Lectura del llibre dels Proverbis
Que en té de valor una bona esposa! És molt més preuada que les perles. El cor del seu marit hi confia, no són escassos els guanys que en traurà. Durant tota la vida el farà feliç, i no desgraciat. Es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents.
L'encant és aparença, la bellesa s'esvaeix; l'esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball: que la seva obra l'elogiï davant de tot el poble.

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

La teva esposa fruitarà com una parra
dins la intimitat de casa teva;
veuràs els fills com plançons d'olivera
al voltant de la taula.

És així com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, no cal que us escrivim quan i en quins moments arribarà el Dia del Senyor: vosaltres mateixos ja sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat, quan de sobte vindrà la devastació, com els dolors a la dona que ha de tenir un fill, i no se n'escaparà ningú. Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n'anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc talents, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n'anà. El qui n'havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n'havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n'havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo.
Al cap de molt temps l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m'havíeu confiat cinc talents i n'he guanyats cinc més. L'amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
Es presentà després el qui n'havia rebut dos i digué: Senyor, m'havíeu confiat dos talents i n'he guanyats dos més. L'amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor.
Es presentà també el qui n'havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre. L'amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».

+Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n'anava fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc talents, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n'anà.
Al cap de molt temps l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m'havíeu confiat cinc talents i n'he guanyats cinc més.

Lectura de la profecia de Daniel
En aquell temps es presentarà Miquel, comandant dels exèrcits celestials, que vetlla pels fills del teu poble; hi haurà un temps de desgràcies com no se n'havien vist des que existeixen les nacions fins aquell moment.
Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui estaran inscrits en el llibre. La multitud dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllarà, uns per a la vida eterna, altres per a la vergonya d'una reprovació eterna.
Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més.

Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m'heu triat la possessió.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cor reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al vostre costat delícies per sempre.

Lectura de la carta als cristians hebreus
Tots els sacerdots oficien diàriament i ofereixen sovint unes víctimes semblants, que mai no poden treure els pecats.
Però Jesucrist, després d'oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, s'ha assegut per sempre a la dreta de Déu, esperant que Déu faci dels seus enemics l'escambell dels seus peus. Amb una sola oblació ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats. Un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal presentar cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.

+Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d'aquelles desgràcies, el sol s'enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l'home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l'estiu s'acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s'acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s'hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l'hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare».

Lectura de la profecia de Malaquies
Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l'arrel ni la tija, diu el Senyor de l'univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.

Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn.

Bramula el mar amb tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten;
tots els rius aplaudeixen,
i aclamen les muntanyes,
en veure que ve el Senyor a judicar la terra.

Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb raó.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l'imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi». Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s'apropiaran el meu nom. Diran: "Soc jo", i també: "Ja arriba el moment". Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d'amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d'ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».

Lectura del primer llibre dels Macabeus
En aquells dies, dels successors d'Alexandre, rei de Macedònia, en sortí un rebrot pervers, Antíoc Epifanés, fill del rei Antíoc, educat a Roma com a ostatge. Va ser rei des de l'any cent trenta-set de l'era dels grecs. Per aquells mateixos dies sortí del poble d'Israel un grup d'homes infidels que convencia molta gent. Deien a tothom: «Convé que fem tractes amb els pobles veïns: d'ençà que ens n'hem separat, les coses no ens van gens bé». Molts trobaren bona aquesta proposta, i sense pensar-s'hi més alguns del poble anaren a parlar-ne amb el rei. El rei els donà totes les facultats per a posar en vigor els costums i el dret dels pagans. Ells construïren a Jerusalem un camp d'esports a l'estil dels pagans, es feren dissimular la circumcisió, apostataren de l'aliança de Déu, s'emparentaren amb els pagans i es vengueren a la maldat.
El rei Antíoc decretà que tot el seu reialme havia de formar un poble unificat, i cada regió havia d'abandonar els seus propis costums. Pertot arreu ho van acceptar, tal com el rei ho havia ordenat, i molts del poble d'Israel s'avingueren també a practicar el culte que el rei els imposava: oferiren sacrificis als ídols i violaven el repòs del dissabte.
L'any cent quaranta-cinc de l'era dels grecs, el dia quinze de mes de Casleu, el rei va fer posar l'abominació de la desolació a l'altar dels sacrificis. Per totes les poblacions de Judà instal·laren altars en els portals de les cases i en les places, per oferir l'encens. Tots els llibres de la Llei que trobaven, els esquinçaven i els tiraven al foc. El decret del rei condemnava a mort tothom qui guardés a casa un exemplar del llibre de l'Aliança o que volgués complir la Llei de Déu. N'hi hagué molts, però, del poble d'Israel que es mantingueren ferms i es resistiren a menjar els aliments prohibits per la Llei. S'estimaven més morir que deixar-se contaminar amb menjars prohibits i violar l'Aliança de Déu. I de fet, van morir. El poble d'Israel visqué sota el terror.

