyor va obrir a la nit les portes de la presó, els va treure fora i els va dir: «Aneu-vos-en, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble totes aquestes veritats de vida». Ells, doncs, entraren al temple a trenc de dia i predicaven.
    En arribar el gran sacerdot amb els seus, convocà el sanedrí, tot el senat dels israelites, i anaren a cercar els detinguts a la presó. Però els guardes enviats a buscar-los, no els hi van trobar, i se'n tornaren a comunicar-ho al sanedrí. Els digueren: «Hem trobat la presó ben tancada, hem trobat els sentinelles drets fent la guàrdia a la porta, i l'hem oberta, però, a dintre, no hi hem trobat ningú». En sentir això, tant l'oficial de la guàrdia del temple com els grans sacerdots no s'explicaven què havia pogut passar amb aquella gent. Llavors va arribar un home que els va dir: «Els de la presó, els trobareu al temple predicant al poble». Efectivament, va anar-hi l'oficial amb els guardes i se'ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble no apedregués els guardes.

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill.

Acampa l'àngel del Senyor
entorn dels seus fidels, per protegir-los.
Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els condemna perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la fosca que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum no desemmascari les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, els guardes s'emportaren els apòstols i els presentaren al sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d'ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d'aquest home». Pere i els apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l'ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d'Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n'és també testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l'obeeixen». Ells, en sentir això, s'exasperaven i volien condemnar-los a mort.

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor;
feliç l'home que s'hi refugia.

Així que criden, el Senyor els escolta
i els treu de tots els perills.
El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.
Els justos sofreixen molts mals,
però el Senyor sempre els allibera.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «El qui ve de dalt està per damunt de tots. Els qui són de la terra són homes i parlen com els homes. El qui ve del cel està per damunt de tots. Dona testimoni d'allò que ha vist i sentit, però ningú no admet les seves afirmacions. Els qui les admeten acrediten que Déu diu la veritat, perquè l'enviat de Déu transmet les paraules de Déu, ja que Déu li dona sense límit el seu Esperit. El Pare, que estima el Fill, ho ha deixat tot a les seves mans. Els qui creuen en el Fill tenen la vida eterna, però els qui no hi volen creure no la veuran mai, sinó que la severitat de Déu pesa per sempre damunt d'ells».

Lectura dels Fets dels Apòstols
    En aquells dies, s'alçà en el sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, mestre de la Llei honorat de tot el poble, manà que fessin sortir un moment aquells homes i digué: «Israelites, aneu amb compte amb el que voleu fer contra aquests homes. Fa uns anys es va aixecar Teudàs dient que ell era qui sap què, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes. Teudàs va acabar ajusticiat, els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res. Després, en els dies de l'empadronament, també es va revoltar Judes el Galileu i va arrossegar gent darrere d'ell. També Judes va morir i es van dispersar els qui el seguien. Doncs, jo us dic: desenteneu-vos d'aquests homes. Perquè si aquest intent és cosa d'homes, ja es dissoldrà; però si és de Déu no aconseguireu dissoldre'ls; i alerta, encara, que no us trobéssiu en lluita contra Déu». Gamaliel els va convèncer. Després, però, cridaren els apòstols, els feren assotar, els prohibiren de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús. I no paraven cap dia d'ensenyar i anunciar la Bona Nova de Jesucrist, en el temple i per les cases.

El Senyor m'il·lumina i em salva,
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur
que protegeix la meva vida,
qui em pot esfereir?

Una cosa he demanat al Senyor,
i la desitjo amb tota l'ànima:
poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l'estima del Senyor
i vetllar pel seu temple.

N'estic cert, fruiré en la vida eterna
de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor!
Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi!
Espera en el Senyor!

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s'hi assegué amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: «On comprarem pa perquè puguin menjar tots?». Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascun». Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Aquí hi ha un noi que té cinc pans d'ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?».
    Jesús digué que fessin seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba, i s'hi assegueren. Eren uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí entre tota la gent asseguda. El mateix va fer amb els peixos. I en repartia tant com en volien. Quan tothom quedà satisfet, digué als deixebles: «Recolliu el que ha sobrat, que no es faci malbé». Ho recolliren i, de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi, n'ompliren dotze coves. Quan la gent s'adonà del prodigi que Jesús havia fet, començà a dir: «Segur que aquest home és el Profeta que havia de venir al món». Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d'ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya.

Lectura dels Fets dels Apòstols
    Per aquells dies anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrants de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d'ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l'ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula». Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
    La paraula de Déu s'anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

Justos, aclameu el Senyor,
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l'arpa els vostres cants.

Perquè la paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.

+Lectura de l'evangeli segons sant Joan
    Cap al tard, els deixebles de Jesús baixaren al llac i s'embarcaren en direcció a Cafarnaüm, que és a l'altra riba del llac. Ja s'havia fet fosc i Jesús encara no havia vingut. Mentrestant el vent bufava molt fort i el llac s'encrespava. Quan s'havien allunyat unes tres o quatre milles, van veure Jesús, que s'acostava cap a la barca caminant sobre l'aigua, i es van esglaiar. Jesús els diu: «Soc jo, no tingueu por». Anaven a prendre'l en la barca, però immediatament la barca tocà terra al lloc on anaven.