M'encenc d'indignació,
veient que els injustos abandonen la llei.

Els paranys dels injustos em volen capturar,
però jo no oblido la vostra llei.

Allibereu-me de les violències dels homes,
que pugui guardar els vostres preceptes.

Són a prop els meus astuts perseguidors,
ells que estan lluny de la vostra llei.

La salvació és lluny dels injustos,
perquè no mediten els vostres decrets.

Em dol de veure els qui han apostatat,
sense fer cas de les vostres promeses.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús arribà prop de Jericó. Vora el camí hi havia un cec assegut, demanant caritat. En sentir passar la gent, preguntà què hi havia, i li digueren que passava Jesús de Natzaret. Ell cridà: «Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi». La gent que anava davant el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi». Jesús s'aturà i digué que acompanyessin el cec. Quan ja era a prop, li preguntà: «Què vols que et faci?» Ell respongué: «Senyor, feu que hi vegi». Jesús li diu: «Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat». A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donà lloança a Déu.

Comença l'Apocalipsi de sant Joan Revelació que Déu donà a Jesucrist, perquè fes conèixer als seus servents els fets que s'han de complir aviat. Jesucrist, doncs, envià el seu àngel per comunicar-ho a Joan, el seu servent, i Joan dona testimoni de tot el que ha vist, de les paraules de Déu, confirmades per Jesucrist. Feliços els lectors d'aquesta profecia i els qui la senten llegir, si fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè l'hora s'acosta. Joan, a les set comunitats cristianes de la província d'Àsia. Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, que és, era i ha de venir, i dels Set Esperits que estan davant el seu tron. Jo, Joan, vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana d'Efes, escriu-li: Això diu el qui té a la mà dreta les set estrelles i es passeja enmig dels set lampadaris d'or: Conec les teves obres, sé les penes que passes i la teva constància: sé també que no pots suportar els dolents: els qui es diuen apòstols, però no ho són, els has posat a prova i els has trobat falsos; ets pacient i constant, i no has defallit quan sofries pel fet de portar el meu nom. Però tinc contra tu que no estimes com abans estimaves. Recorda com eres abans i com has decaigut. Penedeix-te i torna a fer com havies fet.

Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts. Estima de cor la llei del Senyor, la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua: dona fruit quan n'és el temps i mai no es marceix el seu fullatge, duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injustos; seran com la palla escampada pel vent. El Senyor empara els camins dels justos, i els dels culpables acaben malament.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús arribà prop de Jericó. Vora el camí hi havia un cec assegut, demanant caritat. En sentir passar la gent, preguntà què hi havia, i li digueren que passava Jesús de Natzaret. Ell cridà: «Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi». La gent que anava davant el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi». Jesús s'aturà i digué que acompanyessin el cec. Quan ja era a prop, li preguntà: «Què vols que et faci?» Ell respongué: «Senyor, feu que hi vegi». Jesús li diu: «Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat». A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donà lloança a Déu.

Lectura del segon llibre dels Macabeus
En aquells dies, a un tal Eleazar, un dels principals mestres de la Llei, home d'edat avançada i de presència agradable, li obriren la boca i el forçaven a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Ell, que preferia una mort gloriosa a una vida deshonrada, l'escopia, i avançava espontàniament a l'instrument de suplici, tal com escau a un home que està resolt a no tastar, ni per amor a la vida, res que no sigui permès.
Els oficials que presidien aquell sacrifici contrari a la Llei el coneixien feia molt de temps. Per això el prengueren a part i li proposaren que es fes portar carn que ell pogués menjar, que ell mateix se la preparés i que fingís menjar la carn dels sacrificis, tal com el rei ho havia manat. Fent això es podia salvar de la mort i beneficiar-se d'aquest favor que li feien per l'antiga amistat que els unia. Però Eleazar prengué una noble resolució, digna de la seva edat i de la seva vellesa, dels seus respectables cabells blancs i de l'excel·lent comportament que havia mantingut des de noi, però digna, encara més, de la Llei santa, donada per Déu. Respongué, doncs, immediatament com pertocava i els digué: «Prefereixo morir tot seguit. Fingir d'aquesta manera no seria propi de la meva edat: a canvi del poc temps de vida que guanyaria, molts dels joves, pensant-se que Eleazar, als seus noranta anys, s'ha passat a la religió dels estrangers, s'apartarien del bon camí per culpa meva, i la meva vellesa quedaria deshonrada. Per un moment jo m'escaparia del suplici dels homes, però ni viu ni mort no podria pas escapar-me de les mans del Totpoderós. Si ara dono coratjosament la vida, em mostraré digne de la vellesa i deixaré als joves un exemple perquè estiguin disposats a morir noblement per les lleis venerables i santes». Després de dir aquestes paraules, se n'anà tot seguit al lloc del suplici.
Els qui l'hi conduïen, tenint per una estupidesa el que acabava de dir, canviaren d'actitud, i tota la simpatia que abans sentien per ell es convertí en malícia. A punt ja de morir sota els cops dels assots, digué gemegant: «El Senyor, en el seu suprem coneixement, sap prou bé que, podent salvar-me de la mort, ara sofreixo en el cos els dolors terribles dels assots, però en el fons de l'ànima els sofreixo de gust per fidelitat a ell».
Així donà la seva vida. La seva mort deixà el record d'un home virtuós i l'exemple d'una noble generositat, no sols per als joves, sinó per a tot el poble.

Quants n'hi ha, Senyor, que em persegueixen!
Són molts els qui s'aixequen contra meu.
Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi».

Senyor, vós sou l'escut que em protegeix,
als ulls de tots, vós sou la meva glòria.
Quan crido invocant el Senyor,
ell em respon des de la santa muntanya.

Me'n vaig al llit, i dormo en pau
fins que em desperto. El Senyor em sosté.
No em fa por la multitud
que acampa al meu voltant.
Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d'estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s'enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret, alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'he de quedar a casa teva». Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content.
Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s'hagués quedat a casa d'un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més». Jesús li digué: «Avui s'ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també es un fill d'Abraham. És que el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana de Sardis, escriu-li: Això diu el qui té els Set Esperits de Déu i les set estrelles: Conec les teves obres. Sé que el teu nom significa que vius, però de fet ets mort. Desvetlla't i, abans no es morin, retorna els qui encara viuen, perquè veig que les teves obres són insuficients als ulls del meu Déu. Recorda l'ensenyament que vas rebre, penedeix-te i compleix-lo d'ara endavant. Si no et desvetlles, vindré com un lladre: no sabràs pas l'hora que vindré. Però a Sardis tens unes poques persones que no s'han tacat els vestits. Aquests aniran amb mi vestits de blanc, perquè ho han merescut. Els qui aconseguiran la victòria aniran així vestits de blanc. No esborraré els seus noms del llibre de la vida, sinó que els reconeixeré davant el meu Pare i els seus àngels. Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les comunitats cristianes. I a l'àngel de la comunitat de Laodicea, escriu-li: Això diu l'Amén, el testimoni que diu fidelment la veritat, l'origen de tot el que Déu ha creat: Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis, o fred, o calent! Però, ja que no ets ni una cosa ni l'altra, sinó tebi, estic a punt de vomitar-te. Tu et penses que ets ric, molt ric, i que no et manca res, però no t'adones que ets el més miserable i digne de compassió, pobre, cec i nu. Si vols ser ric, si vols cobrir la teva nuesa vergonyosa, si hi vols veure, et recomano que em compris a mi or pur, refinat al foc, i vestits blancs, i pomada per a posar-te-la als ulls. Jo renyo tots els meus amics i els dic la veritat. Sigues zelós i penedeix-te. Mira, soc a la porta i truco. Si algú m'escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi. Als qui aconseguiran la victòria, els concediré la gràcia d'asseure's amb mi en el meu tron, tal com jo, que he aconseguit la victòria, m'he assegut amb el meu Pare en el seu tron. Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les comunitats.

Senyor, qui podrà viure a la muntanya sagrada? El qui obra honradament i practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa; quan parla no escampa calúmnies.

Mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res infamant, compten poc als seus ulls els descreguts, honora i aprecia els fidels del Senyor.

No fia els seus diners a interès, ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així mai no caurà.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d'impostos i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d'estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s'enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret, alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'he de quedar a casa teva». Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content.
Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s'hagués quedat a casa d'un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més». Jesús li digué: «Avui s'ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també es un fill d'Abraham. És que el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».

Lectura del segon llibre dels Macabeus
En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la tortura d'assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia.
Més que tots ells és admirable aquella mare, digna de ser recordada. En l'espai d'un sol dia contemplà com morien els set fills, i per la seva esperança en el Senyor, ho suportà sense descoratjar-se. Plena de sentiments generosos, unint una valentia d'home a les seves reflexions de mare, els encoratjava un per un en la llengua dels seus pares i els deia: «Jo no sé com vau aparèixer en les meves entranyes, ni soc jo qui us va donar l'alè i la vida, o va formar l'organisme de cada un de vosaltres. El creador del món és el qui modela els homes abans de néixer i sap com s'ha format cadascun; ell us retornarà bondadosament l'alè i la vida, recordant que ara, per amor a les seves lleis, no us planyeu vosaltres mateixos».
Antíoc cregué que aquelles paraules de la mare eren de menyspreu i sospità que no feia sinó malparlar d'ell. Com que quedava encara en vida el més petit de tots, el rei mirà de persuadir-lo ell mateix amb bones paraules, i fins i tot li prometia amb jurament que l'enriquiria i el faria molt feliç, que l'educaria fora dels costums dels seus pares, el tindria per amic i li confiaria càrrecs importants. Veient que el noi no en feia cas, el rei cridà la mare i li demanava que l'aconsellés per salvar-li la vida. Tant la pregà, que finalment ella accedí a parlar al seu fill. S'inclinà, doncs, i, burlant-se del tirà cruel, li digué en la seva llengua: «Fill meu, compadeix-te de mi, que durant nou mesos et vaig portar en les meves entranyes, et vaig alletar durant tres anys i t'he criat i alimentat fins a l'edat que tens. Et prego, fill meu, que miris el cel i la terra i, en veure tot el que hi ha, t'adonis que Déu ho ha fet tot del no-res, i que també el llinatge dels homes ha estat fet igualment. No tinguis por d'aquest botxí. Fes-te digne dels teus germans i accepta com ells la mort, perquè et pugui recobrar junt amb ells quan Déu es compadirà de nosaltres».
Encara parlava la mare, que el jove digué: «Què espereu? No obeiré els manaments del rei, sinó només els de la Llei de Déu que Moisès donà als nostres pares. Però tu, inventor de tota mena de maldats contra els hebreus, no t'escaparàs pas de les mans de Déu».

Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.

Els meus passos no abandonen
els camins prescrits,
avancen segurs per les vostres rutes.
Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.

Guardeu-me com la nineta dels ulls,
protegiu-me a l'ombra de les vostres ales.
Jo vinc a veure-us demanant justícia.
Quan em desvetlli
us contemplaré fins a saciar-me'n.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús era prop de Jerusalem, i els qui l'acompanyaven es pensaven que, d'un moment a l'altre, arribaria el Regne de Déu en forma visible. Per això ell els digué aquesta paràbola: «Un noble hagué d'anar-se'n a un país llunyà, per rebre-hi la investidura reial i tornar després al seu país. Cridà deu subalterns i confià a cadascun una quantitat igual de diner, dient-los que hi negociessin fins que ell tornés. Mentrestant els seus ciutadans, que no se l'estimaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien per rei.
Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar aquells subalterns per saber què havia guanyat cadascun. Es presentà el primer i digué: "El vostre diner n'ha produït deu vegades més". El seu Senyor li va dir: "Molt bé. Ets un bon administrador: el poc que t'havia confiat ho has administrat fidelment; ara et confio el govern de deu ciutats". Vingué després el segon i li digué: "Senyor, el vostre diner n'ha produït cinc vegades més". També li va dir: "A tu, igualment, et confio el govern de cinc ciutats". Però se'n presentà un altre que digué: "Senyor, aquí teniu els vostres diners, que he guardat embolicats en un mocador. Tenia por de vós, perquè sou un home exigent, que reclameu allò que no heu entregat i voleu collir on no havíeu sembrat". El Senyor li respongué: "Administrador dolent! Les teves mateixes paraules et condemnen. Tu sabies que soc un home exigent, que reclamo allò que no he entregat i vull collir on no he sembrat. Per què, doncs, no posaves al banc els meus diners, i ara jo els podria recobrar amb interessos?" Aleshores digué als qui eren presents: "Preneu-li el diner i doneu-lo al qui en té deu vegades més". Ells li contestaren: "Senyor, si ja en té molt!" Però ell insistí: "Us ho asseguro: als qui tenen, els donaré encara més, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I els qui no em volien per rei, porteu-los aquí i executeu-los davant meu"».
Un cop Jesús hagué dit això, seguí davant d'ells, pujant cap a Jerusalem.

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure una porta oberta en el cel, i aquella veu com un toc de corn, que abans m'havia parlat, ara vaig sentir que em deia: «Puja aquí al cel, i et faré conèixer els fets que s'han de complir després». Immediatament l'Esperit s'apoderà de mi, i vaig veure un tron instal·lat dalt al cel. Hi seia algú que resplendia amb un to com de jaspi i de cornalina. Rodejava el tron una llum com la de l'arc iris, d'un to semblant al de la maragda. Al voltant, hi havia vint-i-quatre trons, on seien vint-i-quatre ancians, vestits de blanc i coronats amb corones d'or. El tron guspirejava de llampecs, seguits del retruny de la tronada. Davant el tron cremaven set torxes enceses, que són els Set Esperits de Déu, i per terra s'estenia com un mar de vidre semblant al gel. A la cara del davant del tron i a les altres cares hi havia quatre vivents, plens d'ulls mirant enfora i mirant endintre. El primer vivent semblava un lleó, el segon, un vedell, el tercer era com si tingués una cara humana, i el quart, com una àguila en ple vol. Cadascun dels quatre tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven a tot el voltant i cap al tron. Dia i nit no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, que és, era i ha de venir». I mentre aquells vivents glorificaven el qui seu al tron i viu pels segles dels segles, mentre l'honoraven i li donaven gràcies, els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant el qui seu al tron, el qui viu pels segles dels segles, l'adoraven i deixaven davant d'ell les seves corones tot dient: «Senyor, Déu nostre, sou digne de rebre la glòria, l'honor i el poder, perquè vós heu creat tot l'univers. Quan res no existia, vós vau voler que tot fos creat».

Lloeu Déu al seu santuari, lloeu-lo al baluard del firmament, lloeu-lo per les seves gestes, lloeu-lo per la seva grandesa.

Lloeu-lo al so dels corns, lloeu-lo amb arpes i lires, lloeu-lo amb tambors i danses, lloeu-lo al so de flautes i corda.

Lloeu-lo amb címbals sonors, lloeu-lo amb címbals triomfants. Que lloï el Senyor tot el que respira.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús era prop de Jerusalem, i els qui l'acompanyaven es pensaven que, d'un moment a l'altre, arribaria el Regne de Déu en forma visible. Per això ell els digué aquesta paràbola: «Un noble hagué d'anar-se'n a un país llunyà, per rebre-hi la investidura reial i tornar després al seu país. Cridà deu subalterns i confià a cadascun una quantitat igual de diner, dient-los que hi negociessin fins que ell tornés. Mentrestant els seus ciutadans, que no se l'estimaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien per rei. Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar aquells subalterns per saber què havia guanyat cadascun. Es presentà el primer i digué: "El vostre diner n'ha produït deu vegades més". El seu Senyor li va dir: "Molt bé. Ets un bon administrador: el poc que t'havia confiat ho has administrat fidelment; ara et confio el govern de deu ciutats". Vingué després el segon i li digué: "Senyor, el vostre diner n'ha produït cinc vegades més". També li va dir: "A tu, igualment, et confio el govern de cinc ciutats". Però se'n presentà un altre que digué: "Senyor, aquí teniu els vostres diners, que he guardat embolicats en un mocador. Tenia por de vós, perquè sou un home exigent, que reclameu allò que no heu entregat i voleu collir on no havíeu sembrat". El Senyor li respongué: "Administrador dolent! Les teves mateixes paraules et condemnen. Tu sabies que soc un home exigent, que reclamo allò que no he entregat i vull collir on no he sembrat. Per què, doncs, no posaves al banc els meus diners, i ara jo els podria recobrar amb interessos?" Aleshores digué als qui eren presents: "Preneu-li el diner i doneu-lo al qui en té deu vegades més". Ells li contestaren: "Senyor, si ja en té molt!" Però ell insistí: "Us ho asseguro: als qui tenen, els donaré encara més, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I els qui no em volien per rei, porteu-los aquí i executeu-los davant meu"».
Un cop Jesús hagué dit això, seguí davant d'ells, pujant cap a Jerusalem.

Lectura del primer llibre dels Macabeus
En aquells dies, els agents reials que forçaven a l'apostasia arribaren al poble de Modín per obligar la gent a oferir els sacrificis. Hi anaren molts israelites i també Mataties s'hi reuní amb els seus fills. Els agents reials digueren a Mataties: «Ets un home d'autoritat i de prestigi, tens un gran ascendent en aquesta població i et fan costat els teus fills i familiars. Sigues el primer de complir les ordres del rei, tal com ho han fet totes les regions del seu reialme, igual que els homes de Judà i els qui s'han quedat a Jerusalem. Tu i els teus fills sereu amics del rei i us honrarà amb plata i or i amb molts altres obsequis». Mataties els respongué ben alt: «Ni que totes les nacions que hi ha dins els dominis del rei l'obeeixin i abandonin cadascuna el culte dels seus pares, per avenir-se a les ordres del rei, jo, amb els meus fills i els meus familiars ens mantindrem fidels a l'Aliança dels nostres pares. Déu ens en guard d'abandonar la seva Llei i les observances! No obeirem les ordres del rei. Res no ens farà decantar del nostre culte ni a la dreta ni a l'esquerra».
Tot just acabava de dir aquestes paraules, quan un jueu, a la vista de tothom, s'avançà cap a l'altar de Modín per oferir un sacrifici, tal com havia manat el rei. Mataties, en veure-ho, s'estremí tot ell, i, enardit de zel per aquella causa justa, hi corregué i el degollà sobre l'altar. Al mateix temps matà el funcionari reial que obligava la gent a oferir els sacrificis i derrocà l'altar. Sentia el zel per la Llei com l'havia sentit Finehès contra Zamrí, fill de Salú. Després Mataties passà per tot el poble de Modín cridant: «Tothom qui senti el zel per la Llei i estigui decidit a mantenir l'Aliança que vingui amb mi». I fugí amb els seus fills cap a les muntanyes, deixant en el poble tot el que tenien. Molts que volien mantenir les seves lleis i la seva religió baixaren a viure al desert.

Parla el Senyor, sobirà dels poderosos,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
Des de Sió, ciutat meravellosa,
Déu resplendeix.

«Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d'una víctima
segellaren l'aliança».
El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica.

«Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix el que has promès a l'Altíssim,
invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré,
i reconeixeràs la meva glòria».

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, quan Jesús arribà prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà el plor i digué: «Tant de bo haguessis conegut avui on es troba la teva felicitat! Però ara els teus ulls no són capaços de veure-ho, i vindrà un dia que els teus enemics obriran trinxeres al voltant teu, et rodejaran, t'assaltaran per tots costats, us rebatran per terra, a tu i els teus fills, i no et deixaran pedra sobre pedra, perquè no has conegut l'oportunitat que Déu t'oferia».

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure que el qui seia al tron tenia a la mà dreta un document escrit per totes dues cares, tancat amb set segells. Vaig veure també que un àngel poderós cridava amb tota la força: «Qui és capaç d'obrir els segells i de desplegar aquest document?» Però en tot el cel, en tota la terra i en tot l'espai de sota la terra no trobaven ningú capaç d'obrir-lo i de veure què deia. Jo, veient que no trobaven ningú, plorava desconsolat. Però un dels ancians em digué: «No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David: ell obrirà els segells i desplegarà el document». Aleshores vaig veure al mig, davant el tron i rodejat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat. Tenia set banyes i set ulls, que són els Set Esperits de Déu enviats per tota la terra. L'Anyell s'acostà al qui seia al tron, i prengué de la seva mà dreta aquell document. Així que el tingué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es prosternaren davant d'ell. Cadascun dels ancians tenia una arpa i una copa d'or, plena de perfums, que són les pregàries del poble sant. I entonaren un càntic nou que deia: «Sou digne de prendre el document i d'obrir-ne els segells, perquè heu estat degollat i heu comprat per a Déu amb la vostra sang gent de tota tribu, llengua i nació, i n'heu fet una casa reial i uns sacerdots dedicats al nostre Déu, que regnaran a la terra».

Canteu al Senyor un càntic nou, canteu les seves lloances davant del qui l'estimen. Se sent feliç Israel del qui l'ha creat, s'alegren del seu rei els fills de Sió.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant, acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares. Perquè el Senyor estima el seu poble, coronarà de triomf els humils.

Els fidels celebren la seva glòria, des dels seus rengles aclamen plens de goig, mentre els seus llavis glorifiquen Déu. És la glòria reservada als qui l'estimen.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, quan Jesús arribà prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà el plor i digué: «Tant de bo haguessis conegut avui on es troba la teva felicitat! Però ara els teus ulls no són capaços de veure-ho, i vindrà un dia que els teus enemics obriran trinxeres al voltant teu, et rodejaran, t'assaltaran per tots costats, us rebatran per terra, a tu i els teus fills, i no et deixaran pedra sobre pedra, perquè no has conegut l'oportunitat que Déu t'oferia».

Lectura del primer llibre dels Macabeus
En aquells dies, Judes i els seus germans digueren: «Els nostres enemics han quedat derrotats: pugem a purificar el santuari i a consagrar-lo de nou». Tot l'exèrcit es reuní i pujà a la muntanya de Sió.
De bon matí, el dia vint-i-cinc del mes novè, que és el mes de Casleu, de l'any cent quaranta-vuit de l'era grega, immolaren una víctima, d'acord amb les prescripcions de la Llei, sobre l'altar dels holocaustos que havien fet nou. Era l'aniversari del dia que els pagans l'havien profanat. I el dedicaren enmig de cants, acompanyats de cítares, arpes i címbals. Tot el poble es prosternà amb el front fins a terra, adorant i beneint el cel que els havia ajudat. La festa de la dedicació de l'altar durà vuit dies, i enmig de cants d'alegria oferiren els holocaustos i les víctimes de comunió i d'acció de gràcies. Guarniren la façana del temple amb corones d'or i amb escuts, referen els portals i les sales, i hi col·locaren les portes. El poble celebrà aquella festa amb una alegria immensa. Així desaparegué l'ofensa ignominiosa inferida pels pagans.
Judes i els seus germans, amb tot el poble d'Israel reunit, decidiren que, el dia vint-i-cinc del mes de Casleu, cada any celebrarien amb alegria durant vuit dies les festes de la dedicació de l'altar.

Sou beneït, Senyor, Déu del nostre pare Israel,
des de sempre i per sempre.

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,
la glòria, l'esplendor, la majestat;
perquè al cel i a la terra tot és vostre.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.
Vós doneu la riquesa i els honors.

Teniu la sobirania sobre tot el món;
està a les vostres mans donar força i valentia,
fer créixer tota cosa i confortar-la.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús anà al temple i es posà a treure els venedors. Els deia: «L'Escriptura diu: "La meva casa serà casa d'oració". Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres». Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els dirigents del poble volien matar-lo, però no sabien com fer-s'ho, perquè tot el poble estava pendent del que ell deia.

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig tornar a sentir aquella veu des del cel que havia sentit abans. Em deia: «Ves a prendre aquell full obert de la mà de l'àngel que està dret, amb un peu al mar i l'altre a la terra». Jo vaig anar a demanar a l'àngel que em donés el full, i ell em digué: «Pren-lo i menja-te'l. A la boca el trobaràs dolç com la mel, però un cop l'hauràs engolit el trobaràs amarg». Vaig prendre, doncs, el full de la mà de l'àngel i me'l vaig menjar. A la boca el trobava dolç com la mel, però després d'empassar-me'l, m'omplí d'amargor. Aleshores em digueren que encara havia de profetitzar sobre diversos pobles, nacions i llengües, i sobre molts reis.

Soc més feliç guardant el pacte que fruint de grans riqueses.

El vostre pacte fa la meva delícia, aquests decrets són els meus consellers.

M'estimo més la llei que surt dels vostres llavis, que mil monedes d'or o de plata.

Quina dolçor les vostres promeses! Quan les repeteixo, són més bones que la mel.

Tindré sempre per herència el vostre pacte, és l'alegria del meu cor.

Obro els llavis i aspiro amb delit: m'agraden tant els vostres manaments!

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús anà al temple i es posà a treure els venedors. Els deia: «L'Escriptura diu: "La meva casa serà casa d'oració". Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres». Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els dirigents del poble volien matar-lo, però no sabien com fer-s'ho, perquè tot el poble estava pendent del que ell deia.

Lectura del primer llibre dels Macabeus
En aquells dies, el rei Antíoc, mentre recorria les regions del nord, sentí dir que la ciutat d'Elimaida, a Pèrsia, era cèlebre per la seva riquesa en plata i or. Tenia un temple sumptuós, on Alexandre, fill de Felip, rei de Macedònia i primer rei dels grecs, havia deixat escuts, cuirasses i altres armadures d'or.
Hi anà, doncs, amb l'intent d'apoderar-se de la ciutat i saquejar-la, però no pogué, perquè els de la ciutat ho saberen i s'hi oposaren fent-li la guerra. Antíoc hagué d'emprendre la retirada i amb una gran pena se'n tornà cap a Babilònia. Estant encara a Pèrsia, li arribà un missatger amb la notícia que les tropes enviades per ocupar el país de Judà estaven en plena retirada: Lisies, que hi havia entrat al front d'un gran exèrcit, s'havia vist obligat a retrocedir; els jueus eren cada dia més poderosos, els seus exèrcits creixien i estaven ben armats i equipats, gràcies a les quantitats de botí preses a les tropes vençudes; havien derrocat l'abominació de la desolació que ell havia fet posar a l'altar del temple de Jerusalem, havien protegit amb altes muralles el santuari, tal com era abans, i el mateix havien fet a la plaça forta reial de Betsur.
Quan el rei sentí aquestes noves, no se'n sabia avenir, i trasbalsat profundament s'hagué de posar al llit, malalt de la pena de veure que tot li havia sortit a l'inrevés del que ell pensava. Es quedà molts dies al llit, abatut per la tristesa que li recomençava, fins que finalment s'adonà que es moria. Aleshores cridà tots els seus amics i els digué: «La son s'ha allunyat dels meus ulls i les preocupacions m'han deixat abatut. Jo pensava dintre meu: quina onada de desgràcies em passa pel damunt, a mi, que era un home bondadós i estimat per tothom durant el temps que he governat! Però ara em ve el record de les maldats comeses a Jerusalem: em vaig endur d'allà tots els objectes de plata i d'or, i sense cap motiu vaig enviar tropes per despoblar el país de Judà. Reconec que tots aquests mals m'han vingut per culpa d'això i ara he de morir aclaparat de tristesa en un país estranger».

Us donaré gràcies, Senyor, amb tot el cor,
contaré totes les vostres meravelles,
saltaré de goig i ho celebraré,
cantaré al vostre nom, oh Altíssim.

Els enemics tornaran enrere
i cauran vençuts davant vostre.
Heu reprimit els descreguts
i exterminat l'impiu,
n'heu esborrat els noms per sempre més.

Han quedat presos a la trampa que havien parat.
Però el desvalgut no serà mai oblidat,
ni serà defraudada l'esperança dels pobres.

+Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, i el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l'esposa? Perquè tots set s'hi havien casat».
Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció, són igual que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».
Alguns dels mestres de la Llei li digueren: «Molt ben respost, mestre". I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig sentir una veu que em deia: «Els meus dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre a la presència del Senyor de la terra. Si algú intenta fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumeix els seus enemics. Així mor tothom que intenta fer-los mal. Aquests dos tenen poder de cloure el cel perquè no plogui durant el temps que ells profetitzaran. Tenen poder també de convertir l'aigua en sang i de castigar la terra amb tota mena de calamitats sempre que voldran. Acabada la seva missió, la bèstia que pujarà de l'abisme infernal els farà la guerra, els vencerà i els matarà, i els seus cossos quedaran estesos a l'avinguda principal de la ciutat que, simbòlicament, s'anomena Sodoma i Egipte, on va ser crucificat també el seu Senyor. Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus i llengües veuran els seus cossos, i no permetran que ningú els enterri. Els habitants de la terra se n'alegraran i ho celebraran obsequiant-se els uns als altres, perquè aquests dos profetes els eren un turment constant». "Però, passats tres dies i mig, vaig veure que Déu els donava un alè de vida i es posaven drets. Tots els qui els veien quedaren esglaiats. Després una veu forta cridà des del cel que hi pugessin, i els seus enemics els veieren com pujaven al cel en un núvol.

Beneït sigui el Senyor, la meva roca, que m'ensinistra els braços a la lluita i les mans al combat.

És l'amor i la muralla que em deslliura i em salva, és l'escut que m'empara. Ell sotmet el poble al meu govern.

Déu meu, us dedicaré un càntic nou, acompanyaré amb les arpes el meu cant: vós doneu als reis la victòria, i salveu David, el vostre servent.

+Lectura de l'Evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, i el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l'esposa? Perquè tots set s'hi havien casat».
Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció, són igual que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen».
Alguns dels mestres de la Llei li digueren: «Molt ben respost, mestre". I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.